Perspectiva119 by FEGP Penedès Garraf

Març/Abril, 2014 Núm. 119

Reportatge

Galeria.cat

• Roc Roi

Roser Oter exposa a Galeria.cat

Estrelles i Forquilles

• Mas Roquer Gent emprenedora

Joan Comas,

Coral Transports & Stocks

Sumari Edita ADEG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf · Carrer de la Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer de l’Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701 · adeg@adeg.cat · www.adeg.cat Redacció ADEG · comunicacio@adeg.cat Publicitat ADEG · comercial@adeg.cat Subscripció: 60 € Subscripció socis ADEG: Gratuïta Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada Roc Roi, pàg. 32 Difusió Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. DL B-11279-92 1.200 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context 2013 vs 2012, el canvi? . . . . . . . . . . . .

Tuits d’empresa L’opinió de la Gent d’Empresa . . . . . . . .

Espai Litoral Reflexió sobre les relacions de la ciutat i el port . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrés Una mica de gastronomia . . . . . . . . . . . Es presenta el nou celler At Roca . . . . . «Los vinos de tu vida» . . . . . . . . . . . . . . . S’ha presentat Vitòria-Gasteiz . . . . . . . Antonio Naranjo guanya la IV Final Nacional de la Bacardí Legacy Cocktail Competition 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12 13 13 13

Estrelles i forquilles Vine a dinar a Mas Roquer i gaudeix de les instal·lacions del càmping . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Gent de Ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EDE · Escola de Direcció d’Empresa . .

L’art de viure El consum de la nostra energia . . . . . . .

ADEG · Formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Motivació i incentius El sentit de les coses. Les coses amb sentit DO Catalanes . . . . . . . . . . . . . . . .

ADEG · Nous socis

Laboral Els entrellats de la nova “Tarifa plana”

El Comerç de l’ADEG Teixits La Rosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedora Joan Comas «El Penedès té empreses amb inquietud i ganes d’internacionalitzar-se» . . . . . . . . . . . . .

La ceramista vendrellenca Roser Oter exposa la seva obra a Galeria.cat, la galeria virtual d’art de l’ADEG.

L’empresa Roc Roi. El mar, un bé per gaudir-ne tot l’any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Economia Informe ADEG de Conjuntura, 2n semestre de 2013 Millora la contractació al Gran Penedès

Nova exposició Roser Oter «Els peus a terra i el cap al cel» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses ADEG • Vinyals Associats, assessoria integral especialitzada en emprenedoria . . . . . . • Home Staging accelera la venda o lloguer de la teva vivenda . . . . . . . . . . . • Restaurant Infinit, cuina tradicional amb tocs personals i contemporanis El català a l’empresa Capacitar els treballadors en l’ús del català a la feina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

39 40 41

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

2013 vs 2012, el canvi? Com de costum he analitzat les dades de l’“Informe de conjuntura econòmica”

La situació de deteriorament del sector de la construcció a les dues comar-

de les tres comarques de l’àmbit territorial de l’ADEG. Aquesta vegada fins i tot

ques costaneres, fortament dependents d’aquesta activitat, ha impactat

amb més interès perquè la informació macroeconòmica objecte de l’informe

sobre l’ocupació reduint-la fins a menys de la tercera part del que fou en tan-

es correspon amb el tancament de l’exercici de l’any 2013.

car l’any 2007. A l’Alt Penedès, poc dependent de la construcció, l’impacte ha estat molt menor i l’evolució de l’ocupació, lligada sobretot al sector industrial,

L’optimisme que brolla dels dirigents de les grans patronals, “lunga mano” de

molt potent, doncs encara enguany una de cada tres persones que treballen ho

les corporacions dintre i fora de l’àmbit de l’IBEX-35, no el compartim ni poc ni

fa al sector secundari. Pel que fa al sector industrial del Baix Penedès, gaudeix

gaire els modestos defensors dels interessos de les petites empreses repre-

el privilegi de disposar d’Idiada, l’empresa público-privada d’alta tecnologia del

sentatives del teixit empresarial català, abandonades a la seva sort durant la

sector de l’automòbil, que salva una mica el deprimit panorama industrial de

llarga travessia del desert de la crisi que continuem vivint. Les que han sobre-

la comarca.

viscut a la tempesta ho han fet en una mar plena d’esculls burocràtics, pressió fiscal creixent en obert, greuge comparatiu amb moltes de les empreses de

2. Evolució sectors Primari+Secundari vs sector Serveis 2012-2013.

l’IBEX-35, absència d’accés al crèdit, costos energètics rampants i un llarg etcètera que fan de la feina del petit empresari una professió d’alt risc. Havent seguit amb tossudesa professional els “Informes de conjuntura” dels darrers anys, no esperava que les dades de tancament del 2013 evidenciessin un gir gaire encoratjador. L’ocupació i l’atur per sector d’activitat econòmica de les tres comarques –Garraf, Alt i Baix Penedès– continuen en la situació de

mínims i màxims que, fins i tot sense veure les dades numèriques de l’informe, hauria suposat el sentit comú més elemental de qui viu la realitat quotidiana. Perquè els esdeveniments econòmics no es mouen a l’àmbit dels miracles i si qui tenia que prendre mesures de reactivació no ho ha fet, la lògica ens porta

Malgrat les dificultats que comparteixen les economies del Garraf i de l’Alt

a haver d’acceptar la situació, per moltes consideracions retòriques buides de

Penedès, aquesta és clarament més sòlida i harmònica i els sectors prima-

contingut que es facin. La moderació de la prima de risc, els 10.000 punts de

ri i secundari ocupen un 40% de la població treballadora, ràtio que només és

l’IBEX-35 i la “racionalització” de les entitats de crèdit finançades amb diners

del 20% en el cas de la comarca costanera del Garraf. A les tres economies del

públics que pagaran el ciutadans, no solucionen res de res als petits empresa-

territori s’ha accentuat un fenomen que interpreto que es deu al cansament de

ris de les nostres comarques.

la classe treballadora d’acudir a les oficines de l’Oficina de Treball de la Generalitat quan exhaureixen les prestacions de l’atur. Es dóna sovint la paradoxa de

1. Abans de comparar les xifres del tancament 2013 amb les homòlogues

que baixa l’atur i ho fa també l’ocupació, amb nivells difícilment explicables si

del 2012 que no canvien gairebé res i afegeixen dubtes, per situar-nos cal fer

no ho és per l’esmentada deserció a l’OTG.

memòria breu de quatre dades que expliquen la desfeta del procés de crisi a les tres comarques, situació que, per altra part, és fidel reflex del que succeeix a

L’evolució de les dades no predisposa a l’optimisme perquè continuen sent alar-

nivell català i de l’Estat espanyol.

mants en la doble vessant d’ocupació i atur. Si la desacceleració de l’increment de l’atur i de la caiguda de l’ocupació fos conseqüència de l’aplicació de polítiques actives orientades a reanimar el sector de les petites i mitjanes empreses -i sobretot de les petites- podria interpretar-ho com un símptoma de l’inici de certa recuperació. Com que aquest no és el cas, entenc que el deteriorament de l’activitat econòmica és de tal magnitud que caldria aplicar ara mateix sense més dilació una nova política econòmica per començar a recuperar-se dels estralls acumulats per la crisi, que el sistema porta penjats a l’esquena.

Aquesta és la situació a nivell total d’ocupació i atur des del moment de començar la crisi fins avui. Aturant-nos un moment a la indústria i la construc-

Goso creure que aquestes reflexions sobre la realitat econòmica actual poden

ció, locomotores del ritme econòmic, s’entén com s’han deteriorat dues de les

ser considerades amb displicència condescendent pels representants de

fonts cabdals de creació d’activitat econòmica al llarg del període 2007-2013.

l’optimisme gregari. El got no està ni mig buit ni mig ple. Hi ha el que hi ha i posar-ho en evidència no vol dir ser optimista o pessimista, significa ser realista i objectiu.

Tuits d’Empresa

L’opinió de la Gent d’Empresa

Laura Berard Socialcom Label Disseny, comunicació, xarxes socials... Vilanova i la Geltrú

Sergi Pons Luis L’Acadèmia 3.0 Serveis de formació per a empreses i particulars Vilafranca del Penedès

Joan Torrents Código DUPV Investigació i desenvolupament Vilanova i la Geltrú

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Jo no tenia empresa abans de la crisi, però a trets generals diria que el volum de feina no ha baixat; es més, s’ha incrementat ja que abans del 2006/07 no hi havia tanta consciència a l’empresa de la importància de la comunicació i el social media dins de la empresa mitjana. Hi ha motius per a l’optimisme? Sempre hi ha espai per a l’optimisme, però està clar que necessitem un canvi governamental ja. Com valora l’actuació de la classe política? Insuficient i amb una manca molt gran d’actuacions que, de veritat, ens ajudin a sortir-ne sense haver d’abaratir costos agafant intermediaris de fora. Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Donat el caire de la meva empresa, on ara mateix tinc més clients és a l’àrea metropolitana de Barcelona i no pas al Garraf-Penedès. La idea és trobar més clients propers i a la vegada obrir-me més al Gironès. Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Obre noves possibilitats d’intercanvi i fluïdesa a l’hora de fer negoci amb els nostres veïns de l’Eix Diagonal..

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? No ha canviat. De fet, va néixer en plena crisi, a mitjans de 2011. Per tant, podem dir què no sabem que és la nostra activitat sense crisi. Hi ha motius per a l’optimisme? Sempre hi ha motius per a l’optimisme, sinó malament! Així que seguirem treballant fort i de ben segur que els resultats ens acompanyaran. Com valora l’actuació de la classe política? La veritat és que és una llàstima veure que els polítics que ens representen tantes vegades ens deceben, però seguirem sent optimistes. Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Innovació, sigui en l’àmbit que sigui, per a aconseguir generar valor afegit a totes les activitats que es portin a terme aquí. Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Estar ben comunicat sempre obre portes, així que si ens apropem al Garraf i l’Anoia, de ben segur que en sortiran noves oportunitats.

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Radicalment. Nous enfocs, nous mercats. Per a una empresa que decididament va apostar, des del seu inici, per desenvolupar tecnologia i sistemes d’alt valor tecnològic, la crisi ens ha obligat a relacionar-nos amb mercats que inverteixin amb talent. Hi ha motius per a l’optimisme? A Espanya, res de res. Les empreses tecnològiques en molts anys no trobarem ni els inversors privats ni el suport de les institucions. Com valora l’actuació de la classe política? Viuen d’esquena a la realitat. És una qüestió de defensa d’interessos de partits. Les petites i mitjanes empreses, no interessen. Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? El nostre territori, per logística i ubicació, és un bon referent per a les companyies europees. Cal una major distribució de producció al territori, cal potenciar els polígons industrials, dotar-los de serveis i sens dubte que les empreses vindran. Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Obre noves oportunitats a territoris no tan pròxims. Nosaltres estem assolint projectes a Manresa i comarca.

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Ens ha fet ser més creatius i més eficients. Hi ha motius per a l’optimisme? Hi ha motius per ser perseverants i creure en les nostres possibilitats. Com valora l’actuació de la classe política? En general, no ha estat a l’alçada del que es mereix la societat. Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Potenciar l’oferta turística i captar empreses que aportin valor afegit, sobretot en la vessant tecnològica. Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? S’amplia l’àmbit d’actuació de les empreses del Garraf i s’abarateixen sensiblement els costos de transport de mercaderies i viatgers. Francesc Güell TPC Netgrup Consultoria d’empresa familiar i formació Vilanova i la Geltrú

Espai Litoral

Reflexió sobre les relacions de la ciutat i el port El port i la ciutat o la ciutat i el port? Aquest podria ser l’enunciat d’un d’aquells desafiaments lògics que de tant en tant són notícia als mitjans. Aparentment simple i fàcil d’esbrinar a priori, però quan ens disposem a la seva resolució no acabem de fer-ho de forma totalment satisfactòria. No vull aquí repetir la història del nostre port, sobradament coneguda per tots els qui en un sentit o un altre estem o ens sentim vinculats a aquest espai. La meva intenció és aportar algunes idees des del camp de la Geografia Portuària, una disciplina que tracta de les interrelacions ciutat-port en un sentit ampli, que potser en ajudarien a la resolució del binomi plantejat, o al menys a entendre cadascuna de les proposicions enunciades.

Una de les primeres lliçons que ens mostren els estudis especialitzats és que a diferència del que succeïa fins a meitat del segle XX, els ports han anat progressivament allunyant-se de les ciutats. L’activitat industrial i la vida social, que convivien i coexistien amb naturalitat, van patir un procés irreversible de segregació. Els col·lectius que feien possible les imatges de les grans viles portuàries, emparentades colze a colze amb la seva ciutat, van passar a formar part del record romàntic. No és un fenomen exclusiu dels ports, també ha succeït amb els aeroports, amb els centres comercials o les zones orientades a l’oci massiu. El fenomen no és doncs rar ni infreqüent, tot al contrari, és habitual i està ben constatat per diferents línies d’investigació. Per tant, cal que tinguem present que la coexistència d’un port comercial i la seva ciutat ha format part de models propis de la societat industrial, etapa però que està considerada ja obsoleta en els països més desenvolupats. Aquesta conclusió és vàlida sense excepcions per a tots els grans ports. Són vàlids els principis de migració portuària pels ports secundaris? Aquesta és una qüestió que hem d’estudiar a diferents nivells. L’espai portuari d’una ciutat mitjana és percebut com a part implícita de la ciutat, perquè físicament continua lligat a la percepció visual que té la ciutadania. Aquesta percepció els porta a considerar els obstacles físics que impedeixen l’accés a les instal·lacions, com a barreres estranyes

imposades per una autoritat determinada i esmicolen un espai tradicionalment lligat al dia a dia. Anar a veure els grans vaixells, entrar a les instal·lacions de nàutica, passejar pel moll de pesca o pescar amb canya als extrems dels dics, han estat activitats lliurement acceptades fins les darreres dècades. Tampoc això és exclusiu del port. L’estació de RENFE era un lloc habitual per anar a berenar, jugar en els seus jardins i anar a saludar els trens. Ara, les barreres ens ho impedeixen en gran mesura, però també els models d’oci han canviat. La societat va construint parcel·les urbanes on només podem accedir amb el permís de l’organisme que ho gestiona. Fer del passeig marítim en la seva totalitat una zona blava, no deixa de ser una parcel·lació privatitzada més del nostre espai urbà. La percepció de l’espai portuari en el sentit ampli que té la ciutadania xoca amb els interessos legítims dels agents que el gestionen. Les instal·lacions industrials i les de serveis no són aptes per a la lliure circulació i és evident que ningú intenta entrar als tallers d’ADIF de Vilanova per veure com fan el manteniment dels vagons de tren, o que ningú entra a la cuina dels restaurants per veure com fan el menjar. Raons en tenim moltes, de seguretat, de propietat, d’explotació, de funcionament, de competències administratives... Tot i que entenem perfectament això, l’opinió més generalitzada és que “l’espai del port és una altra cosa o hauria de ser una altra cosa”. La percepció ciutadana fa, doncs, poques distincions entre els termes “port”, “platja”,

“passeig” i “mar”, en el sentit que el paisatge marítim de la nostra ciutat els inclou tots, amb desenes de matisos. Aquesta barreja és present en determinats discursos que poc o res aporten a entendre la situació. Possiblement, si comencem a plantejar-nos que el paisatge que percep la ciutadania és una cosa i la relació social i econòmica de la ciutat amb el port, una altra, potser les actuacions tendeixin al final a una comprensió i utilització més real i sostenible d’aquests espais. La “ciutat s’ha d’obrir al mar” L’afirmació que la “ciutat s’ha d’obrir al mar” ha estat present en tots i cadascun dels discursos institucionals i associatius de les darreres dècades. Què volem dir exactament quan fem aquesta proposta? Seguint les diferents iniciatives al llarg d’aquests anys, es barregen voluntats i objectius: desenvolupar el port comercial com a motor econòmic, avaluar la possibilitat de l’arribada de creuers, donar a conèixer i popularitzar les activitats de la nàutica d’oci i esportiva, permetre la circulació lliure de persones al moll pesquer, construir noves instal·lacions per a vaixells d’oci de gran eslora, oferir noves instal·lacions lúdiques, iniciatives educatives i de recerca, dur a terme actuacions urbanes a la façana litoral... Amb tot aquest ventall de possibilitats, ens hauríem de preguntar que si la ciutat encara no “és oberta al mar” és que alguna cosa no acabem de plantejar-la correctament. En els darrers tres anys estem davant d’un impuls certament notable per potenciar els nostres “recursos” litorals.

És probablement l’actuació combinada d’agents públics i privats més intensa i coordinada que mai s’ha fet. Això obrirà la ciutat al mar? Com visualitzem una ciutat oberta al mar? Perquè opinem que està actualment tancada? Lògicament, si pensem que l’hem d’obrir és perquè no ho està, o no es percep que així sigui. La meva experiència directe a amb diferents agents privats i públics, així com amb diversos col·lectius socials que estan vinculats al port i a la façana marítima, em fa plantejar que bona part de la resposta que cerquem resideix en consolidar una nova percepció de l’espai portuari (producte consolidat dins l’era industrial). Hem d’aprofundir en una visió més integradora al voltant del nostre espai litoral, interpretant correctament les interrelacions que es produeixen en aquesta estreta franja del nostre territori. Un espai funcionalment heterogeni L’espai litoral que Vilanova vol incorporar a la quotidianitat ciutadana passa per la comprensió de les particularitats de cadascun dels subespais que el composen; entenent les seves potencialitats, però també les seves limitacions. Una observació detallada des del mar, mirant cap a terra, ens descobreix cap a l’oest l’acumulació urbana i de serveis d’oci, amb un fort component social consolidat amb el nou passeig marítim fins a la platja de Ribes-Roges (aquí es localitza el jaciment romà de Darrò- un gran recurs potencial totalment desestimat per la ciutat). Quasi mirant directament al nord, la primera discontinuïtat ve marca-

da per la platja del Trajo de Garbí, donant pas a la dàrsena esportiva, amb la marina de grans iots. S’inicia quasi sense voler la dàrsena pesquera, que dóna pas a la dàrsena comercial, amb la terminal de càrrega. El dic de llevant marca la segona discontinuïtat amb un passeig elevat per vianants, que ofereix bones vistes al trànsit dels vaixells de les tres dàrsenes i a la platja de Sant Cristòfol, amb emprenta històrica i cultural, sent el conjunt de la casa i ermita, a on passava temporades l’escriptor Eugeni d’Ors, un punt de referència. Marcant l’entrada a la platja, el far, que ha perdut bona part de la seva utilitat original, però que resta com una icona de la vila marinera d’antany i alberga ara en el seus terrenys el Museu del Mar, sempre per completar. Curiositats com el vell molí de marees –amb un projecte de restauració temàtica– podrien convertir-se en punts d’interès i de trobada, reforçant les possibilitats de creació d’activitats econòmiques. Aquest procés d’ubicar referents al llarg del waterfront ha estat la dinàmica habitual en projectes similars a ciutats de tot el món. El debat obert recentment sobre l’ús de la Plaça del Port el podem situar també en aquest context. La clau per superar cadascuna d’aquestes particularitats radica en la capacitat de gestió, cooperació, coordinació i predisposició de tots els agents. Cap solució parcial que la ciutat proposi als agents que gestionen l’espai portuari serà percebuda com una solució ideal. Comprendre la diversitat de l’espai litoral és en certa mesura tan complex com comprendre i gestionar la

diversitat cultural dels individus i col·lectius que formen la ciutat. Així, aquestes dues diversitats i complexitats interrelacionen a l’espai litoral construint la veritable percepció d’una “ciutat oberta o tancada al mar”. La façana litoral és doncs un conjunt d’espais funcionals diferenciats, ubicats dins un medi natural i un medi urbà amb les seves particularitats i dinàmiques pròpies. Veiem a continuació un exemple prou representatiu d’aquesta revindicació de l’espai percebut com a comú. Amb certa periodicitat vivim el debat de les tanques del port, les barreres físiques que algunes opinions denuncien com la constatació física de la segregació entre la ciutat i el port, quan realment no deixen de ser elements normals en qualsevol instal·lació industrial. Aquesta normalitat no s’entén en el port. Hi ha una petita tanca al final del dic de llevant, que impedeix l’accés als espigons que limiten al mar, els nostres finisterrae, un indret privilegiat per a la pesca amb canya, la immersió, la fotografia, el passeig i l’observació dels vaixells que creuen les aigües o entren a port. La petita tanca és abatuda i aixecada amb certa regularitat. La gent salta un i altre cop, tossudament, per continuar pescant en un espai tradicionalment incorporat a la quotidianitat. No obstant, els que passegen o fotografien veuen les deixalles dels que pesquen, convertint alguns llocs en autèntics pous de brossa, males olors i poblacions de mosques i peix podrit, que part dels mateixos usuaris no procuren mantenir nets. ...Segueix...

Espai Litoral ... ve de la pàgina anterior.... El moll pesquer ha estat un espai d’oci, de passeig, simbòlicament representatiu d’una vila marinera, fins que es van aixecar les tanques per motius relacionats amb la seguretat i control de captures. El debat sobre si s’ha d’obrir o no aquest espai a la lliure circulació de vianants és novament sobre la taula. És possible, però, obrir-lo sense tenir en compte les conseqüències que aquesta actuació pot tenir en la dàrsena comercial? En quina mesura afecta els plans de control i seguretat d’abast a tot el port? Després dels atacs a les Torres Bessones dels EUA, es van posar en marxa un seguit de normatives de seguretat aplicables a les grans infraestructures, com els ports i aeroports. Són, doncs, coherents les propostes que no tenen en compte aquest context?

La diversitat d’administracions i normatives legals que conflueixen al litoral és un altre factor que afegeix complexitat. L’espai portuari no és de competència municipal sinó autonòmica (Ports de la Generalitat), tal com passa també, en un altre nivell, en els ports controlats per l’organisme Puertos del Estado (en aquest cas la competència final és de l’Estat espanyol i no autonòmica). Aquest és un model, però altres Estats contemplen la gestió de l’espai portuari pel consistori municipal, per les càmbres de comerç o per empreses privades. Gran part d’aquest espai heterogeni està ocupat per la dàrsena de la nàutica d’oci i esportiva. Per les enquestes i converses mantingudes amb diferents responsables, s’ha copsat que hi ha un sentiment de desconeixement mutu. S’hi desenvolupen nombroses activitats esportives didàctiques i formatives, és possible llogar velers per navegar un dia o una setmana, amb o

Tòfol Tobal és... geògraf especialitzat en estudis sobre la relació port-ciutat. Membre de l’equip de Geografia Portuària de la UB des de la seva fundació, el 1997. Ha participat en estudis d’àmbit nacional i internacional dins de projectes finançats per la Unió Europea. Com a investigador en aquest camp, ha centrat el seu objecte d’estudi en models de localització del sector terciari vinculat a les activitats portuàries i el desenvolupament dels ports secundaris.

sense tripulació, però el sentiment continua sent que ciutat i port esportiu no acaben de generar dinàmiques comunes (sinergies és un terme que es sol emprar també amb freqüència); i ara tenim també una marina d’atracament de grans vaixells i serveis auxiliars. Però el gran mal, segons la percepció dels ciutadans, és que està tot envoltat d’una tanca, una tanca que és comuna a moltes altres tanques, com les d’un gran pàrquing als aeroports o a les estacions de tren, o les que protegeixen el pati d’un centre escolar o uns grans supermercats. Però “el port no és el mateix”, insistirà la major part de la ciutadania. Aquests espais que esdevenen superfícies de producció o que protegeixen béns públics o privats, però que romanen íntimament arrelats a la percepció social generen debats complexes i de difícil solució, tal com és el cas que estem analitzant aquí. Imaginem-nos que tots els cims on s’han instal·lat parcs eòlics els cerclem amb tanques, el resultat del paisatge real i el percebut canviarien radicalment. Poden també servir d’exemple les iniciatives que respecte a la ciutat i els esports de neu s’han generat a comarques del Pirineu, on instituts d’ensenyament públic de secundària tenen com a crèdit obligatori en el seus plans d’estudi la pràctica de l’esquí, arribant a acords de finançament de les activitats. Podríem extrapolar això a la pràctica de la vela, el rem o la creació de crèdits relacionats amb el nostre litoral. La vinculació seria sens dubte més estreta, per establir actuacions regulars, mantingudes i desmitificades com a elitistes. La muntanya, com el mar, no pot ser acotada per tanques, en opinió del ciutadà. Però ho estan. El port no és el mar per als agents que exploten l’espai portuari, però per als ciutadans d’una vila litoral, el port, forma part del mar. De la mateixa manera que la muntanya no és el mateix per a l’excursionista que per al propietari dels ramats (els tancats per evitar la pèrdua del ramat impedeixen la lliure circulació) o dels terrenys acotats de caça.

I aquí neix aquest apassionat debat social, que no és exclusiu del litoral, però és el que a nosaltres ens afecta. Obrir la ciutat al mar és poder copsar aquesta diversitat amb la complicitat necessària de tots els agents i col·lectius implicats, tant els que miren des de la ciutat al mar, -sinònim aquí de litoral-, com els que ho fan des del mar a la ciutat. Cap a una percepció integral de l’espai litoral Per avançar cap a una ciutat portuària bidireccional haurem de treballar primer en entendre tots el mateix quan parlem de la ciutat i el port, del port i la ciutat. És prioritari continuar impulsant -com ja s’està fent darrerament-, les trobades entre agents, col·lectius i institucions, on és molt important explicar què, cóm i perquè cadascun fa les coses com les fa, i a partir d’aquí cercar actuacions conjuntes, compromisos i generar solucions realistes i aplicables. Els populismes i els tòpics no ens aportaran res de nou. És important seguir ampliant el ventall de participants a les reunions, integrant tots els punts de vista possibles, de tots aquells que es senten implicats en el desenvolupament sostingut del nostre litoral. Cal que generem uns canals d’informació regulars -fàcil i amb poc cost gràcies a les noves tecnologies-, per tal de mantenir un debat actualitzat d’un vell tema, un debat de qualitat per augmentar el coneixement mutu. Bona part dels conflictes i postures enquistades tenen la seva arrel en el desconeixement i la manca d’informació de qui és i què fa a l’altre costat, i sobretot perquè ho fa. La ciutat i el port esdevindran un veritable conjunt quan ambdós es coneguin i reconeguin que tenen necessitats de complicitat per avançar i desenvolupar-se mútuament. L’actual context econòmic ha facilitat i esperonat aquesta via, però no oblidem que cadascuna de les ciutats costaneres presenten una complexa percepció de seu espai litoral. Tòfol Tobal www.portgeography.com

La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Una mica de gastronomia

Tan fàcil i tan difícil que és, al mateix temps, parlar de gastronomia. Què entenem per gastronomia? Menjar bé? Menjar el que es vol? Endrapar? Assaborir? La gastronomia, ben entesa, s’ha convertit en un gust personal i social. Cadascú de nosaltres tenim el nostre concepte propi de gastronomia. Una bona companyia, un bon espai, una atmosfera distingida o íntima i privada, un bon vi o cava, un menjar digne, formen veritables components per apreciar una bona gastronomia. Realment, l’acte de menjar es converteix per naturalesa en un acte intens i efímer, únic en cada moment. No ens importa les hores i hores ni la gran quantitat de mans que han intervingut en la confecció d’un plat; el que veritablement ens importa és tenir-lo al davant nostre, saber que s’ha confeccionat expressament per a nosaltres i que ens el menjarem i el fruirem com ho poden fer els àngels, o sia, com ningú. La saviesa, professionalitat i cultura de la persona que ens ho ha preparat ens pot transmetre el seu saber i ens ampliarà la nostra cultura personal, reafirmant-nos els nostres coneixements, excedint la fragilitat de les nostres experiències i trobant noves sensacions, textures, vivències, consciència i allò de més del que esperàvem, que serà com un valor afegit. Darrerament, s’està produint un fenomen en el nostre país i en altres com és l’onada d’aliments nomenats quilòmetre zero, promogut pel moviment Slow Food sota el lema de la proximitat, l’orgull de la tradi-

ció de la pagesia de l’entorn i el valor de tot el que fa referència a l’artesà. Hi ha qui obra de bona fe i segueix els protocols que regeixen el km0, que és consumir productes propers a nosaltres i que estiguin dins d’un cercle de menys de 100 km., tant de la mar com del camp, dignificant i recuperant productes tradicionals que van seguir el seu viarany fins els nostres dies i amb el temor que desapareguin per sempre més. Això seria fantàstic i desitjable, i hi crec profundament, el que passa és que, com quasi sempre, sorgeixen espavilats que amb la moda fan de les seves i se n’aprofiten. S’hauria de tenir transparència pel que fa al menjar, ja que parlem de menjar, així com en tot. Gastro-cultura, gastro-coneixement, semblen una utopia. Seguim tenint “un fantasma” com a premissa pel que fa l’origen dels aliments i aquest és el seu desconeixement. El temor, més aviat pànic, als productes que poden tenir radiació dolenta després dels desastres de Chernobil i Fukushima ens pot

fer desconfiar de tot el que mengem, però hem de menjar i, sempre dic que m’agrada el menjar, i no vull fer ni cas de la procedència dels aliments, possiblement nocius, que ingereixo. Si fos així, potser no menjaria gairebé res. El seu possible mal se’ns fa invisible, no es pot tocar, ni té cap olor, però gaudim del sabor que li confereixen els nostres xefs, tant si en som conscients com si no. S’han adonat que cada cop hi ha més persones amb càncer? No saben si pot ser provocat pel menjar ni jo tampoc. Però hi pot haver restes de pesticides, herbicides... Hi ha aliments transgènics i núvols contaminants que no se sap d’on vénen i peixos de la mar amb anisakis, restes de mercuri i irradiats que donen tombs pel món i que ara es pesquen aquí i ara es pesquen més enllà i es troben als mercats. La nostra esperança rau en retrobar-nos amb la nostra memòria gustativa, si és que la tenim o hem tingut la sort de conèixer-la, per la situació social i econòmica que hem viscut. I recordar tot allò bo és positiu.

Saviesa popular “Un bon dinar treu la gana de sopar” A voltes, i no per costum, solem endrapar grans tiberis per dinar. Qui no ho hagi fet mai que tiri la primera pedra! Després haurem de ser curosos amb el sopar, millor que sigui lleuger i ben paït i a poder ser ben caminat per tenir un bon son, ja saben la dita castellana: “De grandes cenas están las sepulturas llenas”.

“Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig” Tots sabem que cada herba té la seva virtut i la sàlvia n’és una de les millors i remeiera per combatre l’afonia, el mal de gola i diuen que baixa el colesterol dolent.

Comarca gastronòmica

Sopa de lletres

Premis

Meritxell Falgueras s’ha posat de moda dins el món del vi, un món que semblava ser per a homes. Però ella ha sabut demostrar que en sap, i en sap molt, i resulta que molts homes del món de la vitivinicultura no s’ho volen acabar de creure i és veritat que és una referència i amb aquest llibre ho corrobora. Un llibre planer, amb paraules planeres perquè les entengui tothom, no sols els il·lustrats. Un llibre didàctic que ens pot servir a tots els que estimen el vi i cada dia volem aprendre’n més. Ho ha escrit d’una forma molt amena, col·loquial i, a més, divertida, com ho és ella dins la seriositat que requereix el fet de saber explicar els seus coneixements perquè ens en puguem aprofitar i fer servir les seves recomanacions. És una dona passional i aquesta passió queda reflectida en el seu llibre “Los Vinos de tu vida”, d’Edicions Lectio. Ella forma part de la cinquena generació de “El Celler de Gelida”, que ha estat lligada a l’activitat vinícola, cosa que la fa parlar amb propietat, a més del seu nas -amb el bon sentit de la paraula- prodigiós que ha adquirit suma importància per poder descriure els seus vins més apreciats i els que recomana per a situacions més diverses en què ens podem trobar. És el llibre que jo recomanaria per ensenyar enologia a les escoles, com a punt de partida. A l’anar fent camí i bevent vi, amb moderació, podrem constatar tot el que ens assenyala. Creguin-me si els hi dic que val la pena llegir-lo i, si de cas, estudiar-lo.

Mariano Palacín, president de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme, va presentar la ciutat de Vitòria-Gasteiz com la Capital Espanyola de la Gastronomia a l’Aula Gastronòmica del Mercat de la Boqueria de Barcelona. L’alcalde de la ciutat, Javier Maroto, va lloar les excel·lències culinàries de la ciutat basca, convidant tots els que així ho desitgin a tastar-la. Com a mostra, els xefs Mikel Bilbao i Mikel Zuazo, del Restaurant El Machete, Senén González, del Restaurant Sagartoki, i Enrique Fuentes i Mikel Fuentes, del Restaurant Toloño, van preparar unes exquisides creacions combinant sabors tradicionals amb tocs de modernitat dins un show cooking força animat i enriquidor. Andoni Zubizarreta va ser el padrí de l’acte, que, com tots sabem, és vitorià.

Es presenta el Los vinos de nou celler At Roca tu vida

Després de dos anys en què es va desvincular de l’empresa familiar, ha estat lluitant a fi de poder aconseguir els seus vins que tot just ara ha presentat. Agustí Torelló Sibil i els seus fills Jordi i Agustí han batejat la seva bodega com AT ROCA (DO Penedès). Els primer productes són un escumós brut reserva i un altre de rosat reserva i dos vins d’aquí i un altre de la DO Montsant. L’Agustí està molt lligat al territori i al compromís d’elaborar vins respectuosos amb personalitat, treballant només amb les vinyes velles i que siguin el reflex del territori. Varietats autòctones, una enologia acurada i poc intervencionista i una viticultura ecològica són la filosofia d’aquest nou celler. Desitgem a l’Agustí que aquesta nova etapa sigui tan profitosa com les anteriors.

S’ha presentat Vitòria-Gasteiz

La idea de fer presentacions, curset, demostracions i més a les aules dels mercats hauria de ser una cosa habitual i es podria aprofitar per fer la presentació de productes autòctons i d’altres, als escolars principalment, i a tothom que volgués assistir-hi. Així que vostès ja ho saben, aquest any toca Vitòria-Gasteiz, una ciutat tranquil·la i digna de ser visitada i... menjada.

Comarca gastronòmica ,Antonio Naranjo guanya

la IV Final Nacional de la Bacardí Legacy Cocktail Competition 2014 El còctel Mr. Massó, d’Antonio Naranjo, headbartender de la cocteleria andalusa Essencia Xclusive, passarà a formar part del llegat de rom Bacardí Superior, juntament amb els llegendaris Mojito, Cuba Libre i Daiquirí i representarà l’Estat en la final internacional, un concurs de cocteleria adreçat a bartenders professionals d’àmbit mundial seleccionats pel seu talent i creativitat i que es celebrarà a Moscou, el proper mes de maig, amb representants de més de 20 països. El còctel guanyador, Mr. Massó, està inspirat en la trajectòria de la vida de Facundo Bacardí, des que va començar a Sitges, fins al dia d’avui representant cada època amb un ingredient diferent: 40 ml Bacardí Superior infusionat amb canya de sucre, 30 ml de Bacardí 8 anys, 30 ml de Ratafia, 30 ml de xarop d’espècies, 35 ml de suc de llima i 1 cullerada d’aigua de cafè.

Estrelles i forquilles

Vine a dinar a Mas Roquer i gaudeix de les instal·lacions del càmping Envoltat de natura, amb vistes al mar i ple de tranquil·litat, trobem Mas Roquer, el restaurant del Càmping Vilanova Park. Un restaurant on tothom hi té cabuda, siguin o no usuaris del càmping. Fa 30 anys dos professionals de la restauració van enamorar-se d’una modesta finca a les afores de Vilanova i la Geltrú. La masia

els oferia un clima excepcional i unes vistes meravelloses. A més, no estava a primera línia de mar, però tenia la platja molt a prop. Aquesta característica els va engrescar a inaugurar el Càmping Vilanova Park, i amb ell el Restaurant Mas Roquer, un càmping que naixia amb la voluntat de restar obert tot l’any. Actualment, el càmping té capacitat per a 4.000 persones.

Gràcies a la visió que van tenir els fundadors del càmping, fa gairebé 30 anys, avui dia les nostres portes estan obertes els 365 dies de l’any, ens explica Albert Carrió, director financer de Mas Roquer.

Gastronomia al servei de tothom La gran diversitat de clients del restaurant els ha portat a confeccionar una carta extensa, variada i adaptada a celíacs, vegetarians, vegans o persones amb algun tipus d’al·lèrgia. A casa es pot venir a menjar des d’una paella, un arròs caldós amb llamàntol, calçots, carns a la brasa... tenim una mica de tot, comenta Joan Martínez, responsable de restauració de Mas Roquer. La majoria dels nostres productes són típics de la terra. És important donar a conèixer el producte local a les persones que vénen de fora. Els estrangers volen descobrir la nostra cuina, però alhora volen sentir-se com a casa i menjar plats típics del seu país. Ens poden demanar des d’una calçotada ben catalana fins a uns ous fregits amb bacó, per esmorzar. Un altre aspecte que cal tenir en compte són els horaris típics en què cada cultura fa els àpats. Tot sovint, s’ajunten els àpats dels clients estrangers amb els dels nacionals. Això ha generat que actualment la nostra cuina estigui oberta pràcticament les 24 hores del dia.

Tothom que s’apropi a dinar a Mas Roquer pot gaudir de les instal·lacions del càmping com qualsevol altre client (piscina, jardí, parc infantil, pistes esportives...), d’aquesta manera, els pares poden menjar tranquils mentre els més menuts juguen al jardí.

CAFÈS NOVELL, S.A. POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES C/ FONT DE L’AVELLANER, S/N TEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com

Mas Roquer

Càmping Vilanov a Park Ctra. de l’Arboç , km. 2,5 Vilanova i la Ge ltrú T. 93 893 90 14 restaurant@vilan ovapark.com

Els comensals de Mas Roquer poden gaudir d’aparcament gratuït.

A Mas Roquer també s’hi poden trobar menús diaris amb productes frescos i de temporada, tant al migdia (12 €), com als caps de setmana o les nits. La seva carta es completa amb una gran varietat de tapes, el plat estrella entre els estrangers. Mas Roquer, l’espai idoni per a les empreses A Mas Roquer les empreses trobaran un espai envoltat de natura, amb facilitat d’aparcament, a cavall entre Barcelona i Tarragona i ben comunicat amb l’aeroport. Al costat de la platja, però sense l’estrès del centre de la ciutat.

Tenim sales amb aforaments que poden oscil·lar des de les 2 fins a les 300 persones, totes elles equipades amb projector, pantalla i wifi. A més, si les empreses així ho desitgen, es poden acompanyar les reunions amb àpats.

A la cuina... José Romero, més conegut com a Cisco i fill de Can Pedro, és el xef de Mas Roquer. Un home que ha crescut entre fogons i que coneix a la perfecció la cuina local.

Humor

Quimèriques, per Quim#

Jocs Olímpics d’hivern de Sochi i la croada de Putin contra els gais. “Catedral de Sambes i lio”

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim. El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www.adeg.cat/cat/publicacions_humorgrafic.php.

Gent de ràdio Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

11.02.13 · L’empresa familiar - Gerard Ramon, Vidal Piqué i Associats - Laura González, Reciclatges González

18.12.13 · Expectatives 2014 - Ezequiel Batalla, Assessorament d’Empresa Ezequiel Batalla - Xavier Laffitte, Constructora MX-10 - Edurne Monge, Joan Lombarte Fotògraf

22.01.14 · Som arquitectes - David Delgado, DDV Arquitectura - Ruth Puigoriol, Domus Consulting Arquitectura

29.01.14 · Dia europeu de la Protecció de dades - Raimon Rosselló, Aislopd - Salvador Mujal, Protectat - Miquel López i Jordi Comas, Grup Qualia Associats

12.02.14 · Hoteleria / Hostaleria - Montse Ramos, Restaurant La Fassina - David Contreras, Restaurant Infinit - Fina Uceda, Hostal Can Gatell

19.02.14 · Informàtica · Noves tecnologies - Conrad Rovira, Sistemes Informàtics A16 - Jose Luís de la Torre, Redman - Daniel Perera, Qsystems

15.01.14 · Parlem d’assegurances - Joan Candelario, FIATC Mútua d’Assegurances - Maria José Ubide, RSM Correduria Seguros - S. Asensio, Mútua General de Catalunya - M. Mateo, Galo Mateo Corredoría de Seguros

05.02.14 · Anem d’immobiliàries - Joan Ibáñez, Finques Serra - Carlos Armengol, Finques Armengol - Josep Maria Rius, Finques Rius

26.02.14 · L’automoció - Jordi Carbó, Autocam - Celso Besolí, Automòbils Besolí

«Gent d’Empresa» va néixer el 20 de setembre de 2006 i s’emet cada dimecres de les 9h30 a les 10h. Es tracta d’un espai radiofònic de 30 minuts amb la col·laboració de l’ADEG i la participació d’empresaris i empresàries de Vilanova i la Geltrú i la comarca.

La botiga de l’ADEG especialitzada en llibres d’economia i d’empresa www.raich-sonoritzacions.com

Vine a consultar les novetats a la seu de l’ADEG o bé entra a www.llibresdempresa.cat

Gent de ràdio Economia i empresa al Gamma Extra Ràdio Vilafranca (90.2 FM) · Els dijous, quinzenalment, a les 10h

05.12.13 · L’empresa familiar - Joan Ingles, Ingles Estilistes - Glòria Planas, Aloy Joguines i Hobbies - Josep Saumell, Tauler Maquinària

19.12.13 · Expectatives 2014 - Joan Comas, Coral Transports & Stocks - Eva Ventura, Mas Bertran - Dunia Ochoa, Randstad

16.01.14 · Joves i empresaris - Sergi Pons, L’Acadèmia 3.0 - Judith Antolín, Judith Antolín Studio - Neus Rosell, Neus Disseny

30.01.14 · Vilafranca: Com ens veuen els veïns? - Jordi Solé, Kreedit - Llorenç Lapaz, Tenderlog - Salvador Mas, Grup Aritmos

13.02.14 · Gastronomia amb DO - Núria Carbó, Gremi Comarcal d’Hostaleria de l’Alt Penedès - David Delgado, Restaurant Cal Matias - Montse Olivella, Restaurant Cal Padrí

27.02.14 · Formació a les empreses - Susanna Gómez, ADEG - Eugènia González, Mas Albornà - Maite Colomer, Pintures Janer 19

Teixits Ràdio Maricel (90.2 FM) · Els dijous, quinzenalment, a les 10h

15.12.13 · Com veiem Sitges? - Eva Gassó, Louise Se Va - Josep Peguera, Josep Peguera - Júlia Serra, Centre Mèdic Sitges

19.12.13 · Expectatives 2014 - Ezequiel Batalla, Assessorament d’Empresa Ezequiel Batalla - Joan Torrents, Código DUPV - Jordi González, Pimetic Informàtica

30.01.14 · Parlem de turisme - Miguel Ferreres, Meliá Sitges - Isidre Also, EDE Turisme

Si teniu interès a participar a qualsevol dels espais radiofònics de l’ADEG només cal que us poseu en contacte amb el departament de Comunicació enviant un correu electrònic a comunicacio@adeg.cat o bé trucant al 902 106 700.

www.pastisserialagranja.com

Programa de Direcció de Pimes (PDP) Una conjuntura social i econòmica prou adversa per a l’activitat empresarial, d’una banda, i un marc normatiu i fiscal cada vegada més sever i exigent, d’una altra, obliguen els empresaris i les empresàries, els directius i les directives, a conèixer les regles de joc i dominar les estratègies del món dels negocis.

L’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) és un segell exclusiu i de qualitat per a la formació d’empresaris i directius de petites i mitjanes empreses així com per als professionals liberals. El rigor acadèmic, amb docents de reconeguda vàlua i ponents que han excel·lit en les respectives parcel·les empresarials, troba el seu punt d’equilibri en l’estudi addicional de casos reals que resulten propers i comprensibles per als públics de les pimes.

La cursa contínua per la competitivitat i la cerca d’un millor posicionament del negoci demanen una posada al dia, una actualització de conceptes i una comprensió de les noves tendències. El compendi de tot plegat, amb l’anàlisi pertinent, és el que s’ofereix en aquest Programa de Direcció de Pimes, un curs de màxim nivell per als homes i dones que fan empresa. Agenda · Calendari: del 25 d’abril al 20 de juny (8 sessions, en divendres) · Horari: de 8h30 a 14h30 (50 hores) · Lloc: ADEG Vilanova · C/Àncora, 3 · Curs bonificable A qui s’adreça? El curs està especialment indicat per a empresaris i empresàries de pimes i, en general, directius i directives que vulguin posar-se al dia en relació amb les tècniques i les tendències del management empresarial. El programa també és molt recomanable per a nous empresaris i empresàries o bé per a tots aquells i aquelles que s’estan preparant per recollir el relleu i posar-se al capdavant de l’empresa familiar. Continguts

Àrea de compliment · Marc legal · Marc fiscal · Marc laboral

Àrea Econòmica · Comptabilitat · Finançament · Negociació amb proveïdors

Àrea de RRHH · Direcció de Persones · Processos de selecció

Àrea Tecnològica · Recursos informàtics · Eines tecnològiques

Àrea de Gestió responsable · Medi ambient i RSE · Prevenció de riscos

Àrea de Desenvolupament directiu · Gestió del temps · Lideratge

Àrea de Competència · Màrqueting · Comercial · Comunicació i RR.PP. · Màrqueting electrònic · Xarxes socials

Àrea Estratègica · Planificació

Matrícula · Inscripció general · Socis ADEG · Dte. Alumni EDE* · Entitats vinculades* · Dte. 2n participant* · Bonificació aproximada (*) Descomptes no acumulables

- 15 % - 10 % - 08 % - 02 % 450 €

700 € 595 € 630 € 644 €

Podeu consultar la nova programació a www.ede.cat

www.ede.cat info@ede.cat 902 106 700

La veu dels Alumnis Marc Alsina · Forn i Pastisseria Casas · 3a edició No tinc més que bones paraules per a la 3a edició del PDP. M’ha obert els ulls en molts aspectes claus en la direcció d’empreses i, a més, està impartit per persones no només amb un alt nivell de coneixements específics de cada temàtica, sinó també amb una alta capacitat didàctica. Finalment, l’ambient entre l’alumnat també ha estat l’idoni.

Laura Berard· SocialCom Label · 4a edició El temari molt adient i actual, el professorat molt professional amb experiència demostrada i tot això en un immillorable ambient a l’aula, tant amb els coordinadors de l’EDE com entre nosaltres, els alumnes. El recomano 100%, tant per casos com el meu com per a persones que vulguin reciclar els seus coneixements empresarials i posar-se al dia.

Josep Maria Centaño · Centaño Management Espectacles · 4a edició He gaudit setmana a setmana de cada una de les sessions de les que m’agradaria destacar la professionalitat i l’experiència dels professors, tots ells amb un gran coneixement de la matèria i amb un contingut molt interessant i totalment adaptat al temps que vivim. L’ambient a classe ha estat molt bo i la direcció del curs excel·lent. Recomano el PDP i animo als futurs participants a aprofitar-lo al màxim.

Teresa Corachán · CA Centre Estètic · 2a edició El PDP m’ha fet obrir-me a noves idees i formes de portar un negoci, a posicionar-lo i fer-lo més modern, atractiu i dinàmic. He posat en pràctica molts dels coneixements obtinguts, fet que m’ajuda a tirar endavant la meva empresa. La meva valoració és molt positiva, per això animo a tothom a introduir-se al món actual del núvol i xarxes socials, i d’altres nocions que obtindreu.

Josep Daranas · Blausitges · 2a edició Crec que és una bona opció per aquells que no disposem de gaire temps però volem adquirir de manera sintetitzada nous coneixements per aplicar a les nostres empreses. Cal destacar que les exposicions de casos pràctics d’empreses de la zona han estat molt enriquidores i, d’igual manera, compartir aula amb altres gestors de pimes ha estat una bona experiència.

Marc Díaz · Pintures Janer · 2a edició Per a tots aquells que vulgueu obrir un negoci, tirar endavant una empresa o tan sols aprendre a gestionar, recomano aquest curs com a una introducció a tots el temes que cal conèixer, i si aprofitant l’avinentesa podem fer noves amistats, encara millor. D’altra banda, els temes són massa densos pel poc temps disposat. Ho entenem i sabem que és així.

Xavier Montserrat · Sia Biosca · 2a edició Aquest PDP de l’ADEG és una gran eina per cobrir diferents objectius, tant per si acabes d’iniciar una nova aventura empresarial, com si ets ja un empresari o directiu amb més experiència. Destaco les interessants sessions donades per diferents empreses locals, explicant les seves trajectòries de com van passar de ser empreses petites a arribar a ser empreses d’èxit en l’actualitat.

Josep Carles Rius · 2a edició El fet que els professors siguin professionals en actiu li dóna un valor afegit que val la pena remarcar. Els professors no et donen tant sols un marc teòric amb conceptes, mètodes i coneixements sinó que la seva experiència professional diària aporta aquell punt de pragmatisme i de veracitat que sols els que ho viuen saben transmetre. També cal destacar les quatre casuístiques.

L’art de viure Pilar García

El consum de la nostra energia L’energia humana la poden estar consumint persones, situacions o fins i tot metes que no estan alineades amb els valors i la visió de la vida de cadascú. Cal tenir en compte que els valors s’han d’actualitzar cada cert temps i materialitzar la nostra visió. El que no es resol continua assaltant la memòria i ocupant espai i temps. Situacions que no són com un voldria però que es continuen tolerant acaben afectant el benestar. Algunes de les coses aplaçades poden ser petites, simples inconvenients que no es volen encarar però que van consumint energia. Altres seran més importants i s’estenen a l’àmbit laboral i també personal. Des del desordre a la taula, al manteniment de relacions poc nutrients, converses posposades, un matalàs incòmode, trucades o correus postergats, els impostos, la comptabilitat, tasques laborals ajornades, exercici físic, una visita mèdica, somnis relegats... 22

Cal energia mental, emocional, nerviosa i física per portar les regnes de la nostra vida i afrontar els moviments i canvis que es produeixen al nostra voltant. És especialment difícil avançar i millorar cada dia quan falta energia o hi ha fugues sustancials. És difícil ser una persona amb alts valors ètics que promou el respecte, la cooperació o la comprensió quan manca energia o no és prou sostenible. Una falta que està relacionada amb la desordenada ocupació de la ment en infinits aspectes, sense prioritats clares, enganxats a pensaments negatius de queixa o victimisme i amb tendència a posposar les coses que no ens agraden, però que continua ocupant espai mental. Estar alerta als senyals d’esgotament, cansament o confusió és essencial per poder prendre les mesures correctores a temps; per renovar l’energia i evitar així desequilibris tant físics com mentals que poden arribar a produir serioses malalties. Hi ha diferents sistemes que permeten netejar l’agenda i augmentar el poder interior, reduint al màxim tot el que consumeix força i reemplaçant-la per fonts d’energia positives i enriquidores. El primer pas és identificar els lladres energètics. Reconèixer aquelles coses que s’aguanten per hàbit o obligació. Realitzar un llistat de tot allò que causa irritació o molèstia. Es poden establir

categories: feina, casa, amics, família, cos, hàbits..., per després dedicar un temps a observar, definir i anotar aquells aspectes que més incomoden. És molt important escriure i repassar aquesta relació. El segon pas és establir un compromís personal en l’eliminació cada setmana com a mínim de dos elements del llistat. Després de 12 setmanes s’hauran eliminat 24 elements. Un cop eliminats els temes més simples, serà el moment de continuar cap altres destorbs més essencials. Potser al llegir la llista es tingui la impressió que alguns elements són fora de control i que no es poden excloure. De moment aquests cal deixar-los aparcats en la relació per centrar l’atenció en aquelles coses que sí que es poden resoldre en el moment present sense gaires problemes. L’alliberament del hàbits nocius, de les molèsties petites i, no diguem de les grans, genera satisfacció i estimula per continuar fent neteja. En fer-ho es recupera energia i augmenta la productivitat, la complaença i la capacitat d’enfocar la vida. En el moment que es treuen certes rutines que són perjudicials, es pot continuar avançant en temes més profunds. L’impacte dels elements incomoden, debiliten. Sovint es busquen grans solucions per a la falta d’energia, sense pensar que es possible transformar per complet la vida eliminant les petites fonts pertorbadores. Un exercici pràctic que pot ajudar a emprendre aquesta tasca és visualitzar com seria la nostra quotidianitat si ja no existissin els elements de la llista. Què faríem amb l’energia extra disponible? La majoria de les situacions poden ser canviades i de vegades molt fàcilment. Es tracta de prendre consciència, temps i tenir voluntat de fer-ho. L’autodisciplina és una prova de maduresa personal i la base de la llibertat per anar on un vol i no on el porta la inèrcia, la comoditat o la dependència. Prendre amb fermesa del control dels comandaments de la locomotora de la nostra existència és una de les tasques més importants que tenim a la vida.

Formació ADEG Noves propostes Direcció d’Equips Treu el màxim partit del teu equip amb una bona direcció Inici . . . 02.04.14 – 6 hores Dies . . . Dimecres Horari . De 16h30 a 19h30 Preu . . . 100 € · Bonificable! Lloc . . . Gremi d’Host. Sitges

Taules dinàmiques Tots els secrets de les taules dinàmiques de l’Excel Inici . . . 10.04.14 – 4 hores Dies . . . Dijous Horari . De 9h30 a 13h30 Preu . . . 69 € Lloc . . . ADEG Vilafranca

Illustrator Disseny de documents publicitaris. Nivell avançat Inici . . . 23.04.14 – 6 hores Dies . . . Dilluns i dimecres Horari . De 19h a 21h Preu . . . 88 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilanova

MailChimp Disseny i edició de newsletters i butlletins digitals Inici . . . 26.04.14 – 6 hores Dies . . . Dissabtes Horari . De 10h a 13h Preu . . . 88 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilafranca

Prezi Presentacions amb pantalles dinàmiques Inici . . . 29.04.14 – 3 hores Dies . . . Dimarts Horari . De 16h a 19h Preu . . . 56 € Lloc . . . ADEG Vilafranca

Parlar en públic Tècnica i praxi de l’oratòria. Perd la por a parlar en públic Inici . . . 05.05.14 – 6 hores Dies . . . Dilluns Horari . De 16h30 a 19h30 Preu . . . 80 € · Bonificable! Lloc . . . Gremi d’Host. Sitges

Estratègies de motivació Vols tenir l’equip més motivat i rendible del món? Inici . . . 05.04.14 – 8 hores Dies . . . Dissabtes Horari . De 9h30 a 13h30 Preu . . . 81 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilanova

Gestió de compres Aprèn a fer una gestió eficient del departament de compres Inici . . . 10.04.14 – 4 hores Dies . . . Dijous Horari . De 15h a 19h Preu . . . 56 € Lloc . . . ADEG Vilafranca

Tècniques comercials Domina l’acció comercial a “porta freda” Inici . . . 24.04.14 – 4 hores Dies . . . Dijous Horari . De 15h a 19h Preu . . . 56 € Lloc . . . ADEG Vilafranca

Rus · Continuïtat Per a alumnes amb algunes nocions bàsiques de l’idioma Inici . . . 28.04.14 – 30 hores Dies . . . Dilluns i dimecres Horari . De 17h a 19h Preu . . . 225 € · Bonificable! Lloc . . . Gremi d’Host. Sitges

Vendre per telèfon Habilitats i tècniques per a fer una bona trucada comercial Inici . . . 30.04.14 – 4 hores Dies . . . Dimecres Horari . De 15h a 19h Preu . . . 56 € Lloc . . . ADEG Vilanova

Llenguatge Html Aprèn a crear documents en format html Inici . . . 06.05.14 – 9 hores Dies . . . Dimarts i dijous Horari . De 18h30 a 21h30 Preu . . . 125 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilafranca

Photoshop · Inicial Aprèn, des de zero, a retocar fotografies Inici . . . 05.04.14 – 8 hores Dies . . . Dissabtes Horari . De 9h30 a 13h30 Preu . . . 113 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilafranca

Google Adwords Publicitat on line. Com invertir a Internet? Inici . . . 11.04.14 – 4 hores Dies . . . Divendres Horari . De 9h30 a 13h30 Preu . . . 56 € Lloc . . . ADEG Vilanova

Carretons elevadors Treu-te el carnet de conductor de carretons elevadors Inici . . . 25.04.14 – 10 hores Dies . . . Divendres Horari . De 9h a 14h Preu . . . Consulteu Lloc . . . ADEG Vilanova

Organització d’actes Tècnica d’organització d’esdeveniments espresarials Inici . . . 28.04.14 – 6 hores Dies . . . Dilluns i dimecres Horari . De 18h30 a 21h30 Preu . . . 69 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilafranca

Time management Gestió del temps, els lladres del temps, planificació... Inici . . . 03.05.14 – 6 hores Dies . . . Dissabtes Horari . De 10h a 13h Preu . . . 69 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilanova

Reputació digital La importància i gestió d’una bona reputació digital Inici . . . 09.05.14 – 3 hores Dies . . . Divendres Horari . De 16h a 19h Preu . . . 44 € Lloc . . . ADEG Vilafranca

Gestió de personal Conceptes pràctics per a la gestió de personal Inici . . . 08.04.14 – 6 hores Dies . . . Dimarts i dijous Horari . De 18h30 a 21h30 Preu . . . 69 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilanova

Tècniques de recepció Una bona recepció és bàsica per fidelitzar el client Inici . . . 22.04.14 – 6 hores Dies . . . Dimarts Horari . De 16h a 19h Preu . . . 69 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilafranca

Portuguès · Iniciació Inicia’t en el coneixement de l’idioma portuguès Inici . . . 26.04.14 – 30 hores Dies . . . Dissabtes Horari . De 10h a 13h30 Preu . . . 225 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilanova

Prestashop Crea la teva pròpia botiga online Inici . . . 28.04.14 – 15 hores Dies . . . Dilluns i dimecres Horari . De 18h30 a 21h30 Preu . . . 188 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilanova

Taller de lideratge Un bon lideratge és bàsic per a l’equip i l’empresa Inici . . . 03.05.14 – 6 hores Dies . . . Dissabtes Horari . De 10h a 13h Preu . . . 69 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilanova

Photoshop · Avançat Retoc fotogràfic. Per a alumnes amb nocions bàsiques Inici . . . 17.05.14 – 8 hores Dies . . . Dissabtes Horari . De 9h30 a 13h30 Preu . . . 88 € · Bonificable! Lloc . . . ADEG Vilafranca

Motivació i incentius

El sentit de les coses. Les coses amb sentit DO Catalanes Tots els promotors i l’equip que intervené en el projecte Tast Responsable I Social DO, estan segurs que poden aportar un valor afegit de cohesió i complicitat a la vostra organització i a la vostra cultura d’empresa. No és un fi en si mateix, ho saben, però també han comprovat que es l’inici d’un camí per entendre l’assumpció dels reptes, el valor de la contribució personal i el reconeixement del treball d’equip. I a més, compten amb la complicitat i participació de cellers de les diferents DO de Catalunya. Dins les comarques d’influència de l’ADEG, compta amb dos dels cellers capdavanters: Bodegues Miguel Torres i Torre del Veguer.

Us volem presentar en aquest espai, un projecte innovador que entenem que pot ser una oportunitat per recolzar, repensar, reforçar, i reorientar el tarannà de qualsevol organització, amb el sol requisit que estigui interessada en afrontar nous reptes empresarials i noves estratègies de gestió. Cap de les vostres organitzacions podrà reeixir en mercats i entorns exigents sense comptar amb les persones que les composen, que han de ser l’eix sobre el qual vehicular el creixement, la innovació, els valors i el sentit de pertinença; en definitiva, disposar d’equips implicats i compromesos en el vostre projecte empresarial. És en aquest sentit que hem volgut incorporar un TAST, una píndola lúdica - formativa, que sigui un element catalitzador de les inquietuds de l’equip directiu i de comandament i una eina per afrontar els reptes que a la vostra organització us hagueu plantejat; i, tot plegat, en un entorn distès, en plena natura i amb la possibilitat de participar i compartir una experiència que té un triple valor: • de creixement estratègic per a l’organització • de relació personalitzada i de visió compartida entre l’equip • de responsabilitat social corporativa És doncs en aquest sentit i en aquest context que us presentem el projecte de referència a l’ensems entre les organitzacions d’Assertis i de Fundació Mas Albornà (ambdues associades a l’ADEG).

Un TAST responsable i social... amb tots els sentits La vista, l’olfacte, l’oïda, el tacte i el gust són els protagonistes indiscutibles d’una jornada formativa pensada específicament per a equips directius i de gestió. “El sentit de les coses” no és només una proposta formativa. És una experiència responsable de formació que, a més, ajuda els equips directius del segle XXI a entendre, aplicar i millorar els conceptes bàsics de la RSC dins les seves organitzacions i dels seus processos de gestió directiva. Proposem una experiència que aporta, a més, altres valors afegits: el factor humà, les vivències de proximitat i el fruit de la terra. Basada en els principis de la RSC, la formació s’endinsa a través de l’experimentació dels sentits al voltant del món del vi i de la vinya. Veurem, olorarem, escoltarem, tocarem i tastarem el vi i tot allò que l’envolta, tot aprenent i millorant a la vegada les nostres tècniques de lideratge i de gestió. En definitiva, una proposta integral, transversal i social... una formació amb sentit. Públic objectiu Formació pensada per a equips directius d’organitzacions, empreses i institucions. Nombre de participants El nombre òptim de participants va entre les 6 i les 12 persones (no limitatiu).

Modalitat Es realitza un itinerari a través dels cinc sentits buscant experimentar noves sensacions que ens portin a reflexionar i millorar les habilitats directives i el treball en equip. Durada El TAST està pensat per a una jornada, des de les 9h del matí fins les 18h. Inclou la part acadèmica, un tast de vins i un dinar a l’espai privat del celler escollit. Localització La jornada es desenvoluparà a espais pertanyents al celler escollit. Hi ha possibilitat de comptar amb un servei addicional de transport col·lectiu per als desplaçaments. Temari La formació està dividida en sis blocs temàtics amb activitats complementàries: la tasca directiva, la visió compartida, l’olfacte pels negocis, l’escolta activa, el tacte i el gust. Formadors El TAST compta amb un equip multidisciplinar de formació, el qual li aporta tot el valor afegit, el sentit i la diferenciació a la jornada. Avantatges Es pot realitzar la gestió formativa per part de la Fundació Tripartita i tramitar-se la bonificació empresarial en relació amb la formació. Diplomes i reconeixements En finalitzar, es lliuren diplomes de participació i d’iniciació al tast de vi. També hi ha un obsequi de productes del celler escollit, de Fundació Mas Albornà i d’Assertis. Ernest Rovira / Xavier Cartanyà Promotors i formadors · Gerents

Per a més info... Fundació Privada Mas Albornà Tel. 902 19 11 04 Fax. 93 818 13 52 comunicacio@masalborna.org ASSERTIS, S.L. Tel.934 153 530 Fax. 934 155 671 assertis@assertis.es

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg ADM. DE LOTERIES NÚM. 2 · SANT JULIÀ Carrer de Balmes, 26 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938 171 570 www.loteriasantjulia.com Administració de loteries

CMR ADVOCATS Plaça de la Peixateria, 13 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 149 982 Fax 938 149 982 Assessoria jurídica

JOAN LOMBARTE TEJEDOR Carrer del Recó, 6 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 649 845 719 Fotografia publicitària i industrial

ALTÉS - MADRID ASSOCIATS Carrer de Sant Josep, 26 08870 Sitges Tel. 938 113 452 Assegurances i serveis

CONSTRUCCIONS CORE Avinguda de Cubelles, 28, bxos. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 155 543 Rehabilitació · obra nova

MARIA LUISA ARMENTER RAMOS Carrer de l’Onze de Setembre, 29, A 08810 Sant Pere de Ribes Tel. 938 102 108 Fax 938 102 108 Medicina general i homeopatia

ARC GESTIÓ CULTURAL Avinguda de Francesc Macià, 34-36, 2n 2a 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 667 023 921 www.arccultural.cat Serveis culturals, didàctics i de lleure

CONSTRUCTORA MX-10 Av. Francesc Macià, 51, 2n 2a 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 931 289 513 www.mx10.es Construcció, rehabilitació i reformes

MAS BERTRAN Ctra. BP 2121, km. 7,7 08731 Sant Martí Sarroca Tel. 938 990 859 Fax 938 990 859 www.masbertran.com Elaboració de vins i escumosos

ASSESSOR D’EMP. EZEQUIEL BATALLA Rambla Principal, 4, 3r 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 630 403 349 www.ezequielbatalla.com Assessorament laboral i fiscal

ESTANC núm. 2 Carrer de Juan Márquez, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 931 947 Fax 938 931 947 Comestibles i estanc

NEUS DISSENY Carrer de la Ribera d’Ebre, 3-9 43700 El Vendrell Tel. 696 002 749 www.neusdisseny.com Disseny gràfic, comunicació i disseny web

ASSES. I SERVEIS JURÍDICS G&M Carrer de Torrelles de Foix, 8 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938 902 882 Fax 938 902 882 www.assessoriagm.com Gestió integral per a pimes i autònoms

ESTUDI DE DANSA Carrer de Puigcerdà, 9 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 937 018 www.estudidedansa.es Escola de dansa

OLGA SORIA I SOLER Carrer del Tigre, 29 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 650 483 232 Formació · consultoria

CAPUTXETA VERDA Carrer de Calafell, 9 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 159 099 www.lacaperucitaverde.com Jardineria, horts urbans, artesania...

FRICAÑ Pol. Ind. La Cometa. C. Carboners, 57-63 43700 El Vendrell Tel. 977 663 150 Fax 977 667 729 www.frican.es Distribució d’alimentació · Canal “horeca”

SECRETÀRIA A HORES Carrer dels Serrallers, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 609 641 968 Serveis administratius per hores

CEMO VILANOVA Rambla Salvador Samà, 83 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 155 517 Fax 938 157 572 www.cemovilanova.com Consultes i diagnòstics mèdics

GALANA DESSERTS Carrer de Sumoi, 26 08734 Olèrdola Tel. 937 428 065 www.galanadesserts.es Fabricació de productes per postres

SOCIAL·COM·LABEL Carrer de la Llibertat, 2, 2n 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 653 742 595 Disseny, comunicació, màrqueting, xarxes

CETEBREU 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 649 845 719 www.cetebreu.com Psicoteràpia i formació a professionals

GRASSTOP Rda. d’Europa, 74, nau 49 · P. I. Sta. Magdalena 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 902 103 342 Neteja d’extracció de fums a cuines indust.

VAPIAMO BUSINESS DEVELOPMENT Av. Mas d’en Serra, 114 08812 Sant Pere de Ribes Tel. 938 109 509 Fax 938 115 096 www.vapiamo.com Intermediació comercial

CLÍNICA DENTAL SOLÉ Av. de Jaume Balmes, 30, 1r 3a 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 152 041 Odontologia i cirurgia maxil·lofacial

IGRAFIQ Carrer d’Olèrdola, 23, 1r 1a 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 938 159 568 www.igrafiq.com Serveis de màrqueting on line

VILANOVA I LA GELTRÚ + PORTALES Carrer de les Magnòlies, 18 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 667 525 983 www.vilanovailageltru.masportales.es Portal de notícies web de Vilanova i la G.

Podeu consultar el directori complet d’empreses associades al web www.adeg.cat

Comunicació

Crisi, comunicació i receptes per a l’èxit ma d’expressió carismàtica i memorable en totes les eines de màrqueting on i off line. Desenvolupem una identitat per a la teva marca que, a més d’identificar-te, transmeti els teus valors i permeti diferenciar-te dels teus competidors.

Ja són sis els anys que porto escoltant en les meves reunions de treball molts empresaris, directius i directors de màrqueting que es lamenten de la situació. No obstant això, fins i tot en aquests moments complexos hi ha molts models de negoci que estan creixent i guanyant diners, també al mercat espanyol. No cal fer un gran esforç, la marca de mòbil que portes a la teva butxaca, la fruiteria del centre o la plataforma online on vas reservar el teu últim hotel són tots models empresarials d’èxit.

sions importants que fracassen, per què? La majoria de vegades per ser incapaços de fer arribar el seu missatge al consumidor; d’altres, per no aconseguir connectar o empatitzar amb ells, i la gran majoria, perquè la seva oferta és insubstancial, no és visible, ni atreu, ni interessa i molt menys sedueix. D’altra banda, són molts els nous negocis que veiem i pensem, “és una obvietat”, “jo fa deu anys ja vaig pensar alguna cosa semblant”, “això ja existeix”, .. però allí estan, amb èxit, creixent de forma vertiginosa i guanyant diners. On està la diferència? En l’enfocament comunicatiu.

Naturalment reorientar el teu negoci perquè aquest sigui un negoci altament rendible no és una tasca senzilla. No és suficient que els teus productes tinguin una qualitat indiscutible, que els serveis que ofereixes siguin excel·lents o que la política de preus et permeti tenir una oferta competitiva. Existeix un condicionant que contribueix a l’èxit del teu negoci de manera determinant: la comunicació.

Creem missatge únic, simple i directe, capaç de ser fàcilment comprès per un segment de públic objectiu ampli.

Són milers els models de negoci que cada any són impulsats per emprenedors com tu, projectes duts a terme; alguns amb inver-

Més enllà d’un bon logo i el seu material gràfic, construïm un to de comunicació que promogui la preferència, amb una for-

Des de

1975 ervei

al seu s

Què tenen en comú en la seva comunicació els negocis d’èxit? Desplacem un nínxol tradicional, centrantnos a comunicar una promesa de satisfacció incomplida per tots els teus competidors.

IMPREMTA i RETOLACIÓ www.ferpala.es

Deixem de pensar en consumidors als qui pots vendre’ls i comencem a orientar la teva comunicació cap a persones que visquin la teva marca. A més de consumidors, tindràs fans i prescriptors. En la teva comunicació el preu és important, més enllà d’aquest argument, desenvolupem valors associats a la confiança i la credibilitat. Els veritables generadors de la venda. La visibilitat és important però la connexió i empatia amb els teus consumidors és vital. Cal crear un to de comunicació inspirador i uns missatges afins a l’estil de vida del nostre target. Els productes que vens compleixen una funció i satisfan una necessitat. Però la seva comunicació ha d’orientar-se a crear experiències d’ús amb ells, vivències. Només d’aquesta manera la teva oferta serà diferent, inspiradora i memorable. La promesa de venda ha de connectar emocionalment amb el consumidor. La publicitat unidireccional, marca > client, és avui en dia inefectiva. Promou el diàleg, escolta els teus clients, participa i modula la teva oferta en funció de les seves expectatives. Jordi Corella adn studio · jordicorella@adnstudio.com

T. 93 893 70 11

Laboral

Els entrellats de la nova “Tarifa plana” El proppassat 1 de març es va publicar al BOE el Real Decret Llei 3/2014, de 28 de febrer, de mesures urgents pel foment de la contractació indefinida, que regula el que tots coneixem com “Contractes Tarifa Plana”. Objectiu de la norma Creació d’ocupació, oferint amb la utilització d’aquest tipus de contracte una reducció important de la cotització. En què consisteix aquesta “Tarifa plana” La reducció es refereix a la quota empresarial per contingències comunes, que serà de 100 euros, independentment de la base de cotització del treballador, a la què se li hauran d’afegir les quotes de cotització per atur, formació i fons de garantia salarial. En tot cas, la reducció de costos és interessant.

S’inclouen les contractacions a temps parcial, en aquest cas amb una reducció inferior. Aquestes reduccions no afecten a les quanties de possibles prestacions econòmiques a què poden causar dret els treballadors, que es calcularan com és habitual, aplicant l’import íntegre de la base de cotització. Període d’aplicació Aquesta reducció s’aplicarà durant un període de 24 mesos, i durant 12 mesos més, si l’empresa té menys de 10 treballadors en el moment de la contractació es podrà boni-

ficar el 50% de la quota empresarial per contingències comunes. Requisits i compromisos Com és habitual en aquests casos, l’empresa ha de reunir una sèrie de requisits, com per exemple estar al corrent de les seves obligacions tributàries i de seguretat social, tant en el moment de concertar el contracte de treball com durant la vigència del contracte. No haver fet acomiadaments declarats improcedents per sentència judicial durant els 6 mesos anteriors a la contractació, en tot cas computaran els efectuats a partir del dia 25 de febrer de 2014, no els anteriors. Els contractes han de suposar un augment d’ocupació a l’empresa, prenent com a referència la mitjana diària del treballadors en alta durant els 30 dies abans de la contractació. Haurem de mantenir la plantilla durant els 36 mesos següents. No es consideren els acomiadaments objectius o disciplinaris que no hagin estat declarats improcedents. Exclusions Les reduccions no s’aplicaran en cas de contractacions de familiars de l’empresari fins el segon grau, i excepcionalment sí que generen dret a aquestes reduccions la contractació de fills menors de 30 anys.

La contractació de treballadors que haguessin treballat per la mateixa empresa o per altres del mateix grup, acomiadats i declarats els acomiadaments improcedents per sentència judicial durant els 6 mesos anteriors a la contractació. La contractació de treballadors que durant els 6 mesos abans de la contractació, haguessin prestat serveis per la mateixa empresa amb contracte indefinit. En tot cas quedaran exclosos els treballadors que hagin extingit el contracte a partir del 25 de febrer de 2014, no s’exclouen els extingits abans. Què passa si s’incompleix l’exigència del manteniment de la plantilla? S’hauria de reintegrar la diferència entre els 100 euros i la cotització normal (base de cotització * 23,60%) afegint el recàrrec corresponent, segons aquesta proporció: Si es deixa de mantenir el nivell de la plantilla durant els 12 mesos següents a la contractació, s’haurà de retornar el 100% d’aquesta diferència. Si tal incompliment es produeix durant el segon any, es reintegrarà el 50% de la diferència. I si finalment l’incompliment es produeix durant el tercer any, es reintegrarà el 33% de la citada diferència. Sílvia Pinyol Grup Quatre · Àrea Laboral

Dra. Ma Luisa Armenter Ramos Col. 18.153

MEDICINA GENERAL HOMEOPATIA C. Onze de Setembre, 29, 1r 08810 Sant Pere de Ribes Barcelona Tel. 93 810 21 08 Urgencias 639 93 59 11 E-mail: 18153lar@comb.es

El comerç de l’ADEG

Teixits La Rosa Fitxa de l’empresa > Adreça

Plaça de la Vila, 12 Vilanova i la Geltrú

> Telèfon

93 893 09 31

> Web

www.teixitslarosa.cat

> Correu e

teixits@teixitslarosa.cat

> Activitat

Equipament tèxtil per a la llar

> Contacte

Enric Ferrer

> Parlem d’història. Quin és l’origen de l’empresa? Teixits La Rosa va començar a la plaça de les Cols. La seva característica principal és el nom. Rosa ve de rossa de cabell. De rossa no n’hi ha hagut cap a la família, ni de Rosa tampoc, sinó que es devia a una senyora que venia verdura en un fanal que hi havia davant de la botiga. Com que hi havia més d’una botiga de teixits a la plaça, per diferenciar-nos, a les aprenents de costura els hi deien que havien de venir a comprar “allà on hi ha la rossa”. D’aquí va venir “Ca La Rossa”. La botiga, en realitat, es deia Almacenes del Sagrado Corazón. El nom de “Ca La Rossa” es va popularitzar tant que el vam anar mantenint. Fa just 50 anys que vam desplaçar-nos de la plaça de les Cols a la plaça de la Vila.

zada, molt personalitzada. Nosaltres aquí ens dediquem a assessorar abans de vendre. Aquest és un aspecte que s’ha descuidat molt en el comerç. A Teixits La Rosa som molt competitius: la relació qualitat preu és molt bona. A més, tenim disseny. Tenim producte propi. Tenim un producte molt avantguardista.

La botiga inicialment no era de la família, era d’un senyor que no va tenir descendència. El meu avi era el dependent major des dels anys 20 i es va quedar amb el negoci l’any 1936, tot i que va poder-lo regentar pocs anys, doncs va morir a la guerra i va ser la meva àvia la precursora dels grans canvis, juntament amb el meu pare.

> Quina valoració en fa del comerç? Avui dia, el comerç és la principal activitat econòmica que té la ciutat de Vilanova. Antigament, havia tingut un pes específic en el sector industrial, després en la construcció i en els darrers 7 anys, el comerç s’ha convertit en un sector important en la composició de l’activitat econòmica del municipi.

Quan vam venir a la plaça de la Vila, vam obrir el negoci amb teixits en peça, majoritàriament. Va ser al principi del pret a porter i vam començar a tenir confecció. La confecció va agafar un arrelament important i vam derivar-nos una mica cap al tema de la decoració, com les cortines.

> Quins són els clients de Teixits La Rosa? Els tenim força identificats, ja que hem d’entrar a casa seva, sobretot per al muntatge de cortines. Només per aquest motiu, entrem anualment a unes 700 llars. Això ens fa molt propers al nostre client. Majoritàriament el nostre client és vilanoví, tot i que gràcies a l’Eix Diagonal tenim a força clients de l’interior.

Les cortines i la confecció van ser els dos grans cavalls de batalla durant els anys 70 – 80. A partir d’aquí, el que és la roba en peça va anar perdent pes específic i el que és la roba de casa avui suposa el fonament de la nostra botiga.

La principal feblesa que té la ciutat per poder oferir un bon servei comercial resideix en l’aparcament. Aquest és un mal que no acabarem de resoldre mai. Amb els aparcaments que hi ha avui a Vilanova, tant en superfície com soterrats, es dóna un bon servei, però un servei car. D’altra banda, s’ha d’anar en compte perquè hi ha certs llocs de la ciutat on s’està trencant la continuïtat comercial. En canvi, cal valorar positivament l’adequació per a vianants de diversos carrers del centre de la vila que ha reactivat l’eix comercial.

Actualment, com a roba de casa hi trobem tot el que és el parament de la llar. També toquem tot el tema de decoració, cortinatges, catifes i diversos complements cada vegada amb més pes. També tenim tot el tema de bany... decoració, llenceria d’habitació, bany, catifes i cortines.

> Quins són els plans de futur? Ens estem plantejant la venda online. El secret de tot plegat és aconseguir que les coses passin pel teu entorn més immediat. Cal mirar-nos les coses des de dins, no des de fora.

> Què el fa diferent a la resta? L’especialització, en el sentit del coneixement del producte. Ens hem dedicat sempre als teixits, des de la base del teixit fins a l’elaboració. El nostre personal coneix molt bé el producte. Una de les coses que també ens diferencien molt de la resta d’establiments és l’atenció personalit-

Nosaltres ens hem volgut posicionar com el referent de la botiga del tèxtil a la ciutat. El fet d’estar situats a la Plaça de la Vila ens porta a una comunió amb la pròpia ciutat. Des de fa molts anys ens preocupa el que passa de la vorera cap endins, però també de la vorera cap en fora, ja que ens afecta de forma directa.

Gent emprenedora

Joan Comas «El Penedès té empreses amb inquietud i ganes d’internacionalitzar-se» Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques? Probablement falta captació de noves empreses industrials. Veiem que tot i que tenim un territori adequat, no s’acaba de captar empreses d’aquesta tipologia. Això crec que és una tasca que pertany molt a l’administració, sobretot dels mateixos municipis. Han de facilitar aquesta captació d’empreses que disminuirien el grau d’atur que hi ha en aquest moment a les nostres comarques. A més, això donaria un impuls al comerç, que també necessitem.

Joan Comas és el director de Coral Transports, empresa penedesenca nascuda l’any 1995 que treballa diàriament per oferir l’excel·lència en el servei de transport internacional i nacional; terrestre, marítim i aeri i un servei personalitzat d’emmagatzematge i picking.

Què té El Gran Penedès que no tinguin altres territoris? El seu territori no està congestionat a nivell de transport. Hi ha moltes vies de circulació en què podem desplaçar-nos fàcilment a centres industrials. Tenim uns polígons industrials que per a nosaltres, per a la nostra activitat, ens donen una ubicació còmoda si ho comparem amb els cinturons industrials de Barcelona. I tenim un neguit, que veiem ara, potser forçats per la pròpia situació econòmica, el Penedès té empreses amb inquietud i ganes d’internacionalitzar-se. Potser arribem tard, però hi ha aquesta motivació en molts sectors. Això és un aspecte molt positiu.

Si pogués canviar-ho tot, per on començaria? Entre d’altres coses, dins del nostre territori, cal millorar la qualitat dels polígons, crec que això és una assignatura pendent. A més a més, ho hem de fer assequible. Una altra de les coses que crec que s’hauria de millorar és la facilitat administrativa per poder dur a terme la nostra activitat empresarial. D’altra banda, sembla que les regles de joc no siguin les mateixes per a tothom. Catalunya és molt més exigent amb el compliment de la normativa i el reglament que d’altres indrets del país. Això genera problemes d’intrusisme laboral i ens fa ser menys competitius. Finalment, caldria que el port de Vilanova fos molt més comercial del que és ara. Sobretot per mantenir línies de serveis dintre de la nostra activitat amb diferents països. Com serà el futur paisatge del Penedès? Segons les percepcions que tinc del nostre territori, jo crec que l’impuls està molt relacionat amb el tema vinícola, però si volem ser un territori equilibrat crec que s’ha de focalitzar en captar més indústria sostenible. Això complementaria la resta de l’activitat empresarial del territori, com el comerç, la restauració, l’hoteleria, el turisme...

Com valora des de dins l’evolució del sector? Diuen que un dels sectors que avui dia encara tenen una projecció de futur és el món de la logística enfocat en el transport internacional. El nostre sector ajuda, sobretot, en la cadena de subministraments, amb agilitat, amb servei i amb abaratiment de costos. Per exemple, no tenir magatzems propis i cedir el producte a una empresa de logística, passa de costos fixos a costos variables. Això ens dóna una projecció positiva. Les exigències del sector cada vegada són més fortes, però gràcies a la bona relació que mantenim amb corresponsalies en xarxes europees ens ajuda a veure-ho més positiu. Com va començar l’aventura? El naixement de Coral va ser fruit d’una davallada que va patir el sector a principis dels anys 90 en relació amb els tràmits duaners i que va provocar que moltes empreses del sector tanquessin o que s’haguessin de definir de nou. D’aquí va sortir, l’any 1995, Coral. Vam començar en un pis del carrer París de Barcelona, no més gran de 60 m2. Coral és una empresa amb unes característiques familiars que va anar evolucionant i creixent amb la voluntat de consolidar-se al territori. No sé què ens passarà demà, però en el seu moment vam saber visualitzar cap a on anava el nostre sector. En comptes de buscar una especialització concreta, vam optar per obrir mercat, internacionalitzarnos i diversificar els nostres productes. Vam començar amb el sector terrestre nacional, després al terrestre internacional, a l’aeri, al marítim i a l’estocatge de producte. Aquesta diversificació ens permet mantenir-nos vius avui dia. Repeteixo, no sé què ens passarà demà.

Coral Transpor ts & Stocks

C. Garraf, P2, n2 A i 2B P. I. Fondos de l’Estació La Granada de l Penedès T. 902 117 70 0 www.coraltran sports.com

De moment, en cada exercici hem anat creixent, tot i que modestament. Qui són els clients de Coral Transports & Stocks? Tenim clients de tot tipus. Nosaltres, i això és un factor molt important, treballem la cultura d’empresa, aspectes que anys enrere sonaven estranys, però hem treballat molt els valors de l’empresa. Nosaltres valorem tant un client petit com una multinacional. Tenim clients de tot tipus de productes i de tot arreu. Com va ser això, de fer-se empresari? Jo sempre he estat una persona molt inquieta i amb ganes de fer coses. Es va donar el cas que en un moment determinat, cap a l’any 1985, vam decidir amb dos socis més tirar endavant la nostra pròpia organització. Després, cadascú ha anat pel seu camí. Haig de confessar que no m’esperava mai la responsabilitat que avui dia implica ser empresari; la vinculació amb les persones que treballen amb tu. Hem de crear riquesa per a tothom. Són moltes les coses que he anat aprenent amb l’escola del dia a dia. Avui dia, no és un privilegi ser empresari, però sí que hi ha la satisfacció de la feina feta. Quin creu que és el secret per consolidar i fer créixer una empresa? Primer cal diversificar i innovar. És a dir, crear una sèrie de productes que l’organització pugui absorbir i sobretot eixamplar els contactes internacionals. Cal ser present. Però al darrera d’això, torno a posar èmfasi en els valors de l’empresa i en comptar amb un equip professional. Si tornés a començar, què és el que no faria? No. Sempre hi ha coses que es podrien millorar, però si ho mirem des d’una perspectiva general hem sabut visionar correctament cap on hem d’anar. No sé què ens passarà demà, però de moment, podem estar satisfets.

Per exemple, des de Coral Transports hem promogut una network que es diu Iberteam que aplega empreses del sector per tot el territori nacional, de manera que treballant plegats, sota una mateixa marca, amb uns mateixos procediments, amb uns terminis iguals, amb una manera similar de treball... podem competir amb les grans multinacionals, però a diferència d’aquestes, aquí cadascú és propietari de casa seva; i per tant, es vigila molt la qualitat del servei, la seva rentabilitat, el correcte funcionament... El nostre lema és “Forts a casa, oberts al món”. Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? A l’empresari sempre li resulta molt complicat poder conciliar la vida familiar i la laboral. El que sí que és importantíssim és facilitar al màxim aquesta conciliació en els nostres treballadors. Cal conèixer cada cas i adaptar els horaris i el volum de feina a cada treballador. No es pot fer un model únic per a tothom. En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Jo crec que el factor afectiu és primordial per tirar endavant una empresa. La forma de ser de les persones que hi ha al darrera d’un projecte, i sempre en igualtat de condicions, és un factor clau que ajuda a convèncer un client. I, és més, aquest client que manté una bona relació amb el personal d’una empresa, fidelitza. Cal diferenciar entre un client i un comprador de serveis, que avui compra i demà no. Aquí la relació personal és vital.

El test de la gent emprenedora 1. El seu vehicle preferit... L’Audi. 2. Les seves vacances a... Al Pirineu, a la Molina. 3. La seva ciutat preferida Verona (Itàlia). 4. Una pel·lícula que l’hagi marcat especialment? Addictus. 5. Una cançó que el faci vibrar especialment... Father and son, de Cat Stevens 6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Sobre unes 25 o 30 7. I correus electrònics? Més de 100. 8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí 9. Per què paguem tants peatges? Pel negoci. Els peatges són purament negoci, no per a nosaltres, és clar. 10. Una setmana laboral de 35 hores, és possible? En el nostre sector és molt difícil. En una fàbrica, potser. 11. Si tornés a la infància, què faria? Canviaria. Ens compliquem molt la vida. 12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí. L’empresari ha de tenir cor. 13. I empresari i polític? Sí. La política és el que ens marca el camí. 14. I perquè no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Probablement perquè no els hi surt a compte. I a vegades seria bo. 15. Què els diria als nostres polítics? Que el mèrit, quan arribi la recuperació, no és d’ells.

L’empresa

Roc Roi, El mar, un bé per gaudir-ne tot l’any

Roc Roi

Moll de ponent , s/n Vilanova i la Ge ltrú Tel. 93 816 03 51 www.rocroi.com

Roc Roi és una empresa d’esports d’aventura que arriba a Vilanova l’any 2008 per tal de completar el catàleg d’esports, que ja ofereix a Llavorsí, amb activitats aquàtiques. De Llavorsí cap al Garraf Roc Roi neix l’any 1996 a Llavorsí (Lleida) de la mà de dos germans amants del caiac, en Carles i en Lluís Rabaneda. Ràpidament, Roc Roi es va convertir en una de les empreses més importants del sector i va ampliar la seva oferta d’activitats amb altres esports, com el ràfting.

Actualment, està present a Llavorsí, on s’ofereixen les activitats de muntanya; a Valira, on està situada la base dels esports de neu; a Argentina, on desenvolupen els “kayak experience”, al glacial del Perito Moreno; i, des de l’any 2008, a Vilanova i la Geltrú on es pot gaudir de les activitats marítimes. Nosaltres treballem amb el repte d’apropar tothom al mar. Durant els mesos d’estiu la gent “viu” al mar, però a l’hivern és molt diferent, és com si li tinguessin por. Per exemple, durant els mesos més freds de l’any també impartim cursos de vela, els caps de setmana, comenta Lucas Contreras, director de Roc Roi Vilanova, però la gent ho veu com estrany.

Team buildings al mar La motivació és bàsica en l’àmbit empresarial. Les activitats en grup ajuden a millorar les relacions laborals i a enfortir els llaços entre els companys. Alhora, poden ser molt útils per incrementar la implicació dels treballadors en el projecte empresarial. Conscients de tot això, Roc Roi s’ha especialitzat en les activitats en grup, sobretot en les activitats de team building. Estem especialitzats en les activitats en grup, bé siguin escoles o empreses. Els esports aquàtics no tenen edat, són aptes per a tothom. Organitzem jornades disteses, plenes d’activitats, on s’escurcen les distàncies entre directius i treballadors.

Al capdavant de Roc Roi Vilanova s’hi troba Lucas Contreras, vinculat al món del piragüisme des de fa més de 15 anys, primer com a esportista professional de la selecció d’Argentina i, posteriorment, com a entrenador de diversos equips, entre ells l’equip paralímpic espanyol. Tenim molta experiència en aquest àmbit. Treballem amb moltes empreses d’arreu d’Europa, que s’apropen a Vilanova atrets pel magnífic clima que tenim. La filosofia de team building encara no està massa estesa entre les empreses nacionals, sobretot entre les petites i mitjanes empreses, però el fet és que totes les organitzacions poden beneficiar-se’n. Per a realitzar activitats en grup no és imprescindible saber nedar. Sempre es va acompanyat de monitors experts. A més,

Roc Roi ja ho té tot preparat pel Campus de Setmana Santa i pel Campus d’estiu.

la utilització de l’armilla salvavides és obligatòria. Roc Roi, però, no només ofereix activitats a l’aigua, sinó que també té un catàleg d’esports a la platja com futbol o voleibol. Hem gestionat grups des de 5 persones fins a 400. Podem dissenyar tot tipus d’activitats, per a tot tipus de grups. Cal dir, però, que els grups petits, de fins a 20 persones, en gaudeixen més ja que tots els participants es coneixent entre sí i això genera un caliu molt agradable que els permet enfortir molt més les relacions laborals. Les instal·lacions Tenim unes instal·lacions magnífiques al Moll

de Ponent, a Vilanova i la Geltrú. Els nostres usuaris poden gaudir de vestuaris amb capacitat per a 80 persones, lavabos adaptats per a persones minusvàlides... serveis que no es troben en cap altra escola de la zona. A més, tenim capacitat per brindar servei a grups de fins a 400 persones... treballem perquè el client estigui content, s’enamori del mar i ens visiti de nou.

Activitats n Activitats outdoors n Vela n Caiac n Windsurf n Padel surf

Economia

Informe ADEG de Conjuntura, 2n semestre de 2013

Millora la contractació al Gran Penedès La consultora Actíva Prospect acaba de presentar l’Informe ADEG de Conjuntura Econòmica per a les comarques del Penedès i el Garraf, amb dades que fan referència al 2n semestre de l’exercici 2013.

S’abandona la tendència a la destrucció de llocs de treball a Catalunya durant el darrer trimestre de 2013. Des de principis de 2008 no es registrava una evolució tan positiva dels llocs de treball localitzats al Principat. Amb tot, el conjunt de l’afiliació al Règim General de la Seguretat Social i al Règim especial de treball autònom registra un lleu retrocés del 0,3%. Cal afegir que durant el 3r trimestre la caiguda va ser del 2,1% interanual. L’EPA, al seu torn, registra un augment de la població resident ocupada de l’1,9% en els tres darrers mesos de l’any. A les comarques del Garraf-Penedès l’evolució registrada a la segona meitat del 2013 també es positiva. D’una banda, al Garraf s’han creat llocs de treball, un exigu 0,4%. I de l’altra, tant a l’Alt com el Baix Penedès es moderen els ritmes de destrucció de llocs de treball. Tanmateix, a l’Alt Penedès la caiguda dels llocs de treball encara és intensa, fet que s’explica en bona part per la reestructuració del sistema financer, que ha comportat que l’afiliació que abans es comptabilitzava a la comarca, amb la venda per part de Mare Nostrum (que integrava Caixa Penedès) de la xarxa d’oficines a Banc Sabadell, bona part de la seva plantilla de la província de Barcelona ha passat a figurar en un centre de cotització localitzat fora de la comarca. Dins el context

comarcal català, cal assenyalar que el Garraf és una de les 11 comarques catalanes que registra creació neta de llocs de treball (la 8a). El Baix Penedès amb el -1,3% (la 29a) i l’Alt Penedès és la comarca amb un pitjor registre (la 41a). El sector serveis ha creat ocupació en 30 de les 41 comarques catalanes i la Indústria en 7, mentrestant la Construcció segueix un trimestre més en negatiu en totes elles. On hi ha més comarques en positiu és en Administració i Seguretat Social (31), l’Hoteleria (28), Educació (28) i Serveis empresarials i immobiliaris (26). El Comerç també crea llocs en 20 comarques. La mateixa tendència s’observa en els ritmes de destrucció de centres de cotització. A Catalunya es passa d’un negatiu 2,2% durant el tercer trimestre al -0,4% al quart trimestre. És la xifra més baixa des de l’inici de la crisi el 2007. Altre cop, el Garraf se situa en un 0,4% positiu (el 5è millor comportament comarcal). Mentre que l’Alt i Baix Penedès en negatiu, un 1,5% i 0,2% respectivament. Al seu torn, el treball autònom ha registrat una creació neta d’ocupació, amb un augment del 0,3% dels llocs al conjunt del Principat. Al Garraf i Baix Penedès la tònica ha estat la mateixa, de l’1,2% i 0,4% respectivament. A l’Alt Penedès modera significativament la caiguda d’aquesta modalitat de treball, però encara se situa en xifres negatives, -0,4%. El sector Serveis crea llocs de treball per primer cop al conjunt de Catalunya des de principis de 2011. L’increment registrat el darrer trimestre de 2013 és del 0,7%. Aquesta xifra contrasta amb la pèrdua de l’1,2% del tercer trimestre.

AlescomarquesdelGarraf-Penedèsnos’observa aquesta millora generalitzada. De fet, a l’Alt Penedès s’intensifica la destrucció d’ocupació en aquest sector (11,9%). Al Baix Penedès i Garraf se situen al voltant de l’1% negatiu. La destrucció d’ocupació al conjunt del Principat de la Indústria és menys intensa que en la primera meitat de l’any. S’ha passat de ritmes superiors al 4% al 2,1% el quart trimestre. A l’Alt Penedès el comportament és similar al del conjunt del país, mentre que al Garraf i Baix Penedès la destrucció d’ocupació està al voltant del 3%. Els ritmes de contracció de les plantilles a la Construcció són per primera vegada des de l’inici de la crisi inferiors al 10%. La variació interanual durant el 4t trimestre se situa en el 8,1% al conjunt de Catalunya. Similar és la que ha registrat l’Alt Penedès (-8,2%), mentre que al Garraf i al Baix Penedès, se situen entre el 12 i 13%. La posició del Garraf millora en aquesta etapa de recuperació després de situar-se els darrers anys entre les comarques amb pitjor comportament. Durant el 4t trimestre és la 8a comarca amb millor registre de l’ocupació. l bon comportament de l’Hostaleria n’és l’explicació (la 5a amb major creació l’ocupació). També del Comerç (la 11a). En canvi, els Serveis empresarials i immobiliaris, tot i enregistrar creació neta d’ocupació, comparativament la seva evolució podria ser millor (24a). Contràriament, l’Alt Penedès registra el pitjor comportament comarcal de l’ocupació. Aquesta situació contrasta amb l’evolució comparativament més positiva mostrada durant quasi tota l’etapa recessiva.

el ... b de. Am ort p su

Podeu consultar el document íntegre a www.adeg.cat/cat/indicadors_adeg.php

Com ja s’ha comentat, la reestructuració del sistema financer n’és la causa, però tot indica que s’ha anat traslladant a d’altres sectors econòmics. A banda del mal comportament de la mediació financera (41a), l’Hostaleria també registra una de les pitjors evolucions comarcals (la 40a). Tanmateix, la major part de sectors registren un menor dinamisme que en la majoria de comarques. El Baix Penedès que semblava el primer semestre que estaria en el grup de comarques que encapçalaria la recuperació, cau unes posicions i se situa en la zona intermèdia-baixa (29a). És una de les comarques amb pitjor comportament de l’Hostaleria (la 38a), un sector clau de la seva economia. En canvi, el Comerç si que s’ha recuperat força millor (la 12a). Durant la segona meitat del 2013 s’ha registrat una reducció del nombre de persones desocupades inscrites a les oficines de treball al Principat. La reducció de l’atur és del 2,5% interanual durant el 4t trimestre de 2013 i s’intensifica respecte el tercer trimestre (-1,5%). Aquesta situació no es donava

des de mitjan 2007. En el conjunt de Catalunya, 33 comarques registren una disminució del nombre de desocupats/des. Aquest mateix comportament de l’atur és el mostrat al Garraf, amb una reducció del 2,0%. Tot i el mal comportament dels llocs de treball, a l’Alt Penedès també s’ha produït aquesta disminució de la població desocupada (del 0,7%). En canvi, al Baix Penedès el nombre de persones inscrites ha augmentat un 0,4% durant el mateix període. De fet, és la 7a comarca amb pitjor comportament i l’Alt Penedès, tot i la reducció, l’11a.

Millora la contractació La contractació mostra una evolució molt positiva al conjunt del Principat, amb quatre trimestres consecutius en positiu. De fet, durant la segona meitat del 2013, l’increment interanual s’ha enfilat fins al 8%. Valor que no es registrava des de l’inici de la sèrie l’any 2007. De les comarques penedesenques, és a l’Alt Penedès on l’increment de la contractació és més notable (del 8,3% el darrer trimestre de 2013). Al Baix Penedès se situa en un escàs 1,0%. Mentre que al Garraf es manté a nivells similars a l’any 2012 (-0,2%).

Augment de la sinistralitat Només s’ha reduït en 10 comarques, al contrari del que venia succeint en l’etapa recessiva anterior. Així, la reducció registrada vindria explicada en bona part per una disminució de l’activitat productiva i de l’ocupació. L’Alt Penedès és una de les comarques on el nombre d’accidents laborals disminueix (la 7a). L’augment de la sinistralitat al Baix Penedès i Garraf és dels més baixos dins el panorama comarcal (la 14a i 13a respectivament), molt per sota de la mitjana catalana.

La temporalitat contractual a Catalunya es manté elevada amb el 89,5% dels contractes realitzats el 4t trimestre d’aquesta modalitat, lleugerament per sobre de la registrada durant el 2012. Excepte al Baix Penedès que és un pel menor a la catalana (del 89,3%), en les altres dues comarques la temporalitat contractual supera el 90%. Estudi realitzat per

Síntesi d’indicadors principals

Garraf

Alt Penedès

Baix Penedès

Gran Penedès

2n sem. 13

29.930 3.567 13.667 45,7 17,6 7.619

34.282 3.229 9.028 26,3 16,5 7.127

19.894 2.330 11.720 58,9 n.d. 3.864

84.106 9.126 34.415 40,9 n.d. 18.610

0,4 0,3 -2,0 -0,2

-7,3 -1,5 -0,7 8,3

-1,3 -0,2 0,4 1,0

-3,3 -0,5 -0,9 3,2

De nivell o volum Llocs de treball Centres de treball Atur registrat Taxa excedent laboral (%) Taxa atur estimada (%) Contractacions Dinàmica (variacions interanuals) Llocs de treball (%) Centres de treball Atur registrat Contractació Sectors que més creixen (%) · Agricultura · Hoteleria · Educació

7,7 5,9 4,6

· Educació · Administrac. i SS · Agricultura

2,2 -0,3 -0,4

· Mediació finan. 13,5 · Agricultura 3,3 · Administrac. i SS 2,7

· Educació · Administrac. i SS · Agricultura

-8,4 -4,1 -1,8

· Mediació finan. · Hoteleria · Construcció

-84,8 -6,8 -6,3

· Construcció -6,0 · Sanitat i serv. soc. -4,4 · Hoteleria -4,1

· Mediació finan. -71,9 · Construcció -7,0 · Indústria -2,7

3,3 1,5 1,0

Sectors amb major pèrdua (%) · Construcció · Mediació finan. · Sanitat i serv. soc.

Nova esposició

Roser Oter «Els peus a terra i el cap al cel» moment molt emotiu per a mi. Està sopant i veure com a una persona li interessa el que estic fent. A partir d’aquí s’inicia un procés en el que em comencen a sorgir unes comandes, els edificis emblemàtics d’El Vendrell representats en volum. Era una feina que no tenia res de creativa, simplement era aplicar una tècnica a la fotografia que et donaven.

L’artista pot viure de la seva obra? Jo actualment visc únicament i exclusivament de la meva obra. Cal tenir en compte, però, que he diversificat molt. Actualment, hi ha 13 punts de venda amb la peça més comercial, a les exposicions hi ha la peça més artística i després jo mateixa em vaig movent per totes les fires de ceràmica, a més de les comandes particulars. Tot en conjunt em permet viure de l’art.

Arriba un punt en què jo ja no puc amb la feina i l’art. Començo a fer cursos de tècnica, de ceràmica, de murals, i tot això conjugat amb el fet de ser mare, impedeix que pugui continuar combinant les dues coses. És el moment on la balança es decanta per l’art.

“Mentre em deixo portar hores i hores en la solitud del taller, afloren molts sentiments, els viscuts, els compartits, els que passen dins teu, els que passen a l’exterior i, tot, va fent un garbuix d’emocions. I poc a poc, al taller ja no estic sola, el comparteixen personatges que viuen històries, algunes, les meves pròpies i d’altres, històries dels que m’envolten. Quan els creo formen part de mi, de tot allò que respira la meva pell. Mentre s’assequen en els estants, de tant en tant me’ls vaig mirant, és com si ja agafessin un camí propi, lluny i a prop de mi.” Roser Oter Com vas iniciar-te en l’art de la ceràmica? És un procés curiós. No sé si diferent o no, però és el que és. És el meu. Jo vinc del món de l’esport. No s’assembla res amb això. He estat molts anys impartint classes d’educació física a les escoles i als ajuntaments. Un any decideixo fer una parada. En aquesta parada volia fer tot un seguit de coses que em venien de gust i que no havia pogut fer abans per la feina. És llavors quan decideixo apuntar-me a un curs de ceràmica. Li començo a trobar el “gustet”. Ja sabia que m’agradava, però mai m’havia dedicat a provar-ho. Tot comença com un hobby. Tot seguit aprovo una plaça a l’Ajuntament d’educadora social i combino la feina i aquest hobby. Això em porta a fer una exposició en una pizzeria. Un dia estic sopant en aquest restaurant i venc el primer quadre. Va ser un

Em moc molt en el cercle que hi ha de fires de ceràmica en les què hi ha un públic molt fidel. Això es va alternant amb les exposicions –que em donen l’equilibri entre la peça comercial i la peça més artística on pots lluir-te més i treure la teva part més íntima. A mi m’atrauen molt les emocions, i durant sis anys vaig cuinant una exposició titulada Emocions, que em marca un abans i un després a la meva carrera com a ceramista. També em moc en un cercle de botigues que venen les meves peces. Ara mateix hi ha 13 punts a Catalunya on es venen les peces. L’últim ha estat la botiga de la fundació Joan Miró. Hi ha dos moment que han marcat la meva carrera com a ceramista, el primer va ser l’any 2001, al guanyar el concurs per realitzar el Monument a La Sardana (El Vendrell Ciutat Pubilla de la Sardana 2001) i la realització de l’exposició Emocions, 10 anys després.

La ceràmica és un material molt flexible i permet que es pugui utilitzar en molts aspectes. Pots fer moltes coses, des d’un plat per menjar, fins a una escultura, passant per un mural o bijuteria. Dins d’un

mateix camí, que és la ceràmica, pots escollir moltes bifurcacions. Com valores el sector des de dins? Es diu que el ceramista sempre ha estat en crisi. Això no és res de nou. No és un producte necessari, pots prescindir d’ell, però té i transmet una sensibilitat especial. A qui li agrada la ceràmica, li apassiona. No pot evitar-ho. Això fa que tinguem una sèrie de clients fixos que et segueixen. Com tots els sectors, té els seus alts i baixos. Trobem influències en la teva obra? Està clar. Com a mínim és el que diu tothom. No és un ceramista, precisament, és l’escultor Albert Giacometti. És un personatge que sempre he admirat, com a escultor i per la seva obra. Les cames llargues de la meva obra, però, no fan tanta referència a Giacometti, sinó que simbolitza el bagatge de la vida, l’anar caminant per la vida jo ho interpreto amb aquestes llargues cames. Cada any que passa, anem acumulant experiència i anem

1/2 vida

creixent. El sentit de la meva obra busca tenir els peus al terra i el cap al cel.

Arbre

Món

Has exposat mai en una galeria d’art virtual? No. A Galeria.cat és la primera vegada. És una experiència nova per a mi. Tot i que avui dia estar a la xarxa et provoca que la teva obra es vegi a molts llocs. A l’exposició de Galeria.cat, què hi podem trobar? Moltes emocions. Hi ha un petit tastet de l’exposició Emocions, que va iniciar-se el 2011 i ha estat viatjant arreu del país. Per exemple, podem trobar la peça 1/2 vida. És una de les peces que més m’agraden. Es tracta de mig cercle, farcit de làmines on hi ha un personatge assegut. Vol significar l’acumulació de les experiències en aquesta mitja vida, els 40 i tants de cada persona. Estem a la meitat de la vida, però encara ens queda l’altra meitat, però les experiències adquirides ens permetran gaudir molt més d’aquesta segona meitat. Una altra obra que també m’agrada molt és l’Arbre. A la seva manera també simbolitza la vida. El planeta terra no s’entén sense una vegetació, sense uns arbres.

Sempre utilitzo colors molt suaus, que transmeten tranquil·litat, repòs, que ens evoquen a reflexionar. Avui dia tenim tanta informació i tants sorolls que la meva obra neix amb la voluntat de dir aturem-nos i escoltem, simplement escoltem, escoltem-nos a nosaltres mateixos i als altres. A l’exposició trobem personatges que reflexionen. A mi m’agrada anomenarlos ànimes. Són ànimes que transmeten tranquil·litat, por, pensament, alegria... totes les emocions que es poden sentir.

Com gestiona un artista la interpretació que tothom fa de la seva obra? A mi m’encanta. Quan faig exposicions en una població en què ningú em coneix, m’agrada molt caminar entre els assistents per escoltar la interpretació que fan de cadascuna de les peces. Això no té preu. És genial. La peça agafa vida quan surt del taller. És un enriquiment mutu i constant.

Podeu visitar l’exposició completa a www.galeria.cat

Empreses de l’ADEG

Vinyals Associats, assessoria integral especialitzada en emprenedoria Vinyals Associats compta amb un equip de més de 100 professionals i més de 60 anys d’experiència al servei de l´emprenedor. Té programes específics per a qui comença la seva trajectòria en el món empresarial:

Vinyals Assoc iats Av. Vendrell, 13 Vilafranca del Pe nedès

Tel. 609 331 87 0 www.vinyalsassociats/blo gspot.com

Vinyals Associats és una assessoria de proximitat que dóna cobertura al Penedès i al Garraf. Preu baix, alta qualitat i màxim servei són els seus lemes.

- Sistema PAE = alta censal, alta seguretat social i assessorament inicial gratuït. - Fac 24: posa a la vostra disposició, de manera gratuita, un programa per dur a terme el control de gestió i comptabilitat. - Són col·laboradors i coneixedors de les fonts de finançament que hi ha al mercat per complir el seu somni. Vinyals Associats va a casa del client, s’adapta al seu horari i els agrada conèixer de primera mà el seu somni i formar part del seu equip.

Empreses de l’ADEG

M2 Estudi d’Interiosme

Home staging accelera la venda o lloguer de la teva vivenda!

C. Mercè Cabesta ny, 8 bxs St. Sadurní d’A noia Tel. 93 818 33 08 www.m2studio.e s

Estàs pensant en vendre o llogar la teva propietat? És possible que la teva vivenda tingui una bona imatge, però, està preparada per a la venda? El Home staging prepara i presenta la seva vivenda al mercat per vendre-la/llogar-la més ràpid i a millor preu. Un immoble a la venda es converteix en un producte i com a tal s’ha de tractar. El Home Staging ajuda a particulars i immobiliàries a posar a punt l’immoble, preparar-lo com a “producte” dins un mercat competitiu. Destaca els punts forts de l’immoble per tal que la comercialització sigui favorable.

El Home Staging es una inversió amb retorn, revaloritza la vivenda, la fa diferenciar-se, atrau més visitants, minimitza negociacions, afavoreix l’enamorament del

comprador per aquesta, en conseqüència, accelera la venda. Reorganitzar l’espai, despersonalitzar, netejar, inclús petites reparacions formen part del procés del Home Staging. Finalment és la decoració allò que acaba per posar l’immoble a punt. Aquesta tècnica es pot aplicar tant en vivendes moblades com buides.

El Home Stager aconsegueix neutralitat per a que la vivenda sigui un producte comercialment més atractiu, amb l’objectiu de què, amb una mínima inversió i el màxim retorn d’aquesta, s’aconsegueixi vendre o llogar la vivenda dues vegades més ràpid i en millors condicions. En definitiva, hem de discernir entre la visió subjectiva que tenim de la nostra vivenda i saber si és correcta comercialment parlant.

Empreses de l’ADEG

Restaurant Infinit, cuina tradicional amb tocs personals i contemporanis

Infinit C. Llibertat, 10 7-109 Vilanova i la G eltrú Te

l. 93 815 67 31 infinitvilanova.blog spot.com.es

El Restaurant Infinit està situat en un edifici històric modernista industrial, on antigament hi havia els magatzems de FECSA a Vilanova i la Geltrú, al carrer Llibertat 107-109. David Contreras va fer els seus estudis de cuina i pastisseria a l’escola Hostaleria Mey Hoffman, va treballar a l’Hotel la Cigogne, a Genève (Suissa); al Restaurant Tristán, a Mallorca; al Restaurant Casa Irene, a Arties (Vall d’Aran), al Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, amb Carme Ruscalleda; a l’Hotel le Meridien Ra, a El Vendrell; i un llarg etcètera d’on en va treure una dilatada experiència per engegar el seu propi projecte, el 2010, conjuntament amb la seva parella, Vinyet Gassó, a l’Infinit.

L’Infinit és un restaurant amb una cuina de tradició, amb els sabors de sempre però donant-li un toc personal i contemporani per part d’en David. Actualment ofereix un menú diari, a la carta, per 18,90 €, un menú de caps de setmana, de 26 €, i la Carta. Periòdicament, tambè programa jornades gastròmiques i

maridatges per tal d’oferir als seus clients diversitat d’opcions. Estem força especialitzats en menjars per a grups ja que disposem d’una sala amb gran capacitat i d’una altra sala més, privada, amb capacitat fins a 25 persones on es poden fer celebracions o dinars d’empresa, comenta Vinyet, cap de sala.

El català a l’empresa

Capacitar els treballadors en l’ús del català a la feina L’Informe de Política Lingüística 2012, elaborat per la Direcció General de Política Lingüística, diu que el coneixement del català ha augmentat i que hi ha hagut un increment de 500.000 parlants nous. Sembla ser que això és degut a diversos factors, entre els quals destaquen la formació, la transformació lingüística del paisatge urbà i el poder d’atracció social de la llengua.

En aquest sentit, l’àmbit econòmic també ha contribuït a fer que això sigui així. D’una banda per la visibilitat i la normalitat amb què els comerços i les empreses de serveis utilitzen el català. D’una altra, pel compliment de la normativa (Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya) per part del sector. A més, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ofereix també el seu suport a tot el territo-

ri per millorar les competències en l’ús del català a la feina. És en aquesta línia que el CPNL, a més de l’oferta general de cursos de català (des delnivell inicial fins al superior), també ha creat cursos específics per a diferents àmbits professionals com els comerços, la restauració o l’atenció al públic. Aquesta formació capacita els treballadors per usar el català en les situacions quotidianes del seu entorn de treball. Per ampliar aquesta informació es pot consultar la pàgina web del CNL de l’Alt

Penedès i el Garraf, on es presenten els recursos perquè els treballadors de l’àmbit empresarial millorin les seves competències lingüístiques tant orals com escrites. CNL de l’Alt Penedès i el Garraf Consorci per a la Normalització Lingüística www.cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes