Alaquàs amb nom de dona

ALAQUÀS AMB NOM DE DONA Guía sobre la història de les dones a Alaquàs

Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas

Introducció

La igualtat entre dones i homes és un principi jurídic uni-

versal reconegut entre els drets humans i ha d'integrarse com a objectiu transversal en les polítiques públiques.

Els Ajuntaments som les administracions públiques més pròximes a la ciutadania. Per aquest motiu, el paper que exercim és fonamental en la construcció d'una societat més justa i igualitària. L'Ajuntament d'Alaquàs ha estat sempre compromés amb la igualtat d'oportunitats entre dones i homes i fruit d'aquest compromís sorgeix aquesta iniciativa que posa en valor el paper que han exercit i exerceixen les dones.

Aquesta guia didàctica s'ha elaborat amb l'objectiu de donar a conéixer i visibilitzar entre la ciutadania les històries i experiències vitals d'aquest conjunt de dones del municipi d'Alaquàs. La seua elaboració, a càrrec de Vía Heraclia, ha suposat un treball previ d'investigació i recopilació de totes aquelles dades rellevants de cadascuna de les dones que en la guia es donen a conéixer.

Aquesta guia es planteja com una eina de caràcter social, cultural i educatiu al servei de la ciutadania en el camí cap a la igualtat.

Toni Saura Alcalde d'Alaquàs

Elena Álamo Regidora d'Igualtat

Aquesta frase que resumeix tant en tan poques paraules descriu

l’objectiu d’aquesta guia: descobrir la història d’aquelles dones, moltes d’elles anònimes, que van viure a Alaquàs i van transformar a poc a poc la història de la humanitat mentre sobrevivien en un món fet per als homes.

Els nostres passos ens duran a conéixer la història d’algunes dones que, per alguna raó, van destacar i van canviar amb tenacitat i sense por la societat en què vivien i van influir en la construcció del nostre present.

Les seues vides, en moltes ocasions, seran el reflex de les diferents èpoques de la història que els va tocar viure i ens ajudaran a entendre les circumstàncies i les conseqüències d’aquells canvis que elles mateixes van reivindicar, moltes vegades, arriscant la pròpia vida social i personal.

“La història de les dones és també la història de la humanitat”

En la nostra societat de hui en dia, algunes d’elles segueixen presents en els noms d’alguns carrers, algunes són molt conegudes i unes altres no ho són tant. Aquest és un bon moment per a passejar pels nostres carrers i descobrir-hi xicotetes històries que han fet d’Alaquàs un poble que sempre ha lluitat per la igualtat i on les dones també han escrit la història.

Aquest és un breu homenatge a totes aquelles dones que han fet possible que Alaquàs siga, a hores d’ara, un lloc menut al món on la dona ha aconseguit grans fites en l’àmbit cultural, polític, artístic, esportiu, professional i social que ens han permés, no només a la dona sinó a la humanitat, poder avançar.

3

3(3)

3(2) 3(1) 4

1

Per totes elles.

6(1)

“ALAQUÀS AMB NOM DE DONA” Us convidem a fer un recorregut molt curiós per a conéixer la història personal d’algunes dones que han viscut a Alaquàs. No són molt conegudes però, sens dubte, han aplanat el camí de moltes altres dones com nosaltres. Dones d’esperit lliure, fortes i compromeses que van lluitar pels seus ideals en contra dels estereotips històrics i que van ajudar a construir la societat en què vivim.

2

6(2) 5

Comencem?

7

ALAQUÀS AMB NOM DE DONA

Si passegem per aquests carrers d'Alaquàs coneixerem la història d'algunes dones…

1 Plaça de La Constitució

Castell d'Alaquàs i Ateneu.

Escola de xiquetes de donya Isabel López Evole.

5 Carrer Major, 88 Va nàixer la Mare Josefa Ajuntament d'Alaquàs.

Campos.

3 (1) Carrer els Benlliure, 40 6 (1) Carrer Major, 42 Forn de Purificació Primera perruqueria de Forriol Aguilar. dones a Alaquàs.

6 (2) Carrer Major, 52 3 (2) Carrer de l'Arbre, 8 Centre de reunions de la COVAMUR, primera coopecongregació Catequistes de rativa només de dones la Verge dels Dolors.

3 (3) Carrer de la Pau, 4 7 Carrer de La Música i Fábrica de flautes de la Avinguda del País Valencià família de Lolita la Flautera. seu de la UMA.

2 Carrer els Benlliure, 19

Carmen La Brodadora amb una de les seues alumnes.

4

4 Carrer del Doctor Barberá, 3

1

Plaça de la Constitució Castell d’Alaquàs Durant l’edat mitjana, es deia que les dones eren éssers inferiors

i que, per la seua naturalesa, no estaven preparades ni capacitades per a rebre una educació. Era igual que foren dones de família noble o no. Algunes dones no estaven d’acord amb aquelles idees, com Christine de Pizan qui, amb la seua opinió, va donar lloc al que es va anomenar “la querella de les dones”, un debat literari i acadèmic a Europa que va sorgir en defensa de la capacitat intel·lectual de les dones, el seu dret per a accedir a la universitat i la política de les dones “Si la gent davant de la misogínia. Aquest moviment va dues molestara rar des del segle XIV fins al segle XVIII.

a buscar-les, trobaria dones extraordinàries” Christine de Pizán, 1405

I no penseu que aquest moviment es va limitar a Europa ni de bon tros. En aquella època hi havia dones al nostre país, com Isabel de Villena, que també van participar en aquest debat filosòfic, polític i literari.

VISTES I NO VISTES! Isabel de Villena no va ser només l’abadessa del monestir de la Santíssima Trinitat de València i la primera escriptora en valencià, autora d’una de les obres més importants del segle XV, la Vita Christi, sempre fou una dona avançada al seu temps i ho va fer des de la seua condició de dona reivindicativa, moltes vegades més enllà dels murs del monestir. De fet, al monestir rebia il·lustres escriptors com Ausiàs March o Joan Roís de Corella, amb qui intercanviava idees, pensaments i conceptes.

Juntament amb ells i altres escriptors com Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc, Jaume Roig o Bernat Fenollar, van protagonitzar una de les èpoques literàries més importants a València, el Segle d’Or valencià.

La Vita Christi va ser impresa després de la seua mort, en 1497, a petició de la mateixa reina Isabel la Catòlica, i va aconseguir més èxit editorial que el Tirant lo Blanc. La llàstima és que ella fóra dona…

6

Úrsula de Aguilar y Margarida de les Velles, dues dones rellevants en la història d’Alaquàs.

També durant el segle XV, al senyoriu d’Alaquàs, dues dones van entrar a formar part de la història: Úrsula d’Aguilar i Margarida de les Velles. Totes dues van ser peces més que rellevants en l’àmbit social, cultural i polític de la València del Renaixement i del senyoriu d’Alaquàs. Aquelles dones cultes i de personalitat forta van ser el començament d’un dels llinatges més importants del nostre senyoriu, els Torres Garcia d’Aguilar, la família que va construir els edificis més emblemàtics d’Alaquàs: el castell, l’església de l’Assumpció i el convent de l’Olivar. Úrsula d’Aguilar, casada amb Berenguer Martí de Torres, va comprar el senyoriu d’Alaquàs a Jaume de Vilaragut, un corsari amb qui na Úrsula havia contret uns deutes. Ella, a canvi d’aquests deutes, li compra el senyoriu i amb el temps el seu besnét, Jaume Garcia d’Aguilar i Amarich, serà qui manarà la construcció d’aquests edificis tan meravellosos.

D’altra banda, Margarida de les Velles es va casar en segones núpcies amb l’únic fill d’Úrsula d’Aguilar i va comprar el senyoriu al seu fillastre, Miquel Jerònim Garcia d’Aguilar. Era una dama molt culta i ben relacionada en l’àmbit polític, social i cultural, capaç de portar els assumptes propis i de desenvolupar-se en aquell món que semblava pertànyer només als homes.

Aquesta dama del Renaixement sembla que també estava vinculada al naixement dels escacs moderns, que va tindre lloc a València a la fi del segle XV. Una història molt interessant que hauràs d’investigar per a descobrir com va ocórrer i quin vincle té amb el castell d’Alaquàs.

Investiga amb nosaltres!

Investiga sobre Christine de Pisan i les dones en l’edat mitjana.

Investiga sobre la querella de les dones.

Investiga sobre Isabel de Villena i Isabel la Catòlica.

Investiga sobre Úrsula d’Aguilar i Margarida de les Velles en Quaderns d’Investigació d'Alaquàs.

Investiga sobre Margarida de les Velles i el naixement dels escacs moderns a València.

7

2

Carrer els Benlliure Durant moltíssims anys, els únics carrers amb nom de dona

als pobles i ciutats estaven dedicats a les santes i a dones que havien consagrat les seues vides a la fe catòlica. És el cas d’algunes santes i de moltes dones que van ser beatificades per la gran tasca humanitària i espiritual que van fer al llarg de les seues vides. La desigualtat no és només qüestió de percentatges o de números, també és de concepte. Durant molt de temps, el nom d’una dona només podia aparéixer en el cartell d’un carrer si anava precedit de “santa”, “nostra senyora de” o “Mare de Déu de”, mentre que en els “El que es viu, carrers amb noms masculins podia aparéixer amb facilitat simplement el seu nom i cognoms com a símbol de la seua identitat. s’ensenya” Mare Josefa Campos

Passejant pels carrers d’Alaquàs podem trobar diversos casos de carrers amb noms de santes, mares de Déu i beates com la Mare de Déu de l’Olivar, la Mare de Déu del Carme, santa Anna, santa Cecília, santa Llúcia, la mare Paula Montalt, la mare Oviedo o la mare Josefa Campos. Ens fixarem en la figura d’aquesta última, perquè va exercir al nostre poble una tasca digna de ser reconeguda.

Mare Josefa Campos Talamantes, una dona consagrada a la vida religiosa i a la infància.

Al carrer els Benlliure, núm. 19, va nàixer Josefa Campos en 1872, a qui afectuosament anomenaven Pepeta.

Pepeta era una xiqueta que des d’una edat molt primerenca va mostrar un gran fervor religiós. Quan tenia deu anys, don Francisco Forriol, el rector, li va encarregar que el llum del sagrari estiguera sempre net i amb oli, labor a la qual es va dedicar amb gran tenacitat.

Amb quinze anys va professar el seu desig d’ingressar en les religioses Adoratrius, i així ho va fer amb díhuit anys a Madrid. Per una malaltia que va patir al braç dret, va demanar l’ingrés en la congregació de les religioses Oblates de la casa d’Alaquàs. Amb l’ajuda d’unes joves novícies va impulsar la catequització de la gent més jove i va començar la seua tasca, que va estendre fins a Xirivella, Aldaia i Picanya.

Amb el pas del temps, juntament amb altres joves catequistes, es reunien en una casa propietat de Josefa al carrer del Forn i

8

9

Carrer els Benlliure Carrer de l’Arbre allí alternaven els seus desitjos de predicar la seua doctrina amb alguns treballs de labor, com ara pintar ventalls, amb què aconseguien alguns recursos, sempre amb l’oposició de les seues famílies, que no volien que es dedicaren a aquests treballs.

En 1907, el grup va augmentar i la van nomenar germana major de la nova congregació Catequistes de la Mare de Déu dels Dolors. Algunes d’aquelles germanes estaven a punt de casar-se amb diversos anys de festeig i amb l’aixovar a punt per a l’ocasió quan van decidir triar aquell camí amb el disgust, per descomptat, de les seues famílies, que fins i tot els deien que, en tot cas, ingressaren en les Oblates perquè tenien més renom.

Com que algunes joves volien ingressar-hi i els pares no volien, sí que hi havia la possibilitat de ser catequistes externes, i eren les que acudien als catecismes dels pobles del voltant. Elles mateixes contaven que portar el vestit de catequistes pels carrers era motiu de burla i les insultaven. Per això, moltes vegades el duien al braç i a l’eixida del poble se’l posaven.

Amb el temps, el seu centre de reunions es va traslladar al número 52 del Carrer Major.

En 1925 arriba des de Roma l’acte d’erecció canònica que donarà caràcter de “congregació religiosa d’Operàries Doctrineres de la Nostra Senyora dels Dolors”, i és ací quan Josefa i trenta doctrineres emeten els seus vots religiosos.

3

La incorporació de la dona al mercat laboral ha sigut una de les grans fites del segle XX. Però no ha resultat gens fàcil…

Durant el franquisme, el Codi Civil implantat durant la dictadura va sotmetre la dona a un control ferri per la figura masculina, sobretot, després de casar-se, quan el marit passava a ser el seu representant legal i era necessària l’anomenada llicència marital perquè la dona poguera desenvolupar-se socialment i civilment. És a dir, la dona necessitava el consentiment i el permís del marit, per exemple, per a obtindre el passaport, obrir un compte en un banc o rebre una herència familiar.

En l’àmbit laboral, des de la implantació de la llei franquista del fur del treball, en 1938, no es permetia treballar a les dones casades i, a les dones fadrines que treballaven, en el moment que es casaven, el seu contracte quedava anul·lat totalment.

A Alaquàs, igual que en molts altres municipis, hi hagué moltes dones que van emprendre negocis propis o es van fer càrrec dels negocis familiars, fet que demostra, una vegada més, la seua capacitat per a exercir qualsevol treball. I, si no us ho creieu, continueu llegint…

“Hi ha algú encara més oprimit que l’obrer, i és la dona de l’obrer” Flora Tristán.

Va morir en 1950 i tretze anys més tard es va iniciar la causa de la seua beatificació, que es va aconseguir en 1997, quan la van nomenar venerable.

Investiga amb nosaltres!

Investiga sobre la figura de la mare Oviedo i les Oblates en Quaderns d’Investigació d'Alaquàs.

10

11

Modesta Martínez Fonfría, propietària de la primera perruqueria de dones a Alaquàs.

Modesta Martínez Fonfría, més coneguda com la tia Modesta, va nàixer en 1909 a Guadalajara. La vida la va portar fins a València on cuidava els fills d’uns farmacèutics. En les vesprades lliures anava a una acadèmia de perruqueria a València perquè volia ser perruquera, i hi va conéixer Paco Font, un bon xic que era el barber d’Alaquàs i que tenia la barberia en el número 38 del carrer dels Benlliure.

D’aquesta manera, en 1925, quan Modesta va aprendre l’ofici de perruquera, se’n va anar a Alaquàs i al número 40 del carrer dels Benlliure, al costat del número 38 on Paco tenia la barberia només per a homes, Modesta va obrir la primera perruqueria només per a dones. Allò va ser molt impactant per a l’època, una cosa que mai abans s’havia vist a Alaquàs, perquè les dones s’arreglaven els cabells a casa de tota la vida. Que no s’haja fet abans no significa que no es puga fer.

VISTES I NO VISTES! Al carrer de la Pau, número 4, hi havia una fàbrica de flautes en els anys vint on es fabricaven flautes fetes a mà, de manera artesanal amb les canyes que creixien a les ribes dels rius de Riba-roja, Carcaixent, Alberic i Alzira, que es venien no només a la resta d’Espanya sinó que es van arribar a exportar a Amèrica. Eren peces úniques artesanals que no sols sonaven bé sinó que eren vertaderes peces d’artesania, decorades amb seda, etc. El propietari d’aquesta empresa tenia una única filla anomenada Ma. Dolores Cervera, encara que tots l’anomenaven Lolita la Flautera.

12

Mª Dolores Cervera Marí, una jove empresària que va traspassar les fronteres d’Alaquàs.

Lolita la Flautera va nàixer en 1920 al carrer de Sant Francesc i, abans de la Guerra Civil, quan tenia setze anys, son pare la va ensenyar a dur el negoci: visitava els clients a València, portava les factures, era l’encarregada de cobrar i, fins i tot, de portar la mercaderia al port de València per a l’exportació. Lolita amb setze anys ja era tota una empresària. Va estar al capdavant de l’empresa de son pare fins que va morir en 1987, i va arribar a tindre deu persones a la fàbrica i altres sis treballant a les seues cases en la decoració de les flautes.

En la seua entrevista en Quaderns, conta que, quan son pare li donava diners per a les relacions públiques amb els clients perquè els convidara a alguna cosa a València, ella se’n gastava uns quants en els clients i invertia els que li sobraven en comprarse roba ja que, com viatjava constantment, havia d’anar vestida elegant d’acord amb els llocs que freqüentava. En arribar a casa carregada de bosses de roba, les amagava perquè son pare no les vera.

Amb el que us hem contat de Lolita, imagineu el contrast entre la seua forma de vida tan oberta al món en comparació amb la vida de les dones que vivien durant aquest període a Alaquàs. De fet, durant la postguerra, com que moltes d’elles eren vídues o alguns dels seus marits venien malalts o lesionats del front, les dones van ser les encarregades d’administrar l’economia familiar per a poder sobreviure dins de les seues possibilitats, la principal preocupació de les quals era la lluita per la supervivència familiar.

Per aquest motiu, moltes dones com la tia Remedios, la tia Rulla o María la Sana van muntar, a la porta de les seues cases, les primeres paraetes amb llepolies, orxata i còmics de Roberto Alcázar

13

Covamur(Cooperativa Valenciana de Dones), la primera cooperativa de dones a Alaquàs. y Pedrín, El Capitán Trueno, El Guerrero del Antifaz o contes de fades per al públic femení. Com veus, els estereotips campaven al seu plaer.

Llavors, com vivia una dona en aquella època a Alaquàs? Per a començar, les xiquetes anaven a escola intermitentment ja que començaven a treballar a una edat molt jove o havien de cuidar els germans menuts. Per això, normalment, amb nou anys havien d’abandonar l’escola.

Quan es casaven, cada una aportava l’aixovar o el que podia: cortines, tovalloles, plats, olles, etc., i l’home era qui aportava la casa i els mobles. Les faenes de casa de la dona eren alçar-se la primera per a encendre el foc per a calfar la casa, fer el pa dues vegades cada setmana, preparar el desdejuni als homes de la casa que treballaven, fer el dinar i el sopar, portar l’aigua de les fonts o de les séquies i cosir la roba, sobretot posar-li genolleres i colzeres, perquè la roba havia de durar molts anys. De fet, aprendre a cosir i a brodar era una cosa tan important i valuosa que s’ensenyava a les xiquetes a les escoles com a assignatura.

La immensa majoria tenia una màquina de cosir a casa. Van ser anys molt durs que pots continuar descobrint si investigues amb nosaltres.

Al carrer de l’Arbre va sorgir, en 1974, la primera cooperativa formada exclusivament per dones, i no és que no hi haguera cooperatives anteriorment a Alaquàs, que sí existien des dels anys vint, però estaven formades únicament per homes. Imagineuvos un grup de dones casades i amb fills. Si ara ho tenim difícil, imagineu-vos-ho fa més de quaranta anys. Elles tenien moltes inquietuds socials i laborals i volien fer alguna cosa, encara que al principi no sabien molt bé què. Aquell primer grup estava integrat per algunes dones vinculades familiarment a Coinser, com Dori Cuadrado i Adelina Fuentes.

Es van fixar, per exemple, en una cooperativa de 350 dones d’Arrasate, Guipúscoa, que es dedicaven durant mitja jornada a treballs de neteja de fàbriques, servei de menjador per al personal i de guarderia per als seus fills i filles. Però van veure que la situació a València era diferent, perquè les fàbriques valencianes i els seus empresaris no eren partidaris d’aquesta labor social.

Tot i així, plenes d’il·lusió van obrir les portes oferint serveis de neteja. Va ser un projecte creat per dones i per a dones en què s’encarregaven de totes les qüestions tècniques, administratives i professionals. Penseu que en aquella època no era molt comú que una empresa estiguera formada només per dones. Encara més: no estava massa ben vista. De fet, alguns marits s’hi acostaven per demanar que si les seues dones anaven a sol·licitar treball, els digueren que no n’hi havia, cosa a la qual, naturalment, elles es negaven.

Ha plogut molt des de llavors, però la filosofia de COVAMUR continua sent la mateixa i gràcies al suport que sempre han tingut de les seues famílies, ara per ara, continua sent una gran empresa.

Investiga amb nosaltres!

Article de Quaderns d’Investigació d'Alaquàs “El paper silenciat de la dona i la seua influència en la nostra societat rural” 14

Investiga amb nosaltres!

Investiga sobre la figura de Flora Tristan.

Investiga sobre la Llei del fur del treball, de 1938, i el que va significar per a la dona.

15

4

Carrer del Doctor Barberà Durant la II República, des del 14 d’abril de 1931 fins a l’1 d’abril de

1939, que va acabar la Guerra Civil i va començar la dictadura, les dones van viure un període de grans canvis socials, civils, econòmics i educatius que els van permetre convertir-se en ciutadanes de ple dret, igual que els homes, fet que es va reflectir en més llibertat per a estudiar, treballar i viure de manera totalment independent.

“Per un món en què siguem socialment iguals, humanament diferents i totalmen lliures” Rosa Luxemburg

L’educació va ser un dels grans pilars d’aquella República, que volia eradicar l’analfabetisme sense discriminacions socials, econòmiques o de sexe i implantar la coeducació. Aquells i aquelles mestres, gràcies a la seua tasca, es van transformar en un dels sectors més visibles de la República i, per això, ho van pagar molt car durant la dictadura amb la depuració, la presó, l’exili o fins i tot la seua vida.

Isabel López Evole, la primera mestra que va tindre un carrer a Alaquàs.

En el número 3 del carrer del Doctor Barberà, que anteriorment havia sigut el Casino Republicà, estava l’escola de xiquetes de donya Isabel López Evole, que va nàixer en 1910 i va ser mestra de xiquetes en els anys 50.

La senyora Isabel, durant els matins, tenia cinquanta xiquetes a les quals feia classes de geografia, història, matemàtiques, teatre i dansa; i també, evidentment, de labors. Ensenyava les xiquetes a confecionar unes bossetes de tela per a guardar les calces perquè les regalaren a les seues mares el Dia de la Mare, que en aquella època no era el primer diumenge de maig sinó el 8 de desembre (La Puríssima).

