LLIBERADA DEVOTA DE L’EUCARISTIA Molts testimonis de l’època insistien a dir que Lliberada Ferrarons rebia freqüentment els sagraments, referint-se al sagrament de la penitència i sobretot al de l’eucaristia. No tenim constància de quan ella va rebre per primera vegada la Comunió, però hem de suposar que seria cap a l’edat dels 12 anys, segons el costum d’aquells temps, doncs, no va ser fins el 1910 que el papa Sant Pius X va permetre als nens de combregar a l’edat d’ús de raó (que es considerà més o menys als 7 anys). Després continuaria rebent l’eucaristia amb freqüència, segurament els diumenges i els dies festius. Difícilment la rebria els dies d’entre setmana, doncs, començava a treballar molt d’hora. No sabem si en aquell temps, a aquestes hores dels matí, es celebrava missa en alguna església. El que si sabem és que quan Lliberada treballà a Olot mateix i començava a treballar més tard, llavors si combregava diàriament. Lliberada tenia una gran devoció per l’eucaristia. Segons Rosa Juncar, amiga d'ella, mentre la seva salut li va permetre, assistí ininterrompudament a la recepció dels sagraments, i després (és a dir, quan hagué de restar al llit per causa de la seva malaltia) se li proporcionava segons la caritat d’alguns eclesiàstics. El P. Bonavia, el seu segon director espiritual, va tenir problemes amb els seus superiors, doncs l’acusaven de dur-li diàriament o amb massa freqüència l’eucaristia. El seu últim director, el Dr. J. Masmitjà, no va dubtar en dur-li l’eucaristia diàriament, perquè considerava que la comunió era el seu més gran consol. No va ser fins el Concili Vaticà II que es va generalitzar el costum de combregar a cada eucaristia. Abans la comunió es donava apart de la missa i només s’hi acostaven els qui estaven preparats, havent-se confessat i havent guardat el dejuni eucarístic, que en aquella època volia dir no haver menjat ni begut res des de la mitja nit. Ja des de molt jove era Jesús Sagramentat la seva més gran consolació. Lliberada anava "molt sovint a l’església de la Verge del Carme a pregar, immòbil i devota, a l’altar del Santíssim Sagrament, on restava per llarg temps, o algunes hores" ens confirma la declaració de Jerònima Escubós. Lliberada estimava les festes del Senyor. Malgrat la misèria que hi havia a casa seva, sempre complia amb el repòs festiu. Fins i tot s’aixecava abans que els altres dies, perquè després de fer les feines indispensables de la casa, es dedicava al cultiu de l’ànima. Anava a l’església per rebre els sants sagraments. Si en alguna església s’exposaven les màximes del Sant Evangeli o es lloaven les virtuts d’algun Sant, allà es trobava la Serventa de Déu, escoltant les veritats eternes o exemples educatius que li servissin d’aliment espiritual durant el treball de la setmana. No hagués volgut perdre’s mai cap part de sermó o prèdica on pogués aprendre divines ensenyances.
En aquell moment era costum que els sermons es fessin durant els novenaris i altres actes de pietat. En les misses de compliment no hi havia homilia. Només se’n feia a la missa major o ofici. Realment, per a Lliberada, el diumenge era el dia del Senyor. Resumint, podem dir que la seva vida devota tenia per centre el més fonamental i concret de la fe catòlica: Déu U i Tri; Jesucrist en l’Eucaristia i en la seva Passió; la Verge Maria en la seva acció maternal i misericordiosa; els Sants com a mirall de virtuts i advocats nostres davant el Senyor. Lliberada en la pregària mai va demanar res pel cos ni pel benestar material, tot era per a l’ànima, la seva perfecció i salvació eterna. Lliberada, ferma deixeble de Jesucrist, enamorada de la seva creu, no buscava calmants per les seves dolences, ni volia altre aliment sinó conèixer a Jesús, i a Jesús Altar del Santíssim de l'Església del Carme abans de 1936 crucificat.
PRÒXIMAMENT: PRESENTACIÓ D’UNA NOVA BIOGRAFIA Mn. Miquel Àngel Ferrés, fill d’Olot, ha escrit una nova biografia sobre la serventa de Déu, i l’ha titulada "LLIBERADA FERRARONS, UNA FE SEMPRE JOVE". Pròximament farem la presentació d’aquesta obra que ha estat elaborada amb molta cura, interès, profunditat i serietat. La seva lectura ens pot ajudar a acostar-nos a la vida d’una cristiana que va entendre la grandesa de l’Amor de Déu.