Page 1


♌♌  ♌♌  ♌  ♌♌ ACORDS DE LA JUNTA DIRECTIVA AMPLIADA DE 23 DE MAIG DE 1999 Hom fa avinent els acords adoptats en el transcurs d’aquesta reunió de la Junta Directiva, a la qual, donada la importà ncia dels temes a tractar, hi participaren tambÊ altres socis, entre ells, Joan Ramon Bonastre, Joana ColomÊ, Jaume Mill, Montserrat Torres, Llorenç VergÊs i Pere Vidal.  

RESUM DELS ACORDS ADOPTATS 1. APROVACIÓ D’ACTES.- Les de les reunions de la Junta Directiva de 29 d’agost de 1997 i 2 de maig de 1998. 2. APLEC DE SANTA MAGDALENA 1999.- DesprÊs d’un seguit d’intervencions els reunits acorden: a) No celebrar enguany l’aplec b) Destinar l’import del pressupost de la festa, 100.000 pessetes, als refugiats albanokosovars. c) Fer el donatiu a travÊs de la Creu Roja a Catalunya. 3. ALTRES TEMES 3.1.- Estufa per a l’esglÊsia de sant Serni.- El GAM ha pagat 61.393’- ptes. per la reparació d’una estufa de dues pantalles procedent de l’esglÊsia de Prats i que fou donada pel capellà de Bellver fa uns mesos. 3.2.- Fonts del terme.- Dur a terme la recuperació d’alguna font. A tal fi s’ha contactat amb el Sr.Ramon SolÊ, voluntari forestal, perquè dirigeixi una activitat en aquest sentit el mes d’agost. Hom opina que cal sensibilitzar els infants i joves.

i el RACC, s’acorda insistir novament ja que no s’ha obtingut una resposta oficial a la petició d’un carril d’entrada a la carretera de Montellà en evitació de possibles accidents, en quedar el desviament enmig del revolt. 3.6.- Eines del camp.- Se’n seguirà fent l’inventari durant l’estiu. En Pere Mill coordina aquesta acció. 3.7.- Menjars típics de Montellà.- Es farà un primer recull de receptes de cuina de menjars típics prop d’algunes veïnes del poble. Aquesta tasca serà coordinada per la Montse Torres. 3.8.- Rètols indicatius del Cap de l’Oratori.- Es proposarà a l’Ajuntament la retirada dels rètols qui ha a l’entrada del poble ja que es troben en pèssim estat i donen aspecte d’abandó i deixadesa. 3.9.- Reunió amb els Regidors de Montellà.- S’acorda mantenir una reunió amb els nous regidors que siguin elegits en representació del poble, per fer-los coneixedors de les inquietuds del GAM, suggerir millores per al poble i evitar que es malmetin els seus racons. 4.- TORN OBERT DE PARAULES • Agraïment del president de l’Aqßífer de Vallè, S.L., pel prÊstec de 300.000 pessetes fet pel GAM, i que ja fou cancel.lat al seu venciment. • Sol.licitar a l’Ajuntament la instal.lació d’algunes boques de rec per a incendis en alguns punts estratègics del poble

3,3.- Asfaltat de camins.- Davant l’encimentació dels camins de la Font de Baix i del Cementiri, s’acorda contactar amb l’Ajuntament per evitar que en el futur es malmetin mÊs camins amb paviment de ciment .

• Sol.licitar tanmateix a l’Ajuntament que sigui asfaltat el carrer Major, que està ple de forats.

3..4.- Recuperació de camins.- S’acorda fer alguna acció concreta aquest estiu igual que es va fer, fa un parell d’anys, amb el camí de les Espardenyeres. Foren apuntats els de l’Arola, Espardenyer i sant Genís, com a possibles per a aquesta acció.

• Davant noves idees i projectes, cal revisar els acords adoptats a la reunió de l’assemblea general de 8 de desembre de 1995, alguns dels quals s’han dut a terme. Altres -que són tambÊ interessants-, cal tenirlos presents a l’hora de ser plantejades noves accions relacionades amb els objectius i finalitats de la nostra associació.

3.5.- Desviament de Montellà a la carretera general.Tot i que es varen fer accions prop del MOPU en el seu dia, a travÊs de l’Ajuntament de Montellà i Martinet

No havent mÊs assumptes a tractar, finalitzà la reunió a les 23’30 hores del mateix dia.


♌♌  ♌♌  ♌  ♌♌ NOVES ESTUFES A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SERNI Des del mes d’abril hi ha a l’esglÊsia de sant Serni una estufa de gas butà amb dues pantalles, procedent de l’esglÊsia de Prats. La reparació, de la

qual se n’ha fet cà rrec el G.A.M, ha costat 61.393 pessetes. Es farà una nova gestió per conseguir una altra estufa mÊs endavant.

GOIGS DE SANT GEN�S En Marcel Soleda, de cal Mariner, ha composat la música d’uns nous goigs del patró de Montellà . Quan s’hi hagi adaptat la lletra se’n farà oportunament

l’estrena i es notificarà al Bisbat d’Urgell i a l’associació Amics dels Goigs.

COBRAMENT DE LA QUOTA ANUAL ALS SOCIS DEL G.A.M. Com ĂŠs habitual, es passarĂ al cobrament la quota als associats durant la segona quinzena de juliol.

Actualment hi ha 41 socis, l’import anual de llurs quotes ascendeix a un total de 137.000 pessetes.

LOTERIA NADAL 1998 A l’anterior número s’informava que s’havia fet 60 talonaris per fraccionar 960.000 pessetes. Finalment

es varen vendre 55 talonaris amb un benefici net de 220.000 pessetes. GrĂ cies a tots per col.laborar!

RECULL DE FOTOGRAFIES DEL POBLE I ELS SEUS VOLTANTS L’associació segueix recopilant fotografies antigues de Montellà i els seus voltants a fi d’engrandir el fons que serveix de base a l’exposició Montellà ahír, te’n recordes? Tots aquells que vulguin aportar-ne alguna

han de posar-se en contacte amb l’Albert Martí. Les fotografies són retornades als seus propietaris en pocs dies, desprÊs que se n’hagi fet la reproducció per a ser exposada.

 



   

0" 

     ! "   #######################

 ✚✚✚

"1!&

"$% &

'()*+*-+*

'()*+*,+-

-*(-*.   /

-*(-*.   /

       

:! ;

"  4! 9

      

0

 

'()*+++-(.'()*+,2,3  "45  -







4    

$*3'()*+*,-(

-*(-3  .          4   48 

-*(-,.6 7  


     LES FONTS NATURALS



En oferir-me l'oportunitat des d’aquest butlleti, de poder explicar els meus coneixements adquirits en l'estudi i la conservació de les fonts naturals de Catalunya, cal dir, primerament que ha estat una tasca molt engrescadora tant per a la meva família com per a mi, i que amb l'ajut de tots hem dut a terme després de mes de quinze anys de recórrer bona part de casa nostra: muntanyes, masies, conreus, rius, rieres, torrents i qualsevol altre lloc on pogués haver-hi una font o deu d'aigua. En l'actualitat disposem d’informació escrita i fotogràfica de més de 18.000 fonts naturals de Catalunya. S’ha de reconèixer que l’estat de conservació i potabilitat de les aigües de bona part de les fonts és francament nefasta, essent l’abandó i la contaminació dues de les causes principals que provoquen la desaparició d'una de les riqueses mes importants de la natura: l’AIGUA. Aquest fet pot desencadenar la posterior destrucció o desaparició, en un radi de més gran abast, d’animals, vegetals i fins i tot l'home. Per això faig una crida perquè conserveu -i si cal arrangeu- les fonts naturals del vostre municipi. Feta aquesta breu introducció, coneguem com són les fonts naturals, la seva classificació, el seu nom, el lloc d'emplaçament, construcció i urbanització.  Definició i tipus La definició científica de font natural podria ser aquesta: Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra a causa que el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat. Una altra definició més senzilla pot ser aquesta: Punt d’on brolla un raig d’aigua. La seva construcció pot ser de pedra, teula, ferro... proveïda d’un o més brocs d’aixetes. En el nostre país podem trobar diferents tipus de fonts aprop dels conreus o dins del bosc, que podem classificar en dos grups: GRUP A: 1. 2. 3. 4.

Font de biot Font de raig (vessant o de salt) Font de mina Font de cisterna

GRUP B: 5. 6. 7. 8. 9.

Brolladors Degotalls (degollats o balmes) Les Tosques Deus (adous, dous, tous, encantats–des) Les Mentiroses Pous (fonts de bombeig) Altres : 9.1 - Fonts calentes 9.2 - Fonts minero-medicinals

Tot seguit es descriuen les característiques dels diferents tipus de fonts naturals. 1. Font de biot.- Són totes aquelles que neixen espontàniament del sòl i, en general, deixen lliscar l’aigua cap al torrent (moltes estan en el mateix torrent). En algún cas formen el neixament del torrent (Cap del torrent). No resisteixen massa la secada de l’estiu. En la majoria d’ocasions donen índex de no potabilitat. 2. Font de raig.- Tenen altres noms, com de vessant o d’alt. És d’aigua contínua i de regular cabal. En la majoria, s’hi ha posat un tub per recollir millor l’aigua i urbanitzat el seu entorn amb taules o cadires de pedra, per exemple. 3. Font de mina.- Per obtenir aquest tipus de font s’ha hagut d’aprofundir dins la terra de forma horitzontal, fins a trobar el cabal o beta d’aigua. En molts casos s’ha fet unes parets d’obra per a consolidar el túnel de la mina i canalitzar l’aigua fins la sortida, que podrà donar directament a una bassa per a l’aprofitament agrícola o en altres casos sortirà en forma de font de raig, i menar l’aigua a la bassa. Generalment, són fonts de gran cabal tot l’any. Cal tenir molta cura en mantenir en bon estat la canalització de l’interior de la mina així com l’estructura d’aquesta, ja que són molt freqüents els ensorraments ocasionats, en bona part, per les arrels dels arbres. 4. Font de cisterna.- Aprofitant les escletxes naturals de les roques per on regalima l’aigua, es fa una cavitat d’obra on es va dipositant l’aigua. Én aquests tipus de font hi cal una aixeta o tap a fi que no es quedi eixuta. A la seva part superior tindrà una porta petita de ferro o fusta per poder controlar el nivell de l’aigua i netejar la cavitat si fos necessari. És recomanable que la porta estigui sempre tancada. En la majoria de casos tenen un sobreixidor, així l’aigua que sobra surt a l’exterior. A l’estiu és freqüent que baixi molt el seu cabal, fins i tot pot deixar de rajar. En aquest cas, l’aigua estancada al seu interior es pot contaminar molt fàcilment. També, en el cas que fóra abundant el cabal de l’aigua d’aquest tipus de font pot anar a parar a una bassa per al regatge de conreus. Font de cisterna d’aigua de pluja.- En indrets de pocs recursos per al subministrament d’aigua, com castells, ermites o masies situades a molt al nivell, varen idear que l’aigua de la pluja fos conduïda des de les teulades fins a una gran cisterna, en general a l’interior de l’edificació. Hom pot trobar aquest tipus de font en diferents punts de la serralada de Montserrat, generalment en desús. Quant al segon grup, les fonts tenen aquestes característiques : 5. Brolladors.- Com indica el seu nom, l’aigua surt en forma de bullidor de la terra (bombolles) que es formen


donada la gran força de l’aigua en sortir a l’exterior. Sempre es troben en terres sorrenques. Aquest tipus de font no és massa freqüent. 6. (A) Degotalls.- Tenen altres noms com degollats, balmes, etc. L’aigua llisca per les roques plorant gota a gota, o formant un petit regalim. En general, els degotalls estan formats per balmes o petites coves. En moltes ocasions el goteig dels anys ha format petites estalactites i estalagmites, d’altres vegades el goteig constant en el mateix lloc, ha format en la pedra una cavitat o receptacle on es diposita l’aigua, Al seu entorn floreix una petita vegetació pròpia de l’abundor d’humitat.

- lloc on està situada (font de Baix, de l’Hort Nou, de la Vinya...) - la composició química de l’aigua (font del sofre, del ferro, picant...) - el nom d’un animal o ésser viu (font de l’esquirol, del lleó, de la granota...) - el nom d’un objecte (font de l’esclop, de l’olla, de la teula...) - el nom d’algun arbre (font del roure, del pi, de l’alzina...) En ocasions, les fonts naturals guarden en el record de la gent històries o llegendes que han succeït al seu entorn.

(B) Les tosques.- L’aigua d’aquesta font abundosa neix d’entre unes roques o d’una petita cova, per una canal natural va a parar a la cascada o tosca. El transcurs dels anys ha format una espectacular paret amb columnes de pedre monumentals de gran bellesa. A Vidrà i Vallfogona, entre altres llocs, hi ha les més espectaculars.

Temps enrera, els pobles no comptaven amb aigua canalitzada, motiu pel qual tenien una font de gran cabal dins del poble o molt aprop. Aquesta font rebia el nom de la font o font gran. Actualment encara se’n pot trobar en bon estat. L’aigua era conduïda fins a un safareig públic, lloc de reunió de les dones del poble que hi feien la bugada.

7.- (A) Deus.- S’anomena així quan és una gran sorgença. L’abundor d’aigua surt a l’exterior per una sola sortida o repartida per un considerable nombre de canals. Per exemple, les Deus de Sant Quintí de Mediona o Les Fonts de Torrelles de Foix. En alguns llocs i comarques de Catalunya se les coneix per dous, adous, fous, tous i encantats/des.

Era costum en els pobles posar a un dels seus carrers el nom de la Font, de la font Vella o Nova, Baixada de la Font, pel fet que aquell hi conduïa directament. En definitiva, qualsevol nom escau a una font natural.

En aquest apartat s’ha d’incloure les deus que són el naixement d’un riu, com per exemple, el Llobregat i el Cardener, entre molts altres. (B) Les mentiroses.- Sorgeixen d’un gran cabal d’aigua subterrani que brolla a la superfície per una gran escletxa en èpoques de grans pluges i per tant, pocs dies de l’any. Pot ser que un mateix corrent d’aigua surti a l’exterior per diferents llocs molt distants entre si, formant així vàries mentiroses. Se’n troben algunes a Montserrat i al massís de Sant Llorenç del Munt. 8.- Pous (fonts de bombeig).- La seva aigua es puja manualment o per motor. A l’Empordà hi ha molts pobles que tenien com a mínim un d’aquests pous com a font pública, situada dins del poble o molt aprop. 9.- Altres fonts.- En aquest punt s’hi inclouen les fonts amb unes característiques especials: A) Fonts calentes.- Surt l’aigua a l’exterior amb una temperatura d’entre 30º i 75º C. En molts casos l’han canalitzat per a l’ús de balnearis o bé per a ús particular. Alguns exemples poden ser Caldes de Montbui, Caldes d’Estrac, Les Escaldes (Andorra), etc. B) Minero-medicinals.- Són preparades i embotellades per al seu consum comercial i també per a l’ús de balnearis. A Caldes de Bohí hi ha més de 50 fonts minerals diferents. Arreu del país es pot trobar moltes fonts medicinals, pudentes, sulfuroses, ferro, picants...

Llocs d’emplaçament Un dels llocs més freqüents on es troben situades és prop de la masia o els conrreus d’aquesta, per al seu abastiment i màxim aprofitament de l’aigua. En el bosc és més habitual trobar-les a les fondalades o bé en els torrents. En algunes ocasions, per marcar el lloc o punt de localització d’una font dins d’un bosc, s’han plantat un o diversos arbres d’especiès concretes. Les més freqüents són el plàtans i els pollancres. Aquests arbres també ens permeten, atès que són de fulla caduca, gaudir d’ombra fresca a l’estiu, i a l’hivern d’un raig calent de sol. Els ermitans edificaven les seves ermites generalment en llocs rics en aigua, per tant construïen una font de cisterna o be un pou que fos proper i de fàcil accés. En els nostres dies, molts berenadors i àrees recreatives s’han instal.lat a les rodalies d’una font . Per citar-ne alguns, font de can Tort (Montcada), o font de can Torrents Vell (Sant Fost de Capcentelles). Per localitzar una font s’ha d’utilitzar un bon plànol i preguntar a la gent de la zona que ens podrà indicar més concretament el lloc de situació. S’ha editat per part de particulars o pels propis ajuntaments guies, llibres i plànols sobre les fonts de llur municipi. Una altra forma per trobar deus o cursos subterranis d’aigua és acudint a la radiestèsia, tot i que cadascú és lliure de creure o no en la seva eficàcia. Construcció i urbanització

El nom de les fonts naturals La major part de les fonts naturals ténen un nom propi que els ve donat per: - la masia propera (font de cal Bordanova, d’Esconsa...)

De sempre, una de les preocupacions més importants de la gent de les viles i pobles ha estat el subministrament d’aigua potable.


      Sempre que he visitat la casa rectoral de Martinet per consultar l’arxiu de la parròquia de Montellà, puc afirmar que mai me n’he anat sense haver fet alguna troballa valuosa. La primera d’aquestes consistí en el document que deixava constància de la constitució de la Confraria del Sant Roser (1862), objecte d’anàlisi en el núm 2 de Fil Directe (desembre 1997). La segona, el llibre de creació i administració de la Causa Pia Ribot, a l’estudi, anàlisi i transcripció de la qual dedicarem les pàgines d’un proper número. I la darrera, la del Llibre de Decrets de Visita, que no per ser un document d’obligada tinença i control per part dels rectors de les parròquies dels segles XVIII i XIX, deixa de tenir interès pel seu contingut a vegades impensable. Destinem avui, doncs, aquestes pàgines a l’estudi d’aquest llibre parroquial, que es troba dipositat a la rectoria de Martinet, i que si desitgeu consultar no crec que el rector hi posi cap impediment. El llibre es divideix en deu agrupacions de folis relligats, que conténen els apartats següents: • • • • •

Decrets de Visita (folis 1-9) Inventari de l’església de Montellà i Martinet (folis 10-26) Edictes Synodal, cartes i Decrets Reials (folis 27-119) Llibre de fundacions (folis 120-121) Cargues de Misses anuals (folis 122-135)

• • • • •

Circulars i Decrets Reials (folis 136-158) Comptes de la Casa Rectoral (folis 159-187) Inventari de la Parròquia (folis 188-190) Obres fetes a la Rectoria de Montellà (folis 191-193) Relació de les Misses fetes el 1798 (foli 194)

Atesa la limitació d’espai que ens imposa el butlletí, es transcriu només una part del primer dels apartats del plec de folis, és a dir, els decrets corresponents a les visites efectuades durant els 25 primers anys del segle XIX, que com hom podrà observar, poden arribar a sorprendre pel seu contingut. No s’esmenten ni transcriuen les anotacions efectuades en l’indicat període referents a circulars, anotacions de compliment dels diferents rectors i ressenya de determinats comptes. Això no obstant, en posteriors butlletins, hom veurà l’oportunitat de comentar la resta d’apartats d’aquest llibre que pel seu contingut sigui interessant d’analitzar. Decret de Visita. 9 octubre 1798 – Bisbe Francisco Antonio de la Dueña y Cisneros co

“Nos D.Fran Antonio de la Dueña y Cisneros por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica Obispo y Señor de Urgel, l Príncipe Soberano de los Valles de Andorra, Caballero de la R y distinguida Orden Española de Carlos III del Consejo de S.M.A. e

Habiendo visitado personalmente una Iglesia Parroquial de la Villa de Montellá hallamos q está reducida a una sola Capilla e indecente en q apenas pueden caber seis Personas, a causa de haber quedado destruído su edificio en tiempo de la última e guerra con Francia, y q no obstante de haber transcurrido más de tres años desde la paz no se ha dado la menor a providencia p su reparación, y no pudiendo Nos. mirar con indiferencia un assumto de tanta importancia, mandamos a los e Vecinos de Montellà, q dentro del preciso y perentorio término de un año reedifiquen, y pongan en estado decente la Iglesia e e Parroquial, a fin de q puedan celebrarse en ella los Divinos Oficios con apercibimiento q no executandolo dentro de dicho tiempo mandaremos trasladar la reserva a la Iglesia de Martinet, y cesar toda función Eclesiástica en la Iglesia de Montellá; y a e e p excitar mas a sus vecinos a q cooperen con todo esfuerzo a tan santa Obra amás de los auxilios temporales q e esperamos proporcionarles, concedemos quarenta días de indulgencia a todas y qualesquiera Personas por cada vez q en dia de fiesta de guardar a excepción de las tardes de los Domingos y dias de Corpus y Jueves Santos recabasen en beneficio tro y utilidad de la Iglesia, hasta concluida su obra, a cuyo fin les concedemos N permiso y licencia. e

