Revista El Pedró n 13 2019

Revista de Jafre | NĂşmero 13 | Desembre 2019

El Pedró CONTINGUTS>>

03 SALUTACIÓ | FETS DESTACATS: 04 ACTES DE NADAL | 05 FESTA DE SANT SEBASTIÀ | 06 CARNESTOLTES i TEATRE FAMILIAR | 07 STABAT MATER i ELECCIONS GENERALS | 08 FESTA DE LA GENT GRAN | 09 COMIAT DE MOSSÈN JOAN | 10 ELECCIONS MUNICIPALS i PRIMERA COMUNIÓ | 11 i 12 ANADA A TARRAGONA | 13 NOMENAMENT NOU CONSISTORI i REVETLLA DE SANT JOAN | 14 LICEU A LA FRESCA i RATPENATS A L’ILLA D’AVALL | 15 i 16 XII FIRA DE JAFRE | 17 IX BIENNAL DE JAFRE i DONACIÓ DE SANG | 18 CASAL D’ESTIU | 19 FESTA DE SETEMBRE | 20 DIADA NACIONAL i PESCA ELÈCTRICA | 21 BENEDICCIÓ DE LES ICONES I VISITA CONSELLERA AGRICULTURA | 22 COMMEMORACIÓ 1 D’OCTUBRE i REACCIÓ A LASENTÈNCIA | 23 i 24 FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ | 25 ELECCIONS GENERALS i OBRES MUNICIPALS | 26 FAMÍLIA NOVA AL POBLE | 27-33 ARA FA 80 ANYS | 34 TESTIMONIS INFANTS DE LA GUERRA | 35-42 PERSONATGE LOCAL | 43 FA 25 ANYS QUE... | 44-45 ENTREVISTA | 46-47 DES DE LA PARRÒQUIA | 48-50 IMATGES PEL RECORD | 51 RECEPTES DE CUINA | 52 IMATGES PEL RECORD revistadejafre@gmail.com Equip redactor: Josep Alabau, Teresa Alabau, Èlia Bantí, Maria Rosa Carrera, Mònica Santaulària i Xavier Vila Fotografies: Pau Ribas, Martí Martí Costa, Martina Martí, Sebastià Alabau, Marc Bantí, Ramon Mas, Agnès Guasch, Teresa Alabau, Olga Mundo, Helena Descals, Marta Pagès, Jordi Davant, Xevi Alabau, Nuri Berga, Èlia Bantí i Xavier Vila.

La fotografia de la portada és obra d’Ivan Rodríguez i va ser feta el 13 d’abril de 2019 amb un dron.

Edita: Ajuntament de Jafre amb la col·laboració de l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” Dipòsit Legal: GI-1485/2007 Disseny i impressió: Impremta Pagès - Anglès L’Ajuntament de Jafre i l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” no es fan responsables del contingut d’aquells articles i notes signades per particulars o col·lectius que hi col·laboren.

Amb el suport de:

/03

DESEMBRE 2019

Salutació

Benvolgudes i benvolguts, Aquest any hi ha hagut molts esdeveniments que per la seva rellevància caldria fer-ne esment, però em centraré en un, l’emergència climàtica i ecològica. Heu pensat què podem fer en el nostre dia a dia per contribuir a no accelerar la destrucció del nostre planeta o què està provocant aquest canvis meteorològics i dels ecosistemes? Sabem que les directrius han de venir a escala global, des dels governs, les gran corporacions i els gegants industrials, però nosaltres també podem aportar el nostre granet de sorra, consumint l’energia necessària i si pot ser passant-nos a les sostenibles, procurant no gastar tanta aigua, agafant el cotxe quan sigui imprescindible, tenint molta cura del que llencem als desaigües, intentant consumir el menys plàstic possible, reduint els residus i reciclant, i moltes accions més. Hem de ser conscients que és urgent fer un canvi d’hàbits i mica en mica recuperar el que avui ja és una emergència.

Ja som a final d’any i ja són aquí les festes nadalenques. La revista El Pedró ens ofereix, entre moltes altres propostes i articles, un recull dels actes i activitats més rellevants que s’han fet a Jafre durant aquest any, organitzades per l’Ajuntament o per altres entitats i fins i tot particulars i, com he anat dient a les darreres edicions, qui la fa possible són uns i unes voluntàries del poble que desinteressadament hi treballen durant molts mesos.

Des d’aquí demano la teva col·laboració en les activitats que s’organitzen pel poble perquè la teva opinió i participació sí que compte i es necessita gent implicada perquè puguem mantenir tot el que es fa i aportar propostes noves.

Aquests dies estem immersos en la decoració de les cases, la preparació de les festes, els grans àpats, els regals materials, però penseu en tot allò que podem fer i que no es pot comprar.

Dedicar més temps als nostres grans perquè no hi seran sempre, a les nostres petites perquè creixeran i ves a saber on aniran a raure, a aquella veïna que viu sola i que no té a ningú més per compartir una estona, parla amb l’amic que fa temps que no veus, digues t’estimo a qui realment estimes, fes moltes abraçades i no t’oblidis de somriure.

Aquests gestos costen molt poc i donen un gran valor a la família i a l’amistat.

Els meus millors desitjos per a totes i tots, i que l’esperit nadalenc envaeixi totes les llars.

Nuri Berga Alcaldessa de Jafre

DESEMBRE 2019

04/

Fets destacats any 2019

Actes de Nadal 2018 23 de desembre - Concert clàssic de Nadal

Quan arriben els darrers dies de l’any, amb l’olor de la il·lusió, els retrobaments i el recolliment vora el foc, sabem que és Nadal. A Jafre s’han dut a terme diversos actes per celebrar aquestes dates, començant per un Concert clàssic de piano a l’Església de Sant Martí a càrrec d’en Marçal Font, jove jafrenc, el dia 23 de desembre.

Entre el repertori que es va oferir, Bach, Beethoven i Rachmaninoff que van ressonar excepcionalment al si de la nau de la parròquia.

28 de desembre - El meu fanalet

Ja queden pocs dies per anar a esperar els tres reis i és molt important preparar un bon fanalet per fer llum que il·lumini el camí d’arribada. Els infants elaboren el seu fanalet en un taller que oferim al Casal, obert a tots i totes, on també cantem cançons i ens divertim tots junts com si fossin els dies calorosos de l’estiu.

Taller “El meu fanalet”

30 de desembre - Quina de la Unió Esportiva Jafre

26 de desembre - Tió, patge reial i xocolatada

El dia de Sant Esteve és tradició fer cagar el Tió de Jafre.

Sol arribar uns dies abans i s’instal·la a la Sala del Local Social per estar com un torronet. Quan arriba aquest esperat dia, després d’haver menjat molt, caga regals per a tots els nens i nenes que el venen a veure. Per arrodonir-ho compartim una xocolata calenta per passar la fredor del vespre. I llavors, arriba el patge reial, que ve des de l’Orient a recollir les cartes amb les peticions de tots els infants que s’hi apleguen.

El club esportiu Unió Esportiva Jafre organitza, ara ja fa uns quants anys, una divertida Quina on hi col·laboren diversos negocis i empreses de Jafre i rodalies amb els seus productes. Tots els assistents passen una tarda divertida amb el cant de números i bromes d’en Jaume, i els més afortunats marxen a casa carregats de premis per acabar d’assaborir les festes que queden.

Jaume Padrosa, president honorífic de la UE Jafre, va cantar, un any més, els números de la Quina

DESEMBRE 2019

/05 5 de gener - Cavalcada de reis

Arriba la nit més màgica de l’any, ben esperada per petits i grans. Comencen a veure’s torxes il·luminant el camí de l’Illa, i els nervis són a flor de pell. Es comencen a entonar cançons de rebuda i per fi, arriba el seguici de Ses Majestats els Reis de l’Orient. Fan el recorregut fins arribar a l’església on saluden personalment a tots els nens i nenes que els han vingut a rebre. Els recorden que vagin a dormir ben aviat per deixar-los fer bé la feina que tenen tota la nit, i amb un petó màgic dels Reis s’acomiaden fins l’any vinent.

La Quina de la UE Jafre s’ha convertit en un clàssic dels actes nadalencs que reuneix socis, jugadors i seguidors del nostre club així com veïns que volen passar una bona estona

4 de gener - Ioga en Família

Iniciem l’any amb una sessió de ioga en família, on grans i petits segueixen les paraules suaus de la professora de ioga i comparteixen una estona relaxada i diferent.

La respiració, el silenci i la presa de consciència del propi cos són els elements clau per gaudir d’una sessió novedosa en les activitats per a famílies.

Ses Majestats varen estrenar vestits

Festa de Sant Sebastià El 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, tingué lloc al Santuari de la Font Santa, un ofici solemne en compliment del vot que el poble feu l’any 1885.

La pesta del còlera segava a tota la comarca i el poble de Jafre es veié molt afectat i prometé que si cessava l’epidèmia, en acció de gràcies, cada any, el dia de Sant Sebastià, se celebraria a la Font Santa un ofici en compliment del vot que el poble feu demanant l’acabament de la pesta.

Aquest any, el dia del sant se celebrà, com és de costum amb un ofici en compliment del vot. Després de la missa s’encantaren, a l’interior del santuari, les ofrenes que la gent havia presentat.

20 de gener

Aquest any, el tradicional encantament de les ofrenes es va haver de fer a l’interior del Santuari degut a la previsió de mal temps

DESEMBRE 2019

06/

10 de març

Festa de Carnestoltes Ratolins, herois, fades, dracs, cavallers i pollets sortint de l’ou… quan arriba carnaval ens disfressem i ens convertim per un dia en allò que volem. Un matí de carnaval molt divertit amenitzat per les cançons dels Xancleta i un petit esmorzar per recuperar forces de les ballarugues de petits i grans a la sala del Local Social.

Teatre familiar Per la segona edició del projecte “Empordanet a escena” de programació estable de teatre familiar, la proposta “Mr. Màgic” del Mag Txema va omplir de nou tot l’aforament del Local Social. Una sessió de màgia i il·lusió per a tot el públic de la mà del mag més jove i amb més projecció internacional del país.

Mr. Màgic del Mag Txema al Local Social

17 de març

Stabat Mater

DESEMBRE 2019

/07

20 d’abril

El vespre del dissabte 20 d’abril, Dissabte Sant, de Setmana Santa es va interpretar l’obra Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi. Vam gaudir moltíssim els que vam poder assistir a la Parròquia de Sant Martí per escoltar la soprano de Jafre, la Glòria Pou de Ca la Marina juntament amb els seus companys.

Aquesta obra està basada en un text litúrgic del segle xiii on narra el sofriment de la Verge Maria al peu de la Creu on van crucificar el seu fill. 12 peces interpretades majestuosament d’una durada d’uns 50 minuts. El silenci va ser pràcticament total, amb molt de respecte, també pels nens assistents, fins al final de l’obra, quan amb la parròquia plena, dreta, amb els aplaudiments, xiulets i crits d’alegria van fer repetir als músics les peces que van escollir.

La bona sonoritat de la nostra parròquia fa que valgui la pena viure-ho en directe i deixar-te transportar fins al moment. Cultura de qualitat a l’abast de tothom. Moltes gràcies per l’experiència. Estem esperant la propera!

Glòria Pou (soprano) va interpretar aquesta obra escrita per a dues veus (alt i soprano) juntament amb Montserrat Toràn (alt), acompanyades per un conjunt instrumental

Eleccions generals Les primeres eleccions generals espanyoles de l’any 2019 es van celebrar el dia 28 d’abril després que el president del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals en no poder aconseguir una majoria per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat.

A continuació s’ofereixen els resultats, al nostre municipi, d’aquestes eleccions. S’ofereixen les dades dels anys 2016 i 2019 (abril):

Font: http://eleccions.ara.cat

28 d’abril

DESEMBRE 2019

08/

2 i 5 de maig

Festa de la Gent Gran El dia 2 de maig un autobús va sortir de Jafre amb les persones de més de 65 anys que van compartir una jornada d’excursió. El trajecte els va portar fins la capital d’Osona, Vic, on van visitar el centre històric, la plaça porxada monumental, el Museu Balmes i el Museu Episcopal, la Catedral, les muralles, l’església dels Dolors i l’edifici de l’Ajuntament amb l’acompanyament d’una guia cultural de la ciutat. Tot seguit van compartir un dinar de germanor a un restaurant del centre i, per acabar la jornada, van dirigir-se prop del pantà de Sau on un grup va fer una caminada per arribar més a prop de les aigües de l’embassament. Malgrat que va posar-se a ploure, tots van tornar de nou a l’autobús que els esperava per fer el trajecte de tornada fins a Jafre.

El diumenge dia 5 se celebrà la Festa d’homenatge a la Gent Gran, iniciant-se amb l’Ofici en honor a Sant Baldiri, patró de La Jafrenca, acompanyat dels cants de la coral interparroquial. Al migdia es va portar a terme la tradicional arrossada, que enguany van cuinar la Clara i en Joan Abel d’Arrossades de l’Empordà i, tot seguit, es va cloure la celebració amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla La Principal de Cassà.

La Clara i en Joan Abel van cuinar la tradicional arrossada

Comiat de Mossèn Joan

/09

DESEMBRE 2019

26 de maig

El dia 26 de maig a les 12 del migdia tingué lloc, al Santuari de la Font Santa, la cerimònia del comiat oficial de Mn. Joan Planellas de totes les parròquies que regia en aquell moment. També s’hi volgueren afegir les de l’agrupació de Torroella, ja que també hi col·laborà moltes vegades.

La missa solemne a la Font Santa fou presidida per Mn. Joan i concelebrada per Mn. Josep Barcons de Torroella i Mn. Sebastià Aupí de Cervià de Ter. La part musical anà a càrrec de les corals Interparroquial i de la Tallada.

L’assistència fou molt nombrosa i gràcies als altaveus instal·lats a la plaça del santuari la gent va poder seguir la cerimònia. A l’hora de l’ofertori s’oferí a Mn. Joan un quadre amb les fotografies de totes les esglésies que cuidava i també les de l’agrupació de Torroella. Al final de la missa, mentre les corals cantaven els goigs de la Mare de Déu de la Font Santa, els assistents que anaren a venerar la imatge de la Verge, saludaren a Mn. Joan que es trobava molt emocionat.

Una vegada acabada la cerimònia l’alcaldessa de Jafre, junt amb altres membres del consistori i acompanyats pels veïns, oferí a Mn. Joan un quadre del Santuari de la Font Santa realitzat per Josep Deusedes, l’artista torroellenc que té una gran vinculació amb el nostre poble. Mn. Joan manifestà que per a ell aquest regal era un gran tresor ja que de ben petit venia al santuari amb la seva àvia Rosa. Afegí que havia manifestat que no volia cap regal però que aquest era especial per a ell.

La festa acabà amb un piscolabis sufragat pels diversos ajuntaments de l’agrupació de parròquies. Aquest es realitzà a l’entrada del santuari i a la plaça. Fou una manera de manifestar l’estima que totes les parròquies li tenien.

DESEMBRE 2019

10/

26 de maig

Eleccions municipals Les eleccions municipals se celebraren el 26 de maig de 2019. En aquesta ocasió coincidiren amb les eleccions al Parlament Europeu. Al nostre municipi es presentaren dues candidatures que corresponien a les agrupacions d’electors Alternativa per Jafre (AxJ) i Futur per Jafre (FxJ). A continuació s’ofereixen les dades de participació i els resultats de la votació. També s’ofereixen els de l’any 2015.

Els set regidors que resultaren escollits foren: Glòria Pou i Llorenç Puig d’Alternativa per Jafre i Núria Berga, Èlia Bantí, Jordi Daban, Imma Elias i Joan Gonzalez de Futur per Jafre.

Grups municipals Futur per Jafre (FpJ): Núria Berga i Ferrer, Èlia Bantí i Alabau, Jordi Daban Soler, Imma Elias Alabau i Joan Gonzalez Paguina.

Alternativa per Jafre (AxJ): Glòria Pou Teixidor i Llorenç Puig Alabau.

Font: http://eleccions.ara.cat

Primera comunió

1 de juny

El dissabte 1 de juny es va celebrar la primera comunió a la Font Santa de Jafre. Aquest any amb la Martina Martí i Santaulària de Can Cardina com a únic infant per rebre-la.

Va ser una missa al migdia, íntima, fora de l’horari habitual donat l’immediat trasllat de Mn. Joan Planellas a Tarragona per la seva ordenació com a Arquebisbe, el següent dissabte.

Tots vam sentir-nos molt còmodes, amb una homilia dirigida directament a la Martina. Amb paraules planeres va aconseguir que per ella, Mn. Enric, una amigueta i la família, fos un dia inoblidable. Després de 2 anys de catequesi va rebre el Cos de Crist envoltada dels més estimats.

A l’ambient es respirava un Mn. Joan somrient, agraït, gaudint del moment, vivint amb profunditat i distès.

Finalment van fer intercanvi de presents, obsequiant-la amb un llibre de pregàries adequat a la seva edat i dedicat i també una creu de fusta, durant l’ofici. Va rebre també un recordatori i un clauer fet a mà, de ganxet, en forma de gat, un cop acabada la cerimònia.

Va ser la seva última celebració festiva com a rector de Jafre, cloent la feina ben feta d’aquests quasi 20 anys com a responsable de la nostra parròquia. Moltes gràcies i felicitats ambdós!

Anada a Tarragona

/11

DESEMBRE 2019

8 de juny

per l’ordenació episcopal El dia 4 de maig de 2019 mossèn Joan va ser elegit pel Sant Pare Francesc, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. El dia 8 de juny de 2019 va tenir lloc la seva ordenació episcopal i la presa de possessió canònica de l’arxidiòcesi de Tarragona, a la Catedral Metropolitana. A l’acte hi assistiren més de 250 persones de l’agrupació de parròquies que regia Mossèn Joan fins ara, una seixantena de les quals eren veïns i veïnes del nostre poble.

Des de Jafre, l’Ajuntament va fletar un bus i la coral un altre per poder assistir-hi.

Tothom anava molt elegant, animats, sabent-se partícips d’un fet important i històric.

Un cop allà, a les portes de la muralla de la Capital i just a temps, per l’entrada, tots vam anar per feina. Es demanava que al voltant de les 10:30 h del matí s’estés al lloc, assegut.

Prèviament s’havien sol·licitat i repartit unes invitacions per l’accés al temple. A dins, cadascú es va dirigir als llocs indicats, segons si era familiar, amic, dels diferents Consells, de les corals, del Bisbat... Unes 250 persones dels nostres pobles ens hi vam reunir, arribats amb autocars i cotxes privats. La visibilitat era extraordinària i la gran catedral completa de feligresos, 270 ministres de l’altar, entre bisbes, també el Bisbe Francesc de Girona, preveres i diaques, a més s’hi afegien periodistes, amb el seu espai reservat, la televisió, autoritats polítiques,... repre-

sentants de totes les diòcesis, unes 2.000 persones en total.

La sobrietat, solemnitat, tot excel·lentment preparat, tothom sabia bé el que havia de dir i fer en tot moment, tot estava escrit i assajat. Nosaltres teníem un llibret per seguir perfectament cada moment. La celebració va començar a les 11 h i va durar unes 3 hores,

Mn. Joan havia estat rebut al carrer pel Sr. Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, 4 guàrdies de gala i altres personalitats el van acompanyar puntualment a la Seu. Un cop va arribar Mn. Armand Puig, li van donar la benvinguda i va fer la petició d’ordenació. Seguidament l’ofici va ser presidit pel Cardenal, Joan Josep Omella, arquebisbe de

DESEMBRE 2019

12/

Barcelona va llegir la seva homilia.

Es va iniciar l’ordenació de nou prelat pròpiament amb la lectura del mandat apostòlic i la promesa de Mn. Joan. Seguidament, amb Mn. Joan postrat a terra com a signe d’humilitat, van començar la pregària de l’Església entonant les lletanies dels Sants, escollides pel mateix Mn. Joan.

El moment central va ser la imposició de les mans de cada bisbe, enmig d’un profund i intens silenci sobre el cap de l’escollit pel Sant Pare Francesc, agenollat.

La unció del cap, el lliurament del llibre dels evangelis, i prèviament li havien estat imposades les insígnies episcopals com l’anell, la mitra i el bàcul pastoral.

Posteriorment se’l va convidar a seure a la càtedra de sant Fructuós amb la possessió pròpiament de l’arxidiòcesi de Tarragona entre aplaudiments

i entonant els Goigs dels Sants màrtirs, patrons de Tarragona. Un cop ordenat arquebisbe, Monsenyor Joan Planellas, va passar a presidir la celebració.

En l’al·locució final i les seves paraules van anar dirigides a tots en diferents llengües, es podien sentir paraules en català, espanyol, alguna en francès i cites en llatí. Cal tenir present que la Tarraconense que també abraça territoris que no formen part del Principat ja que la seva configuració és anterior a la de les comarques, tenint jurisdicció sobre Andorra (Bisbat d’Urgell) i una part de Castelló (Bisbat de Tortosa).

La comunió fou distribuïda per varis preveres amb escolans aguantant una espelma i repartits en diferents punts, va fer moure molt poc als assistents.

Va acabar amb un gest d’acció de

gràcies, va passar a saludar pels passadissos, exuberant de felicitat.

Com sempre i com ens té acostumats, no es va oblidar de ningú, ni amb paraules ni amb gestos.

Tots vam coincidir que el temps havia passat de pressa. El vam poder felicitar personalment.

Després de dinar i a l’hora acordada, es va tornar a casa. Tot va sortir rodat!

Podríem acabar dient les paraules de mossèn Joan Planellas i Barnosell “moltes gràcies per la vostra atenció”.

Fonts: revista Església de Tarragona núm. 311 juliol-agost, quinta època.

Pàg. 10-35

Nomenament nou consistori

/13

DESEMBRE 2019

15 de juny

Les eleccions municipals se celebraren el 26 de maig de 2019. Els set regidors que resultaren escollits foren: Glòria Pou i Llorenç Puig d’Alternativa per Jafre i Núria Berga, Èlia Bantí, Jordi Daban, Imma Elias i Joan Gonzalez de Futur per Jafre.

Grups municipals: Futur per Jafre (FpJ) Núria Berga i Ferrer (nuri@jafre.cat) Èlia Bantí i Alabau (cultura@jafre.cat) Jordi Daban Soler (ajuntament@jafre.cat) Imma Elias Alabau (comunicacio@jafre.cat) Joan Gonzalez Paguina (ajuntament@jafre.cat) Alternativa per Jafre (AxJ) Glòria Pou Teixidor (ajuntament@jafre.cat) Llorenç Puig Alabau (ajuntament@jafre.cat)

Equip de govern:

NOM Núria Berga Ferrer Èlia Bantí i Alabau Jordi Daban Soler Imma Elias Alabau Joan Gonzalez Paguina

Revetlla de Sant Joan Celebrem el solstici d’estiu amb la tradicional revetlla de Sant Joan, un sopar popular sota les alzines del Padró amb més de cent comensals entre petits i grans, els petards, les piules i els coets, i una cantada d’havaneres i cançons marineres amb el grup palamosí Norai.

Enguany el públic s’ha animat fins a tal punt que s’ha acabat ballant la sardana de la Santa Espina a la pista poliesportiva per cloure la revetlla.

El grup Norai va tornar a amenitzar la revetlla

CÀRREC Alcaldessa 1a tinent d’alcalde 2n tinent d’alcalde Regidora Regidor

23 de juny

L’Eduard va fer el cremat

DESEMBRE 2019

14/

28 de juny

Liceu a la fresca Per segon any consecutiu la lírica del Liceu s’ha pogut gaudir sense moure’s de Jafre a través del projecte “Liceu a la fresca” que convida a assistir a una funció d’òpera des de qualsevol municipi de Catalunya. Enguany ha estat “Tosca” de Puccini que s’ha ofert en directe des de la Plaça del Castell. Un vespre molt calorós ha donat pas a una nit prou agradable per a assaborir la passió, la lluita i el sacrifici destil·lats en aquest melodrama en tres actes.

Els ratpenats a l’Illa d’Avall

6 de juliol

El dissabte 6 de juliol es va fer una sortida nocturna per veure els ratpenats que tenim ben a prop.

Ens van convocar a les 8 del vespre a la sala polivalent i fins les 9, van fer una explicació amb power point, amb ordinador i imatges, igual que es fa a la resta d’Europa, de les espècies, costums, alimentació,... volen donar a conèixer aquests animals i fer que ens agradin. Amb nosaltres ho van aconseguir! Mai hagués imaginat que es podien assemblar tant als humans! Sobretot en la reproducció, quantitat de cries i d’altres punts concrets...

Posteriorment una visita a l’Illa d’Avall per veure’ls, tot i que en tenim vivint a sota les nostres teulades... Vam anar caminant o bé en cotxe fins al punt del molí i tots plegats vam partir d’allà junts.

Els biòlegs van encarregar-se de posar unes capses buides, 8 en concret, a dalt d’uns pals de telèfons, amb la intenció de fer-les servir a l’estiu per intentar que els ratpenats fessin vida a dins. Farien visites esporàdiques per comprovar si seria així. Mentrestant nosaltres

vam sopar allà mateix el que cadascú havia preparat, la majoria amb carmanyola. Érem unes 50 persones entre petits i grans amb molta calor i xafogor fins ben entrada la nit.

Amb el suport d’un audiòfon – facilitat per ells, ja que els seus sons són imperceptibles per la nostra oïda–, i una tauleta vam fer 2 grups de 25 persones amb un dels especialistes. Vam sentir els crits que emeten quan estan a prop dels seus menjars, insectes, i sorpresa! Un dels ratpenats ens va passar volant sobre el cap! Ens va venir a veure encuriosit i no li vam interessar...

també vam escoltar altres animals i fins i tot veure cuques de llum voladores, que ens van dir que aquella espècie és invasora, tot caminant en cercle fins a quarts de 12 de la nit que arribàvem al poble.

Sort del suport dels lots frontals i del bon calçat.

Moltes gràcies per l’experiència. Ens va encantar!

XII Fira de Jafre El dia 13 de juliol es va celebrar la XII edició de la Fira de Jafre. Feia just 12 anys, el 13 de juliol de 2008, que es va fer la primera fira que va néixer amb l’afegitó de la cultura de la cervesa artesana i productes de la terra.

L’objectiu d’aquest esdeveniment era donar a conèixer la cervesa artesana i els productes propis del Baix Empordà cosa que s’ha mantingut fins el dia d’avui. Tot i que entre el jovent és més coneguda com la fira de la cervesa que no pas pels productes artesans. Es crearen per l’ocasió els jafrencs, un aperitius que continuen elaborant-se, com el primer dia, de forma artesanal de manera comunitària per un grup de voluntaris i voluntàries. Parlant de voluntaris, agrair l’esforç i dedicació de totes aquelles persones que d’una manera o altra fan possible aquest esdeveniment.

Jovent de Jafre a la Fira

Amat, Jordi Bonany, Pau, Mireia, Sam i Aniol Alabau

DESEMBRE 2019

/15

13 de juliol

DESEMBRE 2019

16/

13 de juliol

Cada edició de la Fira premia la millor cervesa presentada pels artesans cervesers. Al llarg del dia un equip d’enquestadors circulen per la Fira buscant aquelles persones que realitzen tastets de cervesa i prenen nota de les observacions i els gustos que els visitants de la Fira els hi traslladen. Així, amb un recompte se selecciona la cervesa amb més elogis present a la Fira, i seguidament es proclama la “Cervesa de l’any de Jafre”. A més, es realitza una comanda generosa de la cervesa guanyadora, gràcies a la col·laboració d’un patrocinador. En aquesta edició la cervesa guanyadora fou la Wild Beats de la casa Màger.

En Ramon amb els jafrencs, els aperitius que només poden degustar-se a la Fira

Les Puntaires del Montgrí, un any més, van ser presents a la Fira

El jurat decidint quina havia de ser la cervesa guanyadora

Els elaboradors de la Wild Beats, la cervesa guanyadora

En Xevi Alabau i en Roger Bronsoms, dies abans, treballant en la col·locació dels tendals

IX Biennal de Jafre Enguany la proposta artística de la Biennal convidava els artistes participants a investigar la relació entre les paraules i les arts visuals. Sota el títol “ñe’é”, que significa paraula en llengua guaraní, unes dotze propostes artístiques van inundar els espais públics i privats de Jafre durant les 48 hores que té de vida cada dos anys la Biennal. Concloent que cercant una projecció estètica i creativa, les paraules també exploren les conseqüències socials i ideològiques. Atents a allò vist i allò sentit s’adquireixen lectures i significats de les expressions humanes amb una fusió i un diàleg permanent de les arts visuals i les paraules. El vespre del dissabte 3 d’agost, una vegada més, la Plaça del Castell es va omplir de comensals artistes, visitants, promotors i gent de Jafre per compartir una arrossada que posa el punt gastronòmic i de germanor d’aquest esdeveniment artístic tan particular.

Donació de Sang El dilluns 19 d’agost, com és habitual en aquest mes, al nostre poble es va portar a terme la donació de sang.

Com sempre, uns dies abans es va fer difusió al mitjans de comunicació; xarxes socials, butlletí municipal, cartes als possibles nou donants… i també, els fulletons a les bústies i cartells penjats pel poble i pobles veïns.

Una feina que entre tots, cada any, portem a terme i que dóna força resultat.

Agraïm a tots els que voluntàriament i de manera desinteressada, vau fer aquest gest.

Moltes gràcies!

19 d’agost

/17

DESEMBRE 2019

3 i 4 d’agost

DESEMBRE 2019

18/

juny, juliol, agost i setembre

Casal d’estiu a Jafre Un estiu de tots colors

Cada estiu quan l’escola tanca les portes fins el curs vinent, s’obre una nova aventura estiuenca amb el casal. S’engeguen activitats de tot tipus, tallers, excursions amb bicicleta o a peu, jocs, remullades a la piscina, acampades, gimcanes… per gaudir plenament de l’estiu. Aquest any totes les activitats han girat entorn dels colors que ens envolten. Cada setmana hem aprofundit un dels colors, les seves característiques, el seu significat, els objectes que coneixem d’aquest color, i hem omplert el nostre casal d’alegria i rialles. Ens agrada compartir l’experiència amb els més petits, mitjans i grans, i que tots junts construeixin la vivència del casal d’estiu.

Com ja és tradició, també, vam acabar l’estiu amb la preparació i representació d’un espectacle, “No hi ha color!” que va posar un punt i final ben acolorit al Casal. L’arc de Sant Martí havia quedat sense colors, i amb l’ajuda de tots els nens i nenes del Casal d’Estiu es van poder recuperar els 7 colors!

Festa de Setembre

/19

DESEMBRE 2019

7 i 8 de setembre

en honor a la Mare de Déu de la Font Santa Als primers compassos de setembre, a Jafre celebrem l’anomenada “festa petita”, dedicada a la festivitat de la Mare de Déu de la Font Santa. És una festa de final d’estiu on es procura que hi hagi activitats per a què petits i grans acomiadin distesament els dies calorosos.

Enguany l’activitat per a infants i famílies va consistir en una estesa de jocs de taula en gran format a la Plaça del Castell on tots plegats van poder gaudir de les partides tradicionals a jocs ben coneguts com el dòmino, l’oca, els escacs, el tangram, el parxís, pescar ànecs i molts més!

El diumenge la festa va continuar amb el cafè-concert “Som” a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat i l’audició de sardanes que va cloure els actes de celebració amb unes sardanes molt concorregudes i un final emotiu amb la interpretació de la Santa Espina.

Tot seguit, quan el sol ja volia començar a pondre’s va tenir lloc el recital poètic “Set poetes, Set!” a l’antic cinema de Can Boira, actual espai d’art i pensament Can Boira, a càrrec dels actors Quim Lecina i Berta Cabré i l’acompanyament del jove saxofonista Adrià Corominas.

El dissabte a la tarda, els més menuts varen poder gaudir amb els jocs gegants tradicionals a la Plaça del Castell

Recital poètic a l’espai d’art i pensament Can Boira

Cafè-concert a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat

Audició de sardanes a la pista poliesportiva

DESEMBRE 2019

20/

11 de setembre

Diada Nacional Cada onze de setembre, des de fa alguns anys, té lloc l’acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Enguany, degut a la pluja, part de l’acte previst al Jardí de l’1 d’octubre va haver de fer-se a la Sala Polivalent dels baixos de l’ajuntament. Es va fer lectura del manifest signat per tots els presos, preses, exiliats i exiliades polítiques. Tot seguit els assistents van dirigir-se al jardí per sentir les paraules de l’Ajuntament de Jafre i acabar amb la hissada de l’estelada i el Cant dels Segadors, sota una pluja constant.

Pesca elèctrica a l’Illa d’Avall

14 de setembre

El passat dissabte 14 de setembre es va fer una sortida durant tot el matí per fer pesca elèctrica acompanyats de varis biòlegs, part d’aquests professionals coincidien amb la sortida dels ratpenats del juliol.

Era un de sol qui tenia el doctorat i especialista, per cert de la Bisbal, i qui va portar la conducció de tota l’activitat.

Ens van citar directament al Molí amb les indicacions de portar banyador i sabates d’aigua. L’objectiu conèixer els peixos que viuen al Ter. Es tracta d’un tipus de pesca realitzada en l’estudi científic de peixos que permet la captura i posterior alliberament dels mateixos, de nou al riu.

En el punt de trobada van comptar-nos i llavors vam caminar poc per trobar el lloc exacte on ens esperava ja equipat i ens explicaria la intenció de la pesca, riscos, tema de seguretat, al tractar amb electricitat era imprescindible més tenint en compte l’elevat grup de nens petits,... Un cop comentat tot i perfectament clar, sense lloc a dubtes, es va carregar un grup electrogen a l’esquena, d’uns 25 kg i amb una mena de llança per emetre les descàrregues, va entrar al riu, vestit amb mono i botes d’aigua, tot d’una sola peça. Li arribava en algun lloc a la cintura i en d’altres punts més avall, per les cames.

Ens van proporcionar monos amb botes, semblants al seu i un salabret per a gairebé tothom.

Vam triar les botes coincidint amb el número de peu de cadascú que anava lligat amb la mida del mono i a una distància seva prudencial, per no rebre descàrregues, vam seguir-lo entrant-t’hi també. Ell anava emetent electricitat intermitentment a l’aigua i quan coincidia que algun peix passava pel lloc quedava mig endormiscat, nosaltres darrere seu amb l’estri intentàvem agafar els peixos. Vam apostar el número d’espècies diferents que pescaríem i va admetre haver-ne trobat més de les que pensava, tot i que s’han reduït molt en els últims anys. Que relaxant! Sort de l’avís de la força moderada del corrent i l’objectiu primer d’intentar assolir bé els peus perquè més d’un dels petits en relliscar es van mullar, encara que alguns intencionadament. Després els petits que van quedar-se fins al final, es van banyar sense el mono Les anguiles foren unes de les espècies autòctones i quan va costar que sortissin! Gràcies per compartir-ho! que es capturaren

Benedicció de les icones

/21

DESEMBRE 2019

15 de setembre

Amb mossèn Àngel Pagès fill de la Tallada, recent estrenat com a rector de la nostra parròquia, a la missa celebrada el diumenge 15 de setembre va beneir les icones de l’any. Aquesta vegada eren unes 40, pintades per alumnes de diferents edats, des de l’ESO fins a persones jubilades, de diverses condicions. És el quart any, en època escolar, que l’Olga Mundo del mas Benito imparteix les classes en els locals de la Font Santa, durant els dissabtes al matí. Es pot començar a partir dels 12 anys.

Icones fetes pels alumnes de 4t l’ESO de Castelló d’Empúries

Alguns alumnes es desplacen des de l’Escala, Cassà de la Selva, Verges... fent una reunió setmanal ben animada. Fins i tot amb música inclosa. Fan servir la tècnica originària, essent ara mateix i juntament amb el seu antic professor, els únics de tot Europa utilitzant-la.

Hem d’agrair l’interès de tots per continuar. Per molts anys!

Visita de la Consellera d’Agricultura El diumenge 15 de setembre va visitar Jafre la Hble. Consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà que visità la producció d’Eva Costal, de Satlle Agroramadera SL, en el marc del programa “Fruita de Catalunya” i del concurs “Apadrina el teu arbre fruiter de RAC1”. En aquest programa “Amb molt de gust” es promou el consum de fruita a través de la selecció de 5 famílies que van participar a la collita de la poma. L’Eva Costal produeix pomes emparades sota el segell de qualitat de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona.

15 de setembre

DESEMBRE 2019

22/

1 d’octubre

Commemoració de l’1 d’octubre El segon aniversari de l’1 d’octubre va ser un dia on, de nou, es va reunir la gent de Jafre per commemorar plegats la data de la celebració del referèndum. L’acte va iniciar-se a la Sala Polivalent amb les paraules de l’alcaldessa i la visualització d’uns vídeos commemoratius. Tot seguit, els assistents es van dirigir al Jardí de l’1 d’octubre on van poder escoltar el record d’aquell dia de quatre dones de Jafre de diferents generacions que van aportar la seva experiència i la seva memòria d’aquell 1 d’octubre de 2017. Finalment va tenir lloc un brindis per la llibertat.

Reacció a la sentència

14 d’octubre

El matí del dia 14 d’octubre va caure com una gerra d’aigua gelada la sentència condemnatòria dels líders polítics i activistes del procés. Immediatament es van començar a organitzar actes i accions de resposta popular, entre les quals hi van participar veïns i veïnes de Jafre. La concentració multitudinària a Girona, els talls espontanis de vies de comunicació, les marxes per la llibertat, etc. Els pobles de l’Empordanet van idear pel dia 15 d’octubre una marxa unitària amb destí a Torroella de Montgrí, població natal d’una de les condemnades, la Consellera Dolors Bassa. Un grup de veïns i veïnes de Jafre va començar a caminar per la carretera GI-634 fins arribar a unir-se a l’encreuament de Verges amb els assistents dels municipis veïns, tots plegats van recórrer a peu els quilòmetres fins arribar a Torroella de Montgrí on va tenir lloc l’acte dels càrrecs electes de les comarques gironines. El dia 17 d’octubre l’Ajuntament de Jafre en Ple va aprovar per unanimitat la moció de rebuig a la sentència condemnatòria als presos i preses polítiques.

Festa Major de Sant Martí La celebració de la Festa Major del sant patró de Jafre hauria d’haver començat amb l’activitat del “Globus captiu” que s’havia de fer dissabte al matí, però degut a previsions meteorològiques poc clares, l’empresa responsable de l’activitat va recomanar no realitzar-la, així que quedà anul·lada. Es va donar el tret de sortida, doncs, amb els castells inflables on els infants pogueren anar a saltar i gaudir de la tarda, alhora que es disputava el partit de futbol UE Jafre – Sant Miquel de Fluvià, que els locals van guanyar amb un contundent 8 a 1. A les 7 de la tarda va tenir lloc l’acte de presentació del llibre del president d’Òmnium Cultural, Els castells inflables s’instal·laren a la pista poliesportiva Jordi Cuixart, empresonat des de fa més de dos anys, que es titula Ho tornarem a fer. L’acte va ser conduït pel periodista i veí de Jafre, l’Abel Font que va mantenir una conversa oberta amb Clàudia Pujol, membre de la Junta Directiva de l’entitat.

/23

DESEMBRE 2019

9 i 10 de novembre

La presentació del llibre “Ho tornarem a fer” es va fer a la Sala Polivalent als baixos de l’Ajuntament

La nit, va ser amenitzada pels concerts musicals dels grups Tucci and the coochie tuccis, Adala i acabava amb els punxadiscs locals BPdj’s, en una sala del local social plena de gent jove i bon ambient.

El conjunt Tucci and the Coochie Tuccis

El grup Adala va ser el plat fort de la nit

DESEMBRE 2019

24/

9 i 10 de novembre

L’endemà diumenge, començava amb l’Ofici Solemne de Festa Major acompanyat pel cor interparroquial i la Cobla Ciutat de Girona, que acabà la missa amb la interpretació de quatre peces posant el colofó a la celebració del segon centenari del campanar. Per commemorar aquesta efemèride, la parròquia va editar un opuscle on s’explica la història, les característiques i tota mena de dades relacionades amb aquest cloquer. Aquesta publicació és obra de l’historiador local Josep Alabau Coloma.

Tot seguit s’interpretà la ja tradicional sardana de migdia a la Plaça del Castell. A la tarda es remprengué l’acció sardanística amb l’audició a càrrec de la mateixa Cobla Ciutat de Girona a la Sala del Local Social.

El concert i seguidament el ball al Local Social a càrrec del grup Pa d’Àngel posaren el punt i final a la Festa Major d’enguany.

Ofici solemne acompanyat pel Cor Interparroquial i l’Orquestra Ciutat de Girona

Sardana de migdia a la Plaça del Castell

Ball de fi de festa al Local Social a càrrec del grup Pa d'Àngel

Eleccions generals

Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 es van celebrar el 10 de novembre. Es van convocar un cop acabat el termini per a formar govern, fracassades les negociacions després del debat d’investidura fallit de Pedro Sánchez celebrat el mes de juliol. A continuació es mostren els resultats de les eleccions del 28 d’abril i les del 10 de novembre.

Obres Municipals

/25

Font: http://eleccions.ara.cat

Tot l’any

Durant aquest any s’han realitzat les següents obres: reasfaltatge del tram que va del camí del cementiri al trencant de can Canals, el reasfaltatge del tram de carretera de les Olives a l’entrada al balneari i també el del carrer de Verges. També s’ha millorat la senyalització viària i s’han instal· lat reductors de velocitat en alguns carrers del nucli urbà. Així mateix, s’han realitzat treballs de pintura a la parada del bus del costat de la font i els antics vestidors del camp de futbol del Padró. Finalment s’han dut a terme les obres de millora del tram final del carrer de la Font.

Pel proper any està previst que es facin les obres de remodelació integral de la Plaça del Castell i obres a diversos carrers, dels quals ja es disposa del projecte tècnic.

DESEMBRE 2019

10 de novembre

Es va renovar l’asfalt del carrer de Verges (de can Rich a can Marull)

DESEMBRE 2019

26/

Família nova al poble

Família Pla Descals Ja fa uns anyets que correm per Jafre ara. El primer que pensem quan ens proposen escriure aquest text és «i per on comencem?» Per la tranquil·litat i pau que es respira?

Per la gent maca i propera? Pels encants de l’Empordà?...

Potser el més correcte seria presentar-nos. Som en Jordi, l’Helena i l’Aniol. Un ex-cassanenc, una ex-olotina i un jafrenc de poc més d’un any. Caldria completar la família amb les bestioles que ens acompanyen que en són unes quantes, des de la primera en arribar que va ser la Bicicleta, la gata (sí, crea una mica de confusió), la Pepa i la Xula, les gosses, que són les encarregades de treure’ns a passejar

cada dia, en Calic, el cavall company de rutes de l’Helena i el recent arribat, en Fredi el poltre.

No us descobrirem res de nou si us diem que aquí es viu molt bé, a prop de la platja, a prop de les Gavarres i de Girona. Una bona combinació.

Estem encantats de formar part del poble, que ben aviat ens vam sentim com a nostre, on hem fet la nostra família i on esperem seguir gaudint de la bona vida.

Jordi, Helena i Aniol

La Guerra Civil (Quarta part)

/27

DESEMBRE 2019

Ara fa 80 anys...

Introducció Com veiérem en el número anterior de El Pedró, Jafre fou alliberada per l’exèrcit nacional el 8 de febrer de 1939 però calgué esperar fins el dia 1 d’abril del mateix any perquè la guerra acabés en la seva totalitat. La guerra va acabar però és necessari recuperar els testimonis de l’època. L’oblit podria representar poc agraïment o una estranya indolència. Tampoc és necessari fer una memòria inoportuna o imparcial que podria ser poc compresa. Amb serenor, doncs, recordem els fets relatius a la fi de la Guerra Civil i a la postguerra. A Jafre tenim la sort que, ni durant la guerra ni després de la mateixa, cap persona del poble fou assassinada. Però cal amb objectivitat recordar els jafrencs, generalment molt joves, que moriren en el front de batalla, lluny de casa seva.

Tots els morts, tant d’un cantó com de l’altre, s’han de situar i recordar entre el conjunt de víctimes dels dos bàndols de la malaurada contesa. La guerra i la revolta van ser una autèntica bogeria col·lectiva, que per altra banda, presenta una gran complexitat si es vol estudiar d’una manera seriosa i sense manipulacions ni judicis previs. No es pot simplificar com si es pogués reduir a una explosió de barbàrie ni tampoc es pot deixar de banda el vessant religiós o dissoldre’l en el problema estrictament social o polític. Les víctimes ni són fruit d’una imprevisible i brutal acció d’incontrolats ni a l’afer de l’atzar. Caldria aprofundir bé en les causes i, entre altres camps, recular fins el tema de l’anticlericalisme a la nostra terra i al de la gestió obrera, que encara necessiten recerques més serioses i àmplies.

Per estudiar aquesta tragèdia és bo que hi hagi una certa llunyania sentimental dels fets perquè coincideixen molts interessos a l’hora: dolor, venjança...

L’eufòria de veure acabada la guerra, no podia significar l’arribada de la pau perquè aquesta no podia ser autèntica ja que es basava en la victòria d’uns ciutadans contra uns altres, no en la reconciliació fraternal com hauria estat el desig del poble. Nosaltres, avui, som més responsables que aquella generació de la postguerra perquè la història ha objectivat el fets i els testimonis dels germans que la visqueren.

L’escriptor empordanès, fill de Darnius, Josep Maria Gironella va escriure, en el segle passat, una trilogia novel·lada sobre la Guerra Civil espanyola i la postguerra.

Els llibres són: Los cipreses creen dios (1953), Un millón de muertos (1961) i Ha estallado la paz (1966). Aquests llibres foren, en aquells moments, els més divulgatius de la guerra, però cal tenir present que no són llibres d’història.

Són novel·les històriques.

Aquest esclatar la pau ens fa pensar en moltes coses. Des de la llunyania dels temps podem veure ara el veritable sentit del títol de Gironella. La guerra va acabar però la pau, tal com s’ha dit, fou imposada, no pactada, amb totes les conseqüències que això comportà. Tinguérem pau però, en alguns casos, a un preu molt alt.

La democràcia intentà, en la manera que li fou possible, arreglar la desfeta de la guerra i la postguerra. Els partits polítics tingueren nova vitalitat i foren reconeguts amb tots els seus drets i deures. No es volgué passar més comptes de passat i sí tenir la mirada vers el futur. Aquest pas fou el veritable fonament per aconseguir la convivència a casa nostra.

La retirada A mesura que s’acostava el desenllaç de la guerra i les tropes franquistes anaven avançant per les comarques gironines, es volaren els ponts i les principals infraestructures per frenar el seu avanç i donar temps a les restes de l’exèrcit i població compromesa políticament a travessar la frontera francesa, oberta per als soldats des del 4 de febrer de 1939. Tal i com diu l’historiador vergelità, Salvador Vega, “el pas del riu Ter pel pont de Verges era un punt estratègic que calia defensar per a obstaculitzar l’avanç de les tropes franquistes. En tota la vora de riu, des de Canet fins gairebé

a tocar Jafre, s’hi havien excavat trinxeres. La voladura del pont es produeix durant els primers dies del mes de febrer del 39. Segons sembla, la destrucció es va fer per mitjà de diverses explosions que es van produir durant la nit, i l’ona expansiva fou tan forta que els vidres de les cases van trontollar, i els fragments del pont van volar a gran distància.”1 Segons diversos testimonis les explosions es sentiren a Jafre.

Salvador Vega, «La Guerra Civil vista amb ulls de nen. Records d’infantesa» País Petit, núm 10, 2008, pàg. 46-49.

1

DESEMBRE 2019

28/

Ara fa 80 anys...

Les bombes cauen sobre Jafre És en aquests dies quan les tropes nacionals llancen projectils d’artilleria, des d’Ultramort, contra els nuclis urbans de Jafre i Verges. Segons sembla, els projectils que caigueren sobre el nostre poble no eren de gran calibre ja que el que sabem que va impactar contra el graner de Can Marimon causà danys estructurals lleus. Els que caigueren al terra van produir cràters de varis metres de diàmetre.

Segons diversos testimonis, un va caure al camp de Can Rosquilla que es troba darrere de Can Llorenç. Respecte d’aquest fet, Martí Porterias (de Can Mero), que en aquells dies tenia 5 anys, recorda que quan ell i la seva mare, que estaven resguardats a Can Llorenç, van sortir a l’exterior en aquell moment va explotar el projectil a pocs metres d’on es trobaven. En Pere Quintana (de Can Mateu) recorda que un altre va caure a l’era de casa seva (que es troba entre el que avui és Ca la Teresa Quelillo i Les Costes). Un altre va caure a pocs metres de Can Martí Grau, a Cal Boix, causant lesions a alguns dels membres d’aquesta família. La Vicenteta de Can Cames, que en aquells dies tenia 13 o 14 anys, recorda: ”jo guardava la mainada de Can Patrici perquè ells eren al camp, jo els guardava a vegades. Anàvem amb la mainada cap a l’era. Abans era molt diferent de com és ara. Hi havia un camí que anava a les eres, Cal Blau arribava molt més cap aquí i llavors hi havia una era de Can Martí Grau. També hi havia altres eres on hi ha la casa de Can Patrici. Era molt diferent. Quan vam ser a prop de Cal Blau va explotar una bomba en una d’aquestes eres, a no gaires metres d’on ens trobàvem, va quedar tot d’allò negre escampat. Vaig agafar la mainada i a fuita cap a casa.” Aquests fets feien que molts busquessin, sobretot a la nit per dormir, refugi en llocs protegits com les corts, llocs on hi hagués murs gruixuts i/o voltes de pedra. Alguns d’aquests llocs que encara avui hi ha qui recorda que s’hi resguardava eren: a Can Batlle, a Can Feliu, a Can Llorenç i el que més tard seria el cafè d’en Boira. Alguns dels projectils que van caure no van fer explosió i durant anys constituïren un perill fins que no es van poder desactivar (el darrer dels quals fou detonat de forma controlada a finals dels anys 70 a la zona de les Costes). Pel que sabem, no es va produir cap víctima mortal entre la població civil com a conseqüència d’aquests fets bèl·lics. Sabem que hi havia efectius militars al poble, alguns dels quals s’allotjaven a la Sala de Dalt.

De la retirada, la Vicenteta de Can Cames recorda: “Tots els camins estaven plens de soldats que marxaven, anaven passant cap a França”.

Com diu l’historiador Jaume Prat: ”Els republicans excavaren, a la desesperada, una tirallonga de trinxeres en ziga-zaga, tota vora el costat esquerre del riu Ter, des del lloc conegut com la Resclosa (Canet de la Tallada) fins passat Verges (ja dins el terme municipal de Jafre) per tal de poder repel·lir els intents dels nacionals de travessar el

riu sobre feixos de canyes lligats els uns amb els altres a la manera d’improvisats vehicles aquàtics. La resistència va durar només un parell de dies, i els republicans marxaren a corre-cuita la nit del 6 al 7 de febrer en direcció a Figueres després de volar el pont de Verges”2. El dia 8 de febrer els nacionals van entrar a Jafre.

L’entrada dels nacionals Hem trobat diferents testimonis orals i escrits que narren com es va produir l’entrada de tropes nacionals en el nostre poble. Entre els primers, en Joaquim Hugas i Almar explica que l’àvia del seu pare, la Marieta Font i Pagès de Can Boira, el dia 8 de febrer de bon matí anà fins a la porta de la casa familiar que es troba al carrer Major. En obrir la porta trobà un soldat en els escalons de la doble escala. La Marieta, davant de la visió no sabia què dir ni què fer ja que no sabia de quin exèrcit era aquell soldat.

Tota decidida, tal com era, li preguntà: “¿ya han pasado?” referint-se al pas del riu. El soldat la mirà i d’una manera desafiant li contestà: “No han pasado ni pasaran”. Per la resposta veu que és un soldat republicà, potser dels últims que es van retirar de Jafre. La Marieta entrà de nou a la casa i ho explicà als seus i decidiren no sortir al carrer fins que la situació s’aclareixi. Una vegada entrat el dia, començaren a arribar al poble soldats nacionals i amb so de pau ocupen el poble.

Algunes cases, com per exemple a Can Batlle, van estendre llençols blancs. Algunes persones abandonaren el poble i es van amagar al bosc. Segons sembla els soldats no van entrar a les cases.

Mn. Pere Hugas, en el seu moment, manifestà que era escolà abans de la guerra i en saber que aquell migdia es volia celebrar una missa a la plaça Major, que se celebrà al davant de la finestra de l’escola dels nens, hi anà i demanà si el necessitaven, però el capellà castrense li digué que ho tenien tot previst i no els hi mancava cap escolà. També afirmà que a la plaça s’hi concentrà la major part de la població i que la cerimònia tingué un gran esperit religiós.

El primer testimoni escrit és del dia 28 de setembre de 1939. És el qüestionari que cada parròquia envià al Bisbat de Girona. El signa Mn. Miquel Feliu. En un dels paràgrafs diu: “El Ejército Nacional ha sido recibido con entusiasmo i alegria por la immensa mayoria del pueblo; incluso el Ayuntamiento rojo salió a recibir a los Nacionales”.

El 10 de desembre de 1941, la delegació local de la Falange Española que, en resposta al qüestionari de la causa general, afirma: “La liberación se produjo con la entrada de la tropas del Glorioso Ejército nacional el dia 8 de febrero de 1939”.

Jaume Prat Pons, «L’Aeròdrom republicà 318 (II). Fets de Guerra» País Petit, núm. 20, 2013, pàg. 18-20.

2

En resposta a la pregunta de quina va ser l’actitud dels veïns s’afirma: “al darse cuenta el vecindario de haberse retirado los rojos, en masa salió a esperarlos a la entrada de la población”. Quan es pregunta sobre la fugida “de los elementos rojos” es respon: “no huyeron, se quedaron.” El tercer testimoni, del 28 d’octubre de 1942, el dóna Ramon Lopez “el cabo comandante del puesto de la Guardia Civil de Verges” quan diu que “el vecindario acogió a la fuerzas con simpatia y agrado”. Sobre el comportament dels “elementos rojos” aquest testimoni difereix de l’anterior quan afirma “al entrar la fuerzas huyeron a la vanguardia de las mismas”.

NOM Alabau Bagué, Martí Alabau Cortada, Enric Bonany Pons, Sebastià Condom Feliu, Josep

Els morts de la guerra Després d’examinar diferent documentació hem identificat 12 jafrencs morts com a conseqüència directa de l’enfrontament bèl·lic, ja sigui al front o a la rereguarda.

La mortalitat més alta es dóna en la segona meitat de 1938, que coincideix amb la batalla de l’Ebre i la conquesta de Catalunya per les tropes nacionals. Totes les víctimes són del bàndol republicà.

NOM DE LA CASA Can Pinus Matas Can Xiviu Can Raliu Cal Barquer

EDAT 20 22 18 33

LLEVA 1939 1936 1941 1928

Cortada Teixidor, Narcís Font Teixidor, Martí Germillach Pagès, Josep Grau Llavanera, Camil

Siset Flequer Cal Carreter Cal Tit Can Serra

32 20 36 28

1927 1939 1923

Martí Gasull, Enric Puig Pau, Ramon

Cal Carnisser Can Puig

19 19

1940 1940

Can Sagal Can Candi

23 19

1937 1940

Sadurní Hugas, Lluís Pibernat Vidal, Lluís

DESEMBRE 2019

/29 LLOC ON VA MORIR Gandesa Guadalajara Sector del Segre Santa Quitèria, a l’Ebre Artesa de Segre Castelló de la Plana ?

(Enginyer Industrial) va morir a Barcelona ?

Vora el Santuari de Sta. Maria del Collell Madrid Marbella (Màlaga)

DATA 02/11/1938 14/04/1938?

11/01/1939 ?

26/12/1938 05/08/1938 1938 08/1938 1938 1938 -/03/1939 1938

Josep Condom (de Cal Barquer) deixà viuda i una filla. Narcís Cortada (en Siset Flequer) deixà viuda i dos fills i Josep Germillach (de Cal Tit) deixà viuda i un fill i una filla petits. Camil Grau deixà esposa i filla.

Alguns dels jafrencs que van perdre la vida en el conflicte armat

Josep Germillach de Cal Tit

DESEMBRE 2019

30/

Ara fa 80 anys...

Comunicació de l’exèrcit a la família Bonany Pons (Can Raliu) de la mort del seu fill Sebastià Bonany (18 anys) de la lleva del 1941 que va morir el gener de 1939.

“Tengo el sentimiento de participarle que, cara al enemigo, luchando heroicamente, ha muerto su hijo SEBASTIAN BONANI PONS, que en vida fué soldado del 379 Batallón de esta brigada, por lo que le ruego acepte el más sentido pésame que tanto sus compañeros de armas, como los demás oficiales y jefes de la Unidad, me han encargado con el mayor interés transmita a Vd. y al que uno el mio muy sincero.

Por conducto del Sr. Presidente del Consejo Municipal de esa localidad le remito la documentació recogida al fallecido y me complazco en ofrecer mi modesta colaboración para que sus legítimos derechohabientes no sólo cobren la pensión pertinente sino además los haberes que pueda tener devengados y pendientes de cobro, advirtiendoles que será para mi gran satisfacción poder servir a los familiares de un verdadadero héroe español.”

Font: Arxiu familiar de Josep Burch Bonany

Gestionar la desfeta El 14 de febrer (6 dies després de l’entrada de les tropes nacionals) Jaume Teixidor (Met Tià), Josep Hugas (Pitu Milà), Joan Condom (de Cal Barquer) i Llorenç Alabau (de Can Llorenç) foren citats a la sala de sessions de l’ajuntament de Flaçà i es reuniren amb Julio Salido Perez capità del 510 Batallón del Regimiento Zaragoza número 30 “para regularizar la vida municipal y civil del pueblo”. En aquesta reunió s’acordà el nomenament d’una comissió gestora “que ha de seguir accidentalmente el resurgimiento de la población”. Els reunits acorden que la comissió gestora estaria formada pels següents membres: Jaume Teixidor (Alcalde), Josep Hugas (Tinent d’alcalde) i els consellers serien: Joan Condom (de Cal Barquer), Pere Rocas (de Can Tomaset), Narcís Puig (de Can Puig), Llorenç Alabau (de Can Llorenç), Josep Font (de Can Diego) i Joan Bonany Santaló (de Can Marull). Però durant la segona meitat del mes de febrer es produïren canvis de lideratge en la nova organització política del municipi. Es deixà sense efecte l’acord pres a Flaçà, disset dies abans, i es modificà la composició del consistori. El 2 de març, Jesús Zulaica, alferez honorífic del cos Jurídic Militar, en nom del “Excmo. Sr. General Jefe del Ejército del Norte”, nomenà una comissió gestora provisional presidida per Venanci Grau Llavanera (de Can Serra) i integrada només per tres consellers: Martí Batlle Perich (de Can Feliu), Jaume Teixidor Oller (de Can Met Tià) i Narcís Puig Coloma (de Can Puig).

Actuà com a secretari Pere Rocas Bonany (de Can Tomaset).

Aquesta comissió desenvoluparà les seves activitats durant set mesos ja que el 14 d’octubre els seus membres cessaran en el càrrec per ordre del governador civil.

Les noves autoritats municipals intentaren refer les estructures materials i humanes bàsiques. Calia trobar metge, mestre, carter, rector per la parròquia, agutzil, enterramorts, jutge, secretari, etc. En aquest sentit esmentar que el 27 de febrer l’Ajuntament proposà a Llorenç Alabau Pagès (de Can Llorenç) per a carter i s’informà al Governador civil que no quedaven refugiats al poble.

El carter de Jafre, en Narcís Cortada Teixidor, havia mort en la guerra i en conseqüència el càrrec de carter estava vacant. En aquells temps, era freqüent que la feina de carter es compartís amb persones de la mateixa família. Però per una raó que ara ens sembla infantil la vídua no podia ocupar el càrrec oficialment pel fet de ser dona i com que, en realitat era ella la que feia la feina, es buscà una manera per tal que pogués continuar

Martí Batlle, conseller comissió gestora

Venanci Grau, alcalde

fent el servei. Es proposà en Llorenç Alabau i Pagès perquè fos el titular ja que vivia prop de la parada dels autos que portaven el correu. La Maria Arbusé i Pigem va fer el servei fins a principis dels anys 60 del segle passat quan ella passà a viure amb el fills, fora de la població.

En absentar-se, en Llorenç va fer el servei fins a la jubilació.

El 2 de març la comissió gestora acordà “Dejar sin efecto todos los acuerdos tomados por los Ayuntamientos rojos dejando solamente en vigor por su necesidad los siguientes:” Els acords que continuaren vigents foren el nomenament de Frederic Ros, metge de Verges, com a inspector municipal de sanitat i les ordenances que establien els impostos municipals. Aquestes eren la que fixaven la percepció del 20% sobre la riquesa urbana i la contribució industrial i la que establia el 32% de recàrrec municipal sobre la mateixa.

En aquesta mateixa data l’Ajuntament ja tenia cobertes les places de metge i veterinari però encara quedaven per cobrir les de practicant, farmacèutic i llevadora.

Jaume Teixidor, conseller comissió gestora

Llorenç Alabau, fou nomenat carter

El 18 de març l’Ajuntament informà al govern militar de Girona que no hi havia guarnicions ni individus dispersos que pertanyessin a l’exèrcit nacional i que tampoc hi havia material de guerra ni bestiar militar Martí Martí Gratacós de abandonat. També informà que Can Cardina hi havia algunes bombes que no havien explotat al caure. En aquesta mateixa data s’acordà traslladar el rellotge públic, que havia estat desmuntat, a un lloc més adequat per evitar que es deteriorés. També es decideix tornar al seu lloc la campana gran, que era l’única que encara quedava al campanar llevat de les dues que formàven part del rellotge.

La guerra acabà l’1 d’abril de 1939. En aquesta mateixa data es publicà l’orde de concentració de les lleves del 39, 40 i 41 al Boletin Oficial de la Provincia de Gerona.

DESEMBRE 2019

/31

Cal tenir present que en el moment que es publicà aquesta ordre, 6 minyons d’aquestes lleves havien mort a la guerra. Els morts són: Martí Alabau de Can Pinus, Martí Font de Cal Carreter, Enric Martí de Cal Carnisser, Lluís Pibernat de Can Candi, Ramon Puig de Can Puig i Sebastià Bonany de Can Raliu. Altres havien marxat a França Pompeyo Ferrer, de la lleva com Lluís Almar de Can Norat i n’hi havia que es de 1935 trobaven empresonats en “Batallones de trabajadores” com Pere Pagès de Cal Boix i Josep Hugas de Can Casals. De manera que l’Ajuntament només va poder presentar a Alfons Almar de Can Tins, Joan Vila de Can Patiua (a qui es va concedir pròrroga d’incorporació a files), Lluís Carbó de Can Pei, Llorenç Teixidor de Can Matas, Martí Roura de Can Font, Josep Teixidor de Ca l’Úrsula i Joan Oller de Can Pons del Mas. A més, el representant de l’Ajuntament designat per presentar els minyons va haver de confeccionar la relació dels reclutes que, a judici de l’Ajuntament, podien ser considerats com a “no hostiles al Glorioso Movimiento Nacional”.

En els mesos següents tornaren a casa els jafrencs que van servir en el bàndol nacional com Pompeyo Ferrer (de Can Raimundo) que era de la lleva del 35 i que quan va esclatar la guerra estava fent el servei militar al Marroc destinat al parc automobilístic.

Una altra persona que va tornar, en aquest cas Miquel Cos Girbés de Can Cos a recuperar la feina, va ser el secretari. El dia 10 de juny, l’Ajuntament acordà “reponer en su cargo de secretario de este ayuntamiento al Sr. José Satlle Hugas”.

No tenim coneixement de cap altre Ajuntament “nacional” que confiï aquest càrrec a una persona que ha estat secretari d’un Ajuntament “rojo”. La singularitat del que va passar al nostre poble durant els mesos posteriors a la guerra és digna d’estudi. Els jafrencs van tornar a tenir el mateix

DESEMBRE 2019

32/

Ara fa 80 anys...

mestre, secretari i rector que tenien abans de l’esclat de la guerra (Mestre: Antonio Badia, Secretari: Josep Satlle Hugas i Rector: Mn. Joan Suriñach Suñer) El 23 de juny, les autoritats municipals decideixen canviar el nom d’alguns carrers i el 16 de setembre es demana “la apertura de clases en la dos escuelas de esta población”.

El 10 de juliol es va fer públic el nomenament de mossèn Miquel Feliu Vilanova com a nou rector de la parròquia de Jafre. Mn. Miquel Feliu i Mn. Joan Suriñach havien fet oposicions per ser rector, és a dir, tenir parròquia en propietat. En adjudicar les parròquies Mn. Joan fou nomenat rector de Centenys i Mn. Miquel, que era regent d’Ultramort, vingué de rector de Jafre.

El 7 d’octubre el governador civil va nomenar la Comisión del Subsidio al Combatiente y al Excombatiente. La funció d’aquesta comissió era atendre les necessitats de les famílies o dels combatents del bàndol nacional o per ajudar als que havien sofert lesions i malalties contretes al front.

Una vegada finalitzat el conflicte armat, també tenia la funció d’ajudar a reinserir en la vida civil als excombatents de l’exèrcit nacional. La normativa legal establia que el cap d’aquesta comissió el nomenava el governador civil.

Al nostre poble, el governador va designar a Martí Martí Gratacós (de Can Cardina). El secretari havia de ser el mestre més jove de la població per la qual cosa l’escollit fou l’Antoni Badia, el mestre titular. La comissió havia de tenir dos vocals que havien de ser pares d’excombatents del bàndol nacional. Els nomenats foren: Martí Ferrer Font (de Can Raimundo) pare de Peio Ferrer, de la lleva del 1935 i Joan Vila Sala (de Ca la Gerònima).

El 24 d’octubre es nomenà jutge municipal a Josep Hugas (Pitu Milà), el suplent és Joan Romaní. També es nomenà fiscal a Sebastià Grau Bota (de Can Jep Serra) i el suplent era Miquel Cos Girbés (de Can Cos).

La parròquia recupera el rector A finals del mes de març de 1939, mossèn Joan Suriñach, que havia marxat a França i havia tornat a entrar al país per territori controlat pels nacionals, tornà a Jafre i durant 5 mesos es tornà a fer càrrec de la parròquia. Al principi, el mossèn s’estava a Can Feliu perquè la rectoria, després de la marxa dels refugiats, no reunia les suficients condicions d’habitabilitat. Tenint en compte que feia 3 anys que no es batejava, ni es casava a ningú (almenys de forma pública) Mossèn Joan va batejar a infants que ja tenien 2 o 3 anys (que en aquells temps era un fet inusual) i va casar a parelles que abans s’havien casat pel civil durant la guerra com Josep Teixidor de Can Sarà i Caterina Caixas de Can Canet. El primer nen que va batejar va ser Joaquim Pagès (en Quim de Ca la Xica) que ja tenia més de dos anys. Dels

Mossèn Joan Suriñach tornà el març de 1939 i es va fer càrrec de la parròquia fins el mes de juliol que fou substituït per mossèn Miquel Feliu.

mesos d’abril a juliol de 1939 mossèn Suriñach va batejar 7 infants més, tots nascuts durant la guerra: l’Antoni Cullell de Ca l’Hostaler, en Joan Hugas de Can Boira, en Joan Oller de Can Patrici, la Maria Rosa Hugas de la Bòbila, en Joaquim Oliveras (en Quim de Ca la Ramona) i la Maria Teixidor (la Maria de Can Sarà). En aquests mesos també va batejar en Narcís Bagué i l’Àngela Navarro que havien nascut una vegada acabada la guerra.

A finals del mes de juliol mossèn Miquel Feliu Vilanova fill de Tortellà (Garrotxa) i que abans de la guerra havia estat el regent d’Ultramort, es va fer càrrec de la parròquia. Mossèn Miquel va continuar amb la tasca de batejar als nascuts durant els anys 1937 i 1938. Els infants batejats foren: la Maria Dolors Martí de Ca l’Esteve Cardina, en Jordi Batlle de Can Diego del Mas,

Mossèn Miquel Feliu Vilanova

en Francisco Pons de Can Pagès, la Teresa Viñas de Ca la Margarita de Can Roch de les Matinades, la Pepita Caixas de Ca la Caterineta o Can Joan Afanyat, l’Antonia Pages de la Font Santa, en Jaume Grau de Can Serra, la Victoria Valls

de Can Pei de la Carretera, l’Eva Valls de Barcelona (cosina de l’anterior), la Teresa Ferrer de Can Raimundo i en Pere Casadevall de Cal Generós.

No és un fet de guerra, però, sí que va passar durant la guerra ENCARNACIÓ HUGAS I CARBÓ L’Encarnació Hugas i Carbó de Can Pou de Jafre, era filla d’en Joan Hugas i Sàbat i de la Carme Carbó i Hugas, tots de Jafre. Va néixer el 16 de febrer de l’any 1926 i batejada a la parròquia de Sant Martí pel rector Mn. Joan Jordi el 28 del mateix mes i any. Als dos anys, el 23 d’abril de 1928 fou confirmada a Jafre pel Bisbe de Girona Josep Vila i Martínez.

En esclatar la guerra el 18 de juliol de 1936 els nostres pobles sofriren un gran xoc però la vida diària de la gent continuava el seu camí amb les coses més pròpies i peculiars de cada poble. Heus aquí que el 15 d’agost era tradicional la celebració de la festa major de la Tallada. L’Encarnació, a l’igual que els anys anteriors, anà a casa de la seva tia Lola, germana de la seva mare.

La relació de les dues germanes fou molt estreta durant tota la vida. Aquest any, moltes famílies celebraren la festa d’una manera molt particular, però principalment pels infants era viscuda en el seu món de felicitat i alegria.

Després de dinar, a mitja tarda, sobre les 4, unes nenes jugaven a la vorera del davant de can Silvestre, que és l’última casa de la Tallada en direcció Verges. La vorera, pel seu temps, era de grans dimensions i quedava enlairada de la carretera mitjançant un graó. De sobte, un cotxe del Comitè Antifeixista, per les causes que fossin, surt de la carretera, puja la vorera i envaeix

L’Encarnació (a la dreta), la seva mare Carme i la seva àvia Angeleta

DESEMBRE 2019

/33 el lloc on jugaven les nenes. La filla de Can Silvestre, Margarida Ferrer i Puig de 13 anys d’edat, filla de Pere Ferrer i Perpinyà i de Justina Puig i Perpinyà, mor en el mateix lloc de l’accident. Fou enterrada el dia següent en el Cementiri Municipal de la Tallada.

L’Encarnació queda molt mal ferida. La cama esquerra la té quasi amputada, la dreta també hi té ferides de consideració. Tot seguit, la porten a l’Hospital de Girona.

Aquí miren de salvar-li la cama però al final veuen que per evitar mals pitjors és millor l’amputació, amb tot el que això comportava. Queda ingressada a l’hospital durant molt de temps, ja que era necessari que se li curessin les ferides. Es buscà, en el moment oportú, una forma d’aconseguir mobilitat per l’Encarnació. Pensem el que li representava en plena infantesa i adolescència no poder realitzar el que feien les amigues de la seva edat.

La mare i l’àvia Angeleta no la deixaren sola i estigueren sempre al seu costat anant cada dia a Girona. Amb el pas del temps, al tenir curades les ferides, es procurà adequar-li una cama ortopèdica senzilla, que li permetés certa mobilitat. Tot això passava en els anys de la guerra en què hi havia molta demanda de pròtesis per atendre els soldats ferits. S’esperà fins que estigués del tot desenvolupada per fer l’esforç que representava una cama ortopèdica en condicions. A la dècada dels anys 50 del segle passat Hans Mader, un alemany establert a Barcelona, li col·locà una pròtesi que li permetia fer certs moviments de genoll i de turmell. Això feia que la cama no li quedés rígida com la que li havien posat en un principi. Va guanyar mobilitat la qual cosa li permetia sortir de casa, anar a comprar, anar al cinema i anar a Can Met Tià on la filla de la casa, la Lluïsa Teixidor, li ensenyà “Corte i confección” cosa molt important per ella perquè li va permetre guanyar-se la vida amb el seu treball ja que no va rebre cap ajuda oficial fins l’arribada de la democràcia al nostre país.

L’Encarnació morí a Jafre el 25 de desembre de 2011 a l’edat de 85 anys acompanyada de la seva família que no la deixà mai.

DESEMBRE 2019

34/

Testimonis infants de la guerra

Lola Bonany Pagès. La Lola de Can Marull “Quan va esclatar la guerra jo tenia 6 anys i vivia a Can Marull amb els meus pares, el meu germà Pitu que era quatre anys més gran que jo i la padrina Dolores.

El dia que va començar, recordo que el pare ens va anar a vestir a l’altra banda de la carretera, tenien por que ens caiguessin bombes a sobre de la casa, i estàvem molt espantats. El pare, en Joan Bonany i Santaló, va ser cridat i va haver de marxar al front. Al cap d’un temps, però se’n va escapar, quan eren a prop de Montserrat, i amb un home de Sant Pere Pescador van tornar cap a casa.

Quan van arribar amb aquell home van sopar i es va quedar a dormir a casa, l’endemà se’n va anar cap a casa seva, i el pare va passar amagat a casa la resta de la guerra. Com que a casa érem pagesos, de gana no en vam passar, però la mare estalviava el menjar tant com podia per donar-nos-ho a nosaltres.

En plena guerra, els del Comitè passaven per les cases amb un cotxe a buscar totes les imatges de sants i medalles i després les anaven a llençar a sota Can Calvera, la mainada hi anàvem a mirar què hi havia, però tot era guix trencat… La mare, el dia que van venir a casa, els va donar les imatges que teníem, però les medalles les va guardar, va descosir el matalàs, les va posar a dins, i va tornar-lo a cosir. Alguna d’aquestes medalles encara les guardo.

El Comitè també donava “la ració” que tocava a cada casa des del col·legi de les nenes, allà on ara hi ha el metge, com que durant la guerra no hi va haver escola perquè no hi havia mestres ni res, feien servir els col·legis pel que convenia. Els qui teníem refugiats ens en tocava una mica més de ració, és clar. A casa hi venien a dinar una dona vella amb una nena de la meva edat que ens vam fer amigues, parlaven castellà i vivien amb els altres refugiats a la rectoria perquè llavors el capellà ja havia marxat. Encara recordo com abans de marxar, el capellà que es deia Joan Suriñach, va passar davant de Can Marull vestit amb camisa blanca i pantalons negres, com un home civil, ens va sobtar molt veure’l així perquè només l’havíem vist amb sotana nosaltres, però és clar, havia de mirar de passar desapercebut. Va fer sort de poder marxar, perquè

després ho van destrossar tot, les imatges de l’església totes van anar per terra, el Sant Martí, i la Font Santa també la van espatllar. Durant molt de temps no es va fer missa, la primera que van fer quan van entrar els nacionals la van dir a plaça.

Una anècdota, me’n recordo que a la carretera de la Bòbila hi havia un cotxe que devien haver abandonat els que marxaven. En Pere Colomet, el meu germà i jo hi vam anar a buscar la porta per jugar. Va venir llavors en Felip el Carreter i ens va fer marxar dient que això no eren coses per nens. Llavors em penso que ell va aprofitar tot el que va poder arreplegar d’aquell cotxe.

També recordo que algú que marxava va fermar una mula a la figuera que hi havia a prop de Can Marull. Nosaltres, en Pitus i jo la volíem portar cap a casa, però es veu que estava marcada amb el senyal de l’exèrcit republicà i la mare no ens la va deixar quedar. Després algú la va agafar.

La gent que marxava, buscaven llocs de refugi per poder dormir. A la pahissa de casa n’hi van dormir uns quants, l’alcalde d’aquell temps, en Sebastià Alabau, li va demanar a la mare que els deixés dormir a la pahissa, i encara que la mare li feia una mica de por, hi va accedir.

De coses en van passar moltes, recordo que se sentien bombes, i sobretot el dia que van fer volar el pont de Verges. Érem al Bosquet d’en Serra amb els de Cal Boix, i jugàvem, vam sentir l’espetec i vam córrer cap a la pahissa, des d’allà vèiem com passava la metralla com una bala.

Llavors quan va acabar la guerra tothom sortia de les cases felicitant els que passaven, a la carretera hi havia molts i molts soldats celebrant que s’havia acabat. La nostra àvia de Can Cona ens va agafar al meu germà i a mi i ens va fer pujar al Padró amb una canya i un mocador blanc, des d’allà es veia la carretera. I d’altres coses, a partir de llavors ens feien anar a fer instrucció a sota el cementiri, totes amb la boina vermella de la Falange. Mica en mica van anar tornant algunes coses que no hi havia hagut en temps de guerra, quan va venir mossèn Miquel la gent del poble vam anar a rebre’l a la carretera, arribava amb la tartana, perquè feia il·lusió tornar a tenir capellà. L’alcalde va ser en Feliu. I vam tornar a anar a l’escola, però les mestres eren castellanes. La que vaig tenir més va ser la Senyoreta Adelaida de la Cruz, i els nens van tenir sempre el Sr. Badia. Quan anàvem al col·legi hi havia una estufa de llenya, però els nens i nenes havíem de portar la llenya per poder-nos escalfar.

Fa molts anys que visc a Torroella de Montgrí, però tots aquests records de Jafre els tinc molt vius, i per mi el poble on vaig néixer i créixer és sempre un lloc molt especial i que estimo.” Èlia Bantí Torroella de Montgrí, 26 de novembre de 2019

/35

Don Carlos Esteve de Rich (Segona part) Aquest any continuem repassant la vida de Don Carlos Esteve de Rich un dels personatges més importants que ha tingut el nostre poble i que va viure a cavall dels segles xix i xx. L’hereu de Can Rich fou testimoni i relator dels fets que van ocórrer en aquella època al nostre poble i comarca.

A principis dels anys 20, la situació del país era molt dolenta per la debilitat extrema del sistema polític i la gran conflictivitat social degut a la Guerra del Rif (el desastre d’Annual) i els disturbis ocorreguts a Barcelona.

Entre 1920 i 1921 va augmentar la violència anarquista a Barcelona, la qual cosa va derivar en la repressió militar del general Severiano Martínez Anido, governador militar de la ciutat i, a la fi, amb l’assassinat del president del govern Eduardo Dato el 8 de març de 1921. En aquest mateix mes es dissolt el Centre Republicà de Jafre.

En aquest període, i segurament degut a la situació política que vivia el país, no hem trobat articles de contingut polític signats per Don Carlos a la premsa de l’època.

Però sí que n’hi ha de caràcter cultural. El 23 d’octubre de 1920 el diari LA CAMPANA DE GRÀCIA publica, sota el títol “El Timbal de Sant Martí”, “Supersticions” i “Original remei per a curar trencats” tres dites i llegendes de Jafre signades per Don Carlos. Reproduïm aquí l’anomenada “Aquí us el deixo”.

El dia 5 de juny de 1933 es va celebrar a Jafre la primera festa republicana de la província de Girona El 30 d’octubre, el mateix diari publica, sota el títol “Dites i costums de l’Empordà” i signades també per Don Carlos, quatre dites més de Jafre que fan referència a la Setmana Santa, el Pont de les Bruixes i el Pou de les Goiges, La Cova de la Reina (de les Illes Medes) i Per anar a la biga. Pel seu interès, en propers números, reproduirem la totalitat d’aquestes dites i llegendes que ens parlen de fets ocorreguts al nostre poble en temps reculats i, a la vegada, recuperarem tot un seguit d’escrits de temàtica política, social i local publicats pels diaris de l’època signats per Don Carlos.

La família Rich havia manifestat sempre, des de temps antic, una gran devoció a la verge de la Font Santa. L’any 1922, Francesc Xavier, germà de Don Carlos nascut i casat a Barcelona, va regalar un mantell de tissú de plata a la Mare de Déu de la Font Santa. Hem de tenir present

La Campana de Gràcia, Núm. 2680 (23 oct. 1920). Pàg. 3

DESEMBRE 2019

Personatge local

DESEMBRE 2019

36/

Personatge local

que la imatge de la verge de la Font Santa anava vestida amb vestits que s’anaven canviant tal com altres imatges d’aquell temps. El mantell és d’una gran bellesa i amb molts brodats. En el folre del mateix hi figura la següent inscripció: “Ofrena de F. J. Esteve de Rich y família a la Verge de la Font Santa. Jafre. Abril de 1922”. Aquest mantell es va salvar de l’assalt que va patir el santuari els primers dies d’agost de 1936 gràcies a la Francisca Pagès Vissir (la Xica) quan es van treure totes les coses de la capella, uns nens corrien pel carrer amb aquest mantell la Xica els cridà i els digué que si li volien donar ella els donaria uns caramels.

D’aquesta manera aconseguí recuperar-lo, tot i que va haver de mantenir-lo amagat per por a les represàlies. Una

vegada acabada la guerra, el retornà i en l’actualitat és una peça de gran valor històric del Santuari.

En aquests dies, els sectors més conservadors de la societat espanyola es mostraren obertament favorables a una solució de força que sortís de la legalitat constitucional i permetés la formació d’un govern autoritari i centralista que solucionés els problemes de l’ordre públic, la inestabilitat política i la Guerra del Marroc. El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va fer un cop d’estat i va suspendre la constitució i els partits polítics. El rei Alfons XIII es negà a destituir els sollevats i encarregà el govern a Primo de Rivera, qui dissolgué les Corts i formà un directori militar. El mateix govern liberal de García Prieto acceptà el cop d’Estat i una bona part de l’opinió pública (principalment sectors conservadors i empresarials) li donà suport amb entusiasme.

Per Don Carlos i totes les persones d’idees republicanes aquesta forma de govern no fou ben acceptada i originà tot un seguit de lluites a fi d’aconseguir un govern constitucional. La dictadura de Primo de Rivera fou una falsa pau i uns moments tristos per la vida de la gent d’esquerres

del nostre país.

El dia 2 de desembre de 1923, el rei Alfons XIII i el general Primo de Rivera varen visitar Barcelona on van presidir una desfilada militar i la festa dels sometents que va començar amb una missa i a continuació es va fer una altra desfilada on participaren uns 40.000 sometents arribats de tots els racons de Catalunya, segons la premsa de l’època.

Sabem que una de les persones que desfilaren aquell dia fou Salvador Esteve de Rich, germà de Don Carlos que vivia a Figueres i era membre del sometent de la capital Alt Empordanesa. Amb això volem fer notar que la ideologia republicana de Don Carlos no era compartida per alguns dels seus familiars, d’idees més conservadores, que veien amb bons ulls la monarquia i el directori militar presidit per Primo de Rivera.

El dia 21 de gener de 1925 a Jafre es va celebrar una festa on s’inaugurà l’edifici de l’Ajuntament “Casa capitular” i les noves escoles de la població. Mai no havíem tingut un edifici propi per les escoles i les oficines municipals. Sempre s’havien servit de locals habilitats, tal com s’ha vist anteriorment, l’escola de les nenes havia estat al Mas Castelló que era propietat de la família Rich. Aquest nou edifici situat a la Plaça Major era una gran obra admirada per tots els veïns.

Però la seva construcció no va estar lliure de polèmica tal i com reflexa l’article del diari La Voz de Gerona que es mostra a continuació. Segons manifesten els autors del mateix, sembla que quan les obres ja estaven força avançades algú va enviar una denúncia al governador civil demanant que fos enderrocat el que fins aquell moment s’havia construït.

Afirmen que una segona denúncia, amb el mateix objectiu, va ser presentada per un “hombre encanecido de ilustre abolengo... cuya família ha producido varones eminentes y la que fue siempre objeto de los más profundos respetos de los jafrenses”. No coneixem amb exactitud si es fa referència a Don Carlos però, per la descripció que se’n fa, és gairebé segur que es tracta d’ell. Sobre aquest assumpte, el que sí sabem és que, en un primer moment, es pretenia construir les escoles a les Eres del Castell (l’actual Plaça del Castell) però d’una manera poc clara es va decidir canviar la seva ubicació i construir-les a la Plaça Major en el lloc que ocupaven dues cases, en una de les quals hi vivia la família Cortada que feia de flequer i que degut a aquest canvi es va veure obligada a abandonar-la. El propietari de l’edifici, que era parent d’aquesta família però que no mantenien bones relacions, va aprofitar l’ocasió per desallotjar-los sense intervenir-hi de forma directa. Segons sembla, Don Carlos, que era molt amic de la família Cortada, no estava en contra de la construcció de les escoles sinó en contra de l’ubicació

DESEMBRE 2019

/37

La Voz de Gerona. PeriĂłdico defensor de los intereses morales y materiales de esta provincia. Gener de 1925. PĂ gina 2.

DESEMBRE 2019

38/

Personatge local

escollida pel perjudici que es causava a les dues famílies que residien en aquells edificis.

testament. Havia nascut a Jafre el dia 11 de desembre de 1876. Era comerciant a Figueres, lloc on morí.

El dia 8 de febrer de 1926 mor Manel Esteve de Rich, germà de Don Carlos, a l’edat de 50 anys sense haver fet

L’ay 1926, Don Carlos torna a la política. El 28 de maig

LLIBERTAT, publicació quinzenal del Partit Republicà de Unió Federal–Radical. Figueres, 16 de novembre de 1929. Número 638. Pàgina 1

assisteix com a vocal del consell regional de Catalunya a l’assemblea nacional del Partit Republicà Democràtic Federal que se celebrà a Madrid. Hem de pensar que Don Carlos en aquestes dates encara gaudeix de bona salut que li permet fer el viatge sense massa impediments. Cal tenir present que, en aquells moments, el viatge fins a Madrid era llarg i feixuc.

El diari Llibertat, publicació quinzenal del Partit Republicà de Unió Federal–Radical, editat a Figueres, del 16 de novembre de 1929 publica un article de Don Carlos que porta per títol “Quienes son los perturbadores”. En aquest article dona una visió del federalisme i com el republicanisme recobrà gran força després de l’any 1868. Presenta el Partit Republicà Federal com el primer i únic partit republicà espanyol unitari en agrupar les diferents branques republicanes. Però amb el pas del temps, anaren desapareixent fins que només quedà el republicà federal.

Després de les eleccions municipals de 1931, amb el triomf dels republicans a les grans ciutats, el rei Alfons XIII va abdicar i el 14 d’abril es va proclamar la república a Espanya. Aquest règim, acollit amb grans mostres d’alegria popular, durant 5 anys va mirar de dur a terme un dels intents més ambiciosos de modernitzar el país.

Dos mesos després d’haver-se proclamat la segona república, Don Carlos (que té 70 anys) publica un article en el setmanari Llibertat de Figueres on adverteix del perill que es repeteixin els errors que van fer caure la primera república. En l’esmentat article hi ha un paràgraf on afirma que veu propera la seva mort: “Los que andamos ya pisando los bordes de la tumba...” Hem de tenir present que en aquell temps una persona de 70 anys era una persona vella.

Cal tenir present també, que en el poble de Jafre, en aquells moments, només hi havia 2 persones que tinguessin més de 80 anys.

En aquestes dates, l’activitat política de Don Carlos es limita a publicar escrits a la premsa de tendència republicana i als actes que se celebren al nostre municipi i a poblacions properes. El 22 de novembre de 1932, Don Carlos presideix una conferència del diputat Àngel Samblancat al Centre Republicà.

El 27 de febrer de 1932, l’Ajuntament, presidit per Sebastià Alabau Teixidor, acorda el canvi de nom del Carrer Ferreries, que era el nom que tenia en aquells temps la carretera, pel d’Avinguda Carles Esteve de Rich. El motiu d’aquest reconeixement: “Que por haber mantenido incólumes toda una vida los ideales republicanos federales, el vecino de éste, Don Carlos de Esteve de Rich a los quales ha sido siempre consecuente y como agradecimiento y administración a su incomparable altruismo se cambie también el nombre de la calle Herrerias por el de “Avinguda de Carlos Esteve de Rich”, adquiriendo y colocando tambien, en dicha calle, dos planchas o lápidas de mármol con el nombre antedicho.” Josep Satlle, el sePeriodico semanal LIBERTAD. Organo del Partido Republicano Federal de los distritos de Figueras y Vilademuls. 16 de juny de 1931. Pàgina 3

DESEMBRE 2019

/39

DESEMBRE 2019

40/

Personatge local cretari, afegeix: “El 10 de abril se colocaron las lápidas de referencia celebrando al mismo tiempo un acto público de homenaje a favor del citado Sr. Esteve de Rich”.

Feia temps que la família Rich havia venut els camps propers al Pou de les Goiges, però s’havia reservat el Pou i l’accés al mateix. En agraïment per haver donat el seu nom al carrer, aquest va regalar el Pou i el terreny adjunt

El Autonomista. Diario republicano de Avisos y Noticias.

Número 9233. Girona, 20 de novembre de 1931

L’any 1932, Don Carlos Maria Esteve de Rich va fer donació del Pou de les Goiges al poble de Jafre

El dia 5 de juny de 1933 es va celebrar a Jafre la primera festa republicana de la província de Girona

a l’Ajuntament. En el seu moment, la casa Rich havia intentat aprofitar l’aigua d’aquest pou per usos medicinals però l’intent no va prosperar. L’any 1985, la Societat de Caçadors de Jafre el va arranjar.

El dia 5 de juny de 1933 es va celebrar a Jafre la primera festa republicana de la província de Girona sota el lema de “Llibertat, igualtat i fraternitat”. Hi assistiren el governador civil, l’alcalde de Girona, diversos diputats les autoritats locals i bona part del poble així com veïns de pobles propers. En el Centre Republicà, després de la presentació de Don Carlos, hi hagué parlaments a càrrec del senyors Cerezo, Santaló i Prunés. A continuació es traslladaren a una arbreda propera al riu Ter on es va celebrar un dinar multitudinari.

També aquest any va assistir a Madrid a una “Velada para conmemorar el vigésimo sexto aniversario de la muerte del maestro del federalismo Don Francisco Pi i Margall”.

El 1936 fou un any trist per a totes les persones d’esperit democràtic. Don Carlos veié com els seus temors, expressats en un escrit publicat anys enrere, es feien realitat. La República no volia o no sabia solucionar els mals del país. El 18 de juliol va esclatar la Guerra Civil.

Procurà, durant tots aquells anys, que els antics amics i deixebles, que ara formaven part de l’Ajuntament, Comitè antifeixista i sindicats, tinguessin present que calia tenir seny. En general, en tingueren ja que, en el nostre poble, no hi va haver assassinats ni morts a causa d’odis i venjances com per desgràcia hi va haver en altres llocs.

DESEMBRE 2019

/41

Mosquera i que aquest pot beneir el matrimoni. Aquest va celebrar-se al domicili dels nous esposos (al número 8 de l’avinguda que ja tenia el seu nom). Don Carlos tenia 75 anys i la Joaquima Almar, 44. Consultat al respecte, mossèn Mosquera indicà que la cerimònia es podia dur a terme però calia anar amb molt de compte per tal de mantenir-ho en secret a fi de garantir que ningú no en sortís perjudicat. El casament es va fer el 17 d’octubre de 1938. Sortiren de la Font Santa mossèn Mosquera, el seu cunyat Martí Pagès Caner i el fill d’aquest, Martí Pagès Mosquera; procurant no ser vistos i es dirigiren vers la casa de Don Carlos. Després d’assegurar-se que no havien estat descoberts, s’inicià la cerimònia. El cunyat i el nebot de mossèn Mosquera actuaren de testimonis i així s’asseguraren una total discreció. Una vegada acabada la guerra, la partida corresponent a aquest casament s’anotà en el llibre de la parròquia. Sabem per la Quima, que Don Carlos i ella havien parlat moltes vegades del que caldria fer per l’església parroquial una vegada acabada la guerra. Sabien que s’havien destruït i llençat moltes coses durant aquell temps.

La salut de Don Carlos s’anà afeblint fins arribar el dia 29 de febrer de 1939, data en què morí a l’edat de 78 anys. Eren dies molt difícils, en plena retirada de les tropes republicanes, els jafrencs eren testimonis de la fugida d’una gran quantitat de persones en direcció a la frontera francesa. Les tropes nacionals estaven a punt de creuar el Ter i entrar al poble. El dia següent fou

La pèrdua d’obres d’art i objectes de valor cultural que es va produir durant els primers mesos de la guerra, era com un despreci a la cultura, a la terra i a la història.

El seu gran amic Josep Alabau Mascarreras (Xiviu) va salvar l’arxiu i objectes de valor de la parròquia. Don Carlos va continuar aconsellant, encara que d’una manera poc visible, les autoritats de les diferents institucions i organitzacions locals. L’esdevenir de la guerra el preocupava ja que no veia cap final satisfactori cosa que va perjudicar el seu estat de salut.

L’any 1938, veient que la Quima necessitarà un total recolzament, i més quan ell no hi sigui, decideixen casar-se. Ho poden fer pel civil, però ell tem que una vegada acabada la guerra, en aquells moments la derrota de les forces republicanes sembla imminent, aquesta forma de matrimoni no sigui acceptada pel nou règim i per això decideix celebrar un casament canònic, malgrat les dificultats que això comporta. Sap que a la Font Santa, des de l’inici de la guerra, hi ha amagat Mossèn Josep

Nínxol del Cementiri Municipal de Jafre on reposen les restes de Don Carlos Maria Esteve de Rich i de la seva esposa Joaquima Almar Esteve

DESEMBRE 2019

42/

Personatge local

enterrat al nínxol familiar del Cementiri Municipal. Una vegada acabada la guerra se celebrà a Jafre un solemne funeral per l’ànima de Don Carlos amb l’assistència de 7 capellans.

La Quima volgué complir el desig del seu marit i va regalar un sillón antic a la parròquia que estigué al presbiteri de l’església parroquial fins que es van fer les obres de restauració ara fa pocs anys. En l’actualitat, aquest es troba al despatx parroquial. També regalà un armari antic (cantorano) per la sagristia. Pensem que en aquells moments no hi havia cap moble per poder guardar les coses. Aquest encara és a la sagristia però necessita una restauració. L’altar del Sant Crist havia estat propietat de la casa Rich ja en el terra d’aquesta capella s’hi troba l’antiga tomba de la família. La Quima va creure que era un deure procurar la seva restauració. En saber que la nova imatge del Sant Crist la sufragava un veí del poble en compliment d’una prometença, ella va pagar la imatge de la Verge dels Dolors i també regalà el vel humeral blanc que és el que en l’actualitat es fa servir en les cerimònies litúrgiques.

Als anys 40, la casa senyorial Rich, el jardí i l’horta foren venudes. A la que havia estat la família més important del poble no li quedà cap de les possessions que havia tingut a Jafre. En el sector nord-est de l’antiga casa pairal, s’instal·là una fàbrica de mosaics hidràulics anomenada “L’Empordà”. La resta de l’edifici va quedar totalment abandonat una vegada retirats els mobles que hi restaven. Aquest trist final de la casa senyorial Rich fou degut, en part, perquè moltes de les propietats passaren a famílies del poble per la compra o com a cobrament de préstecs, serveis prestats o mercaderies o queviures facilitats en el seu moment.

amb barba, assegut davant de casa seva (la casa de la carretera) prenent el sol. En Joaquim Bonany (en Quim de Cal Blau) explicava que la mainada, o no tan mainada, en temps d’espàrrecs en portaven a Don Carlos i aquest els donava, sempre, unes monedes.

La Quima, després de la mort de Don Carlos, continuà vivint a la casa de la carretera i algunes vegades, fins a finals dels anys 40, un nebot de Don Carlos, de nom Joaquim, fill de l’Ignasi Esteve de Rich, venia algunes vegades a Jafre a veure la Quima i a passar-hi uns quants dies.

El dia 11 de novembre de 1946, Xavier Esteve de Rich remet a Mossèn Miquel Feliu una llarga carta en la qual explica coses de la família i a la vegada li demana informació sobre altres assumptes familiars. En primer lloc li demana com es va realitzar el trasllat de les restes de la família al cementiri nou. Li expressa que si la guerra no hagués arruïnat la seva família, ell hauria comprat la casa Rich. També explica que l’any 1883, en deixar de tenir capella particular, la família Rich va cedir l’altar de la mateixa que fou col·locat al Santuari de la Font Santa. També li parla dels problemes de la casa Rich amb la casa Pou. La Quima Almar seguí residint a Jafre portant una vida senzilla. Va morir el 24 de novembre de 1968 a l’edat de 77 anys. Fou enterrada al Cementiri Municipal en el nínxol on estava enterrat Don Carlos des de feia 30 anys.

No es poden estudiar els darrers anys del segle xix i el primer terç del segle xx de la història de Jafre sense tenir present els últims membres de la família Rich i a Don Carlos en particular ja que fou el personatge més important del nostre poble en aquells temps.

Encara hi ha persones en el nostre poble que recorden a Don Carlos. Moltes d’aquestes el recorden ja molt gran,

PETICIÓ

Josep Alabau Coloma Xavier Vila Soler

No hem pogut trobar fotografies dels diferents membres de la família Rich que apareixen en aquest article. Per aquest motiu fem una crida a qui pugui tenir una fotografia on aparegui Don Carlos, Doña Paca, la Quima Almar o qualsevol altra persona de la família Rich per demanar-li si ens la podria deixar per fer-ne una còpia.

L’equip redactor de la revista El Pedró

DESEMBRE 2019

/43

Fa 25 anys que...

Pere Ferrer és el Jutge de Pau Per llei, tots els pobles sense jutjat de primera instància i instrucció han de tenir un jutjat de pau que tramiti les notificacions i demandes a la gent del poble provinents d’altres jutjats. També actuen en actes de conciliació i en alguns judicis de faltes així com en el registre civil.

Els jutges de pau solen ser persones que compleixen una funció tradicional “d’home bo”. El jutge ha de ser una persona independent dels governants del poble i durant el seu mandat (normalment de 4 anys), no poden formar part de partits polítics ni sindicats ni treballar per ells.

Tenen un tarannà de tolerància i convivència, transmeten bonhomia i sempre se’n remarca la coherència i el sentit comú, qualitats que, tots els que coneixem en Pere de Can Raimundo, coincidirem que reuneix amb escreix.

En Pere va néixer a Can Raimundo de Jafre el 1947 i durant tota la seva vida ha viscut al poble. En el camp laboral va començar de molt jove ajudant al seu pare en les feines del camp i més tard va entrar d’aprenent en una empresa de construcció on va treballar de paleta i d’encarregat d’obra més de 45 anys, fins a la seva jubilació. El 1994 va ser escollit jutge per l’Ajuntament i ha anat repetint mandats fins el dia d’avui. Preguntat pel que li agrada menys d’aquesta “feina”, explica que és haver d’executar embargaments i afegeix que d’aixecaments de cadàvers no n’ha hagut de fer mai cap perquè les defuncions degudes a accidents de trànsit són competència de la policia judicial i ja no li arriben.

Manifesta que la part més agradable són les trobades que fa amb la resta de companys que fan de jutges. De casaments n’ha fet uns quants, el primer dels quals l’any 1994.

Les competències del jutge se separen en dos grans grups: la del jutjat de pau i la de portar el registre civil.

La primera part consisteix en actuar com a “mediador” en els actes de conciliació, com a jutge en els judicis de faltes i estar present en les declaracions penals. Pel que fa referència al registre civil, el jutge ha de signar naixements, matrimonis i defuncions, així com dur a terme els casaments civils.

Abans a Jafre hi havia secretaria del jutjat però des de fa uns anys aquesta funció està centralitzada a Verges ja que la llei preveu que hi pugui haver una

única secretaria per a diversos jutjats de pau. Formen part d’aquesta agrupació els jutjats de Verges, Albons, Bellcaire d’Empordà, Colomers, Foixà, Garrigoles, Jafre, Parlavà, La Pera, Rupià, La Tallada d’Empordà, Ultramort i Vilopriu.

En Pere té 72 anys però l’edat de jubilació no és un requisit exigible als candidats a jutge de pau, perquè no estan vinculats per una relació funcionarial ni d’ocupació amb l’Administració, sinó que n’hi ha prou que acreditin que es troben bé de salut per desenvolupar el càrrec.

Al nostre poble hi ha la tradició de mandats molt llargs ja que des del 24 d’octubre de 1939 en què es nomenà a Josep Hugas de Can Milà, els jutges que el succeïren foren en Joan Condom de Cal Barquer, en Josep Bonany de Can Marull i en Pere Ferrer. En l’actualitat en Josep Burch de Can Raliu és el jutge suplent.

Els jutges de pau solen ser persones que compleixen una funció tradicional “d’home bo”.

DESEMBRE 2019

44/

Infants de a: la guerra Entrevista

Carolina Hugas i Oliveras

(La Carolina de Cal Barquer)

Quants germans van ser? Érem sis germans, el gran en Martí, la Pepita que es va morir als 24 d’anys de malaltia, Mn. Pere, en Ricardo, jo i la Quimeta. Tots vam néixer a Can Martigrau.

De què feien els seus pares?

El pare feia de pagès i la mare de mestressa de casa. També hi havia una àvia, la mare del pare, que es deia Joaquima.

Recorda alguna cosa de la guerra?

No gaire. Recordo que entre a casa i a Cal Boix hi va caure una bomba.

També recordo quan els milicians passaven per les cases a recollir objectes religiosos i del que més me’n recordo és de la gran explosió que es va sentir quan la destrucció del pont de Verges.

On va anar a l’escola?

A Jafre, vaig tenir tres mestres diferents: la senyoreta Marina Matute, la senyoreta Adelaida de la Cruz i la senyoreta Maria Grande (la mare d’en Lluís Llach).

Li agradava anar a l’escola?

No massa. Hi anava perquè hi havia d’anar... però no perquè m’agradés.

Qui eren les seves millors amigues?

La Maria Almar, la Maria i la Pepita Oliveras...

La Carolina Hugas i Oliveras va néixer a Jafre el dia 5 d’octubre de l’any 1932. Filla de Miquel Hugas i Oller de Can Martigrau i Maria Oliveras i Verdú del mas de Dalt de Verges.

Què estudiaven?

Fèiem el més bàsic.

A què jugaven a l’hora del pati?

Jugàvem a la plaça, a saltar a corda, a l’àliga, a amagar, al toldo, etc.

A doctrina també hi anaven?

Sí, Mossèn Miquel feia doctrina cada dia, de dotze a una pels petits i de dues a tres, pels grans. ... i què els hi ensenyava?

Apreniem les oracions, el catecisme, etc. En tinc molt bon record.

Quan van ser una mica més grandetes què feien?

Abans de festejar jugàvem i passejàvem tota la colla per la carretera.

A què jugaven?

Als quatre cantons, a anar tres o quatre amb una bicicleta i ja de més grans, les tardes de l’estiu anàvem al riu a nedar. Els diumenges i festius, pels matins, anàvem a missa.

A quina hora feien la missa?

Mn. Miquel en feia dues: una a dos quarts de vuit del matí i l’altra cap a les deu. Cada dia al vespre, Mn. Miquel dirigia el res del rosari i la Pepita Oliveras i jo hi anàvem sempre. Hi venia força gent.

I de què treballava?

De soltera feia pantalons que ens portaven ja tallats d’una casa de la Bisbal i només els havíem de cosir a màquina. A mi me’n va ensenyar la Quimeta Fuster. També feia ganxet, punt de creu, mitja... per la família.

I els diumenges i festius què feien?

Anàvem a les festes majors dels pobles veïns. Hi anàvem a peu.

A Verges, a Colomers, Vilopriu. Hi anàvem a ballar, però quan es va morir la padrina de casa vaig haver de portar dol i no vaig anar-hi durant un temps.

Quan va començar a sortir amb el seu marit?

Llavors, com que al meu marit, en Martí Condom Almar fill de Cal Barquer, no li agradava ballar vam començar a sortit junts. Vam festejar 8 anys, però d’aquests 8 anys en va estar tres fent el servei militar a Girona, encara que els caps de setmana podia venir a Jafre i ens vèiem igual.

Quan es van casar?

Ens vam casar a la parròquia Jafre cap a mig matí del dia de setembre de 1956. Va ser casament doble ja que també van casar el germà d’en Martí, Lluís i la Maria Puig i Gironès.

de 20 un es en

Qui els va casar?

Beneí els dos matrimonis Mossèn Pere, el meu germà, que en aquell temps era rector de Pujals dels Cavallers.

Com ho van celebrar?

Vam fer un dinar a Can Boira.

Van ser molts convidats?

Un centenar de persones.

Van anar de viatge de nuvis?

Sí, a Barcelona i a Montserrat. A la tornada, en Martí i jo visquérem a Jafre, i en Lluís i la Maria a Palafrugell.

On vivien a Jafre?

Vam anar a viure a una casa petita al Carrer Major, on ara hi viu la Dolors Alabau, germana d’en Sebastià Alabau.

De què treballava el seu marit?

Feia de paleta amb els germans Alabau. Més tard, per circumstàncies familiars vam anar a viure a

Breda. Aquí el meu marit treballava en una fàbrica de paper i jo vaig treballar una bona temporada, uns dotze anys, als col·legis de Breda fent de cuinera. També hi treballava la Sònia, esposa d’en Jaume Poch de Verges on ell hi estava de mestre. Ells també vivien a Breda.

El meu marit en Martí, va tenir un accident de treball i l’hi van donar la invalidesa. Llavors vam decidir tornar a Jafre a Cal Barquer, que era la casa que ens havíem anat arreglant mentre estàvem a Breda.

A Breda hi vam estar uns 20 anys.

Van tenir fills?

Sí, dos, en Joan el gran, i en David. En Joan viu a Arbúcies i fa de soldador i la seva esposa fa de cuinera en un restaurant. En David viu a Quart, hi està d’assistent social i la seva esposa també és assistent social en una clínica. Els dos tenen dos fills, noi i noia, per tant soc àvia de 4 néts.

On van néixer els seus fills?

A la Clínica l’Aliança de Girona, però va ser quan nosaltres encara vivíem a Jafre, a la caseta del Carrer Major.

Sé que és vídua. Fa molt temps?

Al cap d’uns anys d’haver tornat a Jafre, quan hi va haver aquella intoxicació amb les coques de Sant Joan a Torroella, ell ho va agafar molt fort i els metges el van enviar a fer proves i llavors ens van dir que tenia càncer de còlon. Va morir al cap de quatre anys de ser operat, el dia 5 de desembre de 2006 a l’edat de 76 anys, poc temps després d’haver celebrat les noces d’or.

DESEMBRE 2019

/45

Vostè va continuar vivint sola a Cal Barquer?

Sí, però uns anys després de morir el meu marit, vaig anar a viure a Quart per estar a prop del meu fill petit.

Com és que va tornar a Jafre?

Perquè els amos del pis on estava se’l van voler vendre i llavors vam decidir que seria millor que estigués a Jafre amb una persona que tingués cura de mi.

Amb qui està ara a Cal Barquer?

Durant la setmana, amb una noia molt trempada que es diu Janet i els caps de setmana, com que ella fa festa, venen els meus fills a ferme companyia. Ja fa més de dos anys que la Janet està amb mi.

Carolina, troba que ha millorat molt el poble de Jafre de quan vostè era jove?

Per segons què sí, però per altres coses no gaire; per exemple ara hi ha poques botigues i petites.

Només tenim un metge durant unes hores, un dia a la setmana.

De jubilats van fer algun viatge amb el seu marit?

Sí, vam fer algun viatge amb l’IMSERSO, amb cosins i amics.

Ara què fa per distreure’s a casa?

M’agrada molt tenir cura de les plantes, faig ganxet, llegeixo, miro la televisió i jugo al parxís amb la Janet.

Carolina, estic molt agraïda pel temps que m’heu dedicat i sobretot celebro haver-la entrevistat amb bons ànims i molta amabilitat.

Gràcies!

Per molts anys!!!

DESEMBRE 2019

46/

Acció Des desolidària la parròquia

Mn. Joan Planellas De rector de Jafre a Arquebisbe de Tarragona

Mn. Joan oficiant l’acte de celebració de la primera comunió de la Júlia, la Raquel i en Martí, l’any 2007

El passat 4 de maig a les 12 del migdia el Sr. Bisbe de Girona comunicava a la premsa que Mn. Joan Planellas havia estat nomenat per ocupar la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona. Les 8 parròquies rurals de les que n’era rector, en saber la notícia, experimentaren un gran esglai, per no dir tristesa en pensar que el perdiem.

Feia quasi 20 anys que era rector de Jafre i Garrigoles, de les altres, no tant.

És l’únic bisbe que ha estat nomenat cuidant de parròquies rurals.

La més gran és Jafre i no arriba als 500 habitants. Ens ha semblat important exposar, d’una manera resumida, el ministeri sacerdotal de Mn. Joan, cosa que no deixà de fer mai, ni quan fou doctor, ni canonge…

d’una manera especial al Dr. Capdevila, Dr. Vidal, Dr. Busquets i Mn. Soler Solei; diu que els seus ensenyaments l’ajudaren molt.

Mn. Joan Planellas i Barnosell, fill d’en Martí i de la Rosa, va néixer a Girona el 7 de novembre de 1955 i fou batejat a la parròquia del Mercadal per mossèn Martí Alabau, fill de Jafre, que en aquells moments era el vicari d’aquella parròquia. La seva àvia Roseta era filla de Jafre. Els altres familiars eren tots de Verges. En la seva infantesa va a l’escola de Verges i té com a mestre el Sr. Juhera.

El 26 d’abril de 1981 rep l’ordenació diaconal a l’església de Verges i el 8 de març de 1982 és ordenat prevere pel Bisbe Jaume a Banyoles, on exercia de vicari. Uns mesos després passa a Sevilla per ferhi el servei militar reglamentari, segons el concordat. Retornà de nou a Girona i és nomenat vicari de Palafrugell i a la vegada, professor i secretari d’estudis del Seminari.

Ingressa al Seminari de Girona on hi estudia fins als 23 anys. Recorda

L’any 1980 passa a ampliar estudis a la Universitat Gregoriana de Roma on es llicencià en Teologia Dogmàtica l’any 1981.

L’any 1986 el trobem com a vicari de Sant Narcís de Girona, cosa que li facilità la feina del Seminari.

DESEMBRE 2019

/47 Al 1989 és nomenat professor i director de l’Institut de Teologia de Girona i de la Facultat de Teologia de Barcelona.

rector de Colomers, Gaüses, Vilopriu i Valldevià. És, també, responsable de les publicacions de la Facultat de Teologia de Barcelona.

d’aquestes parròquies des de l’any 2011 al 2016 que hagué de deixarho per problemes de salut (la vista).

Parroquialment al 1990 el trobem com Administrador Parroquial de les feligresies de Massanes, Gaserans i Grions. L’any següent, continuant amb el treball de Girona (seminari) passa a regir com a rector de les parròquies de Navata, Lladó, Cabanelles, Espinavessa, Sant Martí Sesseres, Taravaus, Vilademuls i l’Estela. L’any 1993 serà també el nou administrador del Seminari.

En cuidar-se de més parròquies i en tenir més responsabilitats a la facultat de teologia i al bisbat de Girona, el Sr. Bisbe nomenà a Mn. Joan Busquets, degà jubilat de la Facultat de Teologia de Barcelona, vicari de les parròquies de les quals tenia cura Mn. Planellas. Aquest càrrec el tingué fins a la seva mort l’any 2018.

A partir de l’any 2013 serà també rector de la Tallada d’Empordà i de Marenyà. En aquest mateix any va publicar el llibre L’Església dels pobres en el Concili Vaticà II. Aquest llibre ha estat editat, anys després, en llengua castellana i en llengua italiana. No citem per manca d’espai, els molts llibres que ha publicat Mn. Joan, tots de molta rellevància.

L’any 1996 serà un any important per Mn. Joan en el Seminari, a més de professor serà ara el nou rector i a la vegada director de l’Institut de Ciències Religioses de Girona.

Des de l’any 2008 era el director de la Revista de Teologia de Catalunya.

L’any 1997 deixa les parròquies que regia fins aquell moment i serà ara rector de Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià i Vilamacolum. El canvi es deu a que tenia els pares malalts i necessitava estar a prop de la casa familiar de Verges.

A la mort de Mn. Joan Seriñà passa com a rector de Jafre i Garrigoles. És l’any 1999. Al poc temps d’estada a Jafre, l’any 2002 publica el llibre El Santuari de la Font Santa de Jafre.

Durant el curs 2003-2004 Mn. Joan cursa els estudis de doctorat en Teologia Dogmàtica i publica la tesi doctoral.

El mes de setembre de 2004 és nomenat membre de la Comissió Diocesana pel diaconat permanent i també l’any 2005, forma part del Consell Presbiteral del Bisbat de Girona i a la vegada és nomenat

L’any 2005 és nomenat canonge de la Catedral de Girona.

És l’únic bisbe que ha estat nomenat cuidant de parròquies rurals. La més gran és Jafre i no arriba als 500 habitants. Ens ha semblat important exposar, d’una manera resumida, el ministeri sacerdotal de Mn. Joan, cosa que no deixà de fer mai, ni quan fou doctor, ni canonge.

L’any 2010 és nomenat vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya de la que n’era professor tal i com s’ha indicat, des de feia anys.

En deixar les parròquies de Vilopriu, Gaüses i Valldevià l’any 2011, passa ara a atendre, també, les de Foixà, Rupià i La Sala.

En no poder comptar, d’una manera segura i regular amb l’ajut de Mn. Busquets degut a la seva malaltia, el Sr. Bisbe nomenà Mn. Joan Boadas com a vicari actiu

L’any 2014 forma part de l’equip de redacció de la revista El Bon Pastor.

Al poc temps, en serà el director.

Aquest mateix any, els companys de claustre de la Universitat de Teologia de Catalunya el proposen per degà, càrrec que ocupà fins el seu recent nomenament.

L’any 2016, torna a ser escollit per formar part del Consell Presbiteral de Girona càrrec que ocupava des de l’any 2013.

La Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona es vestí amb les seves millors gales el 8 de juny de 2019 per l’ordenació episcopal i a la vegada presa de possessió del nou arquebisbe Mons. Joan Planellas i Barnosell. Cal destacar la presència de més de 250 persones residents en aquestes parròquies del Baix Empordà que Mn. Joan tant estimava i cuidà fins l’últim moment. Fou una manera de demostrar-li el seu amor.

Per molts anys! I gràcies per tot.

Josep Alabau i Coloma

DESEMBRE 2019

48/

Imatges pel record....

Fino Feliu de Cal Frare i en Miquel Oliveras de Ca la Ramona.

Fotografia cedida per Pilar Feliu

MartĂ­ Alabau BaguĂŠ de Can Pinus Matas, ?, i en Fonso de Can Tins.

Principis dels anys 30 del segle passat.

Fotografia cedida per Imma Elias

Jordi Berga. Arrossada de Jafre. Anys 80 del segle passat.

DESEMBRE 2019

/49 Salvi de Can Casals.

Fotografia cedida per Rosa Batlle

Antonio Badia (mestre), Josep Font de Can Diego, Joan Vilert de Can Vilert, Patrici Oller de Can Patrici i Josep Germillach de Cal Tit. Principis dels anys 30 del segle passat.

Fotografia cedida per Pere Germillach de Cal Tit

Equip de la Unió Esportiva Jafre D’esquerra a dreta: Martí Alabau de Can Pinus Matas, Joan Berga, Lluís Hugas de la Bòbila, Joan Feliu de Cal Frare, Quim Oliveras de Ca la Ramona, Jordi Berga.

Martí Martí de Can Cardina, Josep Castelló de Can Nando, Lluís Sala de Can Felip, Jordi Estrach i Jaume Carbó de Can Pei. Fotografia cedida per Pilar Feliu

DESEMBRE 2019

50/

Imatges pel record....

Joan Feliu de Cal Frare i Miquel Castelló de Can Nando. Anys 60 del segle passat.

Fotografia cedida per Pilar Feliu

Equip de la Unió Esportiva Jafre (dècada dels anys 60 del segle passat) D’esquerra a dreta drets: ?, Batlle d’Albons, Jaume Comas, Salvador Pavia, Sebastià Vila de Ca la Gerònima, Nitus Payeret D’esquerra a dreta ajupits: Quim Oliveras de Ca la Ramona, Pitu de Cal Rajoler, Nan de Mollet, Blanco, Reglar, Sidro Pons de les Olives i Josep Castelló de Can Nando.

Fotografia cedida per Miquel Castelló

DESEMBRE 2019

/51

Receptes de cuina

Cuixes d’ànec amb salsafins Ingredients per a 4 persones: - 4 cuixes d’ànec - Cebes - Alls - Salsafins - Sal - Pebre - Oli d’oliva suau - Conyac - Aigua

Per a la picada: - All - Julivert - Ametlles

Elaboració: Salpebreu les cuixes d’ànec i sofregiu-les amb una mica d’oli d’oliva suau a foc lent. Deixeu que perdi el greix i reserveu.

A la mateixa cassola, una vegada tret el greix que ha deixat l’ànec feu un sofregit de ceba tallada en juliana i un cap d’alls.

Una vegada fet el sofregit afegiu-hi les cuixes i regueu-ho amb un rajolí de conyac. Deixeu evaporar l’alcohol i afegiu-hi aigua fins a cobrir les cuixes i deixeu fer xup-xup unes dues hores fins que estiguin ben cuites.

Mentrestant salpebreu i enfarineu els salsafins i fregiu-los. Deixeu-los en un plat amb paper de cuina perquè no quedin greixosos. Afegiu-los a la cassola 10 minuts abans d’apagar el foc i poseu-hi la picada.

Cistellets de crema i fruites Ingredients per a 4 persones: - 2 fulls de pasta fil·lo - Fruites (poden ser fresques o en almívar) - Crema catalana - Sucre glaç Elaboració: Feu una crema catalana i deixeu-la refredar.

Talleu els fulls de pasta fil·lo en dos trossos i poseu-los en un motlle petit rodó (tipus anella), que surtin una mica de l’anella a fi de deixar-los com una flor, i poseu-los al forn uns 10 minuts a 180 ºC. Talleu les fruites a bocinets.

Desemmotlleu la pasta fil·lo i farciu el fons amb crema catalana, al damunt poseu-hi les fruites. Decoreu amb una fulla de menta i un polsim de sucre glaç.

Bon profit!

I Bones Festes!

Marta Pagès

El Sr. Narcís Coloma era mestre de l’escola de Jafre des del 1910.

Fotografia cedida per Rosa Batlle.

Imatges pel record