Perspectiva 155

Scroll for more

Page 1

Juny - Juliol, 2020 Núm. 155

Resiliència i competitivitat, la cursa del futur 6

L’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal 2020 conclou que l’actual context de crisi obliga els territoris a posar el focus en la innovació

El conseller Calvet anuncia una Taula de Mobilitat del Gran Penedès on la FEGP hi tindrà veu i vot 14 Entrevista a Andreu Veà

La Nit de l’Empresa serà el 27 de novembre i el congrés i sopar de Dones d’Empresa, el 16 d’octubre 32

24


Coses nostres

2


Sumari 5

EDITORIAL Ens hi juguem molt

Juny - Juliol, 2020 Núm. 155

6

ÍNDEX FEGP DE COMPETITIVITAT 2020

Edita Fòrum Empresarial del Gran Penedès

Carrer Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 938 106 700 comunicacio@fegp.cat Coordinació i redacció Taempus Comunicació

12

COSES NOSTRES Pep Minguell, nou president de l’AEGECat 12 El conseller Calvet anuncia a Vilanova la creació d’una Taula de Mobilitat del Gran Penedès on la FEGP hi tindrà veu i vot 14

Maquetació Sandra Güell

Publicitat comunicacio@fegp.cat Subscripció socis FEGP: Gratuïta

Difusió digital 3.500 exemplars. Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. DL B-5290-2017 Impressió Gràfiques Ferpala El fet de la seva publicació no suposa que la FEGP comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

22

COL·LABORACIONS Autòdrom de Terramar 22 Una campanya per digitalitzar de forma segura la teva empresa 23

Carrer Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès Carrer Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell

20

LA RECEPTA Canelons (Masia La Torre del Gall)

24

L’ENTREVISTA Andreu Veà 24

26

RETRATS D’EMPRESA Aggity 26

16

SOCIS El Club Nàutic Vilanova inaugura un edifici de referència a la façana marítima vilanovina 16

17

DONES D’EMPRESA Dones d’Empresa presenta el llibre “21 Dones Emprenedores del s.XXI” 17

Judith Antolín Studio 28 Kuka 30

32

LA GALA DE LA FEGP La Nit de l’Empresa serà el 27 de novembre i el congrés i sopar de Dones d’Empresa, el 16 d’octubre 32

33

CONVENIS La FEGP continua fent xarxa 33

18

LA CUINA DE L’ESTRÈS El Comentari 18 Comarca Gastronòmica 18 Sopa de lletres 19

34

ELS NOUS SOCIS DE LA FEGP La família de la FEGP es va fent gran 34

3


OPCIÓ PRESENCIAL I TELEMÀTICA

OPCIÓ PRESENCIAL I TELEMÀTICA


Editorial

Ens hi juguem molt Aquesta és la segona revista Perspectiva que edita la FEGP des que va començar la crisi sanitària, la primera va ser a finals de maig. En aquell moment parlàvem de “qui ens ho havia de dir”, encara en estat de xoc i sorpresos pel que estava passant. Ara, passats dos mesos, ja ho tenim plenament interioritzat, el món ha canviat i ens haurem d’adaptar. Vam entendre des de bon principi que la pandèmia seria llarga i que el virus conviuria amb nosaltres durant molts mesos, anys. Però el que la majoria no ens hauríem imaginat mai és que més de quatre mesos després de la declaració d’estat d’alarma encara hi hauria el desconcert que estem vivint. La ciutadania va fer el que se li va demanar, majoritàriament tothom va complir les normes de confinament, amb l’objectiu col·lectiu de doblegar la corba de contagis i així donar temps al sistema sanitari a preparar-se. Les empreses van fer el que tocava, van tancar quan es va demanar i han tornat a obrir quan així s’ha indicat, fent les inversions necessàries per assegurar la protecció dels treballadors i clients i aplicant les mesures de seguretat indicades pels serveis de prevenció. Un cop molt dur per l’economia del nostre país, amb moltes empreses que han quedat molt afeblides i que ho tindran molt difícil per continuar. Per aquest motiu, un cop superat l’estat d’alarma, el que calia era controlar el virus i posar tots els esforços en recuperar l’activitat econòmica, amb l’objectiu d’evitar el tancament d’empreses i l’augment de l’atur. Però no ha estat així, el virus s’ha tornar a descontrolar. Que el virus ens agafés desprevinguts es pot arribar a entendre, ara bé, que desprès de l’esforç realitzat per la ciutadania i pel teixit empresarial s’hagi tornat a fallar ja comença a ser injustificable. No té cap sentit que un cop s’ha decidit confinar Lleida es faci l’anunci que s’hi destinaran 4 milions d’euros, els recursos s’havien de destinar abans per evitar aquest despropòsit. El tancament de Lleida és fatal per a l’economia d’aquest territori, però també està tenint un efecte devastador sobre la temporada turística de la resta de territoris de Catalunya. Per altra banda, és lamentable que un cop s’ha perdut el control del virus s’expliqui que es destinaran 500 persones més a fer el rastreig, s’hi havien de destinar abans que es tornés a descontrolar. Ens queden poques oportunitats i si no es comencen a fer les coses bé les conseqüències seran greus. Per aquest motiu des de la FEGP hem transmès a les administracions competents la nostra preocupació i insistim en la necessitat de prendre mesures preventives adequades enlloc de subsidiar les conseqüències de la manca de previsió. No ens estem jugant haver-nos de quedar a casa durant unes setmanes sinó haver de viure en un entorn absolutament empobrit durant molts anys.

Neus Lloveras i Massana Presidenta FEGP

El tancament de Lleida és fatal per a l’economia d’aquest territori, però també està tenint un efecte devastador sobre la temporada turística de la resta de territoris de Catalunya. Ens queden poques oportunitats i si no es comencen a fer les coses bé les conseqüències seran greus.

5


Índex FEGP de Competitivitat 2020

Competitivitat i resiliència, les claus del futur La FEGP publica L’Índex de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal 2020, editat amb el suport de Caixabank, Diputació de Barcelona a través de Node Garraf i els ajuntaments de Vilanova i Vilafranca.

6

Resultats: Índex 2020 de competitivitat territorial

El fort creixement econòmic que va experimentar l’economia catalana durant el període de recuperació econòmica (2013-2018) va començar a mostrar signes d’esgotament durant el 2019, amb augments del PIB i l’ocupació cada vegada més baixos i uns ritmes de reducció de l’atur propers a zero. A aquest escenari s’hi ha afegit el xoc que ha representat per a les economies comarcals les mesures de confinament posades en marxa arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19. El nou context ha portat a introduir un nou apartat en la publicació de l’índex d’enguany en el que s’analitzen els impactes que està tenint la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals i sobre els sectors productius a Catalunya. L’anàlisi combinada de l’impacte de la covid-19 en aquests primers mesos i de l’índex FEGP dóna les eines per a definir estratègies que facin front a la crisi, ja que, d’una banda, es disposa de l’abast del xoc i, de l’altra, de les capacitats territorials per a redreçar-lo. Els resultats mostren com un pes elevat sobre el conjunt de l’estructura econòmica de les activitats turístiques i de lleure i de determinades indústries manufactu-

No som súperherois, però volem ajudar-te a millorar els resultats de la teva empresa ļÎêĒĕijČöŤūŞÎūĄČĕêĕƞijÎijêöŞśöŞÎŽJe,—

1a consultoria GRATUÏTA

ŽīÎijĕƞêÎêĕĽ estratègica

eĕīīļŞÎ rentabilitat

Control ðöČöŤūĕĽ

Control caixa ĕƞijÎijíÎIJöijū

AANTAL —¤—ffenaantalfinance.com info@aantalfinance.com 673.00.35.41


Índex FEGP de Competitivitat 2020

L’actual context de crisi obliga a posar el focus sobre la capacitat dels territoris per a reaccionar als canvis i als xocs, unes capacitats lligades a l’aposta per un ecosistema que afavoreixi la innovació com a mecanisme d’adaptació. reres molt afectades per la interrupció de les cadenes globals de subministraments, juntament amb una elevada precarietat del mercat de treball –temporalitat, parcialitat, externalització via ETT, etc.- són els factors determinants per a una major afectació de la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals. Així doncs, han estat les comarques on la qualitat de l’ocupació és inferior i les més dependents d’aquestes activitats les que han registrat una major afectació. Tanmateix, la capacitat de reaccionar, adaptar-se i renovar-se no només depèn de la base econòmica regional, sinó també de mecanismes institucionals que afavoreixin l’èxit de les mesures proposades. A més, en l’era post-covid, pren especial importància el suport sostingut a l’R+D+i per tal de promoure encara més els processos de diversificació i l’emprenedoria en activitats de valor afegit que condueixin a processos de renovació i reorientació cap a nous àmbits. El rànquing d’enguany ofereix un revisió de la realitat especialment benvinguda; en tant que la competitivitat (i la resiliència) seran claus en el procés de Rànquing per àmbits territorials

7

recuperació de la crisi econòmica causada per la covid-19, esdevenint un complement necessari l’una de l’altra. La reducció de la demanda interna produïda per la caiguda de les rendes i la frenada de l’activitat econòmica fan que la recuperació del creixement vagi

de la mà de la demanda externa. Per aquest motiu, és previsible que siguin les comarques amb una estructura econòmica més orientada cap als mercats exteriors i els béns intensius en coneixement i tecnologia les que experimentin una recuperació més ràpida.


Índex FEGP de Competitivitat 2020 La FEGP publica la 16a edició de l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat amb l’objectiu d’apuntar les potencialitats i les febleses dels models de desenvolupament de les comarques catalanes en el nou context post-covid-19. Tanmateix, comarques com l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat o l’Alt Empordà, que queden lluny de les primeres posicions del rànquing de competitivitat comarcal, compten amb importants avantatges competitius com són la qualificació dels recursos humans o l’esperit emprenedor. Aquests elements posen de manifest l’existència de fortaleses i possibilitats de desenvolupar estratègies pròpies des dels territoris. En aquest sentit, la covid-19 no només ha generat un xoc econòmic, també ha evidenciat com les externalitats negatives dels espais urbans poden ser una oportunitat per a reequilibrar les relacions

entre el món rural i urbà a partir de l’extensió de fenòmens com el treball a distància, que fa menys dependent el talent dels mercats laborals locals. En conseqüència, el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions esdevindran un factor amb una rellevància creixent. Tots aquests indicadors queden recollits per l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat comarcal, mostrant la seva capacitat de sintetitzar un seguit de factors, dimensions i indicadors de manera acurada, en una anàlisi que, d’una altra manera, resultaria d’una gran complexitat. El Barcelonès reforça els seus avantatges competitius, perden protagonisme la resta de comarques que conformaven el nucli més competitiu i també la resta de comarques catalanes Les comarques que més competitivitat han perdut són les de la cua de la classificació: Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça amb més de 5 punts en l’Índex. De nou, les comarques més competitives son, per ordre: el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i el Baix Llobregat. Osona torna a situar-se en el

top10 de comarques més competitives i el Bages cau al 12è lloc del rànquing. Davant del retrocés generalitzat, entre les comarques més competitives de Catalunya només el Barcelonès ha aconseguit millorar la seva competitivitat amb un increment de 0,3 punts de l’Índex, reforçant la seva competitivitat mentre la resta n’han perdut. Després d’un període d’estancament demogràfic, el creixement poblacional ha estat un dels pilars de la millora competitiva del Barcelonès, on l’augment de la població ha estat superior al de la resta de comarques metropolitanes. Després de dues dècades de procés de metropolitanització i d’expulsió de població i d’activitats econòmiques dels espais centrals cap a espais de la primera i segona corona metropolitanes, les dades apunten cap a un cert canvi de tendència, amb el retorn del creixement de la Barcelona capital. L’especialització d’aquesta en activitats tecnològiques i de serveis avançats afavoreix la localització de noves inversions i activitats, així com l’arribada de nova població sovint amb perfils formatius i d’ingressos elevats. Tanmateix,

8

Evolució en el valor de l’Índex 2009-2019

IMPRESSIÓ DIGITAL I OFFSET FSET EN TEMPS DE COVID-19 ET CUIDEM: foix@ggfoix.com Tel. 93 890 49 01 www.ggfoix.com

MASCARETES I PORTA MASCARETES PERSONALITZADES


A LA VOSTRA EMPRESA... SÍ

NO

NO

NO

NO

vostres dispositius d’impressió?

NO

ir al sistema informàtic?

NO

NO

l’any anterior?

NO

viacions?

NO

NO

NO

NO

4 anys? Teniu el servidor des de fa més de tres equips informàtics Voleu donar una segona vida als vos renovar-los contínuament?

i no haver de

rmàtic?

cry accedeixi al vostre sistema info

nna Teniu por que un Cryptolocker o Wa

€ mensuals?

era els 200 La vostra despesa en telefonia sup

suals amb els Imprimiu més de 1000 còpies men

han d’acced Teniu treballadors amb mobilitat que

idesa?

es dels vostres venedors amb rap

Necessiteu processar les comand

ny respecte el mateix moment de

Voleu saber el marge brut d’engua

ctius pressupostaris i les seves des

Voleu saber si esteu complint els obje

nt/zona i venedor i els productes que Necessiteu veure les vendes per clie estan reduint? incrementant vendes i els que les tre ERP amb la Voleu sincronitzar els stocks del vos Necessiteu millorar la productivitat

estan

vostra botiga online? ions?

de la vostra línia de picking i expedic

QUESTES PREGUNTES... D’A NA GU AL A SÍ T OS SP RE U SI HE US POT AJUDAR! ...ENHORABONA! TELEMÀTIC

, Serveis Cloud i Software ERP Sistemes i Projectes Informàtics la Geltrú (Barcelona) Ca l’Escoda, 8 - 08800 Vilanova i tiques, S.L. TELEMÀTIC Solucions Informà i la Geltrú (Barcelona) Sant Sebastià 7 - 08800 Vilanova Tel. 93 814 28 09

|

info@telematic.cat


Índex FEGP de Competitivitat 2020

10

la crisi de la covid-19 i la sobtada expansió del teletreball pot reformular aquesta dinàmica tot just iniciada, cap a una nova dispersió de la població cap a territoris on les externalitats negatives produïdes per l’aglomeració siguin menors (trànsit, contaminació, baixa qualitat de l’entorn i de l’accés al verd, etc.). Tot i que les primeres posicions de la classificació s’han mantingut inalterades amb el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i Baix Llobregat a les quatre primeres posicions, el millor comportament del Baix Llobregat respecte al Gironès ha fet que les dues comarques escurcessin les seves diferències durant el 2019. Entre les comarques en situacions intermèdies destaca l’ascens de vuit posicions de la Segarra fins a la 20a posició, que representa l’escalada en la classificació més important del 2019. Aquesta remuntada s’ha donat gràcies a una important millora de la qualificació dels recursos humans i del dinamisme empresarial de la comarca. Com ja s’ha dit anteriorment, a les darreres posicions de la classificació és on es concentren algunes de les majors pèrdues de competitivitat. El Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça són les dues comarques situades a la part més baixa de la classificació, essent també les que han experimentat les majors pèrdues de competitivitat amb variacions de -6,0 i -5,1 punts respectivament. En aquest grup de comarques menys competitives cal destacar l’avenç important de les Garrigues que ha registrat el major creixement en l’índex del conjunt de comarques gràcies a un major dinamisme empresarial, un major seguiment dels estudis postobligatoris dels joves i el retorn al creixement demogràfic. En aquest darrer grup també es troba el Priorat, una comarca que, partint de la penúltima posició, ha escalat 10 llocs al rànquing fins a situar-se a la 30a posició de la classificació. El recorregut seguit pel Priorat posa de manifest com una aposta decidida per un model de desenvolupament pot generar important millores de la competitivitat territorial. L’aposta per la formació i l’emprenedoria han estat centrals en el creixement competitiu de la comarca. A diferència de la crisi del 2008, l’Alt Penedès ha estat més vulnerable a l’impacte de la covid-19 que el Garraf i el Baix Penedès, tot i que presenta unes exter-

Perfils comarcals

nalitats més favorables a la recuperació L’Alt Penedès ha retrocedit tres posicions fins al 15è lloc del rànquing. D’entre les 10 comarques més competitives, el Garraf és una de les que perd més punts de l’índex. Ocupa la 10a posició, un lloc menys que el 2018. El Baix Penedès és l’única comarca penedesenca que millora la seva posició competitiva, passant del 22è al 17è lloc de la classificació. A juny de 2020, el Garraf ha estat la comarca del Gran Penedès menys afectada per la crisi de la covid-19, amb una caiguda de l’10,9% de llocs de treball entre els afectats pels ERTO (5,8%) i els llocs de treball destruïts o que no s’han arribat a crear (5,1%).

No obstant, l’impacte hagués pogut ser menor si en els darrers anys la comarca no hagués reduït la seva diversificació productiva, ja que la dependència dels serveis turístics ha incrementat la seva vulnerabilitat al xoc produït per la covid-19. El fet de situar-se entre les comarques més competitives de Catalunya la dota de majors capacitats per a recuperar-se, tot i que del conjunt de fortaleses que presenta s’ha de destacar la qualificació dels seus recursos humans i l’esperit emprenedor, que són cabdals per a adaptar-se i renovar-se. No obstant això, aquest potencial requereix d’un context institucional que afavoreixi els processos de diversificació i a l’emprenedoria en activitats de valor afegit.


Índex FEGP de Competitivitat 2020 Tal i com es va pronosticar al darrer Informe de Conjuntura Econòmica, el Baix Penedès ha registrat un millor comportament de l’esperat. Davant la important afectació de la covid-19 sobre economies similars on els serveis turístics tenen un pes important - com són l’Alt i el Baix Empordà, la Selva, el Maresme o el Tarragonès en el turisme de litoral - l’afectació de la covid-19 sobre l’economia del Baix Penedès ha estat força inferior: de l’11,0%. Probablement, la progressiva diversificació de l’economia comarcal registrada els darrers anys hagi ajudat a mitigar aquest impacte, però també el fet que hi ha una menor dependència del turisme que les comarques esmentades i un menor pes del turisme estranger. Pel que fa a les capacitats per a reaccionar al xoc, l’element clau se situa en la diversificació abans apuntada, reforçant-la encara més. D’altra banda, cal que des dels diferents àmbits institucionals s’impulsin polítiques de donin suport en aquells aspectes on la comarca presenta majors debilitats, que són la qualificació del capital humà, l’emprenedoria o el desplegament de la fibra òptica. Aspecte, aquest darrer, que ha pres una especial rellevància en el context actual i on la comarca presenta dels pitjors resultats del panorama comarcal català, amb una cobertura del 22,6% de la població. La importància del sector industrial en l’estructura productiva de l’Alt Penedès ha fet que la comarca mostrés una gran vulnerabilitat davant l’aturada de l’activitat econòmica arran de la covid-19. L’Alt Penedès ha reduït en un 15,9% els seus llocs de treball respecte als nivells d’ocupació previstos pel 2020. Tot i ser la comarca més afectada, és també la que presenta majors capacitats per a adaptar-se i renovar-se en l’escenari post-covid. L’existència d’un teixit productiu diversificat i amb un elevat nivell de competència fan que l’Alt Penedès compti amb un ecosistema empresarial innovador amb la presència

Efectes de la covid-19 sobre els treballadors assalariats per comarques, maig de 2020

Fonts: Observatori del Treball i Model Productiu (Expedients de Regulació d’Ocupació) i Tresoreria General de la Seguretat Social (Mitjana afiliats).

d’activitats intensives en coneixement i tecnologia, factors essencials a l’hora d’adaptar-se i sortir reforçat davant dels xocs econòmics. No obstant, aspectes com la qualificació del capital humà i l’emprenedoria requereixen d’un major suport institucional, tant

públic com privat, ja que són claus per a la creació de serveis i productes de valor afegit i la reorientació productiva esdevenen necessaris per a sortir més reforçats d’aquests xocs. Podeu consultar l’informe complet a www.fegp.cat

11


Coses nostres

Pep Minguell, nou president de l’AEGECat L’Associació d’Empreses de Gestió d’Esdeveniments i Casaments de Catalunya celebra la seva primera assemblea de socis i aprova un full de ruta per consolidar-se al capdavant del sector.

12

L’Associació d’Empreses de Gestió d’Esdeveniments i Casaments de Catalunya (AEGECat), integrada a la FEGP com a grup sectorial del ram de l’hostaleria, va celebrar el dimarts 14 de juliol la seva primera assemblea de socis i va donar llum verd a una dotzena d’objectius que configuren el full de ruta per convertir-se en la primera associació catalana del sector. Mediació en bloc, front comú contra l’intrusisme, defensa col·lectiva davant impostos de l’SGAE o l’AGEDI-AIE, negociació de cànons administratius en espais públics, creació d’una borsa de treball del sector, formació específica per als treballadors, compra agregada o l’estudi per crear un portal online propi són alguns dels objectius que s’ha fixat l’assemblea general. L’assemblea també va escollir Pep Minguell, d’El Cim Esdeveniments de Castellar del Vallès, com a president de l’associació. Aquesta primera trobada es va celebrar al restaurant El Mirador de les Caves, a Subirats, propietat del grup gastronòmic Cal Blay. El nou president d el’AEGECat, Pep Minguell, va voler llançar un missatge de confiança i optimisme tant al conjunt de les empreses del sector com als clients. “Totes les empreses estem aplicant amb

escreix mesures per garantir la seguretat sanitària de les celebracions, perquè després de mesos de confinament tots tenim ganes de reprendre la vida social”, va dir el nou president de l’associació, que també va apel·lar a la responsabilitat de les persones que contracten els serveis d’aquestes empreses “perquè la seguretat de la celebració també depèn en gran mesura del compliment de tots els protocols per part dels convidats”. Davant la represa de l’activitat, després de mesos d’una aturada imposada per la Covid-19, els socis de l’AEGECat van expressar la seva preocupació pels rebrots de la malaltia en alguns punts del territori i han coincidit en la necessitat de continuar aplicant mesures extremes de protecció en tots els esde-

veniments per tal d’oferir les màximes garanties sanitàries tant els convidats com als treballadors. La majoria d’empreses ja apliquen un protocol comú que, a més de l’ús obligatori de mascareta, inclou també controls de temperatura a l’accés principal i un registre de tots els convidats amb el nom, telèfon i adreça per poder-los posar en mans de les autoritats sanitàries en cas de produir-se un contagi. Tota la documentació acreditativa del compliment de tots els protocols, tant els requerits per l’administració com els que s’han autoexigit les empreses, com una declaració de responsabilitat dels treballadors i proveïdors conforme no tenen símptomes ni han estat en contacte amb persones contagiades, es


Coses nostres posen a disposició dels contractants de l’esdeveniment amb la fi nalitat de generar la confiança necessària per poder desenvolupar l’acte amb garanties. De totes maneres, la majoria d’assistents a la reunió van destacar que la part més complicada de gestionar en un casament o celebració és el ball, ja que és el moment en què es fa més difícil el compliment de les mesures d’autoprotecció. Per això, l’AEGECat insisteix als clients que siguin responsables i no abaixin la guàrdia en un moment en què la pandèmia sembla que ha iniciat una segona onada de contagis. Al mateix temps, l’associació estudiarà amb els serveis jurídics quines mesures més es poden prendre tant per garantir el compliment dels protocols sanitaris durant tota la celebració com per cobrir la responsabilitat de les empreses organitzadores. Aquesta primera assemblea de l’AEGECat també va servir per aprovar la creació d’un protocol de vigilància i control de l’intrusisme al sector, que es preveu tenir enllestit a final d’any, així com la creació d’un portal web que doni visibilitat a l’associació.

13

ANUNCIA’T AMB NOSALTRES! El magazín de major tirada, difusió i audiència de la comarca del Garraf

toni@tothosap.cat | 660 51 43 10


Coses nostres

El conseller Calvet anuncia a Vilanova la creació d’una Taula de Mobilitat del Gran Penedès on la FEGP hi tindrà veu i vot El titular de Territori i Sostenibilitat confia que es pugui constituir abans de final d’any i que entre altres accions estudiï la rebaixa del peatge de la C-32 o la millora de les tarifes del transport públic.

14

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar el divendres 10 de juliol a Vilanova la creació d’una Taula de Mobilitat del Gran Penedès que serveixi per impulsar la competitivitat del territori i estudiar mesures com la rebaixa del peatge de la C-32 o la millora de les tarifes del transport públic. Calvet va convidar la FEGP a integrar-se amb veu i vot en aquesta Taula de Mobilitat, on també hi estaran representants els ajuntaments i la societat civil, tal com ja s’ha fet en altres comarques com el Bages o les Terres de l’Ebre. El conseller Calvet va fer aquest anunci després de reunir-se al Pòsit de Pescadors de Vilanova amb una quarantena d’empresaris i la junta directiva de la FEGP encapçalada per la seva presidenta, Neus Lloveras. Aquesta trobada va ser demanada per la FEGP després que la junta

directiva de la federació fes públic el seu posicionament el mes de gener passat reclamant una rebaixa dels peatges a través de bonificacions, millores en els accessos a l’autopista i l’impuls per a la millora del transport públic entre comarques i els seus polígons industrials. En l’acte també hi van ser presents el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, i el director general de Ports, Joan Pere Gómez, i hi va col·laborar la Confraria de Pescadors de Vilanova, Cafès Novell i L’Espiga d’Or.

nal aporti les inquietuds i propostes del sector empresarial a l’hora de definir el futur de les tres comarques.

D’aquesta reunió també en va sortir un acord perquè la FEGP s’integri en el grup de treball que està participant en la redacció del Pla Territorial Parcial del Penedès. L’objectiu és que la patro-

La mobilitat i la pressió dels peatges sobre el territori van ser les principals preocupacions que van traslladar els empresaris al conseller. Damià Calvet va insistir que les concessions privades de les autopis-

La presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, va agrair la invitació del conseller i va destacar que la cooperació entre l’administració pública i la iniciativa privada és més necessària que mai per poder impulsar la competitivitat i la sostenibilitat.

Un nou model de peatge de vinyeta


Coses nostres tes estan subjectes a contractes que s’han de respectar i que un cop finalitzin caldrà buscar fórmules sostenibles per garantir la conservació i manteniment d’aquestes vies de circulació. En aquest sentit, el conseller va reclamar la implantació d’un nou model de peatge a l’autopista AP7 consistent en una tarifa plana que es podria fer extensiu a la resta de vies d’alta capacitat. Aquest sistema de vinyeta permetria eliminar els peatges un cop venci el contracte d’explotació amb les concessionàries privades i que en el cas de l’AP7 finalitza l’any que ve. Calvet va insistir un cop més que la gratuïtat absoluta d’aquestes vies d’alta densitat és inviable perquè l’administració no té capacitat econòmica per assumir el cost de conservació i manteniment i va defensar el model de tarifa plana com una fórmula d’aplicar un peatge tou sense barrera. Segons un estudi elaborat el 2018 Generalitat, el sistema de vinyeta tindria un cost anual d’entre 60 i 80 euros que es cobraria a tots els vehicles matriculats a Catalunya tret dels que acreditessin haver recorregut menys de 3.000 quilòmetres a l’any i no haver utilitzat vies d’alta

capacitat, que se’ls retornaria l’import. Amb aquest únic pagament anual, els usuaris podrien circular lliurement per totes les autopistes catalanes on s’implanti el sistema de vinyeta. Calvet també va remarcar que el transport i les mercaderies són un sector estratègic per a les comarques del Gran Penedès i va defensar davant dels empresaris de la FEGP projectes com Logis Penedès o el polígon Sant Marçal-Can Vies perquè, segons va dir, “poden ser claus per al desenvolupament d’aquest sector”.

Visita al port de Vilanova i inauguració del Club Nàutic El conseller de Territori i Sostenibilitat va aprofitar la seva estada a Vilanova per visitar les instal·lacions del port, on la Generalitat ha fet una forta inversió econòmica per fer-lo més sostenible, i va visitar també les instal·lacions de l’empresa Grand Marina que ofereix serveis de reparació i manteniment per a grans embarcacions. La visita del conseller es va cloure amb la inauguració de les noves instal·lacions del Club Nàutic Vilanova.

15


Socis

El Club Nàutic Vilanova inaugura un edifici de referència a la façana marítima vilanovina

16

El Club Nàutic Vilanova ha realitzat una renovació històrica de les seves instal·lacions, que va culminar el divendres 10 de juliol amb la inauguració oficial del nou edifici social. L’acte va ser presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, el vilanoví Damià Calvet, i també hi van assistir el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i l’alcaldessa de Vilanova, Olga Arnau, entre altres autoritats i representants de la Generalitat, Ports, l’Ajuntament de Vilanova, el Consell Comarcal del Garraf i d’altres, entitats i empreses vinculades a la façana marítima de la ciutat i al Club. El president del Club Nàutic Vilanova, Jaume Ballbé, va explicar les dificultats que han hagut de superar com a entitat en la gestió, i també l’aposta per l’activitat nàutica que estan duent a terme. Sobre la posada en funcionament del nou edifici Ballbé creu que “ara ens queda per fer la cosa més difícil, consolidar el Club, integrar-lo encara més a la ciutat, rejovenir-lo”. L’alcaldessa de Vilanova, Olga Arnau, va ressaltar el fet que el nou equipament estigui més integrat al port i més obert a la ciutat, i va aplaudir la iniciativa de persones i entitats com el Nàutic “que treballen pel bé comú, que fan un pas endavant, que tiren endavant un projecte que podem gaudir tots”. Arnau també va voler posar en relleu la vinculació amb el barri de mar d’algunes persones presents a la inauguració, com el propi Damià Calvet, Gerard Figueras, o l’anterior alcaldessa de la ciutat i ara presidenta de la FEGP, Neus Lloveras. El conseller Calvet va explicar la seva vinculació personal durant la seva infantesa i joventut amb el barri de mar i amb el Nàutic, i va valorar “l’aposta valenta d’un grup

de gent per tirar endavant el Club”. Per la seva banda, Gerard Figueras, va assenyalar que “aquest edifici dignifica aquesta porta de la Mediterrània que és Vilanova i la Geltrú”. El Club va iniciar la seva activitat el 1920, per constituir-se formalment com a entitat nàutica al 1957 i al 1985 es va traslladar de la dàrsena de Llevant a la seva ubicació actual. El nou edifici, conjuntament amb la remodelació dels vestidors i l’ampliació de l’esplanada esportiva, deixa a l’entitat vilanovina en unes condicions idònies per acollir qualsevol tipus de competició esportiva de primer nivell, fins i tot internacional. Tot plegat forma part d’un seguit d’objectius estratègics del Club Nàutic Vilanova: con-

vertir-se en un referent del litoral català, obrir el recinte portuari a la ciutat, amb l’essencial finalitat del foment de l’activitat nàutica i dotar la façana marítima de Vilanova i la Geltrú d’un nou equipament social, cultural, esportiu i gastronòmic. El nou edifici social ha suposat una inversió de 2,1 milions d’euros, amb recursos totalment propis. Aquesta acció forma part del compromís d’invertir 5 milions d’euros que el Club Nàutic Vilanova va adoptar en la renovació de la concessió de l’explotació de la dàrsena esportiva el 2015 fins al 2040. El Club ja porta invertits més de 4 milions d’euros des del 2015. Gràcies a aquesta concessió es gestionen 800 amarraments de sis a 22 metres, en 14 pantalans.


Dones d’Empresa

Dones d’Empresa presenta el llibre “21 Dones Emprenedores del s.XXI” Es tracta d’un recull de vint-i-un retrats d’empresàries emprenedores de sectors diversos que han triomfat en el seu àmbit i expliquen les claus i els secrets d’aquest èxit i de com han obert camí. El col·lectiu Dones d’Empresa de la FEGP acaba de publicar el llibre “21 Dones emprenedores del S. XXI”, un recull de vint-i-un retrats de dones empresàries emprenedores de sectors ben diferents que han triomfat en el seu àmbit i expliquen les claus i els secrets d’aquest èxit i de com han obert camí. Totes elles han participat en algun acte del col·lectiu Dones d’Empresa en els deu anys de vida que té el col·lectiu. Entre les 21 empresàries que protagonitzen el llibre destaquen la cuinera Carme Ruscalleda, la jurista Magda Oranich, la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, Núria Salan, la ballarina Sol Picó, o la pròpia presidenta de la FEGP, Neus Lloveras. Tenint en compte que Dones d’Empresa és un col·lectiu sense ànim de lucre, des del Grup Impulsor es va decidir participar activament en una causa social destinant l’import íntegre de la venda del llibre a la Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica. Amb aquesta aportació, Dones d’Empresa de la FEGP vol contribuir a la millora del benestar psicosocial i qualitat de vida de les persones amb càncer i els seus familiars durant tot el procés de la malaltia.

El dilluns 20 de juliol es va fer la presentació telemàtica de “21 Dones emprenedores del S. XXI”, amb el suport de l’Institut Català de les Dones i la col·laboració de la Fundació Oncolliga. A la presentació hi van assistir, a més de moltes de les protagonistes del llibre, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, la presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, representants de Dones d’Empresa, la psicooncòloga i musicoterapeuta de la Fundació Oncolliga, Patrícia Martí i una cinquantena de persones més. Dones d’Empresa va néixer l’any 2008 sota el paraigua de la Federació Empresarial del Gran Penedès amb l’objectiu de potenciar i consolidar una xarxa de contactes i col·laboració professional en tots els sectors d’activitat, a través d’un fòrum plural d’opinions, experiències i aprenentatges. La finalitat de Dones d’Empresa és fer visible i posar en valor el talent i el lideratge femení, contribuint a eliminar els obstacles

17

directes i indirectes que frenen el seu desenvolupament i així fer possible unes organitzacions i una societat més rica, igualitària, sostenible i justa. Reserva el teu llibre a www.fegp.cat


Retrats d’empresa La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

EL COMENTARI

Diari de bitàcora del confinament

COMARCA GASTRONÒMICA

Míldiu i web de la carretera del vi

τ «Els Gegants». Els Colls del litoral Vilanova-Ribes. Al fons dreta, el 1r túnel i masia dels Colls o Casa del Mar i a l’esquerra, Vilanova i la Geltrú. Fotografia de Josep Antoni Herrera

18

Sembla ser que, de moment, hem superat, una gran majoria, l’etapa inaugural d’aquesta pandèmia que en major o menor part ens ha afectat a tots i ens segueix afectant perquè tenim l’ai-al-cor dins del cos i perquè hi ha l’amenaça de rebrots que, de fet, ja han tornat a començar, i no cal dir que el sector dels serveis, hostaleria i turisme s’està emportant la pitjor part. De tota manera, sempre hi ha persones que del dolent en saben treure profit. Aquests tres mesos de confinament, “confitament”, en moltes cases i famílies s’han hagut de portar de maneres diferents i, pel que es refereix a la forma de menjar i preparar els àpats familiars o individuals, si es dona el cas, també. Hem après a anar a comprar de nou i ens hem adonat de la quantitat d’aliments que ens posen al nostre abast i del preu que fan pagar. També hem descobert aliments nous que desconeixíem i que els més atrevits han gosat anar tastant una gran varietat. I, més encara, han estat curosos en anotar totes les vicissituds que han passat en un diari que l’he anomenat Diari de Bitàcora del confinament, on cada dia que ha durat aquest petit empresonament a cada casa, s’ha anotat, comentat i valorat gairebé tot el que s’ha endrapat, començant per l’esmorzar, el tipus de suc de taronja que al final ha resultat guanyador, l’embotit preferit o els ous de les gallines, les que menjaven a l’era i les

que no, el pa o panet que millor s’adaptava i que podies comprar en quantitat per congelar-lo i preparar entrepans matutins, el cafè de càpsula que gairebé tothom l’està utilitzant, quina ha estat la marca guanyadora i quina ha espatllat menys la cafetera. Els productes frescs de l’entorn han triomfat, els pagesos s’ha posat contents i hem descobert carns de casa nostra i d’altres indrets, carpaccios, peixos que la peixatera tenia a bé de posar-los a punt perquè nosaltres els acabéssim de preparar per menjar-los, salmó del bo del salvatge de Canadà, olives gregues farcides d’all o d’ametlla, quinoes, bulgurs, fruites de temporada i exòtiques, formatges de tot tipus fins i tot mozzarella autèntica de Búfala de Campana, kèfir preparat amb llet de cabra... I s’han pogut adquirir una sèrie de postres dolços de gran qualitat com flam de formatge, arròs amb llet o mousse de xocolata. No ens hem d’oblidar del celler. Molts de nosaltres hem aprofitat per beure aquelles ampolles que es guardaven per a moments especials i aquest ha estat un moment especial i més en quan no ens ha agafat el virus que ben bé ho hauria pogut fer. Doncs tot això i més s’ha anat anotant en un gran bloc de paper, dia per dia, i s’han anat enganxant les etiquetes, valors nutricionals, anyades que han format aquest particular Diari de Bitàcora perquè quedi constància en la història d’un temps viscut.

Aquest 2020 també està sent un mal any per a les vinyes i els ceps en algunes parts d’aquest Gran Penedès. Amb tanta pluja acumulada des de començament d’any i havent fet un temps que cada cop més ens recorda el canvi climàtic, el míldiu s’ha apropiat de moltes extensions vitivinícoles abans d’hora i més encara de les conegudes com ecològiques i biodinàmiques que no tracten aquesta malaltia i d’altres amb productes químics tret del sulfat de coure que està permès en petites proporcions. Veurem a partir d’ara com es pot salvar la verema d’enguany. Per una altra part La Carretera del Vi ha estrenat un lloc web mostrant els atractius dels cellers i pobles que formen part de la ruta i seguint la tendència actual s’està preparant una botiga virtual que oferirà diferents possibilitats als enoturistes i públic en general.


Retrats d’empresa

SOPA DE LLETRES

Les senyes marineres de la costa (Institut Estudis Penedesencs) L’institut d’Estudis Penendesencs ofereix el treball de camp realitzat pel Dr. Josep Antoni Herrera Sancho, titulat: “Les senyes marineres de la costa: Navegació a la vista de les Costes del Garraf”, que recull per escrit la tradició oral marinera de les nostres costes per designar els topònims geogràfi cs o arquitectònics i altres variants amb els quals els pescadors s’han orientat durant segles per navegar a la vista de la costa, però també per trobar les enfi lacions del lloc exacte on calar les arts de pesca en els caladors històrics. El 2009 el Grup d’Estudis Sitgetans va editar per segona vegada el llibre de Ventura Sella i Barrachina amb el títol: “Senyes de mar de mariners sitgetans” que des de temps immemorials, els pescadors de la zona havien localitzat els seus llocs de pesca relacionant-los amb punts coneguts de la costa, als quals donaven noms diferents dels que feien servir quan eren a terra. Eren les anomenades senyes de mar, antigament guardades amb el màxim secret, i transmeses de pares a fills, sovint en llibretes gastades que no s’ensenyaven als altres pescadors. Avui, amb el sònar i el gps, els pescadors han prescindit de les senyes tradicionals, que corrien el perill de perdre’s. Com que hi ha entre els nostres lectors, afeccionats a la Mar i a la navegació segur que trobaran interessants aquestes dues publicacions.

Saviesa popular “A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment. A l’estiu Tavernera i a l’hivern flequera”: A l’estiu és aconsellable menjar aliments frescs i lleugers i fer com la tavernera, o sia, està a l’ombra i no com la flequera que està a la vora del foc que ho deixem per l’hivern.

“A beure i a menjar mesura has de posar”: En aquests temps de confinament hem passat moltes vegades de la mesura a la desmesura i així hem acabat més d’un amb uns quilets de més, d’aquells que costa treure de la panxa sobretot. Per si de cas hauríem de ser més moderat si som capaços.

19


La Recepta

Canelons amb pasta fresca, farcits d’ànec amb salsa de foie i formatge gouda (Masia La Torre del Gall) Preparació: Carn: 1. Tallem tota la carn a daus. 2. Netegem i pelem totes les verdures i les tallem a daus. 3. Col·loquem la carn i les verdures en una safata que pugui anar al forn, salpebrem i reguem amb un bon raig d’oli d’oliva, també afegim el llaurer i la canyella. 4. Posem al forn a 180ºC durant una hora. 5. Passat el temps, afegim el brandi i continuem la segona cocció durant 30 minuts i el forn a 150 graus. 6. Trinxar la carn i el sofregit de verdures (menys la canyella i llaurer que retirem). 7. Pasta fresca cuita Salsa: Posar al foc un cassó amb el brou i la crema de llet, quan arrenqui a bullir afegim el mascarpone per espessar i salpebrem. Triturem el foie micuit i l’afegim amb compte i retirem del foc.

20

Per acabar i guarnir el plat: Posar tres canelons al plat, posar per sobre una mica de salsa fins a cobrir-los. Posar per sobre els bolets saltejats, ratllar una mica formatge gouda.

Ingredients: 30 Làmines de pasta fresca sense bullir (Botigues Gurmet), 1 kg d’ànec – 1 kg de vedella, 100 gr de sofregit de tomàquet - cebes, Brandy (un raig), oli d’oliva, sal, pebre, 50 gr mantega, llaurer i canyella per rostir la carn.

Salsa: 1 paquet Foie micuit, 250 ml crema llet, sal, pebre, mascarpone i 1 L brou.

Per guarnir i acabar el plat:: Bolets saltats i formatge gouda.

Maridatge: El Panoràmic de Llopart és un escumós Corpinnat brut de llarga criança, elaborat amb les varietats tradicionals: macabeu, xarel·lo i parellada. Bombolla molt fina. Aromes complexes de llarga criança: matisos derivats de les mares, torrats, mel i fruits secs, amb lleugeres pinzellades reductores. En boca és ampli i estructurat, molt cremós, amb un perfecte equilibri sucre-acidesa. Gust persistent i amb caràcter. Criança superior a 70 mesos.


Banco de Sabadell, S.A., av. Óscar Esplá, 37, 03007 Alacant. Inscrit en el Registre Mercantil d'Alacant, tom 4070, foli 1, full A-156980. NIF A-08000143 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització. Document publicitari. Data d'emissió: Agost 2020

Un compte pensat per tal que els autònoms, els comerços, els despatxos professionals i les petites empreses es facin grans.

Compte Expansió Negocis Plus PRO

1 /6

Aquest nombre és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Indicador de risc aplicable al Compte Expansió Negocis Plus PRO Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

Bonifiquem la seva quota d'associat

------------------------------------------------------------------------------------------

10% de la seva quota d'associat màxim 50 €/anuals.*

+

0 comissions d’administració i manteniment.1

+

TPV amb condicions preferents.

+

Gratis Servei Kelvin Retail, informació sobre el comportament del seu negoci.2

-----------------------------------------------------------------------------------------Truqui'ns al 900 500 170, identifiqui’s com a membre del seu col·lectiu i comencem a treballar.

-----------------------------------------------------------------------------------------* Bonificació del 10% de la quota d'associat amb un màxim de 50 euros per compte amb la quota domiciliada, per a nous clients de captació. La bonificació es realitzarà un únic any per a les quotes domiciliades durant els 12 primers mesos, comptant com a primer mes, el de l'obertura del compte. El pagament es realitzarà en compte el mes següent dels 12 primers mesos. 1. Rendibilitat 0% TAE. 2. Disposarà d’un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del seu comerç, els seus clients i el seu sector per ajudar-lo en la presa de decisions. Les excel·lents condicions esmentades del Compte Expansió Negocis Plus PRO es mantindran mentre es compleixi l’únic requisit d’ingressar un mínim de 3.000 euros mensuals (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Si el segon mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà a ser un Compte Professional. Oferta vàlida fins al 31/12/2020.

bancsabadell.com


Col·laboracions

Autòdrom de Terramar La recuperació d’un espai històric com a centre d’esdeveniments eqüestres i homenatge a la història del motor L’espai tornarà a obrir portes per atraure aficionats al món dels cavalls del centre i el nord d’Europa, que vindran a realitzar proves i activitats durant els mesos d’hivern.

22

El 1923 farà cent anys es va inaugurar l’Autòdrom de Terramar, el primer circuit automobilístic de l’Estat espanyol. L’Autòdrom, situat en el terme municipal de Sant Pere de Ribes, era una de les peces fonamentals en el desenvolupament de la ciutat – jardí de Terramar de Sitges, una innovadora àrea de descans de perfil noucentista inspirada en el model de vacances de Niça i la Riviera francesa, que lligava sota un mateix eix urbanisme, turisme i cultura. La vida de l’Autòdrom com a circuit va ser curta. L’elevada inversió que va generar la seva construcció i les dificultats en l’adaptació de la pista a les tendències del motor de l’època van condicionar el futur de les instal·lacions com a circuit. Periòdicament, encara s’hi van realitzar proves puntuals els anys posteriors, però sense continuïtat. Durant la Guerra Civil, el circuit va esdevenir un centre de reclutament militar i a partir dels anys cinquanta –i després de canviar de mans en dues ocasions– va acollir una granja avícola que va funcionar durant una trentena d’anys. Les instal·lacions fa dècades que estan tancades al públic i en un cert estat de degradació, que ara podrà ser revertit. Una inversió de 25 milions d’euros. Ara, a prop del seu centenari, l’Autòdrom de Terramar recuperarà vida, gràcies al projecte liderat pel grup francoespanyol Grand Prix, que invertirà 25 milions d’euros per adaptar l’espai com a centre d’esdeveniments eqüestres internacionals i dotar

τ Visió general de l’Autòdrom de Terramar

de continuïtat la seva pista i la seva graderia per a activitats automobilístiques. El projecte va néixer fa quatre anys i ha complert ja tots els tràmits administratius, urbanístics i ambientals amb les diferents administracions implicades (Ajuntament de Sant Pere de Ribes i de Sitges, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya…) abans de l’aprovació definitiva que va efectuar la Comissió Territorial d’Urbanisme el passat 8 de maig. Amb tots els tràmits a punt, el següent pas és l’inici de les obres per adaptar les instal·lacions al projecte. La previsió és que el centre pugui obrir portes de nou la tardor – hivern del 2021 – 22. Unes instal·lacions amb doble orientació. La doble línia que tindrà l’Autòdrom a partir de la seva reobertura (centre d’esdeveniments eqüestres i pista per a proves automobilístiques) queden perfectament equilibrades en el model de negoci i el seu desenvolupament. L’activitat eqüestre està prevista que es dugui a terme entre els mesos d’octubre i març. L’objectiu és que actuï com a reclam de genets i aficionats al cavall de països del centre i el nord d’Europa, que durant la segona part de la tardor i l’hivern no poden muntar per raons meteorològiques. Seguint el model aplicat al golf –que

τ Imatge de com seran les instal·lacions, un cop obertes

també durant els mesos de fred atrau al sud d’Europa als aficionats britànics–, les proves d’equitació i hípica de Terramar permetrien aplegar muntadors que volen continuar gaudint de la seva passió els dotze mesos de l’any. Paral·lelament, l’Autòdrom continuarà acollint esdeveniments que les marques i les empreses automobilístiques realitzen en la pista del circuit i la graderia. Es tracta de proves generalment focalitzades en accions comercials o institucionals, de notable valor corporatiu.

La iniciativa preveu una inversió de 25 milions d’euros i generarà al voltant de 200 llocs de treball, a més de dur a terme la rehabilitació d’espais arquitectònics i naturals Un projecte beneficiós per al territori. Quan estigui a ple rendiment, l’Autòdrom de Terramar donarà feina a unes 200 persones, segons els càlculs de la companyia. L’espai acollirà també un equipament hoteler (amb capacitat per a 150 places), preveu restaurar els quatre edificis històrics que hi ha dins del seu recinte i dur a terme tota una sèrie de millores de protecció natural de l’entorn (plantació de 700 arbres, restauració de la riera de Ribes, creació de zona d’horts…). El públic que llogarà les instal·lacions per a les activitats programades serà d’un perfil mig / alt, que generarà un notable impacte econòmic directe en el territori i en la indústria turística, especialment en època baixa.


Col·laboracions

Una campanya per digitalitzar de forma segura la teva empresa L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa la campanya NegoCibersegur, que té com a destinataris el teixit empresarial, els nous emprenedors i els professionals de les TIC. Els objectius són estendre la cultura de la ciberseguretat a tots els processos de digitalització d’un negoci i promoure actuacions de conscienciació i formació. Podeu seguir la iniciativa a les xarxes a través de l’etiqueta #NegoCibersegur. Al web de la campanya (www.internetsegura.cat/empresa) hi trobareu àmplia informació, així com recursos per al sector empresarial (microcursos, guies, flyers...), notícies sobre ciberseguretat, un glossari per accedir a la terminologia de la matèria, i un espai amb una dotzena de qüestions per fer un exercici d’autodiagnosi sobre coneixements en ciberseguretat. La campanya és eminentment pràctica, amb recomanacions i pràctiques que t’ajudaran a fer més segur el teu negoci, empresa o organització. Aquí n’apuntem algunes: - Coneix la legislació en matèria de ciberseguretat. Tota empresa que vulgui ser productiva i competitiva ha de tenir present el compliment dels requisits legals. - Tingues una política i una normativa sobre ciberseguretat. Pots començar per identificar els punts crítics del negoci, establir quin nivell de ciberseguretat es vol tenir i implementar els mitjans per assolir-lo, formar els empleats, i, si convé, tenir plans d’acció personalitzats. - Estableix un pla de continuïtat de negoci. En cas d’un ciberatac cal poder

23

restaurar programari i arxius des d’una ubicació o sistema alternatiu, procurant que el client no es vegi afectat per la incidència, i que els serveis crítics es restableixin en un temps raonable. - Fes còpies de seguretat. Poden salvar l’empresa en cas que els seus dispositius quedin infectats per programari maliciós o es perdin arxius o dades. - Instal·la antivirus a tots els dispositius. El malware o programari maliciós pot arribar a través de qualsevol dispositiu mòbil de l’empresa i fer-la vulnerable. - Usa contrasenyes complicades i canvia-les amb freqüència. És impor-

tant tenir contrasenyes diferents per a cada dispositiu, que siguin complexes (combinar números, lletres, símbols…), i modificar-les periòdicament. - Actualitza programes i sistemes. Els desenvolupadors treballen per millorar-los, des del punt de vista del rendiment, però també de la seguretat. - Porta a terme auditories tècniques de seguretat. Et permetran descobrir vulnerabilitats a la xarxa interna i al web. - Vés alerta amb les wifi públiques. Connectar-se a wifis de bars, restaurants, aeroports i altres espais públics pot no ser segur.


L’entrevista

Entrevista a Andreu Veà

Enginyer expert i pioner en internet i impulsor i president de Covidwarriors

24

Andreu Veà i Barró (Sant Feliu de Guíxols, 1969) és un pioner d’Internet i emprenedor dins el sector de les telecomunicacions. Entre 2009 i 2017 fou el president del capítol espanyol de la Internet Society. És conegut pels seus treballs sobre la història d’Internet i els seus creadors, una investigació que recull entrevistes personals a més de 350 pioners del sector. A finals de 2014 fou nomenat Digital Champion for Spain, un càrrec que suposa ser l’ambaixador de l’Agenda Digital de l’estat membre que el nomena per ajudar les administracions, empreses i ciutadans a digitalitzar-se. Pel conjunt de la seva activitat, el 2017 va rebre el Premio Nacional a la Trayectoria Personal en Internet, organitzat i fallat pel Comité de Impulso del Día Mundial d’Internet. És l’impulsor i president del col·lectiu Covidwarriors, una comunitat oberta per aixoplugar tota mena d’iniciatives de la societat civil per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia de la Covid-19. Des de la Interesting People community que lidera, Covidwarriors es va materialitzar en una associació no lucrativa formada per voluntaris professionals i organitzacions proactives, amb talent emprenedor i iniciatives tecnològiques, que aconsegueix finançament per la lluita contra la COVID-19 mitjançant mecenatge.

Quina és la darrera novetat que està impulsant des de Covidwarriors en la lluita contra la COVID-19? Doncs es tracta d’un robot de neteja i desinfecció que en pocs segons fulmina literalment el SARS-Cov2. És la màquina més efectiva per garantir la desinfecció d’espais que poden estar contaminats, des d’una habitació d’un hospital a l’habitació d’un hotel. Hem convergit dues tecnologies: per una banda, un robot autònom d’última generació dotat amb intel·ligència artificial, i per l’altra una tecnologia de llums ultravioleta que permet eliminar el virus així com tots els bacteris, fongs o espores. El robot entra a l’espai que ha de desinfectar, fa una foto de tots els elements


L’entrevista

“Gestionar la crisi confinant la gent no és una solució, és la manera d’enfonsar l’economia” que hi ha i comença a aplicar la llum a tots els espais fins que ho deixa net i esterilitzat en pocs minuts. S’ha provat o implantat ja en algun hospital? Vam fer una prova a l’Hospital Clínic de Barcelona i van quedar sorpresos de l’alta efi càcia del robot. Penseu que en pocs minuts pot esterilitzar una habitació, i això ara porta hores perquè es fa manualment amb gasos i després de la desinfecció s’ha de ventilar durant hores. En un moment crític de pandèmia com el que estem vivint, disposar en pocs minuts d’una habitació totalment lliure de virus és vital per al sistema sanitari i millora molt les garanties de cara a l’usuari. I ja funciona en algun hospital? Hem començat a rebre els primers encàrrecs però l’administració pública ens té encallat el projecte per un tema de certificacions sanitàries. Miri, vam tardar sis dies i sis nits a dissenyar aquest robot i ara portem dos mesos encallats amb la paperassa. I amb això està tot dit. Vivim en un país on l’administració pública es dedica sistemàticament a frenar els avenços tecnològics i socials que s’impulsen des de la societat civil. Entre els polítics hi ha molta ignorància, inexpertesa i sectarisme. Jo m’he sentit molts cops ignorat tant per l’administració de l’Estat com de la Generalitat. Perquè no accepten que la societat civil s’organitzi i aporti solucions pràctiques i reals a un problema global. Per això des de Covidwarriors ens movem en paral·lel a les institucions públiques, perquè és la manera més efectiva d’avançar. Per tant, no creu que la crisi sanitària s’estigui gestionant bé. És que a Espanya no es gestiona res. Ni tan sols ens diuen la veritat amb les dades de morts. Ningú es creu les xifres ofi cials perquè no són certes. Han mort més de 50.000 persones per la COVID-19 i ells continuen dient 27.000 perquè fan trampes amb les sumes. Algun dia haurem de demanar responsabilitats a aquests gestors

τ Andreu Veà, amb el seu mentor, Vint Cerf, considerat un dels pares d’internet.

públics perquè jo crec que el que ha passat aquí és equiparable a un genocidi. Com pot ser que dels 20.000 avis morts per la pandèmia més de 19.000 siguin en residències? No ho podien evitar això? El problema és només d’organització i logística. Si tu ets capaç de saber qui està contagiat i qui no és molt més fàcil gestionar la crisi, però aquí no s’ha optat per fer tests a tothom com sí han fet altres països. Parlant de tests, vostés des de Covidwarriors també van portar a l’estat espanyol els primers robots per fer testos massius de PCR, no? Sí. En aquests moments, la majoria de robots per fer testos massius de PCR són nostres. Tenim capacitat per fer un milió de testos al mes, però el problema és que aquestes màquines estan infrautilitzades perquè a l’administració pública no l’interessa fer testos a tothom, només a la gent que presenta símptomes, i aquest és el gran error que fa que no puguem frenar la pandèmia. Aquesta segona onada de rebrots serà molt pitjor que la primera i no he vist que les institucions hagin pres mesures preventives. No he vist arribar avions a Barajas o al Prat carregats de mascaretes o respiradors i correm el

risc de tornar a patir un col·lapse del sistema sanitari. Com creu que hauria estat la crisi sanitària sense internet? Molt pitjor. Per posar un exemple, tenim una eina molt potent que tots portem a la butxaca, com és el mòbil i no hem estat capaços de desenvolupar aplicacions que siguin realment útils per a la població. Hi ha massa cagadubtes a l’administració pública i prefereixen que fem servir internet per veure Netflix abans que sigui una eina útil per a la salut de la població. En quin projecte està treballant ara? Doncs estem mirant a veure com podem proveir de dipòsits d’oxigen les residències d’avis per evitar que passi el que va passar fa alguns mesos. Ja hem parlat amb empreses que fabriquen gasos medicinals i estan disposades a col·laborar en la iniciativa i tenim una llista de més de 16.000 makers disposats a involucrar-se en aquest projecte. No parem. Covidwarriors és una fàbrica d’idees útils que es mou en un pla paral·lel al de les institucions i que aporta solucions pràctiques a problemes reals. Gestionar la crisi confinant la gent no és una solució, és la manera d’enfonsar l’economia.

25


Retrats d’empresa

Aggity, tecnologia intel¡ligent per impulsar la transformaciĂł digital Avui, la companyia catalana treballa per empreses de molts sectors, però s’ha guanyat un nom i una reputaciĂł en el sector de la salut amb una soluciĂł transversal que tĂŠ a veure amb els recursos humans i la gestiĂł del talent, dues de les altres especialitats de la companyia

26

Aggity ĂŠs una multinacional catalana de tecnologia amb seu a Barcelona especialitzada en la transformaciĂł digital dels negocis, que combina les millors prĂ ctiques i formes operatives amb solucions tecnològiques especialitzades en diferents processos empresarials. La companyia s’ha integrat recentment a la FEGP amb l’objectiu de poder oferir aquestes solucions a totes les empreses associades, segons explica el president i CEO d’Aggity, Ă’scar Pierre. “Les empreses cada cop tenen mĂŠs clar que el camĂ­ de la digitalitzaciĂł ĂŠs el futur. Tot i que la tecnologia analògica pot conviure amb la digital, les possibilitats que ens proporciona aquesta segona sĂłn inďŹ nitament millors i mĂŠs efectives, sobretot per a les empresesâ€?, explica Pierre. Arran de la crisi sanitĂ ria derivada de la Covid-19, Oscar Pierre reconeix que les empreses estan mĂŠs sensibilitzades i predisposades a assumir aquesta transformaciĂł digital perquè “han vist que ja no ĂŠs futur sinĂł el presentâ€?. Aggity ofereix solucions adaptades a tot tipus d’empreses que vulguin fer una

τ Oscar Pierre, president i CEO d’Aggity

transformaciĂł digital global. Però, a diferència d’altres companyies d’aquest sector, Aggity proposa fer aquesta transformaciĂł per etapes perquè el procĂŠs d’implantaciĂł de la nova tecnologia i la inversiĂł econòmica que se’n deriva sigui mĂŠs assumible. “Nosaltres parlem amb el client i analitzem quines sĂłn les actuacions prioritĂ ries, i si veiem que on cal actuar de manera urgent ĂŠs en el procĂŠs de fabricaciĂł o en el de distribuciĂł busquem una soluciĂł per a aquest Ă mbit i aixĂ­ la podem aplicar rĂ pidament i l’empresa tĂŠ resultats en dos o tres mesosâ€?, diu Ă’scar Pierre.

       

Aggity ofereix diferents solucions especiďŹ ques: Smart Factory, que agrupa solucions per a la indĂşstria i acompanya els clients cap a la quarta revoluciĂł industrial i la transformaciĂł digital de la fĂ brica grĂ cies a l’automatitzaciĂł de tots els processos; BesTalen IA, la soluciĂł intel¡ligent en la gestiĂł de persones i talent que permet automatitzar tots els processos del departament de Recursos Humans; RedPoint Global, una Plataforma de ComunicaciĂł Omnicanal i MĂ rqueting Automation que ofereix una comunicaciĂł omnicanal i ajuda a la ďŹ delitzaciĂł de clients; i UniClass, un


Retrats d’empresa AGGITY

LES DADES Any de creació de la companyia: 2017 Treballadors: Espanya 70 i resta del món 120 Seu central: Barcelona Presència internacional: Espanya, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Equador, Perú, República Dominicana, Veneçuela i Itàlia.

sistema financer i solucions de gestió empresarial que agiliten el control de l’economia de l’empresa, alhora que faciliten la seva organització. La companyia és present avui a més de 13 països d’arreu del món, amb una forta presència a Llatinoamèrica i Itàlia. L’expansió d’Aggity però no s’acaba aquí ja que la companyia té previst desembarcar properament als

Estat Units. “Sempre intentem fer-ho de la mà o adquirint alguna companyia d’origen que ja existeixi i que ens faciliti el camí i el mercat, i ara estem treballant en aquesta línia per aviat poder entrar als EUA”, assenyala el màxim dirigent d’Aggity. Avui, la companyia catalana treballa per empreses de molts sectors, però s’ha guanyat un nom i una reputació en el

sector de la salut amb una solució transversal que té a veure amb els recursos humans i la gestió del talent, dues de les altres especialitats de la companyia. Entre les empreses que avui són clients d’Aggity destaquen American Express, Port de Barcelona, la Clínica Teknon, la Xarxa Santa Tecla, Lamborghini, Airbox, Mahindra, CaterPillar, Clarins, Fira de Barcelona, H&M o el Banc de Sang.

27


Retrats d’empresa

Judith Antolín Studio Disseny gràfic amb emoció, lògica, valentia i proximitat

28

“Em poso a les sabates de cada client i treballo amb cap, cor i valentia per arribar a la meta que tu desitges”. Així es presenta el seu web Judith Antolín, una dissenyadora gràfica que ha trobat en el color groc el camí que millor la defineix com a professional i com a persona: creativa, enèrgica, valenta i càlida. “L’emoció és un dels puntals de la meva feina com a dissenyadora gràfica perquè és aquí on entra en joc la màgia del color, les formes, les lletres, la composició, i tots els elements que puc combinar per aconseguir un disseny d’èxit que connecti amb el públic objectiu de cada

empresa”, explica Judith Antolín quan es presenta al seu web. Després de treballar durant vuit anys (2000-2008) en diferents estudis de disseny de Gavà, Vilanova i Barcelona, l’any 2008 va decidir fer el pas per obrir el seu propi estudi a Vilafranca del Penedès. “Necessitava tenir contacte directe amb el client perquè penso que és la clau de la meva feina”, explica la Judith que des del seu estudi ofereix un servei global de comunicació i imatge corporativa a les empreses. Amb el temps s’ha especialitzat en el brànding, o sigui en la creació de noves

marques o el redisseny o actualització de marques més o menys consolidades. “Quan el client acudeix al meu estudi ja té una inquietud per millorar la seva


Retrats d’empresa JUDITH ANTOLÍN STUDIO

LES DADES Any de creació: 2008 Adreça: Carrer Pau Benach, 9 Vilafranca del Penedès Projecte destacat: Imatge del carnaval de Vilanova 2009

comunicació i imatge, però jo els ajudo a trobar el llenguatge que millor els defineix i que millor pot comunicar els valors de la seva empresa”, explica Judith Antolín. La tipologia de clients és molt variada, “per sort”, diu ella, tant pel que fa als sector empresarial com la mida de l’empresa. “Treballo per a cellers, fabricants de mobles, empreses distribuïdores d’alimentació, centres de salut... És molt variat amb tots descobreixo un univers diferent que em permet ser creativa en cada cas. I quan a mida de les empreses, el mateix, tant treballo per a professio-

nals autònoms com petites i mitjanes empreses del Penedès i Garraf”. El seu ventall de serveis va des del disseny de logotips, imatge corporativa de marca, papereria, catàlegs, fulletons informatius, retolació, disseny de packaging fins al disseny d’aplicacions web. Arran d’aquesta crisi sanitària, Judith Antolín ha experimentat un creixement en la demanda per crear noves webs o actualitzar i redissenyar-ne de ja existents. Durant la pandèmia el consum d’internet a les llars i empreses ha crescut de manera espectacular fruit, sobretot, de la implantació del tele-

treball. Els més de 15 anys d’experiència l’han fet mereixedora de reconeixements destacats, com el Premi Estela Dona Emprenedora que li va atorgar la FEGP l’any 2013 per la seva capacitat d’adaptació al canvi, la cooperació i l’emprenedoria. Un dels treballs dels quals la Judith està més orgullosa és la imatge del Carnaval de Vilanova de 2009. Feia tot just un any que havia muntat l’estudi i va rebre aquest encàrrec que li va permetre molta visibilitat. La visibilitat del color groc que identifica el seu estudi i que, com el Màgic d’Oz, marca el camí cap a l`èxit.

29


Retrats d’empresa

Kuka, robòtica industrial des de Vilanova i la Geltrú

30

Kuka és una empresa especialitzada en la robòtica industrial i processos d’automatització, amb una facturació d’uns 3.200 milions d’euros i uns 14.000 empleats. El grup KUKA té la seva seu a Augsburg, Alemanya. Com a proveïdor líder a nivell mundial de solucions d’automatització intel·ligents, ofereix als seus clients des de robots i cèl·lules integrades fins a sistemes totalment automatitzats en mercats com el de l’automoció, l’electrònica, la indústria en general, els béns de consum, el comerç electrònic, el comerç minorista i la sanitat. La seu principal del clúster de KUKA Iberia és a Vilanova i la Geltrú, amb delegacions a Vitòria, Madrid, Setubal i una inauguració immediata

a Vigo. Des d’aquí es dirigeix el mercat llatinoamericà on la companyia té dues delegacions: a Argentina i a Brasil. KUKA va ser fundada l’any 1898 per Johann Josef Keller y Jakob Knappich, les inicials del cognom dels quals va donar nom a la companyia. Va néixer primer com una planta de gas d’acetilè a la ciutat d’Augsburg, la qual cosa va permetre un funcionament rendible de l’enllumenat públic i domèstic de la ciutat. Les àrees de negoci estan segmentades en dues grans divisions: la part d’automòbil i la d’indústria general, que engloba sectors com alimentació, tèxtil, metall, construcció, educació, sanitat, e-commerce, logística, etc. Com a multinacional està present amb delega-

KUKA

LES DADES Any de fundació de la companyia: 1898 a Augsburg (Alemanya) Treballadors: 14.000 Facturació: 3.200 milions d’euros Seu principal: Augsburg Seu clúster Kuka Iberia: Vilanova i la Geltrú


Retrats d’empresa cions pròpies a més de 40 països en el món i a altres països amb altres models de negoci com a distribuïdors oficials de KUKA. Addicionalment, KUKA disposa de fàbriques als EEUU, Europa i Àsia. La crisi sanitària provocada per la Covid-19 ha obligat la companyia a mantenir totes les mesures de seguretat i protocols sanitaris establerts, però sense renunciar a continuar oferint el servei i sent operatius. Bona part dels empleats de la planta de Vilanova han operat durant l’estat d’alarma fora del seu centre de treball habitual mitjançant teletreball. La companyia ha facilitat totes les eines necessàries per poder facilitar la feina des de casa. A més, la companyia ha creat un grup de treball regular a nivell de direcció per supervisar acuradament els esdeveniments i processos en cadascuna de les delegacions amb estreta coordinació amb tots els proveïdors. Arran d’aquesta pandèmia, Kuka ha rebut i està rebent moltes consultes provinents principalment del sector sanitari però també d’altres com el farmacèutic, alimentació, i logístic . “Moltes empreses han hagut de canviar

procediments de producció ràpidament i des de Kuka hem pogut aportar el nostre coneixement i experiència per poder oferir solucions automatitzades amb robots i fer front aquests canvis que exigeixen rapidesa i flexibilitat i canvi”, asseguren des de la companyia. Malgrat la crisi sanitària, aquest 2020 és un any especialment important per a KUKA pel llançament al mercat d’un ampli contingut de productes i tecnologies noves. Des de nous robots com el

IONTEC, el QUANTEC 2, EL KR4, nous so wares, noves plataformes digitals per els clients com el My.KUKA i nous controls com el KRC5. A part d’això la companyia amb seu a Vilanova continua treballant i col·laborant en projectes relacionats amb el desenvolupament del cotxe elèctric, conceptes com el E-mobility, el Matrix Production o fàbrica intel·ligent, la robòtica per servei o bé la robòtica en el sector d’hostaleria i la restauració.

31


La gala de la FEGP

La Nit de l’Empresa se celebrarà el 27 de novembre El popular economista Xavier Sala i Martín serà el convidat de la Nit de l’Empresa 2020 que se celebrarà, si les condicions sanitàries ho permeten, el divendres 27 de novembre a la Finca Mas Solers. La gala inclourà com cada any el lliurement dels Premis FEGP que ja estan convocats i el termini de presentació de candidatures finalitza el 15 d’octubre. Totes les empreses, entitats i professionals associats a la FEGP poden proposar la seva pròpia candidatura o la d’una altra empresa, entitat o professional, sempre que es consideri que reuneix mèrits per optar a una o vàries de les categories de premis. Només cal omplir el corresponent imprès de Proposta de Candidatura.

32

Aquestes són les diferents categories dels premis: 1.- Gran Premi FEGP 2020 Trajectòria empresarial Premi a la millor empresa amb seu al Gran Penedès que es caracteritzi per la seva trajectòria a partir de la innovació, el progrés competitiu, la internacionalització, el creixement social, l’increment del volum de negoci i l’augment de plantilla. 2.- Premi FEGP a la capacitat emprenedora Premi a l’empresa i/o emprenedor que hagi demostrat en el 2019 les qualitats bàsiques de la capacitat emprenedora, com son la iniciativa, la creativitat, curiositat, lideratge empresarial, a través d’un projecte d’empresa. 3.- Premi FEGP a la Internacionalització Es valoraran un millor posicionament i una major presència de la companyia en mercats d’altres països, així com el creixement de les transaccions comercials amb l’exterior.

4.- Premi FEGP a la Innovació Es valorarà tot allò que impliqui novetat en la cadena de valor de l’organització, com ara en els recursos, procediments, sistemes, tècniques i implementació de noves eines tecnològiques. 5.- Estratègia de comunicació Es valoraran aquelles iniciatives realitzades durant 2019 centrades en el producte o servei i que hagin propiciat una millora competitiva, traduïda en millor posicionament i major presencia. 6.- Sostenibilitat i Medi Ambient Es valoraran aquelles actuacions realitzades en el decurs de 2019 que incideixin en l’optimització dels recursos esmerçats i l’eficiència en l’ús de les matèries i les fonts disposades. Es tindran en compte la millora dels recursos energètics i de l’aigua. 7.- Compromís social Es valoraran aquelles actuacions realitzades en el decurs de 2019 que es derivin del compromís i la responsabilitat social de l’organització en relació amb els seus públics interns i externs i amb la seva geografia de referència. 8.- Premi FEGP a la nova creació Empresa amb una antiguitat menor de 3 anys, que hagi estat creada des de una iniciativa empresarial, consolidant un projecte innovador, amb valor competitiu i dirigit de forma innovadora. 9.- Premi Estela Dones d’Empresa El col·lectiu Dones d’Empresa -vinculat a la FEGP- reconeixerà la iniciativa i la capacitat realitzadora d’una dona que hagi basat la seva trajectòria professional o empresarial en la innovació, la competitivitat,

la sostenibilitat i la contribució a l’entorn social i econòmic. 10.- Premi FEGP Joves d’Empresa El col·lectiu Joves d’Empresa -vinculat a la FEGP- reconeixerà la iniciativa i la capacitat realitzadora d’una persona d’edat jove que hagi basat la seva trajectòria professional o empresarial en la innovació, la competitivitat, la sostenibilitat i la contribució a l’entorn social i econòmic. A la mateixa gala de La Nit de l’Empresa es farà reconeixement a aquelles empreses que enguany celebren un aniversari destacat pel que fa al seu any de fundació (25, 50, 75... anys). Si la vostra organització compleix un d’aquests aniversaris caldrà que ho comuniqueu a l’oficina de la FEGP, aportant documentació que acrediti l’efemèride. I el 6è congrés i el sopar anual de Dones d’Empresa, el 16 d’octubre

Aquest any el congrés Dones d’Empresa, que assoleix la sisena edició, i la Trobada-sopar anual del col·lectiu se celebrarà el mateix dia: el 16 d’octubre. El congrés, que tindrà com a principal convidada l’empresària Meritxell Bautista, cofundadora i CMO a Fibracat, se celebrarà a les instal·lacions del centre Neàpolis de Vilanova durant tot el dia, i el sopar tindrà lloc en un restaurant vilanoví, encara per confirmar, per facilitar el desplaçament dels i les congressistes.


Convenis

La FEGP continua fent xarxa La Federació ha signat convenis de col·laboració amb l’Associació de Comerciants de Vilafranca Centre Vila, amb l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria de la Província de Tarragona i amb la Fundació Oncolliga. τ Signatura del conveni amb l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria de la Província de Tarragona.

Amb la voluntat teixir complicitats i unir esforços, eixamplar el catàleg de serveis al soci i consolidar el compromís de la federació amb la responsabilitat social, la FEGP ha ampliat en aquests dos últims mesos la seva xarxa de col·laboració amb altres associacions empresarials del territori i entitats socials. El 12 de juny, la presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, i el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, Francesc Pintado, van segellar un conveni de col·laboració per ajudar les empreses del sector a afrontar i superar la crisi post Covid-19. Un representant de l’AEHT s’integrarà en el grup de treball de l’Associació d’Empreses d’Esdeveniments i Casaments de Catalunya (AEGECat), la sectorial de la FEGP que engloba més d’una setantena d’empreses del sector de la restauració i els esdeveniments del conjunt del país. Els dos presidents van coincidir a demanar a les administracions que clarifiquin les condicions de reactivació del sector i que ampliïn les ajudes a les empreses que estan patint la crisi de manera més severa. “El nostre sector viu avui una crisi absoluta i sense precedents perquè ha hagut de fer front a despeses i serveis corrents sense tenir ingressos. I les ajudes dels governs és evident que són insuficients i les expectatives realment són molt complicades”, va assegurar el president de l’AEHT. Per la seva banda, la presidenta de la FEGP va insistir que ara és el moment de començar a resoldre incerteses que inquieten el sector i la ciutadania i per això va afegir que la integració de l’entitat tarragonina a l’AEGECat permetrà tenir més força i un retrat més realista de les necessitats del sector. “L’objectiu de la FEGP i l’AEGECat és fer realitat el més aviat possible el retorn de l’activitat del sector de la restauració i els esdeveniments ja que representa

τ Signatura del conveni amb la Fundació Oncolliga. 33

τ Signatura del conveni amb l’Associació de Comerciants de Vilafranca Centre Vila.

un dels motors del teixit econòmic”, va assegurar Neus Lloveras. En nom de l’AEGECat, el també vicepresident primer de la FEGP, Santi Carda, ha reclamat a les administracions públiques un missatge de confiança i esperança per al conjunt del sector i els consumidors. “Si no prenem mesures urgents algunes empreses es veuran abocades a tancar, i per això cal que les autoritats ens permetin reprendre l’activitat amb les garanties de seguretat que nosaltres sí podem oferir”, ha assenyalat Santi Carda. El segon conveni de col·laboració la FEGP el va signar l’1 de juliol amb L’Associació de Comerciants Centre Vila de Vilafranca, amb l’objectiu de compartir avantatges en benefi ci dels seus respectius afi liats. Neus Lloveras, en nom de la FEGP, i Marta Vivas, presidenta de Centre Vila, van segellar l’acord amb el compromís que ambdues entitats

es proposen la producció d’actuacions conjuntes, compartir avantatges en benefi ci dels seus respectius afi liats i afavorir les seves iniciatives, així com treballar de la mà per a la projecció econòmica i social de l’entorn. Finalment el tercer conveni es va signar el 20 de juliol passat per part de la FEGP i la Fundació Oncolliga. Aquest conveni pretén consolidar el compromís de la Federació Empresarial amb la responsabilitat social. El conveni, que van signar Neus Lloveras i Ivo Valdivieso, en representació de la Fundació Oncolliga, estableix que aquesta entitat rebrà una donació econòmica dels diners que es recaptin amb la venda de llibre “21 dones emprenedores del s.XXI”, publicat per Dones d’Empresa. Més enllà d’aquesta col·laboració, la FEGP estudia altres accions de sensibilització a les seves empreses de la mà de la fundació.


Donem la benvinguda!

Els nous socis de la FEGP

34

alguna Coneixeu e encara u q sa empre FEGP? d part e la no formi -nos al Truqueu 7 00 93 810 6

Emma Redondo Carrer Salvador Soler Forment, 15 2n 5ª 08870 Sitges 646842801 Assegurances de salut, vehicle, negoci, accidents, decessos, mascotes, protecció jurídica, assistència en viatges...

Ponto Grup up Imm Immobiliari mob obiliari Carrer Sant Gervasi, 13 nt Gervasi 08800 Vilanova i la Geltrú 671079606 Compra/venda Immobles www.pontogrupimmo.com

Connect@ Consultoria integral per empreses Carrer Jaume Balmes, 36 3r A 08720 Vilafranca del Penedès 637521644 Assessoria integral per empreses. (Coaching) www.connecta.cat

AAntal Consulting Carrer Figuera, 20 Barcelona 673003541 Coaching estratègic i financer per a PIMES www.aantalfinance.com

Marlex Rambla La Girada, 11 08720 Vilafranca del Penedès 938172588 Consultoria de RRHH especialitzada en treball temporal i selecció de personal www.marlex.net

Tothosap! Carrer Doctotr Zamenhof 45 3r 6a 08800 Vilanova i la Geltrú 660514310 Gestió de campanyes de comunicació i màrqueting www.tothosap.cat

Alitara Service Consultancy, S.L. Plaça Europa 9-11 Planta 20 Ed. Inbisa 08007 Barcelona - 651410413 Serveis a Empreses Consultoria e Interim management. Ajuda a les empreses en processos de canvi i transició. www.alitara.com

Aggity Frederic Mompou, 5 4t 08960 Sant Just Desvern +34 902 945 969 info@aggity.com Solucions tecnològiques innovadores especialitzades en diferents processos empresarials. www.aggity.com

Si encara no disposeu del vostre password per accedir a l’àrea restringida per a Només Socis del web de la FEGP www.fegp.cat poseu-vos en contacte per telèfon al 938 106 700 o al correu comunicacio@fegp.cat.

www.fegp.cat NOVA BORSA DE TREBALL VIRTUAL ARA, AL NOSTRE WEB AMB UN ACCÉS DISPONIBLE EXCLUSIU PER A LES EMPRESES