Teuladí 2023

El Teuladí 2023

20 anys de l’obertura pública del Castell

XXXIX Concurs Local de Literatura i Plàstica El Teuladí

Toni Saura Martín

Alcalde d’Alaquàs

Miquel, el Teuladí, vola sobre Alaquàs des de fa molt de temps. Li agrada volar sobre el Castell, sap que és un espai cultural, educatiu i social al servei del poble però no sempre ha sigut així. Per això, enguany, ha convidat als escolars a expressar en els seus treballs la seua visió i històries i aventures al voltant d’aquest monument.

I és que, el passat 28 de febrer de 2023, es van complir vint anys de l’obertura del Castell a les veïnes i veïns d’Alaquàs com a edifici públic, després de segles com a propietat privada. Tot açò, va ser possible gràcies a l’adquisició d’aquest monument renaixentista per part de l’Ajuntament d’Alaquàs, fruit d’un procés iniciat el 1999 que va culminar, finalment, en la seua expropiació el 2003.

A través dels vostres treballs, ens heu transmet l’alegria i el orgull que tots i totes sentiu al veure com el Castell és un edifici obert, en el qual els alaquasers i alaquaseres poden gaudir de les seues instal·lacions i de les nombroses activitats que es realitzen. I és que, no hi ha dubte, el Castell s’ha convertit en un edifici de referència per a la gent que viu a Alaquàs, però sobretot, per als xiquets i xiquetes, que el tenen com un element important i que forma part del seu dia a dia. Les redaccions i dibuixos ens han transmès pensaments, vivències, històries i aventures al voltant d’aquest monument. Per tot això, tant a nivell personal, com a Alcalde, vull expressar-vos el nostre profund agraïment als xiquets i xiquetes d’Alaquàs que, generosament, ens heu mostrat el punt de vista de què representa per a vosaltres el Castell. No tinc dubte que la vostra manera de veure les coses ha de ser un referent de cara al futur.

El relats i els dibuixos estan plens de somnis i d’esperances. Alaquàs és el nostre tresor i el Castell, hui, és el protagonista. Els autors i autores del Teuladí d’enguany ens mostren molts dels valors que caracteritzen el nostre poble i les nostres senyes d’identitat: la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història... I tot això ho podem trobar i reconèixer en els dibuixos i les redaccions.

Amb aquesta edició, el nostre amic Teuladí ha comprovat com per als xiquets i xiquetes d’Alaquàs es important valorar el nostre patrimoni i, a més, ha pogut sentir la vostra sensibilitat cap al Castell, com podem veure amb els treballs seleccionats com a guanyadors.

Premis de REDACCIÓ EN VALENCIÀ

· 2n cicle de Primària (3r i 4t): (3 premis)

- EMMA ORTÍ GÓMEZ (4t) del CEIP Vila d’Alaquàs

- ÁLVARO TERUEL MEDINA (3r C) del CEIP Bonavista

- NAYARA CALATRAVA MARTÍNEZ(4t B) del CEIP Maestro Sanchis Almiñano

· 3r cicle de Primària (5é i 6é): (3 premis)

- CARLA ARTIEDA PALOMERA (5é A) C. Mare de Déu de l’Olivar I

- ANDREA PERIS GRANERO (6é A) del CEIP Amparo Alabau

- LUCÍA GARCÍA ALONSO (6é) C. Madre Josefa Campos

Premis de REDACCIÓ EN CASTELLÀ

· 2n cicle de Primària (3r i 4t): (3 premis)

- MARIO FULVI-MURRAY REINA (4t) del CEIP Ciutat de Cremona

- IRENE GUIMERÁ PLANELLS (3r B) del C. Madre Josefa Campos

- LUNA SOFÍA MORCILLO RÍOS (4t) del CEIP Amparo Alabau

· 3r cicle de Primària (5é i 6é): (3 premis)

- GEMMA VIERA SANCHO (5é) del CEIP Maestro Sanchis Almiñano

- VALERIA GARCÍA CABAÑERO (5é B) del C. Madre Josefa Campos

- OLGA VILLENA VILLENA (6é A) del CEIP Amparo Alabau

Premis de PLÀSTICA

· 1r cicle de Primària (1r i 2n): (7 premis)

- SOFÍA JIMÉNEZ TORANZO (2n B) del CEIP Maestro Sanchis Almiñano

- ELÍAS MENDOZA BARBERÁ (2n B) del CEIP Vila d’Alaquàs

- ÉRIKA PÉREZ RIVERA (2n C) del CEIP Bonavista

- SARA CABANES COLOMA (2n A) del C. Mare de Déu de l’Olivar I

- LEYRE ANDRÉS CASTILLO (2n) del C. Madre Josefa Campos

- VALENTINA SILVA PIOVISAN (1r) del CEIP Ciutat de Cremona

- MARAM BOUDJETTOU (2n A) del CEIP Amparo Alabau

· 2n cicle de Primària (3r i 4t): (3 premis)

- FÁTIMA LUCÍA ACOSTA VAZ (3r A) del CEIP Amparo Alabau

- CARLA JIMÉNEZ PÉREZ (3r) del C. Mare de Déu de l’Olivar I

- FELIPE CAMPAÑA CARRATALÁ (3r) del C. Madre Josefa Campos

· 3r cicle de Primària (5é i 6é): (3 premis)

- IKER BENÍTEZ FERNÁNDEZ (6é V) del CEIP Ciutat de Cremona

- MARTA MÁRQUEZ DOMÍNGUEZ (6é) del CEIP Vila d’Alaquàs

- LAURA CÓZAR REGUERO (5é C) del CEIP Bonavista

EMMA ORTÍ GÓMEZ (4t) del CEIP Vila d’Alaquàs 20 ANYS DE L’OBERTURA PÚBLICA DEL CASTELL

El castell d’Alaquàs és un monument molt important. Com està obert al públic, tots els habitants del poble podem anar i gaudir de les activitats que es fan. Ara vos vaig a contar algunes d’elles.

En el castell fan presentacions de llibres i exposicions de pintura i fotografia. Amb aquestes activitats podem vore el talent de la gent, alguns son habitants d’Alaquàs.

També fan xarrades de diferents temes: educació, salut, cultura...una d’estes xarrades és la d’educació sexual i la fas amb els teus companys del col·le quan estàs en sisé de primària. És una activitat que no oblidaràs mai, i aprendràs molt.

Els teatres infantils i les visites teatralitzades que s’organitzen al castell, són molt divertides. Pots descobrir moltes coses del teu poble i t’ho passes molt bé. El divendres catorze d’abril fan una ruta històrica pel castell però de nit. Què original!

Quan és trenta-u d’octubre fan un passatge del terror per tot el castell, on xiquets i xiquetes és disfressen i donen molta por. En aquesta activitat poden entrar xiquets, adults i majors. És molt divertit!

A Alaquàs ens encanta la música per això, la UMA també ve al castell i organitzen uns concerts espectaculars per a tot el món. Jo fa uns anys vaig eixir cantant amb la meua classe de música. Els pares estaven molt emocionats. Les persones adultes i majors, també tenen activitats organitzades per a elles de tot tipus: Valencià, Informàtica...és com un col·le per a ells i elles.

Quan arriben els reis tots els xiquets estan impacients per anar al rei que més els agrada, donar-li la carta i que els donen un regalet. És el dia més alegre de tot l’any.

Tot açò i més és fa al castell d’Alaquàs. Si vas, el descobriràs.

ÁLVARO TERUEL MEDINA

(3r) del CEIP Bonavista 20 ANYS DE CASTELL

Fa 20 anys, es va obrir el Castell a tots els ciutadans del poble d’Alaquàs. Jo encara no havia nascut però la ma mare m’ha contat que va ser un dia molt especial per al poble. També m’ha contat una mica la història del castell. Aquella porta tan gran que hi ha a l’entrada era perquè pogueren entrar els carruatges amb els cavalls i els deixaven en el claustre. També hi ha sales, unes eren les habitacions dels cavallers i les donzelles i altres eren salons on realitzaven festes i balls, segur que s’ho passaven genial!

