EL BOSC DELS SALZES

cat C

Segons expliquen antigues llegendes fa ja molts, molts anys, en un lloc perdut a la vora del gran llac i molt a prop del Bosc dels Salzes varen passar uns fets meravellosos.... Era aquell un lloc fred i humit, al que només s’acostaven els vilatans molt de tant en tant, per recollir l’escorça de salzes. La seva supervivència i el seu benestar depenien d’aquell tresor amagat a la muntanya. Diuen que era llavors quan, en arribar al bosc, se sentien uns sorolls estranys i que més d’un, i més de deu, varen aconseguir veure a uns petits éssers de color verd que corrien fent saltets. El bosc de salzes era tant espès i tan ombrívol que als peus dels grans arbres, cap herba hi volia créixer i el llac era tan gran, tan gran, que la influència de la lluna es notava en el nivell de les seves aigües creant veritables marees. Eren aquests dies de marea més baixa, en què l’aigua semblava escapar-se per un forat, quan tota la vora del llac s’omplia de petites nimfes aquàtiques que, en tocar terra, espolsaven les seves petites ales gaudint del net i polit subsòl del bosc de salzes. Les nimfes sabien que en pocs minuts, els petits éssers verds del bosc arribarien a on elles hi eren. El sol filtrava la seva llum entre les fulles dels arbres i els hi mostrava un camí que ells seguien fins a arribar prop del llac. A la petita esplanada succeïa un fet insòlit, un encontre que desconcertava a uns i alegrava als altres. Les petites nimfes voleiaven sobre ells i, amb les seves ales, tocaven lleugerament el seu cos.

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017 47

Una meravellosa dansa omplia el bosc amb un harmònic moviment, creant un moment màgic en què els salzes deixaven caure les seves flors, que en forma de pluja, cobrien aquell conjunt d’habitants del bosc. Una estona més tard els petits éssers verds s’allunyaven fent saltirons, mentre les nimfes s’acomodaven damunt de les fulles dels salzes. Allí restaven quietes com adormides, fins que de sobte, al seu costat, apareixia un diminut ésser que no trigava gaire a caure. Ja a terra, els bellugadissos punts verds, feien maldestres moviments i amb passos insegurs, s’endinsaven a poc a poc al bosc. Llavors la riba tornava a acollir la plenitud de l’aigua, la marea tornava a pujar i el fort vent del capvespre feia bellugar les fulles. Les petites nimfes anaven caient suaument sobre les aigües grises del llac.

Un llac que les acollia amb complaença.

Niula

48

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017