Issuu

01a /

MODEL URBÀ Replantejar el territori

En la seqüència històrica del desenvolupament dels pobles i ciutats, són moments d’especial transcendència aquells en que la civitas (la societat, la població...) reflexiona sobre el que la urbs (la ciutat construïda) ha arribat a ser. I, a partir d’aquesta reflexió, decideix com continuar el seu camí, reconsiderant, en major o menor mesura, els seus objectius i les pautes per acostar-s’hi. En termes legals i administratius, són aquells moments en què es redacta i es tramita l’instrument que regula urbanísticament l’ordenació de tot l’espai del municipi. Aquest instrument, definit per la legislació urbanística, és actualment el POUM, per bé que en alguns municipis perviuen instruments anteriors (Pla general d’ordenació urbana —PGOU—, Normes Subsidiàries —NNSS—) encara no revisats. 44

Els projectes inclosos en aquest capítol són set POUM, que aborden íntegrament l’ordenació del municipi, i una Modificació del POUM que representa també un cert replantejament d’una part substancial de l’espai municipal. Hi ha dos municipis (Vic, Valls) que són capitals comarcals, més un tercer (Mollet) que és també un node territorial; un municipi (Sant Quirze del Vallès) principalment residencial, en un context de fluxos metropolitans; tres municipis (Olivella, Navata, Copons) de menor però molt distinta població: 5000, 1200, 330 habitants respectivament, i en situacions territorials també molt diverses. Finalment, l’Ametlla de Mar que centra el seu replantejament en les urbanitzacions que configuren bona part dels seus teixits urbans.

Cal recordar que avui a Catalunya l’elaboració d’un POUM és sempre la revisió d’un pla municipal anterior, i que les propostes del nou POUM són en una bona proporció correccions de les determinacions gràfiques i normatives de l’ordenació anterior, llevat de les àrees consolidades amb bona salut urbanística. Aquests POUM s’han elaborat i tramitat sota la vigència dels Plans territorials parcials de Catalunya (PTP) i han hagut de respectar el marc normatiu d’aquests, en especial pel que fa a la protecció dels espais oberts i a les limitacions a l’extensió urbana que estableixen les estratègies de desenvolupament dels PTP. En tot cas, es pot dir que, a més del compliment de les obligacions normatives, els POUM expressen una clara sin-

tonia amb els criteris de planejament territorial i amb l’evolució cultural cap un major respecte als valors del territori i la ciutat. Són comuns les propostes de millora de l’ordenació del no urbanitzable, de supressió d’urbanitzables no sostenibles, de millora de les compatibilitats d'ús, de protecció dels béns patrimonials, de provisió d’habitatge assequible (especialment Mollet), de protecció de la salut ciutadana (Vic), de reforçament de centralitats, etc. En dos municipis (Olivella, L’Ametlla de Mar) es fan propostes importants de reintegració de teixits de baixa densitat, herència d’altres moments, en les que sempre cal un plus de realisme però sense abdicar dels principis funcionals i ambientals inexcusables.

Avanç del POUM de Sant Quirze del Vallès

POUM de Vic

POUM de Valls

POUM d’Olivella

MPOUM DT8 [...] urbanitzacions històriques. Ametlla de Mar

POUM de Copons

POUM de Navata

POUM de Mollet del Vallès

Model urbà. Replantejar el territori

01 Avanç del POUM de Sant Quirze del Vallès Sant Quirze del Vallès Jornet Llop Pastor Arquitectes, Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

La redacció del nou POUM de Sant Quirze del Vallès neix d’una revisió del pla general del 2000 que tenia una visió expansiva del municipi. Sant Quirze, compost d’un teixit eminentment unifamiliar i d’uns polígons industrials amb algunes activitats obsoletes i bastants solars lliures, es troba envoltat d’infraestructures i compta amb un bon estàndard de sistema d’espais lliures i d’equipaments. L’avanç del POUM, a partir d’unes bases programàtiques, defineix les fortaleses del municipi: cruïlla territorial del Vallès, vila verda i equipada, poble de qualitat en la residència, els serveis i l’activitat, i municipi per la sostenibilitat. Les directrius estratègiques del pla consisteixen en potenciar els espais lliures i el sòl no urbanitzable, reorientar el model de creixement i del projecte urbà, apostar pel creixement interior i la requalificació urbana, mantenir i millorar l’oferta d’equipaments i espais lliures, i integrar el patrimoni en el projecte del municipi. Per tal d’abordar aquests objectius, les línies projectuals són: ordenar les infraestructures de la mobilitat urbana i territorial, integrar el patrimoni i el paisatge en l’entorn, estructurar la vila a partir dels torrents i els espais lliures, equipar el poble de forma equilibrada i integral, dimensionar de forma qualitativa i quantitativa el projecte urbà, i ajustar la regulació de l’edificació i la qualificació del sòl. Concretament, des de l’òptica territorial condicionada pel PTMB 2010, es fixen importants connectors territorials, com el Camí dels Monjos i la via verda per la serra de Galliners, així com actuacions 46

puntuals com la del Torrent de la Betzuca on es traslladen aprofitaments. També es desaconsella mantenir algunes de les infraestructures previstes com la Ronda Est. Des del punt de vista de l’estructura urbana, es posa l’èmfasi en els torrents com a connectors de totes les places i peces verdes fins a la serra de Galliners. Per últim, des de l’òptica del projecte urbà, es proposa incrementar l’habitatge plurifamiliar amb el corresponent habitatge protegit, introduir una proposta d'habitatge cooperatiu, així com reduir l'estàndard de la densitat d’habitatge. També es proposa densificar el punt de l’estació amb una nova centralitat urbana, i es defineixen alguns fronts unitaris que es volen preservar.

creixement interior centralitat urbana estructura blava

connectivitat ecològica habitatge protegit

habitatge assequible habitatge en cessió d’ús

patrimoni arquitectònic

paraules clau instruments

Qualificacions requalificació

abast municipal escala M

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Model urbà. Replantejar el territori

02 POUM de Vic

Vic Pere Solà, Ajuntament de Vic

L'objectiu principal del pla és ajustar el model urbà amb una menor ocupació del sòl i integrar els entorns urbans i rurals, així com incorporar els conceptes de ciutat saludable i d’infraestructura verda. Totes les actuacions previstes s’orienten a millorar la salut dels habitants del municipi. Així, conjuntament amb la Universitat de Vic, s’han analitzat uns determinants i uns indicadors de la salut per tal d’avaluar l’impacte de les actuacions i fer-ne el seguiment.

catàleg de masies i cases rurals per així contribuir a fixar la població per tal de garantir la seva guàrdia i custòdia.

A més a més, s’introdueix el concepte de campus ciutat per potenciar la regeneració urbana i es reforça la presència de la universitat pel seu paper fonamental en el desenvolupament de la ciutat. Així mateix, la vocació plurimunicipal del pla es concreta en una estructura viària acordada amb els municipis del voltant i en la creació de sòl d’activitat econòmica per a tota la plana. Es produeix un canvi de model que posa en valor els entorns rurals de valor productiu i desclassifica gran part del sòl urbanitzable del projecte d’extensió urbana que preveia el planejament anterior, ajustant-lo al creixement demogràfic previst. Així mateix, es té en compte la inundabilitat a l'hora de classificar els sòls i delimitar els urbanitzables i s’aposta per la reconversió del riu Mèder, fins ara un espai fronterer entre barris amb diferències socioeconòmiques, per esdevenir un corredor biològic, social i ecològic, equipat. D’altra banda, el pla eixampla al màxim possible els usos que es poden dur a terme sobre el territori mitjançant el

creixement interior espais oberts restauració ambiental

estructura blava connectivitat ecològica

paisatges agraris regeneració urbana ús agrari ús d’activitat econòmica usos en snu

patrimoni arquitectònic

paraules clau instruments

Qualificacions desclassificació

Patrimoni catàleg de masies Seguiment indicadors

abast municipal escala L

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Model urbà. Replantejar el territori

03 MPOUM DT8 definició d’elements urbanístics a les urbanitzacions històriques Ametlla de Mar Albin Arquitectes S.L.P., Ajuntament de l’Ametlla de Mar

A Catalunya, són moltes les urbanitzacions històriques dels anys seixanta i setanta amb dèficits d’urbanització que tenen problemes per desplegar-se. Des de 1978, els serveis viaris i els espais lliures de les urbanitzacions han de ser públics i, per tant, deixen de ser objectes de dret privat, decauen els deures de conservació privats i els ajuntaments s’han de fer càrrec dels vials i la resta de sistemes, com el sistema de sanejament. En el cas de l’Ametlla de Mar, es tracta de quatre urbanitzacions sense sistema de sanejament mitjançant clavegueram i amb uns 1.500 habitatges pendents de construir. A cap d’elles se'ls hi pot donar llicència d’edificació ja que són parcel·les que no són solars, és a dir, que no tenen els serveis urbanístics bàsics, com el sistema de clavegueram. Com a solució, es planteja com a servei urbanístic bàsic en aquestes urbanitzacions històriques el sistema de depuració autònom. Es proposa com a disposició transitòria excepte a la urbanització Sant Jordi, on es planteja com a definitiva, ja que són parcel·les de 3.000 m2 que fan inviable el sistema de clavegueram. Així, la MPOUM es redacta amb l’objectiu d’introduir la disposició transitòria per possibilitar el sanejament autònom i fer viable el desenvolupament de les parcel·les pendents de construir a urbanitzacions sense sanejament. Aquesta modificació va topar amb una prescripció de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que exigia una entitat responsable d’abocaments. 48

nous creixements

teixit històric sistema de sanejament

paraules clau instruments

Prescripcions disposició transitòria

abast municipal escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Model urbà. Replantejar el territori

04 POUM de Navata

Navata Taller d’Arquitectura i Territori S.L.P., Ajuntament de Navata

Navata és un municipi empordanès, de caràcter agrari i de 1.300 habitants, situat entre els rius Manol i Fluvià. Està format per un nucli històric, el golf de Torremirona i dos nuclis rurals, i es troba fortament condicionat per la N-260 que uneix Olot i Figueres. La xarxa de camins amb els municipis veïns, així com entre els propis nuclis del municipi, és escassa. Depèn fortament de Figueres, sobretot en relació als serveis, tot i que té un superàvit d’equipaments. Les estratègies que planteja el POUM sobre el territori consisteixen en fer compatibles els nivells de protecció dels elements que fixa el pla territorial (agrícoles, masses boscoses i entorns humits) amb els usos potencials reals (planes agrícoles, terrapins, planes al·luvials). Pel que fa a la xarxa viària territorial, s’omet la variant que proposa el pla territorial i que travessaria la plana agrària, i s’estableix una xarxa de camins (per a bicicleta o de vianants) que afavoreix les relacions amb els nuclis veïns. Pel que fa a les estratègies sobre l’espai públic, cerquen un canvi de paradigma sobre la mobilitat del municipi sense haver de refer grans infraestructures. Consisteixen en implantar la circulació rodada perimetral al centre, amb una àrea estratègica d'aparcament i una xarxa segura de vianants a tot el nucli antic, ben connectada amb les zones d’equipaments i amb els camins, així com la millora de les condicions del transport públic.

Finalment, pel que fa a les estratègies sobre dinàmiques territorials i activitats, aquestes es centren, per una banda, en limitar i concentrar el creixement residencial en dues zones que completen l’anella perimetral rodada i consoliden la connexió amb Torremirona. I per l’altra, es proposen una sèrie d'accions per potenciar l’activitat econòmica del municipi, com condicionar l’antiga carretera per millorar el comerç i els serveis, es delimita una àrea específica d’activitats o s’estableixen normatives zonals per facilitar la compatibilitat d’usos, introduint l’ús comercial en zones unifamiliars.

creixement interior mobilitat activa

ús d’activitat econòmica mixtura d’usos

paraules clau instruments

Qualificacions compatibilitats

abast municipal escala S

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’19

expedient RPUC

Model urbà. Replantejar el territori

05 POUM de Valls

Valls Jornet Llop Pastor Arquitectes, Ajuntament de Valls

Valls és la capital de l’Alt Camp, una ciutat emmurallada entre tres torrents, amb molt patrimoni en el seu interior. Té 25.000 habitants. El municipi ha tingut un gran desenvolupament de sòls industrials de la mà de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i, en canvi, únicament s’han desenvolupat dos sectors residencials. La revisió del seu pla general de 1988 es fa amb un consens polític i amb un interès especial pel patrimoni, pel sòl no urbanitzable i pels torrents, incorporant les directrius que defineix el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Amb la revisió, es donen d'alta noves edificacions al catàleg, amb una mirada atenta sobre el patrimoni industrial no contemplat fins ara. Pel que fa al dimensionat de l’oferta de nous habitatges, es fa en coherència al resultat de participació ciutadana que compta amb un ampli consens per un model de creixement moderat, amb una previsió d’uns 4.500 nous habitatges. Així, es concreten els plans de reforma interior i, pel que fa al sòl urbanitzable, es mantenen dos sectors, i es proposa que tota la resta de sòl d’extensió sigui sòl urbanitzable no delimitat, condicionat al desenvolupament dels Plans de millora urbana (PMU) del nucli, que són l’interès principal. D’altra banda, es proposa un pla especial sobre els tres torrents de la ciutat que fa anys que es volen recuperar com a parcs. S’inclouen possibles ampliacions de l’àmbit amb zones verdes adjacents, l’anul·lació dels col·lectors per sanejar els torrents, i la millora del contacte amb el sòl no urbanitzable. 50

En darrer terme, s’introdueix un canvi metodològic en el tractament del sòl no urbanitzable que vol transitar cap a un exercici de planificació en funció de la vocació del sòl, mitjançant la qualificació de grans àrees amb característiques uniformes d’acord amb les unitats del paisatge. També es recull la complexitat a petita escala a través d'establir components de qualificació que fan possible la seva gestió, amb una lectura dinàmica que va des del sòl agrícola de regadiu a un bosc madur amb molta biodiversitat. Així mateix, s’orienten les noves edificacions cap a espais menys pressionats i es defineixen les ocupacions i les dimensions bàsiques per gestionar bé el sòl i donar els mecanismes per establir les activitats en funció de la seva vinculació al sòl o de les externalitats pel que fa a les activitats ramaderes.

creixement interior espais oberts restauració ambiental

verd proximitat estructura blava connectivitat ecològica

unitats del paisatge paisatge agrari ús agrari

usos en snu patrimoni arquitectònic

paraules clau instruments

Gestió d’execució

Qualificacions requalificació

sectors, condicions de desenvolupament

abast municipal escala M

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’19

expedient RPUC

Model urbà. Replantejar el territori

06 POUM d’Olivella

Olivella Pons-Julian S.L.P., Indret Serveis Juridics S.L.P., ADEDMA Consultoria i Serveis S.L., Ajuntmaent d'Olivella

Olivella és un municipi del Garraf, amb poc menys de 5.000 habitants, caracteritzat per habitatges de baixa densitat, molt d’espai verd protegit i amb una proporció de vial públic per habitant extraordinària. Això va comportar una redefinició del POUM, amb la voluntat de desclassificar sòl i aprofitar els avantatges de la baixa densitat, és a dir, una estructura parcel·lària gran, dispersa i poc densa. Per una banda, el nou POUM elimina el 12 % dels habitatges previstos i no contempla cap sòl urbanitzable, reduint el 12 % de sòl classificat, que passa a sòl no urbanitzable. Els processos reparcel·latoris estaven tots aprovats però cap d'ells estava inscrit. L’Ajuntament assumeix la gestió per cooperació de totes les urbanitzacions sense excepció i actualitza els projectes d’urbanització, finançats per mitjà de contribucions especials i amb una previsió en el pressupost municipal a llarg termini. De l’altra, simplifica la normativa urbanística, admet la mixtura d’usos en el teixit residencial, categoritza la xarxa viària segons intensitat d’ús, promou l’aparcament en zones privades, millora els paràmetres d’ordenació evitant impactes topogràfics i estableix una sèrie de mesures d’ecoeficiència i estalvi de recursos. Concretament, pel que fa a l’eficiència energètica de les edificacions, s’estableix l’obligatorietat de l’etiqueta A per a les noves edificacions i la C per a les reformes, així com l’obtenció de la meitat de la demanda energètica mitjançant sistemes d’energies renovables. Per l’estalvi d’aigua, és obligatòria

la reutilització d’aigües grises, la recollida d’aigües pluvials i el reaprofitament pel reg. D’altra banda, s’estableix com a obligatòria una reserva d’espais per a triatge i emmagatzematge, compostatge obligat i reserva d’espais per la trituració, tractament i absorció de restes de poda. Per acabar, un sistema de depuració i sanejament autònom i individual, amb infiltració immediata a la pròpia parcel·la, una mesura pionera a Catalunya que suposa un canvi legislatiu molt important.

creixement interior mixtura d’usos teixit unifamiliar

eficiència energètica sistema de sanejament

paraules clau instruments

Paràmetres ordenació i/o edificació, obligacions energètiques en edificació Gestió d’execució sistema de compensació per cooperació

abast municipal escala S

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’21

expedient RPUC

Model urbà. Replantejar el territori

07 POUM de Copons

Copons AAUP Arquitectes, El Risell, Ajuntament de Copons

Copons és un municipi de la comarca de l’Anoia, situat a la confluència del riu Anoia i la riera de Sant Pere. El seu territori constitueix un mosaic agroforestal de gran valor paisatgístic, dins de la unitat de paisatge de la Conca d’Òdena. Per la seva morfologia, l’agricultura es va desenvolupar en bancals de pedra seca, element de gran valor patrimonial, però l’abandonament d’aquests conreus ha fet que el bosc acabés colonitzant-los. El POUM proposa recuperar-los per a un conreu artesanal de la vinya. També pel seu gran valor patrimonial, destaquen l’edifici de la Rectoria de Copons, amb protecció com a Bé cultural d'interès local (BCIL), així com el jaciment arqueològic del Castell de Copons, amb grau de Bé cultural d'interès local (BCIN), a banda de tot el nucli urbà. Copons, un micropoble de 333 habitants el 2022, està condicionat per un sistema urbà dens, amb polaritats com Igualada, Manresa, Òdena, tots els municipis de la N-2 o l’eix central de la C-25. El planejament de Copons anterior al POUM era expansiu, tant amb el sòl residencial com amb l’industrial. El planejament territorial (Pla territorial parcial de les comarques centrals) estableix per a Copons un creixement mitjà o moderat, mentre que per als nuclis de la Roquera i Sant Pere de Copons proposa una estratègia de millora i compleció. Copons és un nucli urbà compacte, amb una xarxa viària que no permet la circulació de vehicles, mentre que l’aparcament es troba concentrat en punts estratègics. També és un nucli sense comerços en planta baixa. 52

La proposta pel nucli de Copons és fer compatible el creixement residencial estimat amb la mínima ocupació de sòl lliure. Per això, es preveu poder utilitzar i transformar un nombre important d’edificis que ara estan buits per les dificultats de ser habitables, mitjançant l’augment de densitat i la rehabilitació patrimonial, així com per la definició de petites unitats per a la construcció de nou habitatge, ja sigui en zones de construcció i gestió directa, com les àrees del Castell i l’antiga fàbrica o també les àrees de transformació, com les situades al sud del municipi, l’Era i l’escorxador. També es redueix al mínim necessari el límit de la zona industrial, cenyint-lo a l’àmbit de la zona consolidada actualment. Per al nucli de la Roquera es proposa mantenir l’edificabilitat existent i la conservació i millora de l’edificació existent, i per al de Sant Pere de Copons el manteniment i rehabilitació patrimonial del conjunt arquitectònic, que ha estat el criteri general del POUM, per tal de garantir la continuïtat del model de nucli compacte d’alt valor patrimonial i paisatgístic.

creixement interior regeneració urbana

patrimoni arquitectònic patrimoni cultural

paraules clau

abast municipal escala S

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’22

expedient RPUC

Model urbà. Replantejar el territori

08 POUM de Mollet del Vallès

Mollet del Vallès Jornet Llop Pastor Arquitectes, Ajuntament de Mollet del Vallès

El POUM de Mollet destaca la incipient necessitat d'habitatge protegit al municipi i presenta un conjunt de mesures concretes per abordar aquest dèficit, buscant assegurar un desenvolupament urbà sostenible i garantir el dret a l'accés a l'habitatge de la població. Les directrius estratègiques del document ubiquen, doncs, l’habitatge assequible com a eix central del pla. Aquestes directrius busquen promoure un creixement interior i la requalificació urbana, fent un municipi més cohesionat, sense augmentar els límits del sòl urbà, mantenint una aposta per un assentament compacte. Mollet del Vallès és una ciutat relativament jove amb un creixement mantingut els darrers anys. El seu territori es caracteritza per tenir una àrea urbana consolidada i compacta al voltant del nucli antic, amb un creixement perimetral impulsat principalment per sectors d’habitatge protegit de l’INCASÒL. No obstant això, aquest creixement està condicionat per la presència d'un espai d'especial protecció que limita l’extensió urbana. Quant a les necessitats específiques d'habitatge, s'han identificat mancances derivades de la caducitat de l'habitatge protegit existent. Tot i que el municipi ha crescut principalment per mitjà de sectors d’habitatge protegit, la qualificació d'aquests habitatges ha caducat, reduint així la disponibilitat d'aquest en un municipi amb una demanda significativa. Així mateix, les estimacions sobre les necessitats d'habitatge protegit recollides a la Memòria social del POUM

suggereixen un rang de 1.800 a 2.300 habitatges. En canvi, per assolir l'Objectiu de Solidaritat Urbana (OSU) establert pel Pla Territorial Sectorial d'Habitatge, es requereixen aproximadament 3.900 habitatges. Ara bé, en la seva situació actual, Mollet no compleix amb l'OSU ni amb l'escenari màxim previst pel Pla. És per això que el POUM proposa diverses estratègies per abordar aquesta manca d'habitatge protegit. En primer lloc, s’aposta per reservar el 50 % del sostre dels sectors de Sòl urbà no consolidat (SUNC) per a habitatge de protecció i, d’aquest es destina la meitat a règim genèric i la meitat a règim específic. En segon lloc, s’actua sobre el Sòl urbà consolidat (SUC), delimitant actuacions de dotació en edificacions en volum disconforme, on el POUM permetrà l’ús d’habitatge en els volums existents, sempre i quan estigui sota algun tipus de protecció oficial.

creixement interior habitatge protegit

habitatge assequible

paraules clau instruments

Qualificacions requalificació

Gestió d’execució actuació de dotació, sectors

abast municipal escala L

localització assentaments urbans + espais oberts

document ponència Àgora’22 Aj.Mollet de Vallès

01b/

MODEL URBÀ Ordenar nous creixements

Ordenar les extensions espacials de les àrees urbanes dels municipis ha estat, i segueix sent, un dels objectes més genuïns de l’urbanisme. Recordem que varen ser els projectes d’eixample de les ciutats en el segle XIX i principis del XX els que varen nodrir les bases de l’urbanisme modern. Es pot afegir que en l’exercici tècnic de definició d’aquestes extensions és quan l’urbanisme treballa amb més proximitat la configuració de les formes urbanes i estableix una relació íntima i creativa amb l’arquitectura, per bé que, en tot cas, i per tal d’obtenir els millors resultats, no hauria d’afectar el marge propositiu d’aquesta. L’instrument que des de 1956 ha tingut atribuïda la missió d’ordenar els nous creixements s’ha denominat «pla parcial». I així és encara, malgrat que cap dels cinc projectes que es presenten en aquest capítol és exactament 54

un pla parcial. El territori català té molta història i complexitat urbanística. Això fa que les situacions d’extensió urbana siguin molt diverses, i que les actuacions urbanístiques on es treballen de prop les configuracions urbanes es vehiculin a través de diversos instruments. Es pot afegir que són freqüents els casos de procediments de modificació per a la reconsideració d’ordenacions aprovades anteriorment. El cas de l’Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú, (modificació d’un PGOU, antecessor del POUM) té la singularitat de constituir un «eixample modern» de l’eixample històric de la ciutat, amb el que estableix continuïtats i contrastos molt interessants. El Pla de millora urbana de Selva de Mar (200 habitants) s’até a principis de proporció i d’integració paisatgística

molt adients per la seva dimensió i pel seu entorn. Al Centre Direccional (CD) de Cerdanyola, l’instrument és un Pla director urbanístic (PDU), figura molt potent i versàtil que permet a la Generalitat de Catalunya actuar directament, i a totes les escales, amb l’única condició de l’interès supramunicipal de l’assumpte. Per altra banda, el CD de Cerdanyola és una peça d’una gran dimensió, amb molta història i contingut canviant, que justifica clarament la utilització d’un PDU. Els usos previstos, la morfologia del territori i les relacions espacials amb l’entorn (Collserola, la Universitat Autònoma, la ciutat de Cerdanyola, les infraestructures...) són els principals arguments de l’ordenació proposada. La Modificació de les Normes Subsidiàries, MNNSS, (instrument, de supo-

sada menor complexitat, antecessor del POUM) de Batea té per objecte la modificació de l’ordenació d’una unitat d’actuació (UA) per tal de facilitar-ne l’execució amb l’objectiu municipal de proveir d’habitatge assequible. A La Garriga, l’objecte de la modificació del PGOU és la disminució de les àrees d’extensió per tractar-se de terrenys poc aptes per a la urbanització i perquè, al municipi, el sòl d’extensió excedeix clarament el màxim que estableix l’estratègia del planejament territorial vigent. Es tracta d’un exemple clar de la preocupació ambiental que ha d’orientar l’urbanisme actual: minimitzar les extensions i aprofitar millor el sòl ja estès.

MPGO al sector Eixample Nord. Vilanova i la Geltrú

PMU-02 a la Selva de Mar

PDU del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès

MNNSS i de planejament de la UA 12 de Batea

MPGO del sector B3 Can Vilanova. La Garriga

Model urbà. Planificar nous creixements

01 MPGO al sector Eixample Nord

Vilanova i la Geltrú Serra–Vives–Cartagena Arquitectes S.L.P. , Manuel Ruisánchez Arquitectes. S.L., Consorci VNG Eixample Nord

El sector de l’Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú, amb un àmbit de 106 ha, és la peça més important de creixement del municipi, també des del punt de vista territorial. A la proposta de modificació del pla general, part de l’ordenació passa a ser sòl urbanitzable no delimitat i el sòl delimitat es divideix en dos sectors discontinus per equilibrar usos. La hipòtesi de creixement s’ha calculat en 21 anys, amb una agenda que prioritza els sectors. Es preveu que el primer sector a desenvolupar sigui el de la Torre d’En Garrell. La proposta té voluntat de ser una alternativa a les retícules ortogonals pròpies dels eixamples històrics, més geogràfica i lligada a les variacions morfològiques dels teixits de l’entorn. Planteja un sistema de ciutat arborescent recolzada en les continuïtats lineals i les variacions dels teixits ramificats, a través de cinc eixos mar-muntanya amb una forta identitat, aprofitant petits gestos dels camins existents, i que relliguen amb carrers del municipi, un d’ells la Rambla. També afavoreix la infiltració dels espais oberts per mitjà d’uns grans parcs lineals al voltant de les rieres. Els teixits urbans que es proposen als diferents sectors de creixement han de respectar la linealitat d’aquests eixos i una progressió d’usos, des de molt residencials en contacte amb la Vilanova històrica fins a usos d’activitats cap a la carretera. El pla planteja un 59 % del sostre de residència i un 41 % d’activitats, així com un 50 % del sòl per sistemes verds i equipaments.

nous creixements connectivitat ecològica mixtura d’usos

paraules clau instruments

Gestió d’execució àmbits d’actuació discontinus

abast municipal escala L

localització assentaments urbans

ponència Àgora’19

web vng eixample nord

Model urbà. Planificar nous creixements

02 PMU-02 a la Selva de Mar La Selva de Mar UNOMIL Arquitectos, Imma Matabosch, Sareb

Selva de Mar és un petit municipi, d’uns 196 habitants i una superfície de 7,8 km2, situat al nord del Cap de Creus i travessat per la riera de la Selva. El municipi compta amb tres plans de millora urbana i dos àmbits de sòl urbanitzable delimitat, els quals suposarien incrementar l’extensió urbana del municipi un 20 % i doblar-ne la seva població. El planejament fixa que les edificacions i les seves alçades reguladores màximes no han d’interferir en les visuals del nucli antic amb la riera i cal utilitzar el criteri de teixit històric per conformar-les, així com que els carrers s’han de projectar tous, evitant-ne els pavimentats. D’aquesta manera es pretén establir un planejament que garanteixi la integració paisatgística, tot deixant llibertat d’actuació per a l’arquitectura. L’ordenació volumètrica proposada es relaciona amb la morfologia del teixit històric, pel que fa a la grandària de les illes i al gradient d’espais públics. Aquesta permet preservar les visuals sobre la riera, és respectuosa amb la parcel·lació existent i planteja una relectura dels alçats existents del municipi sense caure en el mimetisme del nucli històric.

nous creixements ordenació volumètrica teixit històric

integració paisatgística

paraules clau instruments

Paràmetres d’ordenació i/o edificacions

abast municipal escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’19

CIDO DIBA

Model urbà. Planificar nous creixements

03 PDU del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès Cerdanyol del Vallès Parc de l’Alba (Consistori urbanístic del centre direccional de Cerdanyola del Vallès), Incasòl

Els centres direccionals tenen la vocació de ser espais amb gran significació i atracció de població, projectes estratègics per a tot el territori. Tenen el seu origen en el pla regulador general de Milà de 1951, en el qual «centre» feia referència a unicitat o compacitat i equidistància, mentre que «direccional» es referia a activitat directiva, terciària o de recolzament a activitats productives. En concret, el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès és un àmbit que es troba en procés de construcció des de fa 50 anys a través de diversos projectes o plans. Tots ells s’han anat anul·lant per adaptar-se a la nova legislació, o bé per introduir temes, com ara de mobilitat o de participació ciutadana.

d’unir Collserola i Sant Llorenç de Munt), aconsegueix una continuïtat de verds amb estratègies com la recuperació de l’antic abocador de 20 ha i destina el 48 % de la superfície a espais lliures. El pla defineix fins a l'ordenació de les illes i dels espais públics i potencia la mobilitat sostenible a l’interior de les illes. Crea una via travessera nord-sud per tal de comunicar amb la universitat a través d’un eix cívic; i, en l’eix perpendicular, vincula Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola. Així mateix, permet la continuació del ferrocarril i planteja la intermodalitat de l’estació de Renfe, inici del futur túnel a Collserola.

Al 2020 s’aprova el pla actual, el qual significa la progressiva rectificació del model cap a un espai de transferència de coneixement a la universitat, que capgira el concepte de «direccionalitat» amb la decisió d’instal·lar el Sincrotró ALBA al Centre Direccional. El nou desenvolupament es configura amb un barri residencial que agrupa activitats de petit format que no formen part de l'espai més especialitzat al voltant del sincrotró. Es tracta d’un sector mixt que destina el 5,5 % del sòl a residencial, el 17 % a activitats econòmiques o el 7 % d’equipament. En aquest sentit, estratègies com la reserva dels usos de planta baixa per als usos direccionals —terciaris o productius— busquen un espai públic vital, que faci ciutat. L’estructura del pla, intrínsecament lligat a la morfologia del terreny, protegeix l’espai del connector ecològic (que ha

nous creixements connectivitat ecològica

transport públic mobilitat activa mixtura d’usos

paraules clau

abast territorial escala L

localització assentaments urbans

ponència Àgora’19

expedient RPUC

Model urbà. Planificar nous creixements

04 MNNSS i de planejament de la UA 12 de Batea Batea Elena Coll Diez, Mercè Griñó Arquitectes, Ajuntament de Batea

Batea és un municipi de 1.900 habitants, on l’activitat principal és l’agricultura. Aquest municipi pateix el problema del despoblament així com d’accés a l’habitatge, sobretot per a la gent jove. L'Ajuntament, amb visió a llarg termini i per tal de revertir la situació de manca d’oferta d’habitatge, pren la iniciativa sobre una de les divuit unitats d’actuació previstes amb sistema de compensació, canviant-la al sistema de cooperació. La unitat d’actuació escollida tenia una sèrie de característiques que la feien bastant atractiva, entre les quals, la seva mida assumible pel pressupost. No obstant això, l’ordenació preveia uns vials cul-de-sac, poc adaptats a la topografia, que feien econòmicament poc viable l’operació. També en dificultava el desenvolupament la inclusió d’edificacions consolidades dins del límit de l’àmbit. Després d’un any de treball, que va incloure participació ciutadana, es proposa modificar aquesta actuació ja que no es podia dur a terme amb les premisses inicials. Es va ajustar el límit del sector a la topografia i a les propietats, i es va adequar l'ordenació. La nova ordenació, més concentrada i amb uns patis d'illa més generosos per resoldre la topografia, té en compte l’assolellament i les vistes al paisatge de vinyes, necessita moviments de terra menys acusats i fa desaparèixer els vials cul-de-sac, generant més circulacions. També es desplaça la zona verda per poder controlar i fer més polivalent la nova façana del municipi. 60

nous creixements

ordenació volumètrica

habitatge assequible despoblament

paraules clau instruments

Gestió d’execució sistema de compensació per cooperació

abast municipal escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’20

expedient RPUC

Model urbà. Planificar nous creixements

05 MPGO del sector B3 Can Vilanova La Garriga Ferran Navarro, Ajuntament de La Garriga

El planejament vigent en el moment de l’aprovació de la modificació era el Pla General d’Ordenació del 2001. El PTMB del 2010 assigna a La Garriga l’estratègia de creixement moderat, amb un creixement admissible màxim de 56,52 ha. Ara bé, el sòl urbanitzable pendent de desenvolupar quasi duplica la limitació de creixement del PTMB.

ble de les parcel·les edificades que ja reuneixen les condicions per a ser considerades com a sòl urbà.

Per això, l’objecte de les modificacions al sector B3 i B4 és la desclassificació dels dos sectors de sòl urbanitzable seguint l’estratègia de contenció del creixement i donant resposta a la diagnosi realitzada, on es posa de manifest que el sòl urbanitzable del PGOU sobrepassa tant les limitacions del planejament territorial com el creixement experimentat durant els anys de vigència del Pla. Ambdós sectors, que preveien un creixement de baixa densitat poc sostenible, es troben situats en sòls forestals, amb pendents molt elevats, en gran part superiors al 20 %. Es considera, doncs, que aquests terrenys no són aptes per al desenvolupament urbà. Els terrenys forestals queden qualificats amb la clau C2–Forestal, però alhora es reconeix el mosaic agroforestal existent, qualificant les parcel·les agrícoles amb la clau C1–zona agrícola, garantint la biodiversitat del territori i preservant del creixement urbà una àrea d’alt valor ambiental i paisatgístic. La modificació deixa oberta la possibilitat que la revisió del PGOU defineixi un sistema general viari que permeti completar l’estructura al nord del barri de Can Poi. També permet resoldre la incoherència de la classificació com a sòl urbanitza-

creixement interior espais oberts

paraules clau instruments

Qualificacions requalificació, desclassificació

abast municipal escala S

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’22

expedient RPUC

02/

INFRAESTRUCTURA VERDA Vincular el medi natural i l’espai urbà El manteniment i la restauració dels ecosistemes i els seus serveis per a la millora de la qualitat de vida de les persones va centrar el segon objectiu de l’estratègia per la conservació de la biodiversitat a la Unió Europea, i va proposar la infraestructura verda com l’eina per fer arribar els serveis ecosistèmics a la ciutadania. Aquesta estructura planificada, dissenyada i gestionada de forma estratègica vincula zones naturals i semi-naturals, pròpies del món rural, amb l’espai urbà. En aquest sentit, la proposta per a la infraestructura verda ha de contemplar la protecció de grans àrees poc transformades que siguin capaces d’assegurar els serveis de regulació a gran escala (per exemple, el control del cicle de l’aigua) i de suport (la conservació dels processos ecològics/biodiversitat) o d’aprovisionament (per exemple, la producció agrícola o d’energia neta). 62

En els entorns metropolitans, ha d’assegurar la interconnexió de grans peces forestals i/o agrícoles, recuperant espais estratègics per construir una xarxa d’espais lliures que garanteixi la conservació del patrimoni natural compatible amb l’ús públic. Aquesta xarxa ha de penetrar dins la ciutat de manera que s’incorporin espais urbans de diferent mida i naturalesa que han de garantir el benestar i la salut humana. I en tot cas, la infraestructura verda ha de facilitar la connectivitat ecològica mantenint continuïtats territorials per evitar l’aïllament dels espais naturals i permetre que els fluxos ecològics arribin als sistemes urbans. En el context de reforçar la idea de xarxa entre els sistemes urbans i la resta del territori, els treballs seleccionats incideixen en una o vàries de les condicions fins ara esmentades. Es destaquen a continuació les més significatives:

La proposta d’Anella Verda per Terrassa construeix un sistema a partir de la recuperació d’usos agrícoles, la protecció de la biodiversitat i la millora dels fluxos ecològics i humans a través del territori municipal. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge (PEPNAT) per Collserola incideix específicament en aquests mateixos temes, afegint l’especificitat en una més alta qualificació ecològica de l’espai i incorporant el control de les pertorbacions naturals i estratègies sostenibles de millora econòmica dels sectors productius. El PDU de revisió del sòl no sostenible del litoral gironí recupera espais obsolets pel que fa a la seva classificació i proposa la transformació de la costa cap a un sistema més adequat a la situació ecològica i paisatgística de l’àmbit. El plantejament per Can Gavarrot a Sant Boi de Llobregat proposa una es-

tructura urbana que faciliti l’accés al medi natural configurant una ordenació oberta de les àrees en contacte amb el sistema forestal. La millora de la connectivitat entre el PN Collserola i el Parc Agrari que proposa El Papiol refà vincles entre els espais naturals veïns del municipi donant forma a la infraestructura verda urbana, reconsiderant la posició d’espais verds urbans i aprofitant camins singulars de la vila. El reciclatge d’espais urbans, com es proposa per l’Estany de la Poma a L’Escala, és una mostra de com fer arribar els serveis ecosistèmics a l’intern de les ciutats a partir de l’aprofitament dels valors de l’espai i del reconeixement de la posició urbana en relació als teixits on s’insereixen, aconseguint la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

MPOUM a l’àmbit de l’Anella Verda de Terrassa

PE de les Pedreres a Girona

PDU de revisió del sòl no sostenible del litoral gironí

Avanç MPGM per la millora de l'estructura d'espais lliures de Sant Boi de Llobregat

MPGM per a la configuració de la nova vora del nucli del Papiol [...]

