Àgora d'Urbanisme. Els primers cinc anys: projectes exposats 18/19/20/21/22 - Part 1

Àgora d’Urbanisme

Els primers cinc anys: projectes exposats

18/ 19/ 20/ 21/ 22/

Àgora d’Urbanisme Els primers cinc anys: projectes exposats

18/ 19/ 20/ 21/ 22/

À’U 18 19 20 21 22 Àgora d’Urbanisme. Els primers cinc anys: projectes exposats Aquesta publicació no hagués estat possible sense la implicació en l’organització d’aquestes cinc primeres Àgores d’Urbanisme dels membres de la Junta Executiva de l’AAUC en aquest període (Sebastià Jornet, Robert Juvé, Kevin Penalva, Rosina Vinyes, Agàpit Borràs, Georgina Vázquez, Sara Mas -de l’inici fins al 2021, Elena Amat -2019 i 2020-, Gemma Sola -2020 en endavant, Marina Cervera -2021 en endavant, Kerman Arranz -2022 en endavant) i, en especial, el Xavier Alarcón que ha estat el Director de l’esdeveniment de totes les edicions i la Sara Mas, de les tres primeres.

Retocs disseny gràfic i maquetació Estudi Marta Sansa

Director de l’Àgora 2019-2023 Xavier Alarcón

Traducció al castellà Junta Executiva AAUC 2024

Selecció de temes- Consell Experts Col·lectiu Sòcrates 2018-2023 Agàpit Borràs, Xabier Eizaguirre, Juli Esteban, Antonio Font, Montse Hosta, Robert Juvé, Santi Juan, Josep Ma. Llop, Joan Llort, Pere Montaña, Camil Queraltó, Pere Serra, Miquel Sodupe.

Amb el suport de Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Generalitat de Catalunya

Coordinació editorial Kevin Penalva i Rosina Vinyes Conceptualització, disseny, maquetació i textos descriptius dels projectes Adrià Álvarez, Elena Castellà, Teresa Gómez-Fabra, guanyadors de la beca AAUC Consell de redacció Textos capitol 1: Sebastià Jornet, Robert Juvé, Xavier Alarcón, Rosina Vinyes, Marina Cervera.

Textos introductoris dels blocs temàtics capitol 2: Isabel Castiñeira, Juli Esteban, Xeles Gil-Vernet, Montserrat Hosta, Josep Maria Llop, Pere Montaña, Pere Serra, Miquel Sodupe, Anna Zahonero, Camil Queraltó.

Revisió general- Junta Executiva AAUC 2024: Sebastià Jornet -President-, Robert Juvé -Vicepresident-, Kevin Penalva -Tresorer-, Rosina Vinyes -Secretària-, Agàpit Borràs -Secretari tècnic-, vocals funcionals: Georgina Vázquez, Gemma Sola, Marina Cervera, Kerman Arranz, Mònica Beguer, Laia Grau.

Correcció lingüística Núria Aguiló Traducció a l’anglès Adam Jacobs

Impressió Artyplan S.L. Primera edició: octubre de 2024 © d’aquesta l’edició Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Plaça Nova, 5 08002 Barcelona https://aauc.arquitectes.cat/ © dels textos: AAUC © de les fotografies: els autors i les institucions referenciades Reservats tots els drets d’aquesta edició.

ISBN: 978-84-126653-4-5 Dipòsit legal: B 16849-2024 Està prohibida la reproducció total o parcial del llibre per qualsevol mitjà: fotogràfic, fotocòpia, mecànic, reprogràfic, òptic, magnètic o electrònic sense l’autorització expressa i per escrit del propietari del copyright.

A tots aquells que han fet possible la celebració de les cinc primeres edicions de l'Àgora d'Urbanisme, la llavor d'aquesta publicació.

ÍNDEX/

Pròleg - COAC

9

Pròleg - Generalitat de Catalunya

11

01/ L’Àgora d’Urbanisme es consolida com esdeveniment de referència

13

02/ Les 5 primeres edicions de l’Àgora d’Urbanisme

25

A/ Visió global 2018-2023

Balanç d’activitats

28

B/ Catàleg de projectes exposats

Lectura transversal dels projectes

34

01a/ Model urbà. Replantejar el territori

44

01b/ Model urbà. Ordenar nous creixements

54

02/ Infraestructura verda. Vincular el medi natural i l’espai urbà

62

03/ Mobilitat sostenible. Articular el territori

72

04/ Paisatges productius. Ordenar i projectar les activitats

78

05a/ Transformacions urbanes. Regenerar la ciutat construïda

88

05b/ Transformacions urbanes: Reconvertir el teixit industrial

98

06/ Convivència d’usos. Regular usos i activitats

108

07/ Habitatge. Intervenir en el parc residencial

116

08a/ Memòria viva. Repensar el patrimoni en SNU

126

08b/ Memòria viva. Repensar el patrimoni urbà

134

C/ Diàlegs Àgora

141

Epíleg

145

Textos seleccionats

149

Selected texts

163

Annexos

175

Acrònims

8

Guim Costa

Degà del COAC

L'Àgora d’Urbanisme és un excel·lent punt de trobada per parlar d’Urbanisme. Sí, perquè hem de parlar dels bons projectes, de les bones pràctiques professionals, d’aquelles que són aplicades i que acaben definint el nostre territori.

I sobre aquests projectes reals, aquests projectes executats o per executar a curt termini, el debat és més ric, més directe. És un debat molt necessari en aquests moments de transició on el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), conjuntament amb la Llei de territori són dos documents estratègics i de gran rellevància pel planejament urbanístic i als que se’ls suma el que serà el nou Reglament de la Llei de la Qualitat de l’Arquitectura.

Estem davant d’un moment clau on el debat, la discussió i la crítica dels problemes de la forma de les ciutats i del territori, definiran el futur.

Organitzada per l'Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), i amb el suport de les altres agrupacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), s’ha configurat com un esdeveniment clau del COAC, com a lloc de debat sobre la forma urbana, de les idees que transformen positivament el nostre entorn construït i social, cercant respondre als desafiaments contemporanis i millorar la qualitat de vida de les persones.

