__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

REVISTA NUM. 7 Juny 1993


2 / PINYA BLAVA

COL·LABORACIONS EQUIP DE REDACCIÓ - Carme Alujas i Pons - Matías Leandro i Garcia -Jordi Mallol i Vicens - Lluís Marçal i Roig - Jordi Marsal i Roig - Josep Ma. Sabaté i Bosch

S

ASSOCIACIÓ CULTURAL

li: S E R R A L L O COL·LABORADORS -Associació Cultural C.X.S.T. - Salvador Navarro i Martí -Joan Ma. Ventura i Batalla PORTADA Pinmania Castellerà (foto: Pinya Blava) D.L.T. 2963-1989 REVISTA SEMESTRAL, JUNY I NOVEMBRE Tirada de 300 números EDITA: Pinya Blava A.C. Serrallo Apartat de Correus 1.357 - 43080 TARRAGONA DISTRIBUCIÓ: Llibreria Cal Matias Trafalgar, 37 - SERRALLO - 43004 TARRAGONA COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ: BOU

IMPRESSORS

C/ Barcelona, 2 - 43004 TARRAGONA

(1 1 1 D Generaliíat de Catalunya HUB! Direcció General de Cultura

C CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA

iFlSÉ Ajuntament 'If de Tarragona

(Casa del Mar)

ÍNDEX Paraules del President Editorial Crònica de la Colla ... Excursió a Montserrat Diada de la Colla/92 Entrevista a Toni Caus Associació Cultural C X S T Gralles i Grallers El casteller de l'any Pinmania Món Casteller Una petita gran història El nostre Serrallo Opinions de la Colla El Bustiot Els contes de l'àvia A galet Entitats serrallenques: Colla de Diables Voramar

Voluntat de Servei i de Futur

3

3 4 i5 6

7 8 i9

10 11 11 12 a 14

15 16 i 17 18

19 19 20

21 22


PINYA BLAVA / 3

PARAULES DEL PRESIDENT Els que portem amb orgull la camisa blava dels Xiquets del Serrallo i sentim el fet casteller més enllà de les rancúnies personals, sabem el que és estar a les dures i a les madures. Com a President de la nostra Colla sóc responsable -una responsabilitat que en cap moment he tractat de defugir- de les errades, a la vegada que participo en els encerts en la justa mesura. La meva humanitat ha suportat diferents embestides amb la resignació de qui pensa que per damunt de tot hi haurà sempre la Colla dels Xiquets del Serrallo, i el bon casteller sap prou bé que per aixecar un castell s'ha de patir. No us negaré que d'ençà els començaments de la Colla he patit molt, però també us he de dir que he compartit igualment moments de joia. Les meves paraules avui han de ser d'agraïment a tots aquells -especialment als companys cle les diferents juntes i equips tècnicsque m'han donat el suport necessari i m'han ajudat a aguantar els cops de mar; sense ells i sense tots els castellers res d'això hagués estat possible, perquè a la fi el vostre president no és sinó un casteller més entre tots vosaltres. Pit i amunt.

Editorial EL CICNQUE ANY Malgrat que la revista "Pinya Blava" només té quatre anys, pel que fa a la Colla hem entrat ja en el cinquè any cle la nostra vida i això de cumplir un lustre té una significació molt especial. Si mirem enrera veurem que han estat cinc anys d'il.lusió esperançadora d'ençà els primers moments, a despit d'aquells que auguraven una arrancada de cavall i l'aturada d'ase. Després el vent ha bufat per totes les bandes i hem tingut també tempestes i temporals, però. de fet, la nostra petita Colla talment com la barqueta servada per un bon patró ha sapigut fer front al mal temps i, si més no. mantenir-se. En el decurs d'aquest primer lustre hem tingut estonetes d'alegria i d'altres de tristor, perquè la vida de la nostra Colla no difereix en res de la mateixa vida on sempre hi ha de tot una miqueta. Els records del temps passat suren a la memòria, de la qual n'és testimoni "Pinya Blava", però en aquests moments volem

fixar l'atenció en el futur, sense esborrar les empremtes que ja constitueixen el nostre característic tarannà. Des de la redacció de "Pinya Blava" lligats a la Colla dels Xiquets del Serrallo, encetarem de bell nou un camí vers el decenni amb el desig de millorar i tornarem a viure el fet casteller amb el regust dolç de la glòria i l'amargor de les errades.

El pom de dalt

SALVADOR NAVARRO i MARTÍ

President dels Xiquets del Serrallo

Caixa Tarragona 11- -


4 / PINYA BLAVA

CRONICA DE LA COLLA 31 d'octubre i 7 de novembre, Pryca, Tarragona. La Colla va fer dues actuacions al Centre Comercial PRYCA. La primera actuació fou el dia 31 cl'octubre a les 8 del vespre, i la segona fou el dia 7 de novembre, també a la mateixa hora. En aquestes dues actuacions vàrem assolir dos 3 de 6, dos 4 de 6 i dos pilars de 4, a més d'un intent del 2 de 6.

segona ronda vam descarregar el 4 de 7 i a la tercera assolíem un 2 de 6, per finalitzar amb dos pilars de 4, un d'ells aixecat per sota com a cloenda d'aquesta magnífica actuació, la millor fora de Tarragona de la nostra Colla en tota la seva curta història.

que vam descarregar per cloure amb un pilar de 4.

„*

**'**" JA

\m !

Hi

Els segons baixant del 4 de 6 amb l'agulla, descarregat a la nostra Diada (Foto: Vallvé)

!*•€« 2 de 6 descarregat a Rens (Foto: Pinya Blava >

3 de 7 descarregat a Cornellà (Foto.- Pinya Blava J.A. Carricondo)

8 de novembre, Cornellà. Aquesta sortida fou amb motiu de celebrar la colla local, els Castellers de Cornellà, la seva diada. Quatre colles hi foren presents, els amfitrions, els Ganxets de Reus, els Castellers cle Castelldefels i els Xiquets del Serrallo. En aquesta ocasió fórem nosaltres qui vàrem obrir plaça i ho vàrem fer descarregant el 3 de 7. A la

15 de novembre, Reus. Amb motiu de la diada dels Xiquets de Reus, tres foren les colles que van actuar a la plaça del Castell; Castellers de Terrassa, Xiquets del Serrallo i els amfitrions Xiquets de Reus. A la primera ronda nosaltres vam descarregar el 3 cle 7; en la segona volta es va enlairar el 4 de 7 que va quedar amb intent, i en el torn de repetició vam assolir el 2 de 6; a la tercera tanda ens vam decidir pel 3 de 6 aixecat per sota i

29 de novembre, Diada de la Colla, Serrallo. En un principi no estava previst fer cap castell, però a la sortida de la missa castellerà celebrada a l'església cle Sant Pere del Serrallo, vam realitzar un 3 de 6 net, un 4 de 6 amb el pilar al mig i un pilar de 4. 3 de gener, Benicarló. Es va fer una actuació a Benicarló, amb motiu del Parc de Nadal que es va celebrar en aquesta població del País Valencià, i els castells assolits foren el 3 de 6, el 4 de 6 i un pilar de 4 per cloure. L'actuació va tenir lloc dins d'un pavelló esportiu ple de gom a gom i amb l'assistència cle refugiats cle la guerra a


PI N YA BLA V A / 5

l'antiga Iugoslàvia. Ha estat la sortida més primerenca en la història de la Colla (tercer dia de l'any), i el primer cop que els Xiquets del Serrallo han viatjat al País Valencià. Al final de tot, els components de la nostra Colla van ser obsequiáis amb un parell de "pins" commemoratius del Parc de Nadal, seguint la moda de la "Pinmania" que ha arribat a tots els nivells.

17 de gener, Vila-seca. La nostra Colla va actuar a la festa major de Vila-seca, Sant Antoni, juntament amb els amfitrions, els Xiquets de Vila-seca. Per començar vam descarregar el primer 3 de 7 de la temporada, i a continuació, van seguir el 2 de 6, un intent desmuntat de 4 de 7, i dos pilars de 4, un d'ells aixecat per sota. Llàstima del 4 de 7, doncs d'haver-se aconseguit, ara podríem parlar també de la millor actuació fora de Tarragona, junt a Cornellà; però en aquest cas, al mes de gener!!!

23 d'abril, Diada de Sant Jordi, Rambla Nova. Per la Diada de Sant Jordi, la Colla assolí primer 4 de 7 eie la temporada després d'un intent desmuntat. A la Rambla Nova també assolírem el 3 de 7, el 2 de 6, i dos pilars de 4. Aquesta actuació, el primer contacte de l'any cle les colles tarragonines amb la ciutat, la podríem qualificar cle molt positiva a l'assolir-se els o b j e c t i u s plantejats, però malauradament el 4 de 7 no estava del tot bé, i es tenia que treballar més aquesta construcció als assajos.

3 de 7 que s'havia proposat per tal de correspondre al Bergadans que van deixar petita la plaça cle l'església per tal de presenciar la primera experiència castellerà en la seva localitat. Un altre cop el pom de dalt massa carregat de pes va ser la causa que es desmuntés el 3 de 7 en una primera instància i que en intent en una segona; la resta de l'actuació es va completar amb un 2 cle 6, un 4 de 6, un 3 de 6 net, i dos pilars de 4, un d'ells caminant fins al balcó de l'Ajuntament de Berga, a on es va aixecar l'enxaneta.

>

\

Primer 4 de 7 de la temporada, descarnant (Foto: Vallvé)

"

P:p

La canalla baixant del primer ¡de 7 de la temporada, descarregat (Foto: Vallvé)

2 de maig, Berga. Els Xiquets del Serrallo van tenir l'honor de ser la primera colla castellerà que actuava a Bergaen tota la seva història; aquesta població, capital del Bergaclà, és coneguda per la seva "Patum" que és una festa de foc. El motiu cle l'actuació va ser per la celebració cle la Fira de Berga i per una trobada de joves actors de teatre; malauradament la Colla no va poder aconseguir el

El Cap de Colla Joan M Ventura i Batalla a


6 / PINYA BLAVA

EXCURSIÓ A MONTSERRAT Pin de Montserrat

Una de les activitats amb la què es van iniciar les celebracions del IV aniversari de la Colla, va ser una excursió a Montserrat, enfocada principalment cap a la canalla i el jovent, però oberta a tothom, per a passar el dissabte plegats i distrets. No vam matinar massa per marxar, i un dels primers objectius

Pel que fa a la resta de la gent del bus, s'escamparen pels diversos indrets del Monestir, i en quant als més petits, acotxadors i enxanetes. decidiren fer la seva excursió particular amb mí cap a les Coves de Sant Joan. Jo tenia entès que estaven més aviat lluny. però no em pensava que tant. D'anada com si res. era "costa avall" i els crios anaven jugant i brincant com de costum. S'atoràvem en cada misteri que trobàvem i els hi donava una petita explicació del mateix que escoltaven amb molta atenció. Un cop a Sant Joan, tots van voler signar en el llibre de visites, i després d'una estona voltant, enfilàrem el camí de tornada, "costa amunt", amb un sol que "planxava" i amb els "nanos" amunt i avall que van arribar com si res; jo ho vaig 1er amb l'ànima als peus. Després d'acabar entusiasticameni amb els entrepans que portàvem per dinar i de prendre

Pilar de 4, primer castell dels Xiquets del Serrallo a Montserrat (Foto: Pinya Blava)

que es va fixar el jovent, era baixar de l'autocar al peu de la montanya i fer el camí a peu fins al Monestir. Així doncs, els més agosarats deixaren la comoditat del bus per 1er cames i suar la samarreta fins dalt a Montserrat. La gesta els hi costà unes dues hores i escaig, atès que el grup era molt variat: n'hi havien amb les cames molt llarges i àgils, i n'hi havien que els hi pesava molt el... Malgrat això, arribaren tots rendits i cansats però satisfets, que és el més important.

