Gener - Febrer, 2020 Núm. 153
Anem per feina La nova FEGP posa en marxa els grups sectorials de treball per donar resposta a les necessitats específiques de totes les empreses. Reunions amb la consellera d’Empresa, amb Foment, la Cecot i la Unió Empresarial de l’Anoia per reforçar la col·laboració.
Entrevista a Santi Carda, vicepresident primer de la FEGP
Sumari 5
EDITORIAL La col·laboració entre les empreses del territori, una oportunitat
Gener - Febrer, 2020 Núm. 153 Edita Fòrum Empresarial del Gran Penedès Carrer Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès Carrer Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell Carrer Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 938 106 700 comunicacio@fegp.cat Coordinació i redacció Taempus Comunicació Maquetació Sandra Güell Publicitat comunicacio@fegp.cat
6
COSES NOSTRES La nova FEGP es posa en marxa 6 Un mes molt productiu 6 Nous membres a la Junta 8
10
L’ENTREVISTA Santi Carda, vicepresident primer de la FEGP
12
DONES D’EMPRESA La 13a Trobada Anual de Dones d’Empresa se celebrarà el 20 de març a la Masia la Torre del Gall
20
La RECEPTA Xató del Restaurant Marejol Maridatge: Avgvstvs Rosat
22
RETRATS D’EMPRESA Mas Llagostera 22 Autoescola La Clau 24 Ondunova 26
28
Programa Proacció 4.0 Eines i ajuts perquè les pimes facin el salt a la indústria intel·ligent
30
ELS ESMORZARS-COL·LOQUI Valentí Pich: “La hiperregulació i la política fiscal són factors claus del creixement excessivament moderat de Catalunya respecte a Madrid”
Subscripció socis FEGP: Gratuïta Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Difusió Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. DL B-5290-2017 1.400 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que la FEGP comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.
13
JOVES D’EMPRESA Joves d’Empresa, Estrena nou grup impulsor
14
FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL La formació professional dual reforça la col·laboració entre el teixit empresarial i els centres educatius del Gran Penedès
18
La cuina de l’estrès El Comentari 18 Comarca Gastronòmica 18 Esdeveniments 19
32
OPINIÓ Aniversari (feliç?) de la nova Llei de Protecció de Dades
33
LA FEGP A LES ONES Les nostres empreses, a la ràdio
34
Els nous socis de la FEGP La família de la FEGP es va fent gran
3
Editorial
La col·laboració entre les empreses del territori, una oportunitat Aquesta és la primera revista Perspectiva de l’any 2020, un any que ha començat fortament agitat. El Brexit ja és una realitat i la Unió Europea ha perdut un estat membre rellevant. Encara està per veure l’efecte que tindrà però el que és segur és que afebleix la Unió Europea i intensifica la seva necessitat de repensar-se. El coronavirus, un nou actor que ha passat a tenir un paper protagonista en la guerra comercial EEUU-Xina. La suspensió del Mobile World Congress ha afectat també algunes poblacions de la Vegueria Penedès, principalment Sitges. El gremi d’hostaleria de Sitges parla de pèrdues a hotels i restaurants que podrien arribar al milió d’euros. També tenim sobre la taula l’amenaça dels aranzels contra els productes agroalimentaris europeus com a represàlia per les subvencions de la UE a l’aeronàutica Airbus. L’administració Trump manté l’impost del 25% a l’oli d’oliva, el formatge i la majoria de vins, però de moment no s’han incrementat els aranzels al cava i als vins d’alta graduació. Tot un seguit de realitats que es produeixen a molts quilòmetres de casa nostra però que ens afecten directament, en un món cada cop més inestable i globalitzat. Les empreses catalanes fa molts anys que s’han estat preparant per fer front a les noves realitats, amb mesures com l’augment de les exportacions o la capitalització de les empreses. Però també és important que aprofitem totes les vies de col·laboració entre empreses, especialment en territoris singulars com el nostre. És en aquest sentit que a la FEGP hem posat en funcionament els grups de treball sectorials. Són espais on es treballen les inquietuds específiques dels diferents sectors: indústria, serveis, comerç, turisme, viticultura, construcció. Però també temes transversals, com és el cas dels grups de treball d’innovació i de polígons industrials. En trobareu més informació al nou apartat “Coses Nostres”. D’altra banda podreu consultar tota l’oferta formativa que ofereix la FEGP als seus associats. S’ha fet una revisió global, en base a les dades obtingudes del procés participatiu que es va realitzar. Tot i així, si encara trobeu a faltar alguna formació no dubteu a contactar i plantejar-ho. Finalment, voldria destacar els articles de Dones d’Empresa i Joves d’Empresa, dos col·lectius de l’entitat que estan agafant un fort dinamisme i generant unes dinàmiques molt interessants. Neus Lloveras i Massana Presidenta FEGP
Les empreses catalanes fa molts anys que s’han estat preparant per fer front a les noves realitats, amb mesures com l’augment de les exportacions o la capitalització de les empreses. Però també és important que aprofitem totes les vies de col·laboració entre empreses, especialment en territoris singulars com el nostre.
5
Coses nostres
La nova FEGP es posa en marxa
6
La FEGP ha posat en marxa una sèrie de grups interns de treball distribuïts per sectors amb l’objectiu de fer més efectiva i eficaç la tasca que impulsa l’organització empresarial en el conjunt del territori. Així, s’han creat comissions sectorials sobre indústria, serveis, comerç, turisme i viticultura, construcció i innovació. Cadascun d’aquests grups es reunirà periòdicament en alguna de les seus de la federació (Vilanova, Vilafranca o el Vendrell) per debatre sobre les inquietuds i necessitats específiques de cada sector. Per això, en aquestes comissions hi estan representades les principals empreses associades representatives de cada sector. Totes les empreses associades a la FEGP poden formar part d’un o més grups de treball. Comissió d’Indústria Una de les comissions sectorials a reunir-se ha estat la d’indústria, sota la presidència de la presidenta de la FEGP, Neus Lloveras. La reunió de constitució es va dur a terme el 28 de gener pas-
sat a la seu de l’entitat a Vilanova amb la presència d’empreses representatives dels diferents sectors industrials. Actualment a la FEGP hi ha associades 123 empreses classificades com a industrials. Un dels temes que es va tractar més àmpliament en aquesta primera reunió va ser la mobilitat, a propòsit del manifest que va aprovar el 20 de gener passat la Junta Directiva de la FEGP on es posaven de relleu les mancances que existeixen en aquest àmbit en el conjunt del territori. Els representants de les empreses que van participar en la constitució del grup sectorial d’indústria van corroborar la diagnosi recollida en el manifest aprovat per la Junta Directiva i van destacar que la màxima prioritat és millorar el transport públic entre les tres capitals del Gran Penedès, Vilanova-Vilafranca-El Vendrell, que creuen que hauria de tenir un millor servei amb molta més freqüència. Els assistents a la reunió també van posar de manifest que és pràcticament impossible fer arribar
En un mes la cúpula de la FEGP s’ha reunit amb la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, amb Foment del Treball, la CECOT, CCOO i la UEA per estrènyer llaços de col·laboració el transport públic als polígons industrials i van coincidir que cal continuar treballant per fer-ho possible. En aquest sentit, el divendres 21 de febrer la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va ser rebuda a la seu de la FEGP a Vilanova per la presidenta Neus Lloveras, per parlar, entre d’altres, de les mancances en matèria d’infraestructures de mobilitat que pateixen les comarques del Gran Penedès. La presidenta de la FEGP va
Coses nostres
L’organització empresarial impulsa grups sectorials de treball sobre indústria, serveis empresarials, comerç, turisme i viticultura, construcció i innovació plantejar a la consellera la necessitat de millorar les comunicacions entre les tres capitals i fer arribar el transport públic als principals polígons industrials que concentren les empreses amb més treballadors. Comissió de Serveis Empresarials La constitució de la comissió de serveis empresarials va tenir lloc el 6 de febrer i va acordar, entre d’altres coses, posar en marxa un directori dinàmic i intuïtiu que permeti als associats a la FEGP trobar proveïdors de serveis mitjançant l’ús de la pàgina web de l’entitat, així com afavorir el networking entre associats a partir de fórmules com el 7x7.
