Wangki
L’ALCALDE DE PUERTO CABEZAS VISITA L’ESCOLA MAS I PERERA
ASSOCIACIÓ D’AMICS DE PUERTO CABEZAS
El dia 26 de setembre, els alumnes de cicle superior de lʼescola Mas i
MAIG 2015 NÚM. 13
“ La caridad es humillante porque se ejerce verticalmente y desde arriba; la solidaridad es hortizontal
Perera, vam poder conèixer lʼalcalde de Bilwi ( Puerto Cabezas, Nicaragua). Aquest va venir acompanyat per un representant de lʼassociació dʼAmics de Puerto Cabezas de Vilafranca. Durant una estona ens va explicar moltes coses del seu poble i nosaltres vam poder compartir amb ell algunes activitats:
e implica respeto mutuo”
Els alumnes de 5è vam preparar unes cartes pels nens i nenes de
Eduardo Galeano
lʼescola Julio Bucardo i les vam donar a lʼalcalde perquè les hi fes arribar personalment. Els alumnes de 6è vam fer diferents dibuixos de Vilafranca i del nostre
Entrevista Isabel Guadamuz
2
El sueño que fue
6
perquè, quan els nens i nenes de lʼescola Julio Bucardo els rebessin,
Projecte Nidia White
7
que van emocionar molt a lʼalcalde, com ara “ Nicaragua Nicaragüita” i
En Marc i la Raquel viatgen a Bilwi
8
Visita delegació de Puerto Cabezas
10
Volem donar-li les gràcies!
Notícies i breus
11
Podeu trobar més informació a:
paisatge, com ara: la Festa Major, lʼesglésia Santa Maria, les vinyes... poguessin veure on vivim nosaltres. També vam cantar unes cançons “Gent de tot el món”.
http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com/2014/09/visita-de-lalcaldede-puerto-cabezas.html
Els Amics de Puerto Cabezas som una associació sense ànim de lucre creada l’any 1999 i formada per voluntaris que dediquen el seu temps a la difusió i la promoció d’activitats per donar a conèixer l’agermanament amb Puerto Cabezas-Bilwi, municipi situat a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua (RAAN). Podeu contactar amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic: amicsdepuerto@gmail.com o seguir-nos a través de http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com/
http://www.facebook.com/pages/Associacio-dAmics-de-Puerto-Cabezas/
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
secuestraron a mi esposo, se lo llevaron a Honduras, quedé sola buscando, queriendo saber donde estaba, como estaba y si aún estaba vivo, pasó un año secuestrado y yo continué trabajando, manteniendo a mi hijo y aquí estamos. ¿Cuando la Revolución usted tenía cuantos años? Con 14, yo me fui a estudiar a Cuba después del triunfo de la Revolución. Tengo dos hermanos caídos en la guerra y me fui por medio de ellos, priorizaron a los hermanos de caídos, hijos de caídos, héroes, para ir a estudiar fuera y yo fui seleccionada, fui de 14 años, allá viví parte de mi infancia, parte de mi juventud. Fue una formación
Isabel Guadamuz Isabel Guadamuz
que yo entiendo, compartí mucho, tengo amigos en toda Nicaragua, nos enseñaron a ser personas diferentes.
Entrevista Isabel Guadamuz Marc Nicolàs. Bilwi, desembre 2014
¿Y durante la Revolución participó activamente? ¿Cómo?
Entrevista a la Isabel Guadamuz, una companya i amiga molt estimada que viu a Bilwi i que va
Bueno la verdad es que en ese tiempo siendo niño
participar activament en els inicis de
uno hacía las cosas, tal vez sin tener algún
lʼagermanament, que ha acollit brigadistes a casa
concepto de porqué luchaba, sino de que mirabas
seva, i que sempre està disposada a donar suport a
la necesidad, en mi Granada no era un lugar tan
qualsevol company o companya que en nom de
fuerte pero nosotros nos trasladamos a Masaya y
lʼassociació, arriba a Puerto Cabezas.
éramos de las EGR y como estudiantes en ese tiempo, ya que comenzábamos, nosotros éramos
La Isabel va néixer a Granada, és mare de 3 fills i
los que trasladábamos la comunicación entre Masaya y Granada y trasladábamos algunas
àvia de 4 néts. Durant la revolució sandinista, ella era molt jove. Va anar a Cuba a estudiar per
bombas, bombas que se producían en Masaya, las
Tècnica Forestal i més tard a la Universitat Uraccan
trasladábamos a Granada, tuvimos una
de Kamla on es va llicenciar en Administració
participación más que nada de trasladar cosas de
dʼEmpreses. Actualment regenta un negoci al carrer
un lugar a otro, de transportar a las barricadas de
principal de Bilwi, i dóna classes de recursos
meternos más, pero sí a los que estuvieron al frente
humans a la universitat.
nosotros éramos como apoyo porque éramos demasiado jóvenes en ese tiempo, nosotros en ese
¿Cuando se instaló en Puerto Cabezas?
tiempo mirábamos la gente, los locos pues, los que toman, los que fumaban marihuana porque no había droga y yo quedé admirada, porque esa
Yo vine a los 17 años y medio, a los 18 ya estaba parida. Vine a trabajar como técnico en el Proyecto
gente tuvo una participación en la guerra como no
Forestal del Noreste, eran tiempos duros, eran
tenés idea, después de ver lo malo que hacían
tiempos de guerra y sin embargo estuvimos
tuvimos una gran lección de ellos, eran buenos
trabajando en todo el sector de Krukira, Tuapí y ahí 2
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
compañeros, buenos instructores y cayeron
pasar de Kamla para allá, desde Bum Sirpi ya
muchos.
sabíamos que era territorio de Contra, que eran los mismos comunitarios pues y gente que estaba
¿Con su esposo Jorge Canales se trasladaron a
aquí que avisaba, gracias a dios sin ser miskita yo
Puerto Cabezas?
nunca he tenido problemas, sí, me han agarrado, me agarraban a las 9 de la mañana y me soltaban
En Cuba conocí a mi esposo, mi ex-esposo,
como a las 10 de la noche, pero nunca me
estudiamos juntos, nació una gran amistad, no
maltrataron ni nada.
nació una gran amistad sino que yo tenía un novio que era de Ribas, y entonces mi novio le pidió a mi ex-esposo que me cuidara, "mira mi novia va para
¿ Más tarde pusieron un negocio aquí en Bilwi?
estudiar tecnológico, yo no puedo ir, pero ella va
Bueno, la verdad es que cuando en el 90, cuando
para allá, necesito que me la cuidés y le echés una
el triunfo de la Violeta, yo ya tenía un pequeño
mano" y entonces cuidándome me sacó 3 hijos y
negocio, yo estaba trabajando, Jorge estaba
24 años juntos.
Al regreso de Cuba nosotros
trabajando y en el 90 nos quedamos sin trabajo los
éramos una personas muy jóvenes, los técnicos
dos, entonces yo decido meterme directamente al
por lo general eran técnicos mayores y cuando
negocio a ver que se hacía y fue cuando abrimos
hablamos mayores, eran técnicos con experiencia,
la cantina y él se fue a estudiar a Managua, se fue
trabajaban en el campo. Yo regresé, imagínate que
a estudiar a Managua para continuar pues, porque
no había cumplido 18 años cuando yo regresé y nos miraban como que no sabíamos nada, fue
él era solo técnico superior y le hacía falta la ingeniería. Se fue a estudiar a Managua ya
difícil. Yo fui a hacer pruebas, en ese tiempo había
teniendo 2 hijos, una casa y fue un convenio que
un ingenio al lado de Tipitapa, "19 de Julio" creo
nosotros hicimos que primero estudiara él y
que se llamaba, fui allí a buscar trabajo, fue bien
después ya terminando, empezaba yo a estudiar,
difícil, hasta que hallé en una zona franca como
para que fuéramos avanzando porque sin la
reforestadora de toda la región, trabajábamos con
preparación profesional tampoco podíamos hacer
presos, presos que salían a trabajar y entonces al
algo.
final pues, yo salí en estado, mira salíamos a las 4 de la mañana y regresábamos a las 6 de la tarde y
¿Cuando dice el triunfo de Violeta?
nos pagaban 3.000 pesos, 3 millones de pesos de ese entonces, y aquí en esta zona pagaban más.
Eso fue en el 90, en el 90 el Frente pierde
Ya me había casado y nos trasladamos para acá y
elecciones y mucha gente nos vamos a la calle.
conseguimos trabajo los dos y comenzamos a
Con el cambio de gobierno fue distinto, nosotros
trabajar en los llanos de Krukira, Tuara, Tuapí,
no teníamos reales, ahí quedamos sin empleo,
Sisin . . . en la costa atlántica de Nicaragua.
hubo un recorte de personal bárbaro.
¿Su esposo Jorge fue secuestrado por la contra?
¿Como conoció el Hermanamiento con Vilafranca?
Un año estuvo secuestrado, él no hablaba miskito,
No me acuerdo muy bien, yo llego allí a través de
y cuando vino, vino hablando miskito completamente, si un año estuvo, Yamil, nuestro
Luciano (técnico de Cooperación de la Alcaldía), y somos los primeros fundadores del
hijo me quedó de un mes de nacer cuando se lo
Hermanamiento. Luciano habló con nosotros, no
llevaron a él, pero nosotros ya sabíamos que la
recuerdo si fui parte de la Junta Directiva al inicio
Contra.. antes era difícil porque la Contra te salía
del Hermanamiento, pero sí teníamos una gran
en cualquier momento, desde Bum Sirpi no podías
relación con Luciano en la parte profesional, y este 3
las
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
Isabel Guadamuz i família
vino con que era una gran alternativa, que si
nosotros, ya como que se van limando todas las
podríamos lograr hacer algo y trabajar por el
desconfianzas.
desarrollo de la población y trabajar por el desarrollo de Bilwi y se empezó a pensar en esa biblioteca, las
Yo pienso que el Hermanamiento va a llegar a ser
cartas que se escribían los niños, era muy
una ONG con gran futuro, porque el Hermanamiento
interesante el trabajo y me pareció que podíamos
va poco a poco fortaleciéndose en la parte técnica,
tener mucho futuro, la verdad es que no pensamos
en la parte organizativa, en la población tanto de
en el tiempo, solo pensamos en que si que podía
Catalunya, de Vilafranca como de Puerto Cabezas.
ser que podía ser una alternativa para desarrollar
Ahora no sólo los viejos sabemos que existe un
alguna iniciativa.
Hermanamiento, ahora los jóvenes también lo saben y cual es su objetivo, eso es lo que tenemos
¿Cree que la Casa del Hermanamiento ha sido y
que vender, lo que hacemos, lo que queremos hacer
puede ser una buena oportunidad para el
y promover toda esa dinámica de trabajo, tanto de
ciudadano?
ustedes como de nosotros.
Sin duda, claro que si. La Casa del Hermanamiento
Alguna vez ha acogido brigadistas de Vilafranca en
ha apoyado a muchas personas para que puedan
su casa, ¿como fue?
hacer sus encuentros y reuniones en este espacio. ¿Como no voy a acoger? Yo recuerdo a Ester ¿Como ve el futuro del Hermanamiento?
porque se enfermó y yo me habría querido morir.
El Hermanamiento ha venido tomando cambio de
¿Agarró el dengue?
personas, de juntas directivas, y hoy día hay, más conocimiento de lo que es el Hermanamiento, cual
No, le dio fiebre, no me acuerdo si vino con Mónica
es su objetivo, hay mayor cariño entre ustedes y
y Ramón, yo no tengo que agarrar a ningún
4
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
brigadista porque estaba la casa de ustedes,
¿ Que habría que mejorar a nivel de infraestructura
porque mira una cosa, independientemente de que
turística?
ustedes tengan su casa necesitaban una referencia Mira, la región tiene un objetivo turístico muy Comenta a veces usted que es la embajadora de
grande, las comunidades tienen potencial turístico
Catalunya en Bilwi.
natural bastante grande, pero lo que hay que mejorar es infraestructura, capacitación, no buscar
El Hermanamiento necesitaba una referencia y yo
grandes obras, sino trabajar con nuestras
me auto llamé la embajada de ustedes, y eso ha
realidades y cuidar y desafiar y proteger lo que
ido creciendo, creciendo así que ha sido algo muy bonito que hemos fortalecido y no hay Catalán que
tenemos. Por lo menos lo que es Tuapí, Krukira pueden ser lugares de recreación, lugares de
pase por Puerto Cabezas que no pase por la
descanso para todos esos que quieren
embajada.
relajamiento, descanso, en zonas llanas o en zonas que tienen criaderos naturales de fauna, o en
¿Quien dijo por primera vez que es la embajada,
zonas directamente naturales. Yo lo que vendo más
usted misma?
son los atractivos de los Cayos Miskitos, son los arrecifes y tengo otro atractivo histórico que es la
Yo misma, es la Montse y la Teresa Baqués, "no,
ruta de WaspamCabo Gracias a Dios que es donde
no, no, ésta es tu embajada muchacha, déjate de
desembarcó Colon, y entonces hay varios circuitos
andar ahí, vamos a ..., pero primero visitan la embajada", les agarré mucho cariño a todos y he
que yo oferto.
logrado conocerlos y apreciarlos.
Los costos para llegar a la región son altos, hay que mejorar la calidad de los servicios que se
Pero no conoce Vilafranca, ¿Qué es lo que la
brindan. Pienso que en el futuro vamos a poder
enamora?
tener un turismo de mayor potencialidad. Los que les gusta hacer turismo aquí la mayoría son
Su gente, son muy humanos, independientemente
europeos, he atendido a holandeses, franceses,
de que ustedes tengan una lucha por la
algunos de Alemania, otros de Suiza, no es que yo
independencia, independientemente de que
me incline, sino que la gente de Europa se inclina
ustedes tengan una lucha por alcanzar la autonomía plena, ¿verdad?, eso nos hace a
más a visitarnos. Pienso que si nosotros logramos hacer, debemos agarrar a una comunidad como
nosotros como encender una chispita de ver el
modelo turístico y una vez que nosotros tengamos
esfuerzo que ustedes están haciendo y la
todo el componente turístico de esa comunidad,
trayectoria y conocer cuantos años llevan en esta
eso nos va a servir para trasladarlo a otros lados.
lucha por la independencia y nosotros es una
Porque aquí lo que se vende es convivencia, aquí
realidad muy diferente ¿ me entendés? Porque en
lo que se vende es lo étnico, la vida de los pueblos
esta parte de Centroamérica nosotros tenemos una
indígenas y su forma de vida.
autonomía, pero una autonomía muy pobre, pobre de visión y nosotros tenemos que ir
Compañera Isabel, muchas gracias por compartir
empoderándonos de todo lo que ustedes han pasado, para poder en un futuro ver si nosotros
su vida y su experiencia con todos nosotros a través de nuestro boletín.
podemos lograr una autonomía plena. Sabemos que usted tiene sus proyectos turísticos, ¿Cree que la región tiene potencial en ese sentido? 5
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
El sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragua
MAIG 2015
va convertir en una gran escola, la qual cosa va marcar el futur del país. El poble nicaragüenc va seguir el seu camí fins aconseguir declarar la R e p ú b l i c a d e N i c a r a g u a Te r r i t o r i L l i u r e dʼAnalfabetisme i fer realitat el seu segon somni: lʼeradicació de lʼanalfabetisme. LʼAEPCA ( Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador) ha recorregut aquest dur i llarg camí de lʼalfabetització amb lʼajuda de la solidaritat internacional. Catalunya ha viscut com a pròpies aquestes dècades de lluita i es disposa a celebrar el 35 è aniversari de la Gran Cruzada de
Portada del llibre
Alfabetización el proper agost del 2015.