Habiendo visto en acto de una personal Visita el lastimoso estado, y extrema necesidad en q se halla la Iglesia y su Sacristía e a q ni aun tiene lo mas preciso y necesario p la decencia del culto, y celebración de los Divinos oficios, pedimos informes de sus rentas al Cura Rector, a fin de providenciar lo conveniente a su decencia, quien en presencia del Bayle del Pueblo e (alcalde) nos hizo relación, que antiguamente los vecinos de Montellá y Martinet contribuían con cierta cantidad de trigo, q e algunos años había llegado hasta treinta quarteras, y q posteriormente se habían exonerado de una contribución tan justa e señalando por vía de compensación a favor de la Sacristía unas piezas de tierra, q unos años con otros solamente producen e a e unas seis quarteras de centeno, q ni aun son bastantes p la iluminación del Ssmo. Sacramento, y deseando Nos q la Iglesia tenga el surtido necesario a su decencia como es debido, en cumplimiento de ntro. Ministerio hemos venido en a e mandar, como con este ntro. Decreto mandamos a los Vecinos de la citada Parroq de Montellá, q contribuyan anualmente a e e la Sacristía de la Iglesia con catorce quarteras de centeno, q con las seis q producen sus tierras compondrán la suma de e a veinte, las q contemplamos necesarias p gastos de Sacristía, cuya reposición se hará por el Ayuntamiento del Pueblo a e proporción de los bienes de cada vecino, incluyendo también a los del annexo del Martinet, q por todo deben contribuir a la e e Matriz, a quienes se cargará menos, respecto a q tienen su Iglesia propia y q la mantienen a sus costas. Mandamos e e e igualmente q las veinte quarteras de centeno q van referidas se pongan en poder del Cura Parroco, y del Obrero q con su o intervención nombre el Ayuntamiento, quienes las administrarán e invertirán sus productos en Benef y utilidad de la Iglesia, y e darán cuentas todos los años en las Visitas de su inversión con recados justificativos a excepción de aquellas partidas q son a de gasto regular y ordinario. Y p que la susodicha obligación del Pueblo a favor de la Sacristía tenga en lo sucesivo su e debido cumplimiento firmará el Común a su favor Escritura en forma, q acceptará el Cura Rector, quién cuydará de hacer e saber esta providencia a sus feligreses paraq la cumplan, guarden y executen, dandonos parte en caso de resistencia, que a no esperamos, p que en tal caso podamos tomar las providencias convenientes.


e

e

a

También ordenamos por ahora, q se done el cáliz y patena, q se haga una cucharita de plata p el cáliz, una capita decente a e p el copón, y una casulla morada a fin de q tenga esta Iglesia los cinco colores que deben haber en toda Parroquia: Que se e ponga cerradura y llave a la pila bautismal, a fin de q esté con el resguardo debido. a

También que en el annexo del Martinet se haga una campana p convocar al Pueblo al santo Sacrificio de la Misa, y demás a ammo a Viático y una concha p la funciones Eclesiásticas, una cajita de plata con su bolsa de seda p llevar a los enfermos el S pila bautismal, a cuya circunferencia se pondrá un enrejado: Que dentro el preciso término de quinze días se dote la patena, e y se componga el vaso del cáliz que está roto, y no executándose dentro de dicho tiempo no permitirá el Cura Parroco q se e celebre con el: Que se ponga ara mas capaz en el altar de San Antonio, y q la del de N.Señora del Rosario se arrime hacia el labio del Altar. a

También mandamos que el Cura Parroco haga un libro de buen papel que servirá p los Decretos de Visita y Cartas a circulares poniendo por cabeza o principio este N. Decreto, y otro p las cuentas de la Iglesia, en que pondrá inventario de todos sus vasos sagrados, halajas, utensilios y ornamentos, y del annexo del Martinet, el que presentará todos los años en a las visitas dando cuenta y razón de todo. Y p que este N. Decreto logre su debido cumplimiento en todas sus sus partes, mandamos al Cura Parroco, que en el primer dia festivo lo publique al tiempo de la Misa mayor en las Iglesias de Montellá y Martinet, pues que así lo provehemos en acto de N. Visita personal y lo firmamos en el lugar de Bar a nueve de octubre de o or mil setecientos noventa y ocho. Francisco, Obispo de Urgel (segueix rúbrica). Por mand de S.S. y el Obispo mi S Don o Gregorio Monelló, Secret (segueix rúbrica).” Així finalitza el decret que encapçala aquest llibre i que en conjunt recull una sèrie d’advertiments concrets i ordenances concises perquè els feligresos adecentin l’església (de sant Serni) i els objectes litúrgics del seu interior. Decret de Visita. 3 setembre 1802 – Bisbe Francisco Antonio de la Dueña y Cisneros Quatre anys més tard, el Bisbe de la Dueña efectuà una segona visita a la parròquia de Montellà, en la qual no va fer altra cosa que reiterar el que havia exigit en la primera. El text és el següent: enl

“(Encapçalament igual al de la visita inicial). En su segunda visita g y personal de la Parroquia de Montellá visto que e respecto a q no está concluida la obra de esta Iglesia, ni levantados sus Altares, suspendía el dar providencia por ahora en e e quanto a su decencia y surtido de ornamentos de q está muy faltada, pero si exortaba y exorto al Cura Parroco q alomenos e a complete los cinco colores q prescriben las rubricas, e interponga todo su zelo pastoral p la mas promta conclusión de la e Iglesia, Altares y demás necesario a la decencia del culto, ordenaba y ordeno q en el inventario mandado formar por e e Decreto de Visita del 1798, se continuen anualmente en lo succesivo los muebles q se consuman y hagan nuevos, q el Cura Parroco haga saber a todos los agraciados con licencias de sepulturas dentro las Iglesias de esta Parroquia, en el e e preciso y perentorio termino de un mes le presenten sus títulos q registrará en este Libro de decretos, a fin de q conste en todo tiempo quienes son los privilegiados: Que en los Altares mayor y de San Antonio del annexo del Martinet se pongan aras e e e consagradas mas capazes q las q hay lo q se cumplirá en el preciso y perentorio termino de seis meses, y no haciendolo e prohibe S.I. q pasado dicho termino se celebre en ellos. Y por este su amo así lo acordó S.I. y firmó en Bar a tres días del mes de Septiembre de mil ochocientos y dos años. Francisco, Obispo de Urgel (segueix rúbrica).” Decret de Visita. 23 octubre 1806 – Bisbe Francisco Antonio de la Dueña y Cisneros e

