Ma. Àngels Padró Andrés MOLTES CASUALITATS

cat C

La Júlia i les seves amigues s’han trobat com cada setmana per sopar. Han anat explicant-se els regals de reis que els han fet i els que han comprat. La Carmina ha rebut tres llibres d’autoajuda i ella ha repartit pedres magnètiques i baralles de tarot. La Txell els ha ensenyat les arracades i el braçalet que li han fet els seus fills. Ja li havia passat l’angoixa que li feien aquestes festes, les primeres que passava separada. Com que és una persona molt pràctica no li va caldre rumiar massa, va anar al Corte Inglés i va tornar amb jerseis, pijames, bufandes, mitjons i un bolso que es va comprar per ella. Amb la Júlia els reis han sigut molt generosos: una jaqueta, uns botins, un parell de sessions a un spa i un viatge a l’estiu. No sabia massa què havia de regalar i gairebé per casualitat va entrar en una llibreria i va veure “El gran llibre de les bruixes”. El va fullejar i li va agradar, tant, que en va comprar tres exemplars, un per cada neboda. La Carmina de seguida que ha sentit el tema ha arrufat el nas i no ha pogut estar-se de donar la seva opinió. Creu que hi ha qüestions que és molt millor no tractar amb la canalla. Que per més ensucrat que ho presentin, tot allò referent a les bruixes té un rerafons fosc i una forta càrrega simbòlica, massa feixuga per la quitxalla. Ha posat l’exemple de l’estereotipada imatge de representar-les volant amb una escombra, segons ha dit hi ha qui afirma que utilitzaven el pal com a consolador i que l’untaven amb substàncies al·lucinògenes. És clar que volaven! Ha continuat explicant que altres entesos en la matèria asseguren que era una manera d’escapar-se de l’opressió dels senyors feudals, dels capellans, dels marits...

40

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017

La Txell, veient la cara que li ha quedat a la Júlia, ha intentat desviar la conversa, ha començat a explicar com se les arreglen els seus fills des que s’han independitzat. No ha funcionat. La Carmina segueix: a l’edat mitjana l’església va començar una terrible persecució contra els gats, perquè els considerava el símbol del diable i el cos metafòric de les bruixes. L’aniquilament que van patir aquestes bèsties va ser tal que quan la pesta negra va arribar a Europa en prou feines quedaven exemplars per lluitar contra les rates, principals propagadors de la malaltia. La Júlia, aclaparada per tanta sapiència, li ha dit que només són contes infantils, que no cal buscar tres peus al gat. Però la Carmina insisteix: hi ha llegendes que són comuns a diferents pobles d’Europa i sempre parlen de pactes amb el dimoni... La Júlia s’ha anat sentint cada vegada més incòmoda, la Carmina té corda per estona i com que ella ja està molt atabalada els diu que ha de marxar. S’han acomiadat a la porta del restaurant i han quedat per la setmana vinent. La Carmina s’ha ofert per acompanyar-les amb cotxe però la Júlia ha preferit tornar caminant. Ha assegurat que la una de la nit no era cap deshora. S’ha cordat l’abric, s’ha cargolat la bufanda i els ha estampat un petó a cada galta. Pel carrer no es veu ningú, el vent i el fred sembla que li hagin aprimat l’abric i foradat la bufanda. Va pensant que la seva amiga és molt pesada, que no cal recargolar tant les coses. Ha decidit anar a treure diners, així demà abans d’anar a treballar podrà pagar el gimnàs, té dues quotes endarrerides. Només girar la cantonada i arribar a la rambla ha vist dues figures amb caputxa que es van acostant i al mateix temps una ombra negra que salta d’un balcó a un altre fins que acaba enfilant-se a una teulada on es fon amb el cel fosc de la nit. Després d’uns segons li arriben junts un marrameu, llarg i agut, i unes estrepitoses riallades. No per res, però ha preferit canviar de vorera. Ha començat a considerar que hagués pogut pujar al cotxe de la Carmina, no és pas mala persona! La il·luminació de Nadal està apagada i va observant que l’ajuntament hauria de posar fanals que facin més llum, aquest to grogós ho deixa tot esmorteït. Ha tornat a traspassar just davant del banc. Ha entrat al caixer amb la targeta a la mà, la porta encara no s’havia tancat quan ha sentit uns renecs que l’han sobresaltat, en un racó s’han bellugat un munt de cartrons des d’on l’indigent ha fet la intenció d’incorporar-se, tot insultant-la. Ha sortit esperitada i ha començat a córrer. Només sentia el repicar dels seus passos, ressonaven tant, que per un moment ha pensat que despertaria als veïns. En arribar al seu carrer l’udol del vent és més fort, baixa acanalat des de la muntanya, les persianes tremolen, els tendals voleien, els fils de la llum s’engronxen, de cop, una nosa se li ha enganxat a la cara, un tel prim i fred li tapa els ulls i li embolica el nas, l’aparta ràpidament, llavors veu com la bossa de plàstic va giravoltant cap allà on la duu el vent. Mai se li havia fet tan llarg el camí fins a casa seva. Ha arribat esbufegant i amb

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017 41

el convenciment que s’ha equivocat, hi havia una conductora i un vehicle a la seva disposició. S’ha sentit reconfortada i protegida quan s’ha ficat al portal. Ja no tenia fred, al contrari estava suant. El cor li bategava molt de pressa. Intuïa que li costaria assossegar-lo. Una til·la calentona i deu minutets de sofà l’ajudarien. Ha girat la clau i en obrir la porta, un espetec sec li ha omplert les orelles. Ha trigat a comprendre que era la finestra del vàter que se l’havia deixat oberta. La infusió es va fent urgent. Encara amb l’abric posat ha anat a la cuina per escalfar l’aigua i no sap com, s’ha entrebancat amb l’escombra, no recorda pas haver-la deixat allà. Ella no és especialment supersticiosa però aquesta seria una bona nit per començar. Des de mig passadís una cosa li crida l’atenció al seu dormitori... Ho ha vist o s’ho ha imaginat? Dos puntets lluents damunt del llit. El seu enteniment li ha dit que ha d’agafar un objecte contundent. Les mans i els peus no s’han bellugat, s’han tornat com de pedra. Uns instants llarguíssims l’han deixat indefensa. El gat del veí ha sortit passant tranquil·lament pel seu costat i ha entrat al lavabo, d’un bot ha arribat a la finestra i s’ha fet fonedís. La Júlia ha agafat el mòbil. - Papa, bona nit. Perdona, ja sé que és molt tard. Puc venir a dormir?

Maria Valls

42

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017