Vicenç Ramos Torras UN FINAL ALTERNATIU

cat C

S’hauria convertit en nosferatu, afegint-se així a la proliferació dels no morts. BRAM STOKER, Dràcula

Un matí de finals del segle XIX, un vell bergantí va salpar del port de Bristol rumb a Nova York, amb un carregament de mercaderies i alguns emigrants que somiaven una vida millor a l’altra banda de l’Atlàntic. El viatge havia estat tranquil fins que va aparèixer mort l’oficial de guàrdia sense que, a primera vista, es poguessin determinar les causes del decés. Només l’extrema pal·lidesa del cadàver feia pensar que potser hi havia quelcom d’anormal. Examinant amb deteniment el cos exsangüe, el capità va veure unes estranyes ferides al coll, dos petits forats rodons i ensangonats, just sobre la jugular. Com que no podia explicar-se’n l’origen, féu cridar el contramestre, home de gran experiència i el més semblant a un metge que tenien a bord. El nostramo mirà el mort, escopí el tabac que estava mastegant i va dir, abans de girar cua: «Mai no hauríem d’haver embarcat un taüt.» El capità no coneixia la recent arribada a la ciutat de Whitby de la goleta Demèter en estranyes circumstàncies, ni els terribles successos consegüents. D’altra manera, mai no hauria acceptat aquella càrrega. Setmanes després, la nau, sense una ànima vivent a bord, arribava a Nova York...

L’altre Bram

34

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017