Àgora d'Urbanisme. Els primers cinc anys: projectes exposats 18/19/20/21/22 - Part 3

05 PMU de precisió de l’alineació de vial

Aquest pla de millora de la plaça de la Vila tracta un punt estratègic i una de les apostes claus del pla general del 97, encara vigent, que plantejava quina solució s’havia de donar a la façana lateral de la renovada plaça. Aquesta es configura per una concentració d'edificis singulars a la banda nord i el nou edifici de l’ajuntament al sud.

Es preveien dues unitats d’actuació mitjançant reparcel·lació, estudi de detall i projecte d’urbanització, així com un nou carrer de vianants que donava permeabilitat a la plaça. Les dificultats que presentava el projecte eren, per una banda, la necessitat d’espai deguda a una parada amb molt trànsit d’autobusos situada a l’avinguda Mossèn Jacint Verdaguer i, d’altra, la previsió d’uns xamfrans, originaris del pla comarcal del 78, que des de la perspectiva actual de mobilitat no tenien sentit.

Així doncs, es replanteja el projecte des de la perspectiva de l’alineació a vial, que és l'element essencial i on està justificat l’interès públic. Les arestes dels edificis són ortogonals, i es reordena l’edificabilitat de manera que es concentren les servituds a la banda on els autobusos demanaven més espai en forma d’una zona porxada que resol els accessos als edificis, així com la cobertura de l’estació d’autobusos. A banda, degut a que el pla general no regula el subsòl fora de l’àmbit de l’edificació, no va ser possible fer un sol aparcament, sinó dos.

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua de Mogoda

MPGM per a la implantació d’un centre de recerca biomèdica, situat al C/ Isaac

Newton

TAC Arquitectes

Aquest projecte de regeneració i de connectivitat urbana possibilita la reconversió d’un equipament situat a la ronda de Dalt per donar cabuda a usos més actuals, com és la implantació d’un centre de recerca biomèdica per la Fundació La Caixa. El principal plantejament és com fer els equipaments sobre la ronda, defugint de les grans peces que s’han construït i amb una major integració amb l’entorn, tant amb la trama urbana com amb Collserola. Aquesta modificació puntual estableix un marc normatiu prou rígid i a la vegada prou flexible per no haver d’elaborar un planejament derivat per l’execució del projecte.

El projecte planteja una plaça d’ús públic enfrontada al CosmoCaixa i al nou centre de recerca biomèdica, així com la vinculació del nou centre al recorregut existent des de la plaça Kennedy fins a la carretera de les Aigües. La nova àgora s’integra amb la vegetació del torrent del Frare Blanc i amb els sis pavellons que conformaran el nou centre, un dels quals salta la ronda i es col·loca sobre una clau d’espai lliure, actualment un talús, donant façana i vitalitat a l’espai de la plaça.

Pel que fa a l’ordenació volumètrica, el projecte utilitza el diàleg entre l’espai construït (pavelló) i l’espai lliure (pati), per adaptar-se a la topografia. I mira d’encabir el programa atenent a les restriccions d’alçada, amb un màxim de tres plantes, i d’ocupació, màxima del 50 %, establertes per la modificació del 2004 dels equipaments del parc de Collserola.

MPOUM a l’àmbit del carrer de Sant Pere 23-25

Terrassa

Duran Arquitectes S.L.P., Área Pública Abogados

Aquesta modificació puntual és al casc antic de Terrassa, en un àmbit que fa de frontissa entre una zona amb molt dinamisme comercial i vitalitat al voltant del carrer Sant Pere, i els darreres de l’ajuntament, on s’hi troben espais culturals potents que queden poc irrigats.

El POUM, per aquest àmbit, delimitava l’illa fent front a carrer amb l’edificació i conformava un pati protegit interior, en el qual es podia edificar amb molta menys intensitat. La resolució del projecte a través d’una idea arquitectònica com la del passatge va afavorir una concurrència d’interessos públics i privats. Per una banda, per comunicar la zona de més vitalitat amb els darreres de l'ajuntament i, per altra, per una millora tipològica d’allò que el POUM oferia per aquest sòl.

Així doncs, a canvi d’obrir la planta baixa i la cessió d’espais públics, el projecte planteja una tipologia que ocupa el pas públic per sobre, com a finques encavallades, que reforcen l’edificabilitat al darrere i que generen un passatge de 200 m2. Així mateix, el projecte no acota excessivament les tipologies per donar marge a l’execució posterior.

Transformacions urbanes. Regenerar la ciutat construïda

MPGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia

Barcelona

Jornet Llop Pastor Arquitectes, Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

L’objectiu general de l’MPGM és la regulació de les condicions d'ordenació de les edificacions i dels seus usos, així com demés determinacions urbanístiques, amb la finalitat d'establir un nou conjunt normatiu que preservi els valors tradicionals i patrimonials de les arquitectures i els teixits urbanístics que conformen la seva singularitat i que es consideren identitaris dels diferents barris de Gràcia diferenciant-los de la resta dels centres històrics de la ciutat de Barcelona.

Les principals línies d’actuació s’interrelacionen i es poden resumir en les següents: el patrimoni historicoartístic, els sistemes urbanístics i les afectacions vigents, les activitats urbanes, l’habitatge assequible, la mobilitat racional i sostenible, la millora ambiental i l’ordenació física.

Més concretament, el pla protegeix el patrimoni des del punt de vista social, ambiental i urbanístic. Es vol mantenir el teixit urbà tradicional, evitar-ne la substitució i afavorir-ne la rehabilitació amb requisits i condicions que permetran arribar a més de 3.400 edificis protegits patrimonialment, l’equivalent a preservar tres de cada quatre finques de tot l’àmbit. Una de les novetats principals és la reducció substancial del nombre d’habitatges afectats gràcies a una anàlisi quirúrgica del territori.

També es preveu un potencial a llarg termini d’uns 1.700 habitatges de protecció nous i s’afavoreix la implantació de nous comerços en planta baixa per fomentar la mixtura d’usos. D’altra banda, per augmentar el verd i la biodiversitat

s’aprofiten les noves urbanitzacions de carrers, els parcs i jardins, patis d’illa, cobertes i mitgeres, amb actuacions que apliquen criteris ambientals per treure’n tot el potencial.

TRANSFORMACIONS URBANES

Reconvertir el teixit industrial

En els darrers anys del segle XX les principals ciutats europees, Barcelona, Paris, Londres, Amsterdam, entre d’altres, ens ofereixen un bon nombre d’exemples de transformació d’àrees industrials, espais ferroviaris i molls comercials obsolets. Aquestes transformacions aporten a les ciutats nou habitatge en posicions centrals conjuntament amb altres activitats, a més de proporcions importants de sostre destinat a equipaments i de sòl integrat al sistema d’espais lliures urbans.

Les nostres ciutats presenten una gran diversitat de teixits industrials obsolets que sovint han quedat incorporats en estructures urbanes més complexes, sigui com a recinte o com a fragment urbà, a on la parcel·lació, els edificis i els usos difereixen dels d’àrees veïnes i el planejament ha tendit a contemplar-les com a industrials.

Quan ens plantegem la necessitat de recuperar la ciutat construïda, aquestes antigues àrees industrials són espais d’oportunitat per tal de suplir dèficits, sigui d’habitatge, d’equipaments o d’espais lliures, i sovint de tot plegat.

Els plans seleccionats ofereixen una mostra de la recuperació i transformació d’antics àmbits industrials dutes a terme en aquests darrers anys, amb alguns trets que són molt singulars de cada projecte, però també amb aspectes comuns que han marcat la tendència en aquestes transformacions.

Ens trobem amb figures de planejament diverses, amb predomini de modificacions de planejament general (PGM O POUM) i PMU, únicament en el cas de les tres xemeneies es tracta d’un PDU.

Tots han d’afrontar una gestió més complexa que quan es tracta d’àmbits de nova creació o de substitució puntual. En els plans seleccionats podem apreciar la necessitat de vetllar per la viabilitat econòmica, tot i oferint una important proporció de sòl amb destí a espais lliures i equipaments. En aquells que parteixen d’un teixit més fragmentat, com en el cas del carrer Comerç de Vilafranca del Penedès o el Poblenou, la viabilitat econòmica precisa la subdivisió de l’àmbit en sectors o subsectors per tal de facilitar la gestió.

Aprofitant el caràcter emblemàtic o la posició de centralitat, la proposta d’espais lliures i d’equipaments tendeix a cobrir dèficits i integrar-se als sistemes urbans existents. La residència és l’ús prioritari, quasi sempre en edificis de nova planta. La transformació de teixits industrials en residencials en posicions

cèntriques es justifica per la seva incidència en la millora de dèficit de l’oferta residencial. Es posa èmfasi en la proporció d’habitatge de protecció, malgrat que en pocs casos és superior al 30 %, i en la convivència amb activitats econòmiques.

La preservació dels elements identitaris té molt a veure amb l’estructura del teixit existent i amb la reconversió de les grans instal·lacions industrials: a les tres xemeneies, l’Anònima i Vanguard es conserven elements representatius, altres assumeixen el repte de transformar els usos conservant la identitat del teixit, sigui en un antic sector fabril, com és el cas del Vapor Cortès a Terrassa o en teixits de parcel·lari fragmentat com el carrer Comerç a Vilafranca del Penedès. En el cas del Poblenou, podem trobar les dues situacions.

01

MPOUM nous espais entorn l’Anònima. Manresa

02

PDU d’ordenació del front litoral en l’àmbit de les Tres Xemeneies

MPMU Vapor Cortés. Terrassa

PMU Rambla del Mig II [...]. L’Hospitalet de Llobregat

PMU1 Siemens Elsa - PMU2: Plàsmica. Cornellà de Llobregat

MPOUM de l’àmbit de carrer Comerç. Vilafranca del Penedès

MPGM [...] antiga seu de Vanguard. L’Hospitalet de Llobregat

08

MPGM per un 22@ més sostenible i inclusiu. Barcelona 06

MPOUM nous espais entorn l’Anònima

Manresa

Serveis Tècnics Ajuntament de Manresa

Es tracta d’un àmbit que recull el recinte original d’Endesa, delimitat com a unitat d’actuació pel Pla General del 1997, quan ja es convenia que la propietat dels terrenys havia de passar a mans de l’Ajuntament. L’any 2008 es gestiona un nou conveni, on es modifica l’ordenació per obrir l’espai públic de l’interior de l’illa, sense reduir edificabilitat. Finalment, el 2014 acaba la reparcel·lació i l’Ajuntament rep les seves parcel·les i la fàbrica.

La proposta d’ordenació de la modificació puntual es centra en obtenir un espai d’ús públic unitari i d’una certa dimensió que s’aconsegueix amb diferents règims del sòl. D’una banda, es delimita un sistema d’espais lliures davant de l’equipament de l’edifici protegit, amb continuïtat amb altres espais lliures existents que generen noves connexions amb el teixit de l’entorn. D’altra banda, es preveu una petita ampliació de l’equipament per resoldre la mitgera i l’accés.

En relació amb el sòl d’aprofitament privat, es proposa un únic volum adossat a les edificacions existents, que alliberi el màxim d’espai d’ús públic en planta baixa i que completi els espais lliures que es pretenen generar. També es determina un gàlib de planta baixa més pis per permetre l’aparició d’espais intermedis relacionats amb l’espai públic. Així mateix, es defineixen les seccions gairebé a nivell de planejament derivat, per tal de resoldre les diferents cotes i combinar la continuïtat entre el sistema d’espai públic i aquests espais d’ús públic que s’executaran per part de la propietat privada. S’utilitza l’inte-

rès públic en benefici d’una reducció del sostre i l’adquisició de la zona verda, ampliant el sòl públic. Concretament, es van incrementar en 1.200 m2 els sòls d’ús públic i es va disminuir un 40 % el sostre edificable.

PDU d’ordenació del front litoral en l’àmbit de les Tres Xemeneies

Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura (Generalitat de Catalunya), amb la col·laboració del Consorci del Besòs

L’àmbit supramunicipal de les Tres Xemeneies, compromès per la història i l’herència arquitectònica de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs i la nau de turbines, és un punt estratègic per l’àrea metropolitana de Barcelona i l'últim àmbit de la transformació d’aquest tram del litoral metropolità que queda per completar.

Aquest PDU, que afecta als municipis de Sant Adrià de Besòs i Badalona, té per objecte establir les directrius urbanístiques d’ordenació, en sòl urbà consolidat, per a la transformació dels sòls industrials dels polígons del Sot, i delimitar i ordenar el sector de les Tres Xemeneies, en sòl urbà no consolidat, amb el grau de precisió d’un pla urbanístic derivat.

Els objectius del sector són la transformació de l’àmbit, dotar-lo de nous usos i resoldre l’entrega de la ciutat amb el litoral en la confluència amb el riu Besòs. A l’àmbit del sector hi conflueixen altres qüestions que han d’engranar-se amb el seu desenvolupament però que no l’impliquen directament, com la descontaminació de les platges, la desviació del col·lector o la prolongació del tramvia cap al port de Badalona.

Pel que fa als usos, el 65 % del sostre és residencial i el 35 % restant d’activitat econòmica, concentrat a la zona de les Tres Xemeneies, mentre que la nau de turbines es qualifica d’equipament. Es produeix un increment de sòl de sistemes públics d’un 76 % respecte el planejament vigent. A més a més, els paràmetres d’ordenació són flexibles tot i

que es limita l’alçada màxima a la de la sala de turbines i que es defineixen unes unitats de projecte que requereixen un avantprojecte comú de cadascuna d’elles.

Prescripcions determinacions, directrius i recomanacions paraules clau instruments territorial abast M escala assentaments urbans localització

Sant Adrià de Besòs, Badalona

PMU1 Siemens Elsa - PMU2 Plàsmica

Aquests dos plans de millora consisteixen en dues transformacions de sòls industrials que es troben sobre un eix verd del municipi de Cornellà, en el punt d’unió entre els espais verds dels barris del Padró i del Centre. L’empresa municipal de Procornellà s’encarrega del planejament urbanístic i és alhora adquirent de sòl i productora d’habitatge protegit, fet que ha possibilitat l’ordenació des de la redacció del planejament general.

Els PMU desenvolupen la modificació de planejament de diversos àmbits del 2015 i un programa d’actuació urbanística municipal per un període d’un sexenni, en el qual es volen desenvolupar tots els plans de millora i polígons d’actuació delimitats.

L’àmbit és una peça qualificada de 22a, originàriament ocupada per la indústria-ciutat Siemens i l’empresa vidriera Elsa, així com per altres naus d’ús industrial. També comprèn l'interconnector ja executat entre la carretera d'Esplugues i la de Sant Boi.

L’ordenació estableix de forma precisa l'edificabilitat de cada àmbit per garantir la viabilitat i amb la voluntat de mantenir un equilibri entre el sostre d’activitat productiva (44.000 m2) amb el sostre d’habitatge (64.000 m2). Aquesta es fa en paral·lel a estudis de definició de projectes d’urbanització i definició de càrregues urbanístiques, així com a l’anàlisi de la contaminació del sòl i del sanejament global. Com a resultat, es plantegen edificis de PB+5 a PB+12, amb una edificabilitat bruta global de 0,93 i

0,62 de l’activitat productiva.

Cal destacar també l’obligatorietat d’elaborar estudis de la volumetria de les unitats edificatòries mínimes, que han d’incloure una ordenació volumètrica del conjunt d'edificacions que les formen, per decisions comunes sobre, per exemple, els accessos o les servituds.

Procornellà

Cornellà de Llobregat

MPOUM de l’àmbit de carrer Comerç

Vilafranca del Penedès

Serveis Tècnics Municipals. Ajuntament de Vilafranca del Penedès

L’àmbit del carrer Comerç es troba situat al sud est de Vilafranca, molt ben connectat amb transport públic. És una zona amb un gran potencial de centralitat, representativitat i nous usos, i amb capacitat per atreure nous residents i noves empreses. Actualment, el 32 % de l’àmbit es troba sense ús, i es caracteritza per una estructura de la propietat molt heterogènia i fragmentada, una forta ocupació del sòl i la presència d’edificacions històriques vinculades al món del vi.

El pla d’ordenació municipal del 2004, coincident amb l’ordenació del soterrament del ferrocarril que suposa l'aparició d'un gran espai públic de 40.000 m2, ja va preveure la transformació d’aquests sectors industrials vinculats al vi, molts dels quals ja s'han transformat. Tanmateix, l’àmbit del carrer Comerç no s’ha desenvolupat degut a que les condicions urbanístiques i legislatives no en permetien la viabilitat econòmica, el model urbanístic no s'ajustava amb les voluntats municipals, i l’estructura de la propietat complicava la gestió del sector.

La proposta delimita un únic àmbit que, per facilitar la gestió, es divideix en quatre subsectors subjectes a PMU, responent a l'estructura de la propietat, i n’exclou unes edificacions residencials molt consolidades. D’altra banda, es protegeixen urbanísticament els elements patrimonials que estaven inventariats. També es cedeix una nau, que pretén ser motor d'aquesta iniciativa, com a equipament.

Les fitxes normatives dels subsectors inclouen qualificacions vinculants com el sistema d'espais lliures i les naus catalogades, així com els gàlibs d'alineacions obligatòries i ocupacions màximes. Tot i això, es deixa al redactor del PMU la llibertat compositiva per ordenar i per acabar d'ubicar el sostre i l'aprofitament urbanístic. Pel que fa als usos, es limiten els residencials a un màxim de dues terceres parts del sostre i els d’activitat econòmica a un mínim d’una tercera part del sostre, podent-se dedicar tot el sostre a aquesta finalitat. D’altra banda, es donen mesures normatives sobre la relació entre els nous edificis i els que es conserven, amb uns edificis connectors que miren d’integrar aquestes construccions. Finalment, s’estableix que una comissió d'experts ha d'avaluar la qualitat i la integració amb el patrimoni arquitectònic dels PMU i les llicències d’obres.

05 MPMU Vapor Cortès

GMG plans i projectes SL, Pareja & associats advocats, Junta de compensació Vapor Cortès

El pla de millora de Vapor Cortès va ser aprovat definitivament el 2006, amb un projecte de reordenació al voltant de l’eix Frederic Soler que havia quedat aturat per la crisi immobiliària. La proposta de modificació consisteix en incorporar una sèrie de petits ajustos per fer-lo viable.

Així doncs, per tal de reduir costos, s’elimina la recollida pneumàtica de residus, s’ajusten els volums edificables i es modifica el projecte de reparcel·lació per fer possible que la indemnització pendent es pugui compensar amb una major adjudicació d’aprofitament.

D’altra banda, davant la dificultat de destinar a habitatge algunes de les naus a conservar, aquestes es destinen a equipaments i activitats econòmiques, gràcies a criteris més flexibles respecte la conservació de les naus protegides, i amb un estudi detallat de cada cas. Així mateix, els habitatges es situen en edificis de nova planta, reordenant puntualment algunes illes per facilitar-ne la sortida a mercat, simplificar les reserves d’aparcament i ajustar criteris al nou Pla de mobilitat. Per últim, la modificació relaciona les zones verdes amb el parc de Sant Jordi, molt singular per a la zona, i les vincula a l’eix Frederic Soler.

Terrassa

PMU Rambla del Mig II a l’àmbit del c. Cobalt, av. Pau Casals, crta. del Mig i

rambla Marina

L’Hospitalet de Llobregat

Espinet, Ubach Arquitectes, Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet

Degut a la creixent demanda d’habitatge i la necessitat de cohesionar barris residencials separats per zones industrials, es desenvolupa el pla de recuperació de les àrees industrials de l’Hospitalet (PRAIH), el qual identifica quinze sectors industrials de reconversió. Aquest pla té la voluntat de transformar unes 800 ha de sòl industrial en més de 8.000 habitatges, zones verdes i d’altres sistemes. Així mateix, una modificació puntual del Pla General Metropolità assenyala l’espai al voltant de la Rambla de Marina com a espai de transformació preferent i delimita quatre plans de millora urbana, un dels quals és el PMU de la Rambla del Mig II, que es troba també dins del PRAIH.

Es tracta d’un àmbit situat a la zona industrial que separa els barris residencials del Centre i de Bellvitge, connectats per la Rambla de la Marina. És un espai eclèctic fruit de l’evolució industrial, format per naus de diferents grandàries, i que conserva edificacions pel seu interès tipològic o d’ús, tal com assenyala el PRAIH. Aquesta diversitat es tradueix en un gran nombre de propietaris i la conseqüent dificultat de gestió.

La proposta per la configuració d’un nou paisatge urbà defineix estratègies per l’espai lliure interior i per les edificacions. Les primeres incideixen en la permeabilitat i la transparència des de l’espai públic circumdant, la diversificació i l'heterogeneïtat dels espais interiors verds concatenats, l’activitat terciària com a dinamitzador tant als carrers principals com als interiors d’illa, i la introducció del concepte de superilla. En

canvi, les estratègies pel que fa a les edificacions incideixen en la complexitat i l'heterogeneïtat de la volumetria i l’estudi d’assolellament de les edificacions del sector i de les veïnes per millorar-ne la posició i l’aprofitament d’energies renovables.

