Wangki
HACIA EL CENTENARIO DE BILWI
ASSOCIACIÓ D’AMICS DE PUERTO CABEZAS
Bilwi es la cabecera del departamento de Puerto Cabezas y la sede del Consejo y Gobierno Regional.
OCTUBRE 2017 NÚM. 15
Treinta años atrás, se hermanaron la Alcaldía de Puerto Cabezas y los Ayuntamientos de Sant Pere de Ribes y Vilafranca del Penedès, posteriormente en el año 1999 se organizó el Grupo de Amics de Puerto Cabezas en Vilafranca del Penedès y Amigos del Penedès en Bilwi, desarrollando a partir de ahí, relaciones con la Cruz Roja, Bomberos, Hospitales, escuelas, radios, así como el intercambio de brigadas hacia Bilwi y visita de autoridades y técnicos municipales, así como representantes de ambos grupos de amigos. En los últimos treinta años podemos hacer notar avances en lo político, económico, tecnológico y social. 17/08/2017 Projecte Omplim les maletes
2
Agermanem-nos: tallers als instituts
8
Entrevista Marcel Esteve
8
Puerto enganxa: viatge Regidora
10
Recepta nicaragüenca: Vigorón
11
Notícies i breus
12
La población del municipio aproximadamente era de cuarenta mil habitantes, hoy esta población se ha triplicado. El crecimiento poblacional ha sido acelerado, tensionando la capacidad de los servicios básicos, sobre todo con el surgimiento de muchos barrios periféricos que requieren de dicha atención. Por entonces el edificio de la Alcaldía municipal ocupaba un área aproximada de 195 metros cuadrados, para el año 2000 esa área era de más de 900 metros cuadrados, la que se aumenta paulatinamente. De 1987 a la actualidad se pasó de 9 taxis a más de 800. En el periodo 2000-2005 se construyó el complejo de la Autonomía que consta del edificio del Consejo y del Gobierno Regional Autónomo. La elección de autoridades municipales se realiza mediante el sufragio universal a partir de 1996, ya que en las elecciones de 1990
Els Amics de Puerto Cabezas som una associació sense ànim de lucre creada l’any 1999 i formada per voluntaris que dediquen el seu temps a la difusió i la promoció d’activitats per donar a conèixer l’agermanament amb Puerto Cabezas-Bilwi, municipi situat a la Regió Autònoma del Carib Nord de Nicaragua (RACN). Podeu contactar amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic: amicsdepuerto@gmail.com o seguir-nos a través de http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com/ http://www.facebook.com/pages/Associacio-dAmics-de-Puerto-Cabezas/ 162445577101039
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Projecte Omplim les maletes
condiciones de posguerra de ese momento. El sistema educativo brinda oportunidad en los diversos niveles de educación, primaria, secundaria, universidad, mediante estudios de cursos regular, matutino, vespertino, nocturno, sabatino, dominical. Durante este periodo de treinta años, surgieron la universidad URACCAN y la BICU, que ha permitido crear el capital humano autóctono en las distintas especialidades para fortalecer el desarrollo de la Costa Caribe, viéndose como logro que las y los profesionales egresados de estas universidades ocupan en su mayoría los cargos políticos y administrativos en las empresas públicas y privadas.
Convocatòria 2016 En el darrer Wangki us vam explicar en què consisteix el projecte Omplim les maletes, vam presentar els brigadistes i els tallers a les escoles de Vilafranca amb la Sofia. I aquí comença el seu viatge a Puerto: Convivència amb les famílies Només baixar de l’avioneta ja ens vam adonar que allà es respirava un altre aire, que no tenia res a veure amb la zona del Pacífic. Teníem moltes ganes de conèixer les nostres famílies i allà ens estaven esperant totes.
Entre las actividades económicas se destaca la pesca, cuya veda es de cuatro meses, de marzo a junio, pasando paulatinamente de la captura de langosta por buceo a la captura por nasa o trampa, con lo cual se protege la producción de langosta. Otra actividad que ha tenido un repunte es el comercio formal e informal.
Aquesta acollida va ser una de les coses que més ens va marcar en el nostre viatge. Allà no érem uns convidats, érem un més dins de la família. La filosofia de vida que té aquesta cultura no és la mateixa que la nostra. Ens oferien tot el que podien perquè estiguéssim còmodes, i no només això, sinó que les converses i les experiències compartides també van ser molt enriquidores, properes i boniques. Realment el vincle i la confiança que vam fer va ser la millor experiència!