Comissió d’Innovació En la darrera reunió de la comissió sectorial d’innovació es va acordar impulsar un nou projecte que permeti aprofundir en el coneixement entre les empreses associades a la FEGP amb l’objectiu de promoure oportunitats de negoci i col·laboracions.
Comissió de Turisme i Viticultura Serà presidida pel vicepresident primer de la FEGP, Santi Carda, i un dels seus principals objectius és impulsar un projecte turístic que posi en valor l’oferta de mar i muntanya que ofereixen les tres comarques del Gran Penedès. La sessió de constitució se celebrarà el 4 de març.
7
Coses nostres
Un mes molt productiu Aquest gener ha estat un mes molt productiu per a la FEGP ja que la cúpula encapçalada per la presidenta Neus Lloveras ha mantingut diverses reunions amb organitzacions del territori i de fora per reforçar l’aspecte col·laboratiu. En aquest sentit, el 8 de gener una delegació de la FEGP formada per la presidenta de la federació, Neus Lloveras, la directora general Rosa Jorba i la responsable de formació Ester Cuscó, es van reunir amb Foment Formació per parlar de les noves propostes de cara al curs 2020; el 14 de gener, la presidenta Neus Lloveras i el vicepresident primer Santi Carda es van reunir amb el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, i el secretari general de l’entitat, David Garrofé, per consolidar la relació entre les dues entitats; el 27 de gener la presidenta Neus Lloveras i la directora general de la FEGP, Rosa Jorba, van visi-
8
tar la seu de CCOO a Vilanova i es van reunir amb els màxims responsables del sindicat; i el 20 de febrer la cúpula de la FEGP es va reunir amb la cúpula de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) per sumar esforços i estratègies a l’hora de fer un front comú per reclamar la millora de carreteres i infraestructures al territori, així com la millora de la competitivitat de les empreses. Finalment, el 12 de desembre passat la FEGP rebia el reconeixement del Grup Entrem-hi pel seu compromís i responsabilitat social corporativa per la participació i suport en la millora de l’ocupabilitat de persones en risc o situació de vulnerabilitat social. La 4a Entrega dels Reconeixements RSC 2019 a la Xarxa Junts Trenquem el Cercle es va celebrar al Vinseum de Vilafranca i per part de la FEGP va recollir el premi el vicepresident Xavier Montserrat.
La junta directiva creix amb la incorporació de tres socis més El 24 de gener es feia pública l’entrada de nous membres a la Junta Directiva de la FEGP. Concretament són tres: Frederic Vilà, en representació de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova (UPC), Jordi Carrió, en representació de l’empresa de cartonatges Ondunova, i Montse Garcia, de l’empresa de packaging Olivé Rueda.
Rosa Jorba nova directora de la FEGP Des del 16 de desembre passat s’ha incorporat a l’staff de la FEGP la vilanovina Rosa Jorba, que ha assumit la direcció general de l’entitat amb l’objectiu de millorar el diàleg entre els associats i els serveis que ofereix la federació, així com impulsar la col·laboració entre les empreses del territori i ser una veu influent que defensi els interessos dels associats.
L’entrevista
Santi Carda, vicepresident primer de la FEGP
10
Exjugador professional d’hoquei, Santi Carda (Sant Sadurní d’Anoia, 1968), dirigeix el Grup Cal Blay, l’empresa familiar que ell i els seus germans han fet créixer i que avui és un referent en el sector de la restauració i el càtering. El secret? Aplicar els mateixos valors de la seva exitosa carrera esportiva al món de l’empresa privada.
Com afronta aquesta nova etapa de la FEGP? Amb molta il·lusió perquè hi ha hagut una profunda renovació sobretot a l’hora de veure les coses des d’una nova perspectiva d’equip amb la qual m’identifico més. Fem pinya i ens ho passem bé, i aquesta és la principal motivació per formar part de la FEGP. Quins reptes afronta la FEGP? Crec que en té molts. El més important crec que és tenir una major presència i prestigi en el territori, i això es guanya a base de treball i fets. Hem de ser més veu i més altaveu de tots els empresaris del Gran Penedès, i més en uns moments que són difícils per la conjuntura política o econòmica del país i del món. El que és important és que els reptes de la federació siguin assumibles i assolibles perquè el sector empresarial ens vegi com a referent.
Vostès van guanyar les eleccions amb un programa que feia molta incidència en la necessitat que la FEGP sigui un espai més participatiu i transparent. Per què? Aquesta és una inquietud compartida per una majoria dels socis. La transparència és vital per una associació que vol ser participativa. Avui dia, les tecnologies permeten que la informació arribi al moment a tots els socis i aquest és un compromís que ja hem començat a desenvolupar. I actuar com a lobby de pressió? Sí, és clar. Ens hem de mullar en tots aquells debats importants que es generen al territori, encara que no sempre tothom estarà d’acord amb la postura oficial. Però hem de ser valents perquè formem part d’una realitat territorial viva i amb molt de potencial, i això ens exigeix compromís i coratge. Hem de ser coherents i hem de pensar en el conjunt de l’organització. Quines oportunitats creu que té el Gran Penedès en matèria turística? El repte més important és unir un territori amb diferents sensibilitats amb dos eixos principals: la vinya i el mar. Sempre he defensat que les empreses hem de posar les velocitats i les administracions han de posar les estructures. El dia que entenguem això, deixant de banda els egoismes i personalis-
mes, segurament el territori en sortirà beneficiat. Les diferències entre l’oferta d’un i altre lloc no ens separen sinó que ens uneixen perquè enriqueixen el producte que podem oferir al visitant. L’objectiu és aconseguir que el turista que visita la costa es desplaci cap a l’interior i descobreixi la vinya i els cellers, i al revés. Estem en un entorn geogràfic privilegiat i a vegades ens n’oblidem. Hem de complementar l’oferta, unificar agendes d’activitats, i veure que les diferències ens enriqueixen. Però el territori està preparat per assumir aquests reptes? Si fem les coses ben fetes sí. Avui, al Garraf segurament hi ha excedent d’allotjament turístic i a l’Alt Penedès dèficit, però si combinem les dues ofertes crec que podem ser imparables. Hem de deixar de mirar-nos el melic, ser generosos i adonar-nos que tenim una oportunitat de posicionar el nostre territori com una de les destinacions amb més potencial de tot el país. Si trobem i potenciem les sinergies entre territoris i som generosos farem camí, segur. L’oferta enoturística sembla que creix. Sí, i això és mèrit dels petits cellers. Fins no fa tants anys, tres o quatre cellers acaparaven la major part de visites i avui l’oferta està molt més diversificada perquè els petits i mitjans cellers han fet una
L’entrevista
“Els reptes de la federació han de ser assumibles i assolibles perquè el sector empresarial ens vegi com a referent” aposta valenta i se n’estan sortint molt bé. Ara el repte és incorporar el viticultor en aquesta oferta perquè és la manera de donar valor al nostre paisatge. Cal millorar la relació de la FEGP amb les administracions públiques? Sí, i no només amb l’administració, sinó en tots els àmbits. Hem de tenir un diàleg més fluïd amb totes les associacions i col·lectius del territori i de fora perquè ens necessitem. I amb l’administració també per fer-nos visibles i perquè ens tinguin en compte en totes aquelles decisions importants que tinguin a veure amb el nostre territori. Com convenceria un empresari o empresària perquè es fes soci de la FEGP? Amb dos arguments: el més directe que és treure beneficis de la quota
que pagarà acollint-se a l’àmplia oferta de cursos, seminaris i serveis que proporciona l’organització o aspectes com la compra conjunta d’energia que
li permetria estalviar diners; però, sobretot, jo li argumentaria la necessitat d’estar units per defensar els interessos del nostre territori.
11
Dones d’Empresa
La 13a Trobada Anual de Dones d’Empresa se celebrarà el 20 de març a la Masia la Torre del Gall
12
La Masia la Torre del Gall de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) serà, el 20 de març, l’escenari de la 13ª edició de la Trobada Anual de Dones d’Empresa que reuneix cada any més de 100 persones en representació d’una setantena d’empreses del Gran Penedès. L’esdeveniment se celebra a l’entorn de la data del Dia de la Dona, el 8 de març, i posa en relleu el paper femení en el teixit empresarial. Per aquest motiu sempre hi ha convidades de referència de l’àmbit mediàtic, social, polític o econòmic com Pilarín Bayés, Sílvia Cóppulo, Carlota Pi, Rosa Maria Gubianes, Astrid Barqué, Rosa Andreu, entre moltes altres. Aquest any, la convidada serà la popular cantant i presentadora de televisió Nina, que compartirà amb tots els assistents la seva experiència personal com a empresària. L’acompanyaran també la directora executiva de l’Institut Català de la Dona, Núria Ramon, i la directora del diari digital Eix Diari, Montserrat Vila, que actuarà de presentadora de l’acte.
Durant la vetllada es lliuraran els premis Dona d’Empresa, a la dona que més ha destacat al llarg d’aquest any per la seva tasca professional, i, per primera vegada, s’ha instaurat un nou premi a la Dona Tecnòloga.
Dones d’Empresa neix el mes de març de 2008 amb la missió de potenciar i consoli-
dar una xarxa de suport, contactes i col·laboració professional per a dones emprenedores, directives, executives i empresàries ocupades en tots els sectors d’activitat, a través d’un fòrum plural d’opinions, experiències i aprenentatges, amb la finalitat de fer visibles i posar en valor el talent i el lideratge femení, contribuint a eliminar els obstacles directes i indirectes que frenen el seu desenvolupament i així fer possibles unes organitzacions i una societat més rica, igualitària i sostenible. Des de les seus de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca i el Vendrell de la FEGP oferim atenció, suport, promovem serveis, activitats i proposem espais de trobada amb la finalitat d’afavorir l’oportunitat de fer networking, de fomentar la cooperació, la innovació i l’enfortiment de projectes empresarials liderats per dones. A més de les convocatòries de caràcter esporàdic, comptem amb actes ja consolidats com el Congrés (que al novembre va arribar a la 5a edició); la Trobada Sopar Anual, on lliurem el Premi Dona d’Empresa a una associada que s’ha distingit per la seva trajectòria i esforç empresarial; l’Espai Dona, amb una protagonista de referència; o els
Tens cinc minuts?, presentacions per afavorir la interrelació entre les empreses assistents. Durant la Nit de l’Empresa de la FEGP atorguem el Premi Estela, que es convoca uns mesos abans perquè la candidata pugui lliurar la documentació per justificar que és potencial mereixedora del guardó. L’organigrama directiu de Dones d’Empresa està representat pel Laboratori d’Idees o Grup Impulsor, format per dones provinents d’àmbits de treball diversos, de perfils diferents. La consolidació de la FEGP en l’entorn comunicatiu local i comarcal té el seu reflex en la presència itinerant de Dones d’Empresa a través dels seus canals, que s’utilitzen per fer difusió dels actes i esdeveniments que proposen, així com per donar més visibilitat a les empreses de les associades.
Joves d’Empresa
Joves d’Empresa, estrena nou grup impulsor
Després de la presentació de la nova imatge corporativa del col·lectiu, la celebració del 10è aniversari i l’estrena del 2020, el grup impulsor de joves ha renovat l’equip amb la incorporació de nous joves emprenedors. Amb una mentalitat molt fresca, dinàmica i viva, la voluntat de la nova corporació és fomentar la interrelació comercial entre l’empresari més jove de la comarca del Gran Penedès. Per aquest motiu, per tal de promoure el coneixement entre l’empresari més jove de la zona, el grup té previst organitzar activitats de networking, sopars, formacions, tallers i actes , que responguin sempre a dinàmiques on els joves es puguin moure en un ambient distès, actiu i on prevalgui la proactivitat
entre els participants. Tot amb la voluntat de fer créixer i ajudar a desenvolupar els negocis dels qui participen en els actes. El nou grup impulsor encara la nova etapa amb una energia renovada i amb moltes ganes de convertir-se en un referent tant entre els joves com també dins el col·lectiu empresarial del Gran Penedès. El grup treballarà per ser un col·lectiu pràctic, fresc, que ofereixi respostes aplicables a l’empresa d’avui dia. Com a impulsors d’aquest grup són conscients que els joves emprenedors actualment valoren la importància de la interrelació, del talent humà, buscant que els seus entorns de treball siguin sostenibles socialment i molt competitius. Per aquest motiu, el grup vol donar resposta a aquestes sensibilitats i anhe-
ls oferint el màxim de valor possible en els actes que organitzin, de forma que el jove que hi assisteixi pugui endur-se noves experiències tant intel·lectuals com humanes, però també contactes nous o el reforçament de les relacions que ja ha establert amb altres joves. De cara a les properes setmanes, el grup impulsor ja està preparant una gran sorpresa amb un acte. Serà en un lloc poc habitual on el que es buscar són les grans emocions. A més, es comptarà amb la participació d’un coach irruptor i agitador de consciències. En els propers dies el grup podrà confirmar totes les dades sogre l’acte. De moment, si voleu estar al dia de les notícies del col·lectiu de joves, podeu consultar el seu web jovesdempresa.cat i les seves xarxes socials. 13
Formació professional dual
La formació professional dual reforça la col·laboració entre el teixit empresarial i els centres educatius Aquesta modalitat formativa pretén modernitzar la figura de l’aprenent com a font de captació de talent i increment de la competitivitat de les empreses.