M’intriga saber que hi ha calabossos, una xemeneia gegant, un pou i moltes coses més. M’hauria agradat molt viure en aquella època i vore tot el que es feia al castell. Però com ara el castell és del poble i es pot visitar, vaig al castell amb la meua família i, conforme el vaig visitant, em vaig imaginant als cavallers, als carruatges, les festes... com m’alegra que porte 20 anys amb nosaltres.

SOFÍA JIMÉNEZ TORANZO (2n B) del CEIP Maestro Sanchis Almiñano

NAYARA CALATRAVA MARTÍNEZ (4t B) del CEIP Maestro Sanchis Almiñano

HISTÒRIA DEL NOSTRE CASTELL

El castell d’Alaquàs data del segle XIV, va passar per unes quantes mans fins que arribaren els Vilaragut que mantingueren el seu senyoriu, fins l’any 1458.

Durant la seua construcció es van trobar restes arqueològiques, parlant amb veïns del poble m’han contat tot açò. En el segle XVI era el palau dels Aguilar, el va construir Luis Pardo de la Casta, sota la casa senyorial dels Aguilar.

Des de 2003 el castell pertany a nostre poble Alaquàs. Es va realitzar mitjançant una expropiació per a fer una escola d’adults i idiomes i és seu de l’Associació Ernest Lluch, on es realitzen exposicions de pintura, falles, llibres i, la que més ens agrada, la de Lego. Es realitzen tot tipus d’activitats per a totes les edats i celebracions. M’agrada dir que al nostre poble hi ha un castell del que tots podem gaudir!

VISCA EL CASTELL D’ALAQUÀS!

CARLA ARTIEDA PALOMERA

(5é A) del C. Mare de Déu de l’Olivar I

EL CASTELL I LES ÈPOQUES

Un dia de 2023 en Alaquàs.

Jo estava a la meua habitació llegint un llibre que deia: “Si viatges al passat amb una màquina del temps i canvies alguna cosa, canviarà el futur”.

-Interessant -vaig pensar.

Just ma mare va dir-nos a la meua germana i a mi:

- Anem a fer la compra!

-D’acord mare -vaig contestar.

Quan se n’anàrem, vaig posar la televisió i estaven fent un documental del Castell d’Alaquàs. El programa va finalitzar i vaig dir a la meua germana de jugar a l’amagatall i, com pagava la meua germana, Daniela, vaig decidir amagar-me al soterrani. Mai havia estat allí, així que, per curiositat i per amagar-me bé, vaig anar.

Però quan vaig entrar... vaig vore que hi havia una màquina una mica estranya. Em vaig espantar i vaig cridar a Daniela, ella venia corrent perquè el nostre gos, Coco, li estava perseguint. Els dos es van quedar sorpresos.

-Anem a dintre? -vaig preguntar.

- No, no, no i no -digué Daniela.

(SPOILER: Ací comença el problema).

I es que Coco va pujar a la màquina, Daniela i jo el vam seguir. Quan vam pujar vam descobrir de què es tractava:

-Una màquina del temps!

Ho sabíem perquè hi havia un botó per posar una data.

Però què feia ací una màquina com aquesta? Era la pregunta. Però això ara donava igual. Hi havia que eixir d’ahí. Aleshores, Coco va pujar les seues potetes per a ficar una data, posava: 1582.

-No! -va cridar Daniela.

Vam arribar a 1582, i vaig recordar el documental! 1582 era l’època en la qual es va construir el castell. Efectivament vam aparéixer enfront del castell. Però era diferent, no com el d’ara.

-Les portes tancades?-pregunte.

De sobte vam alçar el cap i vam vore un pardal, era Miquel Teuladí, però estava trist.

-Anem-nos d’ací! -va insistir Daniela.

Tots vam entrar a la màquina del temps i just quan anava a posar 2023 vaig esternudar i vaig posar el colze a les tecles, ficava: 1918 que segons el documental era l’any en que intentaren tirar avall el castell!

Vaig escoltar a algú dir “tireu avall el castell ja”.

Tot el mon va començar a cridar “A tirar avall el castell“, repetitivament. Aleshores em recorde el que estava fent abans d’arribar, el llibre!

Li ho expliquí a Daniela, ella ho va entendre però Coco sols girava el cap.

-Hem de fer un pla -vaig dir.

De sobte Miquel Teuladí va aparéixer al meu muscle i digué:

-Estic d’acord amb vosaltres, però si us ajude hem de fer que obrisquen les portes.

-Açò està fet -digué Daniela.

Temps després quan vam acabar el pla...ja sols faltava que isquera bé.

El pla era: Miquel començava embolicant a la gent mentre Daniela i jo agafàvem els documents i els trencàvem... però... açò es lo que va passar:

Miquel Teuladí va eixir però a Daniela i a mi ens van pillar. Aleshores Miquel isqué volant i va agafar els documents, li’ls va donar a Coco, i Coco se’ls va menjar. El pla havia eixit millor de l’esperat!

La gent s’havia enfadat i per a eixir d’aquell embolic vam entrar a la màquina amb Miquel i vam arribar a casa, per fi va guardar a Coco en la cuina i just van aplegar els meus pares. I fi!

ELÍAS MENDOZA BARBERÁ (2n B) del CEIP Vila d’Alaquàs

ÉRICA PÉREZ RIVERA (2n C) del CEIP Bonavista

SARA CABANES COLOMA (2n A) del C. Mare de Déu de l’Olivar I

ANDREA PERIS GRANERO (6é A) del CEIP Amparo Alabau

EL CASTELL

En aquest poble hi ha un castell. un castell de fa molt de temps. Allí fem festes i graduacions, però també exposicions.

Cada dia, anem al castell amb més alegria. I l’Ajuntament, s’encarrega de que estiga bé.

I arriba el Teuladí, un any més, amb Carmesina i Sotil al castell d’Alaquàs.

El nostre castell és com un amic, val el seu pes en or perquè per als seus veïns és un gran tresor.

LEYRE ANDRÉS CASTILLO (2n) del C. Madre Josefa Campos

VALENTINA SILVA PIOVISAN (1r) del CEIP Ciutat de Cremona

LUCÍA GARCÍA ALONSO

(6é) del C. Madre Josefa Campos

ELS 20 ANYS DE L’OBERTURA PÚBLICA DEL CASTELL

Sóc el castell d’Alaquàs i, ara, després de molts segles, he decidit escriure les meues memòries. Us preguntareu perquè ara. La raó es, que enguany, que es celebren els meus 20 anys d’obertura al poble, crec que és el moment de tirar la vista arrere i veure con ha sigut la meua vida...

Vaig nàixer al segle XVI, quan una família de nobles, van decidir construir-me per a viure dins meu. Aquells anys van ser molt feliços, ja que m’agradava veure com dins de les meues parets vivien i creixien els meus amos.

M’agradava sentir els riures i carreres dels xiquets, les festes que en mi es donaven...

Dins de mi van passar moltes famílies i totes elles em van cuidar i em donaven vida.

Van passar els anys, els segles i em sentia el castell més feliç. Però de sobte, les meues portes es van tancar, es va acabar la vida que en mi vivia. Em vaig posar molt trist, creia que les coses no podien anar pitjor però m’equivocava. Un dia les portes es van obrir. Jo creia que una nova família anava a viure ací, amb mi, i el que va succeir va ser horrible. Van començar a llevar-me materials com la fusta. Volien destruir-me! Fins vaig perdre una de les meues quatre torres! Encara tinguí sort ja que algunes persones, que van esclatar el que volien fer amb mi, van lluitar perquè no em destruïren i van aconseguir que em declararen Monument Històric Artístic Nacional. A partir d’aqueix moment, vaig respirar tranquil encara que les coses no van a tornar a ser igual i vaig passar per molts amos. Alguns em cuidaven més i altres menys... Em vaig habituar a aqueixa vida, que encara que no era la millor, almenys era tranquil•la.

Però, ara, després d’aquests 20 anys, m’adone que la meua felicitat vertadera va arribar el 28 de febrer de 2003, quan, gràcies a l’Ajuntament d’Alaquàs, les meues portes es van obrir a tot el poble, al principi temia perquè entrara tanta gent per si em feien mal, per si no em cuidaven...però tot el contrari. Estic més ben cuidat i més viu que mai. Abans era d’una família, ara sóc part d’un poble. Gaudisc de cadascuna de les activitats que es realitzen dins meu com concerts, teatres, exposicions...

Només em queda dir gràcies, gràcies per deixar que forme part de les vostres vides!

MARIO FULVI-MURRAY REINA

(4t) del CEIP Ciutat de Cremona

UNA GRAN CONSTRUCCIÓN

Érase una vez un pueblo llamado Alaquàs, en el que vivía un conde al que le gustaban las casas grandes. Cuando cumplió 30 años, allá por 1582, tuvo una gran idea. Llamó a los 5 mejores constructores del mundo.

De China vino Funj Li, conocido por sus construcciones gigantescas.

De Italia vino Massimo Alegri, conocido por la belleza de sus obras.

De Francia se presentó Françoise Montpelier, famoso por sus arcos.

De Grecia llegó Andreas Papanicolau, gran maestro de la piedra.

Por último se presentó José, el hijo del panadero.

A todos les dieron un mes para presentar las ideas de la construcción de un castillo. Cuando llegó el día, todos los constructores estaban nerviosos porque querían ganar. El primero, Funj Li, se inspiró en la seguridad. Su castillo estaba coronado por un dragón que por su boca lanzaba llamas. Después fue Massimo, que le fue fiel a su fama. Su castillo estaba inspirado en la primavera. Había jardines y flores por todas partes.

El castillo de Françoise era muy lioso. Estaba lleno de arcos. Andreas se inspiró en la cultura griega, estaba lleno de columnas y esculturas. Por último José presentó su idea. Su castillo tenía una gran puerta de entrada. Desde ella se llegaba a un patio central abierto por arriba que comunicaba con la parte superior, que era donde estaban los aposentos, la cocina con una gran chimenea y coronado por 4 torres.

Él había pensado en la felicidad del conde y que ésta se trasladara a toda la gente de Alaquàs. Allí se podrían casar sus familiares y en un futuro lejano los habitantes de Alaquàs. También, en ese futuro se podrían hacer exposiciones, talleres…

¿Sabéis quién ganó?

Para saberlo debéis visitar el castillo de Alaquàs.

IRENE GUIMERÁ PLANELLS

(3r B) del C. Madre Josefa Campos

20 AÑOS DE LA REAPERTURA PÚBLICA DEL CASTILLO

Había una vez un pueblecito llamado Alaquàs, allí vivía infinidad de gente, había carpinteros, agricultores, ganaderos… Pero lo más sorprendente era que en ese pueblecito había un castillo, allí vivían unos nobles caballeros, ellos se encargaban de proteger al pueblo y a sus habitantes. Un día en el pueblo apareció una mujer, la cual tenía su rostro sucio y su ropa desgarrada y vieja. Ellas pedía ayuda, agua y comida, pero todos la rechazaban y se reían de ella, lo que no sabían era que bajo su apariencia fea y horrorosa se escondía una bella princesa que tenía magia y poderes. Todos la observaron con atención pensando que les ayudaría a cumplir sus sueños, pero no fue así, estaba muy enfurecida, había decidido castigarles, con su arco destruyó una torre del castillo y cerró sus puertas. Les dijo que si querían volver a disfrutar de él, tendrían que lograr abrirlas.

Tras 20 años intentándolo, un día todos los habitantes se cogieron de la mano rodeando el castillo, recordando los buenos momentos en él: bailes, teatros, fiestas…

De repente, ¡sus puertas y ventanas se abrieron! La torre se arregló y allí estaba la princesa, todos se disculparon y desde ese día valoran a todas las personas por igual y disfrutan del castillo.