En lo deportivo, destacan jóvenes atletas mediante su participación en eventos nacionales e internacionales en la disciplina de boxeo, basket ball, base ball. Se tienen importantes retos como lo es contar con una buena infraestructura y atención hospitalaria, áreas de recreación hasta la fecha existe el único parque municipal, un nuevo estadio, un nuevo mercado municipal, mejoramiento de calles y drenaje pluvial con calidad. Falta una década para el centenario de la ciudad de Bilwi, el reto es contar con mejores condiciones dignas para…………
Amigos i brigadistes a la Casa de l’Agermanament
Allà vam haver de renunciar a les nostres comoditats occidentals i adaptar-nos a les formes de vida locals. Treure aigua del pou pel lavabo, menjar arròs amb mongetes per esmorzar, rentar la roba a mà i posar-nos repel·lent de mosquit a totes hores, van ser hàbits que vam adoptar amb força facilitat. Potser una de les coses que més ens va costar va ser aguantar la calor humida que es respirava i que era dura de resistir.
Luciano Díaz i Montse Saumell
Luciano Diaz (tècnic de cooperació de Puerto 1999-2007)
2
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Un cop allotjats, vam estar uns dies de reunió en reunió coneixent moltes persones i diversos projectes que es realitzen a Puerto Cabezas i a les comunitats del voltant.
De trobades institucionals en vam tenir diverses, primer vam dinar amb les regidores on ens van plantejar la sortida a Wawabar i vam poder intercanviar unes converses sobre les realitats de cada cultura i les seves experiències sobre temes polítics. Dies més tard, vam anar a l’Alcaldía a reunir-nos amb l’alcalde actual. Ell ens va explicar com funciona el pressupost municipal i quines limitacions tenen, quines aportacions solidàries reben de l’exterior, sobre la recollida de deixalles a Puerto Cabezas i altres temes molt interessants. A part d’aquestes reunions més formals, també ens trobàvem a diari amb diferent gent de Puerto Cabezas com els amics de l’associació o dels familiars.
L’Avelino Cox ens va fer una xerrada molt interessant sobre la cultura miskita i la lluita pel reconeixement de la llengua miskita a la zona. El Fidel Wilson també ens va fer una xerrada sobre la multiculturalitat en el context històric i de la regió de l’Atlàntic Nord.
Tallers a les escoles de Puerto Cabezas Un cop preparats vam posar fil a l’agulla per organitzar tots els nostres tallers a les escoles i donar a conèixer als nens i nenes de Puerto Cabezas l’agermanament amb Vilafranca i la cultura catalana!
Wawabar
Vam viatjar a la comunitat de Wawabar, organitzada per l’alcaldia de Puerto Cabezas, on la Liza i altra gent de l’ajuntament ens va acompanyar. Allà vam poder conèixer com viu la gent aïllada de la civilització i com és d’important per a ells tenir aigua potable ja que és la base per a la salut i una vida digne.
Primer de tot, vam fer una reunió amb les directores (totes dones) de les escoles agermanades amb Vilafranca (Marvin Michel, Julio Bucardo, Morava Renacimiento i Niño Jesus).
A l’Alberg Nidia White, la psicòloga del centre ens va acompanyar a visitar les usuàries. Ens va impactar la joventut d’aquelles nenes, qui en pocs minuts, ens van agafar molt d’afecte. Com que vam sortir una mica “tocats” de la visita, vam decidir tornar un altre dia i fer tallers amb les nenes i dones. Acompanyats del Fidel, vam visitar la Universidad de las Regiones Autónomas de la Costa Caribe Nicaragüense (URACCAN). Vam poder assistir a una classe de sociologia on els alumnes i la mestra ens van rebre molt cordialment i ens van invitar a participar al debat de la classe. Els i les joves estaven debatent sobre un tractat de l’ONU sobre el reconeixement de cultures minoritàries i nosaltres vam poder explicar la nostra experiència sobre el conflicte català i espanyol. Va ser una visita molt satisfactòria per a nosaltres.
Ens va sorprendre la diversitat de les escoles, ja que algunes línies tenien 2 aules, però d’altres en tenien 4, dues de matí i dues de tarda. També hi havia molta diversitat pel que fa als infants, ja que, encara que l’educació a Nicaragua sigui obligatòria com aquí, les portes principals de les escoles estan obertes i els infants marxen i entren quan volen; no hi ha un control tan exhaustiu com passa a les escoles de Catalunya, on totes les absències s’han de justificar.