14
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) va organitzar el 6 de febrer una sessió formativa sobre la Formació Professional Dual, una modalitat que permet incorporar joves estudiants a les empreses en procés d’aprenentatge a canvi d’unes condicions beneficioses i avantatjoses. L’objectiu de la Formació Professional Dual és modernitzar la figura de l’aprenent amb una doble finalitat: millorar la formació de l’estudiant i obrir-li la porta a la incorporació al mercat laboral, i, per a les empreses, la captació de talent i la millora de la qualificació professional de la plantilla. En un primera fase, l’estudiant s’incorpora a l’empresa en règim de pràctiques (80-100 hores) no remunerades, i en una segona ja es formalitza un contracte de treball per a la formació i l’aprenentatge retribuït i pactat amb el centre educatiu de com a mínim un any de durada a partir del salari segons conveni col·lectiu del sector i en funció de les hores de treball efectiu. En aquest cas, l’empresa obté el 100% de la bonificació de les quotes de la Seguretat Social en plantilles de menys de 250 treballadors, i del 75% en plantilles iguals o
superiors a 250 empleats. Existeix també una tercera opció que permet incorporar l’estudiant a l’empresa mitjançant una beca de 2 a 12 mesos retribuïda i, també amb el 100% de la bonificació de les quotes de la Seguretat Social. A les comarques del Gran Penedès, algunes empreses ja han apostat per aquesta línia de col·laboració amb els centres educatius i es mostren altament satisfetes del resultat. És el cas de Gedia, una companyia que fabrica components per a l’automòbil i que té la seva planta a Santa Margarida i els Monjos. Mónica Cabezas, directora de Recursos Humans de la companyia, va participar en la sessió formativa organitzada per la FEGP i va reivindicar la col·laboració entre les
empreses, l’administració i els centres educatiu com un dels grans reptes de futur per poder captar talent i recuperar alguns oficis en perill de desaparició. La responsable de RRHH va afegir que Gedia incorpora des del 2015 estudiants de Formació Professional Dual a la seva plantilla i va constatar la bona rebuda que té aquesta iniciativa entre la resta d’empleats de la companyia. De fet, a cada estudiant se li assigna un treballador com a formador/tutor, que és la persona que li fa tot el seguiment evolutiu i l’avalua al final de cada etapa. A les comarques del Gran Penedès 14 centres educatius ja ofereixen actualment cicles de Formació Professional Dual d’àmbits tan diversos com admi-
Formació professional dual
nistració i finances, gestió comercial, disseny i robòtica industrial, manteniment de vaixells, cuina i gastronomia, animació socioesportiva, assistència turística, perruqueria i cosmètica capil·lar o jardineria i floristeria. Els centres educatius implicats en aquesta oferta formativa es reparteixen per tot el territori: l’Institut Andreu Nin del Vendrell; l’Eugeni d’Ors, l’Institut Alt Penedès i l’Institut
d’Enoturisme de Catalunya, de Vilafranca; l’Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas, el Joaquim Mir i el Manuel de Cabanyes, de Vilanova; l’Institut Joan Ramon Benaprès, de Sitges; l’Alexandre Galí de Sant Pere de Ribes; l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell de Sant Sadurní; l’Institut La Talaia i l’Institut Camí de Mar, de Calafell; i l’Institut Ernest Lluch, de Cunit.
La sessió formativa sobre Formació Professional Dual organitzada per la FEGP es va celebrar a l’edifici de l’Enològica de Vilafranca del Penedès, i va reunir una cinquantena de representants d’empreses. La inauguració de la sessió va anar a càrrec de la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Neus Lloveras, del tinent d’alcalde de l’àrea de Desenvolupament Econòmic i Projecció Exterior de l’Ajuntament vilafranquí, Joan Manuel Montfort, i el diputat i president del Consell Català de Formació Professional, Fabián Mohedano. La sessió també va comptar amb la participació de dos professors d’institut, Marc Serravinyals, de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca, i Laia Mosella, de l’Institut Andreu Nin del Vendrell, que també van posar en valor la, cada cop més estreta i necessària, col·laboració entre les empreses i els centres educatius. La presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, va animar les empreses associades a descobrir els beneficis de la Formació Professional Dual i va posar l’organització empresarial al seu servei per trobar l’oferta formativa que millor s’adapta a cada cas.
15
FEGP · Formació contínua
Programació Cursos Bonificables · FEGP 2020 Sessions monogràfiques (de 4 o 8 hores) Aquests cursos poden ser objecte de bonificació, segons el crèdit formatiu de la seva empresa. Consulteu la programació completa al web de la FEGP, www. fegp.cat.
Xarxes Linkedin Professional Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
04.03.20 – 4 hores dimecres de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Informàtica Wordpress · Nivell inicial 16
Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
30.03.20 – 4 hores dilluns de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
SEM · Publicitat als cercadors Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
13.03.20 – 4 hores divendres de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Habilitats Assertivitat Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
02.04.20 – 4 hores dijous de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Habilitats Parlar en públic Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
17.04.20 – 4 hores divendres de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Informàtica Excel · Nivell inicial Inici . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
03.03.20 – 8 hores dimarts i dijous de 9h a 13h 103 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Informàtica Excel · Nivell avançat Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
24.03.20 – 8 hores dimarts i dijous de 9h a 13h 103 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Xarxes Instagram Inici . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
11.03.20 – 4 hores dimecres de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Habilitats Aprendre a delegar Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
31.03.20 – 4 hores dimarts de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Mailchimp · Nivell inicial Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
06.04.20 – 8 hores dilluns i dimecres de 9h a 13h 103 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Inteligència emocional aplicada a les empreses Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
28.04.20 – 4 hores dimarts de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Informàtica Excel · Com treure profit Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
17.03.20 – 8 hores dimarts i dijous de 9h a 13h 103 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Informàtica Excel · Taules dinàmiques Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
10.03.20 – 8 hores dimarts i dijous de 9h a 13h 103 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Habilitats Telephoning in English Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
30.03.20 – 8 hores dilluns i dimecres de 9h a 13h 103 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Habilitats Gestió del temps Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
16.03.20 – 4 hores dilluns de 9h a 13h 52 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
Mailchimp · Nivell avançat Data . . . . Calendari Horari . . Preu . . . . Lloc . . . .
20.04.20 – 8 hores dilluns i dimecres de 9h a 13h 103 €* socis FEGP -30% FEGP Vilanova
+ info i inscripcions a www.fegp.cat o al telèfon 938 106 700
FEGP · Formació contínua
17
Retrats d’empresa La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com
EL COMENTARI
Seguim en temps de calçotades, garoinades i xatonades
18
L’hivern és l’estació ideal per certs tipus de menges aprofitant els productes i aliments de temporada i quasi sempre s’acostumen a fer en grup, ja siguin familiars o d’amistats. Així, haver d’anar a fer una calçotada es pot convertir en una moda anual. El ritus d’endrapar calçots fa que molta gent s’apropi a Valls o als pobles del seu voltant per gaudir d’un dia de festa, per més que ara tothom es veu capaç de preparar una calçotada, això sí, amb diferents opinions sobre el resultat final. Malauradament, comencen a guanyar els que ho volen fer bé i no els surt: els calçots són prims o massa grossos i, a vegades, ja estan trempats i la salsa passa de diarreica a massa espessa; cal trobar el punt ideal i el sabor especial sempre semblant i cada cop que es prepara surt diferent. El ritus és força important i ha pogut ser el que li hagi donat popularitat. Allò de col·locar-te un pitet que potser des de petit no te l’havies col·locat més, despullar el calçot, sucar-lo amb la salsa i mirar al cel tot ennegrint-te les mans i tot el que toques el fa especial, comptant sempre amb una bona companyia i menjant i bevent amb porró tot mirant al cel. Cap a la part de L’Empordanet de Josep Pla és on millor se segueix el gaudi de
COMARCA GASTRONÒMICA
Covides col·labora amb les colles castelleres
cruspir-se les garoines que nosaltres en diem eriços o eriçons. Ara que les aigües són ben fredes i a més de dos metres de fondària, els caçadors de garoines les porten i els amfitrions les preparen tallades per la meitat i amb les punxes cap per avall en unes safates. Aleshores, s’agafa una llesca de pa a la mà esquerra, si ets dretà, al cove de la mà s’hi posa la garoina, amb una cullereta es van traient les gònades, o sia, la part vermellosa o carbassada de dins. Com més vermella, diuen, és més bona o almenys, millor que la blanquinosa o groguenca que li diuen lletosa. Pots cruspir-te-la directament de la cullera o bé escampar-la sobre el pa. A la taula, i si pot ser vora el mar, s’hi solen posar alls tendres que et fan respirar millor i et curen els refredats, només de com són de picants. També hi trobarem botifarres crues tallades a rodanxes, de la blanca i de la negra, i ambdues les anirem alternant amb les garoines i tot ben regat amb un bon vi negre o cava. Les menges amb all s’han de celebrar en família perquè així tots tenim el mateix alè i no ens molestem mútuament, i les xatonades prou que s’ho fan valer sempre que la salsa la prepari algú de la casa. Els restaurants l’acostumen a preparar més suau d’all i de vinagre i canviant la tonyina de sorra per la de llauna que és menys forta i no agrada a tothom que no sigui arrelat a mar. Sota el dubte de saber quin és el millor xató, val a dir que és el que més ens agradi i sol ser el que es prepara a casa amb mans expertes i amb paciència conventual en el moment d’elaborar la salsa amb el morter, encara que cal saber aprofitar els braços mecànics i elèctrics que acceleren el resultat i que també dóna un bon resultat encara que no sigui el mateix per als entesos.
Covides ha elaborat un nou cava, el Casteller Brut Nature Selecció per celebrar l’acord de col·laboració amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i ha presentat les noves caixes per encabir-hi les ampolles, que apilades de 3 en 3, construeixen un 4 de 9 sense folre, que les botigues de vi podran lluir en llurs aparadors. Covides i CCCC col·laboren des del 2014, quan Covides va comercialitzar vins i caves de la DO Penedès amb la marca Casteller i amb unes etiquetes de construccions de pinyes de diferents colles castelleres catalanes que han donat la volta al món. Amb aquest acord, reforcen la relació i l’aportació econòmica que permetrà a la federació seguir impulsant activitats i vetllant pels interessos comuns.
Retrats d’empresa ESDEVENIMENTS
Barcelona wine week Pels comentaris que s’han escoltat, es pot dir que aquesta temptativa de fer independent un saló dedicat al món del vi i els seus adlàters, pot triomfar en edicions successives. Enguany tothom estava recelós per saber com aniria i què passaria, i com era d’esperar ha estat un èxit bastant notable. Sempre es volen més visitants, tant professionals, com amateurs, i com a públic en general i, principalment, el que es pretén és donar a conèixer el producte a presentar, l’equip humà que el defensa i el terroir on es cultiva, verema i s’elabora. Naturalment no hi pot mancar la fi principal de tota manifestació comercial com aquesta que és fer negoci; si això no funciona, malauradament no funcionarà el saló. La Barcelona Wine Week l´han posat al mapa en primer lloc, i hi ha estat present, a part de tots els expositors, molta gent vinguda expressament per veure com es desenvolupava i passar els ímputs als seus respectius països i als cellers d’altres nacions i regions vitivinícoles de primera magnitud amb la finalitat de poder estar presents en successives manifestacions d’aquest tipus en propers anys. I allò que es deia: si la conjuntura internacional i els Déus ens són favorables podem tenir Barcelona Wine Week per molts anys i exitosos.
Saviesa popular “Com que sóc bon cristià, no puc renegar del vi, i m’agrada refegir, tant per dinar com sopar”: La copeta de vi mentre es dina o se sopa hi ha molta gent que no la perdona, àdhuc quan és indispensable fer règim per la salut, hom demana poder-se saltar la norma de la copeta de vi a l’hora de menjar.
“Ningú s’emborratxa del vi de casa”:
Els bevedors solitaris acostumen a fer el seu gotet de vi i la seva repetició en algun bar o tasca; a casa sempre s’haurien de respectar les normes de bona convivència per més que costi, a vegades.
19
La Recepta
Xató (Restaurant Marejol) Ingredients per al plat :
2 peces d’escaroles 200 grams de bacallà esqueixat i dessalat 150 grams de tonyina dessalada i esqueixada 18 filets de seitó dessalats Olives arbequines i negres
Elaboració:
20
Ingredie a la salsan:ts per
(per a 6 per
sones)
4 alls mitjan s 35 peces d’a grans metlles 12 peces d’a v 8 peces de n ellanes torrades yores escali Molla de pa vades x Oli a volunta opada de vinagre t Sal
Piqueu en un morter els grans d’all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafat, aneu afegint les ametlles i avellanes i treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop tot homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho. Un cop llest, afegiu lentament oli mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència desitjada. En una safata, col·loqueu l’escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en als plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu de cada comensal s’hi afegeixi la salsa al seu gust.
Maridatge:
D’aparença jove, l’Avgvstvs Rosat té un elegant color robí que enamora la vista, mentre que la frescor i potència de la seva aroma conquereix els paladars més exquisits. Trobem notes de petits fruits vermells i notes pròpies de la varietat Cabernet Sauvignon, com ara el pebre o el cafè verd. En boca és potent, dens, llaminer i molt saborós.
Retrats d’empresa
Mas Llagostera, un projecte integral de foment de l’estalvi energètic i harmonia amb l’entorn
22
Mas Llagostera és una casa de turisme rural ubicada a la Bisbal del Penedès que, segles enrere, havia estat un enclavament de la vida agrícola i ramadera del país. Allà es conserva en perfecte estat un antic foc de rotlle on es reunien els pastors que passaven per aquesta cruïlla durant l’època de la transhumància entre Aragó i el Pirineu. En el moment de la restauració, la família Solé Bundó va apostar per una oferta de qualitat sense renunciar a la coherència amb l’entorn i un llegat que ha passat de pares a fills, generació rere generació. La casa té sis habitacions, cinc de les quals tenen bany per a un total de 13 persones;
dos menjadors i una gran sala de descans a les antigues golfes. Disposa de totes les comoditats per gaudir de bons moments amb amics i família o per garantir fructíferes reunions d’empresa: sales amb connexió wi-fi, calefacció central i serveis de càtering adaptats a les necessitats del client; jardí, àmplies golfes i zones de descans (piscina, jacuzzi, sauna, sala de billar, i zona de barbacoes) amb total privacitat i discreció. Els primers documents localitzats ens porten al s. XVII, tot i que alguns elements constructius de la casa ens permeten afirmar que molt abans ja hi havia una construcció embrionària del
Mas Llagostera
les dades Data de construcció: s. XVII Any de restauració: 2009 Habitacions: 6 Capacitat: 13 persones Visites anuals: 1500
Retrats d’empresa
El projecte turístic de Mas Llagostera va néixer com una aposta de futur, que el 2017 va trobar un primer reconeixement amb el Premi al millor Allotjament Enoturístic de Catalunya. que acabaria sent la casa actual. La masia, que va estar habitada fins després de la guerra civil (1939), va estar sempre lligada a la producció agrícola de la finca, que encara es conserva (vinya i oliveres de producció ecològica). El projecte turístic de Mas Llagostera va néixer com una aposta de futur, que el 2017 va trobar un primer reconeixement amb el Premi al millor Allotjament Enoturístic de Catalunya. El respecte per l’entorn (la casa té el reconeixement europeu de l’etiqueta Ecolabel), l’ús d’energies renovables (electricitat, aigua calenta i calefacció) i la inclusió d’un extens paquet d’oferta enoturística per a grups, així com activitats de team building i incentius per a empreses, han convertit aquesta casa en un referent del turisme rural sostenible al Penedès. Quan el client arriba, rep les claus de la casa i un tríptic informatiu sobre Pràctiques responsables que, segons la propietària, Cristina Bundó, “per-
met introduir aquelles persones que no estan habituades als gestos sostenibles a prendre consciència de la necessitat de respectar l’entorn”. Per garantir el contacte amb la natura, la masia ofereix visites a les vinyes i ha creat la Ruta de les barraques, que és un circuït circular que, sense sortir de la finca, permet descobrir els secrets de la pedra seca típica del Penedès, a través de les vinyes, el bosc i els camps d’oliveres. Aquestes activitats
es completen amb tastos de vins de la zona o música en directe a les barraques. A Mas Llagostera, a més, organitzen tres festes anuals relacionades amb l’evolució de la vinya: a principi d’any hi ha la Festa d’Hivern (vinculada a l’època de la poda i que sempre acaba amb una calçotada), la Festa d’Estiu (al voltant de Sant Pere, coincidint amb l’esplendorosa brotada de la vinya), i la Festa de la Verema (a final de setembre).
23
Retrats d’empresa
Autoescola La Clau, compromís amb la qualitat, la sostenibilitat i la innovació
24
Les autoescoles han deixat de ser un negoci de futur tal com les teníem enteses fins ara. Els avenços tecnològics que han permès desenvolupar l’anomenat cotxe autònom avui ja són una realitat i això comportarà més aviat que tard que ja no calgui tanta preparació per poder conduir un vehicle i, qui sap, potser ni tan sols caldrà obtenir un carnet. Davant d’aquest escenari inevitable, la supervivència de les autoescoles només dependrà de la seva capacitat de reinventar-se i ampliar la seva oferta com a centre de formació en la conducció, aportant valor social a la seva tasca. I aquesta és l’aposta que ha fet l’Autoescola La Clau, amb seus a Vilanova i Vilafranca, i una de les primeres de tot el Gran Penedès que ha obtingut el reconeixement d’Autoescola de Qualitat que atorga el Servei Català de Trànsit a aquells centres de formació que realitzen cursos de pre-conducció a com a mínim la meitat de la gent que es matricula a l’acadèmia. Avui, pràcticament el 50% dels alumnes que acudeixen a l’Autoescola La Clau es treuen el carnet a la primera, i la clau d’aquest èxit és, segons el propietari-gerent del centre, Xavier Àlvaro, l’aposta per la qualitat de l’oferta formativa i l’aplicació de mètodes innovadors, com poden els simuladors de moto o les ulleres de 3D que permeten a l’alumne corregir els errors reiterats a través de pràctiques virtuals. A més de l’oferta per obtenir tots els permisos de conducció per a tot tipus
de vehicles, La Clau també ofereix cursos formatius de conducció de carretons i plataformes elevadores homologats per les normes UNE-58451 i UNE-58923. Xavier Álvaro explica que la principal activitat de l’autoescola avui se centra en els cursos per a conductors del sector del transport professional (tràilers, camions i autocars, principalment), tant per a l’obtenció
del carnet com en el cursos de formació contínua que estan obligats a fer per acreditar la seva capacitat periòdicament. Tots aquests cursos que ofereix La Clau són 100% bonificables per a les empreses. El compromís de La Clau amb la sostenibilitat l’ha convertit també en la primera autoescola del Gran Penedès a tenir una flota de vehicles de
Retrats d’empresa Autoescola La Clau
les dades Any inici del negoci: 1971 Any de Fundació de La Clau: 1984 6 vehicles propis 4 vehicles impulsats amb gas natural 6 professors 3 administratius 2 seus: Vilanova i Vilafranca
baixa contaminació. Dels 6 cotxes per fer pràctiques, quatre són impulsats per gas natural. “Aquest és el futur. No podem ser aliens a aquesta realitat i cada cop més els nostres clients valoren aquest compromís amb el medi ambient”, assenyala Xavier Àlvaro, que avança que en poques setmanes la totalitat de la flota serà de gas natural. L’únic problema és que avui per avui
l’única estació de subministrament de tot el Gran Penedès està situada a Sant Sadurní d’Anoia i per això Àlvaro espera que l’increment de la demanda d’aquest tipus de combustible permeti ampliar els punts de subministrament. Si la primera activitat d’aquesta autoescola són els cursos formatius per a conductors professionals, la segona
són els cursos per recuperar el carnet. Per això Xavier Àlvaro afegeix que un dels altres objectius de l’autoescola és l’accident zero. “També depèn de nosaltres la preparació i sensibilització dels conductors o futurs conductors a l’hora de ser prudents quan surten a la carretera i aquest és l’esperit que els intentem inculcar des d’aquí”, afirma el gerent de La Clau.
25
Retrats d’empresa
Ondunova invertirà 20 milions d’euros els propers 3 anys per duplicar la producció a la planta dels Monjos
26
Des que Jordi Carrió es va fer càrrec de la direcció general, ara fa 14 anys, la companyia s’ha reinventat i ha experimentat un creixement que s’ha basat en tres valors principals: la sostenibilitat, la responsabilitat social corporativa i l’atracció de talent jove. L’empresa de cartonatges Ondunova de Santa Margarida i els Monjos invertirà 20 milions d’euros en els pro-
pers tres anys per ampliar la planta del Penedès amb l’objectiu de duplicar la producció de la fàbrica. Ondunova, que avui forma part del grup alemany Klingle, fabrica actualment 80 milions de caixes de cartró a l’any per abastir una àmplia varietat de sectors d’arreu del món. Més enllà de ser especialistes en la clàssica caixa de cartró, l’empresa amb seu als Monjos ha fet una aposta innovadora per la línia de la impressió digital i la fabricació de displays i expositors personalitzables de cartró que comercialitza a través de la marca Wondu. Jordi Carrió, director general de la companyia, confirma que l’ambiciós pla
d’expansió de l’empresa respon a la situació de creixement que està experimentant el sector del cartró ondulat, on ells són líders. El boom del comerç per internet, que utilitza l’embalatge de cartró, és un dels mercats que més creix i Carrió és conscient que la companyia s’ha de preparar per donar-hi resposta. Actualment, Ondunova treballa per marques de reconegut prestigi com Danone, Affinity, Hartmann, Freixenet, Juvé i Camps, Codorniu, Vallformosa o Gallina Blanca. Des que Jordi Carrió es va fer càrrec de la direcció general, ara fa 14 anys, la companyia s’ha reinventat i ha
Retrats d’empresa
Ondunova
les dades 150 treballadors directes 350 treballadors indirectes 30.000.000€ de facturació 80.000.000 d’unitats de caixes l’any 20.000.000€ en inversió els pròxims 3 anys
experimentat un creixement que s’ha basat en tres valors principals: la sostenibilitat, la responsabilitat social corporativa i l’atracció de talent jove. Per poder dur a terme la inversió de 20 milions d’euros per ampliar la fàbrica, Carrió espera poder ser una de les primeres empreses d’aconseguir un crèdit verd que només es concedeix a projectes que posen en valor la sostenibilitat i la innovació. Un exemple d’aquest compromís és la recent homologació HFC que ha aconseguit Ondunova i que acredita que la
companyia només utilitza matèria primera procedent d’arbres plantats per extreure paper. Quant a l’aposta per la innovació i el disseny, que principalment es concentra sota la marca Wondu, la companyia ha aconseguit un prestigiós guardó a la Fira Pick & pack que s’ha celebrat recentment a Barcelona pel disseny d’un display de cartró que es munta en menys de 30 segons. Aquest expositor revolucionari ha estat desenvolupat per l’equip de dissenyadors de Wondu, avui integrat per una quinzena de persones.
27
Programa Proacció 4.0
Eines i ajuts perquè les pimes facin el salt a la indústria intel·ligent La indústria 4.0 ja és una realitat que està transformant radicalment el món de l’empresa a tot arreu. L’anomenada quarta revolució industrial, passa per la digitalització de les pimes, adoptant tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data o la internet de les coses, entre d’altres.
28
Amb l’objectiu d’oferir la visió i les eines que les institucions posen a l’abast de les empreses per afrontar aquests nous reptes industrials i tecnològics, la FEGP ha participat en l’organització, juntament amb ACCIÓ-Agència per la Competitivitat de l’Empresa, d’unes sessions per divulgar el programa d’ajuts i serveis 4.0 per a pimes. Les dues sessions que es van dur a terme el Centre Àgora de Vilafranca i a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova van servir per presentar en societat ProACCIÓ 4.0, el programa d’ajuts i serveis 4.0 dirigit a pimes que té com a finalitat ajudar les petites i mitjanes empreses a fer el salt cap a la indústria intel·ligent. El programa no només ofereix assessorament personalitzat sobre com sumar-te a la revolució de la digitalització, sinó que proporciona també la informació necessària per accedir a ajuts financers per identificar les tecnologies 4.0 més adients per a cada negoci així com per a la seva implantació. Els responsables de
la Generalitat van exposar els serveis i instruments financers públics que estan a la disposició de les empreses, així com els agents facilitadors a Catalunya que poden ajudar en el procés de transformació digital. En la sessió celebrada el 3 de desembre al Centre Àgora de Vilafranca van intervenir Maria Mora, directora d’In-
novació de Foment del Treball, Joaquim Poley gestor de projectes Indústria 4.0 d’ACCIÓ, Carles Miranda, coordinador d’Indústria 4.0 d’ACCIÓ, Roger Font, director de la consultoria tecnològica EURECAT, a més de Neus Lloveras, presidenta de la FEGP, i Joan Manuel Montfort, regidor de Promoció Econòmica de Vilafranca, que van ser els encarregats de donar la benvinguda.
Els esmorzars-col·loqui
Valentí Pich: “La hiperregulació i la política fiscal són factors claus del creixement excessivament moderat de Catalunya respecte a Madrid” L’economista i president de la Comissió d’Economia de Foment del Treball enceta els esmorzars-col·loqui de la FEGP 2020
30
L’economista i president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, Valentí Pich, creu que la hiperregulació i la política fiscal que l’administració aplica a Catalunya està acabant amb el dinamisme del sector econòmic i empresarial. “Anem creixent de forma moderada des dels últims cinc anys, però no ho fem amb la mateixa força que ho havíem fet en el passat”, adverteix Pich, que considera que aquesta és la principal explicació de les diferències entre Catalunya i la comunitat de Madrid. Valentí Pich va participar el 12 de febrer en el primer esmorzar-col·loqui de l’any organitzat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú davant d’una trentena d’empresaris. Pich creu que és important que Catalunya es desfaci de “la imatge de comunitat amb una alta càrrega impositiva que s’ha posat de moda”, ja que això no ajuda al creixement. Segons ell, és prioritari resoldre els proble-
mes del finançament autonòmic per poder afrontar temes estratègics com l’Agenda Mediambiental. L’economista català considera que el “populisme” ha situat l’economia en un estadi on és impossible fer prediccions ni a curt termini, ja que “no es poden preveure mai les variables d’aplicació de determinades mesures perquè s’ha trencat amb les dinàmiques d’adaptació social que tenien les empreses”. Pich creu que Catalunya té una societat altament capacitada per adaptar-se
als canvis, però en aquest moment “l’excés normatiu està ofegant les empreses fins al punt de posar-les en perill”. L’economista va fer referència explícita a la nova regulació impulsada sobre el mercat del lloguer. Segons ell, la nova normativa no farà res més que dificultar la incorporació d’habitatges al mercat de lloguer i això provocarà un increment dels preus encara més elevat. Pich també es va referir a les infraestructures com una inversió clau per al desenvolupament d’una mobilitat sostenible.
Els esmorzars-col·loqui Segons Valentí Pich, l’economia catalana continuarà creixent de manera moderada amb una previsió del PIB per aquest 2020 de l’1,9%. En aquest sentit, va destacar que un dels principals valors de les empreses és el seu capital humà. De tota manera, el president de la Comissió d’Economia de Foment del Treball creu que un dels problemes més importants per resoldre és fer front a les reformes estructurals necessàries, i, en aquest sentit, va destacar la inversió en infraestructures com una de les peces clau per desenvolupar una mobilitat sostenible. Segons ell, el govern de la Generalitat ha presentat uns pressupostos amb una important càrrega social, però no afronta les reformes necessàries per fer possible el creixement econòmic. Si després de la crisi, el sector econòmic es va trobar amb l’objectiu únic de créixer, ara “ha arribat l’hora de buscar
estructures empresarials més consistents i creixements més sofisticats”. Finalment, Valentí Pich, es va mostrar moderadament optimista davant les previsions de creixement econòmic a Catalunya i va afegir que la previsió del PIB català per aquest 2020 se situa en l’1,9%. L’economista català també va voler destacar el capital humà de les empreses com un dels principals valors
per fer possible el creixement econòmic del país. La presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, va anunciar la voluntat de la nova junta de continuar organitzant els esmorzars de la federació empresarial per intentar provocar el debat i garantir la informació sobre els temes d’actualitat que afecten el sector econòmic i empresarial de les comarques del Gran Penedès.
31
Opinió
Aniversari (feliç?) de la nova Llei de Protecció de Dades
32
El terratrèmol que va suposar el reglament general europeu (RGPD) va fer que la tan esperada nova LOPD que va venir després, passés força desapercebuda. Era molt esperada i necessària per aterrar qüestions del reglament europeu i traduir el dia a dia dels responsables de tractaments de dades al nou marc legal. Fa unes setmanes, ha fet un any de la seva entrada en vigor el desembre de 2018. Podem dir que hem avançat i que la gestió de les dades personals és ara molt millor que fa dos, quatre o cinc anys? Sí, però... L’efecte RGPD va ser extraordinari. M’atreviria a dir que va fregar la psicosi, però va introduir de ple la cultura de la protecció de dades a les empreses i organitzacions i, de retruc, va conscienciar moltes persones sobre la cura de les seves dades. Passats uns mesos, hi va haver un relaxament general, sobre-
tot pel que fa als usuaris. La vida seguia endavant i, fins i tot, fent servir apps absurdes que t’envelleixen, et canvien la veu o et diuen a quin famós t’assembles, la teva vida privada no saltava pels aires. És a dir, que potser no cal tenir tanta por a les cessions indiscriminades de dades personals que s’accepten diàriament arreu. És un pecat relativament fàcil d’entendre, però no l’hauríem d’assumir tan fàcilment. Els responsables de tractament amb prou feines podien veure més enllà de la tasca diària per al compliment, i mentrestant, els professionals treballàvem amb un ull posat en el mitjà termini. Perquè el detall i la concisió de les bones pràctiques, de la responsabilitat i de la privacitat per defecte i des del disseny, depenien en una instància de la nova LOPD que estava, amb retard, decidint-se al Parlament espanyol.
Garantia de Drets Digitals, que poc més d’un any després encara té força punts foscos. No cal negar-li tampoc els avenços, començant per la bona voluntat manifestada en el mateix nom per eixamplar l’àmbit d’actuació quant a protecció de drets en la societat de l’economia digital.
Així va arribar la batejada com a Llei Orgànica de Protecció de Dades i
Jordi Ventura Massó Direcció Windat
Amb totes les cartes sobre la taula, podem dir que l’entretant del RGPD i la LOPDGDD va comportar un refredament en les voluntats per ser excel·lents en el tractament de dades personals i avui encara hem de lamentar que moltes empreses, institucions i professionals no acabin de prendre’s seriosament aquest tema. A més, de manera molt matussera en alguns casos, perquè molts encara ens fan arribar mails sense avís legal o al seu web tenen un text antic que fa referència a la llei de 1999.
La Fegp a les ones
Les nostres empreses, a la ràdio
Les empreses associades a la federació tenen l’oportunitat de participar en espais radiofònics per donar a conèixer la seva activitat i experiència en cada sector CANAL BLAU
08.01.20. · Imatge d’empresa · Maria Bassegoda, Luma · Carles Carbonell, Flash Flash · María Esteban, María Reche
15.01.20 · Expectatives per al 2020 · Alejandro Eguía, Gremi d’Hostaleria de Sitges · Julio Manau, Julio Manau Coaching
RÀDIO VILAFRANCA
RÀDIO DOMENYS
12.12.19 · Formació contínua a les empreses · Rosa Becerro, FIB Assessors · Layla Guendouz, CET Penedès · Fátima Jiménez, Acció Preventiva · Jualiane Echtenkamp, Coaching and Mindfulness
22.01.20 · Reptes dels serveis a les empreses · Fiona Dorador, Fiona Home Staging · Ramon Mata, Ignifugacions del Garraf
23.01.20 · Imatge d’empresa · Maria Bassegoda, Luma · María Esteban, María Reche
09.01.2020 · Comunicació d’empresa · Judith Antolín, Judith Antolín Studio · Eslisabeth Olivé, Grup Entrem-hi
33
Donem la benvinguda!
Els nous socis de la FEGP Grup Torres Miguel Torres SA M. Torres, 6 08720 Vilafranca del Penedès +34 93 8177400 Cultiu, elaboració i producció de vins i brandi www.torres.es ADP Group Vilanova Grand Marina Moll de Ponent, Local C-3 Vilanova i la Geltrú - 08800 +34 610 285 872 - +34 647 864 840 Especialites en la reparació i manteniment de pintura per a embarcacions. info@adpsupply.com info@yachtpainter.es www.yacht-painters.com Associació de Propietaris del Polígon Industrial de Sant Pere Molanta C/ Hostal nou, s/n Polígon Industrial de Sant Pere Molanta 08799 Olèrdola
34
alguna Coneixeu ra que enca empresa FEGP? la e d rt pa no formi -nos al Truqueu 700 0 902 1 6
Proarq Plaça de la Vila, 14 2n 08800 Vilanova i la Geltrú +34 938144469 Promoció i construcció d’habitatges, així com de tot tipus d’edificació. info@proarq.net www.proarq.net Sandra Güell Serveis Gràfics Integrals Plaça de la Constitució, 30, 1r 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 610 424 426 Serveis gràfics i impressió digital info@sandraguell.com www.sandraguell.com
Si encara no disposeu del vostre password per accedir a l’àrea restringida per a Només Socis del web de la FEGP www.fegp.cat poseu-vos en contacte per telèfon al 938 106 700 o al correu comunicacio@fegp.cat.
Editorial
35