LUNA SOFÍA MORCILLO RÍOS

(4t) del CEIP Amparo Alabau

20 AÑOS DEL CASTILLO

Había una vez, hace 20 años, una alcaldesa en Alaquàs llamada Elvira. Quería comprar un castillo encantado que tenía: monstruos, fantasmas y un dragón muy grande. Era rojo y había una bruja con una caldera que lo controlaba. Elvira, entró al castillo por una puerta espeluznante. Por fuera parecía pequeño, pero no lo era, cuando entrabas era gigante y había fantasmas merodeando por ahí. Elvira fue directa a por el dragón, parecía fácil, pero no lo era. Antes tenía que pasar las 3 pruebas: la de los fantasmas, la de la esfinge y la última el dragón y la bruja.

En la primera la de los fantasmas, tendrían un escondite por todo el castillo, Elvira tenía que encontrarlos en 20 minutos o menos. Si no lo hacía, se tendría que rendir e irse.

La segunda prueba consistía en que una esfinge hacía un acertijo. Si lo acertaba pasaba a la última prueba. Si no, se iba.

La tercera prueba consistía en derrotar al dragón. La primera prueba parecía imposible, pero cuando se acercaba a algún fantasma hacía mucho frío. Fue buscando las zonas frías y acabó encontrando a todos los fantasmas. En la segunda prueba el acertijo era el siguiente: “si me das de beber muero, si me das de comer vivo, ¿Qué soy?”, a Elvira no se le ocurría nada, pero pasó el dragón por encima y Elvira dijo ¡fuego! El dragón segundos después se había ido, no había rastro de él.

La tercera prueba era la más difícil porque el dragón era muy fuerte, pero entonces ocurrió lo inesperado. Elvira encontró una pequeña puerta debajo de una de las escaleras, la abrió con cuidado, ¡Qué sorpresa, allí estaba la bruja controlando el dragón! Se acercó sigilosamente, la empujó y la bruja cayó dentro del caldero. La bruja desapareció y el dragón perdió el conocimiento derrumbando una de las torres del castillo. Cuando el dragón despertó, agradecido por su liberación, prometió ayudar a los habitantes de Alaquàs y su castillo por los siglos de los siglos. Ahora se esconde en las mazmorras del castillo, por eso no están abiertas al público.

MARAM BOUDJETTOU (2n A) del CEIP Amparo Alabau

FÁTIMA

LUCÍA ACOSTA VAZ

(3r A) del CEIP Amparo Alabau

GEMMA VIERA SANCHO (5é) del CEIP Maestro Sanchis Almiñano

20 AÑOS SIENDO DE TODOS

En una tarde de Pascua, el abuelo Pepe, sentó a su nieta Lara cerca de él y le dijo que iba a contarle la historia del castillo de Alaquàs.

Lara le dijo que también ella quería contarle todas sus experiencias vividas visitando el castillo.

ABUELO PEPE: Hace muchos, muchos años, el castillo era de familias con dinerito: Soler, Escrivà, Vilaragut y Aguilar entre otras…Margarita, hija de un mercader y su esposo Jaume Aguilar con su fortuna siguieron levantando el castillo. Y fue Félix Pardo, gobernador de la ciudad de Cremona (Italia) quien dejó a su hija estas tierras y más tarde el castillo pasó una época triste y difícil porque se robó su madera para venderla y también se derribó su torre noroeste.

Pero Mariano Benlliure, con su valor artístico ayudó a declararlo monumento histórico y artístico nacional. Albert Taberner propuso que el castillo fuera de todos y con el apoyo de la Generalitat Valenciana, el 3 de enero de 2003 el Ayuntamiento anunció que el castillo era de todos.

LARA: Ya decía yo, abuelo, por eso mamá y papá me contaron que en febrero de 2003 fueron a ver una fiesta espectacular. Era de noche, había música y focos de colores, actuaron artistas que bajaban con cuerdas desde las ventanas y balcones del castillo. Fue muy bonito y hubo fuegos artificiales, todos aplaudían diciendo: ¡Bravo!, ¡El castillo ya es del pueblo!

ABUELO PEPE: ¡Claro Lara, éste ha sido el gran logro!

LARA: Abuelo ahora voy a contarte lo que yo he vivido en las salas del castillo…

Sotil y Carmesina son dos gigantes cabezudos que están en la entrada. Cuando vamos con el cole a ver una obra de teatro o una exposición bailamos y cantamos juntos. En Halloween la decoración del castillo era tan auténtica que el pasaje del terror parecía más real.

En Navidades vimos la exposición de Lego. Salas llenas de maquetas construidas con miles de piezas de colores. También entregamos la carta a los pajes y los Reyes Magos, nos dieron una bolsa de chuches y nos subimos a un escenario. Parecíamos

los dueños del castillo. ¡Es tan grande y precioso!

En Carnaval: talleres, pintacaras, disfraces… y en fallas vemos ninots…y también talleres medievales…

ABUELO PEPE: Por eso Lara hoy celebramos 20 años de la apertura del castillo de Alaquàs siendo de todos y para todos.

CARLA JIMÉNEZ PÉREZ (3r) del C. Mare de Déu de l’Olivar I

FELIPE CAMPAÑA CARRATALÁ

(3r) del C. Madre Josefa Campos

VALERIA GARCÍA CABAÑERO

(5é B) del C. Madre Josefa Campos

20 AÑOS DE LA REAPERTURA PÚBLICA DEL CASTILLO

Vivía en Alaquàs una niña llamada Valeria, le encantaba dar paseos con sus padres por la plaza del castillo y soñaba con poder visitarlo algún día. Se imaginaba dentro siendo una princesa y jugando por todos sus rincones. Un día, en el colegio les dieron una sorpresa. Al día siguiente irían de excursión al castillo. Valeria no pudo dormir de la emoción y se despertó muy ilusionada. Nada más entrar miraba con atención cada rincón: su gran escalera, el dibujo del suelo, una gran sala con chimenea…estaba tan distraída que no se dio cuenta que toda su clase ya había salido y estaban cerrando las puertas. De repente todo estaba en silencio. Pero Valeria no tuvo miedo, se puso a soñar despierta que era una princesa y que vivía en el castillo. Y se puso a saltar, a correr por los pasillos y a bailar súper feliz. Subió unas escaleras y descubrió una torre muy alta desde donde podía ver todos los tejados del pueblo, y desde allí casi podía tocar el cielo. Se sentía la niña más feliz del mundo. Cuando se sintió cansada, bajó hasta el patio y allí descubrió las figuras de los cabezudos que se llaman Sotil y Carmesina, y allí también vio la carxofa donde cada año sube uno de los niños elegidos del coro para cantar. Decidió meterse dentro a descansar un poco y se quedó dormida. De repente sonó el despertador y la madre de Valeria la llamaba diciendo ¡Arriba dormilona o llegarás tarde a la excursión del castillo!

Todo había sido un sueño pero parecía de verdad. Todo lo que había visto le había parecido tan bonito que hacía que todavía estuviera más ilusionada con la excursión. Eso sí, tendría mucho cuidado por si se quedaba encerrada otra vez.

OLGA VILLENA VILLENA (6é A) del CEIP Amparo Alabau

MI CASTILLITO DE ALAQUÀS

Veinte años han pasado desde que nuestro castillo a público ha llegado.

Bodas, comuniones, bautizos… todo, en nuestro hermoso castillo…

Conmemoramos ese día porque ahora todos juntos lo disfrutamos en armonía.

Con tres torres se está en pie eso demuestra lo fuerte e imponente que es.

Mi castillo es tan especial que con su iluminación por la noche puede brillar.

Este bonito castillo representa la belleza de mi pueblo este es el castillo más especial y con cariño le digo “Mi castillito de Alaquàs”.

IKER BENÍTEZ FERNÁNDEZ (6é V) del CEIP Ciutat de Cremona

MARTA MÁRQUEZ DOMÍNGUEZ (6é) del CEIP Vila d’Alaquàs

LAURA CÓZAR REGUERO (5é C) del CEIP Bonavista

El Teuladí 2023

Fins l’any que ve!