Els participants de l'excursió davant del Montsià (Foto: Pinya Blava)

cafè en el restaurant, ens vam retrobar tots a la plaça que hi ha davant del Monestir per fer una petita gymkama que havíem organitzat a Tarragona. Les proves eren senzilles i divertides, així que hi van poder participar nens des de 7 anys fins a 50 i escaig, i potser aquets útims van ser els que van riure més, tot i que la canalla no es va quedar enrera. Per recompensa a tant d'esforç i desgast, es van repartir bosses de caramels per a tots els participants (quasi tot el grup) que ajudaren a recuperar l'energia perduda i a endolcir el trajecte de tornada a casa. Abans de marxar vàrem fer el primer castell de la Colla Xiquets del Serrallo, un pilar de 4, al Monestir de Montserrat.Val a dir que aquesta excursió va estar organitzada per la gent de l'Associació Cultural Colla Xiquets del Serrallo Tarragona CARME ALUJAS


PINYA BLAVA / 7

DIADA DE LA COLLA '92 La celebració del nostre ciliari aniversari va respondre a les circumstàncies crítiques per les que travessem gairebé des de fa bastant de temps: senzillesa i dignitat serien doncs les característiques d'uns actes que s'encetaren amb l'excursió a Montserrat i que va tenir lloc el dissabte 21 de novembre cle 1992; dos dies després, el dilluns 23, a les vuit del vespre, a la sala d'actes de la Casa elei Mar de l'Institut Social de la Marina s'inaugurà l'exposició dels treballs presentats al II Concurs de fotografies, pesia i cartells, a la vegada que es feia el lliurament dels premis. El jurat l'havien format professionals cle les diferents especialitats i membre-representatius de la Colla, entre els que destacaríem el fotògraf tarragoní Yallvé -vinculat de sempre al món casteller-, el tresorer del Patronat Municipal de Castells. Josep Ma. Ferré "Porquera-- . el nostre Cap de Colla Joan M' Ventura, i els castellers Joan "deTòful". Lluís Marçal i Carme Alujas. Pel que fa a les fotografies, els membres del jurat consideraren deserts els dos primers premis i atorgaren el tercer a l'obra de Núria Bordas i García "La canalla sempre és la canalla". Respecte a la poesia, que enguany fou el concurs amb més participació, la votació secreta del jurat va donar el premi a la composició titolada "Del desencís a l'esperança"; un cop oberta la plica corresponent, resulta autor de la mateixa el nostre col·laborador Josep M. Sabaté i Bosch. I quant al cartell, el premi va recaure en Richard Gardia, per l'obra titolada "Mar, Fax, Xiquets". Tots ells varen rebre uns bonics

trofeus cedits per l'Excma. Diputació de Tarragona i la quantitat assignada. Malgrat que en el programa de festes figurava una "Nit de Rock" amb la participació de i grups, a darrera hora sorgiren diferents entrebancs i no es va poder fer; amb tot, l'esforç i l'experiència dels organitzadors -amb la "Pachicha" al capdavant- de bon segur que serviran per una nova edició en un futur proper. En canvi no hi va haver cap problema en el festival del dissabte 28 al matí: la canalla de la colla oferí un "show" de categoria que. com passàa el darrer any, a més d'un sorprengué per la qualitat dels artiste--": entre els espectadors --escoltaren comentaris elogiosos i algunes afirmacions iròniques: "Potser ens hauríem de dedicar a fer aquest tipus de "sho\v" enlloc de fer castells!". Ja entrada la nit del dissabte, el tinglado número 1 ciel port de Tarragona fou també escenari de la revetlla popular amenitzada per l'orquestra "Xanadu", patrocinada per Caja Madrid. Finalment i com és tradicional, el

diumenge tinguérem la missa castellerà a l'església de Sant Pere del Serrallo i el dinar de germanor al restaurant Casa Fèlix de Valls; ens acompanyaren les autoritats i els representants de les entitats i institucions que donen suport a la Colla, destacant l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, algun diputat, senadors i amics, que testimoniaren amb la seva presència Taféete envers nosaltres. Hem d'esmentar que durant el dinar es lliurà el reconeixement que aquesta revista dedica a un casteller i que aquesta vegada va recaure en Josep Ma Pretel Izquierdo. Igualment, els membres de l'actual Junta Directiva i cle l'equip tècnic, varen retre homenatge al President, Salvador Navarro i Martí, per la tasca duta a terme en benefici de tots. Així doncs, tips i contents, vàrem acabar ballant al so de la música, tot esperant el "ball" de la nova temporada "93"

El nostre President. Salvador Navarro "Punito " emocionat després de rebre de mans de la canalla la placa en el seu homenatge (Foto: Pinya Blava)

Finsa.(V73% 7 / J T.A.E. # TRAMS DE REMUNERACIÓ Saldo Fins a 499.999 pts.

Nominal ó.5%

REDACCIÓ

T.A.E. 6,61%

De 500.000 a 4,999,999 pts,

8.5%

8,68%

Superior a 5.000.000 pts.

9,5%

9,73%

£^CAJAD€IV\ADRID

A l'hora d'estalviar confiï sempre en la Llibreta U Plus.


8 / PINYA BLAVA

ENTREVISTA al Cap de Colla dels Castellers de Barcelona La història dels Castellers de Barcelona va més enllà d'aquests 24 anys de vida que té actualment, i que la situa en la quarta colla castellerà més antiga que existeix en aquests moments. Hi han referències de l'existència de colles castelleres a Barcelona, de vida molt breu, que ens arriben de finals del segle passat, però el precedent més clar arranca de finals dels anys 50 quan gent provinent de Vilafranca del Penedès, i que s'havia establert a Barcelona, decideix muntar un cos de castells dintre de l'Obra del Ballet Popular rebent el nom de "Cos de Castellers dels Ballets de Catalunya". Aquesta experiència va durar fins l'any 1963. lis va tenir que esperar uns quants anys per poder tornar a parlar de colla castellerà a Barcelona. Va ser concretament el 1909 quan Nicolau Barquet "el Mico",el veritable impulsor de la iniciativa, acompanyat pel Josep Sala i el Manel Pallarès, van constituir els Castellers de Barcelona tot fent com a primera actuació un pilar de 4 a la inauguració del monument dels castellers de El Vendrell. El grup inicial de gent va anar evolucionant dintre la ciutat amb joves castellers que estudiaven o feien el servei militar a Barcelona, famílies de comarques castelleres residents a Barcelona, gent de l'antic cos del ballet, etc.; van ser al cap i a la fi qui van donar l'impuls definitiu i que ha durat fins ara. Però en aquesta síntesi històrica no podem oblidar a l'avi Porta, d'origen tarragoní i que vivia a Santa Coloma de Gramanet; aquest avi tenia magnetisme, psicologia per a la canalla, i assajava amb aquesta al petit hortet que tenia, ensenyant-los a fer els passos i les primeres funcions dels castells. El contacte amb aquest avi va comportar la incorporació de famílies senceres de Santa Coloma a la colla barcelonina, sent aquesta població un nucli important a tenir en compte des d'aleshores, i que va propiciar començar a fer castells de ~! i més tard de 7 1/2. El primer castell de vuit va arribar l'any 1981 i va ser a la plaça de Sant Jaume per la Mercè a on es va carregar el 4 de 8. L'any següent es descarregaria aquest castell fita en la festa de Màrtirs a Vilafranca, que se celebrava a la nit del darrer dissabte de juliol. L'assignatura pendent segueix sent el 3 de 8 que s'ha intentat dos cops sense sort. El color vermell de la camisa es va escollir perquè era aquest el més tradicional i el més extens aleshores entre les colles del moment; en quant al nom de la colla, el de Castellers de Barcelona els va semblar més genèric per a una ciutat tan gran com és Barcelona. Fins fa uns anys podíem dir que era la colla del Barcelonès, però ara amb aquesta profusió de colles (Montcada i Reixac, Castelldefels, Cornellà. Santa Coloma) sembla ser que ho ha deixat de ser una mica: tot i així, segueixen mantenint aquesta vocació, doncs encara reben força gent de la comarca. Toni Caus és el novíssim i desmemoriat cap de colla dels Castellers de Barcelona; un home al capdavant d'una colla peculiar, doncs ells anomenen "entrenaments" als assajos castellers, i cada cop que tenen actuació a la mateixa ciutat, això es tradueix en una invasió de camises vermelles a les línies del metro barceloní, com la que va tenir l'oportunitat de presenciar l'autor d'aquestes ratlles després de la realització de l'entrevista. "Pinya Blava" arriba amb aquesta, a la vuitena entrevista que realitza a un cap de colla, i de moment ens aturem en el camí que vam començar aquí al Serrallo fa quatre anys, tot esperant tomar a retrobar-lo en el futur.

Com organitza aquesta colla? La Colla Castellers de Barcelona, com totes les colles, té la seva junta directiva que aquí és formada perun president, un tresorer, el cap de colla i gent responsable de les àrees de secretaria, marketing i relacions públiques. Som en definitiva tan sols cinc o sis persones al capdavant de tot, i és per això que aquest any estem intentant ampliar-ho amb una mena de consell perquè molta més gent es pugui sentir més responsable, és a dir, qüestions com les gralles, el manteniment del local, els esports, les sortides, el butlletí, l'arxiu, etc. L'assemblea de la colla es fa cada any entre generi febrer per a renovar o donar la confiança als càrrecs de president i cap de colla. Aquest últim es troba al capdavant de la comissió tècnica i fins ara ha tingut tres o quatre persones per encarregar-se de la canalla, l'estructura i la pinya; ara aquesta comissió és més extensa, doncs som onze persones en un intent també de fer sentir més responsable a més gent, i en aquest cas, en qüestions tècniques. De moment és complicat, doncs al ser tants costa d'agafar el rodatge.

