amb un llargarut barret de copa que els del bungalou
em
van
deixar
per
demanar
la
voluntat dels congregats, el veïnat no s'ho podia creure. —¿I de què i des de quan els coneixies, tu? —m'interrogaven tots mentre em miraven com si jo i barret fóssim el meu propi fantasma. Van passar alguns dies després d'aquell primer cercavila dels empresaris i únics artistes del recent CircusShop. Jo vaig arreplegar un constipat amb febre que em va deixar clavat al bungalou. Després es va convertir en un atac d'apendicitis i en una urgència de quiròfan que em va tenir un parell de setmanes lligat i apartat del món mentre me'n refeia. —No haguessis fet el pallasso amb aquell barret... —es lamentaven els de casa que em miraven com una desferra o potser com un fill pròdig que havia gosat trepitjar el territori prohibit del bungalou de les herbes. Quan em van donar l'alta, vaig córrer cap al bungalou dels comediants. Era un dia també 70