3
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
fer preguntes sobre com és la vida allà i com va ser la nostra experiència. Seguidament, els hi ensenyàvem els materials que havíem creat a les escoles de Puerto, els memoris, calendaris, murals, diccionaris, vídeos..., cada classe, el seu, corresponent a les seves preguntes. Després els hi mostràvem les cartolines que els nens i nenes niques van escriure amb totes les seves preguntes.
En els primers tallers, presentàvem Vilafranca i la cultura catalana a través d’una història i d’unes fotografies. Els hi vam explicar el cagatió, el carnaval, els castellers, el pa amb tomàquet, etc. Després els hi preguntàvem què volien saber més i apuntàvem les temàtiques principals de les seves preguntes. Els va interessar el menjar, les escoles, els esports, les tradicions, les festes, el carnaval i les ciutats i pobles. En el segon taller vam elaborar el material pedagògic. Els hi vam presentar les preguntes que havien fet els infants de Vilafranca sobre Puerto Cabezas i Nicaragua i el material que teníem pensat que podien fer per resoldre els dubtes. Van acabar creant materials molt originals com un memori sobre les cases i el menjar, un calendari del clima i un de les festes i tradicions, un diccionari d’animals i un vídeo sobre el funcionament de la seva escola. Tallers a les escoles de Vilafranca Els segons tallers que vam fer a Vilafranca tenien com a objectiu elaborar el material en resposta a les curiositats dels nens i nenes de Puerto Cabezas. També vam fer una petita presentació del material elaborat pels infants de Nicaragua en relació a les seves preguntes.
Hi havia dos temàtiques per classe, així que dividíem aquesta en dos i ens posàvem a treballar. Les respostes era bàsicament fer un mural per a algunes temàtiques i un memori per a altres temàtiques. Com que l’hora de classe que teníem era una mica limitada per a realitzar el material, hi havia alguna classe que se’l quedava per acabar-lo més tranquil·lament amb el seu tutor. Baltà Elias i Mas i Perera van estar “hores extres” realitzant el material per a Nicaragua.
Començàvem el taller fent una petita explicació del nostre viatge, o de la nostra aventura més ben dit. Els hi explicàvem com vivim, com són les nostres cases, quins horaris fem, què mengem, com ens dutxem, etc. Es quedaven molt impressionats. Després hi havia un petit espai on els infants podien
4
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Maleta per les escoles de Vilafranca
Els tallers, com ja hem explicat, van funcionar molt bé i vam aconseguir satisfer els objectius marcats. Finalment, ens agradaria dir que ens sentim molt contents pel que fa a l'experiència viscuda tant a les escoles de Vilafranca com a les de Puerto Cabezas, sentim satisfacció per haver conegut persones solidàries a banda i banda de l'Atlàntic, per haver estat uns privilegiats i privilegiades d'iniciar i viure un projecte que busca acostar l'agermanament a les dues poblacions i omplir de materials pedagògics les escoles perquè aquestes tinguin encara més eines per fer de l'educació un acte d'amor.
El mes de gener es van presentar les maletes pedgògiques per les escoles de Vilafranca. Es va explicar l’evolució de tot el projecte, des del seu inici fins al seu tancament. Es van mostrar i explicar els diferents materials que hi ha dins la maleta, materials teòrics i materials elaborats pels nens de les escoles de Puerto Cabezas
Convocatòria 2017 Donat l’èxit del projecte, l’associació hem donat continuïtat al mateix, obrint una nova convocatòria, amb el medi ambient com a fil conductor. Els nous brigadistes realitzaran nous tallers a les escoles per seguir elaborant materials per a les maletes. Com a novetat aquest any s’incorpora un nou tàndem d’escoles agermanades, l’escola Pau Boada i CEC Injar.
Opinió personal La valoració personal dels tres brigadistes pel que fa a l'experiència és molt positiva. Cal tenir en compte que el projecte ha tingut una durada d’un any.