PEPNAT Collserola

MPGO parc de l’Estany de Poma i sistemes del nucli urbà. L’Escala

Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espai urbà

01 MPOUM a l’àmbit de l’Anella Verda de Terrassa Terrassa Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa

La proposta de l’anella verda de Terrassa neix el 2012 en un ecofòrum realitzat a petició de dues entitats ecologistes de la ciutat, per aturar i revertir els processos de degradació i abandonament, garantir la funcionalitat dels connectors ecològics, recuperar les funcionalitats agrícoles de l’entorn i vetllar per una cultura respectuosa amb el territori. L’Ajuntament entoma el repte, es conforma el procés participatiu que en defineix els objectius, i finalment s’aprova la proposta el 2019. Aquesta es composa d’una modificació del POUM, un pla especial, un catàleg de masies, un catàleg d’arbres i un inventari de camins públics per garantir aquesta xarxa ordenada de camins. Els documents de planificació i gestió ambiental contenen un programa d’acció que concreta, estableix un calendari i pressuposta totes les actuacions que volen contribuir a assolir els objectius. La modificació, pel que fa als objectius ecològics i ambientals, determina que tot el sòl no urbanitzable esdevé d’especial protecció, ampliant els àmbits establerts pel PTMB; es determinen els punts crítics i zones d’especial protecció per la diversitat, amb una total restricció de construccions i determinats usos; i es reconeixen, tot qualificant les rieres i torrents, les zones de ribera. També pretén clarificar qualificacions, usos i intervencions tant de les edificacions existents com de les noves construccions de l’anella.

Pel que fa al vector econòmic, es maximitza la superfície destinada a sòl agrícola, s’augmenten els volums admesos per usos agroforestals, es clarifiquen i acoten els usos admesos a les masies, es vinculen les noves construccions d’interès públic necessàriament a l’entorn de les masies per aconseguir la seva revitalització i la implantació dels usos d’una manera més endreçada i acotada, i s’ordena l’horta d’autoconsum. D’altra banda, es defineix el camí de l’anella verda i unes portes que enllacen amb el camí de vora més urbà, de manera que s’estableix una xarxa jerarquitzada de camins d’ús públic i s’estableixen els usos socials a l’entorn de les masies.

espais oberts restauració ambiental portes eeoo

estructura blava connectivitat ecològica

estructura espais verds mobilitat activa paisatge agrari

ús agrari patrimoni arquitectònic

paraules clau instruments

Patrimoni catàleg de masies

Seguiment criteris ambientals

abast municipal escala L

localització espais oberts

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espia urbà

02 PE de les Pedreres a Girona Girona Land Urbanisme i Projectes S.L.P., Ajuntament de Girona

El Pla General de Girona va fixar tot l'àmbit de les Pedreres com a sòl no urbanitzable inclòs a l’anella verda de la ciutat. Tots els terrenys de la part alta d’aquestes eren terrenys del Ministeri de Defensa fins als anys vuitanta, quan es van traspassar a l'Ajuntament. Aquestes Pedreres s’han utilitzat per construir la ciutat, tant la catedral, com les muralles i com moltes edificacions, des del segle XVII fins al 1950, any en el qual es va aturar el seu funcionament. La muntanya és una gran roca de pedra calcària monolítica, un espai que ha quedat a l’esquena de la ciutat i amb poc atractiu. S’hi poden trobar les bases de fortificacions de l’estructura militar que va servir de defensa durant molts segles per a la ciutat, així com construccions de les antigues pedreres i unes 34 edificacions il·legals.

recorreguts que aprofiten camins abandonats, incorporant trams en finques privades per tal de tenir un camí a cota. També es contempla quina ha de ser la intervenció amb la propietat, les parts que s’han d’expropiar i les intervencions sobre les edificacions existents. La zonificació s'organitza a partir de les unitats de paisatge, amb zones de bosc, màquia i garriga. El paisatge s’està recuperant per si mateix. El pla proposa quatre projectes per desenvolupar-lo: un programa social, els projectes dels parcs, el de camins i un quart projecte de restauració ambiental de la zona boscosa, propietat de l’Ajuntament.

El Pla General planteja que sigui un àmbit d’espais oberts que s’ordeni amb un pla especial. Es delimiten tres grans àmbits, que corresponen als que seran espais lliures de la ciutat, els que romandran com a propietat privada i la xarxa de camins. L’anàlisi de l’estructura de propietat, els usos i les unitats de paisatge desemboca en una proposta que pretén netejar, endreçar i estructurar la zona. S’identifiquen el parc de carena, de passeig i amb visuals sobre les gavarres i la ciutat, on s’hi preveu un restaurant i aparcament, i els parcs públics de les pedreres a la part baixa, tocant a la ciutat, on es planteja un auditori a l’aire lliure. A la part intermitja, d’espai privat, s’ordenen les feixes amb uns miradors i 66

restauració ambiental verd proximitat

estructura espais verds unitats del paisatge mobilitat activa

paraules clau instruments

Gestió d’execució expropiació

abast municipal escala M

localització espais oberts

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espai urbà

03 Avanç MPGM per la millora de l’estructura d’espais lliures de Sant Boi de Ll. Sant Boi de Llobregat JPAM Arquitectura i Urbanisme, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

La proposta d’estructura dels espais lliures urbans del municipi de Sant Boi s’emmarca en el treball d’articular i relacionar millor els parcs, places i jardins existents i potencials, arran d’una estimació del cost d’expropiació per obtenir zones verdes, dut a terme per l’AMB en els municipis metropolitans per millorar la seva qualitat de vida. Es tracta d’un esquema clar que s’ha d’anar consolidant a través de diferents projectes com el dels Barris de muntanya i Can Gavarrot. L’estructura proposada per a aquest àmbit posa en valor la posició estratègica de Sant Boi en la seva condició de cantonada entre la Vall Baixa del Llobregat i el Delta. Es focalitza en superar les barreres de les infraestructures, en relligar els barris més consolidats i en la transició entre els barris de muntanya cap a l’espai forestal. El projecte de Barris de muntanya intenta articular un verd d’infiltració estudiant la composició del sistema de vores d’uns barris irregulars dels anys seixanta. Es planteja un sistema vertebrador de passejos que articula la transició cap al sistema forestal amb una sèrie de centralitats, que van completant una trama menuda i irregular. Serveix com a base per introduir noves tipologies plurifamiliars que són capaces d’enriquir el conjunt, posant en valor l’espai públic, així com per reorganitzar el sistema d'espais lliures completant els parcs de vora. En conjunt es tracta d’unes 14 operacions dispersades sobre el sistema dels barris de Canons, Orioles i Can Paulet. Concretament, sobre l’àmbit de modificació de 32 ha, la proposta comporta un increment de zones verdes de 13.800 m2 i de

40.000 m2 de sostre nou, que comprèn 323 habitatges i 22 locals comercials que són els serveis de proximitat. La gestió es realitza a través de deu polígons de gestió independents que es desenvolupen fins a l'ordenació precisa, amb criteris de flexibilitat. Pel que fa a l’àmbit de Can Gavarrot, es posen en qüestió uns sòls qualificats de sòl urbanitzable no delimitat, conjuntament amb sòls de sistemes no desenvolupats. Es vol establir una transició cap al sistema forestal, així com revertir la condició perifèrica que històricament ha patit aquest àmbit i poder generar una referència a la ciutat a partir de la generació d’un teixit d’usos mixtes. Així doncs, s’estableixen criteris suficientment oberts com per ser interpretats posteriorment i que no prefiguren una ordenació concreta. Aquests són la definició de dues cruïlles de relació amb l’entorn, la generació d'una pinta verda que estableix la transició amb el sistema forestal, i la reconfiguració de l’avinguda Aragó, concentrant-hi les activitats per dinamitzar la transformació i la millora dels barris adjacents.

vora urbana estructura espais verds regeneració urbana mixtura d’usos espai públic

paraules clau instruments

Paràmetres flexibilitat Gestió d’execució àmbits d’actuació discontinus

abast municipal escala M

localització vora urbana

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espia urbà

04 PE de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola

Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat, del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern Àrea Metropolitana de Barcelona El PEPNat té el seu origen en el decret 146/2010 de declaració del Parc Natural de Collserola on s’estableix que s’ha de redactar un nou pla especial que substitueixi l’actual. Collserola està situada al bell mig de l’àrea metropolitana de Barcelona, es troba entre diversos municipis, i està gestionada pel Consorci del Parc. Forma part d’un territori canviant, amb noves intensitats d’ús i necessitat de connectivitat metropolitana. Per una banda, per aconseguir una base sòlida de consens, el Pla estableix eines de governança i participació conjunta, que es van formalitzar en un conveni interadministratiu de caire institucional i tècnic, i amb dos processos de participació ciutadana. Per altra, proposa un pla especial híbrid, entre aspectes de la biodiversitat i urbanístics, que suposa una gestió activa —dinàmica i adaptativa— del territori a través del seu monitoratge i seguiment a partir de disset indicadors. Així, la proposta té com a eix vertebrador la preservació i millora dels valors ecològics. Es conserven elements de valor ecològic, es controlen pertorbacions, es milloren connectivitats ecològiques superant infraestructures i es fomenta l’economia verda. Per això, s’estableix una clau única de màxima protecció, sobre la qual es superposen delimitacions d’àmbits del sistema hidrogràfic, àmbits ambientals, àrees d’especial significació i illes de tranquil·litat. Els altres punts destacats del pla són la definició de l’espai funcional, un espai

de vora que inclou tots aquells àmbits clau per assolir els objectius de protecció i millora dels valors ecològics; la valoració dels recursos naturals, ja que manté i millora el mosaic agroforestal i estableix una gestió forestal i dels usos i aprofitaments agropecuaris amb criteris de sostenibilitat; la regulació del seu ús públic, amb l’objectiu de minimitzar la dispersió dels usuaris dins del parc i promoure el seu valor social; el manteniment i millora del patrimoni construït a través del catàleg de masies, que estableix l'obligatorietat de tramitar un pla de gestió de la finca per implantar certs usos, i l’inventari de patrimoni cultural; i, per últim, el condicionament d’infraestructures que minimitzi l’ocupació i afavoreixi la permeabilitat.

vora urbana espais oberts connectivitat ecològica

usos en snu patrimoni arquitectònic espai públic

paraules clau instruments

Qualificacions nova qualificació Patrimoni inventari o guia patrimonial, catàleg de masies Convenis interadministratiu Seguiment indicadors

abast territorial escala L

localització espais oberts

ponència Àgora’19

expedient RPUC

Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espai urbà

05 PDU de revisió del sòl no sostenible del litoral gironí

Begur, Blanes, Cadaqués, Calonge i Sant Antoni, Castelló d’Empúries ,Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Colera, L’Escala, Llançà, Lloret de Mar, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Pals, Portbou, El Port de la Selva, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere Pescador, Santa Cristina d’Aro, Torroella de Montgrí, Tossa de Mar Secretaria de l'Agenda Urbana i Territori (Generalitat de Catalunya)

Aquest PDU és fruit del pla director del sistema costaner de 2005, que es va voler estendre l’any 2015 amb una visió més global a l’àmbit de tot Catalunya. Posteriorment, amb els estudis previs, es va descartar fer un pla director de tota Catalunya i es va segmentar per àmbits territorials, un d’aquests és el del litoral gironí. Aquest pla consisteix en una normativa comuna d’integració paisatgística, la qual homogeneïtza els criteris d’intervenció al paisatge en els 22 municipis que conformen aquest àmbit. La normativa persegueix un doble objectiu. Per una banda, avaluar aspectes bàsics de desenvolupament sostenible dels sòls d’extensió urbana per a adaptar-los a les estratègies de desenvolupament dels nuclis i a les directrius per als sistemes urbans establerts pel planejament territorial parcial. I, per altra, establir disposicions paisatgístiques, conseqüents amb el catàleg de paisatge de les comarques gironines i les directrius de paisatge incorporades al PTPCG, per a l’ordenació i edificació dels sòls que es desenvolupen en edificació aïllada. En concret, les actuacions es centren en revisar disset municipis no adaptats al PTPCG en l’aplicació de la matèria ambiental, en la preservació de sòls amb pendents iguals o superiors a 20 % i en fer front als riscos naturals i tecnològics, seguint els criteris de continuïtat, complexitat, compacitat i turisme sostenible.

