__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

REVISTA NUM. 3 Juny 1991


2 / PINYA BLAVA

EQUIP DE REDACCIÓ - Anna Maria Aguiló i Alvarez - Carme Alujas ¡ Pons - Xavier Fort i Subirats -Josep Anton Gual i Palau - Matías Leandro i Garcia -Joan Anton Garcia - Lluís Marçal i Roig -Josep Ma. Sabaté i Bosch - Pere Juan i Solà

COL·LABORACIONS

<; >i ^;

INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA

ASSOCIACIÓ

ï CULTURAL | | | all SERRALLO

COL·LABORADORS - Manuel Albiol i Yzquierdo -José de Molina-Martell Domènech PORTADA Fotografia guanyadora del premi Xiquets del Serrallo, convocat per l'Ateneu de Tarragona. Autora: Pilar Sabaté D.L.T. 2963-1989 REVISTA SEMESTRAL, JUNY I NOVEMBRE Tirada de 400 números EDITA: Pinya Blava A.C. Serrallo Apartat de Correus 1.357 - 43080 TARRAGONA DISTRIBUCIÓ: Llibreria Cal Matias Trafalgar, 33 - SERRALLO - 43004 TARRAGONA COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ: Impremta C. BOU Rambla Nova, 66 - 43004 TARRAGONA Tallers: C/ Barcelona, 2 - 43004 TARRAGONA

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

(Casa del Mar)

INDEX Paraules del President Editorial Crònica de la colla Inauguració oficina Caixa Penedès La diada de la Colla 1990 Entrevista a Carles Bello Assemblea General Ordinària Gralles i Grallers El logotip i presència dels Xiquets del Serrallo El Serrallo i la seva colla castellerà Premis Xiquets del Serrallo Món casteller Una petita gran història El nostre serrallo Opinions de la colla El bustiot Els contes de l'àvia A galet Entitats serrallenques: Gremi de marejants

Voluntat de Servei i de Futur

3 3 4 i5 6 7 8 i9 10 11 11 12 14 15 16 i 17 18 19 19 20 21 22


PINYA BLAVA / 3

PARAULES DEL PRESIDENT No és gens fàcil ocupar el lloc del president d'una colla castellerà, menys encara -ó més encara- si es fa darrera les petjades d'un home com mossèn Xavier Fort que sempre estarà en el pensament de tots. Però la vida continua i la nostra colla necessita l'esperit de servei ara més que mai. Precisament ha estat aquest mateix esperit el que hem mou a seguir les passes del nostre primer president i president honorari, en oferir-me des del meu càrrec de responsabilitat-refrendat arrel de les decisions de la darrera Assamblea General-

Editorial SOLIDESA La nostra "Pinya Blava" arriba un cop més a les vostres mans amb la mateixa il.lusió que quan presentàvem aquella primera prova amb el número cero a l'esquena. Ara ja en són tres més i la cosa continua, com ha de seguir endevant i enlaire l'esperit que mou tots els que donen l'empenta necessària a la colla i a totes les seves activitats. Consolidar-nos és i ha estat la intenció d'aquest esperit, amb els millors castells a la plaça i amb la solidesa d'una pinya que aplegui tothom. Enguany és el moment d'enfortir els fonaments amb la ferma solidesa de totes les paletades de cal i arena. Pit i amunt, blaus castellers.

Jo també us dono les gràcies i vull repetir allò que ja m'heu escoltat dir més d'un cop: sempre teniu en mi un casteller més, disposat a donar amb entrega incondicional lot el que convingui pel bé de la colla. Moltes gràcies a tots per la confiança. Pit i amunt!. JOAN ANTÓN GARCIA

La nostra pinya blava (Pilar Sabaté)

Andorra 3 Preus Especials per a castellers - durant el mes de juliol i agost Cámara Video Sanyo VMD 16 P Cámara Video Sony TR-45 Cámara Video Panasonic G-2 Cámara Video JVC GR-65 i més de 20 models de cámaros al comprar una cámara de vídeo regal de 10 cintes de

99.900 pts. 108.000 pts. 128.000 pts. 148.000 pts. videocàmara

El millor assortit el trobarà a: August, 22 "El Centre" • Tel. 23 95 25 • TARRAGONA Raval Robuster, 44 • Tel. 70 48 09 • REUS St. Gabriel, 14 • Tel. 60 46 05 • VALLS Presentant aquesta revista a la botiga li podrem fer aquests preus. - <£%'

Als altres models també li farem a molt bon preu


4 / PINYA BLAVA

CRONICA DE LA COLIA

Pilar de 4 davant el museu d'bislòna de Tarragona (Foto: Valine) 19 d'Octubre, museu d'història de Tarragona. Aquesta va ser una actuació amb motiu de l'exposició Patrimoni i Societat al museu d'història, amb els Xiquets de Tarragona. Vàrem descarregar un 4 de 6 i no vam poder amb el 3 de 6 per la sencilla raó de que hi anava gent molt jove, tot mirant de cara la propera temporada. Els segons tenien 15 anys, els terços 12-13 anys i el pom de dalt era molt jovenet. Vaig quedar molt satisfet de la prova, encara que no s'hagués descarregat el castell. L'actuació va cloure amb un pilar de 4.

Pilar de 5 aixecat per sola. Vila-rodona (J-'oto: Pinya Blava) 21 d'Octubre, Vila-rodona. Sortida bastant complerta dins les nostres possibili-

tats. Vam estar a l'alçada i potser va resultar més Huida degut a que la Vella dels Xiquets de Valls no van tenir una bona actuació. Els castells realitzats foren el 3 de 7, 4 de 6 amb l'agulla, 2 de 6 i pilar de 5 aixecat per sota. 28 d'octubre, El Morell. Sortida sense compromís i amb castells mixtos que demostren que les dones també són bones castelleres. Es van probar aquests castells de cara a la diada de la colla, doncs aquell dia les dones tenien de ser les protagonistes. Els castells que vàrem fer van ser el 4 de 6, 3 de 6 i dos pilars de 4, l'un de doncs. 18 de Novembre, Flix. En aquesta sortida vàrem tenir u na bona acollida per part de la gent congregada allí. El motiu de l'actuació va ser una trobada d'excombatcnts italians a les brigades internacionals. Dins les nostres possibilitats, doncs s'havia acabat la temporada, vàrem fer el 4 de 6, 3 de 6, 5 de 6 i pilar de 4. L'anècdota d'aquesta sortida va ser el mocador que els brigadistes italians van regalar a la colla. També comptà amb l'alicient de que la colla es va quedar a dinar, fen possible d'aquesta manera una major armonia entre els components de la colla. 25 de Novembre, Diada de la Colla, Serrallo. Les dones de la colla intentaren aquell dia aixecar un 4 de 6, 3 de 6, 2 de 5 i pilar de 5, amb nombrós públic congregat a la plaça Bonet. Malauradament no va ser així, tot i havent assajat durant uns quants mesos. A l'hora de la veritat van tenir una mica de mala sort i no els van poder aconseguir. Van tornar, però, a demostrar que tenien moltes ganes de fer castells aquell dia. Els castells assolits per tots els components de la colla foren el 4 de 6 , 3 de 6 aixecat per sota, 2 de 6 i pilar de 4. 16 de Desembre, Serrallo. Havent acabat la temporada sense assajar i amb poc temps d'avís, ens va sortir una actuació en pròpia plaça. El motiu era la inauguració aquell diumenge de la oficina del Serrallo de Caixa Penedès. Amb la gent que érem i amb el fred que feia, crec que la colla va complir. Els castells realitzats varen ser el 4 de 6, 3 de 6 i pilar de 4. 10 de Febrer, Decenais a Valls. Vàrem anar a Valls a intentar de fer-ho el millor possible, tenint en compte que la colla no assajava pràcticament des del mes de Novembre. La sortida va anar de la següent manera: Per primer cop els Xiquets del Serrallo van entrar a la plaça del Blat amb un pilar de 4 caminant, tot girant-lo en rodó davant l'Ajuntament. Després davant el monument als castellers una altre fita, vàrem descarregar el pilar de 5 aixecat per sota. A la exhibició final els castells ja no ens van anar tant bé; vam descarregar un 4 de 6, intentar un 3 de 6 i descarregar un pilarde 4. No vàrem estar tot lo bé que haguéssim volgut, però tampoc va estar tant malament.Un dinar de germanor amb totes les colles participants en aquestes decennals, va tancar la trobada. 3 de Març, Serrallo. Aquesta és una d'aquelles actuacions que val més oblidar. Es tracta de la inauguració de la plaça Narcís

Monturiol. Vam entrar a la plaça amb un pilar de 4 caminant sense gaires problemes. Després es va intentar un 3 de 6 i un 4 de 6, castells que no es van poder aconseguir. Va ser una actuació molt desgraciada i la gent no ens va recolzar gens. Pel fet de fer castells al barri, alguns castellers es creuen que es té que donar totel millor, sense teniren compte que aquestes construccions es fan als assajos. 14 de Març, Fem Tarragona, Plaça de Braus. Va ser una sortida de tràmit. Ens van demanar de fer un pilar de 4 que vam descarregar sense cap mena de problemes. Aquestos, però, van sorgir en l'hora de fer l'actuació, doncs ens volien fer estar allí fins a les tres de la tarda. Llavors les tres colles presents, Jove dels Xiquets de Tarragona, Xiquets de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets del Serrallo vàrem fer força per tal de canviar-la. Finalment en un forat del programa vàrem enlairar les nostres torres. 21 d'Abril, Firad'F,ntitats Ciutadanes, Rambla Nova. En aquesta fira la colla disposava d'un stand, el n5 29; per aquest motiu es va decidir de fer castells davant del mateix. Cal resaltar que vàrem ser l'única colla que els va fer. Va ser una sortida per assajar el que seria la diada de Sant Jordi. Es van "assajar" el 3 de 6, 4 de 6 amb l'agulla al mig i dos pilars de 4.

•í de 7 descarregat per Sant Jordi (Foto; Vallvc)

23 d'Abril, Diada de Santjordi, Rambla Nova. És pràcticament la primera actuació forta, el primer compromís fort que tenim amb Tarragona i crec que vam donar la talla. Vam carregar només el 3 de 7, però pràcticament el castell estava descarregat amb tot el pom de dalt fora; vam seguir amb un 4 de 7 molt ben treballat i després un 2 de 6 disfressat, doncs apuntaba un castell més alt; els dosos tenien 16 i 17 anys. Per acabar la diada el primer vano en la història dels


PINYA BLAVA / 5

Xiquets del Serrallo, un pilar de 5 aixecat per sota i dos pilars de 4, un a cada costat. Ara per ara som la colla que tenim més bé el pilar de 5 aixecat per sota a la nostra ciutat. En poques paraules, una actuació molt Huida, de la qual la gent en va sortir força contenta. De les tres vegades que hem actuat per Sant Jordi, aquesta és la que hem sortit més forts. 24 d'Abril, Passeig Arqueològic. Sortida de tràmit amb motiu del 1er Congrés Internacional de Il·luminació. Vàrem fer el 3 de 6, 4 de 6 amb l'agulla i pilar de 4. La gent estava un mica cansada del dia anterior, Diada de Sant Jordi; tot i així s'ho van pendre amb ganes; va venir més gent de la que m'esperaba.

més castells perquè aquells nens estaven molt "expectants" pel que fariem nosaltres i no era qüestió de fer el pilar i marxar. El mínim que podiem fer era un parell de castells i un pilar i que se n'adonessin de que nosaltres també hi estàvem bé allí. Els castells realitzats van ser el 3 de 6, 4 de 6 amb l'agulla i pilar de 4.

VALORACIÓ

2 de 6a l'Ametlla del Vallès (l;otO: Pinya Blava)

HI primer 3 de 7 descarregat en aquesta temporada, a la festa del "Fem Serrallo, som Tarragona" el Ir. de maig (Foto: Rosa Ventura)

1er de Maig, Serrallo.Hn aquest dia es celebraba la festa del "Fem Serrallo, Som Tarragona". La nostra colla com entitat serrallenca no hi podia mancar. Jo crec que la nostra, va ser una actuació que va fer callar molts comentaris negatius envers nosaltres després de l'última actuació a casa nostra. Vam descarregar el 3 de 7 i vam demostrar d'aquesta manera que anem forts. Va ser el primer 3 de 7 descarregat aquesta temporada i completament sols. Vam descarregar també el 4 de 6 amb l'agulla, 2 de 6 i pilar de 4. Potser el que ens va faltar aquell dia va ser el pilar de 5, però considero que tampoc tenia massa importància. 12 de Ma ig, Serrallo. En principi només ens havien demanat de fer un pilar clavant d'uns nens disminuits físics que van baixar a passar cl dia al Serrallo convidats per Agrupesca. Es va donar la coincidència que en aquells moments també visitaven el barri una delegació de periodistes de l'estat espanyol convidats pel Patronat Municipal de Turisme de Tarragona dins la campanya turística "il dolce farniente". Bé ,però nosaltres estàvem pels disminuits físics i em vaig decidir a fer

sortides com als assajos. Jo desitjo que a partir d'ara, doncs hem començat fort la temporda, la gent respongui d'un altre manera i vingui més sovint, perquè si no és així enguany tindrem moltes dificu Itats en aconsegu ¡r tot el que és la gama dels castells de 7.

19 de Maig, L'Ametlla del Vallès. En aquesta sortida no vam fer tot el que estava previst de fer. Vam tornar a ensopegar amb el 3 de 7 i com sempre l'arrel del problema és la manca de gent als assajos i la inconstancia d'alguns castellers. Es van tenir de fer uns canvis a l'igual que els dos anteriors 3 de 7 i això no és bo en una colla que té que consolidar-se enguany amb castells de 7. Si la gent no es consciència de que té de venir als assajos i a les sortides, et trobes que tens de fer canvis d'última hora. Vam aconseguir carregar el 3 de 7; al fer llenya, la moral s'ens va venir avall vam fer el 4 de 6, 2 de 6 i pilar de 4. Les intencions eren les de fer, a més a més , del 3 de 7, e! 4 de 7, i si hagués anat tot bé, intentar algún castell més fort, doncs era el lloc ideal per fer-ho: plaça sense prestó i completament sols o sigui, descarregar castells únicament amb la gent de la nostra colla. Vam anar tres autocars, però si descartem un autocar que anava mig ple i un altre ple de canalla, llavors quedaríem uns 7080 castellers i això ho considero que és poca gent per castells de 7. 2 de Juny, n Mostra Tarragona Balcó del Mediterani, Rambla Nova. La sortida no va anar tot el bé que volíem, doncs la nostra intenció era fer castells de 7. Pràcticament érem 60 castellers i vam fer el 3 de 6 net, 4 de 6, 4 de 6 amb l'agulla i pilar de 4 aixecat per sota i girat des de abaix per la pinya. Això torna a demostrar que la nostra colla en castells de sis no té cap tipus de problema i si n'hi ha algun a l'hora de fer castells de 7 és per la manca de gent tant a les

Havent tancat el concurs casteller, les altres sortides van ser pràcticament de tràmit i es va acabar la temporada castellerà. El que havíem de fer aleshores, era començar una altre amb moltes ganes i molta força i això no va passar fins a Sant Jordi. Abans d'aquesta diada, la colla no va anar bé; Recordem l'actuació desastrosa de la colla a la inauguració de la plaça Narcís Monturiol, allí no es va estar a l'alçada hi ho vam pagar sent criticats per la gent del nostre barri. Per Sant Jordi, que és per a mi quan comença la temporada, vam començar molt forts, però ho veig una mica difícil de que poguem seguir arnb aquesta força. Els castells no es poden treure al carrer, s'han de treure als assajos i si la gent no hi va, aquestos no es poden fer. En aquesta valoració m'agradaria remarcar l'actuació que vàrem fer el 1er de Maig dins la festa "Fem Serrallo, Som Tarragona", en la qual vam aconseguir descarregar el primer 3 de 7 de la temporada i amb tans sols la nostra pinya. Aquest castell va fer callar moltes veus que teniem en contra: "que si la colla estava acabada", "que si no anava bé"... Aquestes son les crítiques que fan mal a la nostra colla i el que em sap més greu és que surtin del mateix barri i de serrallencs que ni tan sols venen i es posen a la pinya. Tot això considero que és pura enveja i dona la raó a la frase publicada al Full Blau nQ4, corresponent al mes d'Abril, que deia que qualsevol castell enlairat al Serrallo o a Tarragona fa més ombra que qualsevol entitat. A partir d'ara crec que la nostra gent, castellers i simpatitzants passaran d'aquestes crítiques i els voldria dir que nosaltres som una colla amb molt de futur, sempre i quan treballem amb ganes de superar-nos. Els Xiquets del Serrallo és una colla molt jove, però ben mirada dins de Tarragona i al món casteller; si més no, es respecta la nostra tasca realitzada fins ara; tant de bo, dintre d'un temps pogués direi mateix del nostre Serrallo. Aia tota la gent de la colla hem de treballar amb ganes per seguir aconseguint fites més importants, per aconsegu ir enlairar el nom de la nostra colla, del Serrallo i de Tarragona. Voldria donar l'enhorabona a tots els castellers, perquè hem aconseguit molt en poc temps i ens queda molt per aconseguir amb la col.laborado de tots els que sentim i estimem la colla "Xiquets del Serrallo" JOSEP A. GUAL, Cap de Colla


6 / PINYA BLAVA

INAUGURACIÓ DE L'OFICINA DE CAIXA PENEDÈS AL SERRALLO L'entitat financera d'estalvi "Caixa Penedès" des de sempre ha recolzat les tradicions de la nostra terra. Així doncs la podem trobar al darrera d'exposicions de tota mena, d'activitats esportives i culturals, etc. Hi ha però, una activitat per la que sent una atracció natural : dels castells. Fent honor al bressol de Caixa Penedès, que és la plaça castellerà de Vilafranca del Penedès, aquesta entitat ha estat lligada des del seu naixement al món casteller. A mida que anava eixamplant els seus horitzons, també anava ampliant el seu "món casteller". Producte d'aquesta sensibilitat, la Colla "Xiquets del Serrallo", sempre ha tingut les portes obertes a qualsevol col·laboració. Una col·laboració que va començar l'any 1989 en forma de samarretes amb l'escut de la colla. Caixa Penedès va voler celebrar d'aquesta manera el primer any de vida dels "Xiquets del Serrallo". Després van venir les col·laboracions a la revista Pinya Blava i al Full Blau. El punt culminant de tot això, va tenir lloc durant el segon aniversari de la Colla al novembre del 90. Caixa Penedès el va commemorar editant 500 posters del cinc de set carregat per Sant Magí de l'any passat.

Com a mostra d'agraïment, la Colla del Serrallo va realitzar una exhibició castellerà durant la inauguració de l'oficina del Serrallo de Caixa Penedès, el diumenge 16 de desembre de 1990. Els castells realitzats aquell matí de tardor van ser el tres de sis, quatre de sis i pilar de quatre. Això no ha fet més que començar, ja que han de venir dies en els quals aquestes dues entitats, Caixa Penedès i Xiquets del Serrallo, mitjançant aquesta col·laboració, demostrin la seva estima pel món casteller. Els Xiquets del Serrallo, com a colla castellerà, sempre ha tingut present el lema de "Força, equilibri, valor i seny", valors que també comparteix Caixa Penedès.

Pilar de 4 davant l'ofiana del Serrallo (Foto: Pinya Blava)

MARISOUERLA

BAR MARISQUERIA

C/ TRAFALGAR, 25

EL SERRALLO (Tarragona)

PASTISSERIA SELECTA CÒCTELS APERITIUS LUNCHS DIADES:

Mones,

Coques de Sant Joan i molts més productes al seu servei. SOM DISTRIBUÏDORS DEL MÓN DE L'HOSTELERIA I A PARTIR DE JULIOL, DIRECTAMENT AL PÚBLIC. FEM QUALITAT

Bxda. Patriarca, 5

Tel. 23 58 45

43003 TARRAGONA


PINYA BLAVA / 7

LA DIADA DE LA COLLA El segon any de la colla hem patit dins un corcó que va fer trontollar més d'una cosa, de manera que no és gens estrany que la celebració del nostre aniversari en resultés un xic empastifada. Així doncs, i després de diferents reunions de la Junta per tal de confeccionar un programa d'acord amb les nostres possibilitats, i amb el vist i plau dels castellers convocats a una reunió el dimarts 13 de novembre, s'arribà a l'acord de celebrar el segon aniversari amb el següent programa que girava a l'entorn d'un dinar de germanor: festival infantil i revetlla popular el dissabte 24, i l'acte litúrgic, castells de dones i l'àpat, el diumenge 25. Però, vet aquí que l'acord "democràtic" per majoria deixà de racó el dinar i embolicà la diada en un fardell de malentesos; per diferents motivacions, els castellers decidiren ajornar aquest dinar fins l'any vinent, tal vegada sense conèixer a fons les conseqüències de la seva decisió, de manera que bescanviarem el dinar per un "còctel". El dissabte 24 de novembre, amb una miqueta de retard, la mainada ens oferí una mostra de la seva capacitat artística a la sala d'actes de la Confraria de Pescadors, al damunt de La Puda, i ja a la nit, l'orquestra Kripton's amenitzà la revetlla

1990

femení a l'interior del temple-, tingué lloc una exhibició castellerà en la qual les "dones" preparades per "Xocolata" sols pogueren carregar i descarragar un dos de cinc, malgrat els diferents intents de tres i quatre de sis; per sort la llenya no fou a la fi tan greu com podia semblar, perquè per exemple la "Xala" Josq> Anton Gual amb la placa que li van entregar la canalla de la sols s'emportà un cop colla (Foto Pinya Blava) i res més. Pel que fa a la colla -homes i dones la colla dedicà a mossèn Xavier Fort, plegats- descarregàrem el dos de sis i un tres de sis aixecat per sota i acabàrem amb primer president i fundador -el treball és dos pilars de quatre de comiat. Encara les de la dona d'un casteller, Carme Ginó, dones van fer un pilar de quatre "familiar" que el feu a consciència-. Unes paraules en el que de segon/segona pujà la mare, del cap de colla i del representant de de terç la filla -"Paqui"- i d'enxaneta el fill l'alcalde i del president de la Diputació, el menut -"Antoñito"-. senador Josep M- Musté, serviren per a Ja de bell nou al tinglado nQ 1, amb cloure l'acte protocolan. l'assistència d'autoritats municipals i Cal dir també que tots els assistents regionals -que també ens acompanyaren foren obsequiáis amb un magnífic "pòster" a la revetlla i a la plaça Bonet- procedirem, a tot color del cinc de set que carregàrem abans de degustar el "còctel casteller", al per Sant Magí a la plaça de les Cols, unes lliurament dels premis, regals i guardons; "enganxines" amb l'escut de la colla i el en primer lloc, "l'Antoñito" feu un present número 2 de la nostra revista "Pinya a la Soraya; després la canalla de la colla Blava". entrega un regal a Josep Caparrós de la Els membres de la Junta oferiren un "Santa Marta" -"Garruchero", ... ,- i els dinar a les diferents autoritats i convidats quarts i segons -o dosos i terços (?)- feren a l'acte, com agraïment a les atencions el mateix amb una placa pel cap de colla. rebudes al llarg de tota aquesta temporada. Tot seguit s'anomenà "casteller de l'any" A més, un dissenyador de Barcelona, per designació de l'equip de redacció de Fermí Carré, vinculat familiarment amb el "Pinya Blava", a Ignasi Fuster "N'ari", per cap de colla, va tenir la gentilesa d'afegir la entrega i dedicació en la tasca encomeun genial logotip a dues altres realitzacions nada com a responsable de la llista i de la artístiques, sengles escuts de la eolia que farmaciola. I finalment, Salvador Navarro també esdevindran enganxines en d altres "Furiilo", va recollir el mocador brodat aniversaris. amb el títol de "President vitalici" que tota

PIANOS DESDE 5.000 PTAS. AL MES ALQUILER Y VENTA 15% DTO. TODA CLASE INSTRUMENTOS, ELECTRÓNICA 20% Ignasi I-uslé ",\ani" amb ei Ir. premi "Pinya Blava" (Foto Pinya Blava)

al tinglado n° 1, cedit per la Junta del Port, on un gru pet de dones castelleres portaren la barra del bar, amb voluntat, esforç i sacrifici. L'endemà, al matí i després d'un acte religiós a l'església parroquial de Sant Pere -amb un preciós pilar de quatre

MUSICAL RIBAS SALA D'ART BARENYS VENTA DIRECTA DE ACUARELAS, TEMAS TARRACONENSES Y OTROS. Bajada de la Misericordia, 5 entrada el de la Rosa, 2 Tel. 23 76 01 - TARRAGONA (Al lado musical RIBAS)

BARENYS


8 / PINYA BLAVA

ENTREVISTA al Cap de Colla dels Xiquets de Tarragona La colla de Castellers Xiquets de Tarragona és el resultat de la fusió de dues colles, la colla Vella Xiquets de Tarragona i la colla Nova Xiquets de Sant Magí a l'any 1.970. Aquesta es va fer a conseqüència de que les dues colles estaven estancades en castells de 7; L'Ajuntament de la ciutat va creure en aquell moment, junt amb els caps de colla, que potser una fusió seria una cosa positiva, provocant el fet de fer millors castells. En canvi no va ser així, doncs la colla resultant mancava de local social, de sortides i d'altres circumstàncies que fan que els castells vagin amunt. Van tenir que esperar deu anys perquè la colla comencés a fer castells de vuit. L'origen del color de la camisa, a ratlles vermelles, és com una mena de secret, doncs dies abans de la primera actuació com una sola colla castellerà, 23 de setembre de 1.970, Santa Tecla, l'Ajuntament els hi va donar aquestes sense cap mena d'explicació. El nom de la colla es va escollir tot pensant en la fusió de dues colles i al mateix temps en que aquelles eren descendents d'altres anteriors del segle passat. És per això que el nom de colla de Castellers Xiquets de Tarragona intenta recollir tota aquesta tradició. Carles Bello, un home comunicatiu, és el cap de colla dels Castellers Xiquets de Tarragona. A "Pinya Blava" volem donar a conèixer el passat, el present i el futur de les colles castelleres mitjançant els seus caps de colla. Amb aquesta, ja en portem quatre d'entrevistes realitzades.

Tarragona ha estat sempre ciutat de ducs colles? Quasi sempre n'han tingut dues de colles castelleres. Moltes persones en el moment de la fusió no ho van trobar correcte, doncs la majoria dels membres de les colles no sabien res sobre aquesta fins que no va ser efectiva. Aleshores el resultat ha estat negatiu, doncs a la llarga, deu anys després, ha sortit una altre colla, que era el que sempre havia tingut Tarragona. Quins sectors apleguen els Xiquets de Tarragona? Fins fa un temps la majoria de la gent de la colla era de la Part Alta, de la Plaça de la Font en amunt; aleshores, farà uns cinc anys d'això, la colla s'ha expansionat i hi podem trobar gent de la Rambla, del carrer Reial, d'Altafulla... o sigui, ja no són tan sols castellers del Casc Antic. En aquests moments estem aplegant una joventut que són de totes les parts de Tarragona. Ara a Tarragona hi tenim quatre colles castelleres, Déu ni do, no? Per a mi, francament, són masses; dues era l'ideal, tres es va acceptar i s'ha demostrat que està bé, ara, quatre ja en parlarem. Per Sant Jordi es va tenir la primera experiència; però en aquesta diada no es fan castells grans, no es desmonten pinyes, no hi han caigudes, no hi ha repetició de castells, o sigui, és una actuació ràpida. Ara, el dia de Sant Magí en que es va a totes i es presenten aquesta serie de problemes, pot fer que això s'allargui una mica i ja veurem si la afició podrà aguantar fins dos quarts de quatre o les quatre de la tarda veient castells. Quin paper hi jugen aquestes colles petites? Sempre he respectat a totes les colles,

petites i grans, perquè jo he fet castells de 6 pel dia de Sant Magí amb la colla Nova Xiquets de Sant Magí i quan una colla fa castells de 6 és que no en pot fer de 7 i la que en fa de 7 és que no en pot fer de 8, això és evident, per tant la força està igualada; amb 200 castellers pots fer el 4 de 8 i amb 80 castellers podràs fer el 4 de 7, o sigui que el mateix esforç és per una colla que per altre. Deixant de banda que un castell és més gran, més bonic i més arriscat, el valor, l'esforç i el perill està tant en una colla gran que en una colla petita, per això a les colles petites les respecto molt. Nosaltres tenim unes bones relacions amb aquestes colles, fem pinya amb ells i ells la fan amb nosaltres; ens ajudem mútuament a la pinya, que és el que caldria fer totes les colles, doncs si hi ha cordó, els castellers pujen amb més confiança i amb menys perill de fer-se mal. A la nostra ciutat ja es fan castells amb folre, això és degut a la rivalitat entre colles o a que estem vivint bons moments pels castells? En general hi va haver una petita baixada dins el món casteller, o sigui, van fallar els 3 de 8, els 4 de 8... Fa tres anys aquests castells es feien amb més regularitat que ara, doncs les colles grans han anat de cara als castells de 9 amb folre. Aquí a Tarragona hi ha hagut un creixement casteller impresionant; pel que fa a la colla Jove aquest se'n surt de Ics línies normals doncs ha passat en poc temps de scruna colla de 8 a fer castells amb folre i ara amb intencions de fer el 3 de 9 Això és degut en primer lloc a la tendència cap als castells de 9 que deia abans i com no, a la rivalitat entre colles, doncs aquesta provoca que s'esperonin per poder gunyar l'altre, per ser la millor, produint d'aquesta manera de que es vagin superant els castells. A nosaltres ens ha agafat, però, en un

moment de transició, de canvi masiu de gent; portàvem deu anys fent castells de 8 amb la mateixa gent i ens va arribar el moment del canvi, provocant amb això que estiguéssim dos anys malament i sobretot la temporada passada, durant la qual vam patir molt; malgrat tot vam descarregar el 2 de 7, el 4 de 8 i vam carregar el 3 de 8, o sigui, no va baixar cap esgraó la nostra colla. Què podem destacar d'aquests vint anys de Xiquets de Tarragona? Aquests vint anys els podem desglosar en dues etapes de deu anys cada una; de l'any 1.970 al 1.980 la colla va fer molt poques coses, es va intentar el 4 de 8 el 1.970, el 1.975Ó1.976, nohorecordobe.es va intentar dos cops el pilar de 6 que es va a tornarà intentarei 1.978-79, el 1.978 es va intentar un altre cop el 4 de 8 i per primer cop el 2 de 7, el 1.979 es va a tornar a provar el 2 de 7, ara amb una mica més de picardia. D'aquesta manera arribem a la segona etapa que va del 1.980 fins ara; així ens trobem que l'any 1.980 es va intentar 12 vegades el 2 de 7, que va ser descarregat per fi el 1.981, any en que també es va descarregar el 4 de 8, marcant d'aquesta manera la pujada de la nostra colla. Quins van ser cLs actes més rellcvants d'aquest 20è aniversari celebrat l'any passat? Van ser una actes bastant positius; es van fer coses que mai havien fet altres colles en festes d'aquesta mena. Es va crear un joc de l'oca-casteller que va tenir força acceptació, vam tenir una diada castellerà amb les colles de Valls, revetlles i potser l'acte més rellevant, la baixada del pilar de 4 des de la Catedral fins al port. Un pilar que en un principi estava previst que arribés fins al Serrallo. La ¡dea de celebrar aquest acte va sorgir del fet de que nosaltres portem el pilar caminant amb molta facilitat des de la Catedral fins l'Aju ntament el dia de la Mercé, cosa que fa que de vegades es sentin aquests comentaris: "Anava tan fort que el podiem haver portal fins al Serrallo". Així d'aquesta manera em vaig fer meva la idea. Vaig calcular el temps i per arribar neccsitàvem com a mínim de 45 a 50 minuts i això és molt; llavors vaig fer calcular el trajecte de la Catedral a la Plaça dels Carros i va sortir una mitja hora, cosa que donava possibiliatats d'arribar i efectivament va ser així.


PINYA BLA V A / 9

Carles Hello amb les camises queformen p ari de la història de la Colla (Foto: Pinya Blava) Quin és el castell que té més bé els Xiqucts de Tarragona? El 2 de 7 el tenim molt bé, podem canviar qualsevol segon, tenim quatre terços i també tenim més gent a quarts, cinqués, acotxadors i enxanetes. I el que té més dificultat? Per a nosaltres el 3 de 8 és el castell negre; el tenim molt bé als assajos, puja molt bé, però quan anem al carrer no sé què és el que passa. L'any passat els dos que es van carregar, tant a Torredembarra com a Tarragona, estaven per descarregar i en canvi no va ser així. Jo crec que enguany el descarregarem.

De cara a aquesta temporda, quines són les fites? Enguany hem ficat totes les ganes per a veure si al dia de Sant Magí podem fer un intent de 2 de 8 amb folre. Està una mica difícil, perquè la nostra no és una colla que tingui molta gent per poder fer aquest castell. Tot i així té moltes possibilitats, doncs tenim un 2 de 7 molt bé, però és clar, ens manca molta gent, uns cent a l'assaig, i la nostra esperança està en rebre ajuda d'altres colles a la nostra pinya. Si tot surt bé, hi ha un altre castell important per Santa Tecla que m'agrada molt i per damunt del folre, ja sigui de 3 de 9 ó de 4 de 9, que és el 5 de 8. Encara no l'hem assajat però ja està plantejat. Tornant al 2 de 8 hem de dir que ja es va provar l'any passat, però d'aquella manera, sense cap intenció doncs ens preocupaba més el 3 de 8 que el 2 de 8; enguany també ens preocupa, però la juventut ha volgut proves de 2 i nosaltres els hem donat les proves del 2 de 8 amb més preparació que l'any passat. Parlcm-ne de la colla com a entitat, de quina manera s'organitza aquesta? La colla té una Junta que comprèn tres àrees: el president que s'encarrega de les

relacions en general; el vicepresident que • s'encarrega de l'administració de la colla i un segon vicepresident que porta la qüestió cultural ¡festiva de la colla. En la Junta també hi estan representats el cap de colla i el segon cap de colla que s'encarrega de la qüestió tècnica. Totes aquestes persones formen la Junta General de la colla. A l'hora d'organitzar-nos en qüestió de castells, tenim dues persones que s'encarreguen dels baixos, crosses, homes del darrera i contraforts; dues més que s'encarreguen dels daus, primeres mans, segones mans i agulles; dos que s'encarreguen de la canalla i un tercer cap de colla que s'encarrega del jovent. Actualment contem amb unes 180 camises efectives, i disposem d'un local que en aquests moments està en reformes, però que quan estigui acabat serà una maravella. Cada any tenim un pressupost d'un milió de pessetes per arranjar-lo; tindrem de tot, pati d'assaig cobert, dutxes, un petit gimnàs, saló d'actes i sales d'exposicions pe rquè les dones, les filles, els fills i tot el que és el món dels castells, estiguin a gust. La nostra intenció és que aquestes instalacions estiguin obertes a tothom en general. La colla treu una revista a finals d'any sota el nom de "Xiquets" i amb primera plana a color; també surt cada mes un butlletí de caràcter intern amb el nom de "Matalassers" Parlem-ne ara de vostè, com es va introduir en aquest món? Jo vaig començar a anar als castells a l'edat de 6 anys. A casa però, no hem deixaven anar i ho vaig deixar córrer fins que als onze anys hi vaig tornar sense que a casa meva ho sapiguéssim.; aleshores la roba l'amagava i rentava jo en un descampai prop del collegi. A casa meva, però, els hi feien saber que havia anat a castells i rebia per això "llenya", però com abans només es sortia per Sant Magí i Santa Tecla, ho podia soportar i tot gràcies a l'afició que tenia. Jo he passat per tots els llocs dins la colla; vaig ser set anys president de la mateixa, després secretari i tresorer i al final cap de colla, una fita a la qual jo volia arribar, doncs sempre m'havia agradat l'idea de poguer treballar per a la colla des d'aquest càrrec.