Fruit d’aquestes estratègies es concep el pla d’ordenació i es plasma tot plegat a la normativa. Aquesta converteix les claus en 18 de volumetria específica, consolida un 36 % de cessió per a zones verdes i equipament i recull un índex de 2,3 m2st/m2s i 70.000 m2 d’edificabilitat, reservant un 30 % a habitatge protegit.

MPGM en l’àmbit de l’illa ocupada per l’antiga seu de Vanguard

L’Hospitalet de Llobregat

Guarner Garreta Viola Arquitectura S.L.P, LEXURB Advocades S.L.P, Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet

El PRAIH estableix el marc conceptual i els criteris bàsics d'actuació pels processos de renovació i transformació de quinze sectors de l’Hospitalet de Llobregat, caracteritzats per ser sòl industrial i per una localització intraurbana, un d’aquest és el Sector 11 Vanguard. El PGM qualifica l’illa majoritàriament com a zona industrial i la resta de protecció de sistemes i de sistema viari.

Els principals objectius de l’MPGM són la creació de nova centralitat, amb un espai d'alta qualitat urbana fruit del soterrament de la via fèrria i la implantació de noves activitats econòmiques; una nova zona residencial de 130 habitatges, el 40 % de protecció pública; nous espais verds públics i d’equipament al barri de Santa Eulàlia, amb connexió amb el futur espai verd sobre les vies del tren; i la protecció del patrimoni industrial de valor arquitectònic amb nous usos i activitats.

En aquest sentit, l’MPGM conserva el teixit històric i posa en valor l’antiga seu de Vanguard. D’aquesta, l’edifici d’oficines es destina a establiment hoteler i l’edifici industrial s’enderroca per crear nous habitatges. Les noves parcel·les s’ordenen en un edifici per habitatge de protecció pública alineat a vial, i una parcel·la que permet edificis de major envergadura, de manera que emfatitza la ròtula d’unió de dos dels eixos més importants de la ciutat, Amadeu Torner i Josep Tarradellas, sorgida del soterrament del tren.

L'ordenació prevista contempla una volumetria en torre de catorze plan-

tes i com a contrapunt un bloc lineal, de set plantes, d’altura similar a l'edifici d’oficines. S’ha realitzat una anàlisi de les alçades dels edificis i un estudi d'assolellament per constatar que els nous edificis no provocaran ombra a les edificacions veïnes. L'edificabilitat total és de 17.686 m²st que representa una edificabilitat bruta de 1,46 m²st/m². D’altra banda, la disposició dels terrenys de cessió en una única peça llindant amb els terrenys que quedaran lliures sobre les vies de tren permeten obtenir un gran espai verd i d'equipaments.

Donat que l'ocupació i l’activitat de l’actual edifici és ben diversa i per tal de desenvolupar a diferent velocitat l'àmbit de planejament, es plantegen dos polígons d'actuació, un per l’edifici d’oficines i l’altre per l’industrial. Se cedeix gratuïtament el 10 % de l'aprofitament urbanístic del primer polígon i el 12 % al segon, que suposa un increment d’habitatge social a favor de l'Ajuntament per pal·liar les mancances d'habitatge assequible.

centralitat urbana infraestructura ferroviària ordenació volumètrica rehabilitació ús d’activitat econòmica habitatge protegit

espai públic teixit històric teixit industrial eficiència energètica

MPGM per un 22@ més sostenible i inclusiu

Barcelona

Gerència d’Urbanisme, Ajuntament de Barcelona

La present modificació té com a objectius principals la generació d’habitatge i el manteniment i protecció de la identitat del teixit existent del 22@. Així, es proposa la regeneració del teixit, de manera que s’incrementa del 10 al 30 % la part destinada a habitatge, i es desafecten 400 finques que el planejament previ eliminava, passant de 9.000 a 17.000 habitatges. D’altra banda, la nova modificació, afina en la consolidació d’habitatges existents per tal de desencallar-ne el desenvolupament. A més, per mantenir la mixtura d’usos es generen una gran quantitat de claus urbanístiques.

Així doncs, es tracta d’un document complex que destaca per integrar les actuacions de dotació d’una manera genèrica en el marc del 22@. El canvi més substancial és l’edificabilitat que s’incrementa en l’habitatge de 0,3 a 1 i de 0,5 a 1,9 en l’activitat @, el terciari divers queda reduït de 0,5 a 0,3. Es reconeixen les preexistències amb la qualificació concreta i es planteja la seva transformació a través de PMU i PAU (per petits àmbits residencials), així com desafectacions de viari per recuperar el teixit Cerdà. D’altra banda, es determina l’ordenació volumètrica dels teixits de conservació d’habitatge on es conserven els fronts edificats, així com els teixits d’activitat econòmica amb una edificabilitat de 2,2.

A través de la qualificació urbanística i de la regulació de cada zona es creen les actuacions de dotació, regulades pel text estatal. D’aquesta manera, la llicència es condiciona a càrregues ur-

banístiques degudes a l’execució dels nous drets urbanístics de la parcel·la. La normativa és exhaustiva sobre el moment i el tipus de llicència que es genera amb l’actuació de dotació: ja sigui en industrial quan s’augmenta sostre o es canvia d’ús a terciari, o bé una gran rehabilitació o una obra nova que incrementa l’aprofitament. També es determinen minuciosament les condicions i paràmetres d'edificació. Es generen ampliacions en planta baixa per tenir terrassa al primer pis i nous àtics allà on es volia conservar la façana, i també es destina a activitat econòmica la meitat de la planta baixa en carrers amples. L’actuació edificatòria que integra el text legislatiu estatal com a part del desenvolupament urbanístic permet decidir el règim de propietat, les modalitats d’habitatge i com s'integren els habitatges en edificis industrials existents.

ordenació volumètrica regeneració urbana rehabilitació mixtura d’usos ús d’activitat econòmica habitatge assequible teixit industrial

Qualificacions nova qualificació, requalificació

d’execució

Paràmetres ordenació i/o edificació

CONVIVÈNCIA D’USOS

Regular usos i activitats

La complexitat és una característica de les estructures urbanes grans, mitjanes i petites. Podem dir que sense complexitat no hi hauria ciutat o que un excés d’especialització pot acabar diluint l’essència urbana.

Massa sovint pot passar que els excessos en la regulació normativa acabin expulsant l’activitat de carrers i places. Aquests excessos normatius, segurament benintencionats respecte els teòrics objectius perseguits, poden acabar expulsant la ciutat de la ciutat. I resulta que cada cop que «progressem» en la regulació normativa, els usos socials i econòmics (oportunistes o no) ens sorprenen novament i ens situen en posició urbanística defensiva, allò tan poc desitjable per a acompanyar el normal desenvolupament urbà amb totes les seves conseqüències.

La ciutat i les seves complexitats necessiten instruments cada cop més flexibles i àgils o millor, més clars i adaptables.

Els projectes inclosos en aquest capítol són sis, dos dels quals aborden problemàtiques de caràcter territorial destacant per damunt de tots el PDU de les activitat de càmping que abasta tot el país i que, utilitzant un instrument com la figura del Pla Director, ens acaba demostrant la transcendència propositiva i l’abast territorial d’aquesta tipologia i s’acaba manifestant com un bon instrument per a abordar la problemàtica plantejada, per a definir els criteris generals d’actuació i per acabar derivant al planejament municipal l’adaptació concreta a cada emplaçament.

L’altre fa referència a una Modificació de PGO a l’àmbit de l’Autòdrom de Terramar a Sant Pere de Ribes, plantejat amb la voluntat de preservar unes instal·lacions històriques que sense una adaptació normativa per a nous usos no es podrien recuperar i posar de nou en servei.

Les altres quatre propostes, tres d’elles a la ciutat de Barcelona (no és casualitat) i la quarta a Terrassa, ens permeten observar com podem passar d’una preocupació per a mantenir determinats usos i determinades continuïtats en eixos cívics, comercials o barris amb alta concentració d’activitat i amb problemàtiques per acumulació de molèsties, a l’aparició de fenòmens com el de substitució de l’habitatge per l’allotjament turístic.

Són interessants els treballs que intenten trobar la manera de regular l’activitat i l’ús abordant la problemàtica de la col·lisió d’interessos però intentant mantenir la vida urbana per damunt de tot. L’aparició i concentració de nous usos repetitius contra la desaparició progressiva dels usos tradicionals que imprimeixen, o no, caràcter a carrers i places.

I per acabar, l’aparició (sobtada?) de l’ús turístic de l’habitatge que ens desborda en tant que va més enllà de garantir una oferta turística amable, simpàtica i/o més assequible, i acaba xocant amb el difícil equilibri entre oferta i demanda d’habitatge que cada cop va deixant més ciutadans «fora de mercat»... tot un repte que requerirà instruments de rang superior a una regulació normativa d’usos com les que ara s’estan treballant.

01

PEU d’ordenació de les activitats de concurrènciapública [...] de Ciutat

Vella

02

PDU de les activitats de Càmping de Catalunya

03

PEU d’ordenació de les activitats de concurrència,pública [...] del c. Girona. Barcelona

04

MPGO a l’àmbit de l’Autòdrom de Terramar. Sant Pere de Ribes

05

PEUAT Barcelona

06

MPOUM per a la regulació d’usos dels eixos cívics i [...] comercials. Terrassa

Convivència d’usos. Regular usos i

d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella

300.000 Km/s, Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

El districte de Ciutat Vella de Barcelona, des dels anteriors plans especials d’usos de 2010 i 2013, ha registrat un gran increment de la demanda de llicències d’activitat, sobretot noves activitats relacionades amb el turisme, que generen gran contaminació acústica. És un districte especialitzat en l’oci, el lleure i la restauració. Activitats que generen impactes que el veïnat percep com a negatius, segons constata el procés participatiu dut a terme. Així doncs, tot i ser un districte que acumula més de cinc plans especials d’usos i dues modificacions d’aquests, resultava necessari abordar la situació de saturació d’activitats que pateix el districte.

El nou pla regula els establiments destinats a activitats turístiques i aposta per una nova manera de fer planejament, recolzada amb dades geolocalitzades, que permet un pla fàcil d’aplicar, transparent, i que afavoreix el seguiment i l’avaluació. Consta d'uns estudis previs, com ara un atles de dades, un informe sobre l’impacte de la salut de l’oci nocturn i del canvi d’ús de les plantes baixes, del comerç i les seves tendències, i un informe econòmic del cost de l’extinció de diferents tipus de llicències.

Les estratègies principals consisteixen en delimitar una zona única i en classificar les activitats segons el seu impacte nocturn. El paràmetre més destacat per evitar la saturació d’activitats és la implantació d’aquestes en funció d’un doble radi: un primer on es calcula la superfície existent d’aquella activitat que es vol implantar i un de segon, molt més ampli, on se sumen les superfícies de les

activitats que tenen un alt impacte nocturn. La superfície màxima queda condicionada per les limitacions de l’amplada de vial i pels àmbits de vulnerabilitat.

PDU de les activitats de Càmping

Catalunya

Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori (Generalitat de Catalunya)

Aquest pla té l’objectiu d’ordenar les activitats de càmping a tot Catalunya per tal d’assolir una activitat sostenible ambientalment, econòmicament i socialment. Es tracta d’ubicar cada tipus d’activitat en el millor emplaçament, tenint en compte la diversitat de càmpings, des dels que tenen poca intensitat d’ús, fins als que transformen el sòl on es col·loquen. La majoria, així com els de major superfície, es troben a la costa i, malgrat que la primera línia de mar està protegida pel PDUSC, la pressió per la ubicació de nous càmpings de gran superfície havia passat a segona línia de mar, a 1 km de la costa, en sòls desclassificats per altres plans directors.

El document treballa en tres escales: la territorial, amb determinacions d’obligat compliment, amb directrius d’escala local pels planejaments municipals i a escala de projecte, per alguns temes molt concrets.

Pel que fa a l'escala territorial, el pla crea unes àrees geogràfiques que, juntament amb les tres categories d’espais oberts del planejament territorial, permeten limitar la ubicació dels nous càmpings. Així, al litoral, on els espais oberts són un bé preuat que cal protegir, aquests només s’admeten en sòl preventiu, excepte a terres de l’Ebre, on de la mateixa manera que a les planes interiors, es poden col·locar on hi ha protecció preventiva i territorial. Finalment, a la muntanya també es poden ubicar en sòls amb protecció especial, molt majoritaris. D’altra banda, es regula la intensitat d’ús permesa, amb un paràmetre que indica la densitat d’unitats

d’acampada per hectàrea, en funció de la proximitat als nuclis urbans i de la categoria de sòl dels espais oberts.

A escala local, es demana als ajuntaments que defineixin el seu model turístic en el POUM i la relació dels càmpings amb l'estratègia de creixement del nucli. S’introdueix com a recomanació la proporcionalitat amb l’entorn, amb el concepte del patró del paisatge, que posa en relació la mida de les finques cadastrals amb les unitats del paisatge. Per últim, a escala de projecte, a més de criteris d'integració paisatgística, es regula l'espai de vora dels càmpings per integrar paisatgísticament l’activitat en l'entorn immediat.

altres activitats als entorns del c. Girona

300.000 Km/s, Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

En el projecte de pacificació i de superilles de Barcelona, un de cada tres eixos tendirà a reduir i eliminar la mobilitat rodada i passarà a ser un eix cívic i verd. En eixos ja desenvolupats, com el d’Enric Granados, s’ha detectat una tendència a la monopolització de la restauració com a activitat en planta baixa. Per fer-hi front, el pla especial d’usos al carrer Girona promou un model urbà de proximitat, en paral·lel al projecte d'urbanització.

Aquest pla forma part, juntament amb els plans d'usos de Ciutat Vella, Sant Antoni, Paral·lel i el PEUAT, de la nova generació de documents posteriors a la directiva de serveis europea que permet la lliure implantació en el territori de qualsevol activitat econòmica (2006).

Aquests nous plans es centren en la detecció de l’impacte de les activitats econòmiques sobre la qualitat ambiental dels teixits urbans per regular-les i controlar-les, amb el repte de garantir un equilibri entre l'activitat econòmica i la qualitat de vida del veïnat.

En el cas de l’àmbit del carrer Girona, la diagnosi tècnica i la participació ciutadana coincideixen que l’ús de l'espai públic presenta fragilitat ja que la població resident ha de conviure amb la població flotant, que l’existència de parcel·les grosses pot generar incidència ambiental per la seva capacitat de canvi, i en el fet que actualment no es donen conflictes lligats a les activitats però sí que existeix un gran potencial de transformació dels usos.

El pla regula els establiments de pú-

blica concurrència: una sèrie de comerços alimentaris que poden tenir incidència ambiental important, activitats lligades a la venda, lloguer i reparació de vehicles, i establiments destinats als serveis turístics. Com a estratègia principal s’utilitza un doble radi: un modula la quantitat d’activitat amb incidència ambiental permesa i l’altre controla el balanç amb la resta d’activitats, mitjançant el càlcul d’una superfície mínima i una màxima s’equilibren les activitats adaptant-se al teixit. En casos concrets, s’evita la concentració de l’activitat per mitjà d’una condició de distància lineal.

MPGO a l’àmbit de l’Autòdrom de Terramar

L'àmbit de la present modificació inclou el primer circuit automobilístic de l'estat espanyol, construït l'any 1923, del qual destaca la seva pista ovalada, actualment en desús. Degut a la seva ubicació estratègica, propera a l’aeroport i amb connexió rodada amb el sud d’Europa, així com pel clima temperat, es planteja que pugui acollir pràctiques d’equitació a l'hivern i activitats lligades al motor a l’estiu. Ara bé, la posició de l’autòdrom prop de la riera de Ribes, comporta riscos d'inundabilitat.

La proposta consisteix en un centre d'esdeveniments que preserva el valor històric de la construcció i en potencia la integració amb el seu entorn. L’encaix del projecte amb el PTMB, va fer que es resolgués a través de dos instruments: una modificació puntual en sòl urbanitzable i una actuació específica en sòl no urbanitzable.

Pel que fa a l’ordenació proposada, molt condicionada pel programa eqüestre, era necessària molta superfície i una menor edificabilitat que la prevista pel planejament vigent. Aquesta es redueix dels 91.000 m2 a 51.000 m2, vinculats a l'activitat comercial i a l'activitat hotelera, més propera al teixit urbà. S’ordenen de forma integrada activitats vinculades als esdeveniments esportius, culturals i de lleure, un programa hoteler i terciari, i noves dotacions d’equipaments i espais lliures que s’articulen amb el seu entorn. D’altra banda, un passeig de vora recorre totes les activitats i ordena l’accessibilitat, tant des dels teixits urbans consolidats cap als recorreguts en sòl no urbanitzable, com des del sòl

urbà entre nuclis desconnectats de Rocamar, Minivilles i Sitges. També es recupera un bosc per donar major amplitud a la riera a la zona del meandre.

OUA Group, Grandprix

Sant Pere de Ribes

PEU per a la regulació dels establiments d’allotjament turístic, albergs de joventut, habitatges d’ús turístic, llars compartides

i residències col·lectives docents d’allotjament temporal

Direcció de Serveis de Planejament i Direcció d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional, Duatis Arquitectes S.L.P. Barcelona

Aquest pla és un document molt complex i pioner en la regulació dels allotjaments temporals, els quals havien incrementat molt a la ciutat de Barcelona en set anys (de 81 a més de 9.000), concentrant-se en uns barris concrets. El nou document que s’acaba l’any 2022 i que revisa el primer document de 2017, integra el concepte de les llars compartides com a nova tipologia introduïda pel decret 75/2020, així com el Pla estratègic del Turisme 2020. També s’adequa a la visió judicial, per tal d’evitar possibles futures sentències fermes, amb nous estudis econòmics sobre l’impacte del turisme en el preu de l’habitatge, entre altres justificacions.

L’objectiu del pla és garantir la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona i preservar el dret a l’habitatge, al descans i a la intimitat, a la mobilitat sostenible i a un medi ambient saludable. Es fa per alleugerir la pressió turística i equilibrar els usos urbans, més enllà de l’habitatge, sobretot atenent a l’impacte de les activitats econòmiques en planta baixa. En definitiva, fer compatibles els allotjaments turístics de la ciutat amb un model urbà sostenible que eviti una major gentrificació. Concretament, es regulen els hotels, els hostals, els albergs de joventut, els habitatges d’ús turístic, les llars compartides i les residències d’estudiants en sòls de zona.

El pla assenyala com a zones de decreixement i prohibeix l’aparició de noves places d’allotjaments turístics els àmbits més tensionats, que concentren el 60 % de les places temporals de la ciutat i on la mitjana de la població

flotant respecte la resident és del 25 %.

D’altra banda, preveu una zona de manteniment, una zona de creixements continguts i algunes altres zones concretes amb regulació específica.

Pel que fa al bon desenvolupament del pla, són claus el disseny de la inspecció i la disciplina urbanística que permeten capturar els anuncis sense llicència i imposar multes per garantir-ne la legalitat.

A3 i A10 que afronten eixos comercials

Servei de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Terrassa

L’activitat comercial de Terrassa s’ha vist modificada des de l'última normativa urbanística de planificació sectorial comercial vigent des del 2003. Actualment, es dona una concentració excessiva a la zona central de la ciutat, així com una proliferació de locals tancats, deguda en gran part a l’auge del comerç online.

En aquesta modificació es conjuminen els reptes de reconduir l’activitat comercial de la ciutat i el de garantir l’accés a l’habitatge en el marc del Pla Local d'Habitatge 2019-2025, en concret en l’actuació de canvi d’ús de locals en planta baixa a habitatge de protecció oficial i accessible per a col·lectius amb capacitats diverses.

Més concretament, la modificació es centra en les regulacions del POUM sobre els eixos cívics i els eixos comercials. Així, s’elimina la restricció dels usos d’oficines (bancs, caixes, entitats financeres, consultoris, despatxos professionals…) en planta baixa que el POUM considerava que generaven poc dinamisme als eixos comercials, tot i que en manté la limitació al centre històric.

Pel que fa als eixos cívics, únicament en aquells que no tenen vocació comercial, es permet el canvi d’ús a les plantes baixes a habitatges de protecció pública o habitatges adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Aquesta vocació comercial s’identifica a través d’uns indicadors de comparació amb incidència sobre el comerç (densitat d’activitat, comercial en planta baixa, índex d’estabilitat, percentatge d’ocupa-

ció, atomització de la propietat, relació mitjana de façana i longitud del tram, índex residencial, i façana lliure d'accés al vehicle).

Pel que fa a la gestió, s’aplica l’actuació de dotació, amb l’aplicació del 10 % de l'increment de l’aprofitament urbanístic i la cessió de reserva per a espais lliures públics de 10 m2 per cada nou habitatge, que es pot substituir pel seu equivalent econòmic.

Terrassa

HABITATGE

Intervenir al parc residencial

Molts dels documents urbanístics que aquesta publicació conté incideixen d’una o altra manera en l'actual problemàtica social i econòmica entorn a l’habitatge. Ho podem veure en: propostes sobre el model urbà en el planejament general; l’ordenació de nous àmbits sectorials d’extensió, de transformació o regeneració urbana; la diversitat i convivència d’usos i noves activitats, així com amb la qualitat ambiental del seu entorn immediat; l’aposta més sostenible de la rehabilitació enfront a l’enderroc i nova planta; la visió social i patrimonial de l’habitatge en el sòl no urbanitzable, vinculada a la problemàtica de l’abandó o repoblament d’un espai obert o un patrimoni històric que cal cuidar.

Aquest encaix divers, transversal i global en el planejament urbanístic envers la magnitud social de l’habitatge, està generant una embranzida de modificacions legislatives, introduint nous instruments per donar resposta a aquesta problemàtica. Els projectes urbanístics que es presenten en aquest apartat, responen a l’aplicació d’alguns d’aquests

instruments, que es poden sintetitzar en dues casuístiques:

· La capacitat de la gestió pública d'aconseguir un important i major percentatge del sostre edificable residencial destinat a habitatge assequible: Les modificacions de les dues ARE - el sector Montesa al Baix Llobregat i la nova façana de l’autopista del barri del Sant Crist de Badalona-, que es caracteritzen per la delimitació d’àmbits discontinus per facilitar l’èxit de la gestió, compaginant canvis ambientals notoris amb la introducció de nous espais lliures, afegint valor positiu al paisatge urbà resultant i en la millora ambiental i saludable dels futurs habitatges.

També amb un caràcter més reduït i puntual, es posa de relleu la gestió de l’empresa pública municipal de Reus en l’àmbit del PMU de transformació d’usos del sector de la Hispània, que aconsegueix incrementar el 30 % d'habitatge públic (HP) segons condicions bàsiques de partença, al 97 % de sostre residencial destinat a habitatge de protecció pú-

blica (HPP), alhora que el projecte unitari de detall dels habitatges garanteix la seva qualitat i el control de la gestió dels costos.

En un context semblant a l’anterior, però a cavall del següent apartat amb noves qualificacions directes d’HPP, trobem el projecte de transformació d’usos i rehabilitació d’una gran estructura d’una edificació inacabada, que l’Ajuntament de Sant Joan Despí adquireix per destinar-lo íntegrament a habitatge assequible, amb plantes baixes comercials.

· La capacitat legislativa en la qualificació urbanística directa de l’habitatge de protecció pública i la introducció recent de la modalitat de lloguer, així com la decisió municipal de modificar aspectes puntuals de la normativa urbanística amb aquests objectius, són instruments decisius per incrementar el parc d’habitatge assequible i potenciar la rehabilitació d’espais o plantes baixes en desús, incrementant en positiu la densitat d’un barri concret. La qualifica-

ció directa d’ HPP en sòl urbà consolidat, o establir condicions en la qualificació per a la rehabilitació o canvis d’ús, són maneres d’afrontar gradualment l’equilibri dels costos actuals i generals de l’habitatge, disminuint sistemàticament el preu del sòl residencial, però buscant l’equilibri d’uns paràmetres que permetin la viabilitat econòmica de la proposta. En aquest context, tenim la MPGM del 30 % d'HPP al sòl urbà consolidat de Barcelona, i la MPGM per a l’obtenció d’habitatge assequible a Santa Coloma de Gramenet, amb similitud a les actuacions anteriors de regeneració urbana del barri de Gràcia o en la nova MPGM 22@, del 2022. També en aquest context cal situar la MPGO de Caldes d’Estrac, que mitjançant modificacions puntuals de la normativa, permet la reducció o eliminació de places d’aparcament en els habitatges de la zona del centre històric per facilitar la seva rehabilitació en sinergia amb els residents de l’habitatge assequible i amb coherència amb el model de mobilitat urbana que els ajuntaments plantegen al centres històrics.

01

MPGM per a l’obtenció d’HPP al sòl urbà consolidat de Barcelona

05

PMU de l’àrea 3.2 Hispània. Reus

02 Consulta relativa a la possible modificació de la fitxa [...] “la Fàbrica” [...]. El Catllar

03

MPDUARE del Baix Llobregat, Sector Montesa

04

06

MPDUARE de Sant Crist de Badalona

07

MPGOU referent a les reserves de places d’aparcament.Caldes d’Estrac

08

MPGM a l’àmbit de les parcel·les UA4.2 i UA4.3 del PMU del PAU UA4 [...]. Sant Joan Despí

MPGM per a l’obtenció d’Habitatge Assequible. Santa Coloma de Gramenet

MPGM per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat

Barcelona

Barcelona Regional, Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

El gran dèficit d’habitatge de protecció pública a Barcelona dificulta l’assoliment de l’objectiu del 15 % d’habitatge destinat a polítiques socials que fixa la Llei del dret a l’habitatge per al 2027. Així mateix, l’increment accelerat dels preus en els últims anys i l’esforç que necessiten les famílies per poder accedir a l’habitatge és molt important. D’altra banda, l’habitatge protegit generat amb la transformació urbanística d’àmbits perifèrics com Sant Andreu, Sagrera o la Marina del Prat Vermell, no acompleix un dels mandats de la pròpia llei d’urbanisme de crear habitatge amb una barreja d’usos a tota la ciutat.

Tal com s’ha desenvolupat en altres ciutats del món, com Londres o Nova York, hi ha marge per establir una participació d'iniciativa privada en la producció d’habitatge amb protecció. En aquest sentit, el PDH 2016-2025 proposa destinar totalment o parcialment una edificació a HPO a través de la qualificació urbanística, tant en obres de nova construcció o de gran rehabilitació en sòl urbà consolidat. Finalment, el febrer de 2018 es va aprovar la proposta de destinar el 30 % del sostre a habitatge protegit a la ciutat de Barcelona.

Aquesta MPGM és innovadora pel fet de generar noves obligacions al sòl urbà consolidat que deriven d’actuacions edificatòries. El paràmetre del 30 % relaciona la transformació i la renovació en una parcel·la i també es basa en la relació entre preus de repercussió d’oficines i habitatge per barris. La norma s’aplica en totes les zones urbanístiques que admeten l’habitatge plurifamiliar i amb

un sostre urbanístic potencial superior a 600 m2, que, a la pràctica, suposa que només es pot aplicar a propietats verticals. Per tant, es tracta de condicions de paràmetres de qualificació urbanística. S’exceptuen les parcel·les amb un grau elevat de protecció arquitectònica, així com les parcel·les resultants de polígons d’actuació urbanística que encara no hagin materialitzat l’edificació. Tanmateix, no s’exceptuen aquelles que han incomplert terminis d’edificació i que no provenen d’àmbits MPGM amb reserva d’habitatge de protecció pública.

clau

requalificació

Consulta relativa a la possible modificació de la fitxa del conjunt arquitectònic conegut com “la Fàbrica” del catàleg de patrimoni annex al POUM

L'objectiu d'aquesta consulta urbanística és la recuperació d'un complex d'antigues instal·lacions fabrils a la llera del riu Gaià per a usos d'habitatge col·lectiu en SNU, on el pla general no ho permet. La proposta consisteix en la modificació del planejament per tal d’incorporar usos que facin viable i possible aquesta recuperació. Es tracta d’un recinte d’1,2 ha, on hi ha tres edificis, la fàbrica nova, la fàbrica vella i la colònia, i diversos elements d’interès públic com un molí medieval o un aqüeducte.

Inicialment, es plantejava una actuació semblant a les dutes a terme en altres colònies industrials de dotar l’ús d’habitatge mitjançant sòl urbanitzable o sòl urbà, però finalment es va optar per mantenir aquest ús d’habitatge acotat com a sòl rústic. Una condició important és que no es permet la divisió horitzontal, ha de seguir sent una parcel·la única, i es preveu un cohabitatge per a gent gran (20 habitatges), una residència amb una cooperativa de serveis socials i un hotel rural. Es planteja un model de gestió i accés a l’habitatge no especulatiu, a través d’una cooperativa de cessió d’ús, afavorint un envelliment actiu.

D’altra banda, a través d’una clau urbanística nova que s’anomena «espai de valor agrícola patrimonial» es fa un refós del pla general en sòl rústic i la fitxa del catàleg. Es cedeixen el molí i l'aqüeducte a l’Ajuntament, així com la zona d’interès mediambiental propera al riu.

Saül Garreta, Edurne Castro, Abel Rodríguez, Ferran Gris, Rafel Lòpez, La Fàbrica de la Transició

El Catllar

MPDU de les AREs del Baix Llobregat, sector Montesa

Esplugues de Llobregat

OUA Group, Incasòl

El sector Montesa és un àmbit discontinu d’11 ha de superfície, format per sòls industrials obsolets. Es troba en una situació estratègica entre els termes municipals de Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues i Sant Joan Despí, així com en la confluència de diferents teixits morfològics i realitats socials. El repte és sobrepassar aquesta frontissa i ordenar l’ARE en coherència als municipis que conflueixen en aquest punt.

Es tracta d’un àmbit de molt alta accessibilitat, amb uns accessos ben connectats als nusos viaris de la B-20 i B-23 i connexió amb transport públic per la carretera d’Esplugues. La prolongació de l'avinguda de l'Electricitat, completa la mobilitat rodada del sector, de gran centralitat metropolitana.

L’estratègia principal del projecte és la connexió dels espais cívics, que s’aconsegueix amb la prolongació de l’avinguda del Carme com a eix cívic principal. Aquesta articula els espais públics del projecte i els existents, juntament amb la ubicació de les plantes baixes comercials i la formalització de la rambla amb espais de transició.

Així, es genera tot un recorregut continu, tant amb les zones verdes com amb els equipaments, amb especial atenció a la compatibilitat de la infraestructura verda i la viària. Es manté la superfície de sistemes previstos i es rebaixa l’edificabilitat del conjunt de l’actuació de 2,2 prevista (edificabilitat bruta més elevada de totes les ARE) a 2,02 m2s/m2st., amb un traspàs de sostre residencial cap a terciari. La volumetria proposa-

da estableix un diàleg amb els teixits de l’entorn de Sant Ildefons i l’Hospitalet de Llobregat.

sector Av. Barcelona i Baix Llobregat i c.Fontsanta, dels Frares i Cireres

Sant Joan Despí

Aquesta modificació correspon a un sector de transformació que planteja la reconversió de dos edificis a mig construir, degut a la crisi immobiliària posterior al 2008, en habitatge protegit. Es tracta de dues parcel·les cadastrals, destinades a ús terciari i residencial lliure, amb tres propietaris però més de 340 entitats registrals diferents. Donat l’impacte sobre el paisatge urbà, que pot suposar un risc per a la seguretat urbana, i que Sant Joan Despí té manca d’habitatge protegit, l’adquisició per expropiació d’aquests béns per destinar-los a habitatge protegit es veu com a una oportunitat d’interès públic.

Abans d’adquirir-los s’estudia, d’una banda, si l’estructura executada no pateix cap patologia pel fet d’haver estat a la intempèrie durant anys. D’altra banda, si és possible la conversió a habitatge protegit de tres habitacions d’un edifici que s’ha executat amb un projecte d’usos terciari i residencial lliure, de dues habitacions i amb molta part exterior. I, en tercer lloc, si acceptaria la modificació de l’estat de càrregues que suposaria posar façanes als voladius.

Atès que els estudis tenen un resultat positiu, s’encarrega la modificació de planejament. En aquesta, es manté la mateixa clau i gàlibs però s’incrementa el nombre d’habitatges (de 76 a 115), s’ajusta la superfície de sostre permesa, i l’habitatge lliure passa a protegit. També es redueix el sostre terciari, que només es deixa a les plantes baixes. El projecte d’expropiació es fa pel procediment de taxació conjunta. Seguidament, l’Ajuntament fa un concurs públic

i s’adjudica per un preu lleugerament superior al d’expropiació.

Jornet Llop Pastor Arquitectes, Ajuntament de Sant Joan Despí

05 PMU de l’àrea 3.2 Hispània

Serveis tècnics d’Arquitectura i Urbanisme Ajuntament de Reus, Reus Desenvolupament Econòmic S.A., Reus Mobilitat i Serveis S.A., Lluis M. Serra

La proposta neix de la necessitat i voluntat d’augmentar el parc públic d’habitatges de Reus. Es tracta d’una àrea, antigament ocupada per l’empresa de cotxeres Hispània, ja identificada pel planejament vigent com a àrea a desenvolupar amb un pla de millora urbana degut a la necessitat de regeneració i l’oportunitat que presentava al ser gairebé l’últim buit urbà en una situació d’accés al centre.

Concretament, l’àmbit, d’uns 4.800 m2, es troba situat entre la primera i la segona corona de la ciutat, la que envolta el nucli antic i la que està formada pels passejos i la riera. També és el punt de trobada amb un dels eixos transversals que connecten la ciutat amb el territori, al qual es vol donar continuïtat.

L’ordenació proposada consisteix en un edifici residencial que fa façana a un nou espai públic, amb una planta baixa que s’enretira per relacionar l’equipament de l’interior d’illa amb la plaça i activar-la. A fi de trencar el perímetre i l’homogeneïtat del volum inicialment previst, es divideix l'edificació en tres blocs de diferents alçades per tal d'integrar-se amb les façanes de l’entorn, millorar la repartició de la captació solar per tots els habitatges i permetre respirar l’interior d’illa amb la disposició dels nuclis entre els blocs.

MPDU de les AREs de l’àmbit del Barcelonès, ARE de Sant Crist

Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme (Generalitat de Catalunya), Incasòl, Ajuntament de Badalona

L’àrea residencial estratègica de Sant Crist a Badalona, de transformació urbana, va ser concebuda pel programa de les ARE, derivat del Pacte nacional per a l’habitatge de 2007. Aquest, tenia l’objectiu de posar al mercat una gran quantitat d’habitatges, sobretot protegits, en poc temps. Des d’aleshores, la legislació ha evolucionat molt pel que fa a reserves de sòl en habitatge de protecció pública i a la qualificació perenne d’HPO i aquella estratègia s’ha mostrat ineficient. Tot i que la motivació inicial de la modificació és possibilitar el projecte d’una nova incorporació a la C-31, la proposta posa el focus en la millora de la qualitat urbana i dels habitatges.

L’ARE original definia una façana continua a la C-31 de planta baixa més cinc i acumulava els sistemes públics en els extrems. La nova proposta, en canvi, diversifica les zones verdes i augmenta del 77 % fins al 84 % la superfície destinada als sistemes públics. La fragmentació dels edificis i el joc de diferents alçades millora la qualitat de l'espai públic, així com les possibilitats tipològiques dels habitatges i les seves condicions d’assolellament.

D’altra banda, es guanya en superfície de façana, fet que encareix l'operació. Tots els habitatges són HPO i se n’augmenta la densitat, passant de 176 a 210 habitatges. El sistema d'actuació previst és per expropiació i l’administració actuant és el consorci entre l’INCASÒL i l’Ajuntament de Badalona. Pel que fa a la gestió, es considera un solar públic pels reallotjaments necessaris.

Badalona

MPGOU referent a les reserves de places d’aparcament

Caldes d’Estrac és un municipi residencial de la costa de l’Alt Maresme, a tres quarts d’hora de Barcelona en tren, tot i que l’estació està poc preparada per al transbord cotxe-tren, i amb unes bones connexions viàries —carretera N-II i autopista C-32—. Degut a la supressió del peatge de les autopistes i la bonificació del preu del ferrocarril, s’ha incrementat la pressió residencial en aquest municipi petit i sense sòl urbanitzable però amb possibilitats de densificació.

L’objectiu de la MPPGOU és ajustar la normativa urbanística vigent en tot allò que faci referència a les reserves obligatòries de places d'aparcament i no conflueixi amb l’assoliment dels objectius municipals de posar en valor el patrimoni edificat i el parc d’habitatges existents per mitjà de la rehabilitació, així com contribuir a la descarbonització i a la millora de la qualitat de la vida urbana per mitjà d’afavorir la mobilitat de vianants i la formació d’un parc d’habitatges de protecció pública.

La modificació abasta unes 270 parcel·les situades en la zona qualificada com a nucli antic. En la seva major part, aquestes parcel·les ja es troben construïdes amb un únic habitatge, i se les eximeix de les reserves d’aparcament en cas d’augment de densitat o rehabilitació. En relació als elements arquitectònics del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, la modificació puntual possibilita la rehabilitació dels elements on es desitgi dur a terme un canvi d’ús o un augment de la densitat d’habitatge que, fins ara, hagués requerit una major reserva de places

d’aparcament, molt difícil d’encabir als edificis catalogats o a les finques on es situen.

Albert de Pablo, Sílvia Compta, Ajuntament de Caldes d’Estrac

Caldes d’Estrac

MPGM per a l’obtenció d’Habitatge assequible

Aquesta modificació puntual determina un conjunt de mesures amb la finalitat de disposar d’un parc d’habitatges destinats a polítiques socials i donar compliment a l’objectiu de solidaritat urbana que estableix l’article 73 de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. L’aplicació d’aquestes mesures al municipi de Santa Coloma de Gramenet, té un potencial d’obtenció de 1.460 nous habitatges protegits.

Per una banda, es permet el canvi d’ús a habitatge de plantes baixes en edificacions alineades a vial (en densificació urbana semiintensiva) que donin front al sistema de carrers residencials i en els quals es preveu la compatibilitat de l’ús comercial, terciari o similars.

D’altra banda, en actuacions de gran rehabilitació, si hi ha un canvi d’ús de la totalitat d'un edifici amb volum disconforme o de més del 80 % del seu sostre, l'excés de sostre respecte al planejament vigent es destina a habitatge protegit genèric. A més a més, es pot incrementar la densitat de l'edifici a 70 m2st si la totalitat dels habitatges es qualifiquen d’habitatge protegit.

Per últim, en zones d’habitatge unifamiliar es considera la possibilitat d’incrementar en un habitatge, mitjançant la subdivisió d’habitatges existents, per tal de solucionar situacions en disconformitat urbanística i alhora resoldre situacions de recolzament familiar.

En tots els casos s’exigeix, en el tràmit d’atorgament de llicència, la concreció del destí parcial del sostre a la qualifica-

ció urbanística d’habitatge de protecció pública en la modalitat d’habitatge protegit genèric.

Gabinet d’Acció Territorial de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet

MEMÒRIA VIVA

Repensar el patrimoni en SNU 08a /

La denominació de SNU, encara vigent a la legislació urbanística, és un concepte negatiu que ens remet a la dicotomia històrica entre l'urbs i l’espai exterior: el camp com a no ciutat. El planejament territorial català supera aquesta denominació en negatiu i consagra en positiu els Espais Oberts, adquirint un rol de xarxa estructurant territorial.

La Llei de Paisatge, que normativitza una llarga praxi de protecció i valoració del SNU, defineix el paisatge com a un actiu del territori, enfront del tradicional paper de patrimoni estètic i passiu.

Si ajuntem la valoració dels Espais Oberts i la del Paisatge amb la definició de patrimoni a la Llei del Patrimoni cultural català com el conjunt de béns que constitueixen una herència insubs-

tituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures, convindrem que el SNU adquireix, globalment, la categoria de bé patrimonial, objecte de protecció.

Conseqüentment, Repensar el Patrimoni en SNU, ens ha de fer repensar el propi SNU, en tant que sistema complex a protegir, integrat per l’espai rural natural en sí mateix i com a contenidor del patrimoni edificat i, per extensió, com a receptacle del patrimoni immaterial generat al llarg de la història, des de la tradició popular fins al món de l’art i la cultura; així podem parlar de paisatges creatius, de paisatges de la memòria i de la reinvenció del lloc.

Dels sis projectes del bloc, el PEU Mas la Vila a la Vall de Bianya és el més

proper a la tesi plantejada: proposa la implantació d’un Centre de Recerca d’Arquitectura i Paisatge en un àmbit d’interacció creativa i diversa entre humanitat i natura, amb un plantejament de qualitat de la intervenció en el patrimoni paisatgístic i el patrimoni construït en SNU.

El Catàleg de construccions en SNU de Lleida té interès com a proposta de contenció per a possibilitar la gestió i control d’un territori molt pressionat. El PEU dels jardins de Cap Roig planteja l’ordenació coherent d’un àmbit de gran valor paisatgístic dependent d’administracions, planejaments i usos diversos. La incorporació dels elements de pedra seca al Catàleg de patrimoni de l’Arboç posa en valor els estudis elaborats al marge del planejament. La rehabilita-

ció de Can Carner a Castellar del Vallès planteja la incorporació d’usos diversos per a fer viable la conservació del patrimoni. La Guia per intervenir en el patrimoni arquitectònic del Parc Natural dels Ports, és fruit d’una anàlisi exhaustiva del patrimoni construït, que permet donar pautes d’intervenció coherents.

Retornant a la idea globalitzadora plantejada i atenent a les tensions generades en els Espais Oberts, per l’obligada convivència del sector primari, el patrimoni natural i el patrimoni arquitectònic, amb les grans infraestructures de transport viari i energètic, que ara s’incrementen amb els requeriments de les energies alternatives, se’ns presenta un nou repte: quan i com integrarem els parcs eòlics i fotovoltaics en aquest patrimoni repensat en SNU.

PEU Mas la Vila. Vall de Bianya

02

PEU del Catàleg de construccions situades en SNU. Lleida

03

PEU dels jardins de Cap Roig. Palafrugell i Mont-Ras 01

04

MPOUM per incorporar elements de pedra seca en SNU [...]. Arboç

05

Projecte en SNU per a la rehabilitació de la masia Can Carner. Castellar del Vallès

06

Guia per intervenir en el patrimoni arquitectònic del Parc Natural dels Ports

PEU Mas la Vila

RCR Arquitectes

Aquest projecte consisteix en un centre de recerca integral sobre l’arquitectura i el paisatge en sòl no urbanitzable. El pla especial pretén ser el marc que englobi i aglutini les diferents actuacions que s’hi volen dur a terme. El principal repte és trobar l’equilibri entre les necessitats del programa i de l’entorn, garantint la conservació d’una sèrie de preexistències i la convivència amb noves volumetries.

L’àmbit del pla comprèn unes 50 ha i està situat al veïnat de Santa Margarida de Bianya. S’hi troben dos edificis catalogats i el molí de la Vila, on es vol mantenir l’ús residencial destinat al turisme rural. La proposta pretén crear una sèrie de zones on s’ubiquen les diferents intervencions i contempla la definició d’uns paràmetres perquè sigui un document flexible, àgil i dinàmic a llarg termini. D’una banda, es reconeixen les edificacions existents i, d’altra banda, es creen unes àrees de possible implantació de les edificacions definides al Pla Especial Urbanístic i unes altres àrees per les edificacions futures, de manera que es possibilita l’execució mitjançant el tràmit de llicència d’obres municipal.

Concretament, es preveu un aparcament lligat amb l’espai d’accés d’una sola planta semisoterrada. Es recuperen tres naus agrícoles per destinar-les a tallers creatius I+D. I també es projecten les estances d’aire, de fusta i de terra, espais que busquen la integració amb la natura.

La Vall de Bianya

PEU del Catàleg de construccions situades en SNU

El municipi de Lleida, amb una extensió més gran que la comarca del Barcelonès, té entorn del 90 % del territori en SNU, on s’hi troben unes 10.000 construccions de les quals un miler són residencials. Ara bé, al municipi de Lleida hi ha una forta pressió urbanística de la ciutat cap a l’horta i la possibilitat d'utilitzar aquest catàleg pot ajudar a mantenir la dualitat horta-ciutat.

El SNU lleidatà és un territori amb quatre paisatges molt diferenciats: l’horta, els regadius tradicionals històrics o el regadiu contemporani, les zones de secà i espais d’interès natural. Cadascun d’ells amb unes construccions, unes característiques i unes densitats edificatòries molt diferents. Així, per exemple, l’horta té una ocupació més intensa i en canvi a les zones de secà pràcticament no hi ha construccions.

El pla va elaborar una anàlisi arquitectònica, paisatgística, antropològica i simbòlica de les construccions en SNU a través del cadastre, la fotografia aèria i els treballs de camp. Davant la impossibilitat d’un catàleg exhaustiu, es van seleccionar una quantitat de construccions gestionables de conjunts de caràcter exemplar, així com també, pel seu caràcter històric, BCIN i BCIL o construccions anteriors a 1800 que han mantingut el seu volum. Amb l’anàlisi d’aquestes construccions es van establir i definir uns criteris arquitectònics i patrimonials flexibles per elaborar el catàleg, sempre obert a revisió.

Joan Ganau, Ramon Queralt, Eduart Antorn, Frederic Lorente, Daniel Paül, Montserrat Carbonell, Ajuntament de Lleida

Lleida

PEU dels jardins de Cap Roig

Palafugell i Mont-Ras

MIRAG Arquitectura i Gestió, Fundació ‘La Caixa’

Els jardins de Cap Roig, entre els termes municipals de Palafrugell i Montras, són un espai de gran importància paisatgística, històrica i natural. Es troben afectats per diversos plans, entre ells, el PEIN i el PDUSC. El pla pretén ordenar els usos ja existents i afegir-ne de nous ja que el programa actual (els jardins, alguns equipaments i el festival de Cap Roig) és molt indefinit i estacional, aportant-li molta activitat a l’estiu i pràcticament activitat nul·la a l’hivern.

Així doncs, pel que fa a les edificacions existents, la proposta les reconeix, les cataloga i hi introdueix capacitat d’augment per poder albergar noves activitats com l’ampliació del castell amb un auditori del poblat aprofitant hivernacles en desús o la restauració de la pedrera. També juga amb la topografia perquè no computin a nivell de superfície.

Pel que fa a la proposta de l’entorn, s’analitzen els camins dels jardins per establir-hi un lligam amb el camí de ronda de manera adaptada a la topografia. També s’estudia acuradament la vegetació, assenyalant allà on cal actuar contra la presència de vegetació invasora.

arquitectònic urbanístic de l'Arboç

L’Arboç

El municipi d’Arboç està envoltat de vinya i reuneix una setantena de barraques de pedra seca construïdes amb la finalitat de donar refugi tant als animals com als pagesos, per treballar al camp i per guardar les eines. Ara bé, les barraques també han de conviure amb les línies d’alta tensió, carreteres, etc. i això provoca, moltes vegades, la seva degradació.

És per això que a 2016 es va acordar l'inici dels tràmits per declarar BCIL les barraques de pedra seca, marges, pous i cocons. I, conseqüentment, es va fer la modificació puntual del POUM, per incorporar els elements de pedra seca en SNU en el catàleg de patrimoni arquitectònic urbanístic de l’Arboç i establir mesures i regulacions per garantir el seu manteniment.

Així, pel que fa al catàleg de patrimoni, s’inclouen una sèrie de fitxes descriptives de les barraques (tipus, ús actual, estil, croquis, nivell de protecció, etc.). D’altra banda, es modifiquen dos articles de la normativa per tal d’incorporar les barraques de pedra seca en bon estat de conservació com a béns catalogats BCIL i aquelles en estat deteriorat com a BPU. També es defineix el tipus d’obres i actuacions sobre aquests elements perquè es segueixin les tècniques originals de construcció pròpies de l’Arboç. Així mateix, s’estableix una àrea perimetral de protecció de vint metres de radi per cada barraca per tal de protegir-ne els valors històrics i culturals.

Serveis Tècnics municipals de l’Ajuntament de l’Arboç

Patrimoni inventari o guia patrimonial, BCIL, BPU

paraules clau instruments municipal abast

Projecte en SNU per a la rehabilitació de la masia Can Carner

Castellar del Vallès

SomHabitat, Can Carner Coop d'habitatge SCCL

La masia de Can Carner, de 1.300 m2 de superfície i 10 ha de terreny, es troba en sòl de protecció preventiva i envoltada completament de sòl urbà. La seva grandària, situació i el fet de formar part del catàleg de patrimoni, dificulta la seva compra i emprenedoria d’algun projecte.

Per això, es planteja com a ús una cooperativa d’habitatge. La cooperativa es compromet a una rehabilitació de l’edificació, optimitzant l’estructura per a la col·locació dels diferents usos privatius (habitacions, banys,…) i comunitaris (cuina, etc.). I, així mateix, es compromet a fer-se càrrec de les feixes d’ametllers i els projectes agroecològics.

espais oberts rehabilitació ús agrari habitatge en SNU habitatge en cessió d’ús patrimoni arquitectònic

despoblament

Programes com aquest susciten gran debat en relació a què és un habitatge, quins serveis ha d’incorporar per obtenir una cèdula, com ara la cuina, i la possibilitat de serveis compartits. Arran d’aquest projecte, es va concloure que hauria de ser el catàleg de masies el que permeti aquest tipus d’usos. La implementació de cooperatives en cessió d’ús ha de poder permetre la restauració del patrimoni en desús, així com el repoblament i l’activitat econòmica del sector primari. ponència

enllaç al projecte

Guia per intervenir en el patrimoni arquitectònic del Parc Natural dels Ports

El conjunt de construccions associades a la pràctica d'activitats agrícoles, ramaderes i forestals constitueixen un llegat arquitectònic, cultural, etnològic i paisatgístic del massís dels Ports, espai natural protegit. Són edificacions amb elements estilístics poc rellevants, però amb una gran racionalitat quant a l'ocupació del territori, els sistemes constructius i els materials utilitzats.

Ara bé, l'abandonament de les activitats agràries, les intervencions poc afortunades, juntament amb l'ús de nous materials, han provocat durant els darrers anys la destrucció progressiva d'aquest patrimoni. Per revertir aquesta dinàmica i amb l'objectiu de protegir i conservar aquests elements patrimonials, es van planificar diferents accions que comprenen des de l'inventariat i la caracterització de les construccions a través d’una guia fins a la restauració del Mas de Burot, exemple d'intervenció arquitectònica i recurs turístic d'interès cultural i etnològic.

El Manual per a la intervenció en el patrimoni arquitectònic del Parc Natural dels Ports, publicat el 2016, es tracta d’una guia consensuada de bones pràctiques adreçada a tècnics i professionals del sector de la construcció, tècnics de l'administració i particulars que hagin d'intervenir d'alguna manera en les construccions tradicionals. És una publicació de petit format, pràctica i senzilla, que descriu les característiques, els sistemes constructius i els materials utilitzats a l'arquitectura tradicional dels Ports i aporta indicacions per a una correcta intervenció.

Per elaborar-la, entre els anys 2003 i 2014, es va realitzar un inventari geolocalitzat i es va documentar el miler de construccions existents (masies, casetes de camp, corrals, ermites, molins, etc.) a l'àmbit de l'ENPE (Espai Natural de Protecció Especial). El 2014, es van analitzar aspectes més tècnics i de caracterització arquitectònica per determinar els sistemes constructius i els materials utilitzats, per mitjà de l’examen de més de 3.000 fotografies històriques i entrevistes a alguns dels darrers pobladors del massís dels Ports.

ponència Àgora’22

Òscar Benet, Ana Àvila, Parc Natural dels Ports

Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Alfara de Carles, Paüls, Roquetes, Tortosa, Mas de Barberans, La Sénia enllaç al projecte

Patrimoni inventari o guia patrimonial

paraules clau instruments territorial abast

escala

oberts localització

rehabilitació patrimoni arquitectònic

MEMÒRIA VIVA

Repensar el patrimoni urbà

Devaluada la concepció romàntica del patrimoni arquitectònic, basada principalment en l’historicisme i en principis d’exaltació patriòtica, l’any 1914, el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona, va iniciar la tasca sobre el Patrimoni, enfocada encara en l’arquitectura històrica, però també en els àmbits urbans relacionats amb declaracions de conjunts monumentals.

La Carta d’Atenes, manifest del IV Congrés del CIAM que, com a document fundacional de l‘urbanisme modern, en el capítol dedicat a Conservació del Patrimoni i l’Entorn Natural, també reconeixia la importància de preservar el patrimoni històric i cultural de les ciutats, va ser fonamental en la reconstrucció de la postguerra mundial. Malgrat la implicació del GATCPAC en aquest moviment, la Guerra Civil i la posterior dictadura van avortar la seva aplicació al nostre país.

La Llei del Sòl de 1956 que preveia la redacció de Catàlegs, només s’aplicà a Barcelona i amb resultats prou deplorables. La Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català té el seu antecedent en la Llei de conservació del patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya, de 1934, però cal ressaltar també la influència del Servei per la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català, constituït en el marc del Congrés de Cultura Catalana (19751977), en la política de Patrimoni de la democràcia.

Assumides per la Generalitat les competències en urbanisme, s’inicià un ample procés de redacció de planejament, entre el qual, gran quantitat de plans especials de catàleg, on s’incorporaren els moderns conceptes d’intervenció en el patrimoni arquitectònic urbà, experimentats a Europa, a Itàlia sobretot, i on entren en valor els conjunts urbanístics amb propostes innovadores en els nuclis històrics.

Ara, la qüestió migratòria, la crisi de l’habitatge, la gentrificació, la pressió turística, el canvi climàtic i la mobilitat urbana, en un context socioeconòmic capitalista, ens obliguen a incorporar aspectes de reflexió que incideixen enormement en el repensament del patrimoni urbà. Els exemples recollits en aquest bloc en són una mostra.

Les dues modificacions del PGM, una al Casc Antic d’Horta i l’altra a l’entorn del Turó de la Font de la Guatlla, intervenen en el patrimoni urbà, modificant paràmetres urbanístics, com l’edificabilitat, per possibilitar el manteniment de l’estructura urbana històrica i la pervivència de tipologies edificatòries tradicionals. També afegint-hi criteris d’ordenació de l’espai públic i de l’arquitectura, proposant noves catalogacions i incidint en política de dotacions i d’habitatge per evitar la gentrificació.

· Les dues intervencions en àmbits industrials: la MPGM a l’illa delimitada pels carrers Danubi i Cardenal Reig a Barcelona i la MPGO del sector de la Fàbrica Guasch a Capellades, aposten per la conservació de les seves tipologies. En el primer cas, es manté l’edifici industrial i els habitatges de la colònia com a conjunt patrimonial, actuant en l’espai públic a escala de barri i a escala de ciutat. En el segon, qualificat com a BCIL i inserit en la trama urbana, es proposa el canvi d’ús a residencial, que comporta la creació d’habitatge protegit i la cessió d’espai lliure que complementa l’existent.

01

MPGM de l’àmbit del Casc Antic d’Horta, de la Pl. Barcardí [...]. Barcelona

02

MPGM en l’entorn del Turó de la Font de la Guatlla. Barcelona

03

MPGM a l’illa delimitada pels c. Danubi [...] i MPE de Protecció de Patrimoni[...] Barcelona

04

MPGO del sector de la “Fàbrica Guasch”. Capellades

Salses i, dels àmbits discontinus de les cases de Periodistes

Barcelona

Direcció de Serveis de Planejament i Direcció d’Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona

Aquesta modificació puntual reconeix i protegeix el casc antic de la vila d’Horta a Barcelona. En concret, pretén conservar al màxim el teixit històric, preservar les relacions socials, catalogar els béns patrimonials no recollits en l’anterior catàleg, identificar els recursos hídrics i vegetals, i frenar el procés de gentrificació.

A Horta, les traces de rieres i torrents marquen la seva estructura urbana. El barri ha viscut el pas d’agrícola a palaus senyorials i urbanitzacions de masies d’estiueig. L’àmbit d’aquesta modificació suposa el 21 % del districte però engloba aproximadament el 80 % d’edificació històrica.

La diagnosi diferencia l’edificació tradicional poc alterada de l’alterada irreversiblement, i la contemporània, així com els espais verds segons el seu tipus d’arbrat, enjardinament, etc. Així, es detecten elements patrimonials a incorporar al catàleg existent: una dotzena d’edificacions tradicionals, nous entorns com les agrupacions de cases en filera o de cases jardí, i el patrimoni subterrani, com ara la mina de Can Travi. Aquests elements patrimonials se’ls identifica com a oportunitats estratègiques, on implementar habitatge o usos dotacionals. També, s’identifiquen les edificacions fora d’ordenació, les quals generen afectacions. I, a més a més, es defineix un àmbit de protecció més precís, en el qual les edificacions tradicionals suposen un 65-70 %.

Es treballa amb microcirurgia urbanística. S’ajusten les zones i els paràmetres de regulació; s’estableixen criteris

d’ordenació de façana, composició, d’acabats, colors, etc.; i s’ordena a nivell d’espais lliures i edificació. Per exemple, es genera una nova porta d’Horta al voltant de la plaça de Santes Creus, es redueix fins a 23.000 m2 del sostre previst per PGM, a la zona 15 es precisa el manteniment de l’estructura urbana o s’estableix el retorn a edificacions unifamiliars a la Font d’en Fargas.

MPGM en l’entorn del Turó de la Font de la Guatlla

Barcelona

Direcció Serveis Planejament de l’Ajuntament de Barcelona

A l’entorn del Turó de la Font de la Guatlla, als peus de Montjuïc, es localitza un barri amb el mateix nom amb un gran sentiment de pertinença i arrelament. Es tracta d’un barri amb gran heterogeneïtat morfològica, manca d’espais lliures i molt pendent que fa inaccessible Montjuïc. El PGM hi preveia un nou viari i edificació que suposava l’enderrocament d’edificis existents i el trasllat de famílies, raó per la qual es planteja aquesta modificació.

Així doncs, la modificació persegueix conservar l’estructura urbana i edificatòria tradicional pel que estableix normes de regulació de l’edificació adients per a la morfologia i tipologia del teixit consolidat. Per exemple, al passatge de Sant Ferriol es crea una façana lateral.

Pel que fa al règim urbanístic, ajusta les qualificacions del planejament, considerant la realitat consolidada i garantint la reserva de sistemes necessaris, així mateix, preveu sostre addicional amb destí d’habitatge per actuacions d’iniciativa pública en sòls de titularitat municipal. En aquest sentit, la proposta reforça l’accés a la muntanya de manera més directa i amable i aconsegueix verd en la desafectació de sòl qualificat de viari, aprofitant el turó ja existent, proper al teixit.

Per últim, s’estableixen determinacions del pla per al seu procés de desenvolupament i mesures per tal d’evitar la gentrificació dels residents. En concret, qualifica els habitatges a conservar com a protegits, de manera que congela el seu valor, i introdueix zones de tanteig i

retracte per controlar el preu de venda o transmissió.

MPGM a l’illa delimitada pels c. Danubi, Cardenal Reig, [...] i MPE de Protecció

patrimoni arquitectònic historicoartístic

Direcció de Serveis de Planejament i Direcció d’Actuació Urbanística de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona

Aquesta modificació intervé en un àmbit de 2,6 ha amb preexistències d’una colònia industrial, que es troba en un entorn d’edificis molt alts i blocs aïllats amb espais interblocs. Si bé la proposta del PGM era generar un gran equipament i obrir-lo a vialitat rodada, sense atendre els elements patrimonials, aquesta no s’ha dut a terme i és per això que s’obria l’oportunitat de replantejar-la.

La nova proposta manté el recinte industrial en la seva integritat amb gran part dels habitatges existents i els espais de pati que permeten generar una plaça, entenent el seu valor arquitectònic com a conjunt. Respon a una doble escala; per una banda, la de barri, mantenint el caràcter del lloc i generant espais de trobada; i per altra, l’escala de ciutat, integrant-lo en el projecte d’eixos verds de Barcelona i generant una petita superilla. Això ha estat possible a través del reconeixement de les edificabilitats existents, actuacions de dotació, i l’expropiació per part de l’Ajuntament.

paraules clau instruments escala menor abast

MPGO del sector de la “Fàbrica Guasch”

L’edifici de la Fàbrica Guasch es troba buit des del 1990 per l'obsolescència de l’activitat industrial que s’hi desenvolupava i la inadequació per a les activitats per les que inicialment va ser construït. Resulta evident el perjudici que causa el manteniment de l’edifici en desús i també el procés de deteriorament que ha afectat l’edifici, especialment tenint en compte el seu valor arquitectònic, en tant que BCIL.

La modificació proposa un canvi d’ús, d’industrial a residencial, de part del complex industrial, que garanteixi la seva protecció i manteniment futur, salvaguardant estrictament la seva volumetria, composició de façanes, materials de construcció, aspecte i cromatisme originals. Amb les millores necessàries per a l’adaptació al nou ús, com ara la introducció d’altells per aprofitar l’altura lliure entre forjats, que resulta excessiva per a l’ús residencial, i una lleugera ampliació vertical del forat de les finestres. La intervenció suposa també la demolició dels volums i elements afegits que no formen part de l’edifici protegit.

A més a més, es preveu el manteniment i rehabilitació de l’edifici secundari de telers, amb façana al carrer Sant Ramon. Totes les obres s'adeqüen als criteris de rehabilitació i restauració que deriven de l’inventari i de la protecció arquitectònica a la que estan sotmeses per la consideració de l’edifici en tant que BCIL.

D’altra banda, s’atenen els requeriments legals de les actuacions de transformació urbanística de dotació, que suposen la cessió com a parc públic d’una part del jardí de la casa Guasch, situada davant de la fàbrica. A més a més, el canvi d'ús ajuda a sufragar el dèficit de l’oferta d’habitatges assequibles i amb protecció oficial de Capellades i el conjunt de la comarca de l’Anoia.

ponència Àgora’22

Amador Ferrer, Nico Aparicio