Dimecres 19 de novembre de 2014, al GER de St. Pere de Ribes, va tenir lloc lʼacte de presentació del
El llibre “El sueño que fue” neix amb la voluntat
llibre “El sueño que fue” a càrrec dʼun dels autors,
dʼafegir-se a aquesta celebració i per retre
Orlando Pineda.
homenatge a totes aquelles persones, que per activa o
perVisita passiva, handefet possible aquesta a la comunitat Tasba Pri
Amb el triomf sobre la dictadura somocista i lʼinici
victòria popular.
dʼuna dècada de sobirania i revolució, el 19 de juliol de 1979, el poble de Nicaragua fa realitat el seu
Per poder escriure aquest bonic i especial llibre ha
primer somni: recuperar la llibertat. Uns mesos
estat necessària la col.laboració de moltíssima gent,
després comença una gran epopeia pedagògica,
però els “Quixots” de lʼAlfabetització a Nicaragua
logística i política: La Cruzada Nacional de
han estat sens dubte el mestre nicaragüenc
Alfabetización, qualificada per la UNESCO com la UNAN León
Orlando Pineda i el mestre català Sebas Parra.
mobilització i participació popular més important del
“Quixots” en tots els sentits, doncs ens han
segle XX.
ensenyat i demostrat que, invertint en amor i tendresa, és possible un món millor: “alfabetitzar és estimar i enamorar amb lʼobjectiu dʼalliberar”.
Culmina el 23 dʼagost de 1980, amb el retorn dels 115.000 joves brigadistes mobilitzats que havien alfabetitzat 400.000 persones adultes. Nicaragua es
Dipòsit d’aigua a la comunitat de Kwakuil La sala del GER
Ramon Carbonell i Orlando Pineda
6
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
Projecte de suport a l’alberg Nidia White En els darrers Wangki us hem anat informant del seguiment del
projecte de suport a lʼAlberg Nidia
White a Bilwi. El projecte preveu la implementació dʼactivitats dʼemprenedoria i desenvolupament dʼàrees crucials
El nou alberg
perquè les dones puguin tenir autonomia econòmica i patrimonial. Dʼaltra banda, també
• Representació dels ajuntaments catalans solidaris amb el Sud, per supervisar el desenvolupament
treballa per la divulgació de la Llei 779, que insta a eradicar totes les formes de violència contra la dona. Finalment, preveu la realització dʼactivitats
dels projectes executats en el marc dels agermanaments i dʼaltres iniciatives de solidaritat.
dʼenfortiment institucional al personal que treballa a lʼalberg.
La creació dʼoficines permanents sobre terreny facilita el seguiment i coordinació dels projectes en
Els Ajuntaments de Celrà, Cabrera de Mar,
regions on es concentren un alt nombre de
Castellbisbal i Masnou han col·laborat en el projecte
projectes. Actualment el Fons té oberta una oficina a Centre Amèrica, amb seu a Managua, i una
de lʼalberg, fent aportacions econòmiques al Fons Català de Cooperació.
oficina a Senegal, amb seu a Ziguinchor.
Aquest any lʼalberg, que acull les dones i els seus fills víctimes de violència intrafamiliar i violència
A les regions on no és possible mantenir una oficina permanent, els responsables de cada àrea realitzen
sexual, ha canviat de local. Disposa d'instal·lacions
periòdicament viatges per visitar i avaluar el
més grans per donar cabuda a més usuàries.
desenvolupament de diversos projectes i mantenir contactes amb les organitzacions locals executores
La tasca de seguiment de projectes que fa el Fons
(municipalitats, ONG i altres organismes locals).