Era tal la seua dedicació a l'ensenyament que quan alguns pares volien traure a la seua filla de l'escola per a posar-la a treballar, que solia ser als 9 anys, ella mateixa es presentava a casa de la família per a evitar que ho feren i, en la mesura que fóra possible, que treballara en un horari que els permetera continuar estudiant.

Les famílies la majoria de vegades acceptaven deixar-les a l'escola, no perquè estudiaren sinó perquè els donaren menjar.

A les vesprades feia classes de batxiller a xics que volien preparar-se per a l'accés per a la Universitat. De fet, era ella mateixa la que acompanyava als xiquets a València a examinar-se durant tot el dia.

Gràcies a ella, moltes xiquetes i xiquets van tindre un millor futur.

En 1981 va rebre el vot de gràcia del Ministeri d’Educació per la seua gran labor i a Alaquàs es va fer un bonic homenatge al qual van acudir moltíssimes de les seues alumnes. Així mateix, la nostra localitat va voler honrar-la i li va posar el seu nom a un carrer.

Investiga amb nosaltres!

Investiga sobre les germanes Cubells, qui van ser i on està el seu carrer.

(María Medina Cubells i Isabel Medina Cubells) Investiga on està el carrer d’Isabel López Evole. Hi ha més carrers o edificis al voltant amb nom de dones? Quins?

16

17

Lourdes Diana Petit, una mestra d’Alaquàs que va amagar María Moliner perquè no l’empresonaren durant la repressió franquista.

Lourdes Diana era una dona culta, amb moltes inquietuds i d’idees progressistes. Va nàixer a València el 1895 i va quedar òrfena molt prompte, de manera que va quedar a cura dels iaios materns. Quan aquests van morir, va entrar en el col·legi de les Teresianes de València, on va començar la seua formació que va culminar cursant la carrera de Magisteri. Durant els seus estudis va crear un gran vincle amb la seua professora Angelina Carnicer, que li va fer despertar la passió per l’educació i els aires renovadors del Lliure Ensenyament. Gràcies a aquesta relació tan pròxima amb la seua mestra, Lourdes Diana va encetar una estreta amistat a començament dels anys trenta amb María Moliner, quan a aquesta la van nomenar directora de la Biblioteca de la Universitat de València en 1936 i col·laborava en l’escola Cossío, una escola prou liberal i gens tradicional per a aquella època, on també treballaven Lourdes Diana i Angelina Carnicer.

María Moliner va ser aquella senyora bibliotecària que, amb santa paciència infinita i un llapis, va escriure en 1946 el primer Diccionario de uso del español, dues vegades més extens que el de la RAE que ja existia; i diem paciència infinita perquè li va costar quinze anys escriure’l. En aquella època, Lourdes Diana estava casada amb el doctor Luis Sabater Fornés i vivien en un xalet molt bonic a l’entrada del carrer que hui té el nom del seu marit. Lourdes, juntament amb diversos mestres i sobretot diverses mestres, van viure, després de la guerra, un dels episodis més tristos i vergonyosos de la nostra història: la repressió. Aquesta repressió va tindre com les seues grans víctimes, intel·lectuals i docents que van exercir el seu treball durant la República ja que els consideraven “els que enverinaven l’ànima del poble”. Perquè durant la República, l’educació va ser un dels pilars més importants de la cultura i la llibertat de les futures generacions. De fet, la II República va ser coneguda com la “República dels mestres”.

Per tot això va començar la “depuració” d’aquells mestres mitjançant les anomenades Comissions Depuradores del Magisteri, 18

en què cada docent havia d’emplenar dos qüestionaris, un de tipus ministerial i un altre d’específic, i qui no el presentara en aquelles comissions es trobava sota sospita.

Moltes d'aquelles persones van acabar empresonades: els homes, a la presó Model; i les dones, al convent de Santa Clara de València. Moltes altres no van poder seguir exercint mai més perquè, per a poder fer-ho, havien de firmar els “Principios Fundamentales del Movimiento”, cosa a la qual Lourdes Diana es va negar perquè, per principis, tenia els seus.

María Moliner també va patir aquesta repressió estant a València, i gràcies a l’ajuda de Lourdes Diana i del seu marit, va poder refugiar-se durant molt de temps en un xalet d’Alaquàs per a evitar ser empresonada. Aquell xalet on va estar amagada i protegida es trobava al final de l’avinguda de Blasco Ibáñez, que fa cantó amb el carrer de la Caixa d’Estalvis, on actualment hi ha el bar Castellanos.

I gràcies a aquella humil mestra d’Alaquàs i al seu marit, uns anys després, María Moliner va poder començar a escriure aquell Diccionario de uso del español, el més complet de la història.

Lourdes Diana Petit, amb les seues dues filles.

Investiga amb nosaltres!

Investiga sobre la figura de Rosa Luxemburg Investiga sobre les mestres i els mestres de la República en Quaderns d’Investigació d'Alaquàs.

Les mestres de la República, de sindicadas.es .

19

5

Carrer Major / Ajuntament Fins fa relativament poc, concretament noranta anys arrere, la

dona no podia exercir el dret a vot. Una cosa que hui en dia ens sembla increïble no va ocórrer fins a l’1 d’octubre de 1931, gràcies a una dona que va lluitar no només per aquest dret sinó també pel dret de la dona a decidir la seua maternitat, la llei del divorci, la llei del dret del xiquet i de la xiqueta i l’abolició de la pena de mort.

Era Clara Campoamor, advocada, feminista i autodidacta que, després d’aconseguir els suports necessaris al Congrés, va haver de suportar atacs del seu partit, d’altres companys al Parlament o als carrers, fet que la va portar a ser apartada, a poc a poc, de l'escena política, fins a quasi desaparéixer.

“La llibertat s’aprén exercint-la”

Clara Campoamor

Gràcies a ella i a altres dones de l’època com Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán o Carmen de Burgos Seguí, va començar a escoltar-se la veu de la dona en els espais públics i ara cada dia hi ha més dones que tenen representació en el món de la política.

Carmen Mateu Guio, primera regidora del primer ajuntament democràtic d’Alaquàs (1979-1983).

“La pintura no necessita les paraules; si ha de dir alguna cosa, si ha de transmetre alguna emoció, alguna bellesa, parlarà per si mateixa” Carmen Mateu.

A Alaquàs, la dona no va tindre presència en la política fins al final de la dictadura. Entre 1979 i 1983, en el primer ajuntament democràtic de la història d’Alaquàs, Carmen Mateu va ser la primera i única dona regidora fins al moment. Va ser segona en la llista amb Albert Taberner, i es va convertir en la primera regidora de Cultura i Joventut de la història d'Alaquàs.

Carmen Mateu, ja des de la joventut, a banda de la seua passió per la pintura, ha tingut moltíssimes inquietuds socials i polítiques. Això la va dur a embarcar-se en aquesta aventura política en un moment decisiu i complicat de la nostra història: la Transició. Van ser anys molt durs en què no hi havia diners per a res, però al final de la legislatura van aconseguir moltes millores per a la població.

Com a regidora de Cultura va dirigir la revista municipal trimestral, L’Ajuntament informa, així com una Comissió de Cultura que integrava a la ciutadania i diverses associacions del poble; i va reprendre els Premis Literaris Vila d’Alaquàs, als quals acudia el bo i millor de la literatura de l’època, com ara Vicent Andrés Estellés, que va assistir en companyia del professor Manuel Sanchis Guarner i el cantautor Ovidi Montllor a un acte celebrat en l’antiga biblioteca.

Però la vida de Carmen Mateu ha sigut, sens dubte, la pintura.

Va créixer entre els pinzells i colors de son pare, que era pintor de ventalls i castanyoles. Imagineu-vos viure en una casa en què es respira art i tanta bellesa. Sentia tanta passió per la pintura que, com no podia ser d’una altra manera, va estudiar Belles Arts a l’Acadèmia Sant Carles de València, des dels catorze fins als dènou anys, i així va començar la seua trajectòria artística als anys seixanta. Al principi pintava retrats i natures mortes però, al llarg dels anys, les seues obres han anat evolucionant cap a un estil

20

21

amb què l’autora ha reflectit el seu gran compromís social i, en etapes posteriors, cap a l’abstracció geomètrica. Durant molts anys ha sigut professora del Centre d’Arts i Oficis d’Aldaia.

Una anècdota que diu molt de la seua personalitat és explicada per ella mateixa quan, en 2005, va ser la primera persona que va exposar les seues obres a les sales nobles del castell, quan les portes d’aquesta joia arquitectònica es van obrir per primera vegada al públic.

Carmen conta que quan era molt joveneta, a casa, amb tots els treballs i materials de son pare, no quedava molt d’espai perquè ella poguera pintar. I va pensar: qui té tant d’espai lliure per a pintar a Alaquàs? On penseu que es va dirigir? Al castell, sí senyor… Qui ha dit por? Un bon dia es va presentar a la porta del castell, va tocar a la porta i va preguntar a la propietària la senyora Isabel Lassala si la deixava pintar al seu interior, en una habitació o en un raconet on ella poguera posar les seues coses. La senyora Isabel li va preguntar de part de qui anava, i ella va dir que de part d’ella mateixa. Segur que la senyora Isabel Lassala es quedaria de pedra amb aquella resposta. La propietària li va dir que no.

El que no s’imaginava cap de les dues és que el que passaria anys després. Quan el castell va passar a ser propietat del poble, aquella joveneta no només va tindre un xicotet raconet on poder pintar sinó que les millors sales del castell van ser escenari de les seues obres i tots i totes vam poder admirar-les. Allò sí que va ser justícia poètica.

VISTES I NO VISTES! Segueix els passos d’algunes obres de Carmen Mateu per Alaquàs.

“El poble unit mai serà vençut” realitzat en 1977, per a l’Associació de Veïns del Carrer de la Creu. Quan es va dissoldre l’Associació, Carmen va regalar el quadre a l’Ajuntament d’Alaquàs, on el pots admirar.

“Sant Francesc de Paula”, patró d’Alaquàs. Còpia de Joan de Joanes feta per Carmen Mateu en 2008 per a l’orde Mínima Seglar d’Alaquàs, amb motiu del Vé aniversari de la mort del sant. El pots trobar a l’església de l’Olivar. Com a curiositat, quin animal hi ha pintat en el quadre?

“La Sibil·la”. Reproducció de l’obra de Miquel Àngel, representada a la Capella Sixtina de Roma i símbol del Renaixement.

La pots trobar a la biblioteca del castell, construït també durant el segle XVI. “Mare de Déu jacent”. Obra pròpia de Carmen Mateu, per encàrrec de les clavariesses de l’Assumpció en 2002. La pots trobar a l’església de l’Olivar.

Investiga amb nosaltres!

Sabies que Carmen Mateu sol pintar un caragol en moltes de les seues obres? Series capaç de trobar-lo?

Sol estar bastant amagat, així que... molta sort!!

Descobreix aquesta gran pintora! Catàleg d’obres de Carmen Mateu 22

23

Elvira García Campos, primera alcaldessa d’Alaquàs (2009-2019).

“La història no està escrita, la fem cada una de les persones que la transformem, aquelles que estan convençudes que aquests canvis han de ser millors per a l’ésser humà, des de la conscienciació, el compromís social i la preparació individual.”

Elvira García.

Si alguna cosa va tindre molt clara Elvira García des de molt jove és que on hi havia un home podia haver-hi una dona, i no només que podia ser una dona sinó que havia de ser-ho. Nascuda al si d’una família matriarcal de dones fortes que tenien profundes conviccions conservadores i religioses amb una motivació social d’ajudar els altres, Elvira mai s’ha resignat a tindre cap limitació per ser dona. Mai. Amb quinze anys, juntament amb altres joves d’Alaquàs, van crear el Club Juvenil de l’Amistat, un club mixt amb gent molt conscienciada socialment que es reunia als baixos del Carrer Major que les escoles parroquials els van cedir. Allí, amagats de mirades indiscretes, van començar a llegir L’emancipació de la dona, de Flora Tristán, o El capital, de Karl Marx, que els va ajudar a reafirmar-se en el seu compromís social. Era l’any 1968, les coses començaven a canviar al món amb els moviments socials del Maig del 68 i en aquell Alaquàs d’aleshores, també. Ella va començar a veure que la seua causa era la causa de moltes joves. Una de les primeres coses que van fer en aquell club juvenil va ser duplicar els càrrecs perquè hi haguera representació dels dos sexes en cada lloc: és a dir, si hi havia un president, també hi hauria una presidenta; o, si hi havia un encarregat d’activitats, també havia d’haver-hi una encarregada d’activitats.

Després d’estudiar primària al col·legi Mare Josefa Campos, on només podien estudiar xiquetes en aquella època, va ser a l’institut Sant Vicent Ferrer de València, també femení, on va tindre com a professor a Manuel Sanchis Guarner i on després va començar magisteri, on també estudiaven dones.

El més curiós és que després d’acabar la carrera, es va presentar a unes oposicions d’Educació en què hi havia places per als mes24

tres i places per a les mestres, i va aconseguir una plaça al col·legi públic Bonavista. Allò va ser el començament de la seua enorme experiència en el camp pedagògic i de la coeducació que l’ha duta a ser la directora de l’Associació de Renovació Pedagògica de l’Horta Sud. Va entrar en política en 1995 i es va fer càrrec de la Regidoria d’Educació i Cultura, i en 2009 es va convertir en la primera alcaldessa d’Alaquàs. Durant els seus anys al capdavant del consistori i tot i que vivíem una de les pitjors crisis econòmiques mundials, va portar endavant diversos projectes socials i econòmics que hui dia formen part de la vida del poble, com són la creació de l’Escola Infantil Municipal (l’Escoleta), l’Escola d’Adults (EPA), el Projecte Europeu de Ciutat Educadora, el Consell de Dones d’Alaquàs, l’Escola de Teatre Joan Alabau i el Pla General d’Ordenació Urbana, un tema aparentment masculinitzat del qual se sent realment orgullosa ja que s’ha aconseguit un model urbanístic en què l’horta, el teixit industrial i el nucli urbà es desenvolupen de manera equilibrada.

Però, sens dubte, el fet de què més orgullosa se sent Elvira és haver aconseguit que el castell d’Alaquàs siga un espai ple de vida al servei de les veïnes i veïns d'Alaquàs. Ella, que no és molt de plorar en públic, sí que ho va fer quan el 3 de gener de 2003 van recuperar les claus del castell i, sobretot, el dia que el castell va obrir les portes i la gent del poble va ser la primera a entrar-hi, mentre se sentia el bell so d’un Stradivarius vingut des de la ciutat de Cremona com a símbol d’agermanament, després de diversos moments complicats en la història, i les parets lluïen quadres del Museu del Prado o del Monestir de l’Escorial. Aquell dia va plorar… molt.