Per saber el nombre de components de la colla ens basem bàsicament en les sortides, doncs són un clar reflex de l'estat de la colla; com actuació "màxima" podem arribar a ser cent cinquanta o cent seixanta castellers a la plaça, i com a normal al voltant d'uns cent deu o cent vint, com per exemple les que realitzem els diumenges al matí. Des del començament eie la colla hem assajat a diversos indrets de la ciutat, com a la "Cooperativa Teixidors a Ma" de Gràcia, a T'Escola Industrial" del Clot, a un magatzem del Pere Rovira, i als anys 70, en alternança amb Santa Coloma. El local actual, situat al districte del Clot, es va inaugurar amb motiu del XVè aniversari de la colla, és a dir a l'any 1984. Aquest local formava part de l'antiga estació del Clot com a magatzem adjacent; es va fer un esforç considerable per part de la colla per tal de donar-li una estructura adient a les necessitats d'una entitat castellerà, doncs tot això estava molt derruït. Aquest local és de lloguer, ja que en el seu moment va ser impossible de comprarlo. Tenim una mena de conveni amb l'ajun-

11+ CASTELLERS DE BARCELONA lament de Barcelona, que a canvi d'estar disponibles per actuar a les festes majors de cada districte, nosaltres rebem una subvenció pel manteniment de les activitats: el lloguer del local, els autocars, les camises, les faixes, etc. De moment ens va bé aquest conveni, doncs l'esforç per comprar el local seria important, i a més, l'ajuntament no s'ha mostrat molt sensible; a Barcelona, l'ajuntament deu subvencionar a milers d'entitats, i és clar, nosaltres som una més. Després de 24 anys, comencem a ser una de les impórtalas, però no és el mateix que a Tarragona, Valls o Vilafranca a on els castellers són de lo més important que hi ha. Hem tingut molts intents de revista al llarg de la història, amb títols diversos (pit i cul) i formats (fotocòpia). Va haver-hi un parell d'anys que no va funcionar perquè tampoc no hi havia continuïtat. L'any passat es va plantejar de canviar tot això i ara ho fem a partir de sistemes informàtics i amb impremta, tot buscant una bona presentació; aquesta revista s'anomena "Butlletí". Vam fer el número O abans de l'estiu de l'any passat i el número 1 a finals d'any. Enguany Barcelona s'ha convertit en una ciutat amb dues colles, que ha representat això per als Castellers de Barcelona? Sants és un barri de Barcelona, com el nucli de Gràcia, de Sant Andreu, etc., a on es conserva el sentiment de poble. Suposo que aprofitant el tractament favorable que van rebre els castells per part dels mitjans de comunicació l'any passat, van pensar en una colla de castellers per a fomentar la identitat del barri. A nosaltres ens van d e m a n a r la col.laboració, com va passar amb els de Cornellà, i pensem que no té cap sentit posar-hi inconvenients, doncs els Castellers de Barcelona tenim la voluntat de ser colla de ciutat, i encara més, encanvi els Castellers de Sants neixien amb una voluntat específica de ser una colla de barri i això comporta uns plantejaments diferents; gent de Sants difícilment vindrien aquí a fer castells, doncs senten la seva colla com alguna cosa molt seva. De moment encara no es pot parlar de rivalitat castellerà com d'altres places amb dues colles. Quins sectors de població apleguen els Castellers de Barcelona? A mi si hi ha una cosa que m'agrada d'aquesta colla és que és com una societat en petit, hi ha de tot, des de treballs manuals a intel·lectuals. Tenim molt de jovent, molt d'estucliant d'universitat, d'institut, etc.; però


PINYA BLAVA / 9

això també és un problema, perquè de vegades molt d'aquest jovent només passa per aquí, i com que Barcelona pot oferir a qualsevol persona milers d'activitats, doncs es fa difícil que es quedin. Si ens falta alguna cosa, seria aquella quantitat de gent gran que en algunes colles amb tradició tenen. Nosaltres amb 24 anys al darrera, tan sols tenim mitja dotzena de castellers que s'estan des del principi. Jo entenc que podríem tenir molta més gent per mantenir aquesta tradició; penso que encara no s'ha aconseguit el sentiment de colla. Potser existeix en algunes persones, però col.lectivament no hi és; si ho aconseguíssim podríem fer el pas definitiu per a consolidar-nos com a colla de castellers. Com s'han treballat els castells assolits? Aquesta manca de tradició implica que el fet de trobar un 4 de 8, és fer un 4 de 8 tan sols per aquella temporada, doncs moltes vegades per trobar un plantejament igual per l'any següent havies de renovar moltes coses (un anava a la mili, l'altre faltava, l'altre deixava de venir...). No hem tingut una continuïtat molt gran en aquest sentit; durant la temporada si que hi és, però d'un any per l'altre no. Si nosaltres l'any passat vam acabant fent dos 4 de 8, enguany hi haurà una renovació de quarts i quints bastant gran, i com no, de tot el pom de dalt. Ara en aquests moments comencem a tenir terços que baixen de dalt, del pis de quarts, és a dir, no tenim aquells quarts que tenen les colles històriques, ja bregats; sempre estem amb gent jove en aquest sentit. En comparació a d'altres colles, nosaltres "entrenem" moltes hores, i la gent respon bastant bé; això demostra després, que per percentatge caiem bastant poc durant l'any. Com es promocionen aquí a Barcelona? Hem fet moltíssimes campanyes de promoció, com per exemple, anar al Saló de la Infància habitualment, doncs no és tan sols que vingui gent, sinó donar-te a conèixer; s'han fet tríptics moltes vegades i s'han repartit per tot

l'm li Cans. C«l> cíe (Aïlla dels Castellers de Barcelona, al local social de l'entitat (Foto: Pinya Blava)

un barri, però això no acaba de funcionar aquí. i no sé perquè. També hem fet anuncis als diaris, a les ràdios i cartells anunciadors cle les nostres actuacions. Ha anat venint gent, però el bàsic segueix sent el "boca a boca"; jo crec que la responsabilitat de la comissió tècnica és que la gent s'ho passi bé aquí als "entrenaments", doncs llavors segur que augmenta el nombre de gent. Nosaltres intentem estar contínuament en campanya, perquè el 80% dels habitants de Barcelona, o més, no saben que hi hauna colla de castells a la ciutat. Com es va introduir en el món casteller? Jo estiuejava a Vilanova i la Geltrú, vivia al costat de l'Església de la Mar. en la qual sortia per Sant Pere es feia la processó i sortia en aquesta la Colla de Mar; aquest va ser el meu primer contacte amb el món casteller. A la festa major veia també l'actuació dels Bordegassos i de la Colla de Mar: aleshores jo no tenia ni idea de res. devia de tenir 13 o 14 anys. i com que a la Colla de Mar eren menys, i a més eren del meu barri, jo anava allí de tant en tant. Per qüestions professionals el meu pare va conèixer al Pere Rovira, que és el president de la colla en aquests moments, i que també estiuejava a Vilanova. Un dia d'estiu em va dir: "et portaré camisa i faixa i ja vindràs", i així va ser; em sembla que va ser a finals de l'any 81, vaig anar a la Festa Major de Gràcia. Va ser la meva primera actuació als Castellers de Barcelona sense estar apuntat encara; llavors els meus pares m'ho van prohibir, i com que també feia basket els caps de setmana, durant dos o tres anys anava molt poc, tan sols a les grans actuacions que podia. Vaig ser un d'aquells castellers que venen cinc cops a l'any, per la Mercè, per l'Aniversari, pel Concurs... i ja està, com deu haver-hi en totes les colles. Però un dia quan vaig deixar l'esport, vaig descobrir la camisa un altre cop, doncs ja la tenia arraconada. En aquell mateix any que vaig començar a venir als "entrenaments", i com que era una persona inquieta, eljosep Sala em va dir si volia entrar l'any vinent a la tècnica com aprenent; la meva resposta va ser que si, i d'això farà cinc anys. Al tercer any vaig ser responsable de la canalla. La temporada passada no va ser gaire bona. van haver-hi moltes tensions internes més que res, i l'Albert Regola, l'anterior cap de colla, va dir que el millor era dimitir; això succeia a l'agost, i aleshores l'equip tècnic vam dir que havíem d'arribar a final d'any amb la mateixa gent de la tècnica. Així al mes de setembre, en una assemblea provisional, em vaig presentar com a cap de colla en funcions, fins que es va fer l'assemblea anyal, en la qual em vaig tornar a presentar amb unes idees i amb ganes de treballar per la colla. Com ho compagina? Jo sóc professor de batxillerat i estic en contacte permanent amb el jovent; a vegades tens mals dies. perquè tu o ells estan insuportables, i després d'estar amb jovent a l'escola, surts d'allà per venir aquí a la colla i et trobes encara amb més "canalla". Per sort, al final penso que m'agrada i llavors m'ho prenc amb més calma. Fer de cap de colla és una gran responsabilitat, i em sento a gust desenvolupant aquesta tasca de dirigir els "entrenaments" i les actuacions.

4 de 8 descarregat pels Castellers de Barcelona a la set'a ciutat (3-V1I-93) en motiu del seu 24è aiìirersari /Foto: Castellers de Barcelona) Què ha significat pels Castellers de Barcelona la seva participació a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics? La nostra colla ha participat a la realització de la cerimònia inaugural d'una manera molt important; la gent que ho van portar van fer un esforç i van tenir una responsabilitat molt gran, però després venen els resultats i crec que cal felicitar a aquesta gent, malgrat que la televisió no va estar a l'alçada. Que s'aconseguís que l'organització entengués la individualitat de cada colla, el vestuari, la música (el so de la gralla), etc., penso que va estar molt bé. En aquest sentit van cedir els uns i els altres, doncs 20 castells hagués estat massa excessiu. Quina és l'aportació que fan els castells a la cultura popular catalana? Els tòpics diuen que el català és individualista, que només va per la pela, doncs bé, jo crec que es demostra clarament que en els castells tothom és capaç de renunciar al seu protagonisme, als seus interesos personals pel bé de la colla, i aquest sentiment de col·lectiu, de colla, és fantàstic; també em fascina el joc entre rauxa i seny. També aporten un exemple de solidaritat entre les persones; que gent de 7 o 60 anys, de sexes diferents i de posicions socials diferents, tinguin la voluntat d'entendre's, i tant sols per una cosa pel simple gust de fer-la, això és extraordinari, això no passa en lloc. Vol afegir quelcom més? Jo he vist actuar als Xiquets del Serrallo i crec que s'hauria de consolidar més com a colla, tot ampliant el nombre de gent, i renovant el pom de dalt, doncs sinó és així, implica fer castells molt carregats i això a la llarga es nota a l'hora de millorar i donar assiduïtat als castells de 7. De totes maneres, en el fet difícil de que en una ciutat puguin haver-hi quatre colles, sembla ser queia cosa està bastant consolidada, i això, des del punt de vista d'afora, de Barcelona. LLUÏS MARÇAL ROIG


10/PINYA BLA VA

ASSOCIACIÓ CULTURAL COLLA XIQUETS DEL SERRALLO - TARRAGONA SOM COM UNA GRAN FAMÍLIA

Un cop més explicarem les nostres històries i anècdotes que realitzem durant l'any. A banda d'aquestes, vull fer una crida a la joventut del barri, i fora d'ell, perquè vingui a realitzar diverses activitats, doncs els membres de l'Associació som com una gran famíliA tenim moltes ganes de treballar. Com veureu, els nostres treballs consisteixen en preparar les revetlles als estius, que per desgràcia, enguany no podrà ser així, a causa de no disposar de local propi. En aquest moments tenim un equip de futbol-sala, també ens hem preparat per cel.lebrar les festes de Sant Pere d'enguany. Fem curses de bots en les que prenen part tant homes com dones. I com no, fem activitats cle playblack amb l'ajut de l'Huete, el José, i altres. Hem fet petites excursions, per cert, que la darrera que vàrem fer, era per dur-la al programa "Betes i Films"; el cas és que vàrem anar al Llorito i allí ens ho vam passar pipa.

Primer ens vam confondre de camí al voler anar pel mig del camp; anàvem carregats com a rucs, ja que portàvem sardines per fer a la planxa, i aquesta almenys pesa 20 quilos; muntanya amunt no veiem res, no trobàvem l'ermita, fins que vam tornar a baixar la muntanya i allí sota vam trobar una pedra que ens indicava el camí que teníem que agafar, vam seguir-lo i a la fi vam trobar l'ermita. A l'arribada ens vàrem instal·lar: uns agafaven llenya, els altres preparaven el foc per fer les sardines, mentre hi havia qui es dedicava a jugar. Un cop després de menjar, el

Eternimi ORMEIGS

EXPOSICIÓ: Trafalgar, 21 -Tel. 21 49 93 VENDES: Trafalgar, 7 - Tel. 21 97 21 apartat de Correus 572 43005 TARRAGONA

//£

NAVALS

Consolat de Mar, 20, 22, 24 Telèfon 36 00 84 43H50 CAMBRILS

que més volíem era passar-ho bé. Tot començà amb una sèrie de jocs (el futbol i d'altres), però el més original fou el de darrera hora, quan volguérem posar una corda lligada d'arbre a arbre, i d'aquesta manera els més petits poder fer força de braços. Allí es trovaba la Carme, la "mare" dels nens cle la nostra Colla i una gran col·laboradora del grup; ella va voler posar-se a sota del José per així lligar millor la corda a l'arbre. En aquells moments es pensava que estava fent castells, quan pel darrera sense fer soroll es presentaren la Josepa i la Rosa Mari, que de cop i volta li baixaren el pantaló del xandall a la "pobre" Carme. Vet aquí quina sorpresa, la Carme es quedà estorada, menys mal que portava calces. Com veieu anècdotes d'aquest tipus i d'altres en succeeixen bastant sovint. També he de dir que som bons companys i que mai ens enfadem. ROSA MALLOL I PONS Presidenta Associació Cultural C.X.S.T. Apartat de Correus 1.357 43080 TARRAGONA


PINYA BLAVA / 11

EL CASTELLER DE L'ANY GRALLES I GRALLERS En el número 2 de la revista "Terços Amunt" corresponent al mes de juny hi podem trobar un article de Simó Busquets que reproduïm parcialment pel seu gran interès. Gralles, fal·leres i terrabastalls Voldria dirigir aquest article a tots els grallers, timbalers i sonadors de bombo, platerets i altres artilugis emprats en el terrabastall que acompanya moltes de les nostres manifestacions tradicionals (gegants, cercaviles, etc.) i darrerament algunes colles castelleres. Colla de grallers Formada per dues o tres gralles i un timbal. El volum d'aquests instruments fa suficient el nombre de músics que la componen per acompanyar tot tipus de manifestació tradicional. Antigament, l'àmbit geogràfic de la gralla aniria des de les comarques del sud fins al Llobregat, encara que la podem trobar en altres llocs per motius diversos, com els moviments migratoris, etc. Darrerament, la gralla, ha passat a ser l'instrument més utilitzat a tot arreu gràcies al seu baix cost comparat amb altres instruments i la seva relativa facilitat de fer-la sonar (el que no vol dir tocar-la bé). La fal·lera gegantera i la nova fal·lera castellerà Sabem de l'esforç que estan fent darrerament alguns col.lectius i institucions per intentar redreçar el desgavell de gralles i terrabastalls que hi ha entre algunes colles geganteres i castelleres (he sentit algun toc de castell que. en lloc d'ajudar, fa caure). Penseu que ens ho hauríem de prendre tot amb més calma, no fer tantes actuacions i donar temps a fer les coses ben fetes: un graller és un músic, i un músic no es fa en un curset de tres a sis mesos. La majoria de les colles de grallers dignes porten tocant de dotze a quinze anys i continuen treballant de valent. Visca la música i mori el soroll!

Enguany celebrem el 5è Aniversari de la Colla Xiquets del Serrallo, un esdeveniment prou important per a tenir en compte, i com no. per a fer-nos esperonar a aconseguir una meritòria temporada, a l'alçada de la nostra llarga història plena de grans fites castelleres: qui no recorda que en tan sols un any ja havíem aconseguit descarregar el 3 de ^ i el 4 de 7, i a l'any següent carregar el S de 7 per Sant Magí.

La revista "Pinya Blava" des del primer any d'existència ha volgut contribuir als actes de l'aniversari de la Colla amb l'atorgament del guardó "Casteller de l'any", i que enguany s'escau la 4a edició. Recordem més avall qui han estat els guardonats en les tres edicions passades i deixem un requadre amb interrogant, que ocuparà a finals d'any el casteller mereixedor de l'edició d'enguany. Potser siguis tu aquest "Casteller de l'any".

mm

A l'esquerra Ignasi Fusté "ElNati" com a "Casteller de l'any" en la seva I edició i, corresponent a l'any 1990. A la dreta Mari Luz Segura

AI"esquerra José M. Prete/, "Casteller de l'any" en la seva III Edició, corresponent a l'any 1992.

?

A la dreta el requadre reservat per al "Castellar del'any 1993" (IVEdició) coincidint amb el nostre 5è aniversari (Foto: Pinya Blava)

Tots els dissabtes d'1/4 de 2 a 2 de la tarda, a RÀDIO VALLS parlarem de Castells Ràdio Valls 103.2 Plaça del Pati, 2 Tels. 60 57 00 - 60 57 06

"TOC DE CASTELL"és un espai conduït per: Joan Fortuny, Alfons Romano i Lluis Marçal, amb la producció de Montse Iturrion i Joan Borràs. *y^

Els castells de la ràdio

VINE

AMB

NOSALTRES

A

FER

L'ALETA


1 2 / P I NYA BLAVA

PINMANIA D'un temps a aquesta part els "pins" han esdevingut un fenomen de masses sense precedents, i que podríem anomenar com la "febre del pin". Aquesta "febre" també ha arribat a les colles castellares, però abans de parlar-ne, fem un petit resum de l'evolució del mateix. Els precedents els hem de buscar a les primeres olimpíades dels temps moderns (començaments de segle), a on es precisa establir recompenses i també la necessitat d'identificar als participants. Per a cubrir aquest primer objectiu, apareixen el que podríem anomenar com les "germanes majors" del "pin": les medalles d'or, d'argent i de bronze. Per un altra banda, les diferents delegacions dels països que competeixen, englobats en els seus Comitès Olímpics, com ja hem dit precisaven identificar-se en les seves distintes funcions: atletes, entrenadors, personal mèdic o periodistes... Aquests generaven una rica iconografia: signes fàcilment reconeixibles -tipus insígniesque permeten amb un sol cop d'ull saber a quin país pertany cada un i quina és la seva activitat. Al acabar els jocs comença a ser freqüent intercanviar-se aquests símbols. També hi han altres "germanes majors" com són les medalles religioses i militars, però això ja és un altre història. Fins aquí hem parlat de diferents objectes de la família del "pin". Alguns els consideren "pre-pins". anteriors a l'actual cultura del "pin". En canvi, el lector inquiet es preguntarà què diferència un autèntic "pin", és el "pin" una insignia, o té alguna peculiaritat que el faci diferent?. Tècnicament direm que el "pin" podria definirse pel tancament peculiar que incorpora; de fet, "pin" en anglès significa agulla. Vet aquí doncs, una definició per aquest: una insignia amb un especial tancament en forma d'agulla. De fet, hi ha una gran varietat de tancaments. L'hàbit fa el monjo (en alguns casos) i el tancament fa al "pin". Hi ha un altre element que el diferencia de les seves "germanes majors": el "pin" està fet perquè es vegi en públic, a diferència de les medalles, que solen dormir en els seus estoigs.

Els "pins" van irrumpir a Catalunya l'any passat, de la ma dels Jocs Olímpics cle Barcelona'92. Els primers "pins" d'agulla es van intercanviar a l'Olimpíada de Los Angeles'84, i des d'aleshores aquest fenomen ha anat a més. La celebració dels Jocs a Barcelona va fer que un cop acabats aquests, la "febre" continués i s'extengués com una taca d'oli a d'altres nivells. I és aquí a on volíem arribar, doncs un d'aquests nivells és el món casteller, i d'això ara en parlarem. Va ser a Reus, subseu olímpica d'hockey damunt patins, a on es van fer els primers pins castellers de la ma de les colles "Ganxets" i "Xiquets" de Reus. La celebració de l'esdeveniment olímpic i la proximitat d'una fàbrica de "pins" (insignies Corts) van ser les culpables de que arrelés la "pinmania" a Reus. Des d'aquesta ciutat es va extendre a tot el món casteller, i avui podem dir. de que no hi ha colla castellerà que no tingui el seu "pin" com més endavam podrem veure. A Tarragona la primera colla en editar un ~pin~ (d agulla) va ser la nostra. els Xiquets del Serrallo. Al mes de novembre passat i per tal de commemorar la Diada de la Colla, Pinya Blava A.C. Serrallo va editar el "pin" que representa l'escut de la mateixa i que com tots sabeu és un anxaneta fent l'aleta damunt d'una àncora. Es va fer aleshores una edició de 500 "pins" que es van exhaurir ràpidament, cosa que va fer que al mes de febrer es tornés ha fer una reedició de 500 "pins" més. Aquesta també es va esgotar en un obrir i tancar d'ulls, i degut a la forta demanda existent, es va decidir al mes de juny de tirar endavant la tercera i definitiva edició de 500 "pins", que en aquest cas ha incorporat el color carn a l'anxaneta.

ENTREVISTA A FRANCESC PUJOL -FABRICANT

DE "PINS"El nostre company Jordi Marsal es va traslladar al lloc on es va fabricar per tres cops el nostre "pin ", i aquesta és la seva entrevista al responsable de la factoria. Riudoms, població de la comarca del Baix Camp, ha esdevingut un centre productor de "pins", tant a Catalunya com arreu de l'Estat espanyol. Per a conèixer aquesta realitat Pinya Blava ha entrevistat al sr. Francesc Pujol i Corts, de l'empresa Insígnies Corts.

Sr. Pujol, quants anys porteu amb aquesta empresa? Mireu, porto uns 10 anys. Fem "pins", insígnies, botons, pasadors de corbata, plaques de carrer, etc. El camp és molt extens; ens vénen des d'escoles, clubs, entitats i empreses. M'imagino que haureu notat un

augment de "pins "a conseqüència de la "febre pin" despertada amb els Jocs Olímpics? Sí, sí, ara bé, jo sempre n'he fet de "pins". El pin antigament es coneixia com a insígnia.

En aquests 10 anys s'ha notat una evolució del "pin "? Evidentment, cada any ha anat a més. Abans teníem una inclinació pels clubs de futbol, però ara fem pins per a diverses entitats. Sou l'únicfabricant que hi ha a la zona? Seriosament fabricant, sí.

Com treballeu el "pin "?

"Pin "dels Xiquets de/ Serrallo

Hi ha en primer lloc, un procés d'estampació que consisteix en fer un motilo; aquest és el més tradicional. Hi ha el procés d'injecció o sigui partint del motilo, surt el "pin" acabat.

Assegurances » CATALAN A

M OCCIDENT

Asseguradors des del 1984

Ricard Roig i Borràs

Oficina d'Agència (73039) El Serrallo Trafalgar, 35, Tel. 24 21 03 TARRAGONA


PI N YA BLA V A / 13

PINS DE LES COLLES CASTELLERES

Ara és el torn de les altres colles castelleres i els seus "pins". Amb la col·laboració de Joan Borràs hem fet una sèrie de preguntes als responsables de les mateixes i aquest és el resultat: 1.- Heu tret un "pin" de la colla? 2.- Quants s'en van fer? 3.- Amb quin motiu (dibuix)? 4.- S'han esgotat? 5.- Heu fet una segona edició? 6,- A quin preu els heu venut? 7.- En penseu fer més d'altres tipus? COLLES TARRAGONINES

A Infoio podem observar una de lesfases del procès d'elaboració del nostre "pin ". En aquestcas, consisteix en el pintat manual del mateix, (el color blanc dels pantalons) amb una agulla bipodérmica. (Foto: Pinya Blava)

A què creu que és degut la "pinmania ", potser al seu colorit? Home, jo crec que és un element identificador. Per exemple, si una persona és d'un club, el "pin" l'identificarà amb aquesta entitat. Hi ha moltes colles castelleres que han demanat f er "pins"? Com a mínim més de 10 colles. Suposo que elSr. Pujol deu teniu una col·lecció de pins prou important? No ho cregui, puc quedar-me un "pin" per la mostra, però res més. Quines quantitats de "pins "li demanen més en general? El normal són fer uns 1.000 "pins". Quin és el material emprat per fer els "pins "? És samac, un material que consisteix en una aleació de zenc, estanv i alumini.

• • • •

MARCS I MOULURES GRAVATS I LITOGRAFIES TALLER PROPI PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

Xiquets de Tarragona 1,- Si, a finals del 1992 2.- 1.000 "pins" 3.- L'escut de la colla 4.- No. 5,- No. 6.- 300 ptes. 7.- No. Castellers de Sant Pere i Sant Pau 1.- Si, al mes de maç (1993) 2.-1.000 "pins" , 3.- Un pilar 4.- Si 5.- Si (1.000 més) 6.- 300 ptes. 7.- No. Jove dels Xiquets de Tarragona 1.- Si, a finals de l'any passat 1992 2.- 1.000 "pins" 3.- El pilar caminant, amb la catedral al fons. 4.- Si. 5.- Si (1.000 més) 6.- 300 ptes. 7.- Hem fet un "pin" en el que surt la meitat del nostre escut, i a l'altre banda, tres cops la paraula "Jove".

^{Ó^^IC ü

Ganxets de Reus 1.- Si, a finals del mes de juliol (1992) 2.- 2.000 "pins" 3.- L'escut de la colla 4.- Si 5.- Si (500 méS) 6.- 250 ptes. 7.- Si, hem fet 1.000 "pins" del 1 r aniversari (l'escut de la colla dintre d'un 1) Xiquets de Reus 1.- Si, a finals de setembre (1992) 2.- 1.200 "pins" 3.- L'escut de la colla, dins un mocador casteller. 4.-No 5.- No 6.- 300 ptes. 7.- No Xiquets de la Vila d'Alcover 1.- Si, entre març i abril (1993) 2.- 300 "pins" per als castellers 3.- L'escut de la colla 4.- No 5.- No 6.- S'han donat als castellers 7.- No. Xiquets de Vilaseca 1.- Si, a començaments d'any (1993) 2.- 1.000 "pins" 3.- L'escut de la colla 4.- Si 5.- No 6,- 300 ptes. 7.-No La Vella i la Joves dels Xiquets de Valls anuncian que aviat Creuran el seu primer "pin". Les tres formacions castelleres restants de la demarcació (Nois de la Torre, Nens i Nova del Vendrell) de moment no han tret res.

Continua pàgina 14*

PREUS ESPECIALS ALS MEMBRES DE LA COLLA!!!

Cardenal Cervantes, 7 - Tel. 21 77 28 Sant Pere, 9 (Serrallo] - Tel. 24 11 48

i'

TARRAGONA

EMMARCAMENT DE PINS!!! PRESENTEU AQUEST ANUNCI I GAUDIREU D'UN DESCOMPTE


1 4 / P I N YA BLA VA

PINMANIA COLLES BARCELONINES Castellers de Barcelona 1.- Si, al desembre (Dia de la colla - 1992) 2.- Una edició limitada de 500 "pins" (300 per als castellers) 3.- L'escut de la colla 4.- Si 5.- Es vol fer una reedició 6.- Els 200 "pins" restants es van vendre al Saló de la Infància a 200 ptes. 7.- Si, un altre model també. Minyons de Terrassa 1.- Si, al mes de maig (1993) 2.- 2.000 "pins", 1.000 de color vermell i 1.000 de color negre 3.- L'anagrama de la colla (Minyons) 4.- No 5.- No 6.- 300 ptes. 7.- No. Castellers de Cornellà 1.- Si, al mes de novembre (1992) 2.- 2.000 "pins" 3.- L'escut de la colla

4,5.6.7.-

No No 300 ptes. No s'ha parlat.

Els Castellers de Vilafranca de moment no han tret res. En hi ha per triar i remenar, i com dèiem abans, poques són les colles sense "pin ". Val a dir que no hi són totes, però si les més representatives.

EL PIN ES UN MITJA DE COMUNICACIÓ

En la seva mateixa concepció un 'pin és per damunt de tot. un supon d'una via moderna de comunicació activa. I així és com ho va entendre també l'Ajuntament de Tarragona, que a les passades festes de Nadal va treure una col·lecció de "pins" sobre el seguici popular de la nostra ciutat Això va provocar que es destapés una "febre del pin" sense precedents i que va convulsionar tota la ciutat, inclòs el nostre Serrallo. Dins d'aquesta col·lecció hi podíem trobar els "pins" dedicats a les colles castelleres (4), i que es diferenciaven els uns dels altres pel color de la camisa. Així

doncs, sense voler, ens vam trobar amb un altre "pin" representatiu de la nostra Colla, per iniciativa del nostre Ajuntament. Ens ha arribat fa poc a les nostres mans, un altre "pin" que també representa a la nostra Colla, i que sembla ser que ha estat una iniciativa privada. El "pin" en qüestió representa un castell amb el color blau marí de les nostres camises i les lletres "Catalunya" a la banda de baix. Val a dir que a partir del mateix model, han pintat tot el ventall de colors existents a les colles castelleres, i així d'aquesta manera han aprofitat el motilo per a totes. La Colla Xiquets del Serrallo, amb motiu de celebrar enguany el cinquè aniversari té previst, conjuntament amb Pinya Blava A.C. Serrallo, de treure un "pin" commemoratiu d'aquest esdeveniment, tot coincidint amb la Diada de la Colla. "Pinmaníacs" esteu a l'aguaïtü REDACCIÓ

"Pin" seguici popular "Xiquets del Serrallo"

' Ve de la pagina 13

¡ í J r*

1 .]

/ -í ~O ..**,, 1 i T jf-i

^^C) rO

ill

x**d)

•j-*j ni ' \ ( * ' } f ! 4 i ¿0*~^^

\^j

^*^^ ^^^^L^: é C ^C^


PI N YA BLAV A / 15

MON CASTELLER NOVES COLLES CASTELLERES

Sembla ser que estem vivint una nova època d'esplendor del fet casteller, doncs si en l'anterior número de la Pinya Blava donàvem compte cle l'apoteòsic final de temporada, amb quatre colles castelleres com a protagonistes, ara tenim que parlar d'un eixamplament del nombre de colles i cle la seva extensió geogràfica, que ve donat per la consolidació de tot un seguit d'iniciatives paralleles, entre les quals hem de destacar l'abans dit (castells de 9), l'augment del suport que reben per part dels mitjans de comunicació i el prestigi global que van assolint dins el camp de la nostra cultura nacional. • Al barceloní barri de Sants s'ha gestat una nova colla castellerà. Des de mitjans d'octubre que fan els seus assaigs al Casinet d'Hostafrancs. En Josep Guallí i Vendrell n'és un dels membres capdavanters i el nom escollit és el de CASTELLERS DE SANTS. El diumenge 9 de maig es van presentar oficialment a Sants, a on van bastir el 3 i el 4 de 6, 5 de 5 net i pilars de 4. En aquest acte els amfitrions van estar apadrinats pels Castellers de Barcelona i els Castellers de Cornellà. El color de la camisa dels Castellers de Sants és un gris fosc (brut), i anteriorment aquesta colla ja havia realitzat alguna sortida. • Per les dates nadalenques va sortir la notícia de que a El Vendrell s'estava formant una segona colla castellerà. Joan Borné és un dels capdavanters de la nova colla, i com d'altres, és un ex-component dels Nens del Vendrell. En aquest sentit ha manifestat que no volen competir amb els "Nens". El nom escollit és el de COLLA NOVA DEL VENDRELL, que amb una camisa blau elèctric, van fer la seva presentació a la capital del Baix Penedès el dissabte 8 de maig. assolint els primers 4, 3 i 2 de 6 i el pilar de 5. • Una nova colla castellerà s'ha gestat a Manresa. A començaments

d'any una quarentena de joves vinculats al món lúdic i associatiu es van posar a treballar per a fer realitat aquesta nova entitat. En Joan Forns, Pere Bertomeus i Ricard Riu en són els components capdavanters. Inicialment ja han triat el nom; es diran els TIRALLONGUES DE MANRESA, recollint el nom popular d'un antic joc infantil local i el color de la camisa distintiva serà el blau clar. El diumenge dia 21 de febrer va tenir lloc la pre-presentació amb motiu de les Festes de la Llum.

TERÇOS AMUNT! NOVA REVISTA D'INFORMACIÓ CASTELLERÀ

í i: :*-?.. •:•**•

l'any de<s cosfe/fe d&tiou t.

*£=£& Reproducció portada mim. "Terços amunt!"

• A començaments d'aquest any 1993 es va gestar una nova colla a Sitges. En un primer moment van adoptar el nom de "Nanus de Sitges". A hores d'ara tan sols sabem el nom d e f i n i t i u : COLLA JOVE DELS CASTELLERS DE SITGES, i el color de la camisa grana. • Corren rumors, bastant fundats, de la reaparició d'una mítica colla castellerà del Penedès: els MINYONS DEL ARBÓS. D'altre banda, sembla ser que ha reeixit l'intent de crear una nova colla castellerà a Cambrils, doncs en aquests moments un grup de cambrilencs es troben assajant. Recordem que el grup promotor de la iniciativa, la colla de geganters de la vila, va organitzar una diada castellerà el dia 8 de desembre amb els Castellers cle Vilafranca i els Xiquets de Reus. Val a dir que alguns components de l'esmentada colla gegantera de Cambrils van pujar en alguns castells dels Xiquets de Reus, colla amb qui mantenen una liona relació.

Des d'aquestes ratlles dedicades al món casteller, hem de donar la benvinguda a una nova revista castellerà, que va fer la presentació oficial del número 1 el dissabte dia 8 de maig a Vilafranca del Penedès, dins de les Fires dels Enamorats; parlem, com no, de "Terços Amunt!". Amb un saló de plens cle l'Ajuntament cle Vilafranca ple de representants de la majoria cle colles castelleres cle Catalunya, van tenir lloc una sèrie de parlaments, entre els quals hem cle destacar el del director de la revista, Eloi Roca; aquest va remarcar el caràcter gratuït de la publicació i va agrair la confiança dipositada per part del grup editor. Aquesta revista, vinculada a "Clàxon", publicació també cle repartiment grauït, es confecciona a la població de Vilanova i la Geltrú i s'imprimeix a Tarragona. Molt remarcable és la col·laboració de destacades plomes del món casteller. "Terços Amunt!" ja ha estat distribuïda entre els components cle la nostra Colla, i és previst de fer, de cara al número 2, una presentació a Valls coincidint amb la seva Festa Major, Sant Joan. Tan sols desitjar-li una vida llarga i plena d'èxits a "Terços Amunt!" REDACCIÓ


1 6 / P I N YA BLA VA

UNA PETITA GRAN HISTÒRIA (6a. i última part) Com heu pogut llegir més amunt, aquesta és la 6a i última part d'aquesta "petita gran història", una secció que ens ha fet recordar, revista rera revista, que abans de sortir el primer número de la "Pinya Blava" (Desembre 1989), el "Novatxer", Diari de la Parròquia de Sant Pere del nostre Serrallo, ja es va fer ressò dels primers pasos dels Xiquets del Serrallo (any 1988). Mai podrem estar tan agraïts a un diari, com és en aquest cas al "Novatxer", al seu director Ramon Bea, i a l'autor de les cròniques castelleres Josep Ma Sabaté. Aquestes cròniques, per cert, reflecteixen la seva opinió en l'època en que van ser publicades.

"Pataquet" i Ramón Alujas, pel que fa a les pinyes i els grans, mentre que amb els petits hi treballen "Papereta", "Dani", José de la "Santa Marta" i Carme Alujas. La Junta directiva compta amb un nou vicepresident. Vizcarro. un secretari, "Matias", ajudat pel "Pepe" Molina i tota una allau de col·laboradors amb tasques concretes i específiques per tal de consolidar un seguit d'activitats de la Colla. El primer que hem notat és una més gran serenitat en l'assaig, doncs els primers dies -i degut a passar llista- el nombre era bastant considerable, tot i que la gent de la Colla -alguns- no s'ha mentalitzat que per fer castells importants es necessita una bona pinya i aquesta pinya no es pot improvisar; el problema -l'eterna qüestió- és que els de la pinya no surten a la foto i això de ser humils i fer una feina anònima és quelcom poc reconfortant; un dia per nabs i l'altre pel cols, hi ha molts castellers que fan campana a l'assaig. La J u n t a intentarà enguany consolidar la Colla i per això el primer acord i el més important és que cal estrènyer el cinturó i no fer despeses innecessàries; durant el primer any de vida hem portat un ritme accelerat -renoi quina marxa!, hem fet coses que ningú no havia

-IRRALLO NOVATXER número 42 març 1990

El darrer dimarts de gener, el dia 30, començarem a reemprendre l'assaig de la Colla amb un renovat equip tècnic i amb una Junta també parcialment renovada i ampliada pel que fa a uns càrrecs determinats; a l'equip tècnic s'hi han incorporat els amics "Xocolata", Josep M- Aguiló

Les nostres gralles tocant a la Trobada Castellerà de que va tenir lloc al febrer de /99/. (Foto Pinya ¡ìlai'aì

fet mai i ara ens hem d'asserenar una miqueta. Així doncs, asserenada va ser ja l'actuació feta a Cambrils amb motiu del pregó del seu Carnestoltes 90, just al cap de l'any, en que també hi fórem presents: allí aixecarem tots els castells de 6 -el 3, el 4 i el 2- i acabarem amb un pilar de 4. De la primera sortida de la temporada en el canvi observat en el grup de grallers: l'any passat varen fer plorar -o riure- i enguany són ja quasi músics professionals. Enhorabona!...

NOVATXER número 44 maig 1990

De fet el problema cabdal de la nostra Colla -o millor, un dels problemes- és que els seus components majoritàriament són quasi tots del Serrallo i això és també un avantatge, perquè en el barri tothom es coneix i tothom ho sap tot -o quasi tot-, malgrat que alguna vegada hi hagi algun malentès que restarà resolt de seguida, mentre no passi més enllà del pont de la "Petxina". La Colla ha tingut algun problema i sense dubte que no serà el darrer, però n'ha sortit més enfortida, ha


PI N YA BLA V A / 17

reeixit com reeixirà sempre més, mercè la bona voluntat de tots els que s'estimen el barri, la Colla i els castells. No vàrem tenir massa "bon temps" durant els dies de vaga per a poder assajar amb calma, però un cop acabada aquesta "vaga del popet" tornarem ha reemprendre la preparació cara Sant Jordi i la nova temporada. I també una miqueta de "mar de fons" envolta l'assemblea del dissabte dia 7 d'abril per a tractar aspectes econòmics; a l'hora de la veritat hi va haver molt de soroll molts trons, però poca aigua i, si Déu vol, tot segueix igual, o sia bé, a banda l'enveja i quelcom més que la nostra Colla provoca en alguns. Tenim els comptes clars, ben clars hem fet moltes coses i, tal vegada, aquesta ha estat l'única "errada": sembla que per a alguns anem de pressa. Enguany tenim el repte del Concurs i això és el que cal situar com principal punt de mira. De moment, per Sant Jordi obrirem la temporada a Tarragona amb un 2 de 6 ben ferm, carregàrem un 4 de 7 patint de valent tots plegats i el descarregàrem d'aquella manera que aconseguim fer les coses nosaltres, aixecarem el 3 de 6 per sota sense cap problema i acabarem amb el pilar de 5 també aixecat per sota, amb senyera i música d' "Els segadors" per les gralles. El comentari d'aquesta primera actuació "seria" ha d'estar carregat d'esperança, puix si establim un paralel.lisme amb l'any passat en que el dia de Sant Jordi no passarem de castells de 6, enguany hem començat ja amb el primer 4 de 7; llavors, amb la temporada pel davant caldrà veure on arribem, però si la pinya no ens falla haurem d'anar més amunt. Després i quasi a ritme de "pasodoble" aixecàrem el ja tradicional pilar enfront de la parada de llibres que Cal Matías posa a la Rambla fent d'enxaneta el "Joanet", que deixà el cucurutxo de xocolata que s'estava menjant per a poder fer l'aleta.

Els nostres castellers es portaren força bé, compliren com serrallencs i tarragonins en la Setmana Catalana a Madrid i feren una actuació amb un de 6 aixecat per sota, un 4 de 6, un 3 de 6 i dos pilars de quatre, un dels quals també aixecat per sota, però el més important és que

NOVATXER número 45 juny 1990

Abans de marxar cap a Madrid i en la línia de contentar tothom, s'han començat a fer coses per la canalla del "pom de dalt" i així. amb motiu de la Diada de Sant Jordi, va tenir lloc un concurs de dibuix i pintura en que participaren un bon grupet de petits castellers. Els organitzadors -"Xocolata", Jordi Franqueza i Carme Alujas- tingueren cura que tots s'emportessin primer la xocolatada amb coca i galetes, i després les medalles de bronze, argent i or, amb el nom de cadascú dels triomfadors. Enhorabona. I cal parlar de Madrid, ja que una sortida com aquesta potser tardarem a fer-la, no pas pels castells assolits, puix ja se sap que la plaça d'Espanya no és el millor lloc per a fer-ne, sinó més aviat el significat d'aixecar castells en el bell mig de la Península, molt lluny de la mar una colla marinera i pescadora com la nostra, amb les gralles interpretant "Els Segadors" mentre els pilars de comiat enlairaven la senyera. El viatge, tot i la comoditat dels autocars fou un pal, però l'hotel on s'allotjaren els "Xiquets del Serrallo" tenia prou estrelles per a refer-se de tots els quilòmetres de carretera, encara que alguns no utilitzaren el llit més que uns minutets per allò de que no fos dit.

Tres de Sis, descarregat a la plaça d'Espanya. (Foto: Jordi Mallo!)

deixaren ben alt el nom del Serrallo: tota una prova de maduresa superada amb molt bona nota. D'entre les disposicions que la nova Junta ha decidit portar a terme i seguir endavant, tenim l'edició de la revista "Pinya Blava" que encetarà un remodelât equip de redacció i que tractarà de consolidar aquest "Butlletí" de la Colla per tal que sigui una bona publicació vinculada als castells i al barri.

Realització: Matías Leandro i Garcia Cròniques del "Novatxer' Josep Ma Sabaté i Bosch


1 8 / P I N YA BLAVA

EL NOSTRE SERRALLO

4a EDICIÓ DE LA MOSTRA TARRAGONA, PESCADORA I MARINERA

"-"^r

$

~?;.r"";. *

- * »*^

¿9wFS3tf*t*»*'*m»'+

JílÍ&'"W"L * * •€ * ô í ï

El nostre Serrallo va acollir, ciel 10 al 13 de juny, la quarta edició de la ".Mostra Tarragona. Pescadora i Marinera", que organitza l'Associació cíe Comerciants tie Peix cíe Catalunya (Agrupesca). L'única novetat clestacahle en relació a l'anterior edició és queia Mostra s'ha tornat a realit/.ar al Serrallo, després que l'any passat es fes al Moll de Costa. Els organitzadors amb això. han volgut reivindicar la recuperació cle la identitat elei Serrallo com a barri pescador, tranquil i agradable, tal com se'l coneixia abans ciels anys 60. L'activitat del Pon. diuen, ha portat a la zona soroll, fums i trànsit de camions. Artur Budesca. president d'Agmpesca. va reclamar també una major presència del nom de Tarragona en els aspectes no relacionats amb la indústria, com el cultural o el tradicional. Kl certamen ha disposat enguany de 50 estands coberts i cle 2.000 metres quadrats per als espais clescolx-rts i Ics degustacions. El pregó va anar a càrrec del Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, en Josep Gomis; posteriorment, el Conseller d'Agricultura. Ramaderia i Pesca, en Francesc Xavier Marimon, inaugurà la Mostra. Com a complement de la Mostra es san ter audicions d'havaneres, un dinar d'homenatge a persones grans del sector, el II Concurs cle pintura, el II Concurs de fotografia i la concessió dels "Estels de la Costa Tarragonina" a persones vinculades als mitjans de comunicació, que hagin ressaltat en la tasca de promoció de la ciutat de Tarragona, i en particular el barri del Serrallo. També es van fer les III Jornades Gastronòmiques, amb sarclinades populars i degustacions de rossejat i romesco, algunes de les quals van anar a càrrec de prestigiosos mestres en les respectives especialitats. En el decurs de la Mostra es va posar a la vencia un "pin" que representase el logotip cle la mateixa, i que va tenir una bona acollida, tanmateix com l'edició d'enguany d'aquesta "Mostra Tarragona, Pescadora i Marinera".

ELS "PINS" DEDICATS AL SERRALLO CAUSEN UN GRAN ÈXIT El Sr. Rione és el president de la Unió de Botiguers i Comerciants del Serrallo, ell ens parla en aquesta ocasió dels "pins" dels monuments cle Tarragona que ha editat la Federació d'Unions de Botiguers cle Tarragona. Concretament el Serrallo compta amb quatre "pins' dedicats a diversos monuments del barri com l'església cle Sant Pere, el rellotge de l'escullera. el tinglado número 1 del Moll de Costa i el darrer dedicat al Far cle la Banya. Com ens comenta el Sr. Rione a la revista Pinya Blava: "totes les agrupacions de comerciants han col·laborat i el Serrallo no podia quedar al marge d'aquest fet". De cáela "pin" s'han tet una tirada cle 3.SOO i en aquests moments el "pin" dedicat a l'església de Sant Pere es troba exhaurit. I'l repartiment ha anat a cura dels establiments comercials cle la ciutat. En el mateix moment que els "pins" van ser posats al carrer s'han produït anècdotes de tot tipus, des de qui cercava un "pin" fins qui amb la compra d'una camisa o un jersei s'enduia el "pin" ja posat, lluïnt Lina insignia que marca moda i una estimació envers a la seva ciutat.

EL SERRALLO I EL CASC ANTIC AGERMANARAN LES SEVES CULTURES

En un primer terme, i·l nostre Serrallo. i al fons de la fotografia, el Casc Antic amb la seva catedral com a símbol.

Dos dels barris més emblemàtics de Tarragona, el Serrallo i el Casc Antic, agermanaran les seves respectives tradicions a l'agost cle 1994, en el que serà la I Trobada Cultural entre les dues àrees. En aquest contexte, cal destacar que el "Gremi de Marejants", una cle les principals entitats del Serrallo, es reunirà per començar a treballar en l'esmentat projecte d'acostar els clos barris cle la ciutat. La I Trobada Cultural es portarà a terme dins els actes festius de Sant Magí, i representants dels dos barris tarragonins participaran en diverses confrontacions esportives, intercanviaran exposicions artístiques i culturals i aspectes de la cultura tradicional. REDACCIÓ


PI N YA BLA V A / 19

OPINIONS DE LA COLLA

¿' ' " " ' " - .

1,- Jo espero poder fer castells de 7, que s'en descarreguin bastants i que arribi el pilar caminant. Ara, això sí, si continuem amb aquesta poca gent no crec que poguem fer moltes coses. 2,- M'agradaria que hi hagués molta "marxa", a veure si d'aquesta manera s'engresca la gent i podem ser uns quants més.

i.- Què esperes per aquesta cinquena temporada castellerà? 2,- Què t'agradaria que es fes per tal de celebrar els cinc anys de Colla? 3.- Durant aquestes quatre temporades s'ha fet bona feina? i,- Quina és la teva experiència dins la Colla? 5.- Què en penses de la revista Pinya Blava i el Full Blau?

.

- .,, j

3,- Penso que els dos primers anys van anar molt bé. però el passat any es va notar una davallada molt forta en tots els sentits. Sembla ser que la gent s'ha cansat, no ve als assajos i a les sortides, i de seguir així no podrem tirar endavant.

Jo anava a veure al meu germà Valentín als assajos abans de la presentació. Al final també em van engantxar a mi, i vaig començar fent d'acotxadora, per passar després a fer d'enxaneta i ara de dosos; esperem que aquest any o el que ve passi a quarts. El castell que em porta millors records és el 5 de 7, i més. quan penso que en el mateix vaig fer d'enxaneta. Tant la Pinya Blava com el Full Blau estan molt bé per tenir a la gent informada del que succeeix a la Colla, i a més les persones que hi treballen ho fan bé. SORAYA HUETE TAVIO

a

1.- Espero poder aguantar el nivell que lenim. que ja serà prou. Jo crec que tal com anem. no estem per intentar res més del que hem fel. 2.- A banda d'actes de caire festiu, penso que es tindria que fer una bona campanya per agafar més gent a la Colla, doncs ara n'hi ha molt poca. Ser més gent representa fer més bons castells. 3-- Crec que ha anat molt bé; vam començar molt forts, després ens hem mantingut, i ara al fallar la gent ens hem quedat estancats. Portàvem un bon ritme als primers anys, més del que ens pensàvem tots al començament de la Colla.

4.- Fàstic aquí gràcies al Mossèn Xavier Fort, doncs ell com a impulsor de la Colla, va dir que teníem que fer alguna cosa per la joventut del Serrallo, que seria un bé pel barri, i per això hi vaig entrar. Jo vaig començar fent de crossa, però com que sóc massa grasse! em van treure i ara estic a la pinya. És precisament fent de crossa al 5 de 7 de l'any 90 que tinc el millor record com a casteller.

1.-

Poder arribar a la propera temporada, que serà molt, i mantenir el que tenim, o sigui el 3 de 7, 4 de 7 i 2 de 6, i amb una mica (molta) de sort poder arribar amb el pilar caminant.

2 - Si arribem, doncs alguna cosa per la gent de la Colla que no destaca gaire, que és, al cap i a la fi, la que fa la feina més fosca, la que no es veu. A més a més, es tindrien que fer coses per a la joventut i la "canalla" que està molt descuidada. 3-- En global regular. Al començament de tot va anar de "conya", en canvi aquesta darrera temporada va començar molt malament, per sort, al final es va salvar la temporada; llàstima del 2 de 7. Jo estic a la Colla des del primer any. Anava aleshores amb un gmp d'amics i ens vam dir: "ens apuntem?", Í res, ens vam apuntar; malauradament jo soc l'únic que ha quedat d'aquesta colla d'amics, aqui als castells. El castell que més he sentit per a mi ha estat el 5 de 7, en el qual jo vaig fer de crossa a la rengla. A més a més de crossa, he fet d'home del darrera i he pujat a castells de 6.

5.- Ho trobo una cosa molt bonica, que està molt ben feta i que ajuda molt a la Colla; del Full Blau en penso el mateix, però amb la diferència que aquest dóna informació puntual.

5.- Aquests mitjans els trobo molt macos, estan molt bé. Els he donat a gent d'altres colles castelleres (Reus, Tarragona...) i també els ha agradat molt.

JORDI ALBIOL BORRÀS

FRANCESC VIRGILI PONS

BUSTIOT SEMPRE FENT COSTAT A LA COLLA Com a bons que castellers hem intentat ser i intentarem ser-ho, creiem convenient que tots vosaltres que sou bons companys us mereixeu una explicació del perquè hem deixat de pujar. Aquesta és la causa per la que escribim a la revista, doncs mireu. José ha estat un casteller des dels 5 anys, començà a pujar als castells de vuit (a la Jove); són 13 anys fent castells i amb greus lesions a causa de fortes caigudes, però com ho ha sentit tan a dins, quan el metge li donava l'alta, ell ja era a dalt. Ha estat avisat moltes vegades, però, perquè tenim dues orelles?, sabeu com respondria ell?, doncs: "perquè t'entri per una i sorti per l'altra". Però això ja no ho pot dir més perquè feia uns dies que quedava enganxat a l'agafar pes, llavors va anar al metge que el visita des de la caiguda del pilar caminant i li va fer la revisió tot dient-li clar i català: "sé que t'agraden molt els castells i no sé si em feras cas. però si prefereixes veure't lligat a una cadira de rodes tota la vida, endavant". Jo no sé com ho veieu vosaltres però va ser com si li caigués un gerro d'aigua freda, massa fort!

Respecte a mi, m'és igual si esteu d'acord com si no, però una noia va creixen, s'ha de desenvolupar i jo a causa d'una caiguda que vaig tenir la temporada passada, he tingut problemes a una part sensible del meu cos. Hem sap greu perquè he tingut que sentir coses de totes menes, amb perdó, de "raonetes" que no saben de que parlen. Jo també opino com el José "dues orelles", i qui vulgui manar que es compri una barca perquè a aquesta colla ha de manar el Ventura i ningú més. Encara que sempre hi hagi gent així, també s'hi troben de bones, com el cas d'un casteller que em va dir que ell mai m'obligaria a pujar, ja que sempre m'havia vist com una noia que ho havia donat tot per la Colla Xiquets del Serrallo, fent front a tots els obstacles, com per exemple els meus pares. També em comentà la manca de delicadesa per part de la Colla en no haverme lliurat cap premi o homenatge, durant la temporada passada. Li vaig respondre que encara que vaig plorar, s'ho mereixia més el José que jo. Penso que un detall per petit que sigui, agraïnt-me la col.laborado que he tingut amb la Colla no els hagués costat ni un ral, però ell em va contestar que algún dia arribarà. Si no és així m'és igual perquè el José i jo tenim un orgull que ens corre per la sang. Orgull que ens omple el cor i com a castellers que hem lluitat sempre per la Colla, per fer castells i per afegir el nostre granet de sorra. Ara només em queda dir, SEGUIREM SEMPRE A LA COLIA, PERQUÈ L'ESTIMEM I LA VOLEM. PER MOLTS ANYS, DE TOT COR! JOSEPA i JOS1-:

Qui vulgui expressar la seva opinió respecte a qualsevol tema referent a la colla, ho pot fer mitjançant la secció "EL BUSTIOT" de la revista "Pinya Blava". Podeu adreçar les vostres cartes a la Llibreria Nàutica "Cal Matías" o a l'apartat de Correus 1357 - 43080 TARRAGONA L'equip de Redacció de "Pinya Blava"


20 / PINYA BLAVA

ELS CONTES DE L'AVIA

per la tia cuixa De ben segur, petits i grans que escolteu amb atenció aquests contes amb regust d'història, que tots haurem sentit parlar de la Ventafocs, personatge de la literatura infantil prou conegut com per a que jo no en faci ara una reiterativa narració. Si més no, heu de saber i entendre que dels contes, com esdevé amb les faules, sempre se'n pot treure una ensenyança, allò que els castellans anomenen una "moraleja", i que aquesta és aplicable a qualsevol altra situació per estranya que ens sembli. Fixeu-vos com entre les colles castelleres de la ciutat de Tarragona, filles totes del Patronat Municipal, per diferents motius que no venen al cas, n'hi ha de tota mena, però alguna d'elles ben bé la podríem considerar com la Ventafocs. Vegeu sinó que passa respecte les "habitacions" que ocupen cadascuna dins de la gran llar urbana. La més gran de les germanes viu en una cambra immensa amb un claustre porticat i cobert on pot desenvolupar perfectament totes les seves activitats; a més, entre les dependències que el seu pare l'hi ha llegat cal comptar amb una espaiosa sala d'actes, un ben assortit

bar, oficines i locals pels grallers, etc. A la segona en edat, tot i no gaudir d'un edifici amb la solerà històrica com el de la primera, se l'hi adjudicà un parc i s'acondicionaren les instal·lacions de manera que del que fou un antic magatzem i la seu dels bombers no en quedés ni rastre, convertint-lo amb ajudes milionàries en un edifici dels que darrerament s'anomenen "d'alt standing". I encara la més petita de totes -pel que fa a la naixença!-, malgrat el poc temps de vida, pot participar de les instal·lacions d'un "centre cívic" de nova factura. Entremig de totes aquestes germanes -o alguna germanastra-, la Ventafocs, que amb esforços i sacrificis havia aconseguit aixoplegar-se en el caliu d'un parell d'habitacions fixes, assajant al mig del carrer o fent un viacrucis per gairebé tots els tinglados i refugis del moll de Costa; ara, desnonats del petit local social, es troba quasi a sol i serena, amb una sabata i una espardenya, sense un lloc acollidor. El més curiós d'aquest conte és que la nostra Ventafocs no enveja per a res la situació de les seves germanes i tan sols desitja retrobar el caliu de companyonia d'aquell terrat obert al cel i a tothom. Val a

RESTAURANTE

Náutico Edificio Club Nàutico - Serrallo Teléfono 24 00 62 43004 TARRAGONA

* * '

Í-.4Ï El Jordi Virgili, practicant l'escalada en un castell blau. (Foto: Vallvè)

dir també que a diferència del conte clàssic ni de bon tros les germanastres són totes unes aspres, però el cert és que una d'elles sempre s'ha caracteritzat per a intentar fer la punyeta carregant les feines més pesades a la nostra Ventafocs i embolicant la troca, a tort i a dret davant els ulls del pare, encegat per l'opulència dels que fan més patxoca. A tall d'exemple recordo com aquesta germanastra s'emportà un dia, sense dir-ho quasi a ningú, la invitació per anar a ballar -o fer castells- al palau del príncep de Brussel·les i com rebutjà ballar en una altra ocasió en un palau molt més aprop de casa. Cal esperar, però, que aquest conte acabi bé. que una fada madrina reconeixi l'esforç de la Ventafocs, transformi les carbasses dels tinglados en l'esplendorosa carrossa d'un edifici digne i majestuós i la sabata i l'espardenya en les precioses sabatilles de cristall, perquè a la fi la bondat i la bona fe triomfin i poguem dir allò de "Colorín, colorado..." tot menjant perdius i essent feliços.


PI N YA BLA V A / 2 1

A GALET Fa molt temps que no ens vèiem amics castellers i em costava d'escriure la secció degut a que no estava pas d'humor, (que és del que es tracta en aquesta pàgina). Però la vida continua i la Colla també ho ha de fer; per això com diu la dita "Al mal temps bona cara", això és el que pretenem. Repàs de la Diada de la Colla A la Eucaristia: degut al comportament d'alguns castellers es recomana que per la pròxima ocasió els assistens portin "salva vides", llanxa de salvament pera una provable inundació de l'Església. (Nota: els mocadors no podien amb les llàgrimes). El President "Purillo" s'encarregà de la llanxa, per què serà?. Al sortir de ¡'Eucaristia: en un to festiu i ambient distès es va fer algun castell, gent nova, alguns que mai havien pujat, alguns vells. Ventura proposà el 3 de 7; resposta de la Lidia amb contundencia: "El Cap de Colla està boig". Pregunta pel concurs de la setmana vinent: Està boig el Cap de Colla?. Premi: una

volta per Tarragona amb moto; conductor Ventura. Ae l'àpat: hi havia moltes coses a destacar, però una de molt rellevant i que va esgotar les reserves de Casa Fèlix, va ser la que es va produir a la taula de l'Skin i companys que fan d'agulles, daus, ... El fet "curiós" és que van acabar el vi blanc, els licors de poma, el conyac, i com no, el cava que no hi cavia damunt la tuala; menys mal que tornaren amb l'autocar. Pregunta pel concurs: com estava la dita taula? Resposta: BORRATXA.

que va se el noi de la' canalla que es va perdre a Cornellà? (degut a la facilitat de la resposta qui no la sàpiga, no podrà participar al concurs). Repàs dels assajos Vista la gent que cumpleix a l'assaig, s'ha parlat de fer-ho a un altre local. Les alternatives donades per la gent han estat: 1. La cabina del telèfon al davant de Rione. 2. Una botiga de les que toquen al Club Nàutic. 3. La marquesina de la parada de l'autobús. 4. La caseta on s'apunta el número a cada barca quan arriben al pòsit.

Repàs de la sortida de Cornellà Degut a les paraules que ens va oferir el nostre amic José "Garrutxero", des de la balconada de l'Ajuntament, s'ha format dins la Colla un corrent que l'aclama per a Cap de Colla. Si us voleu inscriure al grup de persones de recolçament a Garrutxero us heu de dirigir a la barca Santa Marta i preguntar pel jove de la barcada; ell us donarà la butlleta i més informació. Pregunta pel concurs referent a Cornellà: Quin creieu

Voteu i envieu la resposta a: Local de la Colla Xiquets del Serrallo, c/ ¿Quién sabe donde?, num. 00. Població: Esperem que Tarragona. "Amics, al mal temps bona cara. Busquem solucions, no critiquem". Gràcies

LA FOTO*

L'ACUDIT

* La Colla Xiquets del Serrallo des de fa gairebé tres mesos queja no disposa del flamant local social situat damunt del pòsit de pescadors. Des d'aleshores, ha estat un constant peregrinatge a la recerca d'un nou estatge social per part del "Purillo" i companyia,i poc hi va faltar perquè la "Botiga del Massana"fos nostre (després d'una intensiva neteja del local per part dels components de la colla). El nostre President ens ha tranquilitzat dient que la cosa va \ per bon camí, però per si de cas, un gmpet de castellers (la quinta de les Agulles) s'han installata les escales de l'església de Sant Pere del Serrallo, per a veure si una ànima caritativa te compasió delís i els dona un sostre a on poder gaurir-se del fred i la calor (per això últim diuen que no hi ha res com una barra amb un ampli assortit de begudes refrigerants) i es queposats a demanar, per a ells que no quedi. Idea original: Carme "La monja "- Foto: Homeless & Co.)

.—- «t

(Terços amunt!, maig 1993) En homenatge a les quatre colles de nou, que a l'any passat ens van fer viure moments de joia amb els seus castells.

© 1993 Jordi Mallol & Skin. All right reserved

moña

ANINOTO

'Jnumiih Gravina. 2 - Trafalgar. 1 (Front C. Nàutic) EL SERRALLO - TARRAGONA

®

Tel. 24 03 47 APARCAMENT AL MATEIX MOLL DE COSTA


22 / PINYA BLAVA

ENTITATS SERRALLENQUES COLLA DE DIABLES VORAMAR DEL SERRALLO Finalment la Colla cle Diables Voramar treurà la Víbria per a les properes Festes de Santa Tecla. En aquest número de la revista Pinya Blava, hem volgut dedicar la secció d'entitats serrallenques a la Colla de Diables Voramar, per conèixer el que fan, qui són i quins projectes tenen cara al futur. En primer lloc parlem amb el president de l'entitat Rafael Lluí: rosaltres porteu tres anys, quina valoració en fas d'aquest període? Ha anat forca bé. Com valoras la recuperació del drac femella (Víbria)? Fa molt cle temps que anàvem al darrera. Hem presentat diversos projectes a l'Ajuntament; el primer projecte no els va agradar i tot seguit nosaltres vam presentar un altre en que hi havia a la figura la cara de rat-penat i ells van proposar que fos la cara d'àliga i no va haver-hi cap inconvenient per la nostra part. Ara la bèstia presenta la cara d'àliga esfereïda, té les ales també d'àliga, la cua de serp. el cos de dona i les cames d'àliga. Dins ileiBestiari PopularCatalà, quinaf unció f a un drac femella? Segons la llegenda és qui va salvar la donzella del drac de Sant Jordi. Llençarà foc com els atres dracs? Sí, i ho farà per la boca, les ales i la cua. Quin pressupost compteu per la Víbria? El pressupost és bastant baix i oscil·la entre les 850 mil pessetes. Actualment a la ciutat hi ha tres grups de diables, aquest fet comporta problemes o en canvi manteniu unes bones relacions? No, en aquests moments mantenim unes bones relacions amb totes. Amb els de la zona de Ponent, els Diables Foc i Gresca els vàrem apadrinar en el seu moment a Riuclar. M'agradaria que em parlessis una mica del que costa tirar una colla com aquesta, perquè molta gent va a veure un correfocs i diu molt bonic... Nosaltres com cle diners no en teníem i de subvencions no n'hem rebut cap fins al moment, ens hem tingut d'autofinançar per uns socis col·laboradors que paguen una quantitat mòdica a l'any; pràcticament aquests diners són per si hi ha alguna reparació

Maqueta de la Vidria del Serrallo, que aviat serà una realitat, tot incorporant-se al seguici popular de Tarragona de la ma dels Diables Voramar del Serrallo. (Foto: Diables Voramar)

d'un vestit, un timbal, etc. i per l'assegurança. Pel que respecta a un correfocs hi ha molta feina, almenys pel que fa a nosaltres, doncs no tirem la típica "carretilla" ja que fem una mica d'espectacle pirotècnic que comporta hores de preparació prèvia. Rafael, quantes bores has perdut desinteressadament per la colla? Bastantes, i no sóc l'única persona que ha perdut hores, hi ha per exemple el secretari i el cap de colla que n'han perdut moltes més hores que jo. Pern. ral la pena... Sí. ja ho crec. Parlem de tes actuacions que beu defer. Ara a l'estiu és un bon moment per fer diverses sortides. A darrers del nies de juliol arnirem al Parc RiuClar i a Capçanes (Priorat). Vosaltres heu anat molt per les comarques del nord de Castelló, quina resposta heu tingut en aquells indrets? Mira et diré que farà dos anys vàrem anar a Peníscola i la gent d ' a l l í era i.na nuca reacia a lei un correfcx perquè ells sempre havien fet el típic castell de foc. Jo quan vaig arribar allí i vaig veure a tots els carrers que havien posat cartells en què deia: "Atención, zona de correfocs", ja em vaig espantar. L'any passat hi vàrem anar també i enguany s'han tornat a trucar perquè el 10 de setembre tornem a anar-hi. Enguany també anirem a Benicarló, per primera vegada. En aquests moments esteu buscant un nou local, com ho teniu aquesta qüestió? Estem buscant un nou local ja que on som ara ha de ser enderrocat; igual el dia menys pensat ens trobem una excavadora que ja ho està fent. Saps si per la zona del Serrallo hi ha precedents d'un ball de diables? Antigament crec, no ho puc assegurar, hi havia un ball de diables. / la Víbria? Sí. però molt antigament.

LA VÍBRIA NOU ELEMENT DEL SEGUICI POPULAR PER SANTA TECLA

La idea de la Víbria és ja una realitat (mireu la revista Pinya Blava número 6, pàgina 18). Feta per l'artista Josep Agustí de Montblanc, qui a la vegada ha fet els gegants del Serrallo, consta de tres parts mòbils construides amb uns suports d'alumini i coberts amb fibra de vidre. JORDI MARSAL

771

/^

77

la Caixa

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA


PINYA BLAVA / 23

„O,*-. *!*.A •4 X ^S2SS ilSAaa

?

PEIX

BLAU DE T A R R A G O N A

La qualitat de la natura

&R jJj^£_S (

AGRUPESCA TARRAGONA amb els xiquets del Serrallo

Associació de Comerciants de Peix de Catalunya c/Callao, 19- 1 r. B Tel. 2 3 1 1 1 6 43004 TARRAGONA


FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Valors que comparteix Caixa Penedès.

Caixa «ar íènedès «s?

Profile for Xiquets del Serrallo

PINYA BLAVA - 07  

Revista dels Xiquets del Serrallo - Any 1993

PINYA BLAVA - 07  

Revista dels Xiquets del Serrallo - Any 1993

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded