Revista El Pedró n 14 2020

Page 1

Revista de Jafre | NĂşmero 14 | Desembre 2020


El Pedró CONTINGUTS>>

03 SALUTACIÓ | FETS DESTACATS: 04 i 05 ACTES DE NADAL | 06 FESTA DE SANT SEBASTIÀ | 07 TEMPORAL GLÒRIA | 08 TEATRE FAMILIAR i CARNAVAL INFANTIL | 09-12 CRÒNICA DEL CONFINAMENT | 12 DONACIÓ DE SANG | 13 CASAL D’ESTIU | 14 LA DIADA i FESTA DE SETEMBRE | 15 i 16 AMB EL NOSTRE EQUIP NO ES JUGA i OBRES MUNICIPALS | 17 FAMÍLIA NOVA AL POBLE | 18-29 ARA FA 80 ANYS QUE... | 30 i 31 PERSONATGE LOCAL | 32 RECORDANT A... | 33-35 LES EPIDÈMIES ANTIGUES | 36 i 37 ENTREVISTA | 38 i 39 ANY PALMIRA JAQUETTI | 40-42 IMATGES PEL RECORD | 43 RECEPTES DE CUINA

revistadejafre@gmail.com Equip redactor: Josep Alabau, Teresa Alabau, Èlia Bantí, Maria Rosa Carrera, Mònica Santaulària i Xavier Vila Fotografies: Èlia Bantí, Martina Martí, Judith Corominas, Margarida Muxach, Ramon Mas, Teresa Alabau, Maria Antonia Burgos, Daniel Poch, Carme Oliveras, Neus Rotger, Albert Guasch, Irene Burch, Dolors Boix i Xavier Vila. La majoria de les fotografies que formen el mosaic de la portada i la contraportada han estat realitzades per les mateixes persones que hi apareixen. Edita: Ajuntament de Jafre amb la col·laboració de l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” Dipòsit Legal: GI-1485/2007 Disseny i impressió: Impremta Pagès - Anglès L’Ajuntament de Jafre i l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” no es fan responsables del contingut d’aquells articles i notes signades per particulars o col·lectius que hi col·laboren. Amb el suport de:


/03

DESEMBRE 2020

Salutació

Jafre pertany a l’Associació de Micropobles de Catalunya, entitat que està integrada per pobles de menys de 500 habitants. Els micropobles custodiem un terç del territori de Catalunya i disposem de bona part dels recursos naturals del país tot i que només hi vivim menys del 2% dels catalans. Aquests recursos naturals s’han de protegir. A Jafre, tenim espais d’interès natural de gran valor ecològic, boscos i planures, el riu Ter, comença el gran aqüífer d’aigua natural que nodreix bona part de l’àrea del Baix Ter, tenim la deu d’aigua calenta sulfurosa amb propietats medicinals i miris pel costat que miris, veus un paisatge de gran bellesa. Viure en un poble petit té inconvenients però molts avantatges. Crec que el món rural t’ofereix una qualitat de vida que no pots trobar enlloc més. Encara que el nostre municipi només tingui 6,7 km quadrats d‘extensió i un padró de 385 habitants, hi trobem camps agrícoles, explotacions ramaderes, petits industrials, botigues, espais de lleure i locals de restauració. També disposem de servei mèdic i de farmàcia, transport sociosanitari a l’hospital, transport escolar, parcs infantils, una línia de transport públic que ens comunica amb el mar i la ciutat, instal·lacions esportives, rutes saludables, monuments i llocs d’interès històric, i fins i tot ja disposem de fibra òptica. I tenim una història que es va escrivint en cada nova edició de la revista “El Pedró”. Hem de saber valorar tot el que tenim, ser conscients i comprometre’ns amb la gent i l’entorn. Si no ho fem així, amb la implicació de cadascú de nosaltres, serà molt difícil preservar-ho. Jafre, és un bon poble per a viure, sentir-te’l teu i estar-ne orgullós. Aprofitant l’oportunitat que cada any em dona la revista per aquestes dates, us desitjo que passeu unes bones festes nadalenques, tot i l’adversitat d’aquest any. Nuri Berga Ferrer Alcaldessa de Jafre

UN REGAL ESPECIAL El regal que jo desitjo tenir per aquest Nadal no portarà llaç de vellut ni vermell, ni groc, ni blanc, no durà embolcall de seda ni transparent ni brillant no anirà dintre una capsa ni petita, ni mitjana, ni gran. No portarà cap etiqueta ni nom, ni cap detall a l’estil dels bons desitjos

(F. Aubanell)

tot de llum vindrà folrat, una llum brillant, intensa que el món anirà il·luminant aturant-se allí on la misèria, injustícia, guerra i fam fueteja la canalla sense escoltar el seu reclam. I amb aquest regal màgic a la fi potser arribarà rialles, alegria i esperança, pau i felicitat.


DESEMBRE 2020

04/

Fets destacats any 2020

Actes de Nadal 2019 24 de desembre - Missa del Gall i Xocolatada

A la tarda-vespre de la nit de Nadal va celebrar-se la “Missa del Gall”, anomenada tradicionalment així perquè hi ha una faula que explica que va ser aquest animal el primer a presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antigament, el cant del gall donava inici a aquesta missa. Acabada la celebració, els veïns de la rectoria van oferir una xocolatada amb melindros a tota la gent que es va aplegar a la Plaça de l’Església. Va ser una vetllada dolça i de germanor per desitjar el Bon Nadal a tothom!

Els veïns de la rectoria van oferir una xocolatada a tota la gent que es va aplegar a la Plaça de l’Església després de la Missa del Gall

26 de desembre - Tió, xocolatada i patge reial

Feia uns dies que el gran tió havia arribat abrigat al Local Social i alguns nens i nenes l’alimentaven d’allò més bé. Per això, com ja és tradició, la diada de Sant Esteve va ser el moment esperat en què el tió va cagar regals per a tota la mainada que va voler apropar-se a donar-li unes bastonades, amorosides amb els cants de tots plegats. Després d’haver acontentat a tothom, van

En David i la Marta van participar en el tradicional cagatió comunitari que se celebra al Local Social

servir xocolata desfeta i brioixos per tots els presents. Va ser llavors quan, per sorpresa de petits i grans, va arribar la patgessa de l’Orient a recollir totes les cartes i missatges dels nens i nenes de Jafre per entregar-les personalment a Ses Majestats els Reis de l’Orient. Un vespre màgic, farcit d’il·lusions, fotografies i vídeos pel record.

Aquest any va arribar la patgessa de l’Orient per recollir totes les cartes i missatges dels nens i nenes


29 de desembre - Quina de la UE Jafre

Un any més, la sala del Local Social es va omplir de gom a gom per participar a la gran Quina que organitza la Unió Esportiva Jafre. És una activitat que reuneix totes aquelles persones que volen passar una tarda distreta i divertida, amb les cantades d’en Jaume i el seu acompanyant, però que també volen col·laborar amb el club esportiu del poble. Alguns, que són afortunats, marxen carregats de premis i obsequis de tot tipus i d’altres, amb el fet d’haver passat una bona estona amb veïns i coneguts en pro del club de futbol.

DESEMBRE 2020

/05

Aquesta vegada van utilitzar elements reciclats per a elaborar l’embolcall de llum que ha d’il·luminar el camí per l’arribada dels Reis de l’Orient, i cadascú va personalitzar-lo al seu estil. Doncs, van passar una tarda divertida per a treure els nervis i el neguit per l’arribada imminent de Ses Majestats els Reis.

5 de gener - Cavalcada de Reis

Puntualment a les 7 de la tarda del dia 5 de gener, la parada de la Font, arran de la carretera, va omplir-se de famílies, veïns i veïnes, i totes aquelles persones que van esperar l’arribada dels Reis de l’Orient. Al cap d’uns minuts, que es van fer molt i molt llargs pels nervis i l’emoció, va arribar la comitiva dels Reis i els seus patges i patgesses acompanyants.

Jaume Padrosa, president honorífic de la Unió Esportiva Jafre, va tornar a cantar els números de la Quina

31 de desembre - Revetlla de Cap d’Any

Enguany, els gestors del Local Social, en Dani i la Susanna, van organitzar la celebració de la festa de Cap d’Any amb un sopar i música per a saludar l’estrena del nou any. Les persones que s’hi van aplegar van poder gaudir d’un menú exquisit i de revetlla musical per a començar el 2020 amb bon peu.

Els jafrencs es van aplegar a la font per esperar l’arribada dels tres Reis i el seu seguici

3 de gener - El meu fanalet

Els nens i nenes de Jafre van tornar a gaudir del taller per fabricar el seu propi fanalet, impulsat voluntàriament i de manera gratuïta pels monitors i monitores que s’encarreguen del casal d’estiu.

Ses Magestats els Reis Mags d’Orient van anar a la Parròquia per escoltar les peticions de tots els nens i nenes que hi eren presents


DESEMBRE 2020

06/

5 de gener

Un patge reial a cavall obria el camí i tot seguit una gran carrossa plena de llums i de regals portava a Ses Majestats asseguts als seus trons, darrere seu les patgesses amb caramels i els patges amb torxes, per il·luminar el camí, els acompanyaven. Totes i tots els allà presents van rebre’ls amb alegria, càntics i cançons. Van fer el recorregut fins la Plaça del Castell on van baixar de la carrossa per entrar a l’església. Allà van rebre la clau màgica de mans de l’alcaldessa, per poder obrir portes i finestres de totes les cases, i tota la mainada va poder apropar-se a Els patges i patgesses amb les seves torxes saludar els Reis i fer-se fotos de record. Llavors Ses Majestats es van acomiadar i van reprendre el camí amb la seva espectacular carrossa per preparar la nit més màgica de l’any, amb el compromís de tornar l’any vinent.

Sant Sebastià

19 de gener

El diumenge dia 19 de gener, a les 11 del matí, se celebrà al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, la festa de Sant Sebastià. Aquesta té el seu origen l’any 1844 en fer el poble el vot al sant en motiu de la pesta que assolava la població. La missa fou oficiada per primera vegada en aquesta festivitat, per mossèn Àngel Pagès i fou acompanyada per la Coral Interparroquial dirigida per l’Empar Ferrando. A l’acabament de l’eucaristia, tal i com és costum, tingué lloc l’encantament de les ofrenes que la gent havia portat. Un any més, podem dir que el poble ha complert el vot que feren els jafrencs al segle XIX.

En aquesta ocasió, l’encantament de les ofrenes es va fer a l’interior del Santuari

Pilar Feliu es va encarregar de fer el tradicional encantament de les ofrenes


/07

DESEMBRE 2020

21-23 de gener

Temporal Glòria Feia uns quants dies que les previsions meteorològiques ho anunciaven, però la veritat és que l’efecte del temporal va ser molt més intens del que havíem imaginat. Feia molts anys que no es veien unes inundacions, a nivell general, de tota la conca del Ter, tan impressionants i en particular a Jafre feia dècades que no es vivia una cosa igual. El dia 21 de gener de bon matí arribaven avisos de superació del llindar d’alerta a l’estació de Colomers i encara no havia arribat tot el que baixava pel riu Onyar. Hi havia molta preocupació i no es parava de demanar precaució prop dels rius i rieres. Es va suspendre l’activitat escolar durant tres dies. La nit era especialment angoixant per la impossibilitat de veure l’estat real del riu i la perillositat que comportava el seu desbordament.

Aspecte que oferia l’illa d’Amunt després que les aigües del Ter es desbordessin per diversos punts

El dia 22 de gener la Generalitat va decretar el confinament preventiu als municipis del Baix Ter per tal d’evitar mals majors. Es demanà que els veïns i veïnes que tenien l’habitatge en zones inundables es refugiessin a les primeres plantes dels edificis i per aquest motiu es va habilitar la Sala Polivalent dels baixos de l’Ajuntament per si alguna persona n’havia de fer ús. Durant el dia es van anar donant les pertinents informacions de servei perquè els veïns i veïnes disposessin en tot moment de les directrius oficials. Gairebé totes les carreteres comarcals properes van quedar tallades i els desplaçaments eren molt poc recomanables durant les hores més crítiques. L’endemà, dia 23 de gener, les condicions meteorolò-

giques van millorar, no obstant el perill persistia ja que a les capçaleres continuava plovent i els embassaments sobreeixien i anaven desembassant gran quantitat d’aigua que s’afegia a la que tenia saturada tota la plana final del riu Ter, per tant, la inundació era inevitable. Segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua el cabal a la presa de Colomers va arribar al seu màxim el mateix dijous 23 de gener a les 21:10 h amb un pas de 2.134 m3/s i un nivell de 471.531 cm.

Vista del pas de l’aigua per la Presa de Colomers. Les aigües van estar a punt de no ser engolides per les comportes de la Presa que, des de la seva construcció als anys 50 del segle passat, no han estat mai tancades

La visió del riu Ter al seu pas per Jafre va ser immortalitzat per molts veïns i veïnes, alguns dels quals es van aplegar al veïnat de la Salvetat per tenir una visió panoràmica de l’efecte impressionant que oferia el Ter. El nivell de l’aigua havia pujat fins gairebé l’entrada del Molí, i allà es veien baixar amb molta velocitat els materials arrossegats per la força del riu. Sens dubte serà una de les imatges que quedarà a la memòria d’aquest any 2020.


DESEMBRE 2020

08/

26 de gener

Teatre familiar Per tercer any consecutiu el cicle de teatre familiar “Empordanet a escena” va portar a l’escenari del Local Social de Jafre un espectacle per gaudir-ne en família, dels més petits fins als més grans. Aquesta vegada va ser la màgia de la “Hai, la pescadora de somnis” qui va omplir la sala d’entusiasme i il·lusió. Ni una sola paraula, tot gest, tot moviment, el llenguatge de les emocions posades en escena per l’artista. “Hai” va sorprendre, va emocionar, i va posar-se dins el cor de cadascun dels infants amb el petit vaixell de paper vermell que va oferir-los en sortir de la sala.