Català de Cooperació té tres vessants:
Tota la informació recollida a partir dels informes de
• Control del desenvolupament dels projectes realitzats i de la correcta destinació dels recursos
seguiment periòdics que realitzen les organitzacions executores dels projectes, dels informes i visites
aportats. En aquest sentit, les entitats o institucions executores han de presentar
fetes des de les oficines permanents sobre terreny i els viatges de seguiment sobre terreny, permet
periòdicament un informe sobre el
disposar de la informació adequada per a
desenvolupament del projecte i en finalitzar una
lʼavaluació del desenvolupament del projecte i
memòria final.
lʼassoliment dels seus objectius. Tota aquesta informació, tant escrita com gràfica, es recull a la
• Suport i acompanyament de processos. El compromís del Fons amb els projectes va més
fitxa de seguiment de cada projecte, que es fa arribar a tots els ajuntaments i institucions que han
enllà del seu finançament, manté un diàleg obert
col·laborat econòmicament de forma directa en el
Intervenció de la Tere al Consejo Municipal
amb les entitats i institucions que executen els
projecte.
projectes per garantir-ne el desenvolupament correcte. 7
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
En Marc i la Raquel viatgen a Bilwi
MAIG 2015
nebodes se nʼadona que ha dʼaprofitar al màxim el temps que està allà amb els seus, ja que el temps passa, les nebodes les troba crescudes i canviades, la seva mare es va fent més gran, i pensa que elles
Aquest passat Nadal vam viatjar la família completa
també la veuen a ella diferent, i sap que cada cop
a Bilwi, de nou un altre cop, però aquest segon
que viatgi serà així i li fa molta tristesa no veure els
viatge amb un infant més, la petita Isona amb
seus canvis de prop, i que els nostres fills no tindran
només 14 mesos i lʼIsaac amb gairebé 4 anys, ell ja
el vincle tan familiar amb ells com tenen allà.
hi havia viatjat fa 3 anys, amb 11 mesos. Aquest segon viatge va sorgir sense tenir-ho massa planejat ja que volíem esperar que la Isona fos més gran, però resulta que a Vilafranca vam fer amistat amb dues famílies nicaragüenques de Ciudad Sandino, i ells tenien la intenció de viatjar per Nadal, llavors va ser quan ens vam animar a tornar-hi per visitar la família. A principis de desembre vam marxar cap a Nicaragua, per sort només amb dues escales, a
La família: les nebodes, l’Isaac i la Isona
Madrid i a Miami, estàvem força nerviosos perquè aquest cop portàvem dues canalles a lʼavió i no sabíem com es trobarien, per sort tot va anar força
Els dies a Bilwi els vam passar gairebé tots a casa
bé i van dormir bona part dels vols.
de la família, visitant la família on el Marc havia estat ens els seus dos primers viatges amb les Brigades,
Els primers dos dies els vam passar al Pacífic, a
visitant amics, Lígia, Guillermo Espinoza,..., visitant
casa uns amics de la infància de la Raquel que
lʼalcaldia i la casa de lʼagermanament, dinant amb la
viuen a Tipi-Tapa, vam tenir una petita aventura
Isabel Guadamuz.
anant de Tipi-Tapa a lʼaeroport amb un tricicle motoritzat on hi anàvem tots 4, les 8 maletes, el cotxet de la Isona i clar el conductor, anàvem ben plens. Llavors vam agafar la Costeña per anar cap a Puerto Cabezas quan vam trobar vol ja que per aquelles dates estan força plens i il·lusos de nosaltres no havíem fet reserva. Ens van posar en llista dʼespera gràcies a lʼamiga Xilo del Fons Català de Cooperació de Managua i per sort vam pujar a
Casa de l’agermanament
lʼavió i vam arribar a Puerto. Va ser molt emocionant tornar-hi perquè la família
També vam visitar lʼAlberg Infantil de Nidia White on
encara no coneixia la Isona i perquè lʼIsaac hi tornava més gran i seria més conscient del viatge i
vam compartir uns bons moments ballant amb els nens i nenes de lʼalberg, és molt important la tasca
de la família que té allà.
que està realitzant lʼAssociació de Nidia White acollint aquests nens i nenes que no tenen on estar
La Raquel, quan torna a la seva terra i veu la seva
per motius familiars.
Ramon Carbonell i Orlando Pineda
mare, els seus germans i germana, i les seves 8
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
També vam compartir un sopar a casa el Jorge Canales amb lʼalcalde Reynaldo Francis i la concejal Liza Simpson, on vam poder compartir visions sobre els diferents projectes que volen encarar des de lʼalcaldia amb el suport de lʼAssoc. de Amigos del Penedès, lʼAAPC i lʼAjuntament de Vilafranca.