“(Igual ancapçalament). Habiendo visitado personalmente la Iglesia Parroquial del Lugar de Montellá; mandamos q se pique e e la Pila en q se administra el Sacramento del bautismo, dejandola con el declive correspondiente para q corran las aguas, y e no se estanquen: Que se compre una Casulla morada para completar los cinco colores q debe tener toda Parroquia, y una Capa pluvial negra, e igualmente un Misal: Que se pongan las tres sacras en el Altar del Sto. Christo. En ntra. Tercera visita to personal de esta Parroquia, a veinte y tres días del mes de octubre de mil ochocientos y seis = Otrosí: Por q el Rvdo. Rector e no nos ha hecho constar la legítima inversión de la cantidad q debe hacer en reparos de la Casa con arreglo a Synodales del Obpdo; nos reservamos tomar la providencia correspondiente. Francisco, Obispo de Urgel. (segueix rúbrica).” Transcripció d’una circular de 16 juny 1815 – Bisbe Francisco Antonio de la Dueña y Cisneros Aquesta circular que transcriu en el Llibre de Visites el mateix visitador fa referència a la circulació de paper moneda. No es transcriu donada la seva extensió i a que gran part del text és il.legible. Decret de Visita 16-6-1817. Bonaventura Salsas, Rector de Pedra da

“Dn.Ventura Salsas, Cura Parroco de Pedra, Oficial Eccto. de la Villa y Partido de Puig , Visitador del Oficialato. Habiendo e e visitado la Iglesia de Montellá y haber hallado q la copa bautismal no está con la decencia q corresponde, se estañe de e e nuevo con la cuchara de echar el agua; y asi mismo q se queme el bonete por su indecencia y causa de risa a q mueve. e

Otrosí: habiendo hallado q los libros Curiales lejos de estar al corriente faltan en lo mas sustancial, como en la autorización del Parroco, en errores garrafales por el idioma, falta de separación de uno y otro; y sobre todo faltando alguno para escribir e como lo hemos visto; Mandamos al Rdo. Cura Parroco, q dentro ocho dias entregue al Rdo. Coadjutor dichos libros, de e e e quien tenemos pruebas q ayudará con la exactitud q corresponde todo lo q hemos decretado en el Libro de de Bautismos e q pasa en poder de dicho Rector. Dado en acto de Visita de la Parroquial Iglesia de Montellá, a 16 de junio de 1817. Salsas, Off. Visit. (segueix rública). Solanlloch, Parroco Secretario (segueix rúbrica).” Decret de Visita. 4 setembre 1818 – Bisbe Bernardo Francés Caballero Tres anys més tard un nou Bisbe visita els responsables de la parròquia i els torna a remarcar per escrit les seves obligacions pastorals, incomplertes durants els anys transcorreguts. El Decret que segueix resa així: “Nos D.Bernardo Francés Caballero, por la gracia de Dios y de la Sta. Sede Apostólica, Obispo de Urgel, Principe Soberano de los Valles de Andorra del Consejo de S.M.: Habiendo visitado personalmente la Iglesia Parroquial de Montellá con su anexa del


n

n

do

e

e

Martinet, y Capilla de S Martín, el Rosario y Sta. Madalena, y S Ginés: encargamos al R Coadjutor q ya q se ha puesto a su a cargo la administración espiritual de esta Parroquia, por no hallarse su Parroco con la disposiciómn necesaria p hacerlo por simismo, sea muy exacto en la instrucción del Pueblo por la contínua y constante explicación de la Doctrina Cristiana, y exposición to to e del S Evangelio, según previene el S Concilio de Trento; teniendo al mismo tiempo presente q las circunstancias del Pueblo, y e la precisión q el pasto espiritual se da por otro, debiendo su Parroco, y estando a su misma vista, exige una grande prudencia, y a e e a un continuo cuidado p evitar divisiones y partidos, q tanto se oponen a la caridad cristiana, y q vastan p inutilizar todo el fruto e e de las instituciones mas zelosas: Tambien le prevenimos, q tenga en su poder las llave del Sagrario, y las q deben custodiar los os St oleos y vasos sagrados. e

En uso de las facultades q Nos estan concedidas por ntro. Smo. Padre Pío septimo con rescripto de 28 de Julio del año próximo e anterior, señalamos el Altar Mayor de dicha Iglesia, para q por espacio de siete años contados desde la fecha se pueda ganar y e aplicar en él indulgencia plenaria en beneficio de las Almas del Purgatorio en cada una de las Misas q por ellas se celebren; e e igualmente por si, o por otro Sacerdote con licencia suya, puedan aplicar indulgencia plenaria a todos los enfermos q se hallasen e or en el artículo de la muerte, usando de la fórmula q prescribe el S Benedicto catorce. e

e

e

Mandamos, q inmediatamente q se pueda se hagan crismeras de plata para la Iglesia Parroquial, q además de ser de estaño e e son muy poco decentes las q ahora hay; y q asimismo quando se pueda se componga e iguale el suelo de la Iglesia. e

Que en la sufraganea del Martinet se hagan igualmente con la brevedad posible crismeras de plata, y q igualmente se estañe la e e vasija de cobre en q está el agua en las Fuentes Bautismales; y se haga una concha o pechina de estaño alomenos sin q vuelva e e e a administrarse el Sto. Bautismo con el indecente cazo, q con dolor hemos visto q servía para ministerio tan Sto; q se retire la e e e casulla blanca con flores, q por tan rota hemos separado; y se ponga cruz a un amito q hemos visto q no la tenía, y si cualquier e otro careciese de ella; q se componga la casulla negra y se tenga generalmente el mayor cuidado en el aseo, decencia y limpieza e e de todas las ropas, y cuanto sirve al culto de Dios; y q se pongan puertas q puedan cerrar por dentro las rejillas del confesinario. e

Que la capilla de Sta.Magdalena quede sin uso hasta q se ponga en estado de decencia y se remedie lo roto y descompuesto del e a to Altar, y tenga lo necesario de ornamentos y demás q se requiere p celebrar el S Sacrificio de la Misa. e

n

e

e

Que en la escalera q sube a la capilla de S Martín se ponga una barandilla de madera, q con tablas q cubran la distancia e de la misma barandilla a los escalones, impida la vista de cualquier otro objeto menos decente q se pudiera advertir. e

e

n

e

Mandamos asimismo, q jamás se vuelva a celebrar con el Alva, q hemos visto en la capilla de S Ginés, y q no se de lugar e e a q los corporales, amitos, y demás ropas, q sirven en la celebración del Sto. Sacrificio de la Misa, lleguen a tal extremo de e e indecencia y suciedad como el q con sentimiento y horror hemos advertido en los q hay en dicha Capilla: manifestándose e en esto ver el desaliño de las ropas de color, lo apagado q está el zelo de la casa de Dios en quien deba cuidar de esta e e Iglesia, y la execrable falsedad con q el q se atreva a celebrar con semejantes vestuarios, insultará a Dios cuando diga Domine dilexi deconem Domus tua (El Senyor estima el decòrum de casa teva). e

e

En cuanto a los cementerios de la Parroquial y Martinet; mandamos, q en el primero se ponga una puerta, q lo sea e e e verdaderamente de mayor elevación q la q hemos visto, a la qual se clave una cerradura proporcionada con su llave, q e e impida la entrada y q inmediatamente se haga un hoyo profundo q siva de osario recogiendo en el todos los uesos de los e e difuntos q con tanto desprecio se ven esparcidos sobre la tierra: y en el segundo se levante su pared por el lado, q tiene a e abierta la comunicación, hasta una altura proporcionada p impedirla verificándose q quede enteramente cerrado. e

do

Mismamente mandamos q todos los libros Parroquiales estén en poder del Rdo. Coadjutor, debiendo el R Parroco hacer e uno nuevo en q conste con la mayor claridad posible el estado de rentas, cargas y cumplimiento de todas las piadosas e do fundaciones de dicha Parroquia, a cuyo fin el Rdo. Coadjutor arrancará la oja en q el R Parroco ha puesto en el libro de e partidas q tenía en su poder notas pertenecientes a algunas fundaciones. Dado en Sta. Visita de Montellá a 4 de septiembre o on de 1818. Bernardo, Obispo de Urgel (segueix la rúbrica). Por mand de S.S. y el Obispo mi S Luis Maria Dalp (segueix rúbrica).” Decret de Visita 20-4-1819. Bonaventura Salsas, Rector de Bar Tot seguit consta una altra ressenya feta l’any següent pel rector de Bar, que diu així: “Dn. Ventura Salsas, Cura Parroco de Bar, Dep. Eccto. de la Cerdaña. Visitador del Oficialato en el pnte. año: Habiendo e visitado la Iglesia de Montellá hemos visto q se han cumplido ya algunos de los decretos de S.S.I. en su primera Visita e personal, y hemos sido informados q lo mismo se ha hecho con la del Martinet y Snt. Ginés, y exortamos al Rdo. Coadjutor e procure a cumplir los q falten cuando lo permitan las circunstancias. Pero hemos tenido un grande sentimiento en haber e n e sabido por personas de recto caracter q la Iglesia de S Martín de las Valls servía de cobijo al ganado, y hemos visto q no e se había cumplido lo q se dignó mandar S.S.I. Por lo tanto mandamos al Rdo.Coadjutor se abstenga de celebrar en esta e e Iglesia, ni permitir q otro capellán alguno lo haga hasta q esté todo compuesto con arreglo al anterior decreto, y en estado e r q no pueda entrar ganado alguno. Dado en acto de Visita de la Parroq. de Montellá a los 20 abril de 1819. Salsas, Off. Visit dor (segueix rúbrica). Por mandato del Sr.V Jose Vilella, Pco.Sectrio. (segueix rúbrica).” Decret de Visita 29-10-1823. Bisbe Bernardo Francés Caballero do

“(Encapçalament igual al dels anteriors bisbes). Habiedo visitado la Iglesia Parroquial de Montellá expresamos al R Parroco continuara manifestando su celo en la instrucción de sus feligreses por medio de la constante explicación de la Doctrina Christiana y exposición del Santo Evangelio en todos los Domingos y fiestas del año según lo prevenido en el Santo Concilio ded Trento. Y recomendado en nuestras cartas y exortos pastorales y Decretos de Visita. Dado en acto de nuestra segunda y personal Visita de la Parroquia de Montellá a 29 de octubre de 1823. Bernardo, Obispo de Urgel (segueix rúbrica).”


Decret de Visita. 1-6-1824 - Bisbe José Caixal Estradé Segueix el Llibre amb el decret dictat pel Bisbe José Caixal Estradé, que no es transcriu, i que a través del qual s’encarrega al rector de la parròquia de Montellà continúi la instrucció als feligresos en la doctrina cristiana tota vegada que s’ordena la confecció d’un inventari d’objectes i ornaments de l’església matriu i capelles del terme. Decret de Visita 14-9-1826 - Bisbe Bonifacio López Pulido “Nos D.I.Sr.Bonifacio Lopez Pulido, del Orden de Predicad. por la gracia de Dios y de la Sta.Sede Appca., Obispo de Urgel, te Principe Soberano de los Valles de Andorra, del Consejo de S.M.A. Habiendo visitado personalm la Parroquial Iglesia de Montalla exortamos al Rdo. Parroco de ella continue explicando a sus Feligreses la doctrina Christiana y Sto. Evangelio en to todos los Domingos y principales festividades del año, conforme lo dispuesto por el S Concilio de Trento. to

tro

Por q se ha finalizado en esta Parroquial la gracia de Altar privilegiado concedida por n Dignissimo inmediato predecesor ta a e en su S Visita del año pasado de mil ochocientos diez y ocho, p q los fieles no carezcan de un tan sigular beneficio en uso e de las facultades q tenemos de la Santidad de Leon XII, prorrogamos dicha gracia por el tiempo de siete años contaderos tro a desde la fecha de este n Decreto y señalamos p Altar de Anima y de Indulgencia el mayor de la misma Parroquia. e

Habiendo advertido no hallarse copiadas en este libro ni la Sinodo ultimamente celebrada, ni las Cartas Circulares q hemos tro expedido desde n advenimiento al Obispado, mandamos a este Parroco procure adqurirse una, y otras, y escrivirlas a a e continuación de este ntro. Decreto, p q spre. conste lo por ellas mandado y mejor pueda ser observado. Dado en acto de ntra. primera personal Sta.Visita a la Parroquial de Montallà a catorce de septiembre de mil ochocientos dto veinte y seis. Bonifacio, Obispo de Urgel (segueix rúbrica). Por m de S.S.I. el Obispo mi Señor. Ignacio Rodrig. Amador (segueix rúbrica).” Com pot observar-se, els rectors de la parròquia trigaren prop de 22 anys en complir algunes de les ordenances que els diferents bisbes de la Diòcesi, durant el primer quart del segle XIX, els dictaven a fi de que es posés ordre a les esglésies i capelles de la parròquia. El plec de folis segueix amb anotacions corresponents a visites efectuades posteriorment per diversos bisbes fins l’any 1974, en què consta la darrera visita ressenyada en aquest llibre, efectuada per l’actual Bisbe d’Urgell, que diu així: “Jo, Joan Martí Alanís, Bisbe d’Urgell, en comunió amb la Santa Seu. Avui, dia sis de maig de mil noucents setanta quatre, he realitzat la Visita Pastoral a la parròquia de sant Sadurní, Bisbe i Màrtir, de la parròquia de Montellà. Acompanyat del sacerrdot encarregat i del Sr.Jutge, he saludat algun veí, tot anant al temple, on hem fet una pregària. Després de passar a veure una malalta, he continuat viatge cap a Martinet. He revisat els Llibres Sagramentals. Joan Bisbe d’Urgell. (segueix rública). Per manament de S.I.R. Frederic Bara, prev. (segueix rúbrica).” Per acabar, us animo a que -com jo- us arribeu a la casa rectoral de Martinet i consulteu aquest interessant document de la nostra Parròquia. Tot i que el seu contingut podria arribar a “ferir la sorpresa” del lector, em penso que el mossèn de torn no posarà cap impediment perquè l’hi pogueu donar una ullada.  Albert Martí (Maig 1999). a

e

dor

to

Algunes de les abreviatures que consten al document: p = para; q = que; Eccto = Eclesiástico; V .= Visitador; s = santo; o tro l enl co Appca.= Apostólica; Rdo. = Reverendo; qt . = cuanto; N = nuestro; R = Real; Nos = Nosotros; g = general; P = Parroco o o te or ctrio Benef = beneficio; spre = siempre; mand = mandato; personalm = personalmente; S = Superior. S = Secretario

..… ………………………………………………………...…………............………………….....…………………….…..

BUTLLETA DE SOL.LICITUD D’INSCRIPCIÓ DE SOCI DEL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ... Sol.licito la meva inscripció com a membre del Grup d’Amics de Montellà, per a la qual cosa detallo les meves dades personals, tota vegada que assenyalo la condició de soci que desitjo ostentar: Soci num. ordinari Quota 3.000 Ptes. anuals Soci num. protector (1) …………..........…. Ptes. anuals 1) Aportació com a mínim triple de la quota de soci ordinari Nom i cognoms:......……………………........................................................... D.N.I. ............................................. Lloc i data de naixement: ...............…………………............................................................................................... Professió:.......................................................................................................................……….. Domicili: .........................................................................……….... Població: .....................................CP: ........... Tels. ............................. - .................................- .............................. Fax: ................................. Autoritzo al Banc/Caixa ........................................……....................... Agència: .................. Dígit Control .......... Compte/Llibreta Nº ................................................ perquè carreguin els rebuts que presenti el Grup d’Amics de Montellà a nom del qui subscriu i signa ......................................................, a ...... de .......................................................de 1999 Signatura

Adreçar a: Restaurant Mirador de Montellà - Pl. Església, s/n - 25725 Montellà de Cadí (Lleida)


  

  





                   



  

EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL.LABORACIÓ !!

INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol.licitud d’inscripció que consta al dors

Fil Directe 05  

Fil Directe 05

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you