Carnaval infantil Per decisió popular, aquest any la festivitat de carnestoltes va organitzar-se amb una festa d’animació infantil, un sopar i un ball de nit. A mitja tarda una bona colla de nens i nenes disfressats i les seves famílies van gaudir el “Guiriballa amb la família Guirigall”, danses en rotllana, jocs, salts, trens i ponts divertits van amenitzar la celebració de la disbauxa i l’alegria. Al vespre va tenir lloc la barbacoa comunitària on tothom qui ho va desitjar va poder coure’s les peces de carn que cadascú portava i es van compartir taules amb beguda, pa amb tomata i coca de llardons per postres per a tothom. Tot seguit la música dels 70, 80 i 90 va inundar la sala de ball i de les disfresses que hi havia presents es va fer

“Hai, la pescadora de somnis” va omplir la sala d’entusiasme i il·lusió

22 de febrer votació popular per entregar els premis a la millor disfressa, el millor grup i la més original. Foren el “cabaret” de la Susanna, la “família Bola de Drac” de la família Barrera-Arroyo, i el “caramel” de l’Èlia.

Els guardonats amb els premis a la millor disfressa, el millor grup i la disfressa més original


DESEMBRE 2020

/09

13 de març

Crònica del confinament Feia unes setmanes que es veia a venir, a finals de l’any 2019 havia aparegut un virus a la ciutat xinesa de Wuhan, anomenat coronavirus Covid-19, que amenaçava de convertir-se en pandèmia, ja que la seva expansió i les xifres diàries de contagis semblaven no tenir fi. Van passar les primeres setmanes de l’any 2020 i cada vegada semblava més a prop la situació inevitable de registrar casos del virus a casa nostra, i va ser precisament el 13 de març quan es van formalitzar les primeres informacions i recomanacions per afrontar el possible episodi de coronavirus entre la població. A Jafre es van prendre les decisions de precintar les instal·lacions municipals, els parcs infantils, l’església parroquial i el Santuari de la Font Santa, tancament del Local Social, anul·lació de les activitats de ioga, taller de memòria i l’activitat esportiva de la UE Jafre. També es van tancar les oficines de l’ajuntament passant a donar únicament atenció telefònica. El consultori mèdic va quedar clausurat a instàncies de la metgessa, i així, van limitar-se inicialment per un mínim de 14 dies les interaccions socials. Val a dir que la majoria de municipis van imposar el mateix tipus restriccions donada la gravetat de la situació. Feia un dia que la Generalitat havia decretat la suspensió de totes les classes a tots els nivells d’ensenyament i es recomanava el teletreball sempre que fos possible. Començava així un confinament que seria molt més llarg i complex del que podia intuir-se a priori.

sapp, pàgina web, Instagram i Telegram anaven donant les recomanacions sanitàries i d’autoprotecció que es convertirien en una transmissió diària. El 16 de març la Generalitat va decretar confinament obligatori a tota la població excepte els serveis essencials, que de cop i volta, van destacar-se i reconèixer aquelles feines més imprescindibles per fer front a la convulsió que suposava la pandèmia.

Can Diego. Queviures Rosa Font

Les informacions de servei van passar a formar part del dia a dia de tots plegats; des de l’adaptació al confinament dels horaris d’obertura dels comerços de Jafre, la interrupció de terminis administratius, els consells per tenir un confinament saludable, recomanacions per la logística domèstica, les restriccions d’activitats de lleure al medi natural, els contactes per a possibles emergències mèdiques, diverses indicacions del servei de salut i fins i tot la felicitació dels Mossos d’Esquadra per la capacitat de confinament del poble de Jafre per les rondes de control realitzades.

Carnisseria Can Raliu

Van començar a teixir-se xarxes informatives per fer arribar missatges el màxim de clarificadors possible als jafrencs i jafrenques, i aquells dies els canals de What-

Ca la Xica. Marta Pagès


DESEMBRE 2020

10/

El 20 de març, amb una setmana de confinament i amb l’estat d’alarma decretat es feia saber de la rellevància d’evitar sortir de casa. La Generalitat, des del Departament d’Interior va posar a disposició un certificat autoresponsable per la mobilitat i els desplaçaments que calia portar al damunt en qualsevol dels trajectes que els ciutadans poguéssim realitzar. S’ampliava l’estat d’alarma, es prohibia d’anar als horts que es trobaven fora del domicili —mesura que, per cert, va ser molt polèmica—, es notificaven mesures estrictes de prevenció als establiments, es donaven consells per l’ús de mascaretes casolanes (de seguida vam acostumar-nos a buscar teixits hidròfugs, per a la millor protecció, donada l’escassetat d’EPI’s que hi havia sobretot en el context sanitari). Es va posar especial èmfasi en la cura i contacte amb les persones grans de Jafre, sobretot aquelles que viuen soles, amb rondes de trucades per saber el seu estat de salut i d’ànims, així com es va coordinar el servei de farmàcia per fer arribar els medicaments als usuaris que els necessitaven.

ques de cures que calgués dur a terme en el context municipal. Abundaven consells de salut i autoprotecció, de recomanacions per al confinament de la gent gran, i també es donava espai a propostes de benestar físic i emocional ja que el distanciament social i l’aïllament cada vegada afectava més a les persones.

Fruites Llorenç. Llorenç Puig

El personal sanitari rebia diàriament el suport i agraïment de la societat, en forma de missatges, aplaudiments, vídeos... i amb la reivindicació necessària de les seves condicions laborals. En el context local s’informava que tota l’activitat mèdica quedava concentrada al CAP de Torroella de Montgrí, fins a nou avís. El mes d’abril continuava amb el confinament, amb l’objectiu de frenar l’expansió de la Covid-19, que a nivell general infectava milers de persones diàriament i acabava amb la vida de centenars cada dia.

Can Pou. Josep Hugas

Era finals de març i s’insistia en les mesures de prevenció a l’arribada a casa. A Jafre, l’alcaldessa adreçava el seu missatge a tots els veïns amb el recordatori de la importància de mantenir les mesures de protecció i agraïa als veïns i veïnes que s’havien ofert voluntaris per a les tas-

Perruqueria Paquita

L’Ajuntament va adquirir i repartir material de protecció, mascaretes i guants, i es va demanar d’aconseguir un grup de persones voluntàries perquè cosissin mascaretes per a totes les cases de Jafre. Les voluntàries van posar fil a les agulles i amb poques hores ja tenien elaborades desenes de mascaretes fetes amb el material donat per l’Assemblea Nacional Catalana, contribuint a l’objectiu de cosir-ne 1 milió. Van repartir-se a tots els domicilis per tal que tothom se les posés per sortir de casa. Més endavant també, l’estol de voluntàries va cosir mascaretes infantils per a tots els nens i nenes de Jafre, perquè quan arribés el moment de sortir al carrer es poguessin protegir adequadament. Va arribar Setmana Santa, i les recomanacions de no celebrar les tradicions de Rams i Pasqua, van donar lloc a un espai de participació ciutadana a les xarxes, per tal que els infants compartissin decoracions i manualitats


DESEMBRE 2020

/11

8 de juny

Pels voltants de la Diada de Sant Jordi, va haver-hi un altre episodi de pluges fortes que tornaven a la memòria recent el temporal Glòria, els efectes del qual encara no s’havien superat del tot, fet que va provocar el tall de diverses carreteres comarcals. S’afegia, doncs, a la pandèmia, una altra tempesta perfecta, que dificultava encara més el trànsit en vies i camins.

Un grup de persones voluntàries van cosir mascaretes per a totes les cases de Jafre

proposades, i els adults les receptes culinàries que es portaven a terme aquells dies. Per a sentir més a prop aquelles persones, veïns i veïnes, que per les circumstàncies estàvem privats de veure. Passada la Setmana Santa el Departament d’Ensenyament va dictar les mesures per reprendre el curs escolar de manera virtual. Hi havia una necessitat molt gran de tornar a repescar el curs escolar allà on havia quedat aturat d’un dia per l’altre. Tot i les dificultats logístiques i organitzatives, els infants van tornar a tenir contacte amb l’escola de manera virtual. El curs continuava d’una manera insòlita i inesperada, per finalitzar-se de la millor manera possible.

La Diada de Sant Jordi va poder-se seguir, també, per les xarxes socials de Jafre. Un munt de propostes literàries per a totes les edats, roses domèstiques, i altres decoracions van compartir-se sota el #SantJordidesdecasa a través de la xarxa d’Instagram. Els últims compassos d’abril van transcórrer amb nous permisos per a reprendre activitat, els infants de 0 a 14 anys van poder tornar a sortir a passejar, i va iniciar-se la presa de decisions per a desescalar les restriccions i permetre certes rutines. Malgrat això, a nivell municipal, l’Associació socio-cultural la Jafrenca va comunicar la suspensió de diverses celebracions, com la Festa de la Gent Gran que s’havia de celebrar el dia 17 de maig i la XIII Fira de la Cervesa Artesana de Jafre prevista pel dia 4 de juliol. Deguda l’excepcionalitat, també es va fer una crida a la col·laboració per a la recollida de fotografies individuals de la gent de Jafre per elaborar el mosaic de la portada de la revista que teniu entre les mans que, gràcies a la resposta tan abundant que es va tenir, vam poder convertir el mosaic en portada i contraportada de la publicació. Des d’aquestes línies agraïm tothom qui va voler participar-hi.

Aislamiento y Estanqueidad Erica SL. Joan Teixidor

En total es van confeccionar prop de 300 mascaretes, 120 de les quals eren infantils

Servei de Correus. Maite

A mitjans del mes de maig les informacions sobre les fases de la desescalada decretades des del govern de l’Estat van anar ocupant la quotidianitat, ja que tothom


DESEMBRE 2020

12/

volia saber què es podia fer i què no en cadascuna de les fases. A Jafre, va reobrir-se el Local Social, amb un percentatge progressiu d’ocupació des de la primera fase de desescalada fins la darrera, es van readaptar els horaris comercials anteriors a la pandèmia, van tornar-se a realitzar misses a la Font Santa, va tornar-se a posar en servei el consultori mèdic, es va reprendre l’atenció presencial a les oficines de l’Ajuntament a partir de l’1 de juny, i es van obrir les inscripcions online al casal d’estiu. El mes de juny, el pas de les fases, encaminava cap a una “nova normalitat” i el dia 20 de juny va quedar oficialment decretada la fi del confinament. Havien passat uns mesos molt durs. S’havia superat la primera onada de la pandèmia, però malauradament hi havia moltes persones que s’havien quedat pel camí. Moltes persones que l’experiència de la Covid-19 els hauria canviat la seva manera de fer, de viure i de veure la vida. I moltes persones, gràcies a les quals, i de manera anònima, van posar tot el seu esforç perquè malgrat tot, la vida continués bategant.

Els afers municipals es tractaren de forma telemàtica. A la fotografia de dalt es mostra la videoreunió d’una sessió de govern i a baix una reunió per decidir la suspensió de la Fira de Jafre

Donació de sang Enmig d’una situació de pandèmia, a Jafre, el dia 30 de juliol, com és habitual de cada any, vam fer la donació de sang. Seguint el protocol que requeria la situació; inscriure’s prèviament, utilitzar bolígraf d’un sol ús per omplir el qüestionari, posar-se la mascareta quirúrgica, guardar distàncies i posar el gel hidroalcohòlic, es va poder dur a terme, amb gran èxit aquesta donació. Sabíem, que en aquests moments era més necessària que mai la nostra sang. Van ser 20 donacions les que es van recollir i que van col·laborar en ajudar a aquelles persones que ho necessiten. Moltes gràcies!

30 de juliol


Casal d’estiu Totes les activitats que es porten a terme durant aquests darrers temps estan afectades per la inexorable pandèmia, i el casal d’estiu de Jafre no n’ha estat una excepció, i malgrat tot, gràcies al suport de l’Ajuntament i a la implicació de les famílies i dels monitors i monitores es va apostar per fer casal una vegada més. Per mi, com a director, n’era la novena edició, i segurament, la més complexa de totes, sens dubte. La incertesa banyava el panorama del lleure el mes de juny, les normatives van anar sorgint poc a poc i amb moltes contradiccions i indicacions que ens obligaven a renovar-nos. El casal es va limitar a 30 participants i es va suprimir l’última setmana de juny i la sortida setmanal a una piscina municipal. Amb l’Ajuntament vam decidir abaixar les quotes, i fer-les mensuals per no promoure les entrades i sortides de participants i reduir així l’impacte del virus. Les activitats es van dur a terme al camp de futbol, on gaudíem de 3 vestidors per a poder establir els famosos grups bombolla i estar al dia de les normes sanitàries. Ens havíem de prendre la temperatura cada matí i vigilar que cap participant no tingués cap símptoma relacionat amb la Covid-19. No podíem fer activitats de contacte ni relacionar grups diferents sense distància, mascareta i higiene, i evidentment, estar al màxim a l’aire lliure. No era convenient muntar un espectacle final, ni per suposat, fer una trobada amb pica-pica amb tots els familiars de tots els participants que han vingut al llarg de l’estiu, etc.

/13

DESEMBRE 2020

juliol, agost i setembre

del punt de vista participatiu, ja que es van omplir les places gairebé al llarg de tot l’estiu; des del punt de vista de l’entreteniment, ja que vam poder jugar i divertir-nos fent tantes activitats com vam poder, i sobretot des del punt de vista sanitari, ja que a part d’algun petit espant, cap participant, ni familiar de cap participant va contraure el virus, i per tant, no en vam estar condicionats. Per acabar, m’agradaria donar les gràcies a totes les famílies que van participar al casal a pesar de tot el que estava passant. La confiança que ens han transmès tot i les dificultats no té precedents. És just també agrair tota la creativitat i el positivisme de la Raquel, la implicació i saber estar d’en Pau, l’alegria i el confort de la Cristina, la innocència i la naturalitat de la Jas. Agrair el valor afegit que suposa que tots els monitors i monitores hagin sigut participants del casal des de ben petits, premonitors/es després, i posteriorment els monitors i monitores de referència al nostre casal. És just també dedicar unes paraules als premonitors i premonitores que com a novetat, aquest estiu van obtenir un títol en acabar, i que ens van ajudar a fer del casal un lloc més dinàmic i ric: l’Adrià, en Dídac, la Maria i la Mònica, que per cert, no va poder acabar de fer el casal amb nosaltres degut a una lesió fortuïta que esperem que no deixi cap cicatriu.

