donada la gran força de l’aigua en sortir a l’exterior. Sempre es troben en terres sorrenques. Aquest tipus de font no és massa freqüent. 6. (A) Degotalls.- Tenen altres noms com degollats, balmes, etc. L’aigua llisca per les roques plorant gota a gota, o formant un petit regalim. En general, els degotalls estan formats per balmes o petites coves. En moltes ocasions el goteig dels anys ha format petites estalactites i estalagmites, d’altres vegades el goteig constant en el mateix lloc, ha format en la pedra una cavitat o receptacle on es diposita l’aigua, Al seu entorn floreix una petita vegetació pròpia de l’abundor d’humitat.
- lloc on està situada (font de Baix, de l’Hort Nou, de la Vinya...) - la composició química de l’aigua (font del sofre, del ferro, picant...) - el nom d’un animal o ésser viu (font de l’esquirol, del lleó, de la granota...) - el nom d’un objecte (font de l’esclop, de l’olla, de la teula...) - el nom d’algun arbre (font del roure, del pi, de l’alzina...) En ocasions, les fonts naturals guarden en el record de la gent històries o llegendes que han succeït al seu entorn.
(B) Les tosques.- L’aigua d’aquesta font abundosa neix d’entre unes roques o d’una petita cova, per una canal natural va a parar a la cascada o tosca. El transcurs dels anys ha format una espectacular paret amb columnes de pedre monumentals de gran bellesa. A Vidrà i Vallfogona, entre altres llocs, hi ha les més espectaculars.
Temps enrera, els pobles no comptaven amb aigua canalitzada, motiu pel qual tenien una font de gran cabal dins del poble o molt aprop. Aquesta font rebia el nom de la font o font gran. Actualment encara se’n pot trobar en bon estat. L’aigua era conduïda fins a un safareig públic, lloc de reunió de les dones del poble que hi feien la bugada.
7.- (A) Deus.- S’anomena així quan és una gran sorgença. L’abundor d’aigua surt a l’exterior per una sola sortida o repartida per un considerable nombre de canals. Per exemple, les Deus de Sant Quintí de Mediona o Les Fonts de Torrelles de Foix. En alguns llocs i comarques de Catalunya se les coneix per dous, adous, fous, tous i encantats/des.
Era costum en els pobles posar a un dels seus carrers el nom de la Font, de la font Vella o Nova, Baixada de la Font, pel fet que aquell hi conduïa directament. En definitiva, qualsevol nom escau a una font natural.
En aquest apartat s’ha d’incloure les deus que són el naixement d’un riu, com per exemple, el Llobregat i el Cardener, entre molts altres. (B) Les mentiroses.- Sorgeixen d’un gran cabal d’aigua subterrani que brolla a la superfície per una gran escletxa en èpoques de grans pluges i per tant, pocs dies de l’any. Pot ser que un mateix corrent d’aigua surti a l’exterior per diferents llocs molt distants entre si, formant així vàries mentiroses. Se’n troben algunes a Montserrat i al massís de Sant Llorenç del Munt. 8.- Pous (fonts de bombeig).- La seva aigua es puja manualment o per motor. A l’Empordà hi ha molts pobles que tenien com a mínim un d’aquests pous com a font pública, situada dins del poble o molt aprop. 9.- Altres fonts.- En aquest punt s’hi inclouen les fonts amb unes característiques especials: A) Fonts calentes.- Surt l’aigua a l’exterior amb una temperatura d’entre 30º i 75º C. En molts casos l’han canalitzat per a l’ús de balnearis o bé per a ús particular. Alguns exemples poden ser Caldes de Montbui, Caldes d’Estrac, Les Escaldes (Andorra), etc. B) Minero-medicinals.- Són preparades i embotellades per al seu consum comercial i també per a l’ús de balnearis. A Caldes de Bohí hi ha més de 50 fonts minerals diferents. Arreu del país es pot trobar moltes fonts medicinals, pudentes, sulfuroses, ferro, picants...
Llocs d’emplaçament Un dels llocs més freqüents on es troben situades és prop de la masia o els conrreus d’aquesta, per al seu abastiment i màxim aprofitament de l’aigua. En el bosc és més habitual trobar-les a les fondalades o bé en els torrents. En algunes ocasions, per marcar el lloc o punt de localització d’una font dins d’un bosc, s’han plantat un o diversos arbres d’especiès concretes. Les més freqüents són el plàtans i els pollancres. Aquests arbres també ens permeten, atès que són de fulla caduca, gaudir d’ombra fresca a l’estiu, i a l’hivern d’un raig calent de sol. Els ermitans edificaven les seves ermites generalment en llocs rics en aigua, per tant construïen una font de cisterna o be un pou que fos proper i de fàcil accés. En els nostres dies, molts berenadors i àrees recreatives s’han instal.lat a les rodalies d’una font . Per citar-ne alguns, font de can Tort (Montcada), o font de can Torrents Vell (Sant Fost de Capcentelles). Per localitzar una font s’ha d’utilitzar un bon plànol i preguntar a la gent de la zona que ens podrà indicar més concretament el lloc de situació. S’ha editat per part de particulars o pels propis ajuntaments guies, llibres i plànols sobre les fonts de llur municipi. Una altra forma per trobar deus o cursos subterranis d’aigua és acudint a la radiestèsia, tot i que cadascú és lliure de creure o no en la seva eficàcia. Construcció i urbanització
El nom de les fonts naturals La major part de les fonts naturals ténen un nom propi que els ve donat per: - la masia propera (font de cal Bordanova, d’Esconsa...)
De sempre, una de les preocupacions més importants de la gent de les viles i pobles ha estat el subministrament d’aigua potable.