3 minute read

Premi cat C

Alfons Segura de la Hija

Premi cat C

Advertisement

LA NOIA DEL TANGO

Vaig trobar-lo a les golfes, dins de l’armari de portes desballestades, vernís arrossinat i corcs farts de fusta envellida, que algú va arraconar al lloc dels trastos vells. Allà on van a parar totes les andròmines que te’n acompanyat tota la vida. Objectes atrotinats i inservibles que vols llançar, però que indultes de l’oblit perquè t’evoquen records i emocions que al capdavall no vols allunyar. El full arrugat, engroguit pel pas del temps i esquitxat d’humitat, resistia dins l’armari com l’únic supervivent en unes lleixes abans plenes de vida. Estava plegat pel mig i les lletres escrites a llapis mig esborronades. Com si volguessin fugir d’un paper que no se les mereixia. Era la lletra del tango que l’oncle cantava en tota celebració familiar a la casa del barri de Gràcia on vivíem plegats, pares, avis i el germà solter del pare. Nosaltres ens el sabíem prou i de sobres, però ell s’entossudia i no era assenyat fer-li escarafalls. L’oncle no entonava gens bé. Tant li feia. L’emoció i el sentiment de desconsolada melangia, que es reflectia en els ulls espurnejant de tristor, compensava els galls que ressonaven per l’estança i s’esmunyien per totes les obertures, fins a assolir les atribolades oïdes del veïnat. Amb tot que mai van queixar-se. S’assabentaren de la tràgica mort de l’oncle quan les notes del tango van desaparèixer del barri. L’oncle no es desfogava amb cap altra cançó i quan ens havia engrescat a perllongar la sobretaula musical, restava mut i taciturn. Com si “Baixant de la font del gat”, “Asturias patria querida” o “Clavelitos”, les consideres de segona divisió, indignes de fer costat al seu tango estimat. Qui sap si l’oncle planejava emigrar Argentina. La guerra civil li havia trastocat la vida i no se sentia còmode dins d’un règim dictatorial, al qual maleïa tant pel temps malversat a la guerra civil i un servei militar imposat, com per les seves idees lliberals. Tal vegada, sols era una admiració malaltissa per en Carlos Gardel o un intent frustrat com a ballador de tangos.

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017 13

Dies abans del meu onze aniversari vaig gosar preguntar-li per les raons de l’encaparrament amb aquell tango. Em va fitar amb ulls esbalaïts. Girà cua i abans de traspassar el llindar de la porta va tòrcer el cap per dir-me: per una noia. Jo era massa petit, per percebre l’amargo en la resposta i encara menys lligar-lo a unes estrofes escrites amb un argot inintel·ligible. Com si una borratxera no fos prou per esquivar els pensaments, l’oncle va portar el dramatisme a les últimes conseqüències, fins a aturar-se a la tercera estrofa. Corsecat per un dolor que tenia lletra de tango i on el seu desventurat protagonista era el mirall de la seva vida. L’un i l’altre van patir les fuetades d’un amor desgraciat. Mai li vam advertir la desesperació que amagava dins del cor, ni quina va ser la seva culpa. La mort va guardar el seu secret. Va ser la darrera celebració familiar. L’oncle després del cafè s’aixecà de la taula, els ulls li vessaven una deu de llàgrimes. Va agafar el magnetòfon Grundig i es va tancar al lavabo. Vam sentir el so melodiós de “Esta noche me emborracho”, que s’espargia per tots racons, però no vam sentir com es llevava la vida. Ara, vint anys més tard, llegeixo les estrofes que els anys han indultat de l’esvaïment.

Sola, fané, descangayada, la vi esta madrugada salir de un cabaret, flaca, dos cuartos de cogote y una percha en el escote bajo la nuez chueca, vestida de pebeta, teñida y coqueteando… -------------------------------------------------------------------------- Y pensar que hace diez años fue mi locura que llegué hasta la traición por su hermosura… que chiflao por su belleza… me hice ruin y pechador… --------------------------------------------------------------------------- …mire si no es pa´ suicidarse, que por ese cachivache sea lo que soy ---------------------------------------------------------------------------- …esta noche me emborracho bien me mamo bien mamao pa’no pensar.

Ras i curt

14

3r Concurs literari ABRIL LITERARI - Treballs presentats en l’edició 2017

This article is from: