Experiència inoblidable Raúl, Jaime, Carlos, Mario, David i Iván
U
n missatge ens arribà al telèfon, no era un missatge qualsevol, era el que ens va canviar la vida com a festers. Preguntava si volíem formar part de l’Oficial de la filà dels Moros Nous. Ens va costar decidir-nos, perquè l’ambient de la nostra esquadra s’enfonsava, ja que cadascú tenia amistats diferents i perdíem la il·lusió. Aquest missatge ens va recordar la nostra infància quan eixíem a l’Esquadra Oficial infantil… Què bé ho passàvem! Al temps que dubtàvem en si eixir o no a l’Oficial, teníem ganes de tornar a tenir la mateixa experiència que quan érem menuts i les ganes de tornar a reviure les sensacions de representar als Moros Nous desfilant, i poder rendir armes a Sant Jordi a la plaça. Ja teníem la decisió presa, acompanyar i gaudir del privilegi d’afegir-nos a l’esquadra representant de la filà. L’únic problema era que no coneixíem personalment a la majoria de les seues components, les xicones de l’esquadra “La Igualeta”. Prompte començàrem els primers assajos en els quals ens sentíem tímids i vergonyosos, però a poc a poc, a cop de rialles i moltes
hores de treball, vàrem fer que les nostres relacions s’uniren més i així conèixer-les més de prop. Vàrem anar coneixent-se fins anar-se’n de festa amb elles, cosa que mai ho haguérem pensat. Som uns xics afortunats per gaudir de la seva companyia i amistat. Per fi arribà el dia de la Vespra, les festes començaren. Va ser un dia molt especial per a nosaltres, ja que a partir d’ací canviarien les coses. Malgrat la diferència d’edat, ens van saber acollir com a uns més de la seua esquadra. Nosaltres ens vam sentir agraïts, ja que elles ens van mostrar el que són les festes de veritat, perquè les festes són per a gaudir de la filà. El dia de l’Entrada vam eixir desfilant amb la nostra esquadra, “Tengo-Tu-Tanga”, ja que no anem a llevar-li importància, perquè són molts anys amb ells. Va arribar el moment de la Diana. Eren les 6:15 i estàvem a l’antic maset apunt per a eixir. Els nervis estaven a flor de pell. Eixim a la plaça i veiem totes les altres esquadres oficials. Una a una recorren els carrers de Banyeres de Mariola fins arribar a la plaça novament.
Sonà el bombo, era el nostre torn, els instruments començaren a tocar i els nostres peus començaren a marcar el pas al ritme de la música. Vam respirar fons i es dibuixà a la nostra cara un gran somriure. La gent ens aplaudia mentre nosaltres fèiem els passos. Arribàrem a la porta de l’església, on rendirem armes al nostre patró Sant Jordi. Poc a poc, vàrem anar eixint de la plaça en dues files. Estàvem molt satisfets pel treball que vàrem fer, i sobretot per gaudir d’aquell moment. El resultat ja no ens importava, sols pensàvem en lo bé que ho havíem passat i els bons records que teníem fins aquell moment. Quan digueren els resultats del concurs, no estàvem entre els guanyadors, però ens sentíem com uns d’ells. El tercer dia… eixe dia va fer història. Finalment, volem agrair a totes les xiques guapes de l’esquadra “La Igualeta” aquesta experiència gratificant que ha canviat la nostra manera de viure les festes. Visca la Oficial! Visca els Moros Nous! Visca Sant Jordi!
Esquadra oficial dels Moros Nous a la Diana, 23 d’abril de 2013.
248