Brigadistes Laia, Marçal i Miriam
Abans d'emprendre el nostre viatge cap a Nicaragua, algú ens va dir: “Nicaragua enganxa” i podem ben assegurar que és així.
a l’arbre de l’agermanament
Tots tres hem estat molt ben acollits des del principi. A Vilafranca, les membres de l'associació ens van donar totes les eines necessàries per començar l'aventura. Les formacions que vam rebre, la calçotada i les reunions van ser molt productives i útils per comprendre el projecte. Pel que fa a l'experiència allà, a Nicaragua, pensem el mateix. Primer, la rebuda a Managua amb l'AECPFA (Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador) que ens van fer endinsar de cop en la celebració del 19 de Juliol, i després, durant l'estada a Puerto Cabezas, on vam estar molt ben acollits, tant per les famílies com pels membres de l'associació d'allà. Ens obrien cada dia els seus braços per fer-nos l'estada molt més planera. Teníem resposta a totes les preguntes i sempre es mostraven encantats d'ajudar-nos.
Presentació dels brigadistes Sóc la Laia Pérez, tinc 23 anys i visc a Vilafranca. El curs passat vaig acabar el grau en Biologia ambiental. Després d'estudiar em vaig endinsar en un projecte d'una granja ecològica a Cornwall (Bosavern Communnity Farm), un lloc molt recomanable, i ara mateix torno a ser a Vilafranca
5
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
treballant com a monitora de colònies.
aquello que pueda ser positivo en mi.
Em vaig apuntar al projecte "Omplim les maletes" perquè aquest any combina dos dels meus grans interessos: el primer és l'educació no formal, ja que he estat vinculada a l'esplai MIV durant molts anys i considero l'educació l'eina bàsica de canvi social, i el segon és el medi ambient, o més ben dit la conscienciació sobre què ens aporta i la importància de tenir-ne cura, ja que com s’acostuma a dir, de Terra només n'hi ha una.
Estoy entusiasmada con este proyecto porqué me puede aportar a nivel cultural como a nivel de aprendizaje y pienso que una oportunidad como esta me puede hacer crecer como persona.
Hola! Sóc el Marçal Peguera, estudiant de Biologia, cap de l’agrupament escolta de Vilafranca i actualment treballo com a monitor de lleure. Sempre m’ha encantat tot el que envolta la natura i el medi ambient, el món de l’educació i viatjar, és per això que estic molt il·lusionat amb l’oportunitat de participar en aquest projecte que combina aquests tres àmbits.
Per altra banda crec que personalment pot ser una experiència molt enriquidora, formar part d'un intercanvi cultural com aquest entre escoles tan allunyades geogràficament i culturalment és tota una sort i espero poder-ho aprofitar i aprendre al màxim.
Em considero una persona treballadora, responsable i amb ganes d’aprendre, m’agrada fer la feina ben feta i gaudir de tot allò que faig.
Així doncs ara mateix emprenc el projecte amb molta motivació i ganes de tirar-lo endavant, veure què hi puc aportar i què m'aporta a mi tot plegat, que segur serà molt!
Participar en la segona edició d’aquest projecte és una gran oportunitat per mi, per créixer, aprendre i aportar tot el que pugui. Crec que les tres participants formem un bon equip i, amb el suport de l’associació, pot sortir un projecte molt bonic. Ens esforçarem per fer-ho realitat!
Hola!! Me llamo Miriam Diaz, tengo 21 años y he nacido en Vilafranca del Penedès, pero actualmente vivo en Pacs del Penedès. Estoy cursando Bellas Artes, puedo decir, que sí, que soy artista, me apasiona el arte y sobretodo la fotografía.
Tallers a les escoles de Vilafranca
Soy monitora de ocio e intento tener presente todos los recursos que me dan mis estudios para poder educar a partir de dinámicas creativas y poder hacer actividades con diferentes materiales y texturas. Ya hace un par de años que trabajo con niños dentro del ámbito deportivo como técnica deportiva en gimnasia rítmica. Mediante el deporte intento transmitir valores como la disciplina, el trabajo en equipo, en definitiva, diferentes hábitos importantes en la educación.
Durant el mes de maig vam fer els taller sobre el medi ambient i tot el que envolta aquest tema a les cinc escoles de Vilafranca del Penedès: Mas i Perera, Pau Boada, Baltà Elias, Sant Josep i Sant Ramon.