L’Àgora d’Urbanisme ens serveix com a plataforma anual pel foment del diàleg entre professionals de diferents àmbits de l'arquitectura i l'urbanisme i promou la reflexió crítica i col·lectiva sobre els reptes urbans actuals, impulsant la creació de solucions que integren aspectes socials, econòmics i ambientals.

La seva capacitat per reunir professionals de diverses disciplines sota un mateix sostre promou la interdisciplinarietat i l'aprenentatge mutu, elements clau per a l'avenç de l'arquitectura i l'urbanisme i ha consolidat la seva posició com a un esdeveniment imprescindible per a la promoció i el desenvolupament de l'urbanisme aplicat.

9

10

Agustí Serra

Director general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica Generalitat de Catalunya

L’Àgora d’Urbanisme fou una iniciativa benvinguda i necessària en el moment del seu sorgiment. Els cinc anys assolits representen el valor de la continuïtat i són un reconeixement a la solidesa de la idea inicial i per tant són una fita a remarcar. Des del punt de vista de l’administració responsable de l’ordenació del territori i l’urbanisme a Catalunya vull valorar la intenció original de l’Àgora d’oferir al conjunt d’actors vinculats a l’urbanisme una perspectiva d’allò que s’ha fet en el darrer any arreu del país, i no sols això, sinó també la voluntat d’esdevenir espai per a l’expressió d’inquietuds i per a la reflexió. Compartir, fer una posada en comú, mostrar tendències i destacar exemples que poden ser d’interès, són les activitats que doten de valor l’Àgora.

preses i ciutadans, en una relació basada en la col·laboració, l’acompanyament i la concertació.

El treball conjunt i la complicitat d’aquesta xarxa d’actors són els que ens permeten incloure diferents perspectives i veus en els processos de planificació urbana i territorial, són una via essencial per abordar els reptes d’avui, i són clau per anar millorant de forma constant el nostre treball.

Aquest espai és també una oportunitat per a reivindicar l’activitat dels professionals de l’urbanisme en la seva pràctica del dia a dia. Una tasca sens dubte complexa, i de vegades feixuga, però també satisfactòria al servei de les persones. És necessari també destacar la importància que té la col·laboració entre les institucions, els professionals i altres parts interessades per conèixer o donar a conèixer aproximacions rellevants en la planificació i gestió del territori. Sens dubte, la cooperació és essencial per aconseguir resultats efectius. La Generalitat, en aquest sentit, treballa estretament amb el conjunt d’actors, administracions locals, col·legis i agrupacions, professionals, entitats, organismes, em-

XX

11

01 /

L’ÀU es consolida com l’esdeveniment de referència

14

Què és l’Àgora i quin és el seu origen?/ L’Àgora d’Urbanisme s’ha consolidat com l’espai anual de referència per fer balanç del que ha passat a Catalunya en el camp de l’urbanisme reglat. Una plataforma de difusió, coneixement i debat en la qual es presenten una selecció de treballs avaluats per les Comissions Territorials d’Urbanisme (CTU) a Catalunya i que destaquen per l’interès que han suscitat als representats del Col·legi en aquestes Comissions, que sol anar lligat a la seva excepcionalitat, tret diferencial, singularitat, qualitat, innovació o per actuar en un espai d’especial rellevància.

L'Àgora d'Urbanisme és el resultat d'un conveni institucional signat l'any 2018, entre el departament responsable de la Generalitat en matèria d'urbanisme, que aquell any es deia Departament de Territori i Sostenibilitat, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC). La raó de la celebració d'aquesta jornada, entre altres coses, era donar compliment a l'article 1 de la Llei d'Arquitectura de Catalunya, recentment aprovada en aquell moment, al juny del 2017, que establia, entre altres objectius, el foment de la qualitat arquitectònica i urbanística.

El mateix text legal establia que per arquitectura calia entendre el resultat del procés de projectar, dirigir, construir, rehabilitar i mantenir durant tot el cicle de vida els edificis dels espais públics urbans, resultants del procés de gestió i execució del planejament urbanístic en què es desenvolupa l'activitat humana, amb la participació i la col·laboració de diverses disciplines professionals per assolir tota la complexitat.

L'objecte del conveni queda reflectit a la seva primera clàusula, en què les tres institucions es comprometien a l'organització anual, de forma conjunta i solidària, d'una jornada o espai de debat similar que portaria per nom «Àgora d’Urbanisme», en la qual es presentarien i es debatrien els treballs més rellevants i/o significatius, que cada any haguessin estat avaluats per la Comissió de Política Territorial de Catalunya, per les Comissions Territorials d'Urbanisme i la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona.

jornada. Amb el pas dels anys ha anat guanyant més i més entre la nostra professió convertint-se en un espai de de referència i trobada, esdevenint un veritable termòmetre quantitatiu i qualitatiu del planejament urbanístic que es realitza a Catalunya.

L'Àgora d'Urbanisme s'ha guanyat el qualificatiu d’aparador privilegiat de l'urbanisme de Catalunya; una mena de vitrina d'especial valoració fins i tot fora del nostre territori, del qual esperem que se'n puguin celebrar moltes més edicions.

Transcorregudes cinc edicions des de la signatura d'aquell conveni, no hi ha cap dubte de l'encert important de la

15

Dia: 7 de maig 2019 Horari: de 9h a 18h Lloc: COAC, sala d’actes Format: Presencial Nº Projectes presentats: 15 Assistència: 210 persones

16

Dia: 24 novembre 2020 Horari: de 9h a 18h Lloc: Virtual Format: Digital Nº Projectes presentats: 15 Assistència: 170 persones

Dia: 9 de novembre 2021 Horari: de 10:30 a 19h Lloc: COAC, sala Mirador Format: Presencial + Digital Nº Projectes presentats: 12 Assistència: 100 persones

Dia: 15 de novembre 2022 Horari: de 10h a 18h Lloc: COAC, sala d’actes Format: Presencial Nº Projectes presentats: 14 Assistència: 131 persones

Dia: 8 de novembre 2023 Horari: de 10h a 18h Lloc: COAC, sala d’actes Format: Presencial Nº Projectes presentats: 17 Assistència: 186 persones

Programa:

Benvinguda institucional a càrrec del COAC, l’AAUC i la Generalitat de Catalunya Balanç de l’activitat urbanística de Catalunya anual Pausa cafè

Proj. territorials i d’ord. urbana Mod. Antonio Font 04.01 / 01a.01 / 01a.02

Projectes territorials Mod. Antonio Font 01b.03 / 02.04 / 02.05

Actuacions d’escala territorial i intermunicipal Mod. Pere Montaña 04.03 / 06.02 / 05b.02

Projectes emblemàtics Mod. Robert Juvé 05a.06

Reequilibris urbans Mod. Laia Grau 05a.08 / 06.05 / 05b.08

Projectes de fragments urbans Mod. Juli Esteban 05a.01 / 02.03 / 04.02

Projectes de ciutat Mod. Rosina Vinyes 01a.04 / 01b.02 / 01a.05

Transf. urb. ciutats intermèdies Mod. Camil Queraltó 05b.04 / 05b.03 / 06.04

Transformacions urbanes Mod. Pere Montaña 07.05 / 07.06 / 05b.06

Centralitats i activitat econòmica Mod. Pere Montaña 04.06 / 05b.07 / 06.06

Partrimoni a l’espai rural Mod. Camil Queraltó.

07.02 / 08a.01 / 08a.02

Extensions i reciclatges urbans residencials Mod. Camil Queraltó 05b.01 / 07.03 / 01b.01

Actuacions d’escala menor en altres municipis Mod. Elena Amat 01b.04 / 04.04 / 05a.05

Projectes als espais oberts Mod. Montse Hosta 08a.05 / 02.06 / 04.05

Intervencions en SNU i en patrimoni Mod. Marina Cervera 08b.04 / 08a.06 / 04.07 / 04.08

Formats breus Mod. Georgina Vázquez 01a.06 / 05b.05 / 08a.05 / 05a.07 /07.04

Qüestions de model Mod. Pere Serra 05a.07 / 02.07 / 05b.05

Pausa dinar Usos i activitats urbanes Mod. Miquel Sodupe 01a.03 / 07.01 / 06.01

Noves centralitats Mod. Georgina Vázquez 05a.03 / 05a.04 / 05a.02

Projectes en l’espai rural Mod. Xabier Eizaguirre 03.01 / 02.01 / 02.02

Paisatge i patrimoni Mod. Miquel Sodupe 08a.03 / 08b.01 / 08b.02

Temes presents i temes absents

Altres formes de fer urbanisme

A. Font, J. Esteban, C. Queraltó, M. Sodupe, X. Eizaguirre, A. Borràs, A. Serra Mod. Joan Llort

M. Sisternas, D. Bravo, M. Santamaria, N. Colomé, I. González Mod. Juli Esteban

Projectes a la ciutat de Barcelona Mod. Laia Grau 08b.03 / 03.02 / 06.03

Urbanisme i mobilitat Mod. Elena Amat 03.04 / 03.03 Diàleg Àgora Mirades comparades

Urbanisme i mobilitat

F. Pérez, L. López, J. Miranda, R. Juvé Mod. Sara Mas

G. Jubete, J. Julià, A. Estany, T. Navas, M. Buhigas Mod. Elena Amat

Polítiques i instruments d’habitatge Mod. Gemma Sola 07.07 / 07.08 / 05a.08 Expertes en urbanisme, una mirada necessària I. Castiñeira, A. Gil-Vemet, M. Hosta, I. Meléndez, A. Zahonero Mod. Rosina Vinyes

Cloenda a càrrec de la Generalitat de Catalunya Vídeos i presentacions:

* La codificació dels projectes presentats correspon a la donada als projectes en aquesta publicació atenent als àmbits temàtics. Vegeu la llista de projectes de la pàgina 41 o l’índex de projectes de cadascun dels àmbits temàtics.

17

18

Com s’estructura i es prepara l’Àgora d’Urbanisme?/

L’Àgora d’Urbanisme s’estructura en tres etapes. Acabada la presentació institucional per part de la Generalitat, el COAC i l’AAUC, s’inicia la primera fase durant la qual un representant de la Generalitat fa un breu balanç dels temes aprovats aquell any, subratllant sobretot els aspectes quantitatius dels centenars i centenars d’expedients aprovats.

Tot seguit s'inicia la part principal, que ocupa la major part de la jornada, i en la que s’expliquen una quinzena de projectes seleccionats. Finalment, es clausura la jornada amb els Diàlegs Àgora, en els quals uns convidats reflexionen distesament sobre un tema d’actualitat durant la darrera hora. Entre aquests tres actes i també al final de la jornada, hi ha unes pauses per esmorzar, dinar i prendre una beguda al vespre en acabar, que complementen l’interès tècnic de l’esdeveniment amb el caràcter relacional/ social.

Catalunya té actualment vuit vegueries: Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu, Catalunya Central i Penedès, i una entitat territorial singular: la Val d’Aran. Entre els òrgans urbanístics de la Generalitat hi ha les següents Comissions d’Urbanisme: la Comissió de Territori de Catalunya, les Comissions Territorials d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona, de la Catalunya Central, de Girona, de Lleida, del Camp de Tarragona, de Terres de l’Ebre, de l’Alt Pirineu, del Penedès, i la Comissió d’Urbanisme d’Aran. En totes aquestes deu comissions hi ha representació, com a vocals, amb veu i vot, de diferents col·legis professionals, entre ells el COAC. Per últim, hi ha la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona i la Subcomissió d’Urbanisme del Municipi de Barcelona, en les quals no hi ha representació col·legial. Aproximadament cada any es celebren al voltant de setanta Comissions Territorials d’Urbanisme.

La preparació de la part principal de l’Àgora d’Urbanisme, la selecció de la quinzena de projectes, corre principalment a càrrec de la junta directiva de l’AAUC. En una primera fase, els representants del COAC a cadascuna d’aquestes comissions, que són els ulls de l’Àgora d’Urbanisme, fan una selecció de temes susceptibles de ser-hi presentats. Cada any pot variar-ne el nombre, per exemple, el 2018 es van seleccionar quaranta projectes mentre que l’any 2019, trenta-dos. La necessària coordinació dels diferents representants es porta a terme dins de la junta directiva de l’AAUC, amb la participació del degà, almenys dos cops a l’any. En aquestes trobades es convida també un responsable d’urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i un de l’Àrea Metropolitana, per suplir la manca de representants en aquests òrgans. En la segona i darrera fase, un consell d’experts format per una selecció de membres del Col·lectiu Sòcrates de l’AAUC acaba d’escollir la quinzena de projectes que es presenten a l’Àgora d’Urbanisme, agrupant- los en blocs temàtics, per facilitar-ne la seva presentació i comprensió.

19

20

Els valors de l’Àgora d’Urbanisme/ Si, com hem vist, el paper dels representants del Col·legi a les diferents Comissions d’Urbanisme és clau per fomentar que el planejament que aprova el govern del nostre país tingui unes garanties de qualitat, també és cert que assistir a aquestes comissions és un privilegi. Privilegi en tant que aquests representants tenen una visió de com evoluciona el territori, els reptes i les solucions tècniques que s’ofereixen.

Poder compartir amb la resta d’urbanistes aquesta visió privilegiada és, potser, el primer i més important valor de l'Àgora d’Urbanisme. Cada any, l’Àgora mostra una selecció de solucions tècniques a reptes del territori. Ja siguin

solucions innovadores o solucions que actuen sobre llocs emblemàtics o estratègics del territori, qüestions latents, urgents o solucions que aporten elements de debat als reptes territorials, el gran valor de l’Àgora és just aquest: compartir amb els companys i companyes de professió aquestes solucions.

Però això no és tot. El territori és dinàmic. Els reptes canvien, les tècniques evolucionen, alguns debats s’apaguen i d'altres s’encenen. Us imagineu el valor que tindrà una publicació com aquesta que teniu entre les mans d’aquí a vinti-cinc anys? O d’aquí a cinquanta? Dels errors i dels encerts sobre les solucions territorials n'hem après i amb aquesta

publicació deixem un llegat de coneixement a les generacions futures per a que en continuïn aprenent.

I tot plegat, ho fem veient-nos, trobant-nos. Creiem que el contacte humà és condició necessària per a la correcta transmissió del coneixement. A més, en el cas concret dels arquitectes urbanistes, mancava un espai de trobada anual. Un espai de referència on trobar-te amb companys i companyes de la professió, amb qui encetar debats sobre allò que ens expliquen, sobre les experiències viscudes.

21

Cortesia Ei Point

22

L'Àgora d’Urbanisme segueix endavant/

El sentit d’aquesta publicació/ La publicació que esteu llegint posseeix un valor incommensurable per diverses raons. Sedimentar cinc jornades senceres distribuïdes en cinc anys i farcides de projectes i reflexions en aquestes pàgines era un repte necessari.

D’una banda, a més a més de subratllar els valors de l’Àgora d’Urbanisme, també els reforça. Permet tenir negre sobre blanc una avaluació de l’evolució i l’estat actual de l’urbanisme a Catalunya, oferint visibilitat a les pràctiques i projectes més rellevants. En definitiva, una visió retrospectiva de cinc edicions que permet una reflexió profunda sobre les tendències i inflexions en la pràctica professional, essent una eina que cal entendre com un pas important per avançar en la millora contínua del nostre entorn urbà.

D’altra banda, aquesta publicació adquireix un valor singular a través del procés d'edició i curació dels materials, liderat per una nova generació de professionals. La junta executiva de l’AAUC decideix confiar el lideratge d’aques-

ta tasca a arquitectes joves, a través d’una beca convocada ad hoc. Aquest relleu generacional aporta una visió renovada i inicia un procés de treball que consolida les bases per a la publicació de l’Àgora d’Urbanisme com a mecanisme ideal per establir noves sinergies i integrar perspectives innovadores en les pràctiques professionals actuals.

L'aportació d'aquests joves professionals no només enriqueix un diàleg intergeneracional imprescindible per a l'evolució i adaptació de l'urbanisme a les necessitats contemporànies, sinó que també genera una dinàmica de treball fonamentada en la col·laboració i l'actualització constant, que assegura que l’Àgora d’Urbanisme es mantingui com una plataforma de referència, capaç de reflectir les tendències emergents i de fomentar la qualitat en el desenvolupament urbà de Catalunya.

Tenint en compte el llegat i l’empenta d’aquest primer lustre d’Àgora d’Urbanisme, el futur d’aquest esdeveniment l’entenem assegurat, tant pels valors assenyalats com per la implicació i demanda de continuïtat de gran part de la comunitat que es dedica a l’exercici professional de l’urbanisme a Catalunya. Si bé es tracta d’un esdeveniment consolidat, anirà evolucionant per tal de fer front als reptes que any rere any ens anem trobant. A tall d’exemple, en la sisena edició, que es troba en preparació en el moment de redacció d’aquest text, s’ha modificat la composició del consell d’experts. S’ha convidat per primer cop als guardonats de l’edició anterior del Premi d’Urbanisme Manuel de Solà-Morales, que han establert un ric diàleg entre professionals en actiu de reconegut prestigi i el coneixement generós de la selecció de professionals de gran vàlua del Col·lectiu Sòcrates. En definitiva, l’Àgora d’Urbanisme no té aturador. Tanquem aquest text donant-li la més sincera benvinguda i desitjant-li una llarga vida!

23

02 /

Les 5 primeres edicions de l'Àgora d'Urbanisme

A/

Visió global 2018-2023

BALANÇ D’ACTIVITATS A CATALUNYA

Comissions territorials d’urbanisme 2022 Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya

La dinàmica del planejament urbanístic a Catalunya es pot analitzar en funció de l’activitat de les comissions d’urbanisme gràcies a la sistematització de les dades recollides per l’Observatori del Territori de la Direcció General d’Urbanisme i Ordenació del Territori, que és l’òrgan d’assessorament i participació especialitzat en temes territorials.

Les comissions d’urbanisme són òrgans urbanístics de la Generalitat de Catalunya que compleixen funcions de caràcter informatiu, consultor, gestor i 28

resolutiu i, a instància dels ajuntaments, també compleixen funcions interpretatives.

Concretament, a les Comissions Territorials d’Urbanisme els correspon emetre informes en el procediment d’avaluació ambiental, resoldre expedients de planejament, atorgar autoritzacions d’obres en sòl no urbanitzable, informar estudis de detall, projectes d’urbanització i instruments.

Des de 2020, són onze les CTU, a més de la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona vinculada a la revisió del Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).

D’aquestes, tres actuen dins l’àmbit funcional metropolità de Barcelona: la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, que compleix les funcions que li atribueix la seva Carta municipal; la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que té

un període de vigència transitori, fins a l’entrada en vigor del Pla director urbanístic metropolità; i la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità.

Les altres vuit corresponen a les comissions territorials d’urbanisme de Girona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Penedès, Alt Pirineu i Aran.

Nombre d’expedients urbanístics registrats 2002-2022 Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya

Plans directors urbanístics Recursos i sentències Usos i obres provisionals Expedients d’energies renovables Expedients d’obres en sòl no urbanitzable Consultes, informes i d’altres Projectes d’urbanització i gestió Estudis de detall Compliment d’acords Informes de planejament derivat Planejament Informes d’avaluació ambiental

Distribució per blocs i per àmbits funcionals 2022 Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya

Durant els últims vint anys, el volum d’expedients urbanístics registrats per la seva anàlisi i resolució a les diferents CTU correspon a una mitjana de 3.374 registres per any. Aquesta activitat va disminuir amb força després de l’esclat de la bombolla immobiliària de 2008.

Més recentment, coincidint amb els cinc anys de l’Àgora d’Urbanisme, es produeix la forta davallada deguda a la pandèmia de 2020. Així mateix, s’observa una recuperació de l’activitat durant

els últims dos anys, gairebé assolint la mitjana de l'última dècada.

guida per les de Lleida, l’Arc Metropolità de Barcelona i Catalunya Central.

D’altra banda, els blocs en què s’organitzen les ordres del dia de les comissions més freqüents són els expedients de planejament i els d’obres en sòl no urbanitzable, sobretot a les CTU de la Catalunya Central, de Lleida o de Girona, on les dinàmiques d’aquest tipus de sòl són molt intenses. La CTU de Girona també destaca per tramitar anualment el major nombre d’expedients des de 2009, se-

Cal tenir en compte que al llarg d’aquests anys s’han anat creant comissions —la CTU de l’Aran l’any 2005, la de Catalunya Central l’any 2008, la de l’Àmbit Metropolità de Barcelona l’any 2012, la de l’Alt Pirineu l’any 2014 i la del Penedès l’any 2019— que han assumit expedients que abans es resolien en altres.

29

2015 2016

Pla d’ordenació urbanística municipal

2017

Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal

2018

Normes de planejament urbanístic

2019

Pla general metropolità

2020

Pla general d’ordenació

2021

Pla general d’ordenació plurimunicipal

Modificacions de PG

Normes subsidiàries de planejament

Figura vigent gener 2022

PDUs i Modificacions 2013-21

Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya

Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya

Pel que fa al tipus d’expedients, es classifiquen segons si es tracta de planejament general, planejament derivat, o actuacions i acords en sòl no urbanitzable.

Cal fer esment específic als plans directors urbanístics, que es poden dividir entre els de visió estratègica i global del territori i els d’activitat econòmica.

D’aquest període en destaquen el d’activitats de càmping, amb afectació a tota Catalunya, la temàtica de sòl no urbanitzable a l’Alt Pirineu i la Costa Brava i les masies de les terres de l’Ebre com a estratègic. Les modificacions de plans directors urbanístics fan referència en 30

gran majoria a àrees residencials estratègiques.

Respecte al planejament general (30,3 % dels expedients registrats a 2022), el gran volum d’expedients correspon a modificacions de planejament general, la majoria de les quals són motivades per un interès públic econòmic o social i, en menor mesura, per la necessitat d’adequació a la realitat o la legalitat.

Així mateix, la redacció de noves figures d’escala municipal (Pla d’ordenació urbanística municipal), va completant poc a poc l’adaptació dels municipis a la llei 2/2002. La necessitat de modifica-

cions és major en plans antics (Pla general d’ordenació urbana, , Pla General Metropolità) ja que hi ha més disfuncions. Les modificacions de Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) normalment responen a errades quan es tracta de documents nous.

Potencial habitatges PMU

Potencial sostre per a activitat econòmica PMU

Potencial dels plans de millora urbana 2018-22

Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya Potencial habitatges PP

Potencial sostre per a activitat econòmica PP

Potencial dels plans parcials 2018-22

Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya

Amb relació al planejament derivat (16,2 % dels expedients registrats a 2022), en canvi, la majoria d’expedients són noves figures de planejament i només una tercera part són modificacions de plans derivats. Els expedients que predominen són de plans especials, amb una gran diversitat de tipologies.

A banda d’això, s’observa la tendència a un major nombre de plans de millora urbana respecte els plans parcials, ja que les actuacions cada cop més es centren en la ciutat construïda sense implicar nous creixements. Del potencial de creixement dels plans parcials de l’últim quinquenni, tres quartes parts dels habitatges són plurifamiliars, la

majoria a Lleida. En canvi, el sostre d’activitat econòmica es troba situat a la demarcació de Girona.

Finalment, els expedients en sòl no urbanitzable (36,6 % dels expedients registrats a 2022) són els que tenen un major volum i es classifiquen segons si es tracten d’activitats rústiques amb superació de llindars, actuacions específiques d’interès públic, on prenen pes les instal·lacions d’energia renovable, o actuacions sobre el patrimoni rural.

Cal apuntar que s’ha registrat una disminució d’expedients d’activitats rústiques a les comissions territorials degut a l’augment del llindar establert per ser competència municipal.

Activitats rústiques superació llindars Actuacions específiques d’interès públic Reconstrucció/rehabilitació de masies i cases rurals Altres

Expedients en sòl no urbanitzable 2022

Font: Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya

31

B/

Catàleg de projectes exposats

LECTURA TRANSVERSAL DELS PROJECTES/ Àlvarez Barcial, Adrià Castellà Fusté, Elena Gómez Fabra, Teresa

Arquitectes becades encarregades de la conceptualització, el disseny i la maquetació del document

A continuació, es presenten els diferents projectes presentats a les cinc edicions de l'Àgora d’Urbanisme, tot construint un catàleg d’experiències destacades classificades en vuit àmbits temàtics. Per començar, tres infografies permeten una primera lectura conjunta dels setanta-dos projectes des d’una òptica territorial, cronològica, així com de matèries comunes, més enllà dels vuit àmbits temàtics i dels instruments urbanístics utilitzats.

