Premi cat B

Premi cat B

Tanques les portes, les finestres, les cortines, les persianes. Passes la clau més del que caldria. Oblides la llum elèctrica; ni les pantalles s’engegaran. Víctima conscient de la foscor que t’has creat, per molta por que faci. T’has passat una bona estona coneixent la casa, recordant els obstacles i camins per aquests metres quadrats, ulls tancats, ulls tapats. Has deixat que cobreixi les cantonades que sé perilloses, m’has vist els blaus a cames. No volies ajuda; ho havies de fer tot tu sola. Amb prous feines m’has deixat quedar-me. Perquè seguim fent aquest ritual? En tot aquest temps, un o dos cops l’any has volgut buidar, pensar i fer tot el que hem fet avui. Tot i que portem una setmana preparant-ho. Portem una setmana preparant-ho; buscant molt i trobant poc, convivint a mitja ombra. Un nosaltres relatiu al que m’has acostumat. I per això, ara, en aquesta penombra tan treballada, em deleixo observant-te. A les palpentes, et dirigeixes a la única espelma que has volgut permetre’t; m’has demanat que la posi lluny de tu, que te l’hagis de guanyar. L’encenedor el tinc jo. Se suposa que puc entregar-te’l quan pensi que et fa falta. Per fer-ho fàcil, te’l podria donar ja, però llavors no et permetries fer-lo servir fins que el sol et torni als ulls. Vull que ho aconsegueixis, que tornis i que comencis a crear en aquesta tenebra trencada que serà. Que aixequis la ploma i trobis la tinta, que escriguis per fi, després de tant de temps. Però encara no és hora, no. Em quedo quieta, amb el teu ciri en una mà i l’encenedor a l’altra. T’ho he

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017 11

repetit mil vegades, el lloc més segur aquí dins son els meus dits, càlids de vida. Em trobes, ho saps. S’endevina un mig somriure mentre neix un petó, i amb el que havies vingut a buscar, desapareixes cap a la taula. Cap al paper, tant ansiós com jo, que tant com jo vol que comencis ja. “Però ja he começat”, diries tu, llavis àcids de llimona. I silencio una rialla, perquè és veritat, ja hi ha foc sobre la cera. I una mà, segura, s’alça. I es troben la tinta i el paper. I el teu meravellós narrar passa. Ens hi estem tota la nit, així; tu escrius i jo et miro. Crees i t’observo, bella, preciosa, màgica. I no ho sé, no sé si ja surt el sol o si encara reina la lluna, però no importa; estàs adormida als meus braços, exhausta, i t’estimo més del que puc explicar, perquè no sóc tu, fada de les paraules. Tu faries dansar els verbs com has fet aquesta nit, melodia callada de l’encís poetic. S’extingeix la flama vergonyosa i cau una flassada pel teu cos... Bona nit.

Maig

12

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017