Me considero una persona alocada, inquieta, extrovertida, responsable y con iniciativa. Siempre tengo muchas ganas de trabajar y de conocer nuevas experiencias y poderme enriquecer de todo
6
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
A totes les escoles començàvem amb una petita introducció sobre qui som, què anirem a fer a Nicaragua i quin objectiu volíem aconseguir amb aquests tallers. A continuació feiem el taller concret i els últims 10 minuts donàvem un paperet a cada nen on havien d’escriure una frase explicant què havien après de la activitat o què farien per ajudar al medi ambient. Amb tots els paperets que vam recollir tenim la intenció de fer un manifest conjunt de totes les escoles sobre el medi ambient. A l’escola Mas i Perera vam fer un taller amb l’objectiu de conèixer l’equilibri en el que es troben els organismes (animals i vegetals) que hi ha en el medi ambient, i com, si en desestabilitzem un d’ells, té efectes per a tota la resta. Cada grup va construir una xarxa tròfica (de terra, de mar i de riu) en forma de joc. D’aquesta manera podrem mostrar als companys/es de Nicaragua quins són els animals i plantes que trobem a Catalunya.
A l’escola Baltà Elias vam fer un taller amb els nens i nenes de 5è amb la intenció que construïssin un petit joc didàctic que permeti conèixer quins recursos obtenim dels rius, muntanyes, horts, mars... i quines problemàtiques podem trobar en aquests espais, com ara la contaminació, la sobreexplotació, els incendis... A l‘escola Sant Josep vam treballar els diferents paisatges de Catalunya a través de mapes perquè al final puguessin veure la diferència de paisatges dins de Catalunya, i poder-los ensenyar als nens de Nicaragua.
A l’escola Pau Boada vam fer un taller perquè els nens i nenes de 4t fessin un petit herbari per a les escoles de Puerto Cabezas. Vam seleccionar cinc plantes típiques de les nostres terres: la vinya, l’olivera, el romaní, la ginesta i l’alzina. Cada grup havia d’escriure com són aquestes plantes, on les trobem i què n’aprofitem i afegir-hi una petita mostra del vegetal, de manera que els nens i nenes de Puerto puguin conèixer una mica quina és la nostra vegetació i les seves característiques.
Seguint la dinàmica dels petits grups a les classes de 5è de l’escola Sant Ramon vam fer un petit conte amb materials reciclats, per explicar als infants de Puerto Cabezas com és el nostre dia a dia. Cada grup explicava una part del dia i en comentava els residus que generem en aquella franja horària i com els podem reduir, re-utilitzar o reciclar.
7
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Agermanem-nos: un espai per a
Entrevista a Marcel Esteve
la reflexió i la coneixença Amb l’objectiu de donar a conèixer l’agermanament entre Puerto Cabezas i Vilafranca, l’Associació ha dissenyat un taller per realitzar als centres de secundària tant de Vilafranca com de la comarca. El taller es divideix en dues parts: d’una banda, a través de dinàmiques participatives els joves viuen i reflexionen al voltant de les condicions generadores de desigualtats entre països del nord i del sud. D’altra banda, una vegada s’ha teoritzat sobre la realitat, s’explica el cas concret de l’Amèrica Llatina i específicament el de Nicaragua. Per últim, es demana a les persones joves que, de forma voluntària, realitzin alguna acció per donar a conèixer l’agermanament entre les dues poblacions al seu centre educatiu i posteriorment ho difonguin per les xarxes socials.
Lurdes Sanchez, Marcel Esteve, Guillermo Espinoza i Ramon Carbonell
Marcel Esteve va ser regidor de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Vilafranca a la dècada dels 90 i Alcalde del 2004 al 2009. Persona que va creure en aquest agermanament, que va viatjar a Puerto Cabezas, que és membre de la nostra Associació i que sabem que té bons amics a Bilwi.
Marcel, has tingut l’oportunitat de conèixer Puerto Cabezas, ens pots comentar algun projecte important d’aquells anys i alguna anècdota personal? Recordo molts projectes que es van dur a terme des de la iniciativa de les ONG i en les quals l’Ajuntament hi va donar suport. D’altres que es van fer directament des de l’Ajuntament… Projectes que han millorat l’Hospital, Centres Educatius, dependències i serveis de tota mena. Crec que ells han enfortit l’autonomia i la capacitat de resoldre les pròpies necessitats de Bilwi per ells mateixos. Després de tants projectes en tants anys m’adono que això és el més important. A més, quan s’ha fet de forma compartida amb la gent de Puerto Cabezas s’ha facilitat l’enfortiment de les institucions, la capacitació de tècnics, la dinamització d’associacions i col·lectius, la implicació de les persones de les dues ciutats... D’igual a igual.
