CITA A CEGUES

cat C

S’havien conegut per internet en una d’aquestes pàgines de cites a cegues. Feia temps que es comunicaven per aquest mitjà tan actual i avui, li havia demanat de trobar-se. Ella va dubtar a l’hora de contestar-li però després de pensar-s’ho, hi accedí. S’empolainà i va sortir al carrer. És una dona atractiva I de figura esvelta amb els cabells llargs de color de nit. S’ha posat un abric d’alta costura: sempre li ha agradat vestir bé. Quan surt del portal s’alça el coll de l’abric. Fa fred i una pluja finíssima, va caient. Viu en un barri de París molt a prop del riu Sena que avui, amb la pluja, les seves aigües són d’un gris plom. En aquell barri hi viuen dones de vida alegre però a ella això, no li va importar gens alhora de llogar el seu petit apartament. El lloc li va semblar preciós i molt romàntic i el que passés al seu voltant, no li importava gens ni mica. Avui la Maria estava esperant un client: o això li va semblar, veient-la mirar per la finestra tapada amb un jersei de llana. Sembla que ja arriba la persona que espera —va pensar ella mentre començava a caminar. Un home amb una gavardina de color gris mira la finestra i la Maria li fa un gest invitant-lo a pujar. Ella s’atura davant d’alguna botiga: que anuncia les primeres rebaixes d’hivern. Travessa el carrer i camina dubitativa: no sap si ha fet bé acceptant aquella cita! Com deu de ser aquell home que durant tantes setmanes han tingut relació per internet? Per el que havien parlat semblava un home cultivat i coincidien amb moltes aficions... Ella li havia enviat alguna fotografia però ell, li deia que no en tenia cap que li agradés per enviar-li que ja se’n faria una.

60

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017

La pluja continuava caient però no li molestava, ans al contrari, la trobava agradable. S’alçà el coll fins que li tapà les orelles i mitja cara: així quan arribi a la cita, sinó ho veu clar, passarà desapercebuda i no s’hi acostarà. El parc en el qual havien quedat, està gairebé buit; només de tant en tant algú fent footing o passejant el gos, creuen pel seu costat. S’atura i mira al seu voltant; no té perquè tenir por! De lluny veu un home assegut en un banc. Té bona presència i està llegint un diari que gairebé li tapa la cara... Quan es va separar del seu ex marit, es va prometre que no es tornaria a enamorar mai més. Ja n’havia tingut prou amb tant de patiment!. Després d’un temps d’estar sola, va començar a sentir la necessitat de tornar a conèixer algú. La seva amiga Genet li va recomanar aquesta opció d’Internet i avui, veuria com acabaria aquesta història! S’acostà a l’home del banc i s’hi assegué al costat. Ell, alçà la vista del diari deixant al descobert el seu rostre... Ella, queda tan sorpresa, que no pot donar crèdit al que veuen els seus ulls esbatanats! L’home, se la mira burlesc. La Maria, amb les cames tremoloses, s’alça corre-cuita del banc i comença a córrer esverada i confosa sota la pluja que ara, continua caient, amb més força. Ell no té pressa en alçar-se, sap on trobar-la... Puja al cotxe i arrenca ràpid. La Maria obre tremolosa la porta de l’escala tot just quan sent una empenta que gairebé la fa caure a terra. Ell se la mira i li pren la clau de la porta de les mans. L’agafa per les espatlles i l’empeny a dins l’ascensor. Ella tremola i sanglota; està xopa de la pluja fina que li ha anat calant. Ell somriu maliciós; amb aquella mirada que feia abans de posar-li la mà a sobre i estomacar-la quan arribava borratxo a casa quasi a diari,.. Ja és tard; la Conxa mira el rellotge i deixa la ploma descansar sobre l’escriptori. Demà continuarà la novel·la; no pot ajornar-la gaires dies més perquè el seu editor ja la hi està reclamant fa setmanes!. Va a la cuina i posa aigua a bullir per fer-se un té. Mira per la finestra; a fora plou i ja comencen a encendre’s els fanals que il·luminen el Sena que avui, és d’un gris plom. FI

Onada

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017 61