Així, el pla proposa l’extinció de sectors, és a dir, la seva desclassificació i integració en el sistema territorial d’espais oberts, amb la qualificació coherent amb l’entorn i característiques del sòl. Concretament, fixa determinacions per a aquest canvi de règim de sòl i directrius per a la seva qualificació. D’altra banda, proposa la modificació de sectors en aquells sòls que no comporten la impossibilitat total de desenvolupament però entren en contradicció amb els criteris establerts. En aquest cas, el PDU proposa directrius que poden implicar la reducció de l’àmbit d’extensió urbana, la seva redefinició o el canvi de paràmetres, així com recomanacions sotmeses a valoracions d’oportunitat o conveniència de l’administració competent. Per últim, es proposa el manteniment d’aquells sectors que compleixen els criteris establerts o que, tot i no complir-los, ja s’estan executant o estan executats.

nous creixements creixement interior espais oberts ús turístic

paraules clau instruments

Prescripcions determinacions, directrius i recomanacions Qualificacions desclassificació

Paràmetres normativa comuna d’integració paisatgística

abast territorial escala L

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’19

expedient RPUC

Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espia urbà

06 MPGM per a la configuració de la nova vora del nucli del Papiol i la millora de la connectivitat entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari El Papiol Territoris XLM S.C.P., Serveis Tècnics Territorials de l’Ajuntament de El Papiol. Àrea Metropolitana de Barcelona El Papiol és un municipi petit, amb 4.000 i escaig habitants, que es localitza a les portes del Parc Agrari del Llobregat i de la Serra de Collserola. Neix al voltant del castell, dalt del turó, i això provoca que tingui fortes pendents que dificulten la mobilitat transversal. Pel que fa a les zones verdes, la majoria són talussos, només un 4 % dels espais qualificats de zona verda té una funció social. Aquests es troben lluny del centre i la residència, donant poca cobertura a la població, en especial a la gent gran i les famílies amb criatures. La modificació té com a origen el risc d’expropiació de les zones verdes que encara són de titularitat privada. Tanmateix, la necessitat de revisar les zones verdes, es presenta com a una oportunitat de millora tant a escala territorial com local. A escala de territori, per potenciar el valor de «portes» als espais naturals patrimonials, redefinir la qualitat dels espais de contacte amb el SNU, i d’articular un nou connector territorial entre Collserola i el Parc Agrari. I a escala municipal, per garantir una cobertura de les zones verdes de proximitat a la població, programar nous espais lúdics i socials, millorar la connectivitat interna transversal i l’accessibilitat al transport públic (concretament amb l’estació de tren), i redefinir la façana sud del nucli. La proposta recupera l’antic projecte del «camí dels colors», que actua de connector ambiental i de mobilitat activa, i que alhora connecta i millora els carrers transversals. Com un rosari, uneix els trams existents, en crea de nous i revisa les zones verdes, de manera que se 70

«n’esborren» algunes i se’n generen de noves al voltant d’aquest camí, fent una nova façana entre l’espai urbà i el no urbanitzable. Pel que fa a la gestió, la modificació incorpora nou àmbits d’actuació, la gran majoria en sòl urbà, i utilitza bàsicament tres estratègies: la requalificació, la permuta i requalificació en una mateixa operació per poder obtenir zones verdes allà on realment es necessitaven, i, finalment, l’expropiació, que es concentra en les mínimes actuacions possibles. D’aquesta manera, en el seu conjunt la proposta permet reduir en un 30 % la superfície expropiable, localitzar i incrementar les zones verdes allà on interessa al municipi en sòl urbà, i, amb l’estratègia de redefinir la vora, es reclassifica sòl urbanitzable com sòl urbà o bé com a zona verda en el cas de sòl no urbanitzable, de manera que el cost d’expropiació queda més acotat.

vora urbana portes eeoo verd proximitat

connectivitat ecològica transport públic mobilitat activa espai públic

paraules clau instruments

Qualificacions requalificació, permuta, desclassificació Gestió d’expropiació expropiació, àmbits d’actuació discontinus Convenis públicoprivat

abast municipal escala M

localització vora urbana

ponència Àgora’21

expedient RPUC

Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espai urbà

07 MPGO parc de l’Estany de Poma i sistemes del nucli urbà L’Escala Serveis Tècnics Ajuntament de l’Escala

El municipi de l’Escala té una economia basada en el turisme, principalment en la modalitat de càmpings i habitatge de segona residència. De fet, dels 15.000 habitatges d’aquest nucli empordanenc, únicament la tercera part en té un ús principal. L'àmbit allargassat de l’Estany de Poma es va preservar del procés de transformació urbanística degut a la implantació d’un càmping durant dècades. Al seu voltant, la urbanització s’ha estès a base d’habitatges unifamiliars aïllats i ha quedat desconnectada a banda i banda d’aquest espai allargassat.

La creació d’aquest parc té la voluntat de crear un espai de convivència entre els dos barris i generar iniciatives des del sector privat d'implantació de noves activitats econòmiques als accessos al parc. Així mateix, és un exemple de com es poden utilitzar els espais interiors dels teixits urbans en municipis sense possibilitats d’extensió, donades les pautes del PTPCG, el PDUSC, i el PDU de sòls no sostenibles.

El planejament general del 1986 preveia travessar l’àmbit fins a quatre vegades per connectar els serveis viaris i millorar la circulació viària en una zona que degut al seu creixement fragmentat, havia resultat caòtica pels vehicles. Ara bé, en el moment de la modificació, la qüestió de la mobilitat s’ha resolt i els criteris són completament diferents. Així, la proposta únicament connecta els carrers inacabats entre ells de manera que no acabin en cul-de-sac. L’edificabilitat, relativament baixa de 0,25, es concentra en uns petits espais amb bloc aïllat plurifamiliar. D’aquesta manera, el parc de l’Estany de la Poma, resultant d’acumular totes les zones verdes, reuneix una superfície de 6,5 ha. creixement interior verd proximitat ús turístic

teixit unifamiliar

paraules clau instruments

Qualificacions requalificació

abast escala menor escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’22

expedient RPUC

03/

MOBILITAT SOSTENIBLE Articular el territori

Aquest capítol agrupa diferents propostes d’intervenció en el territori vinculades a la mobilitat del futur, incorporant projectes diversos i dispars. En aquests cinc anys, tan sols s’han seleccionat quatre projectes sobre aquest tema. Això ho pot justificar el fet que, en l’actualitat, una gran part de la mobilitat clàssica (viària i ferroviària) s’articula bàsicament dins dels plans en sòl urbà i urbanitzable. A més a més, com que els espais físics de mobilitat són de titularitat pública, és lògic que sigui part del conjunt del projecte global que les definirà. Complementàriament, els Plans Territorials també els incorporen i en defi72

neixen el traçat, el mode i la dimensió. També s’incorporen dins dels plans regionals, on l’impacte ambiental comença a estar raonablement definit. Els altres projectes singulars per la seva dimensió, ports i aeroports, despleguen noves propostes, incloent les viàries, de discussió difícil i necessària, com es veu permanentment amb l’aeroport de Barcelona. Els projectes seleccionats, amb independència de les consideracions anteriors, són: PDU de Vies Blaves de Barcelona. Articulació de vies cíviques al voltant dels diferents rius, Llobregat, Anoia i Carde-

ner, amb una dimensió important, 300 km, recollint els paisatges antics: els rius, els torrents, els viaris interns, les construccions colaterals, la connexió amb la carretera que les segueix, etc., tot refent una història passada, contribuint ara a mantenir-la i conservar-la. PDU Aparcaments d’intercanvi modal del sistema tarifari integrat de l’ATM de l’àrea de Barcelona. Són propostes referents als nodes de transport a desplegar, per permetre amb aquests espais la reducció dels passatgers en vehicle, que s’incorporarien amb el sistema ferroviari. PEU per a la implantació d’instal·lacions de subministrament per a vehicles

a motor. Es tracta de definir per al futur proper aquestes instal·lacions elèctriques necessàries per a dibuixar una imatge de Barcelona connectada en cable elèctric amb els vehicles. PEU autònom per a la connexió del carril bici de Celrà i Girona, on la dificultat del traçat demana un projecte de detall harmoniós. En resum, en aquests àmbits, austers de dimensió i relacionats amb la mobilitat del futur, es tracta de trobar nous mecanismes d’intervenció que apostin per propostes que permetin incorporar traçats i característiques als projectes d’infraestructures que recullin una mobilitat més sostenible.

PDU Vies Blaves Barcelona

PDU d’aparcaments d’intercanvi modal a l’àmbit [...]de l’ATM de l’àrea de Barcelona

PEU [...]d’instal·lacions de subministrament per a vehicles a motor a Barcelona

PEU autònom per a la connexió del carril bici de Celrà a Girona

Mobilitat sostenible. Articular el territori

01 PDU Vies Blaves Barcelona

Plurimunicipal: els 59 municipis de la província de Barcelona que tenen contacte amb els rius Llobregat, Anoia i Cardener Jornet Llop Pastor Arquitectes, Diputació de Barcelona i Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme (Generalitat de Catalunya)

El PDU de les Vies Blaves s’emmarca en un programa d’accions estratègiques de caràcter supramunicipal amb la finalitat bàsica de dinamitzar econòmicament les comarques de Barcelona. El pla posa en valor el patrimoni natural, cultural i paisatgístic com a motor d’atracció turística i és una aposta clara per un model de mobilitat molt més sostenible que connecta territoris propers d’una manera cívica. Així, la proposta de rehabilitació de la llera del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener converteix en transitables més de 300 km a la vora del riu, que enllaçaran territoris i municipis i connectaran amb xarxes internacionals de senderisme i cicloturisme. Les actuacions, a través d’un sistema (via, portes i nodes), consisteixen en millorar el recorregut de la vora del curs fluvial, recuperar camins històrics i elements patrimonials i paisatgístics, i convertir en accessibles espais naturals fins ara desconeguts o descuidats. A més, s’amplia l’oferta de qualitat d’oci i salut, i es fa difusió dels valors mediambientals, especialment el de l’aigua. Per tal que pugui esdevenir un camí continu, el projecte es cenyeix a la norma, és a dir, a la qualificació exclusivament de la via.

restauració ambiental portes eeoo estructura blava

mobilitat activa patrimoni cultural

paraules clau instruments

Qualificacions requalificació

abast territorial escala L

localització espais oberts

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Mobilitat sostenible. Articular el territori

02 PEU per a la implantació d’instal·lacions de subministrament per a vehicles a motor

Barcelona Direcció de Serveis de Planejament i Direcció d’Actuació Urbanística - Gerència d’Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona El pla sorgeix de la voluntat d’anticipar-se a l’aparició de noves instal·lacions de subministrament de vehicles a la ciutat que comporta el canvi de tipologia de vehicle de gasolina a l'elèctric i afavorir la regeneració urbana. Les benzineres, considerades ús industrial de segona categoria, s’han pogut implantar a qualsevol tipus de teixit i entorn, causant problemes de mobilitat i d'ocupació de la via pública, en proximitat a equipaments escolars, o amb deficiències d’integració paisatgística.

cer lloc, per ajudar a fomentar el desplegament de la infraestructura d’iniciativa pública, s’admeten transitòriament nous punts de subministrament a la via pública, sempre que es preservin vies a pacificar, eixos verds, etc. La quarta proposta són els punts d’intercanvi de bateries, que s’hauran de situar fora d’eixos verds i espais pacificats. Per últim, es permet puntualment la implantació de noves electrolineres a l’entorn de les rondes, en àrees industrials i en àrees amb poca presència d'aparcaments de rotació.

El pla especial doncs, regula la implantació de les activitats de les gasolineres i les electrolineres per limitar i mitigar els impactes i molèsties que aquestes generen en determinats entorns. Una de les dificultats més importants és la determinació pròpia de la tipologia, ja que és una tecnologia que està avançant ràpidament i que no està definida. En aquest sentit, s’identifiquen els espais de recàrrega ràpida o semiràpida, que es poden assimilar en un futur a les recàrregues de benzina. Aquests es podran donar als aparcaments, a les electrolineres, o bé, a un punt d’intercanvi de bateries. Per donar resposta a la necessitats previstes, el pla regula cinc propostes. La primera, i prioritària, és que els espais de recàrrega es produeixin en aparcaments existents d’accés públic, reutilitzant espais que ja estan destinats al vehicle privat. En segon lloc, es preveu que algunes gasolineres es transformin en electrolineres, sempre que es trobin a la xarxa bàsica de circulació, fora d’àrees sensibles i de sòl d’equipament. En ter-

electrificació regeneració urbana

paraules clau

abast municipal escala L

localització assentaments urbans

ponència Àgora’20

expedient BCNROC

Mobilitat sostenible. Articular el territori

d’aparcaments d’intercanvi modal a l’àmbit del sistema tarifari intergrat de 03 PDU l’ATM Àrea de Barcelona TRN TARYET, Jornet Llop Pastor Arquitectes i Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme (Generalitat de Catalunya)

Aquest pla crea el marc urbanístic i territorial adequat per tal de valorar les potencialitats d’aparcaments d’intercanvi modal entre transport públic i privat definits pel Pla director d’infraestructures 2011-2020, per donar resposta a la demanda creixent d’aquest tipus d’aparcaments, així com per a reduir entre un 5 i 10 % els cotxes que entren a Barcelona. L’aposta per aquest tipus d’aparcament afavoreix la inversió de la piràmide de la mobilitat i la reducció del consum energètic associat, i la contaminació atmosfèrica i acústica. Així mateix, en el context actual de canvi climàtic, el pla preveu la seva adaptació per minimitzar la vulnerabilitat davant riscos naturals i tecnològics. Aquests aparcaments estan situats a les estacions ferroviàries suburbanes i en parades d'autobús en l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona, SIMMB, (86 municipis) vinculats a vuit corredors de mobilitat: Caldes, El Prat-Vilanova-El Vendrell, Granollers, Martorell, Mataró, Sabadell, Terrassa i Vilafranca. Per una banda, s’analitzen els vora de 200 aparcaments existents individualment (gestió, places i usuàries, potencialitat de programa, règim jurídic, etc.). I, per altra, es planteja que els intercanviadors de transport esdevinguin espais molt més dinàmics que portin associats serveis (Parks & Service). En conjunt, el Pla duplica el nombre de places d’aparcament per corredor de mobilitat i n'augmenta el total entorn les 15.000.

Com a resultat, el pla defineix una nova qualificació, proposant el sistema de qualificacions d’intercanvi modal (SCIM). Així mateix, atenent al rol i funció urbanística de cada estació dins el seu corredor de mobilitat, en determina diferents subsistemes que lliguen amb els usos que es permeten més enllà de l’ús dominant d’aparcament. Els usos poden ser complementaris, aquells directament vinculats a l’ús dominant i de manera particular als serveis a la mobilitat (petits tallers o lloguers de bicicletes o cotxes, rentat , car-sharing…), a les persones (oficines de turisme, restauració, comerços…) i serveis a les mercaderies. Aquests serveis i el nombre d’usuaris o places d’aparcament es limiten segons el risc d’inundacions o pel transport de mercaderies perilloses. Pel que fa a les determinacions normatives que estableix el pla, són de tres tipus: prescripcions, d’aplicació directa, com ara qualificació del sòl com a sistema; directrius d’aplicació diferida, que hauran d’implementar el planejament urbanístic derivat; i recomanacions que s’hauran d’incorporar en la redacció dels nous instruments de planejament general dels municipis.

espai intermodal transport públic mixtura d’usos

eficiència energètica

paraules clau instruments

Prescripcions determinacions, directrius i recomanacions Qualificacions nova qualificació

abast territorial escala L

localització assentaments urbans

ponència Àgora’21

expedient RPUC

Mobilitat sostenible. Articular el territori

04 PEU autònom per a la connexió del carril bici de Celrà a Girona Celrà Andreu Estany ESTEYCO, Marti Franch EMF, Mariné-Pascual Arquitectes, Ajuntament de Celrà

La connexió del carril bici paisatgístic de Celrà a Girona es va plantejar amb tres alternatives: paral·lel al sud de la C-46, amb un creuament del riu Ter cap a Sant Julià de Ramis i retorn a Celrà, i pel vessant nord del corredor ferroviari. Inicialment, l’alternativa considerada era la primera, ja que la segona implicava un pont sobre el Ter i la tercera afectava a l’ACA, Adif i carreteres. Finalment, però, es va optar per aquesta última opció. La proposta consisteix en una passarel·la que es subjecta sobre la mitgera compartida entre les vies de ferrocarril i el riu. En conseqüència, va haver-hi treballs d’acord amb l’Adif, que va demanar informes sobre la viabilitat de penjar la passarel·la del mur, i l’ACA, que sol·licitava que no hi hagués cap afectació sobre el riu. Amb els informes, Adif es va adonar de la inestabilitat del mur, independentment de la passera. Calia, doncs, un reforç, i es va aprofitar per ancorar la passera a la roca, darrere el mur. D’aquesta manera, el projecte, molt paisatgístic, va aconseguir complir amb tots els condicionants.

estructura blava mobilitat activa rehabilitació

patrimoni cultural

paraules clau instruments

Convenis interadministratiu

abast municipal escala S

localització espais oberts

ponència Àgora’21

expedient RPUC

04 /

ACTIVITATS PRODUCTIVES Ordenar i projectar les activitats al territori Les propostes d’aquest grup neixen de les diferents demandes d’activitat econòmica de cada una de les empreses, molt diferents entre elles, situades en llocs i paisatges singulars. En cada situació s'han aplicat diferents arguments reals de manera que cada singularitat fos fàcilment traduïda en un planejament urbanístic que donés solució a les necessàries transformacions.

fraestructura verda, s’ordenin les traces viàries amb un caràcter ambiental.

Entrant en la descripció dels projectes veurem les diferències en superfície, dels àmbits de gestió, de les activitats previstes, de les qualificacions originals, de les participacions municipals i del paper de la Generalitat en cadascun d'ells.

· PDU d’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord on cal trobar una ampliació de la fàbrica Seat en un punt molt estratègic, amb el requeriment d'una reordenació viària del nus de l’A2 i que alhora homogeneïtza els paràmetres urbanístics en relació als municipis de Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Abrera.

· El PDU d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena, que permet que un conjunt de municipis agrupats en una constitució prèvia trobin propostes de futur d’activitat econòmica i residencial ajustades al conjunt dels municipis i que, alhora, a partir d’un projecte de in78

· PDU de desplegament d’una explotació minera al Bages que preveu el tancament d'alguna extracció i que alhora converteix al conjunt en un nou projecte d'extracció de sal, amb la reordenació de l’antic projecte i el compromís de restauració.

· PE d’ordenació de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona d'integració paisatgística d’una gran infraestructura en l’ecosistema litoral, amb connexió amb la xarxa ferroviària

i que destaca per unes regles del joc el més flexibles possible per assumir les diferents demandes. · SNU de la construcció d’una almàssera per l’elaboració d’oli d’oliva, que s’efectuava inicialment dins del municipi de Selva del Camp. El trasllat de l'activitat a una finca agrícola va permetre fer el mateix i en millors condicions a l’espai lliure. · L’Avanç de planejament d’un projecte d’interès territorial (Ametller) que ha permès el desplegament d’una activitat completa a Gelida, situada en part en el món rural (SNU) però alhora amb un desplegament de tractament i distribució des d'una àrea en sòl urbà industrial. · Definició dels criteris generals que organitzen els àmbits de desplegament dins del territori per a la implantació de les plaques solars fotovoltaiques en el sòl no urbanitzable de Catalunya.

· MPOUM Art 145 i 146 relatius als cellers a Subirats. Aquesta intervenció permet ajustar i especificar la regulació genèrica sobre les condicions d’ordenació dels cellers. El resultat d’aquestes propostes diverses, tant pel que fa a la seva dimensió com especialment la seva situació, objectius, participació ciutadana, preservació mediambiental, etc. ha permès definir finalment una proposta urbanística que s'ha anat ajustant a partir del projecte inicialment previst. Això s’ha fet amb la col·laboració dels diferents actors: propietaris privats i també públics, introducció de nous usos raonables i difícils d'encabir en la regulació actual, regulació dels diferents paràmetres i finalment el paper dels municipis i de la Generalitat, vetllant per l’ús raonable del sòl involucrat. Potenciar el valor del lloc, el seu paisatge sí, però sobretot el potencial transformador de cada activitat.

PDU Activitat minera al Bages

Avanç de planejament [...] Can Joncoses - La Talaia, Can Mata d’Abelló i Can Font d’Alzinar

PEU d’ordenació de la ZAL del Port de Tarragona

PDU d’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord

PDU d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena

MPOUM Art. 415 i 416 relatius als cellers. Subirats

Construcció d’una almàssera per a l’elaboració d’oli d’oliva en SNU a La Selva del Camp

Criteris per a la implantació de les plantes solars fotovoltàiques en SNU a Catalunya

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

01 PDU Activitat minera al Bages

Municipis de la comarca del Bages, principalment: Súria, Balsareny, Sallent i Cardona Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori (Generalitat de Catalunya)

L’objectiu principal d’aquest pla és el tancament de l’activitat extractiva a Sallent i el seu trasllat cap a Súria. Es tracta d’un planejament intermunicipal que afecta els municipis de Balsareny, Sallent, Súria i Cardona, i que comprèn l’espai entre els rius Llobregat i Cardener. Degut a la salinització de l’aigua d’aquests rius, causada per la barreja amb la potassa provinent de l’extracció, es va generar un important conflicte ecològic i judicial. Així doncs, es fa necessari ordenar l’activitat minera per minimitzar-ne l’impacte ambiental i fer-la sostenible en el futur, sobretot en l'àmbit mediambiental però també social, ja que es tracta de l’empresa més gran del Bages.

en concret a Súria, es crea un espai per poder traslladar l'activitat minera procedent de Sallent i que aquesta pugui ser sostenible en el futur. Es preveu una planta de cristal·lització de sal de 40 metres d’alçada, amb atenció sobre el seu impacte paisatgístic, en un sector d’interès supramunicipal. A més a més, per incrementar la producció de sal però amb condicions ambientals, es crea una comissió de seguiment mixt, ambiental i urbanística. Així mateix, es generen uns indicadors de seguiment ambiental.

El document té determinacions d'aplicació directa, directrius de planejament i recomanacions. Dona una visió de conjunt i de coordinació sobre l'atorgament de llicències i autoritzacions, de manera que es respecti el medi ambient, en especial el vector aigua. Hi ha dues línies d'actuació urbanística, l’eix Llobregat-Sallent i l’eix del Cardener. Per una banda, a l’eix del Llobregat a Sallent es defineix l’ordenació un cop cessada l’activitat minera. Així, es diferencia entre l'activitat afectada per la mineria i aquella que es podria arribar a restaurar, deixant al POUM llibertat per veure quins terrenys poden transformar-se. També s’aborda el tema paisatgístic, amb un seguit de directrius que posen en valor els elements del patrimoni industrial. D’altra banda, a l’eix del Cardener, 80

restauració ambiental estructura blava

paisatge d’activitat econòmica regeneració urbana ús d’activitat econòmica patrimoni cultural

eficiència energètica

paraules clau instruments

Prescripcions determinacions, directrius i recomanacions Convenis interadministratiu

Seguiment criteris ambientals, indicadors

abast territorial escala M

localització assentaments urbans

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

02 PEU d’ordenació de la ZAL del Port de Tarragona

Vila-Seca Càtedra Urbanística ETSAV-UPC, MasMaristany Arquitectes, Joan Borràs, Jordi Hernández, Autoritat Portuària de Tarragona

El Pla especial de la zona d’activitats logístiques del Port de Tarragona té tres objectius. El primer objectiu és la integració paisatgística d’una infraestructura en l’ecosistema del litoral; el segon, la connexió amb la xarxa ferroviària; i l’últim és establir unes regles del joc el més flexibles possible. Pel que fa a la integració paisatgística, el pla genera uns límits més mal·leables i de frontera amb les infraestructures viàries. Malgrat que tot l’àmbit és un sistema urbanístic (no hi ha espais de cessions), es fa una equiparació a un pla parcial, de manera que un 60 % de la superfície es destina a espais lliures, equipaments i serveis viaris, i un 40 % a oficines i naus industrials. A més, s’incorporen els aparcaments dins de la mateixa parcel·la per millorar la qualitat dels carrers; també s’afegeix més vegetació i es treballa la integració paisatgística amb l’entorn natural. En referència a la flexibilitat, s’estableixen uns instruments vinculants, es marca una edificabilitat de 0,27, els usos que fan front al sistema viari i unes alineacions de façana obligatòries i alçades. Ara bé, la resta d'elements no són vinculants, excepte els seus paràmetres màxims. També s'obre la possibilitat d'agregació de parcel·les, establint tres superilles per grans operadors logístics, així com de segregació, establint les parcel·les mínimes. infraestructura ferroviària logística

paisatge d’activitat econòmica integració paisatgística

paraules clau instruments

Paràmetres flexibilitat

abast territorial escala M

localització assentaments urbans

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

03 PDU d’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord

Abrera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires Serveis Tècnics de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Incasòl (Generalitat de Catalunya)

El PDU d’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord s’emmarca dins d'un conjunt d’actuacions estratègiques de lògica supramunicipal i intenta endreçar un important pol d’activitat econòmica i industrial, així com explorar totes les potencialitats dels sòls disponibles.

municipis. I, l’últim, estableix una sèrie de directrius pel SNU, per tal de preservar els valors ambientals, paisatgístics i socials.

La proposta es concreta en quatre eixos. El primer és ordenar la mobilitat que penja actualment de l’A2, obrint el cinturó oest amb els enllaços corresponents i desenvolupant parcialment les previsions del PDI de la ròtula d’Abrera, que deriva del PTMB, i que passa d'una estructura d’arbre a una estructura en malla. El segon és transformar l’eix de l’A2 pel que fa a les activitats econòmiques existents i la previsió de noves centralitats relacionades amb el transport públic. En aquest sentit, defineix nous sectors d'activitat econòmica i els ordena a nivell de pla parcial. Concretament, un d’ells permetrà l’ampliació de la SEAT. L’àmbit de la SEAT es troba situat en un punt molt estratègic pel territori, a cavall de tres municipis —Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Abrera— i en la confluència dels rius Llobregat i l’Anoia, i d’infraestructures viàries i ferroviàries. La seva ordenació prové d’un pla parcial de l'any 1976, que es va anar desenvolupant a través dels POUM dels tres municipis, menystenint la lògica general dels sistemes i amb una clara manca de mirada intermunicipal, més enllà dels límits administratius. El tercer eix, homogeneïtza els paràmetres urbanístics en el marc dels tres 82

centralitat urbana espais oberts transport públic

xarxa viària paisatge d’activitat econòmica

ús industrial ús d’activitat econòmica teixit industrial

paraules clau instruments

Prescripcions determinacions, directrius i recomanacions Paràmetres homogeinització

abast territorial escala L

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’20

expedient RPUC

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

04 Construcció d’una almàssera per a l’elaboració d’oli d’oliva en SNU La Selva de Camp Núria Salvadó, Ferran Plana, Coselva - Cooperativa agrícola de la Selva

Aquest projecte sorgeix de la necessitat de traslladar una cooperativa, que elaborava oli d’oliva en un molí al centre del poble, a una finca en sòl agrícola que en permetés un millor funcionament. Inicialment es va plantejar com un pla especial en sòl agrícola que incloïa diferents programes complementaris al molí, tot i que finalment es va decidir demanar llicència directa en SNU, amb només el projecte del molí.

Pel que fa a la materialitat, s’usa únicament el formigó del sòcol i la xapa de la coberta, amb la mateixa textura. I en relació a la distribució dels usos, ha estat important treballar les circulacions, tant del procés de l’oli com dels visitants.

Es parteix d’un programa molt complex lligat al procés d'elaboració d'oli d'oliva, amb unes necessitats molt concretes de cada estança pel que fa a la llum, la temperatura i la ventilació, així com unes dimensions molt pautades per la maquinària i les normatives alimentàries. Aquest programa marca la volumetria, la materialitat i la distribució d’usos. Així, l’edifici de 4.000 m2 se situa el més proper possible a la carretera, jugant amb la idea de bancals i semisoterrant l’edifici, de manera que es redueix l'impacte de l’alçada de les naus des de la carretera. La segona estratègia és la fragmentació, típica de les construccions agrícoles del Camp de Tarragona que treballen per agregació de peces a mesura que es necessiten. En aquest sentit, s’identifiquen els processos per cada nau amb una volumetria específica per cadascuna d'elles, treballant amb els plecs de coberta per la seva integració paisatgística i replicant les proporcions de l’entorn.

paisatge agrari ús agrari usos en snu

patrimoni cultural integració paisatgística

paraules clau instruments

Gestió d’execució llicència directa

abast escala menor escala S

localització espais oberts

ponència Projecte Àgora’20 UPCommons

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

05 Avanç de planejament per a la implantació d’un projecte d’interès territorial en els àmbits de Can Joncoses - La Talaia, Can Mata d’Abelló i Can Font d’Alzinar Gelida Arku3 Urban S.L.P, Batlle i Roig Arquitectes, Garrigues, Igremap S.L.P. , Ametller Orígen

L’Agroparc Penedès ocupa 258 ha i l’actuació que s’explica és una modificació del POUM de Gelida per millorar-ne la seva integració paisatgística i la seva productivitat. Consta de dos àmbits, Can Jocoses, on hi ha obradors, logística, una biofactoria, la seu d’Ametller i un equipament; i l’Agritech, sòl no urbanitzable de 75 ha de cultius, 10 ha d’hivernacles i 12,2 ha de plaques fotovoltaiques i les granges (d’ovelles i cabres), tot teixit per una xarxa de camins i recorreguts, alguns a recuperar. L’agricultura ha anat perdent territori els últims cinquanta anys i l’ha guanyat la massa forestal. També han aparegut noves infraestructures, com ara l’AP7 o l’AVE. A la part més plana de l’àmbit, hi ha els camins, el GR5 i la futura via blava pel riu Anoia, que té la seva porta al municipi de Gelida, just en el punt on toca l’Agroparc. Ara bé, les masies són les principals protagonistes i se n’han catalogat moltes, les més importants: Can Font i Can Mata d’Abelló a l’àmbit nord i l’Atalaya i Can Jocoses a l’àmbit sud. En concret, l’àmbit o polígon de Can Jocoses, de 136.379 m2 de sòl i 69.489 m2 de sostre, es troba situat en un corredor ecològic, no reconegut pel POUM de Gelida. La proposta el té en compte i també les visuals per decidir on col·locar la indústria, el volum més gran i amb més externalitats. Aquesta s’implanta finalment de manera fragmentada en tres naus, una d’obradors i dues de logística al marge dret del torrent i on no hi ha visuals des de Gelida, integrant-se a la topografia. També s’ubiquen dos volums més per completar el programa: 84

la biofactoria i la seu d’Ametller. Tot això genera un 62 % d’augment de sistema urbà delimitat respecte al planejament actual, mantenint el sostre actual. També es busca el tancament de cicles i la relació entre la part de sòl no urbanitzable i la fàbrica. Així, els cultius produeixen productes que s’elaboren en els obradors que tenen unes externalitats, d’aigua o de matèria orgànica. A través de la biofactoria, es pot reciclar l’aigua per utilitzar-la per al reg, el CO2 per als hivernacles, utilitzar l’hidrogen com a mobilitat sostenible dins l’agroparc i generar energia elèctrica a través de plaques en les cobertes.

paisatge agrari ús agrari usos en snu patrimoni cultural

integració paisatgística eficiència energètica

paraules clau instruments

Qualificacions reclassificació

abast territorial escala M

localització espais oberts

ponència Àgora’21

Ajuntament de Gelida

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

06 PDU d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena

Mancomunitat intermunicipal de la Conca d’Òdena Col·lectiu CCRS, Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura (Generalitat de Catalunya)

El PDUAECO destaca per la seva manera de plantejar la classificació i l’ordenació de sòl d’activitat econòmica de set municipis, la qual considera tant la funcionalitat d’aquesta activitat com el projecte de la infraestructura verda vinculat a la identificació de l’Anella Verda d’Igualada, per evitar la pèrdua de biodiversitat. La constitució prèvia d’una mancomunitat de municipis va facilitar el consens entre els ajuntaments, oferint l’oportunitat de donar resposta a la demanda d’activitat econòmica més enllà de límits administratius.

la jerarquia de mitigació, que podran ser replicades en posteriors plans.

El pla cerca una transformació respectuosa del model identitari de la Conca d’Òdena. Així, pretén reforçar la convivència entre activitat econòmica i residencial, que ha caracteritzat històricament aquest territori, a través del desenvolupament urbanístic dels nous sectors d’activitat econòmica i la reconstrucció de la seva xarxa d’aigua i de camins, afectada per les grans infraestructures. A través d’aquests camins, es promou una mobilitat activa i saludable, apropant els àmbits d’activitat econòmica als assentaments residencials. Es parteix doncs d’un projecte d’infraestructura verda, entesa com una infraestructura que aporta serveis ecosistèmics, i de l’aplicació d’una metodologia que persegueix evitar la pèrdua de biodiversitat. L’objectiu de la No Pèrdua Neta de biodiversitat és exigible legalment a Catalunya. Aquest PDU, un dels primers plans on s’aplica, ofereix un mètode precís per mesurar la biodiversitat prèvia i final, i unes tècniques per aconseguir l’objectiu, a través de la metodologia de

estructura espais verds mobilitat activa

paisatge d’activitat econòmica usos en snu

teixit industrial

paraules clau instruments

Convenis interadministratiu

Seguiment criteris ambientals, indicadors

abast territorial escala L

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’22

expedient RPUC

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

07 MPOUM Art. 415 i 416 relatius als cellers Subirats Rosa Escala, Ajuntament de Subirats

El paisatge del Penedès és una plana on predominen petites explotacions de vinya i activitat vitícola entorn els cellers, la construcció més característica. Subirats és el terme municipal més gran de la comarca, amb 56 ha i una trentena de cellers. Aquesta modificació de planejament ajusta i especifica la regulació genèrica sobre les condicions d’ordenació dels cellers del POUM de Subirats del 2013 per prioritzar-ne la seva restauració. Aquesta necessitat d’ajust s’extreu de l’anàlisi de les diferents casuístiques dels cellers existents al terme: el seu règim de sòl, la seva grandària, si es trobaven o no al costat de masies, si aquestes eren patrimonials, la proporció entre la part residencial i agrícola industrial, etc. Així doncs, la modificació afecta en concret a dos articles del POUM. Al primer s’especifiquen els condicionants del quadre de regulació dels cellers, ja que la seva redacció podia ser confusa o inexacta; per exemple, a «una única extensió» se li afegeix «en propietat», i s’augmenta el màxim de superfície permesa per la normativa de 4.000 m2 fins a 130 ha, ja que hi havia un parell de cellers que sobrepassaven el límit. Al segon article s’afegeixen aclariments i puntualitzacions pel que fa a la superfície vinculada, el sostre edificable, els colors o els soterranis, entre d’altres. També s’afegeixen nous punts en relació a la topografia, noves construccions o l’adequació del camí d’accés.

paisatge d’activitat econòmica paisatge agrari

usos en snu patrimoni arquitectònic

paraules clau instruments

Paràmetres d’ordenació i/o edificació

abast municipal escala M

localització espais oberts

ponència Àgora’22

expedient RPUC

Activitats productives. Ordenar i projectar les activitats

08 Criteris per a la implantació de les plantes solars fotovoltàiques en el SNU Catalunya Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura (Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya)

El canvi climàtic fa més urgent la implantació d’instal·lacions d’energia renovable. Ara bé, els planejaments territorials i urbanístics dels diferents municipis no tenen capacitat de resposta per a la necessitat d’implantació actual, cosa que ha desembocat en una gran diversitat de criteris a l’hora d’aprovar projectes pels diferents consistoris. Així mateix, el Decret 16/2019 va establir una simplificació de la tramitació i de les mesures requerides amb la voluntat d’agilitzar-ne i incrementar-ne la seva incorporació, cosa que va provocar l’entrada de moltes propostes a la Generalitat, sobretot en un sòl sensible com és el sòl no urbanitzable. Tot plegat va denotar la necessitat d’unificació dels criteris d’implantació de les energies renovables, pel que s’han elaborat dos documents, un en relació a la implantació de plantes fotovoltaiques i l’altre de parcs solars en sòl no urbanitzable. Es tracta d’un suport normatiu de caràcter transitori, fins l’aprovació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), per orientar l’avaluació i implantació de planejaments i projectes en el sòl no urbanitzable. Responen així a l’article 17 de la Llei d’urbanisme de Catalunya que especifica que «la Comissió de Territori de Catalunya ha de publicar periòdicament en el registre de planejament urbanístic de Catalunya els criteris interpretatius sobre la normativa i planejament urbanístic que han d’aplicar els òrgans urbanístics de la Generalitat en l’aprovació dels plans urbanístics».

Els criteris per a la implantació de les plantes fotovoltaiques es classifiquen en tres escales: territorial, que especifica les característiques en relació a les proteccions preventiva, territorial o especial i l’anàlisi d’alternatives; local, que concreta les zones prioritàries per escollir l’emplaçament i les dimensions de les actuacions; i la de projecte, en la qual es determinen els paràmetres per tal d’assolir una integració paisatgística adequada amb la matriu biofísica del territori.

paisatge d’energia renovable usos en snu

integració paisatgística eficiència energètica

paraules clau instruments

Paràmetres homogeinització

abast territorial escala L

localització assentaments urbans + espais oberts

ponència Àgora’22

repositori gencat

05a /

TRANSFORMACIONS URBANES Regenerar la ciutat construïda

L’urbanisme del segle XXI ha deixat de ser expansiu per centrar la seva mirada en la ciutat existent, en recuperar-la i reconstruir-la permanentment en base a criteris de sostenibilitat que garanteixin la qualitat urbana, l’equilibri mediambiental i la inclusió social. Els nous reptes de l’urbanisme contemporani es centren en aquesta qüestió: com intervenir en els teixits existents, potenciant-los, salvaguardant els seus valors i, alhora, impulsant la millora de la qualitat urbana en tots els seus aspectes. Hi ha dos tipus de situacions: teixits densos, ocupats, construïts, ordenats d’acord amb velles i antigues lògiques socials, econòmiques i de mobilitat, i grans peces d’indústries obsoletes que han deixat de complir la seva funció i s’ofereixen com a oportunitats de gran impacte. 88

En aquest apartat ens referim al primer paquet d’actuacions. Operacions de regeneració a partir de propostes sobre vells teixits construïts. Es tracta d’operacions de cirurgia urbana que requereixen grans dosis de coneixement, sensibilitat i valentia. És tot el contrari que les propostes de sventramento tan pròpies de mitjans del segle passat, que aniquilaren tanta història i tants valors a tantes ciutats d’Europa. Ara calen propostes que converteixin la ciutat construïda en una ciutat cada cop més viva, més activa, més atractiva, més sostenible i més dinàmica.

l·la, de cada activitat. Es presenten vuit exemples dels molts que mereixerien ser-hi presents, però serveix per il·lustrar el que volem dir: diversitat de solucions, diferents objectius, variades circumstàncies, però sempre el factor comú de la sostenibilitat.

Els instruments són quasi bé sempre la modificació puntual del planejament general o el pla de millora urbana, perquè permeten tractar de forma detallada el projecte a partir del coneixement profund de cada peça, de cada parce-

Tots presenten diferents objectius, però parlen sempre d’integració, de millora i de sostenibilitat. Els exemples metropolitans tracten d’incorporar les instal·lacions del Barça al barri de Les Corts, millorar l'espai públic i els serveis viaris

Cinc dels exemples són d’àmbit metropolità: tres a Barcelona, un a Cerdanyola i un cinquè a Santa Coloma de Gramenet. Altres dues modificacions de POUM: a Granollers i a Terrassa. I el vuitè cas és un Pla de Millora a Santa Perpetua de Mogoda.

en un entorn de barri suburbà vulnerable a l’eix Bruc de Santa Coloma de Gramenet, convertir un espai residual en un espai central aprofitant la potencialitat de l’estació del tren a Cerdanyola, resoldre la integració de nous equipaments de la Ronda de Dalt amb el paisatge de Collserola, i crear les regles del joc per salvaguardar la identitat dels barris de Gràcia a partir de la desafectació i de crear unes regles de joc intel·ligents de gran flexibilitat. Tot plegat complementat amb tres exemples de resolució d’ordenacions complexes de petit format a Santa Perpètua, Granollers i Terrassa, a partir de la posada en valor de l’espai públic com a eix vertebrador de l’activitat i la convivència. En resum: una mostra de solucions intel·ligents a problemes complexos.

MPGM en l’àmbit dels terrenys del FCB al districte de Les Corts. Barcelona

PMU de precisió de l’alineació de vial. Santa Perpètua de Mogoda

MPOUM en l’àmbit de nova centralitat [...] plaça de Josep Barangué. Granollers

MPGM per a la implantació d’un centre de recerca biomèdica [...]. Barcelona

MPGM als sectors 2 i 3 de l’Eix Bruc. Santa Coloma de Gramenet

MPGM de l’àmbit de RENFE i cinemes. Cerdanyola del Vallès

MPOUM a l’àmbit del carrer de Sant Pere 23-25. Terrassa

MPGM per a la millora urbanística i ambiental [...] de Gràcia. Barcelona

Transformacions urbanes. Regenerar la ciutat construïda

01 MPGM en l’àmbit dels terrenys del FCB al districte de Les Corts Barcelona BCA , Garrigues, Futbol Club Barcelona, Gerència d’Urbanisme Ajuntament de Barcelona

L'estadi de futbol del Fútbol Club Barcelona dissenyat per Francesc Mitjans va ser inaugurat l'any 1957 al districte de les Corts. Amb els anys, el barri es va anar consolidant al seu voltant però sense connexió amb l'estadi. No és fins l'any 2000 que es va començar a pensar amb la transformació de l’estadi i el 2010 s’aprovà el projecte de Foster, amb uns habitatges a la zona del miniestadi. La franja entre l’estadi i els habitatges va ser objecte de l'encàrrec d’estudi. Posteriorment, es desenvolupà la MPGM fins l’aprovació definitiva l’abril de 2018. Els objectius de la MPGM eren, per una banda, alliberar espai al voltant d’aquest gran equipament esportiu pel gaudi d’activitats més transversals, traslladant el miniestadi a l’actual terreny de Sant Joan Despí. En segon lloc, obrir el recinte, tancat físicament i topogràficament, i fer-lo permeable amb l’entorn. I per últim, millorar la mobilitat i l’accessibilitat amb el soterrament de les places d’aparcament. Es van convocar concursos internacionals per l’arquitectura de l’estadi, el palau i el miniestadi. Pel que fa a la franja entre l’estadi i el palau, la modificació introdueix usos d’oficines i terciaris. Es passa d’un recinte tancat amb edificis dintre, a edificis oberts al carrer. En aquest sentit, una transformació clau ha estat la redefinició del traçat del carrer Arístides Maillol, que regularitza una via amb geometria estranya. centralitat urbana aparcament ordenació volumètrica mixtura d’usos equipament espai públic

paraules clau

abast municipal escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’18

expedient RPUC

Transformacions urbanes. Regenerar la ciutat construïda

02 MPOUM en l’àmbit de nova centralitat a l’entorn de la plaça de Josep Barangué Granollers Taller d’arquitectura i Territori S.L.P., Ajuntament de Granollers

La plaça de Josep Barangé es troba al centre de Granollers, propera a l’estació d’autobusos i al parc central, entre el teixit antic i el de l’eixample. És un espai que mai ha funcionat com a plaça ja que les edificacions que l’envolten li donen l’esquena, la seva topografia expulsa enlloc d’acollir i l’aparcament que ocupa el seu subsòl implica l’entrada i sortida de molts cotxes. La seva remodelació es planteja amb les premisses de minimitzar el cost per l’administració i de no incrementar el volum edificat. Els objectius són reforçar les relacions amb l’estació d’autobusos i el parc, que es perllonga fins al centre, així com incorporar usos comercials i d’altres activitats, mantenint els equipaments per tal de revitalitzar la plaça. Les estratègies s’organitzen entorn la mobilitat, els límits edificats i els espais urbans. Pel que fa a la mobilitat consisteixen en la conversió en zona de vianants, potenciar recorreguts, treballar les pendents i reordenar el subsòl per suprimir l’accés a l’aparcament. Pel que fa als límits edificats, les estratègies consisteixen en incorporar els alçats històrics a la plaça, formalitzar i homogeneïtzar alçats, i establir una volumetria de trobada entre teixits, amb usos mixtes terciaris i d’equipament a la planta baixa. I en relació amb els espais urbans, en donar una doble caracterització a la plaça, dura sobre l’aparcament i tova i verda a la confluència amb el parc.

centralitat urbana mobilitat activa aparcament

ordenació volumètrica mixtura d’usos espai públic

paraules clau

abast municipal escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’19

expedient RPUC

Transformacions urbanes. Regenerar la ciutat construïda

03 MPGM als sectors 2 i 3 de l’Eix Bruc

Santa Coloma de Gramanet Vora, Territori 24, i Gabinet d'Acció Territorial de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Aquesta modificació se situa al barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet, caracteritzat per una tipologia plurifamiliar molt densa arran de l'onada migratòria dels anys cinquanta a setanta. El PGM va limitar els paràmetres per contenir-ne el creixement exponencial i les posteriors modificacions han anat millorant el barri afegint nous espais lliures i equipaments. És l’MPGM del barri Fondo del 2006, la que configura l’eix Bruc com una actuació de rellevància municipal, i la del 2015 l'incorpora a l’estudi de la Pinta Verda sobre la xarxa d’espais lliures i equipaments i la seva connectivitat. Finalment, la present modificació s’aprova un cop resolt el concurs d’idees sobre aquest petit àmbit del sud de l’eix Bruc.

cotes, una de caràcter més urbà i l’altra més domèstic, connectades per un equipament de barri que fa de ròtula i per un espai públic inclusiu, accessible i controlat des de les plantes baixes, amb usos cívics i comercials. Pel que fa a l’ordenació volumètrica, es treballa amb el criteri de la integració urbana colmatant el teixit existent i alhora singularitzant-se i separant-se perquè els edificis resultants puguin obtenir doble orientació.

L’àmbit en qüestió té mitja hectàrea de superfície i la particularitat que el 100 % del sostre residencial és d’habitatge protegit. Es troba en una zona amb una gran necessitat de dotació d'espais lliures públics i d’equipaments i amb un component topogràfic important, ja que és un eix transversal al riu. El més rellevant de la modificació és la reordenació física de l’àmbit, que passa de la lògica de l’eix i un front edificat alineat a carrer del planejament anterior, que impedia la implantació de models d’habitatge eficients, a una ordenació que posa al centre l’espai públic, entès com a node i com a connector, i la definició d’una ordenació volumètrica que permet una tipologia residencial més racional i eficient. En concret, sobre l’espai públic es proposen dues plataformes a diferents 92

ordenació volumètrica equipament espai públic

integració paisatgística eficiència energètica

paraules clau

abast escala menor escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’19

expedient RPUC

Transformacions urbanes. Regenerar la ciutat construïda

04 MPGM de l’àmbit de RENFE i cinemes Cerdanyol del Vallès Jornet Llop Pastor Arquitectes

Cerdanyola del Vallès ha estructurat el seu creixement a l’entorn de dos eixos: la carretera de Sabadell a Cerdanyola i l’avinguda Catalunya i Primavera. Ara bé, existeix un tercer eix, el riu Sec, al qual històricament s’havia donat l’esquena però que, en canvi, els darrers anys s’ha potenciat i s’han anat creant eixos cívics en el seu recorregut i condicionant les seves vores. Al voltant del riu Sec hi ha tres sectors sense consolidar en la seva totalitat, entre els quals l’àmbit de la present modificació, de sòl privat. Aquest àmbit està situat al costat de l’estació de Renfe del centre del municipi, que actualment té un accés estret i poc adient per al nombre d’usuaris diaris, i inclou un gran buit urbà, utilitzat durant anys com a aparcament dels cinemes. El PGM hi preveia una ordenació poc sensible amb el marge del riu. Així, la seva situació estratègica, la possibilitat de modernització i millora de l’accés a l’estació i la voluntat de crear un espai públic de qualitat a l'entorn del riu, motiva l’interès de l’Ajuntament a fer un canvi de planejament, que s'aprova definitivament al 2020. El treball conjunt dels diferents agents implicats va fer possible la gestió de l’àmbit, i va donar com a resultat una nova centralitat urbana per al municipi, amb una millora de la integració amb el seu entorn. L’ordenació proposada configura la nova plaça de l’estació; es creen nous sistemes públics garantint-ne la seva obtenció i qualitat amb un nou sistema viari que minimitza el pas dels vehicles; i s’ordena la configuració de l’aprofitament, augmentant la qualitat del con-

junt edificat i les condicions d’habitabilitat, amb un nou model residencial de façana continua i diversitat tipològica. D’altra banda, la regulació de les qualificacions del sòl i el principi d’adaptabilitat en l’ordenació afavoreixen un sistema d’ordenació volumètrica d’ordenació flexible i una doble qualificació en sistemes sòl-subsòl o dins d’un mateix conjunt edificatori. Pel que fa als instruments de gestió, es plantegen tres polígons d’actuació, un primer polígon que inclou la major part de l’ordenació, i els altres dos de dotació, un d’ajust de l’estació i un d’encaix de les preexistències construïdes. En conjunt, la proposta incrementa el sòl públic de cessió, i augmenta acotadament el sostre i la densitat d’habitatges prevista.

centralitat urbana ordenació volumètrica espai públic

paraules clau instruments

Qualificació requalificació

Gestió d’execució actuació de dotació, àmbits d’actuació discontinus Conveni públicoprivat

abast municipal escala S

localització assentaments urbans

ponència Àgora’19

expedient RPUC