Wangki
L’agermanament:
un intercanvi entre municipis per un món just i solidari.
ASSOCIACIÓ D’AMICS DE PUERTO CABEZAS
OCTUBRE 2012 NÚM. 12
“ Si per als nicaragüencs la solidaritat és la tendresa dels pobles, estic convençuda que per a nosaltres, europeus, la solidaritat és la universitat dels coneixements essencials”. Matilde Martínez. L’exposició dels 25 anys voltant
2
Viatge del passat mes de març
3
Suport a l’alberg de Nidia White
4
Projecte d’horts familiars
5
Experiència entorn l’alfabetitzacó
6
“Ensenyar, aprendre, salvar-se” (fragments) Notícies i breus
7 6
Al llarg dels més de 25 anys de relació amb Puerto Cabezas, els alcaldes que ha tingut Vilafranca sempre han correspost al compromís amb lʼagermanament solidari amb Puerto Cabezas en nom de la població de Vilafranca. Aquest compromís sʼha traduït en aportacions a projectes de desenvolupament i a necessitats bàsiques de la població agermanada. Pensem que amb visites puntuals a Puerto Cabezas es coneix la realitat econòmica i social dʼaquest municipi, moltes vegades difícil dʼentendre només amb la voluntat de cooperar. Des de lʼassociació veiem interessant que aquestes visites
institucionals sʼinstaurin com a tradició i que els diferents alcaldes de la vila la vagin mantenint. Segurament cal definir prioritats, i tant Vilafranca com Catalunya tenen molts reptes, però també com a municipi tenim un compromís amb un poble agermanat del qual tenim molt a aprendre. Un poble on, com al nostre, hi conviuen diferents llengües i cultures. Esperem que molt aviat aquest desig sigui una realitat, i que la població de Puerto Cabezas, a través de la presència del nostre alcalde, sàpiga que serem fidels als nostres compromisos.
Els Amics de Puerto Cabezas som una associació sense ànim de lucre creada l’any 1999 i formada per voluntaris que dediquen el seu temps a la difusió i la promoció d’activitats per donar a conèixer l’agermanament amb Puerto Cabezas-Bilwi, municipi situat a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua (RAAN). Podeu contactar amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic: amicsdepuerto@hotmail.com o seguir-nos a través de http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com/
http://www.facebook.com/pages/Associacio-dAmics-de-Puerto-Cabezas/
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
Octubre 2012
són espais per on hi passa molta gent: les famílies, els amics, nens i nenes i gent diversa.
Lʼexposició "25 anys dʼamistat amb imatges i paraules" voltant com una baldufa
Estem convençuts que és un bon material i una bona manera per arribar a la gent fent sensibilització directa del nostre agermanament. Mitjançant lʼexposició es transmeten valors, vivències, experiències diverses...
Des de lʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas, dia rere dia, pensem que el treball que sʼestà realitzant amb les escoles és un tema important per seguir abocant-hi esforços i compromisos. Per aquest motiu durant aquest últim any hem portat a alguns centres escolars ( dels que estan realitzant lʼintercanvi de cartes) lʼexposició "25 anys d'amistat amb imatges i paraules".
Al llarg dʼaquest nou curs escolar, tenim ganes de seguir treballant amb aquesta dinàmica: continuar oferint lʼexposició dels 25 anys dʼamistat als centres escolars que encara no han pogut gaudir-la i seguir buscant altres llocs, espais i pobles on poder aportar-la. Refrescant la memòria sobre lʼexposició, ens vénen al cap un bon grapat de contactes, emocions i relacions.
Lʼexperiència ha estat positiva. Els centres han pogut disposar dʼuns dies per gaudir de lʼexposició i alhora fer un recorregut més detallat sobre lʼagermanament.
Per això acabarem amb una cita de Paniagua que diu...
Estem contents i pensem que portar lʼexposició als centres, és una bona manera de despertar la curiositat dels infants. A més, els centres escolars
Gemma
“Som el cos i el moviment, som la intel·ligència i el llenguatge, però... les persones som, per damunt de tot, afectes i relacions, emocions i contacte.”
2
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
Octubre 2012
Viatge a Puerto Cabezas de Teresa Baqués i Montse Saumell el passat mes de març de 2011
Al llarg d’aquest viatge vam tenir l’ocasió de visitar de nou la comunitat de Kwakuil, on es van construir més de 50 cases després de l’huracà Fèlix. Actualment s’hi està executant un projecte d’aigua per a la comunitat a través del Fons Català de Cooperació (projecte 2255) amb una important aportació del municipi de Vilafranca.
Dʼarribada a Bilwi vam participar a lʼacte de benvinguda a la Casa de l’agermanament organitzat pel “Grupo de Amigos del Penedès” amb la presència de lʼalcalde, l’amic Guillermo Espinoza.
Posteriorment ens vam traslladar a la petita comunitat de Sumubila, on ens vam reunir amb les dones que participen en el projecte dels horts familiars compartin amb elles una sessió de capacitació sobre violència de gènere que complementa lʼesmentat projecte.
En el transcurs de lʼestada es va fer entrega de “diplomes” a una vintena de famílies que, al llarg d’aquests anys, han acollit a casa seva als i les brigadistes amb qui han compartit importants vivències, i també als amics i amigues que formen o han format part de la Junta del Grupo de Amigos del Penedès per la seva col.laboració solidària amb lʼagermanament. A la Casa de l’Agermanament vam deixar una part de l’exposició que es va fer a Vilafranca en motiu dels 25 anys d’amistat i 20 anys de l’agermanament entre els dos municipis.
I finalment hi va haver una trobada amb la periodista Aracelly Duarte per tal d’organitzar i iniciar connexions mensuals entre ràdio Vilafranca i ràdio Caribe.
Durant lʼestada a Bilwi no va faltar la visita a les escoles que intercanvien cartes amb les escoles vilafranquines. Es van entregar les cartes que havien escrit els nens de Vilafranca pels seus amics de Bilwi. També es va fer el lliurament als directors dʼun “diploma” en reconeixement de la tasca feta al llarg d’aquests anys per teixir amistat i coneixements entre els infants que són el futur de la societat.
Una vegada més hem de dir que valorem molt positiva l’estada a Puerto Cabezas. Hem sentit la seva estima i hem renovat el compromís compartit per seguir treballant per la continu¨tat dʼaquest agermanament solidari entre Puerto Cabezas i Vilafranca. 3
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
Projecte d’horts familiars
Octubre 2012
Actualment, aquest ja es troba en plena execució i beneficia un total de 75 dones (25 per comunitat). Sʼhan realitzat capacitacions en diferents temes, i ja sʼha fet la formació prèvia en temes agrícoles. Es tracta de grups de dones que no tenien una pràctica quotidiana en horts familiars, però que gràcies al projecte podran trobar una alternativa econòmica per a elles i per a la seva llar. Sʼha volgut incorporar gent jove i gent gran i superar alguns impediments que algunes dones tenien en el tema de la propietat.
El projecte és una iniciativa del govern municipal de Puerto Cabezas - Bilwi com a part del Pla dʼInversió 2011 i el Pla de Desenvolupament Municipal dels propers 5 anys. Aquest està enfocat a garantir la seguretat alimentària i nutricional mitjançant la diversificació de productes agrícoles i la millora dels sistemes productius com a principals factors per al desenvolupament socioeconòmic regional. LʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas participem en aquest projecte amb lʼaportació dels ingressos de la loteria de 2011, juntament amb lʼAjuntament de les Cabanyes i dos ajuntaments catalans més. Lʼobjectiu principal és el de reforçar les capacitats productives de 75 famílies de les comunitats de Siska, San Pablo i Sumubila al sector de Trasba Pri del Municipi de Puerto Cabezas.
El projecte té una doble motivació per a les dones: dʼuna banda, els servirà per ajudar a millorar la dieta alimentària de cada família, i de lʼaltra (si aconsegueixen una bona collita) tenir productes agrícoles per a la venda i lʼobtenció de guanys directes. LʼAlcaldia està prioritzant aquest tipus de projectes en la seva política municipal, és a dir, accions en favor de les dones amb menys recursos (bàsicament de comunitats rurals) i de caire productiu, per afavorir lʼauto sosteniment i crear competències que ajudin les dones a garantir el seu futur. També a fer-les protagonistes del seu propi desenvolupament, sense haver de dependre necessàriament de terceres persones.
Sʼhan escollit aquestes comunitats perquè són considerades unitats productives de gran importància per al municipi, degut a les seves característiques productives i els alts nivells dʼorganització comunal. Per iniciar el procés, tècnics de lʼAlcaldia van visitar casa per casa i van explicar en què consistia la proposta i les dones sʼhi van anar apuntant. Posteriorment, aquestes van formar un comitè i seʼls va presentar formalment el projecte. La primera activitat que van realitzar va ser la tria del terreny, sempre a prop o a poca distància de casa seva, i la seva preparació. Es tractava, però, dʼinvolucrar el grup de persones ja des dʼun inici per tal que aportessin la mà dʼobra i tinguessin cura del terreny independentment que el projecte encara no sʼhagués iniciat. A continuació seʼls facilitarà els materials i les eines necessaris, així com les llavors.
És per això que lʼAlcaldia ha enfortit lʼOficina dʼIgualtat de Gènere, amb una tècnica específica encarregada del seguiment dʼaquests projectes. Consideren que malgrat que no sʼhagin aconseguit inicialment tots els recursos sol·licitats, el projecte pot anar avançant perquè hi ha una alta implicació de les dones beneficiades i es pot arribar a afavorir un total de 75 persones amb prou garanties dʼèxit. Més infromació: www.fonscatala.org, projecte 2410 4
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
Octubre 2012
Projecte de suport a l’Alberg “Nidia White”
hagi dʼassumir una responsabilitat molt gran per tenir cura dʼaquestes persones, i no substituir el paper que ha de tenir la família.
Aquest projecte va ser presentat a la convocatòria municipal de 2010 per un període de dos anys i aprovat el primer any amb un import dʼ11.856 €. Podem constatar que sʼestà desenvolupant segons sʼhavia previst, però aquest segon any ja no comptarem amb el suport de lʼAjuntament de Vilafranca, que no ha admès el projecte seguint les indicacions del Servei de Relacions Internacionals i Cooperació.
Malgrat tot, hi ha una gran voluntat de treball i això es veu recompensat en la consolidació de lʼalberg i de les oficines de lʼassociació del Movimiento de Mujeres Nidia White, ja que és vist de cara a la població com un servei que complementa els que poden oferir els governs nacional, regional o municipal, que en cap cas compten a la regió amb un espai dʼaquestes característiques. Un del temes en què Shira Miguel, directora de lʼalberg, fa més èmfasi és la dificultat de fer sostenible un projecte social com aquest. Considera que els esforços han de ser subvencionats necessàriament, entenent que el propi estat de Nicaragua ha dʼassumir part de la seva responsabilitat enfront les víctimes dʼabusos, però encara es fa imprescindible el suport extern de la cooperació internacional.
Resum de les observacions de lʼInforme del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament a partir dʼuna visita de seguiment del Projecte a Bilwi : El projecte pretén garantir la continuïtat del centre de Nidia White, que acull i dóna suport i assessorament a les dones i els seus fills, que han patit algun tipus de maltractament. Val a dir que és lʼúnic de les seves característiques a tota la regió. Recentment es va fer una remodelació i ampliació de lʼalberg que va ser financada per la cooperació espanyola.
La diferència entre el cost del projecte i el resultat que sʼobté permet apreciar fins on arriba lʼesforç de la gent que hi treballa. La incidència a Puerto Cabezas de casos de violència de gènere és molt elevada i lʼúnica possibilitat dʼafrontar-ho que tenen les dones, amb garanties de continuïtat, és el servei que dóna lʼalberg. Això ho saben les autoritats i les institucions, però encara no hi ha capacitat política i financera dʼassumir aquestes situacions. La demanda de la població i el bon funcionament del centre ajudarà, en un termini mitjà, a anar suplint les mancances que ara es produeixen i que han de ser resoltes amb fons externs.
Actualment acull una vintena de persones, majoritàriament nenes, que han viscut diverses situacions de violència. Hi ha casos en què la víctima ha de romandre mesos o fins i tot més dʼun any al centre, ja que les seves famílies es troben altament desestructurades i amb evidents riscos per a lʼinfant. No és lʼopció més òptima, però la manca de famílies acollidores o dʼaltres espais on mantenir-les fa que sigui lʼúnica viable, i que lʼalberg 5
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
Octubre 2012
Experiència entorn lʼalfabetització a Nicaragua: Una eina per a la sensibilització. El passat 4 dʼoctubre, lʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas, dins del marc del mes de la Solidaritat va presentar el llibre “ Ensenyar, aprendre, salvar-se “ a la Biblioteca Torres i Bages, en la redacció del qual hi han participat alguns membres de lʼAssociació. El llibre té dos blocs ben diferenciats: en el primer hi ha quatre extensos articles que ofereixen una aproximació al tema central del llibre, aproximació generalment emmarcada en el treball de lʼAECPFA ( Associación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador) amb les comunitats indígenes de la costa carib nicaragüenca. El segon bloc és una mena de “diccionari de butxaca” amb una seixantena dʼarticles breus nascuts dʼuna paraula, o frase relacionada amb la temàtica central del llibre. Tal com explica Sebas Parra en el pròleg del llibre, aquest vol ser un manifest col.lectiu a favor de la llengua, de totes les llengües, especialment de les minoritàries, minoritzades i/o en perill dʼextinció, i del dret a lʼeducació de totes les persones sense distinció de cap mena. I, no cal dir-ho, un al.legat contra la injustícia de lʼanalfabetisme i a favor del valor, la necessitat, la urgència i la justícia de lʼalfabetització. Més que un llibre-llibre, hem volgut fer un llibre eina, un recurs educatiu, doncs amb cada presentació pública que es fa del llibre, es pretén realitzar una acció sensibilitzadora, educadora, conscienciadora a favor de la llengua, de totes les llengües, de lʼalfabetització i del dret de tothom a lʼeducació i lʼaccés als béns de la cultura. “ I no oblidis que aquest llibre vol ser una eina de lluita pacífica i transformadora contra la infàmia que representa lʼanalfabetisme i la minorització de les llengües aquí i arreu: per això, després de fer un recorregut per les seves pàgines, et volem convidar a continuar fent camí, perquè, aquesta lluita , com tantes altres, és, i serà mentre no construïm aquest altre món possible que somiem, una lluita permanent i necessària”. Sebas Parra
Aquest llibre el podeu trobar al Cafè Bilwi de la plaça Jaume I, nº 24 de Vilafranca al preu de 3 €, o demanar-lo al correu electrònic de lʼAssociació.
6
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
Recull de fragments del llibre... entre els molts possibles
Octubre 2012
“... l’ús d’una llengua determinada ens fa sentir-nos part de la comunitat que la parla, ens permet constituir un «nosaltres» a partir de la resta de persones que la tenen com a pròpia. Des d’aquesta perspectiva, tal com defensen les persones promotores de l’ecologia de les llengües, la desaparició de les llengües comporta una important pèrdua per a l’espècie humana.” (Ignasi Vila, Universitat de Girona, novembre 2011)
És la lletra ela potser un cor que entén el coneixement i que lentíssima en el seu moviment ens guia, tot realitzant un lligam, a la lectura que és, en si mateix, el procés de llegir els signes i els senyals inicialment i, molt després, les paraules dites i arreplegades amorosament, com si foren olives, en un cabasset entrellaçat de fibres d’espart, amb les mans; unes paraules que les dones i els homes al llarg del temps hem creat i produït, de manera diversa, amb els alfa- bets que hem estat capaços d’ordir i, per ventura, compondre com si foren notacions musicals d’una immensa simfonia. (Pep Aparicio Guadas)
«Ahora usted llega y me pregunta: Ciço, ¿qué es educación? Está bueno. Pues, yo lo que pienso, lo digo. Entonces vea, usted dice: “educación”; ahí yo digo: “educación”. La palabra es la misma ¿verdad? La pronunciación, quiero decir. Es una misma “eduHi ha tres elements definitoris en la pedagogia de l’Amor que la converteixen cación”. Pero entonces yo le en una eina universal: 1)Transformació/ Revolució: «alfabetitzar és més que pregunto a usted: ¿es la misma ensenyar a llegir i a escriure». 2)Compromís social: «únicament el poble cosa? ¿Estamos hablando de lo educa el poble». 3)Compartir: «tots aprenent de tots». (Genis Otolara) mismo cuando decimos esa palabra? Ahí yo digo: no. Yo se lo digo a Hem de fomentar la Guerrilla usted así tal cual: no, no es lo La casa de Doña Rumilda a Quilalí n’estava Comunicacional, alfabetitzar la veu mismo. Yo creo que no. plena. Ella, les filles, noies de la muntanya que Educación... Cuando usted llega y l’ajudaven a canvi de sostre i menjar per anar a del poble, la veu del carrer, l’expressió lliure. Com al principi dice “educación”, viene de su l’escola i que cuidava com filles; veïnes que dels temps, amb diferents mètodes i mundo. El mismo, otro. Cuando el sense ni un peso omplien cada dia el plat dels que habla soy yo viene de otro seus fills, aconseguien medicines, rentaven roba cercant una comunicació lliure i igualitària per a tothom.(Juli Suarez) lugar, de otro mundo. Viene del i encara tenien esma per fer festes, cantar fondo de un pozo que es lugar de la cançons i riure i encuriosir-se amb els vida de un pobre, como dicen nouvinguts, i anar a l’escola, amb els fills a coll algunos. Comparación: ¿en el suyo si calia. (Concepció Morera Jordan) esa palabra viene junto con qué? Vam errar el tret i ens vam quedar lluitant ¿Con escuela, no es así? ¿Con un contra la pobresa quan el que calia era profesor fino, con buena ropa, lluitar contra la riquesa! (Jaume Soler) estudiado, buen libro, nuevo, Així mateix, al llarg d’aquest temps hem après que un dret aïllat tampoc no cuaderno, pluma, todo bien allibera, sinó que cal un conjunt, un cos, de drets per dignificar i donar plena separado, cada cosa a su ma- nera, autodeterminació a les persones. Alhora hem descobert i hem reivindicat que no como debe ser...? De su mundo només calen drets individuals sinó que també són necessaris els drets col·lectius que viene estudio de escuela complementen i possibiliten els drets personals, com els lingüístics, els socials, els que transforma a la persona en nacionals... D’aquests drets en sobresurt el dret a l’educació que podem doctor. ¿No es verdad? Yo creo que considerar alhora individual i col·lectiu. (Albert Quintana Oliver) es, pero creo de lejos, porque yo nunca vi eso aquí.» (Discurs d’un Cor. Aquest òrgan que sempre associem amb els camperol de Minas Gerais, sentiments, és el que vàrem descobrir en la nostra estada a Eduardo Galeano escriu: «La conversant amb l’antropòleg Carles Nicaragua i especialment a la seu de l’AEPCFA i a solidaritat és igualtat, la Brandao, citat per P. Freire en Wiwinak, un petit i llunyà municipi a la vora del Riu Coco- Pedagogía de la espe- ranza, Siglo caritat és un risc». Per Wangki. Un mes i mig amb els mískitus ens va fer bategar aquesta raó és tan XXI, Mèxic, 1993) el «kupya» amb força i per sempre més. (Emília Bassols) important que estiguem atents a la manera com Volem demostrar a Centreamèrica, als pobles d’Amèrica, als pobles del món, que Nicaragua marquem les nostres continua sent un exemple de mobilització i participació popular, que continua lluitant relacions a l’hora de esperançada per l’eradicació de l’analfabetisme i que continua oferint la seva experiència i la «treballar amb la gent». Sobretot si ho fem en nom de seva solidaritat a qui les necessiti. Per tot això, els assegurem que no ens aturarem! I els convidem a seguir-nos en aquesta noble i la solidaritat. (Enric Font) justa tasca en bé dels nostres pobles. (Orlando Pineda Flores, Coordinador de l’Associació d’Educació Carlos Fonseca Amador) 7
Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas
Octubre 2012
Connexió Ràdio Vilafranca i Ràdio Caribe
LA JUNTA:
El passat divendres 1 de juny a les 10h en el programa PENEDÈS GAMMA EXTRA de Ràdio Vilafranca es va fer la primera connexió entre ràdio Vilafranca i ràdio Caribe de Puerto Cabezas.
Teresa Baqués Montse Romagosa
En la connexió hi van participar: la Carla Sanmartín, que dirigeix el programa, el Ramon Carbonell de l'Asssociació d'Amics de Puerto Cabezas, Margarita Antonio de Ràdio Caribe i Glennis Escobar de URACCAN (Universidad de la Regiones Autónomas de la Costa Caribe Nicaragüense). Aquest mes dʼoctubre es farà una segona connexió.
Montse Senserrich Montse Saumell Mònica Piñol
Eleccions municipals a Nicaragua
Pilar Olivella
Des del 20 de setembre i fins al 31 dʼoctubre es viu a Nicaragua la campanya electoral per a les eleccions municipals que tindran lloc el dia 4 de novembre. Guillermo Espinoza repeteix com a candidat pel FSLN. Els candidats en disputa són Keneth Serapio, de lʼAlianza PLI, Olga del Rosario del PLC i Reynaldo Francis de Yatama.
Marc Nicolàs Raquel Yadira Zamora Isabel Torrents
Brigades 2013
Joan Català
El 2013 tornarà a ser any de Brigades, i aixó vol dir que des del gener es començarà a treballar per formar un grup amb destí a Nicaragua per conèixer de primera mà Puerto Cabezas i, sobretot, la gent de Bilwi, de les comunitats i altres indrets. Aquells que hi estigueu interessats o coneixeu algú no dubteu en posar-vos en contacte amb lʼAssociació.
Griselda Matas Rosa Catasús
Loteria del sorteig de Nadal Un any més tenim a disposició números de loteria. Els beneficis que obtenim de la venda de números els destinem a algun dels projectes en marxa a Puerto Cabezas, participant així en el seu finançament. Aquest any el número és el mateix que lʼany passat i és el següent:
Editat per:
41.357
En conveni amb: Ajuntament de Vilafranca del Penedès