La Mònica, l’Adrià, la Maria i en Dídac

I no obstant, érem conscients que en aquesta edició era més important que mai poder centrar-ho tot en la diversió, l’entreteniment, la llibertat, el respecte, la creativitat, i la interacció, ja que probablement, un cop acabés l’estiu, la incertesa i les restriccions tornarien a regir les nostres vides, i ara en perspectiva ho podem confirmar. Un cop ha acabat l’estiu, i amb ell el casal, podem concloure que el casal ha estat un èxit una edició més des

Les meves últimes paraules d’agraïment són per l’Ajuntament. Sovint totes les garrotades van a parar per a la gent que encapçala activitats, ho sé per experiència. Però heu de saber que són moltes més les paraules d’agraïment i de suport, i sense la vostra implicació i estima pel poble, difícilment es podria fer casal a Jafre. Gràcies a tots i a totes, i esperem, fins la propera edició. Ramon Mas i Alcàntara


DESEMBRE 2020

14/

11 de setembre

La Diada La primera celebració que es va poder fer després de la primera sotragada de la pandèmia fou la Diada Nacional de Catalunya que va aplegar una seixantena de veïns i veïnes de Jafre a la Plaça Major, amb les distàncies i l’ús habitual de les mascaretes. Allà van intervenir l’alcadessa, Nuri Berga, i la regidora de Cultura, Èlia Bantí; després de les seves paraules es va cantar “Els Segadors” mentre s’hissava la senyera al balcó de la casa de la vila.

Festa de Setembre Degut a les normatives anti-covid, els únics actes que van poder organitzar-se enguany per celebrar la festivitat de la Mare de Déu de la Font Santa, van ser l’obra de teatre “Un tal Shakespeare” a càrrec de Cascai Teatre i Marcel Tomàs, i el “Concert de música per a cobla” a càrrec de la Cobla La Principal del Llobregat.

12 i 13 de setembre

amb un emotiu “Cant de la Senyera” que va fer posar de peu tot el públic que omplia l’aforament de la pista poliesportiva.

Concert de música per a cobla a càrrec de la Cobla La Principal del Llobregat. Els actes es van celebrar a la Pista Poliesportiva

“Un tal Shakespeare” a càrrec de Cascai Teatre i Marcel Tomàs

Ambdós actes van realitzar-se a la Pista Poliesportiva de la Zona del Padró, essent l’únic espai habilitable per a complir les normatives de distanciament social. L’obra de teatre va amenitzar el vespre del dissabte i va arrencar les riallades del públic tot posant en escena alguns fragments cabdals de l’obra shakespeariana. Mentre que el concert per a cobla, presentat per la periodista Queralt Pedemonte i retransmès en directe per algunes emissores de ràdio especialitzades en el món sardanístic, va oferir un programa de gran qualitat musical finalitzant

La Festa de Setembre se celebra en honor a la Mare de Déu de la Font Santa


/15

DESEMBRE 2020

setembre

Amb el nostre equip no es juga Agraeixo l’oportunitat que ens brinda la revista de Jafre per poder explicar tot el que ha passat al voltant del futbol de Jafre aquesta última temporada, ja que han passat moltes coses, i no totes potser han estat explicades degudament cap als nostres simpatitzants, aficionats i socis. Tot va començar a 12 partits per acabar la temporada, a principis de març, quan el Jafre, segon classificat del grup 29 de quarta catalana es desplaça al camp del líder, el Can Gibert B, a disputar 3 punts molt importants, ja que els 2 primers classificats de grup ascendeixen directament a 3a cat., i evidentment aquest era l’objectiu. El partit es va decantar clarament pels locals amb un 4-0 incontestable, i de retruc, vam perdre la segona posició a la taula, plaça que ocupàvem des de feia mesos, en detriment del Viladamat. La setmana següent la FCF (Federació Catalana de Futbol) va decretar el tancament de la competició degut a la pandèmia, a l’espera de tornar-la a reprendre quan tot fos més favorable. La lliga no es va reprendre, i la FCF no es va manifestar sobre què passaria després, ningú sabia que això anava per llarg... Mesos després, al setembre, la FCF per fi va prendre una decisió: les competicions s’acabarien tal i com es van acabar al març, però no aclarien res sobre l’inici d’una nova temporada. Això implicava que perdíem el dret a l’ascens directe, ja que l’última jornada vam perdre, i tot i que portàvem mesos ocupant plaça d’ascens directe, i que quedaven 11 partits per disputar, la decisió estava presa. Molts clubs havien de planificar la nova temporada sense saber si es faria, ni quan, ni com. Es va especular amb molts formats de competició diferents. Tampoc aclarien res respecte a com podria afectar la pandèmia els entrenaments i els partits. Tot era molt incert, i nosaltres no ho vèiem gens clar des del club. A partir d’aquí comença un periple molt caòtic. Molts clubs desapareixen davant les dificultats econòmiques que regien les pautes sobre la pandèmia, entre els quals el Can Gibert B, el Quart B, el Llers, i molts d’altres. Aquests successos van fer arribar la possibilitat de poder ocupar una plaça vacant a 3a cat., allà on volíem estar, però al grup de la costa o al grup d’Olot, i això implicava fer desplaçaments de més d’una hora per anar a disputar partits amb clubs que no ens motivaven gaire, i després de parlar-ne amb la Junta i amb els jugadors, vam decidir renunciar a l’ascens. Va ser una decisió molt difícil de prendre. Poc després, a mig setembre es va saber que la competició

Marc Cudí, jugador de la Unió Esportiva Jafre. Fotografia de la temporada 2018-2019

començaria a principis d’octubre, i que els clubs serien els responsables de la gestió Covid. És a dir, algú del club havia de controlar la temperatura i els símptomes de tots els jugadors i cos tècnic, i teníem la possibilitat de deixar entrar a qui volguéssim de públic, sempre i quan ens deixés les seves dades personals i complís els requisits sanitaris... Cada club ho feia com li semblava o com podia, evidentment, amb mancances. Davant d’aquest escenari, junta i jugadors vam decidir no participar en la nova temporada 2020-21, degut a la manca de seguretat que se’ns plantejava enfront el virus. Si un jugador o membre del cos tècnic resultava infectat, la FCF no se’n feia càrrec; si perdia la feina degut a la infecció, la FCF no se’n feia càrrec. Tampoc podíem fer bar. No podíem fer Quina. No podíem fer sopars. No podíem utilitzar els vestidors. Havíem d’entrenar de manera individual a 11 metres d’altres companys, havíem de costejar el material de desinfecció, i desinfectar tot el material utilitzat després de cada ús i no compartir-lo... per no dir que, de la mateixa manera que la FCF no ens va retornar l’import de les fitxes abonades corresponent als 11 partits que mancaven de la temporada passada, també es podria donar la situació que un cop paguéssim per competir en la nova temporada, tampoc ens retornessin les quotes si es tornava a suspendre la competició. Massa incerteses i massa riscos per a un club familiar, humil i que cada temporada ha de fer mans i mànigues per complir amb les exigències econòmiques i esportives per a poder competir. Una colla d’amants del futbol, molts,


DESEMBRE 2020

16/

amics entre ells, que no podien gaudir d’allò que més els agradava, jugar a futbol amb família i fer un bon sopar després... Finalment, fórem l’únic equip de tota la província de Girona que va decidir no competir degut a la inexistència del risc 0 en el món de l’esport amateur. Pel que sé, només hi ha hagut 3 equips en tot Catalunya que ho han fet, i nosaltres en som un. Tal i com vam preveure, la temporada es va iniciar aquest octubre, i només es va disputar un partit de lliga, després es va tornar a suspendre la competició, i evidentment, tots els clubs han pagat totes les quotes senceres. Veurem com es desenvolupa tot plegat. Passi el que passi, el Jafre tornarà a competir quan les condicions siguin completament propícies per a fer-ho, no en tingueu cap dubte. Junta, cos tècnic i jugadors estan esperant aquest moment amb fervor. Finalment, aprofito per donar les gràcies a totes aquelles

persones que d’una manera o altra donen suport al futbol de Jafre. Sabem que són temps difícils per a tothom, i que l’esport amateur no és imprescindible per a viure, però també sabem que sense futbol amateur deixaríem de viure l’autèntica essència del futbol, el futbol dels pobles petits. Ramon Mas, president de la Unió Esportiva Jafre

Equip de la U.E. Jafre. Temporada 2019-2020

Obres municipals

durant l’any

Aquest any s’han portat a terme vàries actuacions d’obra pública de les quals en destaquen especialment la construcció del mur de contenció de la pujada a la zona del Padró i la remodelació integral de la Plaça del Castell, perquè suposen canvis importants en llocs emblemàtics del poble.

Les obres de remodelació integral de la Plaça del Castell han posat al descobert les restes de l’antic castell o casa forta de la família dels Jafre

Fotografies on es pot veure l’aspecte que oferia la pujada del Padró abans de l’actuació i el que ofereix ara (tot i que a la imatge encara hi falten alguns elements com una part del mur de contenció)

Tanmateix també s’han executat altres actuacions com el nou enllumenat de l’entrada nord, que arriba fins Can Costal, la col·locació de canaleres a l’edifici de l’ajuntament, la construcció del columbari per a cendres funeràries al cementiri, la reparació de la caseta del pou vell (al pont del rec) i la renovació dels llums de Nadal. També s’ha reforçat la senyalització viària, amb la col· locació de diverses bandes reductores de velocitat, s’han reposat les llambordes que van quedar afectades per l’incendi dels contenidors del carrer Major i s’han comprat jardineres per situar-les a la Plaça Major.


DESEMBRE 2020

/17

Família nova al poble

Nova vida a Can Baus estat més senzill que no sembla, perquè des del primer dia ens hem sentit molt acollits. Pels veïns del carrer La Creu: l’Eva, la Maria i la Marta, en Martí i la Montserrat, les dues Martes de Can Jep (i l’Em!), la Fatou, i la Dolors, la Lola i la Gemma de Can Raliu; pels veïns de la baixada de l’Església: la Clara, en Joan Abel i en Yannick, el Ferchu i la Núria; i per l’Èlia i el Ramon, i l’Artal i la Teia, per l’Olivia i el Javi, el Jorge i l’Elena… Quin descobriment i quina sort! El que havia de ser una casa pensada per passar-hi temporades es va convertir, una mica a corre-cuita, en la nostra llar. I els dies més durs de la primavera van passar jugant amb el Martí, que va fer els dos anys a Jafre, i esperant l’arribada de la Isabel. I enyorant la família i els amics. Volem aprofitar aquest espai per agrair una acollida tan bonica i generosa, i per presentar-nos, és clar! Som el Gonzalo, la Neus, el Martí i la Isabel: un barceloní, una cardedeuenca mig mallorquina, i dos germanets ja gairebé empordanesos. Els dos adults som gent de lletres: professors de literatura a la universitat; els petits ja ho veurem, que encara falta moltíssim. Ens agraden els llibres (com potser alguns lectors d’El Pedró saben per una nota que vam compartir el passat Sant Jordi), la conversa amical i les sobretaules ben llargues. I la vida a l’Empordà, Un dimecres de març de 2020 vam sortir del nostre pis a la Plaça Sant Pere de Barcelona per anar a passar uns dies a la casa de Jafre, poc abans estrenada, sense saber que la nostra vida estava a punt de canviar, i molt! Una mica espantats per les primeres notícies de la pandèmia, havíem decidit anar a buscar el nostre fill Martí, llavors amb un any i mig, a l’escoleta i marxar els tres (bé, els quatre, comptant la panxeta de 6 mesos de la Neus) cap a Jafre a passar el que pensàvem que serien uns dies, o setmanes a tot estirar. Poc ens podíem esperar que acabaríem de passar l’embaràs al poble, que la Isabel naixeria a finals de juny a l’hospital de Santa Caterina de Salt i que poc després decidiríem quedar-nos a viure aquí. Ha

que estem desitjant gaudir en tota la seva expressió tan bon punt la situació sanitària canviï. La nostra casa és a tocar de l’església, al carrer La Creu. L’hem reformada a poc a poc, durant gairebé dos anys, perquè ens agraden més les coses velles, amb història, que les noves. Per això hem decidit mantenir el nom tradicional que tenia: Can Baus, la família fundadora a la primera meitat del segle XVIII. Som doncs, si voleu, els quatre de Can Baus. Hi esteu tots convidats!

Gonzalo, Neus, Martí i Isabel Desembre 2020


DESEMBRE 2020

18/

Ara fa 80 anys...

Família PlaCivil Descals (Cinquena part) La Guerra Introducció Hem explicat, en números anteriors d’aquesta revista, que el poble de Jafre fou “alliberat” per les forces nacionals el 8 de febrer de 1939. Podem dir que en aquesta data la guerra havia acabat per Jafre però no per molts jafrencs. En una paraula, havia acabat la guerra a casa nostra per molts però no teníem, en general, una veritable pau. Eren necessaris tot un seguit d’esdeveniments que portessin vida nova al nostre poble. Espanya sortia del conflicte armat el dia 1 d’abril de 1939 amb una economia desfeta. El Banc d’Espanya no tenia reserves d’or, cosa que volia dir que la nostra moneda no tenia apreciació en el món. La nostra capacitat de producció es trobava disminuïda i per aquest motiu estava supeditada a un règim d’importació a fi de suplir la manca de matèries primeres o elements bàsics però les possibilitats admissives eren reduïdes a mínims. Pel que fa referència a la riquesa agropecuària, que era la principal del nostre poble, l’impacte era important ja que es va perdre, durant el període bèl·lic, una gran quantitat de bestiar, molt necessari en aquell temps. Pensem en el treball del camp, el transport, la cria d’animals. S’havia quedat, també, sense quasi cap dels moderns elements de treball que s’havien adquirit en els darrers anys. Les antigues arades romanes (moltes vegades de fusta) foren substituïdes per altres més modernes. En el poble ja no hi havia ni bous ni vaques que llauressin els camps. La manca d’adobs industrials es feu present des del primer moment i era necessari importar-los i per això es necessitaven divises.

També hem de recordar que els sistemes de transport quedaren molt malmesos per diversos motius. El primer era degut al mal estat en què havien quedat les carreteres. Aquestes, en general, no tenien la capa de quitrà superior i per això els rocs de l’engravat s’arrencaven i es formaven sots importants. Els més vells recorden com els peons de carretera anaven posant terra en aquests sots a fi d’aconseguir un ferm més planer. Aquí podem recordar l’acudit d’en Tassis: “amb quatres espardenyots i una mica de grava així s’arreglen les carreteres de la Costa Brava”. En segon lloc, recordem que molts ponts foren destruïts pels bombardejos durant la guerra o en la retirada: el pont de Verges, el de Torroella, Sarrià... Per anar a la Bisbal es creuava el Ter entre Verges i Ultramort per mitjà d’una grossa barca que alguna vegada no funcionava degut al cabal del riu. Les vies fèrries també quedaren molt malmeses i en un principi els trens no podien funcionar amb una mínima normalitat. La manca de bones llavors era la causa que les collites no fossin abundants i que, en alguns casos, fossin insuficients per alimentar a moltes famílies. Al poble hi havia molt pocs vehicles a motor ja que havien estat requisats durant la guerra. Els pocs que hi havia tenien dificultats pel seu funcionament degut a la manca de gasolina. Per aquest motiu molts van poder funcionar gràcies al gasogen, que era una espècie de caldera instaŀlada en el vehicle, que a base de foc amb llenya, produïa un gas i aquest feia funcionar el


motor. La potència era poca però s’aconseguia que el vehicle funcionés. En esclatar la Segona Guerra Mundial, al poc d’acabar la nostra, va dificultar encara més l’adquisició de béns indispensables de tota mena, obligant, d’una part, a deixar de banda tot intent seriós de reconstrucció i a la vegada ens trobem amb un intervencionisme molt rígid de tots els sectors de l’economia i de la producció. El control del blat és el fet més indicatiu en el nostre poble. La targeta de racionament del pa, l’oli, del sucre..., tingué lloc durant molts anys, cosa que dóna fe de la manca d’aliments. Aquest fet va donar pas a l’estraperlo, és a dir, a una espècie de contraban entre els pobles i les ciutats o a l’inrevés que consistia en què la gent dels pobles venien els productes del camp, de l’horta, ous, animals de corral... i els de fora ho canviaven per productes que eren difícils d’aconseguir pels primers. Aquest sistema il·legal d’intercanvi, o algunes vegades de compravenda, es va generalitzar durant molts anys. Vicens Vives diu: “És important examinar la realitat humana i econòmica del camp espanyol que expulsà d’ell la joventut, inquieta davant el fosc horitzó de l’estancament i misèria”. Aquí hem de dir que durant la guerra i els anys posteriors, els nostres camps estigueren mancats de braços d’homes i joves acostumats al treball de sol a sol. Pensem que durant 3 anys de guerra molts homes i joves foren cridats a quintes, d’altres treballaven en el camp d’aviació de Canet o en altres serveis relacionats amb el conflicte

/19

DESEMBRE 2020

Ara fa 80 anys...

armat i finalment, alguns estigueren molt temps empresonats. En una paraula, en el poble restaven pocs homes per poder conrear els camps i atendre el bestiar. Aquesta manca de braços fou atesa per les dones, vells i criatures cosa que feu disminuir, en gran manera, les collites dels nostres camps. Aquest mal no es va solucionar en els anys immediats de l’acabament de la guerra degut a que molts combatents que portaven anys de servei militar no foren llicenciats de seguida. Alguns hagueren de fer 5 o 6 anys de mili. Un altre cas és el dels que, pel motiu que fos, restaren privats de llibertat i estaven complint penes a les presons. Tota aquesta força humana es va perdre i va provocar que la recuperació fos lenta. Privada Espanya dels habituals camps d’aprovisionament, l’intervencionisme rígid tingué pel sector industrial la visió, més o menys calcada, del model italià i alemany en els plans autàrtics que amb el pas dels temps donarà pas al Instituto Nacional de Industria que, a la llarga, va donar fruits importants. Un altre factor que perjudicà a moltes famílies fou que els diners que guardaven, moltes de les sèries no foren acceptades pel nou règim (eren les sèries emeses durant el període de guerra). Moltes persones es veieren privades d’aquell capital que tenien guardat en cas de necessitat. Cal tenir presents tots aquests factors per entendre com vivia la gent del nostre poble durant els primers anys de la postguerra.

Imatge del carrer Major i la pujada al Castell


DESEMBRE 2020

20/

Ara fa 80 anys...

La postguerra. Les presons, l’exili... La fi de la guerra no va significar la fi del patiment. El panorama era desolador. Dotze jafrencs havien mort com a conseqüència de les accions bèl·liques i molts dels que havien sobreviscut estaven empresonats, desapareguts o a l’exili. Pere Pagès Teixidor (de Cal Boix) va estar anys empresonat al Batallón de trabajadores nº 126 de Sondika (Vizcaya) i quan va sortir va marxar a França i durant trenta anys no se’n va saber res, fins i tot la seva família el va donar per mort. Martí Pibernat Vidal (de Can Candi) estava empresonat des de l’agost de 1938 a la presó provincial de Després de fer la guerra al Santander. Pere Pagès bàndol republicà, Llorens TeixiGuanter (de Can Benidor així com la resta dels suto) era a la Prisión Propervivents de les lleves del 39, vincial de Valdenoceda 40 i 41, van haver de tornar a (Burgos). Josep Teixifer el servei militar a l’exèrcit nacional dor Pagès (de Can Magí Matas) que l’any 1937 havia estat condemnat a 12 anys i un dia de presó per abandonar l’exèrcit nacional, era a la presó de Valladolid, Joan Caixas Puig (de Ca la Caterineta) estava empresonat a Santoña (Santander). Miquel Batlle Estany (23 anys) estava al Batallón de Trabajadores nº 116 de Zaragoza, el seu germà Joan Batlle Estany, de 35 anys (de Can Batlle), també estava empresonat, Lluís Sadurní Hugas (de Cal Sagal) estava desaparegut i Lluís Almar Carbó (de Can Norat) s’havia exiliat a França. Josep Hugas Grau (de Can Casals) estava pres a Santander. Josep Xuriguera (de Can Vadó Mariano) i Salvador Feliu (de Can Pep Frare) es quedaren a França i no tornaran a Jafre. Josep Vilert, que havia estat membre del comitè, havia creuat la frontera el 30 de gener i també era a l’exili.

Lluís Almar Carbó de Can Norat (a l’esquerra) hagué de marxar a França. Aquesta fotografia està feta al camp de refugiats d’Argelers l’any 1941. El text que l’acompanya diu: ”A mi família: desde el campo de Argelés el 14 de marzo del 41. Mi posición firme, al lado de los amigos. Formal y algo molesto por los aires de la playa. Ved al fondo las barracas a las que tengo hasta cariño ya” Font: arxiu familiar de Joaquim Hugas Almar

Algunes famílies, quan van saber que tenien familiars tancats als camps de concentració francesos van travessar la frontera de forma clandestina, aconseguiren trobar-los i convèncer-los que tornessin. Aquest és el cas de Llorens Teixidor Pagès de la lleva del 40 (19 anys). La seva germana, l’Enriqueta Teixidor (de Cal Frare) i la Maria de Cal Rajoler, van anar a França i, amb l’ajut de la Llúcia Teixidor de Cal Rajoler; que al principi de la guerra s’havia fet miliciana i ara residia al país veí, aconseguiren treure’l del camp d’Agde i tornar a Jafre travessant les muntanyes a peu per no ser descoberts. Les seves penalitats però no acabarien aquí perquè Llorens Teixidor i la resta dels supervivents de les lleves


del 39, 40 i del 41 haurien de fer el servei militar amb l’exèrcit nacional la qual cosa els suposà uns quants anys més de penúries lluny de casa. Tot i que hi va haver qui va tenir més sort, com Lluís Carbó (de Can Pei) de la lleva del 40, que va poder fer el servei a Girona la qual cosa li va permetre passar molts caps de setmana a casa.

DESEMBRE 2020

/21

accés a un d’aquests informes i no sabem quines persones del poble van respondre dels seus veïns i d’aquesta manera permetre que poguessin tornar a casa. En l’únic informe que hem pogut consultar, Pompeyo Roura (de Can Font) i Josep Font (de Can Diego) actuen d’avaladors de Josep Teixidor (en Jepet de Can Magí Matas) tancat des de l’agost de 1937.

La repressió A partir del febrer de 1939 van començar a arribar a l’Ajuntament peticions d’informes de conducta política, sindical i social d’alguns veïns del poble. Es tractava dels jafrencs que havien estat combatents de l’exèrcit republicà i que havien estat empresonats al rendir-se. Aquestes demandes provenien de camps de presoners i presons de diferents indrets de l’estat (Sondika, Santander, Valdenoceda, Valladolid, Santoña, Zaragoza). Volien saber què havien fet abans i durant els Segells de l’Ajuntament primers mesos del conflici de la Falange te. La resposta que rebien (any 1939) determinava quin seria el destí dels empresonats. Si, segons el seu criteri, era satisfactòria s’alliberava al presoner i si no ho era, se’l traslladava a una presó o a un batalló de treball. Hi ha constància que el consistori municipal envià informes a diferents presons i “Comisiones Clasificadoras de Prisioneros y Presentados”. El 24 de febrer s’envià l’informe de Joan Caixàs (de Ca la Caterineta), el 2 de maig els de Josep Hugas (de Can Casals), Martí Almar (de Can Norat) i Miquel Batlle (de Can Batlle). Als informes, a banda de les dades personals, normalment s’hi feia constar la militància política i sindical abans del 18 de juliol i durant la guerra, si havia tingut càrrecs directius, la seva actuació i si havia anat voluntari al front. També s’hi havia de fer constar si era desafecte, indiferent o adherit a la causa franquista. En aquest punt és important ressaltar la importància dels avaladors. Per poder sortir de la presó calia que dues persones addictes al movimiento informessin favorablement. Malauradament només hem tingut

Informe de l’any 1939. Pompeyo Roura (de Can Font) i Josep Font (de Can Diego) actuen d’avaladors de Josep Teixidor Pagès (en Jepet de Can Magí Matas) que es trobava a la presó des de 1937 i que hi continuaria fins el juny de 1940. Font: família Teixidor Jofre

El 18 d’abril l’Ajuntament lliurà a Josep Carbó (de Can Pei) el certificat de depuració que li envià la corresponent “Comisión clasificadora”. El dia 25 del mateix, el consistori comunicà a la comissió classificadora que havia lliurat “8 certificados o fallos de otros tantos mozos” (no coneixem a qui es referien). El dia 15 de maig de 1939, l’Ajuntament envià al “Puesto de la Guardia Civil de Verges un estado de los individuos en campos de trabajo y otro de los que sirven en el Ejército Nacional”. Malauradament tampoc hem pogut trobar el document a què es fa referència. El 20 de novembre s’enviaren “los informes pedidos de Miguel Batlle Estany” al Batallón de trabajadores nº 116 de Zaragoza. El dia 21 s’envià una instància “al Exmo. Sr. General de la 4ª región militar”


DESEMBRE 2020

22/

Ara fa 80 anys...

sobre la depuració de Juan Vila (de Can Patiua). Set dies més tard, l’Ajuntament envià tres certificats de la conducta de la mateixa persona a la “Junta de Clasificación y Revisión de Gerona”. En l’anotació del registre de sortida s’hi fa constar que els informes són de l’alcalde, de la delegació local de la Falange i de la Guàrdia Civil. El 2 de desembre s’enviaren més informes sobre Miquel Batlle (de Can Batlle) que encara estava pres a Zaragoza. També s’envià l’informe sol·licitat de Josep Teixidor (de Can Magí Matas). La majoria dels que estaven a la presó serien alliberats si aconseguien l’aval de dues persones que les autoritats consideraven afectes o traslladats a Batallones de Trabajadores si encara no havien estat depurats o se’ls considerava desafectes. En aquests batallons eren obligats a treballar en feines com construcció de ponts i carreteres, reconstrucció d’edificis i altres infraestructures. Aquesta classificació no afectà només als combatents. A Jafre, com a tots els pobles, tant la Guàrdia Civil com “la delegación local de la Falange Española” inicien la confecció d’uns fitxers amb l’historial de tots els veïns classificant-los segons el seu grau d’adhesió al franquisme. El 28 de març de 1939, el Govern Militar de Girona, publicà la següent ordre: “Siendo imprescindible conocer con exactitud, en todos los pueblos de esta provincia, el nombre de todos los individuos de filiación izquierdista que hayan colaborado con el llamado [Frente Popular], a los efectos de llevar a cabo el embargo de todos sus bienes e incautación de sus cuentas corrientes, es necesario que todos los Alcaldes envien, a la brevedad possible, relaciones de estos individuos, en triplicado ejemplar, a este Gobierno Militar. En la misma se anotarán todos aquellos que hayan desempeñado cargos como Alcaldes, Concejales, Jueces Suplentes, presidentes de Casas del Pueblo, Cooperativas, Sindicatos, entidades en general, fiscales suplentes, presidentes de jurados mixtos, en una palabra todos los dirigentes responsables de todo lo ocurrido. Igualmente remitiran otra relación, también en triplicado ejemplar, de aquellos sujetos que se consideren desafectos a Nuestro Glorioso Movimiento, y que se hallen en un estado de tibieza e indiferencia, muestren con sus hechos frialdad y desagrado con nuestra Santa Cruzada, indicando en qué situación

económica se encuentran, al objecto de imponerles las multas a que se hagan acreedores por sus actos. Asimismo en cada localidad se formará una junta, compuesta por seis personas honorables y solventes, de la que formarán ineludiblemente parte los Jefes de Milicias y locales de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, si los hay, para inspeccionar dichas relaciones, con el objeto de que los encargados de extenderlas no eximan en ellas a parientes y amigos o gente recomendada, pues dichas relaciones hay que hacerlas con la más estricta JUSTICIA, exenta de pasiones en absoluto. Espero que todos los Alcaldes, principalmente, esmeren su celo en el cumplimiento de cuanto se ordena, pues si tanta sangre se ha derramado en defensa de nuestro sagrado ideal para combatir tantos desmanes cometidos por los citados individuos, es muy justo que, cuando la hora ha sonado, paguen sus cuentas con Justicia, sin contemplaciones de ningún género El Coronel Emílio Gomez del Villar. Gobernador Militar de Gerona”. Hi ha constància que el 3 de juny l’Ajuntament va enviar “al comandante del Puesto de la Guardia Civil de Verges” les fitxes de Lluís Pibernat (de Can Candi) de la lleva del 40 que havia mort al front. També foren expedientats els alcaldes i els republicans electes de la immensa majoria dels consistoris de pobles i ciutats de Catalunya així com els dirigents obrers i sindicalistes de tot el país. Sebastià Alabau, alcalde de 1934 al 1937, fou empresonat el 6 de juliol de 1939 a la presó de Girona. No en sortiria fins el 5 de gener de 1940. Segons sembla va costar trobar dos veïns que l’avalessin. La seva família encara recorda que quan estava tancat, els de la presó li deien: “Alabau, que estrany que tingui tants avals de Torroella i pobles de fora i no en tingui del seu poble”. Josep Pibernat, alcalde des del novembre de 1937 al juny de 1938, fou empresonat el 9 d’agost i sortí en llibertat provisional el 8 de gener de 1940. Més tard, tornaria a ingressar-hi. Josep Alabau Mascarreras, alcalde del juny de 1938 fins l’entrada de les tropes nacionals també fou empresonat així com Joan Hugas Sàbat (de Can Pou), Josep Bonany Torrent (Pitu Raliu), Josep Teixidor Vila (de Cal Rajoler) per haver estat consellers de l’Ajuntament, Narcís Domènech (de Can Bacaina), Martí Teixidor (Tassis) i Isidre Alabau (Sidro Quelillo) per haver format part del comitè antifeixista. També Joan Alabau (de Cal Curt) com a dirigent del Sindicat Agrícola i conseller de l’Ajuntament.


DESEMBRE 2020

/23

Alguns dels jafrencs “de filiación izquierdista” que foren detinguts durant el 1939 per haver col·laborat amb el Front Popular

Encara es recorda com durant aquells mesos de captiveri els familiars més directes, sobretot les esposes, els visitaven a la presó de Girona i els portaven menjar. El fet de no haver-se produït cap execució i el testimoni favorable de Mossèn Joan Suriñach, entre altres, van ser determinants per la sort d’alguns dels detinguts. El 23 de desembre de 1939 l’Ajuntament envià al jutge instructor del jutjat militar número 2 de Girona “un informe del Ayuntamiento y demás autoridades locales sobre la

conducta de los vecinos que constan en dicho informe”. Catorze dies després es deixaren en llibertat els set veïns de Jafre que havien estat varis mesos empresonats. També foren represaliats, entre altres, Gabriel Bonany per haver estat el jutge municipal i Josep Alabau Esteve (de Can Pinus Matas) per haver estat membre del sindicat agrari local1. 1

Font: http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal


DESEMBRE 2020

24/

Ara fa 80 anys...

Relació de Jafrencs a qui se’ls va aplicar un procediment judicial militar


DESEMBRE 2020

/25

Font: Arxiu Nacional de Catalunya. LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Llista de procediments judicials militars

A títol d’exemple es mostra la cronologia dels fets de les causes dels germans Josep i Martí Pibernat de Can Candi. Josep Pibernat Vidal que fou alcalde del 7/11/1937 al 5/06/1938 (7 mesos)


DESEMBRE 2020

26/

Ara fa 80 anys...

Depuració del Secretari Josep Satlle Hugas publicada al BOPG del 13 de gener de 1940 Alcaldía de Jafre Este Ayuntamiento, en la sesión celebrada el día 23 de los corrientes, tomó el siguiente acuerdo: "A continuación, el señor Presidente puso de manifiesto el expediente de depuración formado por el señor concejal Instructor nombrado al efecto, y el Ayuntamiento, visto dicho expediente; teniendo en cuenta los informes emitidos por los señores Alcalde, Jefe de F.E.T., Jefe del Puesto de la Guardia Civil, Juez municipal y Cura Párroco, todos favorables y que corroboran la buena conducta observada por el Secretario don José Satlle Hugas durante el período rojo; y teniendo en cuenta, también, que durante los ocho días que ha estado de vista pública dicho expediente con la declaración jurada presentada por el interesado,

no se ha presentado ninguna denuncia ni reclamación ni escrita ni verbal contra la actuación de dicho Secretario; por unanimidad acuerda declarar «suficientemente depurado al funcionario don José Satlle Hugas y admitirlo sin imposición de sanción." Jafre, 27 de diciembre de 1939.—Año de la Victoria.- El Alcalde, Martín Batlle. Segons el Padró d’habitants de la ciutat de Girona de l’any 1940, hi havia tres persones nascudes a Jafre que, a data de 31 de desembre, encara complien condemna a la Presó Provincial, instal·lada a l’edifici del seminari. Aquestes eren: Martí Pibernat Vidal (de Can Candi) de 25 anys, Josep Feliu Font (en Pep Frare) de 58 anys i el seu germà Pere Feliu Font de 49 anys condemnat a 30 anys de presó per “auxilio a la rebelión militar”. Aquest darrer vivia a Bordils.


DESEMBRE 2020

/27 Qüestionari del 28 de setembre de 1939 Per fer més complet l’estudi de la Guerra Civil a Jafre aportem i estudiem un document que es guarda a l’Arxiu Parroquial que té gran relació amb el que va passar al nostre poble en aquells moments tan delicats. El Butlletí del Bisbat de Girona del 20 de juliol de 1939 indica que totes les parròquies del bisbat rebran dos qüestionaris iguals que una vegada completats pel rector respectiu els entreguin a l’Arxipreste (en el cas de Jafre al rector de Torroella de Montgrí) i aquest, una vegada revisats, els signarà i segellarà i un el retornarà al rector a fi de que el dipositi a l’arxiu i l’altre el remetrà al Bisbat a fi de poder fer un estudi total i tenir una veritable base de dades del que va passar al nostre bisbat en el període de guerra i enviar-ho a Roma per tal que l’Arxiu Vaticà tingués una documentació completa de tot el que havia succeït. Aquests qüestionaris foren completats per mossèn Miquel Feliu, el nou rector de Jafre, i porten la data del 28 de setembre de 1939. Les respostes ens aporten una gran informació, evidentment, vista des de l’òptica de l’església que havia perdut moltes coses de valor, a més del sacrifici generalitzat dels seus membres (no és el cas de Jafre). Cal llegir amb molt de deteniment les respostes que dona Mn. Miquel ja que són, en general, concretes i equilibrades. No cita noms de persones de la població que poguessin sortir-ne perjudicades. Mira d’exposar els fets de la manera més planera possible. Diu veritats però amb serenor. Aquesta manera de procedir fou molt important per concedir avals i remissió de penes per poder sortir de la presó als que havien estat detinguts. Els jafrencs empresonats no restaren, molt de temps, lluny de casa seva tal i com succeí a veïns d’altres localitats veïnes. Aquest escrit no transmet, en general, cap esperit de venjança i sí una manera d’esperar temps millors. El que fou arxiver del bisbat de Girona Mn. Josep Maria Marquès, fa temps, m’indicà que aquest informe de Jafre era dels més clars i serens dels dipositats en el Bisbat de Girona i que valia la pena estudiar-lo ja que indicava que Mn. Miquel l’havia redactat amb molt de tacte a fi de no perjudicar a ningú, sense deixar de dir la veritat, cosa molt difícil en aquells moments. A l’arxiu del Bisbat es poden consultar totes les respostes que donaren els rectors dels fets ocorreguts a cada una de les parròquies.

El qüestionari està dividit en cinc grans apartats que són: I Qüestions generals, II Persones, III Coses sagrades; IV Altres possessions de l’Església i V Culte. No tractarem aquí les preguntes que es deixaren sense resposta ja que no fan referència a la població a fi de no allargar el text. Per exemple, en l’apartat III, en el número 7 es demana: “Dígase lo mismo de las iglesias y conventos o casas religiosas”. Aquesta pregunta no té aplicació a la nostra població motiu pel qual no hi figura. En alguns casos hem cregut oportú posar un número després de la resposta de Mn. Miquel indicant que al final del treball es trobaran les notes aclaratòries corresponents. CUESTIONARIO I CUESTIONES GENERALES De los hechos ocurridos en las parroquias y arciprestazgos de la diócesis de Gerona con motivo del movimiento nacional del 18 de julio de 1936. 1) Si antes de la revolución, especialmente desde las elecciones del 16 de febrero de 1936, se creó en esa parroquia alguna situación violenta contra la Iglesia o contra el orden social. Concrétense hechos todo lo posible. No antes al contrario, fue de las únicas parroquias que pudo celebrar la Solemne Procesión de Corpus del año 1936, dando la Autoridad Municipal toda clase de facilidades y garantías de respeto y orden (Veure nota I) 2) ¿Cuál fue el resultado de las elecciones generales de 16 de febrero de 1936? Centros políticos que existían y su preponderancia. Fue favorable a las izquierdas con una mayoría de 80 votos. Centros: “Lliga” y “Izquierda” siendo esta la dominante desde la República. 3) Actuaciones revolucionarias inmediatas a la guerra: su relación con la Iglesia. ¿Se formaron listas negras y que personas entraron en ellas? Actuaciones = No ¿Listas negras? Se ignora. 4) Actitud del pueblo antes de les desmanes ocurridos: ¿fueron de la misma localidad los que causaron atropellos? si fue así, ¿hubo reacción por parte del pueblo? ¿Adoptó éste medidas extraordinarias para salvar la vida del párroco y sacerdotes, o por el contrario, delató y causó su muerte? El pueblo mostró su disgusto. El pueblo y dirigentes acordaron, ante las continuas amenazas exteriores, hacer un simulacro de destrucción, pero como entre ellos había algunos extremistas


DESEMBRE 2020

28/

Ara fa 80 anys...

se destruyó todo el mueblaje con los consiguientes deterioros en el edificio del templo. El mismo comité ayudó a cargar los muebles del Sr. Ecónomo y facilitó su huida con un pase de simple ciudadano. (Veure nota II) El Ayuntamiento no molestó al Reverendo Musquera que estuvo aquí escondido (Veure nota III) 5) ¿Hubo defecciones durante el dominio de los rojos? Un buen número. 6) ¿Qué efecto ha producido en la estimación del pueblo el cambio de régimen marxista por el Gobierno Nacional? Ha sido recibido con entusiasmo y alegría por la inmensa mayoría del pueblo; incluso el Ayuntamiento rojo salió a recibir a los Nacionales. (Veure nota IV) 7) ¿El hecho de la guerra ha producido en el pueblo reacción religiosa y en el sentido de mejora de costumbres? La aportación de datos estadísticos y puntualización de los hechos sería muy conveniente Se nota alguna reacción religiosa y bastante mejoría en las costumbres. 8) En especial dígase si los católicos han demostrado solicitud en regularizar su situación religiosa, legalizando matrimonios, bautizando a sus hijos, aplicando sufragios por sus difuntos, etc. Afirmativamente en todos sus puntos.(Veure nota V) PERSONAS II 1) Si los sacerdotes, religiosos y seminaristas de esa parroquia fueron perseguidos, encarcelados, maltratados o martirizados refiérase la actitud de las víctimas ante estos atropellos y desmanes. Negativamente (Veure nota VI) 2) .. 3) .. 4) Si fueron asesinados, dígase si fueron detenidos, encarcelados u obligados a ausentarse; lugar y tiempo de la detención; encarcelamiento o ausencia: si fueron objeto de vejámenes y malos tratos, clase y tiempo de duración de estos. Aconsejaron al Sr. Ecónomo a que se ausentase para su bien.

III COSAS SAGRADAS 1) Si la iglesia parroquial y demás de la demarcación fueron saqueadas, destruidas o notablemente mutiladas en su fábrica. Saqueadas y algo mutiladas. 2) Si fueron incautadas y destinadas a otros usos ¿Cuáles fueron estos? La parroquial incautada y utilizada para almacén del sindicato y habitación de refugiados. El Santuario: obligaron a los co-

lonos a utilizarlo para almacén, librándole de males peores. 3) ¿Cuántas y cuáles, no habiendo sido destruídas, fueron cerradas al culto? Las dos anteriores. 4) Cálculo global aproximado de los daños sufridos en sus fábricas por los templos parroquiales y demás de la demarcación. Doscientas cincuenta mil pesetas. (Veure nota VII) 5) Santuarios y ermitas existentes en esa parroquia. Dígase si fueron destruídas o mutiladas, y consígnese el cálculo aproximado de los daños sufridos. Santuario de la Virgen de la Font Santa. Destruido el mueblaje y respecto de la fábrica. Daños: unas diez mil pesetas. (Veure nota VIII) Capilla de Sant Antonio de la Salvetat: muebles: dos mil pesetas. (Veure nota IX) 6) Si no fueron destruídos a que fueron destinados Para almacén. 7) .. 8) Si fueron destruídos o sufrieron graves desperfectos el coro, órgano, retablos, etc. de las diversas iglesias de la demarcación. Los retablos completamente destruídos. 9) .. 10) Si entre las imágenes de Jesucristo, de Sma. Virgen o de los santos había alguna que fuese objeto de especial devoción. La imagen de la Santísima Virgen de la Font Santa y Sant Antonio Abad. 11) Vasos sagrados, campanas, ornamentos y otros objetos de culto destruídos o desparecidos. Consígnese su clase, número, valor histórico y artístico. Han desaparecido 3 campanas de la parroquia y una del Santuario, los remates de ambos bordones, una hermosa y grande lámpara-Salomón de cristalería y casi todos los ornamentos. Y un barco-exvoto de valor artístico que estaba en el Santuario. Quedó una campana con grandes desperfectos y ambas del reloj. (Veure nota X) 12) Valor aproximado global de las pérdidas sufridas en cuanto a cosas y mobiliario litúrgico, por la parroquial, filiales y demás iglesias y capillas. Doscientas quince mil pesetas ut supra (Veure notes IV i V) 13) Si durante la revolución se incautaron del cementerio. Ya era municipal. 14) Si fueron profanados el cementerio general y los particulares. En el cementerio no, pero fueron saqueadas las del templo y una del cementerio antiguo parroquial. 15) ¿Fueron profanadas las sepulturas o la de algún personaje famoso? Ut supra. (Veure nota XI) 16) ..


17) ¿Cómo se ha realizado la inhumación de los cadáveres (durante el tiempo de dominación marxista) de los católicos y de los enemigos de la Iglesia? Sin sacerdotes. IV OTROS BIENES DE LA IGLESIA 1) Si la casa parroquial y otros edificios de pertenencia de la parroquia fueron total o parcialmente destruídos: importe global aproximado de los daños causados. No. 2) Si fueron incautados los edificios no destruidos y a qué uso se dieron. Para comité y refugiados. V CULTO 1) Si el culto católico fue parcial o totalmente suprimido en esta parroquia durante el dominio rojo y por qué causa: prohibición, temor justificado, falta de sacerdote, etc. Totalmente y por las tres razones. 2) Promedio de tiempo en que estuvo suspendido todo culto religioso, público y también privado. Durante toda la dominación roja. 3) ..

4) ¿Se dieron imitaciones sacrílegas de culto católico? ¿Se utilizaron para ello ornamentos y utensilios sagrados? No y no. 5) ¿Se profanaron las Sagradas Formas o las imágenes? Forma de la profanación y en qué imágenes se cebó particularmente la impiedad. Otros sacrilegios si los hubo. Se destruyeron todas las imágenes del templo y las particulares. 6) Durante el dominio extremista, ¿se celebró clandestinamente el culto católico en algún sitio? ¿Se administraron sacramentos? Consígnese la forma en que se tenía el culto, sus actos principales, la forma de administración de los sacramentos, especialmente el de la Penitencia y Eucaristía. Forma usual de la celebración de los matrimonios y abusos que en este punto se hayan cometido. Se celebró en casas particulares. Se administraron sacramentos de Penitencia, Eucaristía, Matrimonio. (Veure nota XII) 7) Frutos de vida cristiana que lograron con ellos, o posibles abusos que se cometieron. Algunas familias recibieron los Santos Sacramentos, oyeron algunas misas.

NOTES: I L’Ajuntament demanà a la Guàrdia Civil de Verges que es fes present a Jafre el dia de Corpus a fi de que no es presentés cap problema en el transcurs de la processó. Aquesta es va fer sense cap incident. La satisfacció del poble, parròquia i Ajuntament fou molt important.

En parlar de Mn. Joan Suriñach, anteriorment quedà molt clar com el president del Comitè i l’Alcalde el portaren amb el camió de la bòbila fins a Sant Pau de Segúries a casa de la seva germana. Ell sabia que des d’allà li seria molt fàcil passar a França. Ja que com a fill de Rocabruna i gran caçador coneixia els camins per arribar al país veí, tal com va fer.

II

Mn. Josep Mosquera, rector de Sant Llorenç de les Arenes, passà tot el temps de guerra a la casa de la Font Santa, lloc on vivia la seva germana i el seu marit. Tot el poble ho sabia però mai ningú el molestà. Ell també es mostrà molt discret. Si sortia, pel motiu que fos, ho feia de nit i amb molta discreció tal i com veiérem quan vam explicar el casament de D. Carlos Maria Esteve de Rich en el número anterior d’aquesta revista.

III

També durant la guerra estigueren amagats, mossèn Carlos Vidal de Verges i mossèn Joan Puig rector de Llers. En dir que l’Ajuntament sortí a rebre els nacionals, ajudà molt a l’hora dels avals. Crec que aquesta resposta és clau per dir que la vida continua i que el que calia era mirar vers el futur i no quedar-nos en el passat.

IV

Durant els pocs mesos que hi ha entre l’entrada dels nacionals i la data d’aquest informe, s’havien batejat tots els nadons nascuts durant la guerra i s’havien celebrat els matrimonis canònics que s’havien celebrat de forma civil. Segons el dietari parroquial veiem com es van celebrant tota mena de sufragis pels difunts, funerals, novenes, aniversaris, misses…

V

Hem indicat anteriorment com el rector fou portat pels responsables locals a casa de la seva germana a Sant Pau de Segúries, com Mn. Mosquera residí a casa dels seus familiars durant tot el període de guerra i com Mn. Carlos Vidal i Mn. Puig estigueren un temps a Jafre sense que els passés res.

VI

VII VIII

Aquesta manera de procedir ens pot semblar ridícul, però hem de pensar que en aquells moments era una qualitat força important. La imatge de la Verge de la Font Santa era de talla esculpida a l’any 1461.

Aquesta capella estava sense culte des de feia anys ja que quedava dins d’una propietat particular. L’any 1945 la Parròquia renuncià als drets que tenia sobre la capella i la casa Descals contribuí en la construcció de l’altar de Sant Antoni de la parròquia.

IX

En el número anterior de “El Pedró” s’explica com es va salvar la campana grossa actual gràcies a la intervenció de l’alcalde d’aquells moments en Sebastià Alabau.

X

XI

Foren profanades, de l’interior de l’església, la tomba de la casa Rich, Pou i Saguer i en l’exterior una de la casa Rich.

XII

DESEMBRE 2020

/29

Segons els llibres parroquials es va celebrar un casament, el de D. Carlos, i diversos baptismes.


DESEMBRE 2020

30/

Personatge local

Mossèn Miquel i la Guerra Civil A l’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Mn. Miquel Feliu i Vilanova regia la parròquia d’Ultramort des de l’any 1934. Mn. Miquel havia nascut a Tortellà (Garrotxa) el dia 19 de gener de 1889. Els seus pares eren en Silvestre Feliu i Guïbes i Maria Gràcia Vilanova i Serradell, tots dos fills de Tortellà. El matrimoni tingué 3 fills: en Gabriel, en Pere i en Miquel. En Gabriel ingressà a l’ordre caputxina prengué el nom de Climent i serà conegut, com a frare, amb el nom de Pare Climent de Tortellà. Aquest, l’any 1932, anà a la missió de Bluefields a Nicaragua, missió que tenien encarregada als caputxins catalans. El bisbe del lloc era el pare Maties Solà, també caputxí català, que en el seu temps havia estat professor del pare Climent. L’any 1942 la manca de frares fou la causa de que, en no poder atendre de forma deguda la missió, molts frares havien estat assassinats durant la Guerra Civil, el Pare Maties renuncià al càrrec i ell i els altres missioners retornaren a Catalunya. L'altre germà, en Pere, estava casat i residia a Mataró i treballava a la indústria tèxtil. Era pare d’un fill i una filla. En Miquel, el petit, estudià al Collell la carrera sacerdotal i treballava com a fàmul, és a dir, es guanyava la carrera amb el seu treball, ja que la seva mare vídua no podia pagar-li els estudis. Acabà la preparació sacerdotal al seminari de Girona. La seva promoció sacerdotal tingué lloc el 22 de setembre de 1923. Tot seguit, passà a exercir el seu ministeri com a vicari de Maçanet de Cabrenys, l’any següent a Crespià, el 1925 a Riudarenes i el 1926 a Arenys de Munt amb residència a Torrentbó. Era costum, des de feia molts anys, que un vicari d’Arenys de Munt residís a Torrentbó, llogarret que forma part del municipi i parròquia d’Arenys de Munt (Maresme). Torrentbó era un lloc d’estiueig de famílies importants de Barcelona i durant tot l’any hi vivien famílies que estaven al servei dels senyors. El vicari ensenyava als fills d’aquestes famílies que en quedar lluny de la capital del municipi els era difícil anar a l’escola i així, a més d’atendre espiritualment els veïns del lloc es cuidava també de l’escola. L’Ajuntament es feia càrrec d’abonar al sacerdot la paga corresponent pels serveis prestats. Mn. Miquel residí a Torrentbó des de l’any 1926 al 1934.

Aquests anys el marcaren molt durant la resta de la seva vida, ja que tingué sempre un tracte i una consideració especials vers els infants. Les seves sessions de catecisme eren molt pedagògiques i emprava, ja en aquells temps, material especial com les filmines, làmines… Li agradava molt, també, que els infants prenguessin part en representacions teatrals… L’any 1934 deixà Torrentbó i passà a la parròquia d’Ultramort amb el càrrec de regent. El rector oficial residia a Girona però no havia renunciat al càrrec. Mn. Miquel volia ser rector d’una parròquia, és a dir, tenir plaça en propietat; és per això que prengué part en els exàmens corresponents anomenats oposicions que es feren a Girona entre el 12 i 14 de maig de 1936.


Durant els fets de 1936 Mn. Miquel, que vivia amb la seva mare, escoltà i posà en pràctica els consells i els oferiments de la bona gent d’Ultramort. Abandonà la casa rectoral i ell i la seva mare passaren a una petita edificació que els oferiren mentre esperaven esdeveniments. A la rectoria hi restaren totes les seves pertinences i calia retirar-les abans no fos massa tard. La família de Ca la Pepa Naci que, en aquells temps, vivia a Ultramort s’encarregà de retirar tots els mobles i demès i guardar-los a casa seva. Una vegada acabada la guerra ho retornaren tot al seu lloc. Mn. Miquel mostrà, sempre, un gran record d’agraïment a aquesta família i moltes vegades els visità a la nova residència del Mas Carbó de Rupià a l’absentar-se d’Ultramort. En veure que les coses no es calmaven i seguint les indicacions de la gent de la població, decidí traslladarse, ell i la seva mare, a Mataró ciutat on residia el seu germà Pere. Uns veïns procuraren que poguessin arribar a la parada de la Sarfa a primera hora del matí sense ser vistos per ningú que els pogués perjudicar. Amb autobús arribaren fins a Flaçà i d’aquí, amb el tren, fins a Mataró sense cap contrarietat. Trobaren estada a casa del seu germà durant tot el temps de guerra. En no ser conegut a Mataró li permeté portar a terme alguns serveis religiosos de manera clandestina. Ell explicava que ho tenia tot dissimulat com si fossin medicines: l’aigua beneïda la portava en una ampolla d’Aigua del Carme, les partícules en una capsa de Laxen Busto... Una vegada acabada la guerra, Mn. Miquel retornà a Ultramort junt amb la seva mare que estava molt delicada. En arribà al poble, procurà endreçar el temple parroquial a fi de poder atendre la feligresia. Sabem pel llibre de baptismes que el dia 8 de març inicià tota una sèrie de baptismes i casaments. Com he indicat anteriorment, Mn. Miquel havia fet oposicions per ser rector. No podia quedar-se a Ultramort ja que la plaça era ocupada per Mn. Francisco, que conservava el títol de rector. En l’adjudicar-se les parròquies, l’abril de 1939, Mn. Miquel va escollir la de Jafre per poder estar a prop d’Ultramort. El dia 27 de juliol tingué lloc la seva entrada solemne a Jafre acompanyat de molta gent d’Ultramort. Els jafrencs el sortiren a rebre al límit del terme municipal (Baixada de les Closes). En els llargs anys d’estada a Jafre sempre deia que era feliç de veure, des del terrat de la rectoria, el poble d’Ultramort. Una vegada instal·lat a Jafre continuà la tasca iniciada pel seu antecessor Mn. Suriñach: arranjar l’edifici de l’església parroquial que havia quedat totalment

DESEMBRE 2020

/31

desmantellada, administrar els sagraments que no s’havien portat a terme durant els anys de guerra. El 28 de setembre va contestar el qüestionari sobre la guerra que el Bisbat havia enviat a totes les parròquies de la diòcesi. Per la importància d’aquest, hem cregut oportú presentar-lo d’una manera completa en un altre apartat d’aquesta revista. Durant aquesta postguerra s’arranjà la Plaça de l’Església i es traslladaren al Cementiri Municipal les restes que encara quedaven al Cementiri Parroquial. Allà on hi havia els nínxols de la família Rich (els únics que hi havia en aquest cementiri), s’obrí una porta que donava entrada al pis superior de la casa rectoral on Mn. Miquel instal·là una sala per cinema-teatre, una altra per reunions i catequesi... Cedí part del jardí de la rectoria a fi de poder millorar el Carrer de l’Església (el que hi ha actualment). També procurà arranjar el Santuari de la Font Santa i la casa dels ermitans. Una nota curiosa de Mn. Miquel a Jafre és que quan va restaurar el Santuari de la Font Santa veié que no hi havia campana i recordà que a Ultramort s’havia salvat una petita campana que hi havia abans de la guerra a l’interior de l’església. Demanà si la podien deixar al Santuari i li digueren que ells no la feien servir. Aquesta fou la que convocà els fidels al Santuari fins l’any 1971 que es beneí la nova i es retornà la que havia prestat la parròquia d’Ultramort agraint a la vegada el favor. Mn. Miquel fou un capellà del seu temps i amb una gran convicció, que procurà ajudar de la manera més senzilla a molta gent en aquells moments difícils de la postguerra. Guardà i manifestà sempre una gran dignitat sacerdotal. Tingué sempre present el seu origen humil. En jubilar-se passà a residir a Girona i cuidà dels serveis religiosos de la Clínica del Dr. Bofill. Morí a Girona el 4 de desembre de 1981 a l’edat de 84 anys i està enterrat al cementiri de Jafre. Josep Alabau i Coloma Xavier Vila i Soler


DESEMBRE 2020

32/

Recordant a...

Josep Grau i Font (1934-2020) nyador de tots els comicis celebrats al llarg de quatre dècades. La majoria d’ells de manera directa ja que no havia de disputar l’electorat a ningú. A excepció dels anys 1983 i 2003, amb candidatures alternatives que suposaren una oposició al si de l’Ajuntament. Aquesta última fou la darrera que va obtenir la victòria per majoria absoluta, ja que l’any 2007 es produí el tomb electoral donant la governança a l’agrupació d’electors Futur per Jafre. Així s’esdevenia el punt final del seu llarg mandat al capdavant de l’Ajuntament (47 anys).

Josep Grau, l’any 1976. Fotografia: Diari de Girona

La diada de Sant Martí d’enguany, patró de Jafre, ens portava la notícia del traspàs de Josep Grau i Font, qui fou alcalde de la nostra població durant 47 anys. En Josep havia nascut a la casa que el seu avi va fer construir al costat de la carretera (on viu en l’actualitat la seva germana Roser) el 20 de febrer de 1934. Fill de Venanci Grau de Can Serra i Dolors Font, filla de Sant Llorenç de les Arenes. Fou el segon de quatre germans: Roser, Josep, Jaume i Carlos.

Sota la seva direcció es va produir la implantació i millora dels serveis públics municipals com l’asfaltatge dels carrers, que havien estat sempre de terra, la instal·lació de la xarxa de clavegueram, la renovació de l’enllumenat públic, la construcció del Local Social, del camp de futbol i la pista poliesportiva, l’ampliació del cementiri, l’habilitació del consultori mèdic, la parada de l’autobús... suposant un abans i un després en la urbanització del poble. Col·laborà amb la Parròquia en diversos aspectes, un dels més coneguts era amenitzar les celebracions amb el seu saber musical, fins que la seva malaltia li va impedir aquesta activitat. Una figura, sens dubte, indissociable de la història jafrenca de les darreres dècades. Descansi en pau.

Va estudiar a l’escola de Jafre i al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana (conegut com els Fossos) de Figueres on va obtenir el títol de batxiller. En produir-se la mort del seu pare l’11 d’agost de 1950 a l’edat de 44 anys, va deixar de banda els estudis superiors per fer-se càrrec de la hisenda familiar. Va contraure matrimoni amb Concepció Marull Ros de Verges l’11 de setembre de 1958 al Santuari dels Àngels i van anar a viure a la casa pairal del carrer Major (Can Serra). Va esdevenir alcalde de Jafre l’any 1960 quan fou designat per ocupar el càrrec. Nou anys després es va presentar a les primeres eleccions municipals democràtiques guanyant-les sense cap rival. S’anà imposant com a gua-

Josep Grau en una reunió del consistori municipal dels anys 80


DESEMBRE 2020

/33

Epidèmies

Les epidèmies antigues La humanitat, en tot temps, ha hagut de suportar les tristes conseqüències de les malalties i epidèmies, sobretot en èpoques reculades en què la manca de medicaments i higiene ajudava a la propagació dels virus i que s’estenguessin pels nostres pobles i ciutats segant vides. Tots hem sentit parlar de pestes i epidèmies però per sort, no n’havíem viscut cap d’important que ens afectés en primera persona. Sempre pensàvem que aquestes es desenvolupaven en països del tercer món i no en el nostre tant ben organitzat i amb tota mena de medicaments. Però hem vist que a partit del mes de març d’enguany el Coronavirus19 s’ha fet present, de manera oficial, a casa nostra. Ha estat un fort sotrac per la nostra manera de viure ja que tots ens hem vist afectats, de manera directa o indirecta, per aquesta pandèmia. Entenem per pandèmia tota malaltia epidèmica que es desenvolupa a molts països o continents i que afecta, generalment, a la majoria d’individus i que té un elevat índex de mortalitat, produïda per agents patògens que es difonen per contacte directe a través del malalt o de manera indirecta. L’epidèmia és també una malaltia infecciosa que es difon a gran nombre de persones d’un territori o regió determinada. La diferència entre pandèmia i epidèmia és l’extensió geogràfica en què es manifesta la malura. Aquestes malalties contagioses i d’altres que es propaguen mitjançant contacte, les coneixem amb el nom de pestes. Tots hem sentit parlar de les pestes que flagel· laven el nostre poble o comarca a través dels temps però no en coneixíem cap de forma directa. No vull fer un estudi exhaustiu de les epidèmies que ha sofert Catalunya en general i Jafre en particular, però sí un petit repàs d’aquestes i la importància que tingueren. Sabem que en el segle VI una gran pesta assolà la part oriental del Mediterrani. És coneguda com la pesta de Justinià. S’originà no gaire lluny de l’actual Canal de Suez i s’estengué vers l’occident afectant d’una manera important a tota Catalunya. Al referir-nos a les pestes antigues, cal tenir present, que tots els afectats es trobaven amb una total indefensió degut a la manca de medicaments, d’aigua potable i amb una neteja poc acurada tant de persones com de poblacions (manca de clavegueram...).

A Catalunya podem assenyalar la pesta de 1096, en temps de Ramon Berenguer II i a les de 1195-1196 a Barcelona. A Girona se celebrà la pesta de 1285 per haver contribuït a què els francesos deixessin lliure la ciutat després d’uns mesos de setge. Aquí podem tenir present, segons sembla, un dels episodis de les mosques de Sant Narcís. Al segle XIV es produí una crisi en el món medieval que abastà els més variats aspectes de la vida local de molts pobles. És una pena que els estudis demogràfics d’aquest moment, a casa nostra, siguin incomplets per falta de documentació i poder fer un estudi de la Pesta Negra que s’inicià l’any 1348 amb una terrible mortaldat que ocasionà grans pèrdues a Catalunya. Les naus genoveses infectaren el port de Sicília des d’on la malura s’escampà per tot el món occidental. Al 1349, tot el territori espanyol estava danyat per aquesta pesta. La mortalitat a Europa fou important i immediata. A falta de dades de casa nostra posem dos exemples: Florència tenia 100.000 habitants el 1338 i passà a tenir-ne 50.000 a l’any 1351. Venècia, en el mateix temps, passà de 110.000 habitants a 70.000. Es pot dir que la població, disminuí, de forma considerable a tot el continent europeu, tant a les ciutats com en el camp. A Catalunya, la pesta es va estendre durant els mesos d’abril i maig de 1349. A banda de la pèrdua de vides humanes, a conseqüència d’aquesta malura es produïren tota mena de violències com robatoris, assetjaments... que provocà una repressió general. Moltes terres quedaren sense conrear per falta de mà d’obra cosa que ocasionà pèrdues en general i el valor de les coses canvià. El responsable del Museu d’Història Medieval de la CúriaPresó de Castelló d’Empúries, Jordi Canet, explica que «quan arribava la notícia d’un brot de pesta o malaltia contagiosa, els consellers municipals decidien per precaució el tancament dels portals d’accés a la població, és a dir, el confinament de la vila i ordenaven la vigilància amb gent armada a les principals portes i torres». També, afegeix, «es netejaven carrers i places, es tancaven edificis del comú, camins i ports». En aquesta època sorgiren diferents publicacions que donaven consells per evitar els contagis, com cuidar els malalts... L’any 1475 es publicà un compendi de la pesta que es feu molt famós i l’any 1507, any de la gran


DESEMBRE 2020

34/

Personatge local Epidèmies

pesta, se’n va fer una reimpressió. Aquesta obra tenia a la portada la imatge de Sant Sebastià i una súplica demanant el cessament de l’epidèmia. Sant Sebastià és a les nostres terres l’advocat contra les pestes, tal i com veurem més endavant. A partir de l’any 1585 tenim a Jafre una base per estudiar, d’una manera més clara, les conseqüències de les pestes i les morts que sofrí la població ja que des d’aquest any es conserva íntegre el registre de defuncions de la parròquia. El promig de morts, en aquests anys normals, oscil·la entre 5 i 8 defuncions. En anys d’epidèmies el nombre és major tal com indicarem en el seu moment. L’any 1629 s’estengué per l’Empordà una epidèmia i les autoritats barcelonines enviaren al Dr. Francesc Rossell, membre del Consell de Cent i catedràtic de medicina, al poble de Regencós a fi d’escriure un informe oficial sobre la pesta que s’havia declarat a la nostra comarca. Referent al nostre poble no he trobat cap dada curiosa. Consultat el registre de defuncions, a l’any 1628 hi figuren 3 morts, a l’any 1629 moriren 6 persones i a l’any 1632 trobem registrades 16 defuncions, un nombre molt superior al normal. 3 d’aquests, corresponen a la guerra. Eren 3 soldats francesos que lluitaven a l’Empordà. De la resta no sabem quants foren deguts a la pesta ja que les partides no ho diuen. El que sí sabem és que aquesta malura va rebrotar el 1652 i no finalitzà fins anys després. La partida de defunció de Joan Català ens diu que fou enterrat amb l’assistència de 6 persones ja que morí de mal contagiós. Hem de pensar que l’assistència de tan poques persones era degut al perill de contagi. L’any 1653 trobem 13 defuncions a la parròquia de les quals 4 són degudes a mal contagiós. Una dada curiosa la trobem en la partida del 20 de novembre que diu que el difunt morí abarracat a la vinya. És a dir, estava a la barraca de la vinya a fi de no contaminar a la resta de la família. L’any 1654 és, també, un any dolent pel nostre poble ja que a més de la pesta, hagué de suportar la guerra. Moriren a Jafre 25 persones, algunes de les quals també es trobaven aïllades en barraques (abarracades) prop de la Salvetat. L’any 1655 tenim a Jafre 15 defuncions i 19 a l’any 1656. L’any 1684 moriren al poble 39 persones. En les partides corresponents no trobem cap referència a la pesta o malaltia, però hem de creure que existí, ja que aquest nombre de defuncions és molt superior al normal. Una altra plaga mortal era la verola que causava, de forma periòdica, molts morts a casa nostra. L’any 1794 moriren a Jafre 28 persones i 35 l’any següent. L’any 1796 es descobrí una vacuna que ajudà moltíssim a erradicar

aquesta malaltia que, a l’Europa occidental, havia esdevingut endèmica. El Dr. Francesc Piguillem de Puigcerdà es convertí, a Catalunya, en una de les persones de gran transcendència en aconseguir fer desaparèixer aquesta malura. A Jafre a l’any 1796 només moriren 10 persones i 5 a l’any següent. L’any 1821 és conegut per la febre groga (mal roig) que aparegué primerament a Barcelona i zona d’influència. Aquesta malaltia arribà promptament a l’Empordà i s’estengué per tota la comarca. L’any 1826, a casa nostra, trobem 21 defuncions.

A la segona meitat del segle XIX, l’epidèmia més dominant fou la del còlera que s’escampà ràpidament per tot el Principat. L’any 1835 trobem 24 defuncions a Jafre i 23 a l’any següent. Aquesta epidèmia reaparegué, al nostre poble, amb una gran virulència els anys 1884, 1885... L’any 1884 hi hagué 26 morts i 36 a l’any següent. En parlar de la família Rich indicàvem com aquesta prengué el determini de convertir el Mas Castelló, de la seva propietat, en lloc d’ajuda per a tota la població i als malalts en particular tal i com es pot comprovar l’article del Diario de Gerona de Avisos y Notícias que


DESEMBRE 2020

/35

s’adjunta. Passaven els dies i en veure que l’epidèmia no cessava es decidí realitzar públiques pregàries al Santuari de la Font Santa. Al fosquejar, Dña. Paca de Rich, al so de la campaneta que portava, passava pels carrers de la població convocant la gent a la Font Santa on es demanava ajut a la Verge. El poble de Jafre deu, en aquests moments, el vot a Sant Sebastià que si finia la terrible pesta es faria cada any un ofici en acció de gràcies al santuari per la festivitat de Sant Sebastià. Hem de remarcar que encara avui en dia se segueix fent el compliment d’aquest vot de poble. La tuberculosi ocasionà, també, en el segle XIX moltes morts, cosa que feu que a Catalunya es creessin tota mena d’establiments per lluitar contra aquesta malaltia. El bacil que causa la tuberculosi fou identificat i descrit el 24 de març del 1882 pel metge alemany Robert Koch. La qual cosa va permetre obtenir una vacuna. A partir de l’any 1870 trobem en el registre un nombre de defuncions superior al normal. Aquestes morts eren degudes a la tuberculosi, el tifus i el còlera. A l’any 1873 moriren a La pesta negra, la pesta bubònica, còlera, tifus, grips, sífilis, tuberculosi o malària, entre Jafre 20 persones, 28 el 1875, altres, delmaren la població i afectaren molt negativament l’economia i el comerç 23 a l’any 1876, 30 el 1883 i 36 a l’any 1886. Al segle XX la malaltia més contagiosa i important fou paregué de forma cíclica però no amb tanta virulència. la febre tifoidea (el tifus) de la qual hem sentit parlar Gràcies a les vacunes, aquesta epidèmia ha deixat de ser moltes vegades als nostres pares i avis. mortífera a casa nostra. Oferim un retall de la premsa L’epidèmia de la grip es feu molt present en tot el segle gironina de l’època on es donaven un seguit de consells passat i principalment a l’any 1918, conegut com l’any per fer-hi front. de la grip. En aquest any, a Jafre morien 17 persones i 16 l’any 1920. Aquesta epidèmia va durar fins aquest any Josep Alabau i Coloma segant unes 300.000 vides a tot l’estat espanyol i reaXavier Vila i Soler


DESEMBRE 2020

36/

Infants de a... la guerra Entrevista

Joaquim Oliveras “Garrinxa”

De què feien els teus pares? On vivies amb la teva família quan vas néixer? A casa feien de pagès. Vivia a Ca la Ramona amb els meus pares, els meus avis, els meus oncles: en Remigio i la Pilar i la meva germana la Maria, que actualment viu a la Roqueta (Ullà). Quins records tens de la teva infància? A l’estiu, havent dinat, tots els nens del poble anàvem a banyarnos despullats al rec, al pont de l’Illa. Tots sabíem nedar. Era maco de veure. També recordo que anàvem a engegar ànecs... Vas anar a l’escola del poble? Sí, vaig tenir dos mestres: el Sr. Badia i el Sr. Anguila.

Joaquim Oliveras i Port va néixer a Jafre el dia 18 de maig de 1938. Fill de Miquel Oliveras i Coll i Carme Port i Simon. Casat amb Teresa Niell i Piferrer, van tenir dues filles: la Rosa i la Carme. Tenen dos néts: l’Adrià i la Marta.

Què en recordes especialment de l’escola? Qui eren els teus amics? T’agradava anar a l’escola? No m’agradava massa. Hi havia molta disciplina. Ens feia posar ‘firmes’, cantàvem,... Recordo una vegada que un meu company havia menjat pa amb vi i sucre i ens van fer posar ‘firmes’ i va quedar inundat de mosques... Encara de vegades ric quan hi penso! A vegades fumàvem i això es penalitzava fort. Recordo que un meu amic va cobrar fort. Jugàvem a ‘peces’; a fer punteria... i el mestre no ho volia. Ens castigava sempre, per qualsevol cosa. Els meus amics eren l’Antonio Cullell, en Siset Bagué, en Xicu Pons, en Pere Generós i en Joan Patrici. Solíem jugar a futbol a la Plaça Major, a amagar, a ‘peces’... De fet, tots érem molt amics.

Recordes quan va fer la comunió? Anaves a missa? Vaig fer la Comunió amb els meus companys: l’Antonio, en Pere Generós, en Jordi del Mas, en Siset Bagué, en Xicu Pons, la Teresa Roc, la Pepita Caixàs, la Maria Sarà, la Roser de la Bòbila... Anava a missa per força. Vaig fer d’escolà un temps però vaig renyir amb en Mossèn Miquel perquè no ens va voler donar la propina que ens havien deixat d’un casament que s’havia celebrat. Això em va doldre molt. Hi anava per força, fins que vaig tenir 14-15 anys i els pares em van deixar plegar. Vas néixer durant la Guerra Civil. Tens algun record de la postguerra? Hi havia moltes privacions i molta gent del poble passava gana. Jo no en vaig passar per sort. Havies d’anar a treballar molt jove, va durar molts anys, cap a 15 anys. Vaig fer de tot. A quina edat vas començar a treballar? Quines van ser les primeres feines? Als 12-13 anys tots vam haver d’anar a treballar. La primera feina que vaig fer va ser anar al tub de la màquina de batre. Ens donaven 2-3 pessetes cada hora i un bon dinar. També vaig fer d’espantaocells als camps d’arròs (amb petards i estris per fer soroll). Recordo que ens pagaven 12 pessetes al dia i ens donaven 1,5 kg d’arròs amb la pellofa. També vaig treballar de pelacanyes. Érem molts nens pelant canyes. Ens donaven 2 pessetes per feix tallat i pelat. Un dia vaig guanyar 35 pessetes i estava molt content. Vaig anar corrents a explicar-ho al


meu pare que treballava al trull amb en Quim Castanyer. Tots dos van quedar ben parats. Ells guanyaven gairebé el mateix treballant un dia al trull! Després ja vaig anar a bosc, a fer feixos i tallar arbres. M’agradava molt. Als 28 anys vaig començar a treballar de pagès a Can Serra, l’actual Serrater. A quina edat vas començar a sortir? A on anàveu els dies de festa? Als 14-15 anys vam començar a anar al cine a Jafre, al cafè d’en Boira i al cafè de Cal Rosset, a la plaça del Castell. Als 20 anys vaig estrenar la Guzzi i llavors anàvem a pertot arreu: Girona, l’Escala, l’Estartit... Fèiem carreres amb la moto amb en Lluís Mont, en Siset Bagué i en Joan Patrici. En ho passàvem molt bé. Anàvem a la Tina a Flaçà, a Can Lluís a Camallera, a Can Met a la Bisbal... i a totes les festes majors del voltant. Tens bons records de la joventut? Tinc molt bons records. No teníem massa diners però ens ho passàvem molt bé. Vas fer la mili? Vaig fer un any i mig de servei. Vaig anar a Sant Climent i al Castell de Figueres. Em vaig fer voluntari a la quadra, a cuidar els animals: 100 mules i 20 cavalls i després vaig passar a ser l’encarregat de la quadra. Havia de manar les feines als soldats de la quadra i posar les imaginàries als voluntaris. Teníem un amagatall al Castell on es jugava al canari 14-15 hores

al dia. Quan tenies lliure, podies anar a jugar-hi. M’anava molt bé, disfrutava molt i vaig poder passarme una mili molt bona dintre de tot. Vas treballar durant molts anys a l’empresa Serrater. Quins records en tens? A Serrater vaig treballar-hi des dels 28 anys fins a la jubilació. Tinc molt bons records i encara hi tinc grans amics com en Venanci, la Ursulina, la Marina, en Raul, l’Antonio, en Joan de Fortià,... tots els romanesos, gambians i senegalesos que sempre que puc vaig a veure’ls. Quines són les teves aficions o hobbies? Mirar pel·lícules de “l’Oeste”, jugar al canari, mirar partits de futbol, caçar bolets... i fer algun tiberi de tant en tant. Sé que ets molt aficionat a la política i segueixes amb molta expectació tot el que fa referència al Procés... Quina és la teva opinió. Pel temps que som encara hi ha massa gent que pensa com abans... No veig un final clar en el Procés. M’agradaria la independència pels catalans, tot i que crec que serà un procés molt i molt llarg... Catalunya és molt rica i a vegades m’enfado quan veig que entre partits de la mateixa ideologia no s’entenen, ni s’entendran mai. Tots volen manar, hi ha massa diners... Què fas durant el dia, actualment? M’aixeco molt aviat i me’n vaig a dormir també molt aviat. Vaig a l’hort, al bosc, un “rato” al cafè,

DESEMBRE 2020

/37

miro la televisió i porto la meva néta, la Marta, a la parada del bus. Sempre m’ha agradat molt treballar la terra i passo moltes hores a l’hort, treballant però també passo i he passat moltes hores parlant amb els meus amics: en Sebastià, en Jordi Berga, en Joan Tet, en Ventura... Ens ajudem entre tots. Amb en Martí Cardina som amics des de petits i sempre ens hem ajudat en tot. És un gran amic. Amb en Joan del Mas també passem moltes estones junts i ens ajudem sempre. Ens avenim molt. Què fas els caps de setmana? Disfruto dels meus néts. De tant en tant anem a esmorzar al Xalet amb l’Adrià, voltem i els ensenyo tots els llocs del voltants... Trobo a faltar jugar al canari amb la colla de sempre, en Raliu, en Kiku, el Keku, en Lluís Tou, en Quim Pei, en Samarreta i en Ribes... Sempre fèiem algun tiberi! T’agrada molt fer tiberis. Quin ens recomanaries? Durant molts anys, cada estiu fèiem una sortida a Cadaqués o a Llançà amb els meus amics: en Xicu Bayon, en Joan Frare, en Lluís Mont, en Xevi de Besalú, en Lluís Frare,... Al principi solíem anar a Els Pescadors a Cadaqués i anava molt bé. En tinc molt bons records! Aquesta pandèmia no ens l’esperàvem. Què en penses? Això també va per llarg. Ha vingut i no sé si marxarà mai del tot. Crec que n’hi haurà més de pandèmies. Hi ha massa gent al món.

Carme Oliveras i Niell


DESEMBRE 2020

38/

Acció solidària Any Palmira Jaquetti

El pas de Palmira Jaquetti per Jafre

Aquest any se celebra el 125è aniversari del naixement de la poeta i folklorista Palmira Jaquetti (1895-1963) i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat l’ha promogut com a Any Palmira Jaquetti. Però qui fou, què va fer i què ens la fa recordar? Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país. Des de 1925 va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana.1 Una d’aquestes missions per a recollir cançons populars va passar el setembre de 1930 pel poble de Jafre i d’altres de les rodalies com Verges, La Tallada, Torroella de Montgrí i Pals. D’aquest periple en van sorgir els escrits en prosa etnogràfica i poètica que a dia d’avui encara poden consultar-se al volum 14 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (pàg. 34 a 36). És emocionant llegir les tres pàgines dedicades a Jafre, per la seva gran expressivitat, delicadesa i exactitud. En elles, Palmira Jaquetti, relata com es troba amb tres persones de Jafre que li canten les cançons populars que ella ha vingut a recollir. Però va més enllà d’això i descriu dolçament la seva estada entre el dijous 18 de setembre de 1930 i el diumenge 21 de setembre. Afloren en els seus textos les persones que li canten i que són Joan Batlle i Teixidor de Can Batlle (de 77 anys), Joaquima Torrent de Can Blau a qui anomena “l’Àvia Blava”, i Magdalena Poc i Font, de Can Poc (66 anys) casada amb Xiriaco, i que l’autora s’hi refereix com a “Xiriaca”. Tenim doncs, entre mans, el relat d’aquesta brillant poetessa d’inicis de segle XX que evoca imatges de Jafre i records llunyans a través de les paraules. Aquí destaquem alguns fragments de la prosa a la que ens referim, a mode de tast, ja que el text sencer es troba reproduït dins Josep Massot i Muntaner. Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. 14. “Batlle encara té un munt de capses per despullar i un ram de cançons per descloure. Àvia Blava continua de ferm i ens fa oblidar la taula dolenta, les parets d’un gris insofrible. Les cançons noves i belles sovinteges com margarides en prat. És remarcable Mon marit tingut enveges, En Joan se’n va a la vinya, Sileta. Quan Blava deixa les capses, anem a veure Batlle, que seu en la foscor, amb el cap decantat damunt la corpulència abatuda, com un atlant caigut. La nostra veu li torna l’alegria. 1

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/inici/


DESEMBRE 2020

/39

“Xiriaca ha tancat la tasca del dia. Ací hem abreviat com mai, i la collita ha abundat en qualitat, dintre una superació respecte a altres anyades. El sol s’ha ajupit al riu, ara les fades es passegen pel pont, al pou s’ha encès una claror viva com una rosa, i els follets s’empaiten al canyar; les canyes punxen la seda de la nit, el vent s’hi adorm.

El poble es colga en el silenci.”2

Per tal de commemorar el 125è aniversari del naixement de Palmira Jaquetti la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya ha organitzat, com a acte central de la celebració, l’exposició “Llum a l’ànima” que es podrà visitar gratuïtament fins el 8 de febrer de 2021 al Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí. No us la perdeu! Foto: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultura

-Em trobo sol. Sense veure-hi ni sentir-hi, se m’ha ensorrat el món.” “Àvia Blava pateix d’ofec i després de cantar es ressent del pit. Les cançons seves són bones a l’esperit, d’una riquesa de tonades que fa estimar tots els paisatges, evoca el treball i l’amor i la dansa” “Xiriaca, coneixent que ahir va deixar-se endur del geniot, ha enviat ambaixada per gentil ambaixadora. -L’àvia vol cantar-los les cançons que li demanaren. Ha arribat del camp ara mateix. Xiriaca es desfà d’una trossa de tiges de moresc que la vestien de penjolls d’or. Deixa la falç en repòs. Es redreça i amb un somrís esborra l’agror de la primera rebuda. Canta. Les panolles perden les ales i cauen, amb el cap ajupit, damunt les altres, com ocells desplomats.” Josep Massot i Muntaner. Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol.14.

2

Èlia Bantí i Alabau


DESEMBRE 2020

40/

Imatges pel record....

L’arrossada de carnaval a la Plaça del Castell. Any 1978. En primer terme es distingeixen en Jose i l’Irene de Can Ballana

Família de Can Pou. Fotografia cedida per Josep Hugas


Miquel Hugas de Can Grau, Lluís Fajula de Can Tassis i Joan Almar de Can Tins. Protesta contra el projecte de construcció del canal de regadiu. Dècada dels anys 80

Fotografia cedida per Marta Valls

DESEMBRE 2020

/41


DESEMBRE 2020

42/

Imatges pel record....

Josep Maria Armengol, Josep Oller i (en segon terme) Lluís Hugas. Escola de Jafre anys 80

Joaquim Pages de Ca la Xica, Sebastià Vila de Ca la Geronima i Albert Hugas de Can Grau


Rap a la marinera Ingredients per a 4 persones: - 1,5 kg de Rap

- 1 tomàquet gran madur - 1 ceba - Una fulla de llorer - ½ got d’oli d’oliva

DESEMBRE 2020

/43

Receptes de cuina

- Vi blanc - 3 grans d’all - 15 ametlles torrades - Sal - Pebre vermell

Elaboració: Agafem els ingredients, mig got d’oli, un pols de sal, una mica de pebre vermell, una ceba, un tomàquet i ho triturem tot plegat. Ho posem a la cassola i hi afegim la picada d’all i ametlla, i una fulla sencera de llorer. A sobre hi posem els talls de rap crus. També ho reguem amb un raig de vi blanc. Que faci la xup-xup durant uns 12 minuts. És una recepta molt senzilla i ràpida de fer, però el resultat és molt bo. Bon profit! Marina i Maria Antònia Burgos

Tiramisú

per: Susanna Gil i Dani Poch

Ingredients per a 6 persones: - 4 ous - 200 g de sucre - 1 kg de Formatge Mascarpone - Cacau en pols

- Un gotet de Amaretto o rom morè si no se’n té - Melindros (uns 30) - Cafè (250 ml)

Elaboració: Separar les clares dels ous. Separar 2 clares i prescindir de les altres. Batre suaument els 4 rovells i afegir-hi el sucre a poc a poc i tot batent. Fins que no quedin grumolls i tingui un color claret i sigui espès com una maionesa. Posar el Mascarpone dins un vol i anar afegint-li la mescla dels rovells amb el sucre, tot remenant amb moviments suaus i circulars. Afegir-hi l’Amaretto amb el mateix procediment. Batre 2 de les clares a punt de neu i, seguidament, mesclar de la mateixa manera que hem mesclat els altres ingredients (moviments suaus i circulars). La barreja resultant, un cop afegides les clares d’ou a punt de neu, ens hauria de quedar amb una textura més densa (tirant més a la de l’allioli que no pas a la de la maionesa). Deixar a la nevera mentre preparem els melindros. PREPARACIÓ dels MELINDROS: Sucar els melindros amb el cafè. Que quedin empapats, però el just per no desfer-se. A nosaltres ens agrada rebaixar el cafè amb aigua. Trobem que si no, el gust és massa fort. EMPLATAT: Cobrir la base de la plata amb els melindros remullats. Afegir una capa del preparat que tenim a la nevera. Generosa. Que quedi ben bé un cm de pasta per sobre els melindros mullats amb cafè. Repetir el procediment. És a dir, una altra capa de melindros sucats i una altra capa del preparat. Ja només ens quedarà deixar reposar a la nevera i cobrir de cacau en pols (nosaltres ho preferim així), o bé amb xocolata ratllada.



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.