Des que va deixar l’alcaldia, aquesta “mestra i transitòriament alcaldessa”, com ella mateixa es denomina, segueix molt vinculada a la vida social, cultural i política d’Alaquàs, mentre continua la carrera de Sociologia, perquè, en realitat, encara té les mateixes inquietuds i les mateixes ganes de continuar aprenent.

Investiga amb nosaltres!

Sabies que Amparo Alabau va ser la primera jutgessa de Pau d’Alaquàs i que, a més, hi ha uns premis que s’atorguen a nom seu? Investiga sobre ella.

Investiga sobre Clara Campoamor, Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán i Carmen de Burgos Seguí Investiga sobre el sufragi femení.

25

6

Carrer Major Carrer del Centre La dona, al llarg de la història, ha tingut un rol determinat

en la família i, en conseqüència, en la societat. El paper de la dona era, única i exclusivament, el d'ocupar-se dels fills, netejar i cuinar. Emprendre un negoci era una cosa que no li estava permesa. Sí que podia ajudar el marit en el negoci familiar, sense deixar d’atendre les obligacions a casa, però… i si no hi havia més remei que fer “Jo soc qui front al negoci sola? I si la dona volia emprendre un negoci? treballa, jo soc

qui edifica, i he de ser jo qui dirigisca el que he creat” Federica Montseny

Moltes van ser les que per necessitat o per voler créixer professionalment, es van posar al capdavant d’un negoci quan el més normal era no fer-ho. Moltes van ser les que van demostrar que sí que es podia.

Purificación Forriol Aguilar, una dona modesta amb un carrer a Alaquàs.

Els pobles haurien d’estar plens de més carrers amb nom de persones senzilles que han deixat un record ben bonic, perquè la història dels pobles també la deixen escrita les persones humils.

Aquest és el cas d’una dona que va nàixer a Alaquàs el 28 de novembre de 1892, al Carrer Major, número 42. Purificación Forriol Aguilar és més coneguda pel nom de Pureta la del Forn, ja que en aquesta casa va estar el seu forn durant 40 anys.

Va ser molt estimada per la gent del poble i no només perquè feia bon pa sinó per ser més bona que el pa i tindre un cor ben gran.

Donava recer a sa casa a qui no tenia res, i ho donava tot encara que li faltara per a menjar. Diuen que sa casa tenia dues portes i, quan per una algú li demanava alguna cosa, si no ho tenia a sa casa, eixia per l’altra porta a buscar-ho. Es va quedar vídua molt jove a càrrec dels seus dos fills, Francisco i el xicotet Vicente. El major, Francisco Ros Forriol, va estudiar Dret perquè de menut es va tallar tres dits d’una mà en una màquina de pastar pa mentre ajudava sa mare en el forn i van decidir que com que ja no podia ajudar, era millor que estudiara, de manera que va arribar a convertir-se en un dels primers advocats que hi hagué a Alaquàs. Mentrestant, el seu fill xicotet, Vicente, ajudaria a casa a portar el negoci familiar.

Pureta, durant la Guerra Civil va amagar a sa casa persones dels dos bàndols per a evitar que els mataren, perquè ella deia que no hi havia persones ni de dretes ni d’esquerres, sinó bones o males persones, i bones persones hi havia en els dos bàndols.

Per aquesta raó van estar a punt d’afusellar-la, cosa que no va passar perquè un amic va poder evitar-ho. Es mereix un carrer o no? I tant! Així, des de 2006, Pureta la del Forn segueix present als carrers d’aquell poble que tant va estimar.

En la façana del que va ser el seu forn podem veure un rellotge de sol que marca “l’hora del forn de Pureta”, que la seua neta va voler posar en homenatge a la seua iaia quan va restaurar la casa.

Ets de capaç de trobar-lo?

Investiga amb nosaltres!

Investiga on està el carrer de Purificación Forriol a Alaquàs.

Hi ha més carrers al voltant amb nom de dona? Investiga-ho.

26

27

Teodora Tarazona Pérez, la primera dona que va muntar una empresa de càtering a Alaquàs.

Us contarem la història de Teodora Tarazona, que pot ser el reflex de moltes dones d’aquella època. Va nàixer a Xèrica el 1923 i al complir l'any, es va vindre a viure a Alaquàs amb els seus pares.

Quan va morir son pare en 1939, Teodora tenia setze anys i se la van endur a servir al Molí de Picó, que estava situat enfront de l’Hospital General. Treballava com a interna durant la setmana i els caps de setmana tornava a Alaquàs.

Va ser en aquest molí on, treballant com a ajudant de cuina del tio Manolo, va despertar la seua gran afició per la cuina i s’hi va dedicar professionalment. Una professió que, a poc a poc, la va convertir en la primera empresària de càtering de tota la zona.

Teodora es dedicava a organitzar grans banquets a les cases dels seus clients i la seua bona reputació es devia al fet que mai feia dos banquets el mateix dia sinó que es dedicava en cos i ànima a un sol client perquè tot resultara perfecte.

Recepta carn metxada Teodora Tarazona.

Ingredients: Carn picada, clares d’ou, llonganissa, cansalà, carlota, farina, oli i sal.

Preparació: Es treballa la carn mesclant-la amb les clares d'ou (es prepara sempre damunt del banc) i quan ja està ben feta la mescla, s'agafa una porció i s'aplana amb les mans i se li dóna una forma rectangular, damunt es posa una capa de cansalada, una altra de carlota i una altra de llonganissa.

Sabeu quin va ser el seu plat estrella? La carn metxada.

Vols la recepta?

Damunt es posa una altra capa de carn i es repeteix l'operació amb els ingredients fins a arribar a tres capes; damunt de l'última s'afig clara d'ou. Quan s'acaba el pastís de carn, cal aplanar-lo bé perquè es quede compacte i a continuació se sofrig amb una mica d’oli.

Després es posa a bullir durant mitja hora i, quan ja està fet, es trau amb l'ajuda de dos plats perquè no es trenque, i es deixa refredar per a poder-lo tallar.

Se serveix amb una salsa especial.

28

29

7

Carrer de la Música Avinguda del País Valencià Durant segles, en el món de les arts, la dona només podia figurar com a model en obres d’art o pintures, com a inspiradora i protagonista d’obres musicals i literàries o davant de les càmeres fotogràfiques, però poques vegades com a autora.

"Jo he hagut de criar els meus fills en la més profunda soledat i, a aquesta responsabilitat, he dedicat totes les meues forces, perquè en la meua vida hi ha hagut dos passions, per damunt de tot l'amor a la meua família i la passió pel teatre, al qual he dedicat més de seixanta anys" María Esteve

Moltes dones van haver de desenvolupar les seues aptituds artístiques amagades darrere del nom dels seus marits o utilitzant pseudònims masculins. Mai arribarem a conéixer totes les dones que a pesar del seu enorme talent, van ser esborrades de la història.

A Alaquàs hi ha hagut moltes dones que han destacat en el món de les arts, en la pintura, la música o el teatre i el llegat de les quals encara ara ens acompanya.

María Esteve Llácer, tota una vida dedicada al teatre.

María Esteve no entén la vida sense el teatre o la literatura.

Encara diu que el millor regal per a qualsevol persona és un llibre.

Va nàixer a Alboraia el dia de Reis de 1922, però el destí va voler que arribara a Alaquàs amb 13 mesos. En l’actualitat, als seus 100 anys, continua molt vinculada a la vida social i cultural del poble. Passejar per alguns carrers d’Alaquàs és passejar per la vida de María Esteve. Va viure la infància a la plaça del Santíssim, va estudiar a l’escola de donya Pilar, al Carrer Major, va entrar al Teatret amb 17 anys en 1939 quan aquest estava al carrer de Sant Hipòlit i a la Unió Musical d’Alaquàs quan s’hi van traslladar.

Aquest grup de teatre, que després de la Guerra Civil es va dir Grup Parroquial i després Patronat de la Joventut Catòlica, estava format per 116 persones de les quals 41 eren dones.

La vida d’aquesta gran dona ha estat lligada a la interpretació i la direcció durant més de seixanta anys, i va ser una de les poques integrants del Teatret que va continuar quan aquest va tancar les portes en 1958, començant una nova etapa al Musical.

I encara que en 1965 després de 15 anys de matrimoni, als 43 anys, es va quedar vídua amb tres fills menuts, mai va deixar el teatre. Encara més, l’any següent va ser la primera presidenta de l’Associació d’Ames de Casa i en 1981 va començar la seua col·laboració amb Quaderns d’Investigació, col·laborant amb articles sobre gastronomia, vida social i cultural del poble i, com no, sobre el teatre, la seua gran passió.

Investiga amb nosaltres!

Investiga en Quaderns d’Investigació d'Alaquàs què va ser el Teatret i la figura de María Esteve.

30

31

Flora Perales Sebastiá, la desconeguda història d’una de les primeres actrius del Teatret.

Flora Perales sempre va ser una enamorada de la interpretació tant que, quan li va eixir nuvi, li va dir que acceptava ser la seua núvia amb la condició que mai l’obligaria a deixar el teatre, ni per ell ni per la seua futura família. De fet, des del seu primer paper com a pastora en l’estrena del Betlem en 1926, mai va deixar d’actuar en el conegut com a Teatret, una companyia de teatre que va estar en funcionament des de 1908 fins als anys cinquanta.

Ni tan sols quan es va convertir en una gran empresària va deixar d’actuar-hi. Qui de vosaltres no s’ha menjat un dolç de merengue al Mariper? Doncs heu de saber que la nostra Flora Perales allà per 1963 va inaugurar la seua pastisseria Mariper.

Sacramento Ferrer Torrejón, la primera dona en una banda de música d’Alaquàs.

En 1954, la xiqueta Sacramento Ferrer es va incorporar a la banda de música de la Unió Musical d’Alaquàs, eixint fins i tot en els periòdics de l’època tocant el saxo soprano. Fins a aquell moment, les dones únicament podien col·laborar en les cercaviles de la banda disfressades o portant l’uniforme de cada una de les bandes, en els berenars que es feien o en els sortejos i rifes que s’organitzaven.

La incorporació de Sacramento a la banda de música durant la dictadura va ser un fet molt rellevant ja que durant aquells anys, a la dona se li negava la participació en el món cultural. Per aquest motiu, el col·legi Bonavista va posar el seu nom a l’aula de música en els anys noranta, en un merescut homenatge.

L’inici de Mariper va ser molt dur, perquè així que van comprar el solar per a construir-hi la pastisseria, el seu marit va caure greument malalt i va haver de posar-se ella sola al capdavant del negoci, per a arribar a ser el que hui en dia és, un negoci familiar que ja va per la tercera generació.

Comissió Femenina que col·labora amb la banda per a organitzar activitats.

Investiga amb nosaltres!

Descobreix la vida de les dones en relació amb les bandes de música a Alaquàs en aquest enllaç de Quaderns d’Investigació d'Alaquàs.

Flora Perales, María la Carinya i Carmen la Casabana. Celebrant la festa de Santa Lluïa en 1930.

32

Actrius del Teatret.

Descobreix la vida de les dones en relació amb les bandes de música por David Gómez Zambrano, Quaderns d’Investigació d'Alaquàs.

33

8

Plaça de la Constitució Ateneu i Castell d’Alaquàs Al llarg de la història hi ha hagut dues disciplines en què la dona

ni podia ni havia de tindre representació: l’esport i la ciència.

En el cas de l’esport, durant segles, la dona no només tenia prohibit participar en competicions esportives sinó que, fins i tot, les dones casades tenien prohibit ser meres espectadores. Això passava, per exemple, als Jocs Olímpics que van nàixer a Grècia fa més de 2000 anys, i pre“Mai m’ha fet por cisament allí, a causa d’aquesta marginació, competir contra les gregues van organitzar una competició femenina: les Herees d’Olímpia. homes. Ells ho

portaven pitjor que jo, perquè si jo els guanyava, era com si patiren una doble derrota per haver perdut, a més, contra una dona” María Gómez Cabrero (Club Escacs Alaquàs)

34

Quan en 1896 es van organitzar les primeres Olimpíades modernes, tampoc hi van participar dones perquè el Comité Olímpic Internacional (COI) considerava que no eren activitats adequades per a elles. Això va provocar que un grup de dones esportistes muntaren

uns Jocs Mundials Femenins en 1922 i 1926 amb molt d’èxit, fet que va obligar el COI a rectificar i a permetre en 1928, que les esportistes femenines pogueren participar, de manera oficial, en els Jocs Olímpics.

En el cas de la ciència, hi ha moltes dones –i moltes altres més que mai coneixerem– que no passaran a la història pels seus treballs, les seues teories o els seus èxits en el món de la investigació científica. En 1993, la historiadora científica Margaret W. Rossiter va posar nom a aquest concepte i el va anomenar “efecte Matilda”, en honor de l’activista Matilda J. Gage. Aquesta denominació tan trista encara ens serveix per a identificar les situacions en què, al llarg de la història, les dones científiques han rebut menys reconeixement pel seu treball que els seus homòlegs masculins.

I tot i que ha plogut molt des de llavors, lamentablement, encara es donen aquelles mateixes situacions, encara que, no per això, les dones esportistes i científiques permeten que els afecte. Elles continuen “lluitant contra els elements”, mai més ben dit, i aconsegueixen grans èxits i avanços molt importants que ens enriqueixen a tots.

I a Alaquàs tenim la gran sort de comptar amb algunes dones que, en el món de l’esport i en el món de la ciència, estan deixant una petjada difícil d’esborrar.

35

Nuria Cañas Fernández, la primera dona seleccionadora d’un equip masculí de caiac polo a la Comunitat Valenciana.

La vida de Nuria Cañas està totalment vinculada al món de l’esport des de sempre, sobretot, a un dels seus elements: l’aigua.

Durant anys va practicar i va competir en la natació, sense saber que faria història en la modalitat més desconeguda del piragüisme: el caiac polo. No és estrany que molta gent no conega aquest esport. Irònicament, la mateixa Nuria, amb 27 anys, no va saber que existia fins que en el seu quart curs de Ciències de l’Esport, gràcies a un company que també era d’Alaquàs, va saber que ací hi havia un club. Aquest va ser el començament de la seua carrera meteòrica que l’ha duta a aconseguir, en tan sols sis anys, una cosa bastant inusual: ser la primera seleccionadora autonòmica de la categoria sub-21 masculina. I com ho ha aconseguit? A força de constància, com diu ella mateixa.

Ja en el seu primer any, per la força, les ganes i el nivell de joc que la caracteritzen, va començar a destacar dins del caiac polo, una cosa molt estranya en aquest esport tan complicat. Però, tot i així, va aconseguir cridar l’atenció del seleccionador nacional sènior femení i en el seu segon any, va aconseguir entrar en la convocatòria final per a competir en el que seria el seu primer mundial de caiac polo que es va celebrar a Siracusa (Itàlia).