L’agrupació per àmbits temàtics té per objectiu establir diferents nivells de lectura dels projectes, sense ànim de simplificar la complexitat d’aquests. Un projecte forma part d’un àmbit per ser innovador en les seves propostes en relació a aquest tema, referent o per enriquir-ne la reflexió conjunta, però en cap cas per ocupar-se exclusivament del tema en qüestió.

34

Així, cadascun dels àmbits temàtics compta, per una banda, amb el seu propi capítol, un petit article introductori i una lectura conjunta dels projectes que en formen part. I, d’altra banda, amb una fitxa individual per cada projecte, la qual hi aprofundeix i el descriu de forma sintètica. Addicionalment, en cas de voler saber-ne més, dos codis QR vinculen directament amb el vídeo de l’Àgora on va ser presentat i amb l’expedient corresponent del Registre de planejament urbanístic de Catalunya (RPUC).

Segons la seva raó de ser, els projectes s’organitzen en els següents àmbits temàtics: 01/ Model urbà: replantegen de manera integral el model d’implantació urbana i l’estructura dels municipis, així com altres figures de planejament que ordenen i projecten nous creixements o àmbits de compleció del teixit urbà.

02/ Infraestructura verda: integren el verd i li donen valor, planificant-lo com a element estructurador i vertebrador del territori, tant dels espais lliures urbans com de vora, amb relació als espais oberts.

03/ Mobilitat: contribueixen a generar la infraestructura necessària per la mobilitat futura que ha d’enfocar-se en la descarbonització, alhora que millora i garanteix l’accessibilitat, i per tant fa necessari connectar, teixir, relligar i millorar els canals de la mobilitat activa.

04/ Activitats productives: ordenen noves activitats econòmiques o en reordenen d’existents, amb especial atenció en l’impacte i la integració en el territori on s’implanten.

05/ Transformacions urbanes: fan el canvi de model cap a la intensificació

i el foment del reciclatge urbà per tal de millorar la qualitat urbana, amb una menció especial a les transformacions dels teixits industrials preexistents.

06/ Convivència d’usos: donen les claus per poder regular els usos, des de la regulació d’un ús molt concret per a tot el territori català, i aplicar-la a models a més petita escala que persegueixen l'heterogeneïtat i la mixtura d’usos.

07/ Habitatge: obtenen habitatge assequible en diferents contextos, en milloren la qualitat i la seva integració amb l’entorn.

08/ Memòria viva: mantenen i gestionen el patrimoni, per fer possible la gestió del sòl no urbanitzable (SNU) possibilitant-ne usos actuals, implanten nous usos en el patrimoni arquitectònic per reintegrar-lo funcionalment en el teixit urbà o protegeixen teixits històrics.

35

Mapa de projectes Emplaçament dels projectes presentats a les Àgores d’urbanisme 2018 a 2022

36

Àmbits temàtics

Agrupacions temàtiques dels projectes presentats a les Àgores 18-22

01 MODEL URBÀ

Replantejar el territori 28 Ordenar nous creixements

Vincular el medi natural i l’espai urbà

48

06 CONVIVÈNCIA

Regenerar la ciutat

72

Reconvertir el teixit

82

construïda

industrial

VERDA

SOSTENIBLE

Articular el territori

04 ACTIVITATS 56

PRODUCTIVES

Ordenar i projectar les activitats

62

38

05 TRANSFORMACIONS URBANES

03 MOBILITAT

02 INFRAESTRUCTURA

D’USOS

Regular usos i activitats

07 HABITATGE 92

Intervenir en el parc residencial

08 MEMÒRIA 100

VIVA

Repensar el patrimoni 110 en SNU Repensar el patrimoni 118 urbà

37

Blocs temàtics dels projectes Lectura transversal dels projectes a través de les seves paraules clau i l’agrupació dels instruments urbanístics més destacats, per la seva importància en el desenvolupament del mateix o innovació, permet relacionar-los i comparar-los de manera àgil, més enllà dels àmbits temàtics en els quals queden classificats en aquesta publicació.

Es pot aprofundir en la fitxa de cada projecte per conèixer les paraules clau i instruments concrets, els quals corresponen en el cas de:

les paraules clau

l’agrupació d’instruments urbanístics

•

•

•

•

• • •

•

• •

38

Model urbà: nous creixements, creixement interior i centralitat urbana.

Infraestructura verda: vora urbana, espais oberts, restauració ambiental, portes als espais oberts, verd de proximitat, estructura blava, connectivitat ecològica, estructura d’espais verds i unitats del paisatge.

Mobilitat: espais intermodal, transport públic, mobilitat activa, electrificació, infraestructura ferroviària, logística, xarxa viària i aparcament.

Activitats productives: agrais, d’activitat econòmica i d’energia renovable.

Transformacions urbanes: ordenació volumètrica, regeneració urbana i rehabilitació.

Usos: ús agrari, ús dotacional, ús turístic, ús industrial, ús d’activitat econòmica, usos de pública concurrència, usos en snu i mixtura d’usos.

Habitatge: habitatge protegit, habitatge de protecció pública, ARE, habitatge assequible, habitatge en SNU i en cessió d’ús.

Memòria viva: patrimoni cultural i patrimoni arquitectònic.

Altres: equipament, espai públic, teixit històric, teixit unifamiliar, gentrificació, despoblament, integració paisatgística, eficiència energètica i sistema de sanejament.

•

•

• •

• •

prescripcions: determinacions, directrius i recomanacions i disposicions transitòries. qualificacions: introducció d’una nova qualificació, un ajust o replantejament d’una ja existent, una permuta, les compatibilitats amb proteccions, o fins i tot la desclassificació paràmetres: flexibilitat de paràmetres d’ús o intensitat, normatives comunes d’integració paisatgística o energètiques de l’edificació patrimoni: catàleg de masies, inventaris o guies patrimonials, BCIL, BPU gestió d’execució: projecte de reparcel·lació, tanteig i retracte, expropiació, actuació de dotació, sectors, àmbits d’actuació discontinus, sistema de compensació, llicència directa o condicionaments per al desenvolupament convenis: acords interadministratius, públicoprivat o a diferents bandes seguiment: gestió activa a través d’indicadors, gestió ambiental o disciplina urbanística

39

Cronologia dels projectes

menor

Ordre temporal dels projectes presentats que mostra les relacions entre les temàtiques, les figures de planejament, així com aspectes d’escala o d’àmbit d’actuació.

L

A POUM

A

01. Model urbà

2018

B

C

F

B

C

D

b.03

b.02

E

F

A

B

2020 C

D

º espais oberts

B

C PDU

E

01

º ‘

F

A

b.04

a.06

D PMU

2021

B

C

‘ vora

D

05

F

PE/PEU

F

A

localització figura urbanística

Altres

2022

B

* * a.07 a.08

º

*

º

C

D

E

F

* b.05

‘

04

07

06

º

01

E

E

escala *2

S

assentaments urbans

* b.01

02

03

04. Paisatges productius

º 03

02

*

* 02

03

a.01

a.02a.03a.04b.01

b.04

b.02

04

02

04

º

º ‘

*

º

*

06

07

05

a.06 a.07

a.05 b.03

04

08

a.08 b.07 b.08

b.05 b.06

*

06.Convivència d’usos

01

03

06

05

º 01

02

º

a.01

03

º a.02

b.01b.02

04

º

a.03

06

º b.03

*1 Atenent a la implicació. Així, un projecte d’escala S pot tenir un abast municipal o territorial, per exemple, si es tracta d’una centralitat urbana. *2 Atenent a la seva grandària. Per exemple, en els POUMs segons la població de la població: s < 10.000 > M < 25.000 > L < ∞; o en projectes: illa o menor S - carrer / espai / barri M - tota la ciutat L

40

mPGM/mPOUM/mPGO

* *

01

05.Transformacions urbanes

A

a.04 a.05

a.03

03. Mobiltat sostenible

08.Memòria viva

E

* * a.01 a.02

02. Infraestructura verda

07.Habitatge

D

2019

M

*assent. urbans +eeoo

abast *1

territorial

municipal

a.04

05

07

º

a.05

08

º b.04

a.06

2018

2019

01a.01

01a.04 POUM de Navata. Taller d’Arquitectura i Territori S.P. 01a.05 POUM de Valls. Jornet Llop Pastor Arquitectes 01b.01 MPGO al sector Eixample Nord. Vilanova i la Geltrú. Serra – Vives – Cartagena Arquitectes. S.L.P., Manuel Ruisánchez Arquitectes. S.L 01b.02 PMU-02 a la Selva de Mar. UNOMIL Arquitectos, I.Matabosch 01b.03 PDU del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès. Parc de l’Alba, Incasòl 02.04 PEPNAT Collserola. Àrea Metropolitana de Barcelona 02.05 PDU de revisió del sòl no sostenible del litoral gironí. Serveis tècnics SAUT 05a.02 MPOUM en l’àmbit de nova centralitat [...] plaça de Josep Barangué.

Granollers.

Taller d’arquitectura i Territori S.L.P. 05a.03 MPGM als sectors 2 i 3 de l’Eix Bruc. Santa Coloma de Gramenet.

Gabinet d’Acció Territorial de l’Aj. de Santa Coloma de G., Vora, Territori 24 05a.04 MPGM àmbit de RENFE i cinemes. Cerdanyola del V. Jornet Llop Pastor Arquitectes 05b.01 MPOUM nous espais entorn l’Anònima. Manresa. Serveis Tècnics Aj. de Manresa 07.03 MPDU de les AREs del Baix Llobregat Sector Montesa. OUA Group 08a.03 PEU dels jardins de Cap Roig. Palafrugell i Mont-ras. MIRAG Arquitectura i Gestió 08b.01 MPGM de l’àmbit del Casc Antic d’Horta, de la Pl. Bacardi [...] Barcelona. Direcció de Serveis de Planejament i Direcció d’Arquitectura de l’Aj. de Barcelona 08b.02 MPGM en l’entorn del Turó de la Font de la Guatlla. Barcelona Direcció Serveis Planejament de l’Aj. de Barcelona

01a. 02 01a.03 02.01 02.02 02.03 03.01 04.01 04.02 05a.01 06.01 07.01 07.02 08a.01 08a.02

Avanç del POUM de Sant Quirze del Vallès. Jornet Llop Pastor Arquitectes POUM de Vic. Aj. de Vic, Pere Solà MPOUM DT8 [...]urbanitzacions històriques. Ametlla de Mar. Albin Arquitectes S.L.P. MPOUM a l’àmbit de l’Anella Verda de Terrassa. Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Aj. de Terrassa PE de les Pedreres a Girona. Land Urbanisme, Projectes S.L.P. Avanç MPGM per la millora de l’estructura d’espais lliures de Sant Boi de Ll. JPAM PDU Vies Blaves Barcelona. Jornet Llop Pastor Arquitectes PDU Activitat minera Bages. Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori PE d’ordenació de la ZAL del Port de Tarragona. Càtedra Urbanística ETSAV-UPC, MasMaristany Arquitectes, J.Borràs, J.Hernández MPGM en l’àmbit dels terrenys del FCB al districte de Les Corts.

Barcelona. BCA, Garrigues PEU d’ordenació de les activitats de pública concurrència [...] de Ciutat Vella. 300.000 Km/s MPGM per a l’obtenció d’HPP al sòl urbà consolidat de Barcelona.

BR Consulta relativa a la possible modificació [...] “La Fàbrica” [...]. El Catllar. S.Garreta, E.Castro, A.Rodríguez, F.Gris, R.Lòpez PEU Mas la Vila. Vall de Bianya. RCR Arquitectes PEU Catàleg construccions situades en SNU. Lleida. J.Ganau, R. Queralt, E.Antorn, F.Lorente, D.Paül, M.Carbonell

41

2020

2021

01b.04

01a.06 02.06

03.02 04.03 04.04 05a.05 05b.02 05b.03 05b.04 06.02 06.03 06.04 08b.03

MNNSS i de planejament de la UA 12 de Batea. E.Coll, Mercè Griñó Arquitectes PEU per la implantació d’instal·lacions de subministrament per a vehicles a motor.

Gerència d’Urbanisme, Aj. de Barcelona PDU d’activitat econòmica del Baix Llobregat Nord. Serveis Tècnics de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Incasòl Construcció d’una almàssera per a l’elaboració d’oli d’oliva en SNU a la Selva de Camp. N.Salvadó, F.Plana PMU precisió de l’alineació de vial de Sta Perpètua de Mogoda. Aj. de Sta Perpètua de M. PDU d’ordenació del front litoral en l’àmbit de les Tres Xemeneies. Serveis tècnics DGOTU amb la col·laboració del Consorci del Besòs PMU1 Siemens Elsa - PMU2 Plàsmica. Cornellà de Llobregat. Procornellà MPOUM de l’àmbit de carrer Comerç. Vilafranca del Penedès. Aj. Vilafranca del Penedès PDU de les activitats de Càmping a Catalunya. Serveis Tècnics DGOTU PEU d’ordenació de les activitats de pública concurrència [...] del c. Girona. Barcelona. 300.000 Km/s MPGO a l’àmbit de l’Autòdrom de Terramar. Sant Pere de Ribes. OUA Group MPGM a l’illa delimitada pels c. Danubi, Cardenal Reig, [...] i MPE de Protecció del Patrimoni [...]. Barcelona. Direcció de Serveis de Planejament i Direcció d’Actuació Urbanística de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

03.03 03.04 04.05 05a.06 05a.07 05b.05 05b.06 07.04 07.05 07.06 08a.04 08a.05

42

POUM d’Olivella. Pons-Julian S.L.P, Indret Serveis Juridics S.L.P., ADEDMA S.L. MPGM per a la configuració de la nova vora del nucli del Papiol [...]. Serveis Tècnics Terriorials de l’Aj. de El Papiol, Territoris XML SCP PDU d’aparcaments d’intercanvi modal a l’àmbit [...] de l’ATM de l’àrea de Barcelona. TRN TARYET, Jornet Llop Pastor Arquitectes PEU autònom per a la connexió del carril bici de Celrà a Girona. Andreu Estany ESTEYCO, Martí Franch EMF, Mariné-Pascual Arquitectes Avanç de planejament [...]Can Joncoses-La Talaia, Can Mata d’Abelló i Can Font d’Alzinar. Arku3 Urban S.L.P, Batlle i Roig Arquitectes, Garrigues, Igremap S.L.P. MPGM per a la implantació centre de recerca biomèdica [...]. Barcelona.

TAC Arquitectes MPOUM a l’àmbit del carrer de Sant Pere 23-25. Terrassa. Duran Arquitectes S.L.P., Área Pública Abogados MPMU Vapor Cortés. Terrassa. GMG plans i projetes S.L., Pareja & associats advocats PMU Rambla del Mig II [...]. L’Hospitalet de Llobregat. Espinet, Ubach Arquitectes, Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet MPGM a l’àmbit de les parcel·les UA4.2 i UA4.3 del PMU del PAU UA4 [...] Sant Joan Despí. Jornet Llop Pastor Arquitectes PMU de l’àrea 3.2 Hispània. Reus. Serveis tècnics d’Arquitectura i Urbanisme Aj. de Reus, Reus Desenvolupament Econòmic S.A., Reus Mobilitat i Serveis S.A., Lluis M. Serra MPDUARE de Sant Crist. Badalona. Serveis Tècnics DGOTU MPOUM per incorporar elements de pedra seca en SNU [...]. Arboç. Serveis Tècnics municipals de l’Aj. de l’Arboç Projecte en SNU per a la rehabilitació de la masia Can Carner. Castellar del V. SomHabitat

2022 01a.07 01a.08 01b.05 02.07 04.06 04.07 04.08 05a.08 05b.07 05b.08 06.05 06.06 07.07 07.08 08a.06 08b.04

POUM de Copons. AAUP Arquitectes, El Risell POUM de Mollet del Vallès. Aj. de Mollet del Vallès, Jornet Llop Pastor Arquitectes MPGO del sector B3 Can Vilanova. La Garriga. F.Navarro MPGO parc de l’Estany de Poma i sistemes del nucli urbà. L’Escala. Serveis Tècnics Aj. de l’Escala PDU d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena. Col·lectiu CCRS MPOUM Art. 415 i 416 relatius als cellers. Subirats. R.Escala Criteris per a la implantació de les plantes solars fotovoltàiques en el SNU a Catalunya. Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya MPGM per a la millora urbanística i ambiental [...] de Gràcia. Barcelona.

Gerència d’Urbanisme de l’Aj. de Barcelona, Jornet Llop Pastor Arquitectes MPGM [...] antiga seu de Vanguard. L’Hospitalet de Llobregat. Guarner Garreta Viola Arquitectura S.L.P, LEXURB Advocades S.L.P, Agència Desenvolupament Urbà Hospitalet MPGM per un 22@ més sostenible i inclusiu. Barcelona. Aj. de Barcelona PEUAT Barcelona. Direcció de Serveis de Planejament i Direcció d’Actuació Urbanística de l’Aj. de Barcelona, Barcelona Regional, Duatis Arquitectes S.L.P. MPOUM per a la regulació d’usos dels eixos cívics [...] eixos comercials. Terrassa. Servei de Planejament Urbanístic de l’Aj. de Terrassa MPGOU referent a les reserves de places d’aparcament. Caldes d’Estrac. A. de Pablo, S.Compta MPGM per a l’obtenció d’Habitatge assequible. Santa Coloma de Gramenet. Gabinet d’Acció Territorial de l’Aj. de Santa Coloma de Gramenet Guia per intervenir el patrimoni arquitectònic del Parc Natural dels Ports.

O.Benet, A. Àvila MPGO del sector de la “Fàbrica Guasch”. Capellades. A.Ferrer, N.Aparicio 43