pare a Elna. Dos mesos després del matrimoni, l’Urbain hagué de marxar a fer el servei militar i la Llúcia es va quedar a casa amb el seu sogre. El 13 de gener del 1939 va néixer en Camille, el primer fill de la Llúcia i l’Urbain. Varen ser temps difícils ja que havien de viure amb el salari que el pare de l’Urbain guanyava cuidant les vinyes d’un terratinent.
Amb la fi de la Guerra Civil espanyola, el 1939, molts combatents republicans –entre ells diversos jafrencs– havien creuat la frontera i estaven tancats en camps de concentració a Argelés, Saint Cyprien i Agde. En Llorens Teixidor de “Can Matas” n’era un d’ells, i va escriure a la seva família que l’anessin a buscar perquè el deixessin marxar del camp d’Agde. Van anar-hi l’Enriqueta Teixidor de “Cal Frare”, que era la seva germana, i la Maria Teixidor de “Cal Rajoler” que n’era la seva tia. La família les va ajudar a creuar el riu Fluvià ja que s’havien volat els ponts durant la retirada, i a partir d’allà van caminar soles
fins arribar a la frontera, amagantse per la muntanya i avançant sota la pluja. Al Coll del Pertús van ser aturades per la guàrdia francesa, la Maria, mare de la Llúcia, els va explicar que anaven a veure la seva filla a Elna. Un dels membres de la Guàrdia Mòbil francesa es va oferir a portar-les amb els seus camions que es dirigien justament cap a Elna. Quan hi van arribar van quedar-se dos dies a casa de la Llúcia, ja que la seva mare encara no coneixia el seu nét Camille. Tampoc coneixia al seu gendre Urbain i per això camí d’Agde van passar per Narbona on ell estava fent el servei militar. Allà agafaren el tren fins a Agde i van anar al camp a buscar en Lluís Teixidor. Tots tres van tornar fins a Elna, on la Maria va quedar-se uns dies amb la seva filla i el seu nét de pocs mesos, i l’Enriqueta i el seu germà Lluís se’n tornaren cap a Jafre. Quan l’Urbain estava a punt d’acabar el servei militar va esclatar la Segona Guerra Mundial, moment en què França combatia contra Alemanya, i l’Urbain va ser presoner dels alemanys i el portaren al camp de treball d’Agde. Això féu que el
DESEMBRE 2016
/51
seu marit estigués dos anys i mig fora de casa. L’agost del 1940, després d’un periple que el va dur per diversos llocs en el context de la guerra, l’Urbain va ser desmobilitzat i va poder tornar a Elna, a casa seva. L’11 de juny de 1941 va néixer la seva filla Mimí. Per primera vegada després d’haverne marxat, el 1949 la Llúcia, l’Urbain i els seus fills van venir a Jafre per veure la seva família. Molts anys després, en motiu del 50è aniversari del seu casament, la seva filla Mimí li proposà celebrarho a l’església ja que en el moment de casar-se l’any 1938 no ho havia fet, i ella en una de les poques referències al seu passat li contestà: “Recorda que jo sóc revolucionària”. Als 79 anys la Llúcia va patir una hemiplègia i va anar a viure a Agde amb la seva filla. El 2 de juny del 2009 va morir i fou enterrada a Elna, on havia viscut gran part de la seva vida. Els fets que van marcar-li la vida la defineixen com una dona molt decidida i d’una forta voluntat.