Des d’aleshores, Nuria no ha baixat de l’elit del caiac polo femení nacional, ja que ha participat en cada una de les concentracions de l’equip nacional i en cada una de les concentracions de la selecció autonòmica. A més, es va fer càrrec de l’equip femení sènior del Club Alaquàs Caiac Polo, i van aconseguir ser subcampiones d’Espanya en dues ocasions. A aquesta campiona d’Espanya en més d’una ocasió amb la selecció valenciana, i altres nombrosos trofeus amb la selecció espanyola femenina, se li il·lumina la cara quan parla d’aquest esport i de l’ambient que hi ha entre totes les persones que el practiquen, la germanor i l’empatia. I és comparteixen un mateix problema: el material que necessiten per a poder practicar, entrenar i competir. No resulta gens fàcil ha36

ver de carregar una piragua de 3 metres i encara menys si has d’agafar un avió. Competir, conviure durant uns dies, no només com a equip, sinó com una xicoteta família, ajudar-se amb la reparació del material o simplement amb les obligacions quotidianes, són experiències de vida.

Així doncs quan alguna vegada els vegeu entrenar-se en la piscina descoberta municipal, a banda de gaudir de l’espectacle i animar-los, no oblideu que darrere de tot això hi ha molt d’esforç i sacrifici... encara que a ells no se’ls note!

VISTES I NO VISTES! Sabies que el Club Escacs Alaquàs va ser, en els anys huitanta, el primer club que va crear un equip de dones per a competir contra equips masculins de tota la Comunitat Valenciana?

Mai abans s’havia fet i aquelles jugadores recorden com alguns homes, després de perdre contra elles, enfadats, colpejaven les peces i els les tiraven del tauler. Una d’elles, María Gómez Cabrero, amb catorze anys, va arribar a participar en el Campionat del Món d’Escacs, a Brasil. Descobreix la seua història i la d’altres dones que han format part d’aquest club en aquest enllaç de Quaderns d’Investigació d'Alaquàs o a l’Ateneu, seu del club.

Investiga amb nosaltres!

Investiga sobre les Herees d’Olímpia Visita la pàgina web del Club Alaquàs Caiac Polo i del Club Escacs Alaquàs Investiga quins títols esportius han aconseguit aquestes joves d’Alaquàs: Celia Martínez Ortega, Marta Sáez Rodríguez, Paula Araque Mesquita, Carmen Benavent Fons i Lucía Martínez Montiano.

37

Matilde Ferrer Sena, la creadora de la rosa Castell d’Alaquàs, una nova varietat de rosa internacional.

Parlar de la rosa és, quasi segur, parlar de la flor més coneguda i la preferida al món. Des de l’antiguitat, el seu perfum, els seus colors i la seua elegància han estat presents en la història, la poesia, la literatura o l’art. I si us contem que des de 2018 hi ha una nova varietat de rosa en el catàleg internacional que s’anomena Castell d’Alaquàs i que ha sigut creada per una dona d’Alaquàs?

Segur que no ho sabíeu…

Matilde Ferrer va nàixer al si d’una família d’agricultors que, amb el temps, van crear un viver de llavors i sobretot, de roses, el conegut Hort de Sant Josep. Hi va créixer i va aprendre totes les coses relacionades amb la creació de noves varietats de roses, provant i investigant amb la mateixa il·lusió a l’hora de crear-les.

Amb motiu del centenari del castell d’Alaquàs com a monument historicoartístic nacional, en 2018, va crear una nova varietat, la rosa Castell d’Alaquàs, una varietat única que des del seu naixement ha participat en diferents campionats nacionals i ha aconseguit diversos guardons. I és que a diferència de moltes altres varietats, la rosa Castell d’Alaquàs sempre es manté viva, ta-

Rosa Castell d'Alaquàs, nova varietat creada amb motiu del Centenari del Castell d'Alaquàs, 2018.

38

ronja a l'estiu i rosada a l'hivern ja que no perd les seues fulles en tot l'any. Pots comprovar-ho quan vages a la biblioteca municipal ja que hi ha un roser plantat davant de la seua entrada.

Matilde Ferrer també va aconseguir un dels guardons més prestigiosos que atorga l’Ajuntament d’Alaquàs, el Premi Castell a la trajectòria empresarial per la seua empresa familiar Vivers Ferrer, que ha aconseguit, al llarg de la seua vida professional, nombrosos premis nacionals i internacionals a Ginebra, París, Mònaco o Roma.

En l’actualitat aquesta planterista investigadora, com li agrada anomenar-se, segueix vinculada a la rosa no només des d’Alaquàs sinó des del seu càrrec com a presidenta de l’Associació Espanyola de la Rosa, fundada en 1996.

El seu meravellós treball de recerca li ha portat a crear nombroses varietats de rosa com la Rosa de l'Esperança dedicada a l'activista japonesa Setsuko Thurlow, en honor a la supervivent de la bomba atòmica que va caure sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima i que va ser Premi Nobel de la Pau en 2017 o la rosa Ramón y Cajal que adorna el jardí de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid en honor al conegut Premi Nobel.

Investiga amb nosaltres!

Coneix una mica més a Matilde Ferrer: Vídeo Matilde Ferrer i la Rosa Castell d’Alaquàs 39

9

El present de les dones a Alaquàs No seria just dir que la presència de les dones als pobles només

es reflecteix en el nom dels seus carrers. En el cas d’Alaquàs, només el 14,7 % dels carrers tenen nom de dona, però la història, la convivència i el dia a dia ens han ensenyat que al nostre poble, les dones fa segles que reivindiquen el seu espai en la societat.

En l’actualitat, moltes d’elles segueixen compromeses amb la lluita per la igualtat des de diferents associacions com el Consell de Dones d’Alaquàs, l’Associació d’Ames de Casa i Consumidores Tyrius d’Alaquàs, Criant Alaquàs, Entre Iguals o l’Assemblea de Dones d’Alaquàs. També és significatiu el fet que en algunes associacions com l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Alaquàs, el Centre Cultural Andalús d’Alaquàs, la Junta Local Fallera o el Centre Cultural Extremeny Jerez de los Caballeros, el càrrec de major importància, la presidència, siga exercit per una dona. Amb això volem dir que totes i cada una de nosaltres, des del nostre xicotet lloc al món, podem aconseguir que la nostra veu se senta, cada vegada més, sense necessitat de cridar. Si alguna cosa ha caracteritzat les dones al llarg de la història ha sigut la seua perseverança per a demostrar una cosa que nosaltres sempre hem tingut clara: la igualtat entre homes i dones. Continuem lluitant per aconseguir-la, sense decaure.

BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES Quaderns d’Investigació d’Alaquàs Alaquàs.org Som Alaquàs Periódico Levante-El Mercantil Valenciano Hermanas Catequistas Operarias Blog “Mariología, reginalidad y poder en Isabel de Villena. Una teoría política femenina del siglo XV” de María del Mar Graña Cid www.sindicadas.es Entrevistes personals a: Elvira García Campos Carmen Mateu Guiot María Esteve Llácer Familia de Purificación Forriol Aguilar Nuría Cañas Fernández Dori Cuadrado

“El camí cap a la igualtat mai ha sigut un camí fàcil. Si ho fem de la mà, homes i dones, sempre serà un camí més just” Eva María Martínez y Susana Lázaro

Edició: Ajuntament d'Alaquàs Documentació i redacció: Eva María Martínez Reinoso y Susana Lázaro Cruz (VÍA HERACLIA Promoción del Patrimonio y Turismo Cultural) Consell de Dones d'Alaquàs.

40

Disseny i maquetació: Ramon Cosme - estudi gràfic 41

Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas