2 minute read

LA CASA DE BARRETS

Mari Carme Parreño Gómez

cat C

Advertisement

LA CASA DE BARRETS

Aquelles velles escales encara cruixien en la meva memòria. Avui vella i atordida, sec a l´últim esglaó, què sap si també és l´últim de la meva vida. Des de aquest lloc puc veure a la mare pujant les escales amb mitges negres i sabates de taló que fan que la fusta de les escales es queixin quan les trepitja, al seu darrera un home que ha deixat el barret a una perxa de fusta a l´entrada i pugen quasi levitant però igualment fent cruixir les escales, què qui sap si algú un dia els hi posarà veu. Veig a la mare baixar pel mateix lloc i al tipu darrera d’ella amb un grapat de bitllets a la mà. Ara torna a pujar amb unes plomes vermelles al voltant del coll i els seus llavis de color vermell com la passió, una altra vegada darrera d’ella un home, trepitja fort, alguna cosa em diu que no anirà bé. Sento els crits del tipu a ma mare: -Mou-te puta, no et pagaré si no et mous! I a l´estona els veig baixar, la mare no somriu com altres vegades, però l´home sí, les seves trepitjades fortes fan que la fusta de la vella escala cridi i això m´entristeix. La mare mai em va descobrir sota l´escala, ella mai va pensar que jo sabia que era puta. Un dia a l´escola un company se m´acostà i em digué que la mare era puta, el seu pare li havia dit, jo només podia plorar. Avui li hagués contestat que ma mare tenia aquell detestable treball perquè hi havia homes com el seu pare. Des de l´última escala avui sento els sanglot que en altra temps pensava que eren de plaer. Veig

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017 45

les plomes que no eren sinó una disfressa que amagava la tristor i uns talons que no elevaven a la mare com a dona, però sí com a ésser humà. Veig la perxa plena de barrets del que es feien dir homes a la seva vida i tapaven el seu cap perquè ningú pogués treure el cap i veure quins tipus eren en realitat. Recordo la veu de la mare dient: -Ja vinc de la casa de barrets. I jo feia veure que treballava en una botiga al carrer principal.

Floreta

46

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017

This article is from: