01a /
MODEL URBÀ Replantejar el territori
En la seqüència històrica del desenvolupament dels pobles i ciutats, són moments d’especial transcendència aquells en que la civitas (la societat, la població...) reflexiona sobre el que la urbs (la ciutat construïda) ha arribat a ser. I, a partir d’aquesta reflexió, decideix com continuar el seu camí, reconsiderant, en major o menor mesura, els seus objectius i les pautes per acostar-s’hi. En termes legals i administratius, són aquells moments en què es redacta i es tramita l’instrument que regula urbanísticament l’ordenació de tot l’espai del municipi. Aquest instrument, definit per la legislació urbanística, és actualment el POUM, per bé que en alguns municipis perviuen instruments anteriors (Pla general d’ordenació urbana —PGOU—, Normes Subsidiàries —NNSS—) encara no revisats. 44
Els projectes inclosos en aquest capítol són set POUM, que aborden íntegrament l’ordenació del municipi, i una Modificació del POUM que representa també un cert replantejament d’una part substancial de l’espai municipal. Hi ha dos municipis (Vic, Valls) que són capitals comarcals, més un tercer (Mollet) que és també un node territorial; un municipi (Sant Quirze del Vallès) principalment residencial, en un context de fluxos metropolitans; tres municipis (Olivella, Navata, Copons) de menor però molt distinta població: 5000, 1200, 330 habitants respectivament, i en situacions territorials també molt diverses. Finalment, l’Ametlla de Mar que centra el seu replantejament en les urbanitzacions que configuren bona part dels seus teixits urbans.
Cal recordar que avui a Catalunya l’elaboració d’un POUM és sempre la revisió d’un pla municipal anterior, i que les propostes del nou POUM són en una bona proporció correccions de les determinacions gràfiques i normatives de l’ordenació anterior, llevat de les àrees consolidades amb bona salut urbanística. Aquests POUM s’han elaborat i tramitat sota la vigència dels Plans territorials parcials de Catalunya (PTP) i han hagut de respectar el marc normatiu d’aquests, en especial pel que fa a la protecció dels espais oberts i a les limitacions a l’extensió urbana que estableixen les estratègies de desenvolupament dels PTP. En tot cas, es pot dir que, a més del compliment de les obligacions normatives, els POUM expressen una clara sin-
tonia amb els criteris de planejament territorial i amb l’evolució cultural cap un major respecte als valors del territori i la ciutat. Són comuns les propostes de millora de l’ordenació del no urbanitzable, de supressió d’urbanitzables no sostenibles, de millora de les compatibilitats d'ús, de protecció dels béns patrimonials, de provisió d’habitatge assequible (especialment Mollet), de protecció de la salut ciutadana (Vic), de reforçament de centralitats, etc. En dos municipis (Olivella, L’Ametlla de Mar) es fan propostes importants de reintegració de teixits de baixa densitat, herència d’altres moments, en les que sempre cal un plus de realisme però sense abdicar dels principis funcionals i ambientals inexcusables.