Els nens i nenes de l’alberg Nidia White
Ens vam trobar en vàries ocasions amb el Jorge Canales, actual president de lʼAssociación de
L’alcalde, Canales i la Liza
Amigos del Penedès, ja que a més a més estàvem al mateix barri de Loma Verde. Un dia vam fer una petita excursió, acompanyats dʼen Franklin, a la comunitat de Truslaya on hi viu la Querlin, germana de la Raquel. Per finalitzar el viatge vam passar els últims dies a Ciudad Sandino amb els nostres amics niques de Vilafranca, on vam visitar una finca que tenen, vam anar al riu, vam visitar Managua, el passeig de Salvador Allende, i fins hi tot vam fer un altre viatget fins a Ribas a visitar una cosina de la Raquel.
Familía Canales
Família Nicolàs Anderson Raquel, Marc, Isaac i Isona.
Isaac, Raquel, Marc i Isona
9
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
Visita al Penedès de la delegació de Puerto Cabezas
Recepció a l’ajuntament de
Liza Lindo visita una de les
Vilafranca
escoles
Del 21 al 27 de setembre passat una delegació de
Es van reunir a BCN amb el Fons Català de
lʼAjuntament de Puerto Cabezas va visitar Vilafranca i
Cooperació per avaluar els projectes que sʼestan fent,
Sant Pere de Ribes dins del marc de lʼagermanament
i van aprofitar per visitar la ciutat en plenes festes de
entre aquestes poblacions.
la Mercè.
Encapçalada pel seu Alcalde Sr. Reynaldo Francis,
Hi va haver un interès per part de la delegació per
més el “concejal” Sr. Alliston Moody, la directora de
conèixer temes sobre turisme, cooperatives i
Cooperació Externa Lic. Liza Lindo i Jorge Canales
tractament de residus. Van visitar la deixalleria, la
en representació de la societat civil.
cooperativa Nou Set que porta un projecte a la
Van ser rebuts al saló de plens per lʼalcalde de
muntanya de Sant Jaume, i van fer contactes per intercanviar comunicació entre ràdio Vilafranca i
Vilafranca Sr. Pere Regull i el regidor de cooperació
ràdios de Bilwi, entre dʼaltres.
Sr. Raimon Gusi, i a continuació van ser presents al ple municipal que es va celebrar per donar suport a la
Van visitar lʼAjuntament de Les Cabanyes, qui va fer
consulta del 9 de novembre.
aportacions
en un projecte dʼhorts familiars amb el
suport del Fons Català de Cooperació. La delegació, en tot moment, va estar molt interessada en el procés que sʼestà vivint
a
Es van trobar a Sant Pere de Ribes amb lʼAlcalde i
Catalunya cap a la possible independència.
membres dels diferents grups del consistori per
Reunits amb la Comissió de Solidaritat de
explicar els projectes que sʼestan concretant a Puerto Cabezas, i reafirmant la voluntat mútua de continuar
lʼAjuntament de Vilafranca van presentar un vídeo
treballant junts pel desenvolupament del municipi
donant a conèixer els projectes que sʼestan
nicaragüenc.
concretant al municipi de Puerto Cabezas. Aquest vídeo amb el nom de “Colores de Bilwi” el podeu
Es van reunir amb la nostra Associació per compartir
consultar al bloc de lʼassociació o al Youtube.
lʼinterès de millorar la coordinació amb el Grupo de Amigos del Penedès de Bilwi,
valorant molt
Van visitar les quatre escoles de Vilafranca amb els
positivament la seva estada al Penedès, i reiterant la
nens i nenes que intercanvien cartes amb les escoles
necessitat que els polítics de les nostres viles
de Bilwi, per facilitar el coneixement i compromís mutu.
sʼapropin a Nicaragua per conèixer la realitat dʼaquest municipi agermanat, i puguin copsar l'agraïment i hospitalitat de la seva gent, per enfortir aquest agermanament solidari. 10
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
En record de l’Anna Pinyol
MAIG 2015
XV Festa de la solidaritat Les entitats de Vilafranca que treballem en
Aquest desembre passat ens va deixar lʼAnna
lʼàmbit de la solidaritat i la cooperació al
Pinyol, membre de lʼassociació dʼAmics de Puerto
desenvolupament, així com en el camp de la
Cabezas des del 2005.
sensibilització, vam participar en la XV Festa de la Solidaritat el passat mes dʼoctubre.
Ens vam conèixer en el viatge que vam fer com a brigadistes lʼestiu del 2005. Van ser unes setmanes
El propòsit de les entitats és el de posar en comú
intenses en les que vam conviure i aprendre tots plegats. Per tots nosaltres era la primera vegada
amb la ciutadania la informació, les preocupacions, les propostes i les accions que
que estàvem a Nicaragua i concretament a la costa
portem a terme amb lʼobjectiu de contribuir a fer un món millor, més just i igualitari.
Atlàntica. LʼAnna mostrava curiositat per lʼentorn, per la gent, pel menjar… però del que més en gaudia era de la canalla.
Enguany es va acordar fer-nos ressò de la situació de discriminació que viuen les dones
Aquesta bonica experiència la va deixar tan
respecte als homes, a tot arreu. Un aspecte que,
impregnada i satisfeta que hi va tornar lʼestiu del
aquí i allà, a les diferents cultures i països,
2011.
representa una càrrega, un fre, un llast, en definitiva, una injustícia per al desenvolupament de lʼésser humà.
L’Anna en una de les visites a Puerto Cabezas
LʼAnna va tenir lʼoportunitat de prendre un compromís amb ella mateixa, amb els membres de lʼassociació i amb la gent de Nicaragua. Allà a Bilwi va conviure amb les famílies, va obrir el cor als nens i nenes, va compartir feina i experiències, va
La plaça de l’ajuntament s’omple de parades
conèixer realitats diferents; en definitiva, i en paraules dʼella: va obtenir un regal. Només podem donar-li les gràcies per la feina ben feta i per la seva companyia.
La paradeta de l’Associació
Brigada 2005: Mireia, Anna, Ramon, Mònica, Rosa, Marc ( i Montse) 11
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
MAIG 2015
Loteria de Nadal LA JUNTA:
Aquest any, el número 65.114 de la Grossa de Cap dʼAny que va repartir lʼAssociació, ha resultat premiat amb 5€ per butlleta. El benefici de 0,50 cèntims per a lʼentitat, juntament amb els diners
Montse Senserrich
dels números que no sʼhan cobrat, sumen un total de 1.160,3€. Aquests diners seran destinats a Nicaragua a lʼAECPFA (Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador) qui està
Teresa Baqués
alfabetitzant la població nicaragüenca des de fa 35 anys. Rosa Catasús
Canvi de Junta del Grupo de Amigos Responent a un dels acords presos en la visita de la Delegació Nicaragüenca a Vilafranca, el Grupo de Amigos es va reunir en
Griselda Matas
assemblea i va renovar la junta, nomenant president a Jorge Canales, com a vicepresidenta Sofia López i com a tresorera Milena Marc Nicolàs
Sang, juntament amb vuit vocals més.
Mònica Pinyol
Montse Saumell
Assamblea Grupo de Amigos
Agenda llatinoamericana Com cada any, sʼha enviat lʼAgenda Llatinoamericana a Bilwi, per repartir-la entre els treballadors de lʼAlcaldia i el Grupo de Amigos. Aquesta edició de lʼagenda, basa el seu contingut en els drets humans i recull 35 articles de prestigiosos pensadors i altres
Editat per:
informacions a lʼentorn de la utopia dels drets humans i lʼassoliment per a tots. Lʼagenda és una eina pedagògica per difondre i construir la cultura de la solidaritat i promoure la reflexió social.
Calendaris El mes de desembre, lʼ associació va fer nous calendaris pel 2015. Aprofitant el viatge dʼun dels membres de lʼentitat, es van fer arribar a Bilwi uns quants exemplars.
En conveni amb: Ajuntament de Vilafranca del Penedès