El taller, amb una clara voluntat de sensibilitzar a la població juvenil, ha estat rebut per dos instituts de la comarca: Institut Alt Penedès (Vilafranca) i Institut El Foix (Santa Margarida i els Monjos). Des de l’Associació valorem positivament la rebuda que hem tingut en els centres educatius en especial dels estudiants i les estudiantes les quals es van implicar des de l’inici del taller i en el qual van realitzar reflexions apassionants. De cara al curs acadèmic 2017–18 se seguirà oferint el taller “Agermanem-nos” als centres de secundària, concretament a partir del segon cicle de l’ESO ja que, és de summa importància que els ciutadans i ciutadanes del futur estiguin sensibilitzats amb la realitat social que els envolta per millorar-la i transformar-la.
El més important són les persones i la seva voluntat de millorar el que ens envolta. L’agermanament ha teixit relacions i molta amistat. I això queda per sempre. Aquesta és per mi la més gran aportació de
8
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
disposat a donar un cop de mà, amb ganes de
causa de la manca de desenvolupament econòmic
tornar-hi i saludar tots els amics... Per mi Bilwi és un
dels “països pobres”. Hem d’entendre, per exemple,
lloc on hi tinc amics. Els amics donen i reben per
que el consumisme en el qual vivim a les nostres
igual.
societats “desenvolupades” és del tot prescindible.
L’agermanament ho és de les ong i les institucions.
Ajudar a qui en té necessitat és molt més important.
Vilafranca amb Sant Pere de Ribes, la Fatarella,
Disposar d’uns bons serveis educatius i sanitaris és
León (de Nicaragua) hem après a compartir
molt més important. Nicaragua és molt rica en valors
projectes, idees, valors, amistats... Recordo els
que a casa nostra són menys presents: la solidaritat,
milers de persones que es van mobilitzar a Vilafranca en favor dels damnificats de l’huracà
el treball cooperatiu, el valor de les coses realment importants…
Mitch. Crec que va ser una experiència única a les darreres dècades a la nostra vila... La lliçó és
Sovint quan ens visiten nicaragüencs ens agrada
entendre que, si disposem de moltes complicitats
ensenyar els llocs més rellevants del país i esperem
personals i xarxes de relació, la participació solidària
impressionar-los amb símbols com ara la Sagrada
és molt més gran. Aquest és el repte...
Família, el camp del Barça… En una ocasió Guillermo Espinoza -Alcalde de Bilwi- quan érem
Què creus que ha aportat aquest agermanament
davant d’una vista espectacular de la immensa
a Vilafranca?
platja desèrtica de Puerto em va dir: Esta playa es
Vilafranca hi ha guanyat moltíssim. Tant o més que
para nuestros hijos! La lliçó és clara: a Bilwi hi ha llocs excepcionals i únics. Només cal saber-los
Puerto Cabezas. Us poso un exemple: els nostres
veure…
joves voluntaris, quan han anat a Bilwi, tornen a Vilafranca totalment canviats. A millor!! Tornen amb
Penses que s’ha fet prou per transmetre al
ganes de lluitar per un món més just. Descobreixen
conjunt de ciutadans de Vilafranca els valors i el
que el món va més enllà del “confort” de la nostra
compromís amb aquest agermanament?
societat europea. Aprenen a valorar coses que aquí ens passen per alt. Quan algú vol anar a “ajudar” a
Sempre podem fer més… Crec fonamental que les
Bilwi sempre li dic que la primera vegada que hi vagi
generacions més joves puguin conèixer Bilwi. Quan
que només observi i escolti. La clau és escoltar i entendre. Només així podem arribar a compartir
descobrim Bilwi, quan fem amics a Bilwi… neixen i creixen les ganes de transformar i millorar el món.
l’esforç de tirar endavant un projecte de cooperació.
És llavors quan és molt més fàcil adonar-nos que a
I garantir que tingui continuïtat quan ja no hi puguem
Vilafranca i a Catalunya també hi ha necessitats i
ser...
infinitat de coses a millorar. L’agermanament ens ajuda a ser més solidaris, més justos… Enfortir
En èpoques de crisi econòmica, penses que té
l’agermanament i fer-lo créixer vol dir tot això… Cal
sentit el compromís solidari amb els pobles
que tothom en sigui conscient!
empobrits de l’anomenat tercer món? El terme pobre és molt relatiu. No podem entendre les relacions només des d’un punt de vista econòmic. De fet l’intercanvi desigual i els interessos dels països “econòmicament rics” és la primera
9
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Puerto enganxa Qui m'havia de dir a mi que tindria una experiència per feina tan transcendent en la meva vida. El compartir amb qui en aquell moment per mi eren persones completament desconegudes i que en 10 dies acabés interioritzant en la pròpia pell què significa ésser agermanat. No tinc paraules per descriure el que se sent.
Arriba el dia. Costeña, atacs de riure fruits del respecte que feien les hèlix dels motors i la sorpresa, millor aixecament i aterratge que no pas aquells avions tan grans que havíem agafat per passar l'immens oceà que ens separa dels nostres germans i germanes. Sí, parlo amb plural, perquè de Vilafranca vam marxar dues, jo com a regidora i la tècnica de Cooperació Eva Millas, que aprofito fer aquest breu incís per agrair-li la bona convivència a lo "Gran Hermano" que vam fer i que fa que hagi quedat més enllà de la feina, una gran amistat. Només arribar el Danny, cap de cooperació internacional, ens va presentar una agenda que treia fum, i és que amb 5 dies s'havien de veure tots els projectes, aclarir temes, interaccionar amb el poble, i sobretot aconseguir l’objectiu prioritari que m'havia marcat: aconseguir per Nidia White una partida pressupostària que garantís el menjar de les usuàries del centre, objectiu aconseguit! A més a més, forjar les bases d’un nou projecte per tal que les noies agafin més autonomia alhora de finalitzar la seva estada a l'alberg. Tot això, gràcies a que el Danny no ens va deixar ni un moment. Ens va acollir de tal manera que no tinc paraules per agrair-li tot el que ha representat durant el viatge i l'amistat que ha quedat, que estic segura que perdurarà en el temps.
Montse Arroyo a l’Alberg Nidia White
Tot i que ara estigui de moda el treball de les emocions, que les xarxes ens omplin el dia a dia amb missatges que et pugen l'autoestima, que et fan reconèixer el que tens tancat dins, res té a veure amb el que vaig viure amb la ciutadania de Puerto Cabezas, amb els Germans i Germanes de Bilwi. Gran era el repte que tenia per davant. Feia 9 anys que no s'havia fet un viatge institucional a Puerto i temps feia que els companys i companyes del Fons Català de Cooperació, i principalment totes les persones que integren l'Associació Amics de Puerto Cabezas, insistien que s'hi havia d'anar.
Una experiència vital per la meva vida. Molta gent l'hauria de tenir per veure que la integritat de la persona rau amb la senzillesa que tu vols viure, i en el fet d’assumir el que tens tot valorant-ho. Això és el que Puerto va aconseguir de mi, que valori el dia a dia molt més del que ja feia i que doni gràcies per ser afortunada pel que tinc, pel que visc i sobretot per tenir l'oportunitat de gaudir de moments com els que els meus germans i germanes de Puerto em van fer gaudir.
La Cooperació per mi va més enllà d’aportar una col·laboració tècnica o econòmica, és el conviure, és el conèixer de primera mà quines són les principals necessitats d'una població en la qual, per diversos factors, veu minvada la seva capacitat de progressar.
Vaig fer de Patge, portant cartes a una escola del Projecte Maletes Pedagògiques, entregar 3 ordinadors dins del marc del Projecte Labdoo, visitar una comunitat beneficiària del Projecte Wawabar i continuar amb el compromís de la creació de nous tancs prolongant noves fases del projecte, visita a la maternitat, el mercat, uns vivers, decidir sobre seguir amb els microcrèdits, l’alberg de Nidia White, etc. Vaig conèixer de primera mà a don Avelino Cox,
Considero doncs, el repte propi, superat. 10 dies dels quals 3 ja els perds en anar i tornar, 2 dies a Managua, copsant què fan els grans organismes oficials de cooperació per la població autòctona, rebudes pel màxim òrgan de la UE per saber de primera mà el què del projecte de Residus Sòlids Urbans finançat la major part per l'UE.
Reunions amb el Xavi Ruiz del Fons, persona clau perquè sense la seva professionalitat seria molt difícil que tot funcionés tan bé com tot funciona per acabar de perfilar el funcionament de la resta de projectes que es troben funcionant a Bilwi.
Reflexions del vitatge a Puerto Cabezas de la Regidora Montse Arroyo
10
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
cooperació internacional, compartir rialles amb Jairo , connectar a la primera amb doña Anissia, poder parlar amb l'alcalde Reynaldo Francis dels projectes ens els quals Vilafranca aporta; compartir amb dos grans persones com són el Jorge Canales i el Guillermo Espinoza, quan es va forjar el projecte de la Casa del Hermanamiento amigos del Penedès, això sí, tot compartint una vetllada de danses tradicionals i un sopar de traje amb personatges tan importants per la vida de Bilwi , com doña Ligia que vetlla entre d'altres coses per
l'educació dels infants que van a la Casa. Compartir i conèixer a la Shira, màxima representació de la lluita contra la violència intrafamiliar, i molts altres que no vull deixar-me que van fer que l'estada a Puerto em fessin aflorar tals emocions que el dia de tornada van sortir totes pels ulls. Gràcies per permetre’m compartir tot el compartit. Com diuen la Isabel Torrents i la Montse Saumell, Puerto enganxa, i sí és cert: PUERTO ENGANXA!
Recepta nicaragüenca: Vigorón
5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.
Ingredients • • • • • • • • • •
2 iuques (yuca) petites o una de gran mitja col 2 tomàquets 1 cogombre ⅓ o ½ ceba Cotnes de porc Llimona o vinagre blanc Sal 1 dent d’all Salsa picant 12. Barregem la ceba, cogombre, tomàquet i la col tot junt i l’amanim amb suc de llimona o vinagre blanc, i afegim sal al gust de cadascú. 13. I l’emplatem amb la iuca, amb les cotnes a sobre i l’amanida a sobre de tot, hi afegim unes gotes de salsa picant per sobre al gust de cadascú.
Passos 1. 2. 3.
4.
L’escorrem i la deixem reposar. Mentrestant preparem l’amanida. Rentem les verdures. Tallem el tomàquet a daus petits Pelem i tallem el cogombre a daus petits. Tallem la ceba en juliana. Tallem la col a tires fines no molt llargues.
Escalfem aigua al foc en una olla gran. Pelem la iuca i la tallem ens un 8 trossos a mides semblants. Posem a bullir la iuca amb sal i una dent d’all quan bulli l’aigua, durant 15 o 20 min a foc fort. Per assegurar-nos que està suau, ens podem assegurar punxant-la amb una forquilla.
Recepta de Raquel Yadira Anderson
11
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Cursa solidària Sant Pere de Riudebitllets El passat mes de juny es va celebrar a la vall del Riudebitlles una cursa d’orientació, els beneficis de la qual, 380 euros, han estat destinats al projecte Nidia White.
LA JUNTA:
Marc Nicolàs
Teresa Baqués
Ingrid Batet
Rosa Catasús Raquel, Marc, i els seus nens, membres de l’associació que hi van participar.
Griselda Matas
Els municipis agermanats amb Puerto Cabezas celebren 30 anys de relació El mes de febrer es va realitzar una xerrada a Vilafranca per parlar de l'agermanament de Puerto Cabezas (Nicaragua) amb Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès per commemorar el 30è aniversari d'aquesta relació de cooperació entre municipis.
Mònica Pinyol
Montse Saumell
L'acte va comptar amb la presència de les regidores de Cooperació de Sant Pere de Ribes i de Vilafranca, amb un representant de la nostra Associació i de dos representants del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Xavier Ruiz i Victòria Planas. Aquests darrers van fer un repàs històric dels projectes realitzats al llarg d'aquests trenta anys amb col·laboracions econòmiques i tècniques dels dos ajuntaments catalans. Editat per: L’Associació va presentar el projecte Alberg Nidia White, un espai d'acollida per a les dones i els seus fills víctimes de violència intrafamiliar i sexual. Canvis a la regidoria de cooperació de Bilwi Danny Wilson deixa d’ocupar el càrrec de tècnic de cooperació, per encarregar-se del projecte Tawan Klin de residus; la nova tècnica és Liza Lindo. Setmana de la Solidaritat a Vilafranca Un any més durant la celebració de la Setmana de la Solidaritat hem participat a la Festa de la Solidaritat amb la paradeta de l’associació per donar a conèixer l’entitat i l’agermanament. Assemblea anual de l’associació El passat mes de maig vàrem celebrar l’assemblea on vam avaluar les activitats i projectes duts a terme, així com renovar el càrrec de president, que ocupa Marc Nicolàs i l’entrada com a vocal de la brigadista Ingrid Batet.
En conveni amb: Ajuntament de Vilafranca del Penedès