LLIBERADA FERRARONS Butlletí informatiu sobre la Causa de Canonització de la Serventa de Déu
LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.
OLOT - Juliol 1990
N.° 11
La Lliberada i la Creu La descripció dels sofriments de la Lliberada que fan els testimonis ens esborrona i ens encongeix el cor. Però encara ens resulta més incomprensible la seva joia i la seva pau interior en mig de les seves penes. l és que quan Déu crida a una ànima per camins extraordinaris també li assegura la seva gràcia. La Lliberada fou una d'aquestes ànimes marcades per Déu per un destí messiànic, destinada a participar de la redempció de Crist i també per a redimir juntament amb Ell. Va néixer per a sofrir pels altres i per a morir en lloc dels altres. per ella la creu, que va acceptar generosament, fou la millor benedicció de Déu; una creu que la va sobtar molt aviat i l'acompanyà tota la vida. Ara bé, encara que no tots estem cridats per fer via per un camí extraordinari, com fou el seu, però sí és per a tots la invitació de Crist: Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.
Tot cristià, d'una manera o altra, ha de portar la seva creu. I aquesta només es torna lleugera si se l'accepta amb amor i per amor. La sola resignació no és cristiana. Ho és si ('abandonar-se en mans del Pare: Faci's la vostra voluntat. Al cap i a la fi no era altre el capteniment i l'oració de la Lliberada. La seva vida és tot un missatge d'esperança per a tots els que sofreixen. Ella va saber trobar el cel a la terra en mig dels seus sofriments. I és que la vertadera felicitat només es troba en Déu. En la majoria dels casos la vocació del cristià no és la mort victimal, però sí la de viure portant cada dia rumbosament i sense defallença la pròpia creu. Sant Joan de la Creu deia: On no hi ha amor, posa-hi amor i hi trobaràs amor.