Com compagina els castells amb la seva feina? _Ho tinc molt fàcil; fa molts anysque treballo a la mateixa empresa i si necessito sortir o fer un dia de festa, no tinc cap problema.

\

Quina és l'aportació que fan els castells

a la cultura popular catalana? Al segle passat els castells estaven arrelats i eren cultura. Després quasi van desaparèixer i als anys quaranta quan van reaparèixer eren molt minoritaris amb poques colles i sortides. Quan realment s'ha vist que els castells són una cosa forta, ferma, que arrossega masses, que fa vibrar i que és el màxim exponent a Catalunya d'una cultura, és a partir d'aquests últims anys. Amb l'arribada de la democràcia la joventut s'ha introduit dins el món dels castells.

Vol afegir quelcom més? Si, voldria comentar que aquesta temporada ha començat molt bé en molts aspectes, doncs les quatre colles actuals estan dins les seves possibilitats, la Jove ja ha descarregat el 4 de 8, els Xiquets del Serrallo van fer una diada de Sant Jordi bastant bona, els Xiquets de Sant Pere i Sant Pau també van tenir una actuació bastant bona i nosaltres portem una temporada molt regular, molt bona i amb unes idees clares i fixes. Un altre aspecte que voldria resaltar és que l'armonia entre les colles continui com fins ara, doncs tant una colla com les altres s'han de respectar mútuament i si alguna cosa han de demostrar, ho han de fer a la plaça fent castells. Aquest bon començament presagia que tindrem una gran temporada castellerà a Tarragona, això si, arriscant el que es té d'arriscar i sobretot asegurant. Vull agrair a la colla Xiquets del Serrallo, per la qual sentim un afecte especial, l'oportunitat que hem donen d'expresar la meva opinió a la seva revista i els encoratjo a seguir treballant pel Serrallo i per Tarragona. LLUÏS MARÇAL ROIG


10/PINYA BLAVA

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA El dissabte, dia 19 de gener d'enguany, d'acord amb els Estatuts i amb la corresponent convocatòria, va tenir lloc a la sala d'actes de la Confraria de Pescadors ("La Puda"), l'Assamblea General Ordinària de la nostra colla, una assamblea que havia despertat una especial expectació degut als esdeveniments de caire econòmic del darrer any. Amb aquestes prespectives s'obrí la sessió amb l'estat de comptes presentat pel tresorer, Salvador Navarro Martí, que un cop esclarits alguns conceptes i partides foren aprovats definitivament. Tot seguit, Josep Ma Sabaté i Bosch llegí la Memòria Anual (] .990) de la qual destaquem alguns paràgrafs: En primer lloc encetàvem una novajunta, en la qual refermàvem la confiança en el nostre primer president, mossèn Xavier Fort, que per obligacions del seu ministeri declinà responsabilitats en dos vicepresidents - Xavier Vizcarro i Joan Antón Garcia -; llavors també nomenarem Maties Leandro com secretari, ajudat per José de Molina, i deixarem la tresoreria en les bones gestions de Salvador Navarro; les relacions externes segueixen a càrrec del que us parla - Josep Ms Sabaté i Bosch. Podem dir, amb la perspectiva que ens dona la tasca feta, que malgrat les desercions en aquest equip de govern, motivades per motius ben diferents, aquesta Junta ha estat réflexe de la pinya necessària per a enaltir la colla fins al lloc que ara ocupa. Tanmateix val a dir una similar cosa respecte l'equip tècnic, encapçalat pel cap de colla Josep Antón Gual, sobre el que ha recaigut fins ara la major responsabilitat; no volem deixar d'esmentar la bona feina feta pels encarregats del pom de dalt, degudament reconeguda i que no hem d'oblidar. Es feu referència també a: "La importància de la pinya i la necessitat de conscienciar-nos que els castells els fem tots, sense figures ni protagonismes; heus ací un problema encara no supertat, la mancança d'aquests cinquanta castellers més, tan necessaris en tots els assajos, un tema que ha preocupat a la Junta, a l'equip tècnic i a tots els castellers de veritat, però pel qual no hem sapigut encertar la solució". I més endevant: "En la vessant negativa - a cops justificable - hem d'incloure els entrebancs soferts durant l'any, uns enganxadors que tot i ser coneguts són aquí i on deixem l'art en el primer despistament: les crítiques i comentaris fora de lloc i que no condueixen a res, o si condueixen a alguna part aquesta no és altra que la desunió i el desencís; S'explicà fil per randa el delicat afer econòmic de l'ex membre de la colla que provocà una forta tromollada i que en el seu moment: "Hagués pogut fins i tot acabar amb tots els esforços dels que d'una manera o altre creiem en la colla dels "Xiquets del Serrallo". Després vingué el resum de totes les activitats de l'any: "... ha estat un any de consolidació en el qual hem pagat tots els deutes, hem mantingut el local a d'espit d'algunes contrarietats, amb l'esforç de tots som colla de set i mig, els petits van celebrar Sant Jordi, han anat de colònies - i avui són difícils de contentar -, han tingut uns Reis esplèndits, una festa i si no hem pogut fer tots plegats el dinar ha estat per un mal entès que caldrà superar. El grup de grallers sona com un dels millors i demanen la seva presència en diferents actes i celebracions. La revista "Pinya Blava" surt dos cops l'any, renovada i ben acceptada per d'altres mitjans castellers. A Tarragona, els "Xiquets del Serrallo" amb la Junta al capdavant, s'han guanyat un lloc com colla i també pels seus representants. Hem participat en totes les sortides oficials del Patronat, des de Sant Jordi fins al dia de la Mercè. Hem representat Tarragona a Madrid en una sortida que tots recordareu i que difícilment podrà repetir cap altre colla. Hem compartit actuacions d'intercanvi amb els castellers de Castelldefels, d'Alcover, de Tarragona ("Xiquets" i "Joves"). Hem estat presents en les festes del nostre barri, des de la I* Mostra Tarragona Pescadora i Marinera fins Sant Pere i la Mare de Déu del Carme, així com en d'altres barris (Els camps, Francesc Bastos, Maria Cristina, Merceria, Port, etc.) Hem aconseguit sortides per les rodalies com les de Cambrils, Salou, l'Ametlla de Mar, Marsà o la petita excursió de Flix amb el dinar inclòs."

Vista parcial de ¡'assamblea celebrada el 19 de gener de 1990 (Foto: Pinya Blava)

Finalment la Junta directiva volgué fer una mena de declaració de principis: Els membres de la Junta tenim molt clar que avui hi som i demà no hi serem, però també tenim igualment clar que els nostres llocs són uns càrrecs de servei i que deixarem amb gust en el moment en que algún altre casteller vulgui substituir-nos en tot, amb el ben-entés que no fugirem de la colla, sinó que seguirem fent pinya amb la mateixa il·lusió que teníem aquell dia de la nostra presentació. En aquest sentit s'obrí un termini per a presentar candidatures per a una possible renovació de l'equip directiu. (Val a dir que passat el termini reglamentari la Junta seguiria encapçalada per Josep Antón García). La Junta ja va fer públic un programa d'actuacions centrat en 10 punts, dels quals, amb el poc temps que suposen aquests cinc mesos, han complert alguns objectius: el "Full Blau" és una realitat des de gener fins maig; l'equip tècnic ha programat racionalment els castells per les diades més assenyalades -Sant Jordi , per exemple-; hi ha endegada l'Associació Cultural de la colla, amb la col·laboració d'un bon grup de joves, així com l'equip de futbito; hem lligat nous llaços d'amistat i ajuda amb la Casa del Mar; el local social té una renovada activitat, ... si bé no hem pogut aconseguir alguna de les fites més transcendentals que igualment resumien amb el 2 x 1 - o sia ampliar el nombre de castellers - o amb aquella frase històrica " no pensis què pot fer la Colla per tu, sinó què pots fer tu per la Colla". Cal doncs mantenir l'esperança, la confiança i la responsabilitat de tots. I finalment, abans del torn obligat de precs i preguntes, on no hi va haver cap problema, es va aprovar per unanimitat la proposta de nomenament com a President honorari i vitalici del primer president i fundador de la colla, mossèn Xavier Fort.

"fyemtwl ORMEIG

EXPOSICIÓ: Trafalgar, 21 - Tel. 21 49 93 VENDES: Trafalgar, 7 -Tel. 21 97 21 apartat de Correus 572 43005 TARRAGONA

//£

NAVALS

Consolat de Mar, 20, 22, 24 Telèfon 36 00 84 43850 CAMBRILS


PINYA BLAVA / 11

GRALLES I GRALLERS

El passat mes de gener l'Ajuntament de la nostra ciutat, amb la col·laboració del grup musical "Els Gínjols", va crear l'Escola de Grallers de Tarragona Aquesta, és una experiència única a Catalunya, ja que es la primera escoia que es crea a nivell d'administració pública. L'inici dels cursos va tenir lloc el dilluns 18 de febrer i s'han desenvolupat fins aquest mes de juny. Han estat sis cursos repartits en tres nivells: iniciació, mitjà i superior. Els professors d'aquesta experiència única han estat la Roser Olivé, del grup musical "So Nats-Grallers de Valls" i el Jordi Salvadó dels grallers "Els Gínjols" de Tarragona. S'han realitzat també durant aquest temps, seminaris d'aprenentatge i perfeccionament del toc del timbal. A l'escola de Grallers de Tarragona hi van ser apuntats des del primer moment tots els nostres grallers. Gairebé tots han

Les nostres gralles assajant a l'escola de graüers de Tarragona (f-'oío: Pinya ¡¡¡ava)

fet el curs en el nivell d'iniciació a excepció de dos grallers, que han estat en el nivell mitjà. Val a dir que les despeses d'aquests cursos han estat a càrrec del fons que els grallers tenen de realitzar cercaviles. Malauradament alguns grallers, creient que no aprenien res de nou, van deixar d'assistir als cursos. Actualment , el grup de grallers de la colla "Xiquets del Serrallo", és format per les següents persones: Mònica Vizcarro (14 anys)

Miriam Caparrós (13 anys) Gemma Ramos, cap de gralles, (14 anys) Silvia Tirado (14 anys) Oscar Rillo (14 anys) Manuel Cano (16 anys) Xavier Papio (18 anys) Sonia Llaó (18 anys) 1 els timbalers són: Oscar Juan (14 anys) Jordi Ortiz (15 anys) Marc Albiol (14 anys)

EL LOGOTIP DE LA COLLA L'any passat, amb motiu del segon aniversari, un artista del disseny ens lliurà diferents treballs emblemàtics per a ús de la nostra colla i d'entre tots, la Junta n'escollí per la seva avançada i moderna línia el que fou presentat el matí del diumenge dia 14 d'abril a les dependències de la Casa del Mar de I' Institut Social de la Marina. Fermí Garré, vinculat famil ¡arment amb membres castellers de la colla, és el dissenyador barceloní que ha barrejat colors i línies per tal de reflectir l'esperit que mou els "Xiquets del Serrallo" a fer castells: el blau marí i el blau cel que no sols dona colórales nostres camises, sinó que també emmarca la feina de cada dia per a molts castellers pescadors i mariners, el negre i el roig vermell de faixes i mocadors, el blanc dels pantalons, i tot mogut per una lleugera bogeria, que a la vegada vol també significar tota la força, el valor, l'equilibri i el seny del fet casteller. L'acte, presidit pel director de l'entitat que ens acollí, gaudí amb la presència del primer tinent d'alcalde de la ciutat i diputat provincial, Josep Miquel Sevil, i d'altres representants de les més importants institucions serrallenques que volgueren fernos costat.

El nostre stand al bell mig de la Rambla Nova. (Poto: Pinya Blava)

PRESENCIA DELS "XIQUETS DEL SERRALLO" L'Àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona organitzà els dies 19, 20 i 21 d'abril la Primera Mostra d'Entitats Tarragonines al bell mig de la Rambla Nova, i evidentment, entre les més representatives no hi podia mancar la nostra colla que donà el toc blau i mariner amb les seves gralles el dia de la inauguració i amb els seus castells el dia de la cloenda.

Un ben guarnit aparador palesà el particular tarannà dels nostres castellers que oferiren una petita mostra del que ha estat la nostra aportació a la cultura popular de la ciutat a través d'un video; a més, els encenedors i les samarretes amb el recentment presentat logotip completaren un seguit de realitzacions per tal de donar a conèixer arreu i millor la imatge dels "Xiquets del Serrallo".


12/PINYA BLA VA

EL SERRALLO I IA SEVA COLLA CASTELLERÀ Qui ens podia dir, fa uns anys, que al barri del Serrallo hi neixeria una Colla Castellerà? En general els serrallencs no gaudim d'una ferma afició als castells, ni molt menys podem parlar d'una arrelada tradició tramesa de generació en generació. Tot i així, el novembre de 1.988, els Xiquets del Serrallo van sortir al carrer, actuant per primera vegada, gràcies a l'esforç i voluntat d'uns bons aficionats que compartien un mateix somni. Dos anys després aquell somni continua sent una realitat tan viva i blava com la Mediterránea que ens voreja. Què va suposar això pel Barri? A nivell personal, el compromís d'un números grup de persones, la majoria serrallenques, a assajar un parell d'hores, dos dies per setmana i a assistir a totes les actuacions que hi haguessin fora o dintre de la ciutat. A més d'estrènyer les relacions entre els que ja ens coneixem i donarnos oportunitat de fer noves amistats, son les esposes les que, indirectament, també es veuen afectades. Unes estan contentes perquè tenen els marits més distrets, i les altres es queixen perquè encara els veuen menys que abans. Malgrat tot, , ambdues parts coincideixen en senyalar que està molt bé sortir d'excursió de tant en tant, amb la família al complert i amb les despeses pagades.

A nivell de l'estètica del Barri, va comportar la remodelació d'una part de l'antic col·legi del Serrallo per a convertir-lo en el local social de la Colla, que permet fer les reunions de la Junta, els assajos dels grallcrs, l'esbargo del personal, etc. I per últim, la creació de la Colla, com la de qualsevol altre grup cultural, va suposar una bona dosi de dinamisme, de vida, de nous alicients, ens va ensenyar el veritable significat de "la unió fa la força", ha estat un bon mitjà per exportar el nom del nostre barri, doncs per tots els indrets a on arribem, donem a conèixer el nom del lloc d'on venim: El Serrallo... de Tarragona, és clar. I tanmateix ha ajudat a remodelar la vella imatge de "getto" o barri tancat que sempre ens haviem penjat la resta de Tarragonins, doncs la introducció de la cultura popular catalana en les seves diverses branques al nostre Barri ens exigeix ser més oberts i accesibles i d'altra banda, ens permet establir relacions a molts nivells, ja siguin amb persones, colectius o institucions, que sempre ens seran beneficioses, i no cal dir que qualsevol forma de fer cultura, és fer pais. CARME ALUJAS

Com creu que ha incidit en el Serrallo la creació d'una colla castellerà?

1- Antoni Costa. Administratiu de la Confraria de Pescadors. Molt positivament, doncs gràcies a la seva creació i expansió ha contribui: a difondre el nom del Serrallo per tota Tarragona i arreu del pais tant en l'aspecte cultural com local.

2- Maria del Carme Pena. Responsable de la I Jar de l'avi pescador. És una cosa marávellosa, perquè és bona per a la juventut, dona vida i quan fan castells baixa molta gent de Tarragona. Quan surten a fora donen a conèixer més el Serrallo i això es un alicient.

n ARRACONA F O RI I M

MUNIlCIPAt

3- Esteve Ortiz. Pescador. Home, és el neixement d'una altre entitat cultural que dona més força al Serrallo. Tenint en compte les que ja existien, aquesta entitat va ser com un altre puntal pel barri.

4- Maria del Mar Beltran. Dcpcncnta d'una Croissanteria. Suposo que ha donat més existència al Serrallo. I ia representat per aquest barri una mica més de folklore.

5- F.mili Mestres. Treballador fàbrica de Gel. Com a serrallenc, jo trobo que és el millor que han pogut fer per aquest barri, doncs és una cosa que la sento molt, m'agrada. El Serrallo el prosperem tots d'una manera o altre i això dona vida.

RESTAURANT CA'L MARTI Tots els divendres de 2/4 d'li a 11 del matí a Tarragona Ràdio parlem del Serrallo

"XARXA BLAVA" ÉS UN ESPAI CONDUÏT PER LA SÍLVIA GARCIA I EL LLUÍS MARÇAL

ESPECIALITAT PLATS TÍPICS MARINERS

Sant Pere, 12 - Telèfon 21 23 M SERRALLO - -1300-1 TARRAGONA


PINYA BLAVA / 1 3

Perquè del que es tracta és d'activar el progrés de les nostres comarques.

Treballem junts per potenciar el desenvolupament social, activitat pesquera, les entitats, per recuperar les tradicions i a cultura de la nostra terra. Per la Diputació, el suport a les iniciatives culturals és un objectiu social de primer ordre, perquè estem convençuts que la capacitat de desenvolupament, pren la seva millor expressió a través de la voluntat col·lectiva de tot un poble per mostrar el seu dinamisme. Per això, també aquí, al Serrallo treballem junts.

vav D I P U T A C I Ó DE T A R R A G O N A


1 4 / P I N YA B LAVA

PREMIS XIQUETS DEL SERRALLO I PREMI DE FOTOGRAFIA "FEM CASTELLS BLAUS"

Amb motiu del tercer aniversari de la colla es convoca aquest premi d'acord amb les següents bases: I a Podrà participar-hi tothom que ho vulgui. 2a Cadascun dels participants podrà presentar les obres que vulgui, amb el ben entès que només es premiaran obres individuals i no pas sèries de fotografies. y Totes les obres hauran de ser fetes en pel·lícula color, en qualsevulla tècnica, però amb temàtica de la nostra colla. 4l S'estableix un format únic de 30x45cm. 5a Les obres hauran de presentar-se sobre un suport rígid i sense emmarcar. 6* S'estableixen tres premis: Primer premi: 25.000'- Ptes. i trofeig Segon premi: 10.000'- Ptes. i trofeig Tercer premi: 5.000'- Ptes, i trofeig 7l Aquests premis no es podran dividir i podran ser declarats deserts. 8a Les fotografies es lliuraran al local de la colla, Moll de Pescadors S/N. "Pòsit" Apartat Correus 1357 de Tarragona, fins el 30 de setembre de 1.991 a les 21'hores. 9a El jurat estarà format per cinc persones relacionades amb el món de l'Art i la Fotografia i es farà públic una setmana abans del veredicte dels premis. 10a El Jurat si ho creu oportú podrà realitzar una selecció previa a l'exposició de les obres. I I a El veredicte es farà públic la segona quinzena de novembre en el moment d'inaugurar-se l'exposició a la Casa del Mar de 1' Institut Social de la Marina i dins la Setmana Cultural. I PREMI DE POESIA: "FEM CASTELLS, FEM SERRALLO"

Amb el motiu del tercer aniversari de la colla es convoca aquest premi d'acord amb les següents bases: I a Podran optar al premi tots els membres de la colla i simpatitzans amb originals inèdits escrits en català o castellà. 2a El premi està dotat amb 10.000'- Ptes. i podrà declarar-se desert si el Jurat ho creu oportú. 3a Els autors presentaran composicions que no superin un full DIN A4. 4a Els originals hauran de presentar-se escrits a màquina, a doble espai, i seran lliurats al local dels Xiquets del Serrallo. Moll de Pescadors S/N. "Pòsit" Apartat Correus 1357 de Tarragona, fins el 30 de setembre de 1.991 a les 21'- hores. 5* Els originals es presentaran amb el sistema de plica, èssenteliminadesaquelles obres que permetin la identificació de l'autor. 6a El veredicte del Jurat es inapelable i es farà públic coincidint amb la Setmana Cultural. 7a L'obra guanyadora serà publicada per la revista "Pinya Blava" o pel "Full Blau".

8° Els originals no premiats podran ser recollits al local de la colla a partir de primers de desembre de 1.9919* El Jurat el formaran membres designats per la Junta de la colla. 10* La participació en aquest concurs implica l'acceptació d'aquestes bases. CONCURS DE CARTELLS DEL III ANIVERSARI Amb motiu del tercer aniversari de la colla es convoca aquest concurs d'acord amb les següents bases. \l Podran participar-hi tots els membres de la colla i simpatitzans. 2a La tècnica serà lliure: carbó, aquarel·la, colage. etc. 3a La temàtica haurà d'anar referida a la nostra colla i cal que hi consti la inscripció III ANIVERSARI DELS "XIQUETS DEL SERRALLO"., 4a Les dimensions serán de 50 cm. d'alt x 36 cm. d'ample amb cartulina o altre material gruixut. 5* Cada participant podrà presentar com a màxim dos cartells. 6* Els cartells s'han de lliurar al local dels "Xiquets del Serrallo", Moll de Pescadors S/N. "Pòsit" Aparat de Correus 1357 de Tarragona, fins el 30 de setembre de 1.991 a les 21'- hores. Caldrà adjuntar-hi un sobre tancat on consti, a dins, el nom, l'adreça i el telèfon de l'autor, i a fora del sobre es farà constar el títol del cartell. 73 El Jurat el formaran membres designats per lajunta de la colla, que oportunament s'anomenaran, i el seu veredicte serà inapelable. 8a Hi haurà un únic premi de 10.000 Ptes. per al guanyador. El premi pot declararse desert si el Jurat ho creu oportú.

S E R V I C I O

L'enxaneta Antonito O'Oto: Pinya Blava)

9* El cartell quedarà en propietat de la colla i es publicarà amb motiu del III Aniversari. 10* El veredicte del Jurat i lliurament del premi es farà públic en cl decurs de la Setmana Cultural. I I a Els cartells presentats quedaran exposats a la Casa del Mar del Institut Social de la Marina durant tota la Setmana Cultural. 12a Els cartells no premiats es podran retirar del local de la colla a partir del primer de desembre de 1.991. 13a La participació en aquest concurs implica l'acceptació d'aquestes bases, i per tant, els que les incompleixin en seran exclosos. Serrallo (Tarragona), juny 1.993

n

INTEGRAL

HOGAR

V I V I E N D A

Aquí tiene su casa

Ç J op o>i /m^uiüiip • Crédito hipotecario para^^^^^^^ adquirir una vivienda Desde el • Plazo de amortización 1QO/ hasta 20 años. 1 W /0 • Amortización anticipada sin penalización

Interi

13,64% ~.

• El crédito cubre hasta el 80% del valor de la vivienda • Comisión de apertura 1%, sin mínimo de percepción C) T.A.E. sin comisión para pagos trimestrales.

OFICINES A TARRAGONA: Rambla Nova, 56 - Telf. 21 96 16 • Ramon i Cajal, 2 - Telf. 21 27 80 Plaça Carros, 7 - Telf. 23 15 14 • Bl. Costa Rica SPSP - Telf. 22 38 67


PINYA BLA V A / 15

MON CASTELLER

L'anxaneta deis Xiquets de Vila-seca en el moment de ser agafat per l'alcalde Joan Maria Pujais (Foto Pinya Blava)

XIQUETS DE VILA SECA, NOVA COLLA CASTELLERÀ L'na nova colla castellerà al Tarragonès va fer la seva presentació pública el passat 17 de gener. Es tracta dels Xiquets de Vila-Seca, que van aprofitar la festa major de Sant Antoni per donar-se a conèixer a la plaça de l'església de la vila. A l'acte hi van assistir les primeres autoritats municipals, entre les quals cal destacar l'Alcalde de Vila-Seca i president de la Diputació, Joan M* Pujais. Tot i la nul.la tradició castellerà, aquest esdeveniment va despertar molta expectació. L'actuació del Xiquets de Vila-Seca en aquell dia, consistí amb un 4 de 5, 3 de 5 net i tres pilars de 4, l'un aixecat sota el balcó de l'Ajuntament. Aquesta exhibició fa fer vibrar tota la plaça i va marcar la incorporació històrica de VilaSeca a la llista de places castelleres de Catalunya. El cap de colla és en Pere Sánchez, un veterà casteller que es va iniciar com anxaneta als Xiquets de Tarragona. L'apadrinatge va correr a càrrec de la Colla Xiquets del Serrallo. Josep M* Sabaté, membre d'aquesta i en representació de les demés colles castelleres, va donar la benvinguda a la comunitat castellerà amb les següents paraules: "Benvinguts, per molts anys i que el blau cel dels Xiquets de Vila-Seca s'ajunti a les camises de tots els castellers".

la inauguració del cobriment i millora del pati d'assajos del local social de la colla. La rehabilitació del pati intern farà possible disposar d'una bona sala polivalent que els permetrà millorar els assajos i organitzar exposicions, miniconcerts de música i activitats culturals. El projecte de rehabilitació del pati, valorat en cinc milions de pessetes, ha estat possible gràcies a la firma d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i la pròpia entitat el passat 26 de febrer. El local de la colla Xiquets de L'autor de l'exposició durant l'acte d'inauguració (Foto Pinya Blava) Tarragona, situat al carrer Santa Anna núm.l, és un vell edifici que en diferentes époques ha estat utilitzat EXPOSICIÓ CASTELLERÀ A LA com a convent i caserna, entre altres DIPUTACIÓ destinacions. Està prevista una segona Una exposició artística sobre el món fase que preveu l'acondicionament del casteller, obra del barceloní Josep Bestit segon pis, que podria destinar-se a sala Carcasona, es va inaugurar el passat 14 d'exposicions. de gener al pati de la Diputació de Tarragona. Aquesta manifestació va venir a Tarragona després que s'hagués presentat al museu de l'Esport de la Generalitat, a Barcelona. La mostra restà oberta fins el dia 26 de gener i aplegà 88 obres, realitzades en diverses tècniques que recreaven imatges castelleres. Josep Bestit és l'iniciador de la pintura d'aquesta temàtica. Bestit va realitzar la primera exposició sobre aquest motiu l'any 1978. Després s'hansucceït diverses biennals, concursos i exposicions arreu de les comarques amb tradició castellerà. El barceloní Josep Bestit, encara que nadiu d'una plaça no gaire castellerà, ha realitzat catorze exposicions sobre aquesta temàtica. A Tarragona ja s'havia presentat en dues ocasions al palau de l'Ajuntament, els anys 1978 i 1984. Val a dir que aquesta exposició va Prova del 2 de 8 amb folre al pati d'assajos ser possible veure-la a la nostra ciutat, encara en obres (Foto Pinya Blava) gràcies al patrocini de "Caixa Penedès". En poc temps aquesta colla ha anat aixecant el seu llistó. Si el dillums de Pasqua a la Pineda aconseguiren descarregar el tres de sis, el passat 23 d'abril, diada de Sant Jordi, van pujar un nou esgraó. A la segona ronda, van enlairar el quatre de sis amb agulla.

REHABILITACIÓ DEL LOCAL SOCIAL DELS XIQUETS DE TARRAGONA Els dies 14, 15 i 16 de juny, la colla Xiquets de Tarragona va organitzar una Jornada de portes obertes en motiu de

També existeix un inici de compromís de la Generalitat per a recuperar la façana de l'edifici i contribuir d'aquesta manera a la millora de l'aspecte del Casc Antic de Tarragona.


1 6 / P I N Y A BLA VA

UNA PETITA GRAN HISTÒRIA (2a. part) Seguint amb la primera part que encetàvem el Novembre passat, continuarem fent un recull de les cròniques que mes rera mes dedicava el "Novaíxer", diari de la Parròquia de Sant Pere envers la nostra Colla. Com dèiem aleshores, voldria recordar-vos que heu de tenir en compte que aquest relat està transcrit de l'original, i que reflecteix l'opinió de l'autor, l'historiador Josep M a Sabaté i Bosch, durant l'època en que van ser escrits.

els castellers aixecaren per primer cop un "tres de sis", pujat per sota "i feren llenya" amb el 'dos de sis", un castell que no acaba d'agradar a l'acoxador Isaac; amb tot, "el pilar de cinc" pujat i baixat per sota fou prou bonic per a encoratjar-nos a tots — grallers i castellers— a seguir l'assaig, fent pinya i afinant millor, a fi i efecte de superar-nos, doncs les fites per a uns i altres són prou amunt i altes.

dia .

jy di/vú-dí .UL xamma.

V

•íLc. >£" íB:<:¿ -¿tmaÜf-

*:

y\ NOVATXER número 29, febrer 1989. Gralles i castells. I els que ja s'han estrenat, sense cap mena de vergonya, són els grallers de la colla "Xiquets del Serrallo" que acompanyaren als castellers en les dues sortides d'enguany: el primer dia, dissabte 28 de gener a la tarda en la petita mostra de germanor tarragonina al barri dels carrers que envolten l'Avinguda de Maria Cristina, on hi foren presents les tres colles castelleres de la ciutat per a donar suport als participants en el concurs televisiu "Dit i fet"; els nostres "Xiquets del Serrallo" coronaren castells de la gama de "sis" i participaren en un "dos de sis" amb els de la colla "Xiquets de Tarragona", que fou coronat, fent l'aleta, per la nostra enxancta Miriam Pomerol, mentre que més avall hi figuraven com "segons" els germans "xocolata", cadascú amb la seva camisa, però més germans que mai a l'hora de partir-se l'esforç; i la segona fou l'endemà, diumenge 29, a la vila de Cambrils i a la mateixa plaça del "Pòsit de Pescadors" en les festes d'inauguració del Carnestoltes o Carnaval, darrera del pregó pronunciat pel parlamentari Josep Lluís Carod Rovira amb allusions polítiques i religioses —sembla que no hi hagi altra temàtica per a fer riure la gent, quan, de vegades, les mateixes sessions del P a r l a m e n t són prou esperpèntique— encertades o no tant. Allí

acabàrem amb un pilar de quatre caminant que portàrem desde la Puda, lloc escollit pel recer que ens guardava del vent, fins a la plaça del "pes" o de Narcís Monturiol. Val a dir que en tornar a assajar a la plaça Bonet amb el bon temps hem recuperat el lloc on vàrem néixer i així hem tingut ocasió de probar un pilar de quatre pujant i baixant les escales del nostre temple parroquial: tot un espectacle ple d'il.lusió, almenys per nosaltres, i pels serrallencs. Sant Jordi ha estat la diada en laquai la colla "Xiquets del Serrallo" que forma corrua al "Patronat Municipal dels Castells" s'ha presentat al bell m ig de la Rambla amb les seves germanes més grans de Tarragona; de fet som la més petita, la que té menys experiència i potser la que va pel món casteller amb més bona fe —no endebades tenim un mossèn de President del que tots ens sentim cofois—, però amb tot, altra cop amb pas ferm i segur, actuarem amb dignitat prou alt el nom del Serrallo: els castells assol its no són res de l'altre món dins del fet casteller, Déu n'hi do per això el que hem fet amb tan poc temps, però per a nosaltres ja és un pas important; la llàstima fou aquell quatre de set, que, si Déu vol els del "pom de dalt" no en tenen res a dir —rebequeries d'infants—, ben aviat coronarem (els pescadors sempre diuen que els peixos més grossos són els que s'agafen tot i que l'esquer estava ben preparat), i el més emotiu fou el "pilar de cinc" que va defensar en les diferents verdugades Joan Sans, del "Sego", que de bon segur se'l deuria mirar des del cel amb la mateixa emoció que sentí la seva mare Maria i la resta de la familia. Una cosa a destacar és la ferma col.laboració entre els bons amics de la colla "Xiquets de Tarragona" (la "Vella"), doncs aquelles onades de camises, ara cap una pinya ara cap a l'altre, ens fa pensar amb la veritable germanor que ha de fornir els castells, Tarragona Catalunya milenaria que camina vers l'any 1992 i vers l'any 2000. Per acabar la jornada castellerà de Sant Jordi ens apropàrem fins la parada de Cal

NOVATXER número 32, maig 1989 I els castells amunt i avant. Cal seguir fent gran el Serrallo amb tota mena d'activitats i la colla castellerà dels nostres "Xiquets" no ha parat d'assajar en tot l'hivern per tal d'agafar el nivell i l'altura desitjada, A poc a poc, amb pas ferm i segur, anirem consolidant, amb l'ajuda d'una bona "pinya", fites importants. En aquest sentit hem de dir que l'assistència i puntualitat de tots els que llueixen la camisa de casteller no és pas excel·lent, però la petita assamblea que es convocà refermà l'empenta dels capdavanters de la nostra colla i ens esperonà a seguir treballant pels castells i pel Serrallo. També entre els castellers sura la germanor que els serrallencs tenen tan arrelada i també els castellers compartiren el pa i la sal, amb la sardinada del diumenge 16 d'abril, en un esmorçar que fou preludi d'un assaig amb la música de les gralles que ja comencen a sonar d'allò més bé; l'esmorçar, la germanor, el só de les gralles, potser tot contribuí a que les coses sortissin quasi com mai: coronàrem un pilar de cinc —cl primer de la nostra història , tot i que no es pot considerar com "oficial"—, els intents d'altres castells anaren 4 de 6 a la plaça Imperial Tàrraco amb motiu de la inauguració del també força bé, i nou emplaçament del Maginet (Foto Vallvé)


PINYA BLA V A / 1 7

Matías, que a més d'ésser casteller pare d'enxaneta, és llibreter i col·laborador d'aquesta publicació, i allí davant aixecarem un "pilar de quatre" amb el so festiu d'unes gralles en alegre cercavila. A l'hora de celebrar l'esdeveniment foren aixecats per damunt dels nostres caps des del mateix Joan Sans, fins el graller Papio, "I lospitalcro", passant pel President, el Cap de Colla i fins i tot la seva pròpia muller. De moment tenim assegurada la gama dels castells de sis, amb un "dos de sis" carregat i descarregat, que ens permet passar al nivell dels "sis i mig" iquasi estem a les portes dels veritables castells de set. Amunt i avant. NOVATXER número 33, juny 1989. I ara els "Xiquets del Serrallo". Parlant d'aixecar el barri, la colla castellerà "Xiquets del Serrallo" que va néixer, com alguns recordareu, fa set mesos, doncs no ha passat encara massa temps com per a haver-ho ja oblidat. Amb el lema "castells per aixecar un barri", de moment segueix aixecant castells; les darreres actuacions, a banda l'assaig dels dimarts i dijous a les vuit del vespre a la plaça Bonet —ull amb la puntualitat!: cada cop ens apropem més a les nou—, foren el mateix dissabte dia 27 de maig, primer en l'homenatge al Sr. Tarrasa i al seu simpàtic i popular Maginet, amb motiu del trasllat i nova col·locació de l'escultura del petit "Pelacanyes" al mig del llac de la Plaça Imperial Tàrraco; allí férem un castell

r/

n

JX-ÚVLL .M JM. ríum&qituz. P -f- ^ P A clew, ^Mn * ÍJMialjjí-Ì1 Javi W

I

de sis i un pilar de cinc, acompanyats de l'altra colla tarragonina amb la que ens sentim agermanats (els "Xiquets de Tarragona" coneguts popularment com els de la "Vella"); després, a la Rambla, quasi sota l'estàtua del Brau mariner Roger de Llúria, férem una exhibició dins la "Fira de Vins i Caves amb denominació d'origen de les comarques tarragonines"; a destacar el primer quatre de sis amb l'agulla al mig, carregat, després d'un intent que va fer llenya, llenya dolça, doncs era un castell que encara no havíem ni tan sols assajat completament. I si els castells, amb força, valor, equilibri i seny, continuen avant i amunt, cal dir

que part d'aquesta empenta es farà notar ben aviat en el local que ha d'ésser la llar castellerà del Serrallo. La Junta de la Confraria de Pescadors ens ha de ixat un espai considerable damu nt del pes, a l'antic col.legi, i un grupet de bons castellers—paletes, guixaires, manobres de totes les categories, sota la direcció tècnica de "l'arquitecte Papereta" i "l'enginyer" cap de colla— han estat treballanthi dissabtes i hores mortes, de manera que , si Déu vol i tot va bé —sense subvencions—, potser per Sant Pere mateix podrem fer-ne la inauguració solemne i oficial. Com el programa de Sant Pere us arribarà amb el detall a la menuda de tots els actes, no desvetllarem més, aquí i ara, el que a finals de Juny serà notícia de primera plana pel que fa al barri, puix la festa major, la nostra festa patronal, està plena d'esdeveniments populars i religiosos com perquè en parlem quan sigui el moment. D'antuvi juny ens portarà l'estiu, Sant Joan i Sant Pere. Bones festes i bona festa major ! Realització: MATÍAS LEANDRO I GARCIA Cròniques del "Novatxe,-": JOSEP M* SABATÉ I BOSCH

Estalviï s problemes de circulació, gasolina i aparcament. Els nostres serveis són avantatges per a vostè RAMBLA NOVA, 108. TELÈFONS 2291 54/22 67 38. TARRAGONA APODACA, 4. TELÈFONS 21 44 73/21 44 66. TARRAGONA

Ara ia Cana Oe SabaOe« li ho posa v r, per aOQumi La seva 'scooter* Amb tols els avantatges de La tècnica . del servei YAMAHA Per rxxnes 4 615 pies"nes " i a mes h pol sortir gtaiis Sorteig 31 íTO' &JÍÍ5 i íS nos»« O-ç.nei

Vingui i estalviï sobre rodes! \^ Caixa de Sabadell


18/PINYA BLA VA

EL NOSTRE SERRALLO

LA RECUPERACIÓ DE LA PLAÇA NARCÍS MONTURIOL El dia tres de març es va celebrar la recuperació de la plaça Narcís Monturiol. Amb motiu d'aquesta inauguravióes van celebra r diferents actes: cercaviles , castells, diables, gegants... La inauguració oficial es va fer després d'una traca i encavat es va servir un aperitiu popular. A la plaça s'han instalai quatre faroles d'estil mariner, quatre palmeres a cada cantó de la mateixa i quatre bancs de disseny exclusiu de l'Ajuntament. A més a més s'ha envoltat tota la plaça amb unes cadenes de ferro, lligades a uns norais, per evitar que els vehicles circulin per ella. A l'acte d'inauguració va estar present l'alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal. Nadal va demanar als veïns que cuidessin la nova plaça perquè estigués sempre com el primer dia, després de la seva remodelació. A més va dir que estava demostrat que si el Serrallo progressava, també progressa la ciutat.

FEM SERRALLO I L'ARROSEJAT Al voltant de vuit mil persones van participar el 1er de maig a la festa "Fem Serrallo, som Tarragona". Aquesta festa estava organit/ada pel Patronat Municipal de Turisme i l'Associació de comerciants de peix "Agrupesca". A les lOh. del matí es va començar a repartir sardines entre tots els assistents. Posteriorment van actuar el ball de bastons i la Coral del Serrallo. A dos quarts d'una es va inaugurar una placa commemorativa a la plaça Narcís Monturiol i seguidament van actuar els "XIQUETS DEL SERRALLO" que van descarregar el primer 3 de 7 de la temporada. Durant l'actuació castellerà es va començar a repartir l'arrossejat. A la tarda quan s'havien de realitzar diversos actes que es tenien previstos va seria pluja la que es va convertir en la gran protagonista. Pe r sort aquesta no va durar gaire i finalment es va poder fer el correfoc a càrrec del grup de diables "Voramar"

LES OBRES DE TEATRE AL CENTRE PARROQUIAL Durant les dates nadalenques es va representar a la sala parroquial l'obra teatral "Els pastorets", que any rera any agrada tant a la gent. Com cada any els pastorets es van posar la seva barretina i els dimonis les seves banyes i van sortir tots junts a fer passar una bona estoneta a tota la gent que venia a gaudir de l'espectacle. Però aquest any no tot van ser flors i violes, a més a més d'algunes baixes prou importants, aquest any els homes també estudiaven i el problema va sorgir a l'hora de fer els assajos que es van simplificar molt en relació als darrers anys. Pel volts de la Setmana Santa es va començar a assajar-la "Passió del Serrallo", que ja comença a tenir cert prestigi. Aquest any es va tenir que avançar la data de Ics representacions per l'enllaç entre el "Jesucrist", Ramón Alujas, i la Francesca Cutillas. A més semblava que la representació de la Passió tingués un mal d'ull doncs alguns dels artistes fins l'últim moment no sabien si podrien sortir a actuar per culpa de malalties com és el cas d'en Josep Maria Aguiló Simón, "Cargol" que van tenir d'operar d'una orella. L'última obra que s'ha representat a la sala parroquial i que segurament la veurem durant les festes de Sant Pere és "El venedor de Coca". Aquesta és una obra molt divertida i actual, doncs l'embolic que centra l'acció ho és. Després de perdre la feina en Robert i sabent que la seva dona Roser està esperant un fill es posa a vendre "Coca" juntament amb el Jaume. Els seus sogres amb un policia anomenat Mariano estan desesperats doncs es pensen que la coca amb la qual fa el negoci en Robert és droga, quan en realitat és una coca pastissera la mar de bona. Els actors que actuen són el Jordi Bondia, la Franci Pedra, el Rafael Lluís, el Tomàs Solé, la Carme Pedrol, el Francesc Orts i la Joana Compte. ANNA MARIA AGUILÓ ALVAREZ


PI N YA BLAVA/19

OPINIONS DE LA COLLA 12345-

Què esperes per aquesta tercera temporada castellerà? S'ha fet bona feina fins ara? Creus que la gent compleix amb la colla? Quina és la teva experiència dins la colla? Què en penses de la revista PINYA BLAVA? 1-

El que jo voldria és consolidar els castells de set i aspirar enguany a descarregar e! cinc de set Í fins i tot m'arriscaria a pensar en el tres de set per sota. El dos de sec m'agradaria, però ho veig més difícil. 2Si, jo crec que hem fet una feina de la que tothom en parla; a tot arreu que he anat jo, que es parla de castells, ens han anomenat i han dit que en poc temps hem tingut una capacitat de millora i hem fet coses que moltes colles han Lrigat anys. 3Hi ha un grup que si, que som asidus Í que s'ho prenem una mica a pit, per dir-ho d'alguna manera, ho sentim més. Hi ha un altre grup que pel fet que siguin més joves, tenen altres activitats i estan un temps que venen i en sec estan un altre temps que no els veus. Bé, no crec que compleixi prou bé "tot deu" com ho tindria que fer. A l'asse be n tarme que es promovia per fer una colla al Serrallo, en,principi no m'hi vaig involucrar massa perquè amb gent que ara forma part de la colla no hi tenia gaire relació. A mi els castells sempre m'havien agradat, una cosa que m'havia cridat l'atenció i arran de que uns amics meus s'hi van apuntar, llavors hem vaig apuntar jo; de mica en mica he anat agafant il·lusió pels castells. I aquí estic. El millor moment per a mi va ser el dia que vam arribar a l'Ajuntament amb el pilar caminant. Jo Lrobo que està be perquè s'informa bastant sobre les coses de la nostra colla i la gent té la oportunitat de col·laborar, de donar la seva opinió, de saber ei que pensem, per dir-ho d'alguna manera, els que som "soldats rassos". JOAN GALLART CASTRO

Era un dia assolellat, jo estava a classe i de sobte sento que la "profe" hem crida al telèfon de part del programa televisiu de TVE 2 "La Palmera". M'havien trucat per anar a parlar dels castelîs, de la meva Colla, dels Xiquets del Serrallo. La veritat, i no us haig d'enganyar, només feia tres mesos que estava a la colla, quasi 4, però allò era una aventura per a mi; anar a la "tele", parlar de ia meva Colla... Hem vaig posar mans a l'obra, començant per algú que m'acompanyés a la "tele"; vaig dir-ho a molta gent, però hem vaig decidir per Manel, el meu germà. Em va costar una mica, però ho vaig aconseguir. Ara venia el més difícil, la Colla. Només tenia unes hores per parlar amb el cap de colla, preparar una samarreta dels Xiquets, algun pòster i alguna cosa significativa per portar a la "tele". Xino-xano, començaba a buscar responsables, a buscar algú que m'ajudés a fer algo que jo volia que féssim tots. Bé, però no tot va sortir com jo volia, doncs més d'un responsable (si es diu així) hem va dir en poques paraules "apanyat"; Per sort hem vaig trobar amb el meu amic LJuis Marçal, que hem va explicar una mica (bastant) la història dels Xiquets del Serrallo. Quan arribava a casa, ja tenia el cinc de set, cedit pel nostre "Purillo", emmarcat per portarlo a la "tele".

1-

No ho veig gaire clar de cara a aquesta temporada. De totes maneres m'agradaria que es pogués fer el tres de set aixecat per sota, el cinc de set i el quatre de set amb l'agulla. 2SÍ, ja està bé, per a mi no hi ha cap problema. 3Per a mi no cumpleix; estan més a casa veient la "tele" que no pas fent una altra cosa. També, segons quines sortides, hi ha gent que no hi va. 4Jo vaig venir aqui a un assaig, perquè hem van portar els meus cosins "Marianet" í "Pitu"; aleshores tot això hem va agradar Í hem vaig apuntar a la Colla. La meva experiència com a castellerà ha estat molt bona. En general està bé; el que m'agrada a mi són les fotografies, encara que tindrien de ser en color, perquè ei blanc i negre..., de totes maneres el contingut és bastant acceptable, ja que hi som representats tots els castellers. LIDIA TULES ALEJANDRO

l-

Espero com a mínim poder assolir un parell de castells de seti mig, el dos de set i el cinc de set per exemple. 2Jo crec que si, encara que la gent no ha respost com s'ha de respondre; els que estimem la colla si que ho hern fet. 3Aquí s'han de fer dos grups; hi ha molta gent apuntada a la colla que compleix tan sols a les sortides, els altres ho fan també als assajos. Per a mi tan sols un 50% de la gent apuntada compleix amb la colla. 4A mi sempre m'han agradat els castells, el que passa es que per no anar mai a dalt a Tarragona, no he anat mai en cap colla, Quan hem vaig assebentarque havien fet la Colla dels Xiquets del Serrallo, hem vaig apuntar de seguida. Si algun dia la Colla del Serrallo es desfà, jo no aniré en cap colla més, tan sols seguiria les diades importants com Santa Tecla i la Mercè. Es una cosa molt bonica. Culturalment, dins la colla està molt bé i el que és més important, informa a tots els castellers. La gent que fa la PINYA BLAVA, fa una gran tasca per la colla. JOAN ANTON AGUILÓ PASCUAL

Va arribar el gran dia, era pel novembre del 90 i feia fred. Vaig agafar el "millorat" del meu vestidor, i a les 11 del matí ja estava damunt del minibus de TVE 2; no m'ho creia, a la 1 de la tarda estàvem als estudis del Poble Nou. Ens vam menjar un entrepà (de la nostra butxaca) en un bar, i al poc temps d'entrar al plató, em van cridar, hem vaig endinsar, o més ben dit, hem van endinsar en un passadís i hem van maquillar juntament amb l'Hilari i la Irene. Va durar tres minuts i hem van portar al meu lloc amb la meva gent, amb el meu germà, però també a ell se'l van emportar a maquillar, i això que hem van prometre que no surtiria. Després es van fer les pertinents presentacions, el Jordi, la Irene, l'Hilari i una noia molt simpàtica que ens mimava pels nervis, la Romi. Mentre jo portava el meu cinc de set cap aquí i cap allà, la Guillermina Motta, l'Ignasi Riera i la Pilar Cide, s'estaven preparant per entrar en acció; després l'actuació musical i encavat, atenció, veníem nosaltres: "L'audiència visible de la Palmera, programa de TVE 2 Catalunya". Primer una noia de Capellades, després un home amb el seu fill Í finalment e! meu germà. Al Manel, el dominaven els nervis, i mígtartamudejant va parlar una mica, no gaire. Era el meu torn, en aquell moment hem preguntava quanta gent m'estaria mirant, la Colla agafaria nom per tota Catalunya?; no m'ho creia. AI principi va ser dur, no sabia que dir i vaig riure; després vaig explicar una mica la història de la Colla pel damunt, sense intencions de fer-ho mal.lament, de fer alguna errada, però la vaig cometre al dir el nom del nostre estimat Mossèn Fon mal.lament, jo vaig dir Mossèn Ritort i Subirachs (hem perdoneu?). En acabar la meva intervenció vaig dir que estàvem molt contents perquè ja fèiem castells de set i els vaig entregar el cinc de set amb una plaqueta que deia així: "Un record per a la Palmera de TVE 2, de la Colla Castellerà Xiquets del Serrallo". El patiment de les cameres, l'emoció que tenia per parlar de la meva Colla va durar dos segons, perquè quan hem vaig donar compte, ja estava a la meva ciutat, a la meva Colla, al Serrallo. EVA ROSELLÓ

Qui vulgui expressar la seva opinió respecte a qualsevol tema referent a la colla, ho pot fer mitjançant la secció "EL BUSTIOT" de la revista "Pinya blava". Podeu adreçar les vostres cartes a la Llibreria Nàutica "Cal Matias" o a l'apartat de Correus 1357 - 43080 TARRAGONA L'equip de Redacció de "Pinya Blava"


20 / PINYA BLAVA

ELS CONTES DE L'AVIA per la tia cuixa -"El pare carbasser tenia tres carbasses". -"Que no, que en tenia quatre". -"Que no, que en tenia tres". -"Que no, que en tenia dues". -"Que no, que en tenia una"... "Bé, ja n'hi ha prou: Em podeu dir el que esteu fent?" "No t'enfadis, amic lector; l'àvia acaba d'ensenyar-nos un joc d'aquells del seu temps: jugàvem al pare carbasser, sense pensar en altre cosa, per que som molt innocents". Efectivament, amics de sempre, ja tornem a estar amb vosaltres i ens heu enxampat fent barrila, i si haguéssiu arribat uns moments més aviat ens hauríeu trobat cantant aquella tonada de les pomes i el pomer, que també ens ha ensenyat l'àvia -i que tant li agradaria escoltar al rei del video, els números, els astres i la informàtica (oi que semblen tots els pals de la baralla "americana"?) Per aquells que no saben de què va aquesta història hem de dir que la cançoneta de referència diu poc més o menys així: "Tres pometes té el pomer, de tres una, de tres una ... van caient. Dues pometes té el pomer, de dues una, de dues una... van caient. ", per acabar sols amb una pometa morada i madureta. Però això deuen ser pomes 0 figues d'un altre paner, perquè la realitat és que ni es perden carbasses ni cauen pomes de cap pomer, ans al contrari hi ha quelcom que creix com les carbasseres i el pomer brosta de bell nou i fa una florida renovada, donant cada vegada més i millor fruit. Per això, avui l'àvia, que té el cor partit entre pagesos i pescadors de la vella ciutat, voldria explicar-vos un petit conte tot mirant la natura que ens envolta; és un conte d'arbres que han crescut a la ciutat i que tenen fruits de diferents colors, malgrat que a la fi tots són hereus del mateix tronc. Altre temps, i d'això ja fa molls anys, l'arbre no tenia cap color, però vet aquí que algú en va plantar dos brots que donaren fruits diferents: uns eren blaus 1 els altres morats, fins que algú els empaità de bell nou i sorprenentment en sortí un fruit a ratlles. Passaren els anys i llavors, altre cop, un mal vent que bufaba de migjorn trencà una branca de l'arbre dels fruits ratllats i la feu arrelar en una nova terra, on de seguida tornà a donar fruits morats. Però no penseu que aquí s'acaba aquest conte, sinó que

darrerament en la frondosità! de la selva de la cultura popular han hanat brostant nous arbres que ja comencen a donar bona ombra, sense emportar-se la saba de cap altre arbre vell; així doncs no és gens estrany veure com ha trobat un bon recer a la vora del tronc més vell, un arbre blau, que endinsa les seves arrels prop de la mar, a la vegada que tampoc ha tingut cap dificultat per ha deixar plantar i créixer l'arbre verd de la muntanya. De tots aquests arbres, sense dubte, el més frondós és el del fruit morat que dona ombra i aixopluc a molta gent, que no recorden que fou transplantât de l'autèntica soca-rel; en veure com ha crescut no hauríem d'oblidar de quina manera l'han anat regant, doncs, mentre els altres esperaven l'aigua de pluja des del secà, aquest altre rebia el doll d'un regadiu superior a qualsevol trasvassement; certament, ara, sota l'ample copa s'hi deu estar d'allò més fresquet, però tal vegada, la humitat pot calar els ossos i si bé fulles i branques no deixen passar el sol, sovint tampoc deixen veure el cel. A mi m'agrada molt més aquest arbre blau, tot i que el seu tronc encara és lleuger, fi i esilitzat, tot i que algunes fulles cauen a l'hivern, tot i que encara és tendre; perquè cada any brosten noves branques que no impedeixen el pas de la marinada i que ens donen una agradable frescor no massa humida; el meu arbre és un arbre jove al qual ja hem podat les primeres branques, hem arrancat alguns fruits primerencs de manera que no afebleixin el tronc i així,

en poc més d'un parell d'anys, ens ha donat ja una bona collita, no pas en quantitat, però si qualitativament. El nostre arbre ha estat conreat amb moixanes naturals, sense adobs artificials o estranys; els seus fruits primerencs han estat collits en el moment oportú i per això nosaltres els hi trobem mil gustos; és un arbre regat amb la suor de tots nosaltres i per a mi, que soc molt gran i que ja he vist créixer d'altres arbres, aquest és el més maco de tots; l'àvia coneix cadascun dels seus fruits potser perquè són pocs i perquè els compta cada dia-; cada dia veu corn van madurant i té molta cura que no els espicassin els moixons i que no s'hi posi cap curcó. Jo he vist cada matí l'àvia camí del tros, per a donar una reullada a la collita, arrancaries petites males herbes que poden créixer a la vora del tronc i també he vist a l'àvia donar bons consells als veïns perquè l'àvia, com vosaltres, estima la natura i estima els homes que la respecten. (Continuara)

Caixa Tarragona


PI N YA BLA V A / 2 1

A GALET VILA-SECA TIMDRA 'JNA cuu_A CASTïUERiv i 5! TrT v'A C'\V Hk p'Alv'AR S'ASSOLIRAK' -pITES PADDI;.-!r.^ES .

•WJ

r.vttAC-..^ !

f^ " (<••' -^ aSSs

:ffy.i

w®$3m£ s* a^FSfl "if&^ .-ne

AÇ>(,'I *ICUETS t?E viuA-SECA, SNV1EO CINC HOXES A\tS -ELS , De SAUOO VDLSVSUPERAJ ;

EL MOSTRE 9 re s?.

Gairebé tols estem d acord en que hi ha castellers que es mereixen tots els premis del món, però es que de vegades es posen. Com podeu observar a la fotografia, la Rosa Mallol no en tenia prou ni amb una, ni amb dues, sinó que es volia quedar amb totes les medalles; fins i tot va perillar las del "xicot" del costat. Rosita t'has passat!! (Foto: Garibaldi)

k

Petit homenatge a la colla més jove del Camp de Tarragona (Font: Avui 19-XII-90)

í 9- P^/0' ¿dSefrati°'

^

Moda de bany

ME YB A

moni Trafalgar, 1 - Gravina, 2 (Front C. Nàutic) Plaça Monturiol, s/n EL SERRALLO - TARRAGONA

Tel. 21 03 47

APARCAMENT AL MATEIX MOLL DE COSTA


2 2 / P I N Y A BLAVA

ENTITATS SERRALLENQUES EL GREMI DE MAREJANTS: LA HISTÒRIA VIVA D'UN BARRI

Els castellers dels "Xiquels del Serrallo" ens adrecem avui al Gremi de Marejants -el nostre popular "Gremii"- amb el respecte que inspira una entitat diferents cops centenària, puix nosaltres sols podem parlar de molts pocs anys. Amb tot la presència d'un bon grup de "marejants" entre els nostres castellers ens dona força per encetar aquesta conversa amb el vice-président de l'entitat, el sr. Aguiló. 1- Per començar, no aniria mal.lament que els nostres lectors poguessin conèixer una miqueta més a fons què és el Gremi de Marejants?

La societat Marítima i Protectora o "Gremi de Marejants" és una entitat fundada al segle XIX, però que té els seus orígens al segle XIII, la finalitat de la qual era fer les funcions d'una mutualitat i a l'hora sindicat, és a dir actuava com avui en dia ho fa la Seguretat Social (assistència mèdica, farmàcia, despeses de defuncions, etc.) a més a més prporcionava feina als seus socis en la descàrrega del moll, i gestionava la venda del peix a la llotja que teniem. Avui en dia és una entitat de caràcter més aviat cultural, amb més de 500 socis, entre homes, dones i canalla. El nostre local social és situat al carrer Sant Pere 45, i és el lloc on antigament hi havia la nostra llotja del peix. 2- No tenim cap dubte que el "Gremii" esdevé un puntual del barri en qualsevol ocasió, però de quina manera es vincula el Gremi al barri del Serrallo?

Com entitat cultural que som, la nostra principal raó d'ésser són els actes de la Setmana Santa (Via Crucis del Serrallo, Processó de Divendres Sant, etc.), en els quals participem des dels orígens de la Processó Tarragonina (Edat Mitja). Disposem d'un equip de futbol-sala, el qual ens ha donat moltes alegries, i a més a més participem en els actes de Carnaval que organitza l'Ajuntament de Tarragona, formant la nostra pròpia comparsa. 3- La pregunta és quasi obligada; com estan les relacions amb les institucions oficiais públiques i amb la resta d'entitats serrallenques?

Mantenim unes molt bones relacions amb totes les

Handera moderna, de la Societat Marítima i Protectora, abans Gremi de Marejants. Segle XIX la substitució del nom de la Societat ha estat sempre per disposicions i mandats dels governs de la nació

Handera antiga de la Societat Marítima i Protectora, abans Confraria. Segle XV

institucions, estant sempre oberts a qualsevol col·laboració, principalment amb les entitats serrallenqucs, i en especial amb la colla castellerà dels Xiquets del Serrallo, de la qual en formen part molts dels nostres socis. 4- Voldríem aprofitar l'avinentesa i l'atenció que ha tingut amb la nostra revista per a donar la primicia informativa d'uns actes que sabem estan preparant.

El nostre "Gremi" és propietari d'un estandart molt antic, segons els experts està datat al segle XVI, és potser el més antic de Catalunya i possiblement de tota la Mediterrànea. Degut al seu estat de deteriorament, fa tres anys es van començar les tasques de restauració ( per part de l'equip tècnic de l'Arquebisbat); gairebé hores d'ara ja està quasi enllestida la seva restauració. És per això que volem fer una gran festa en la qual es procedirà a la benedicció de l'estandart, i que comptarà amb el padrinatge de les primeres Autoritats de Catalunya, així com una exposició retrospectiva de la història del nostre estimat "Gremi". 5- Sempre deixem oberta la porta amb la possibilitat de dir quelcom més a través d'aquestes pàgines. Sr. Aguiló vol afegir alguna cosa?

Vull aprofitar aquesta entrevista, per felicitar públicament la tasca realit/ada pels Xiquets del Serrallo, els quals s'han convertit en l'admiració de tots els Serrallencs i Tarragonins en general. JOSEP MA. SABATÉ I BOSCH

aixa CAIXA D'ESTALVIS 1 PENSIONS DE BARCELONA


PINYA BLAVA / 23

PO

'ARRACONA 1

B

I

C

E

N

-

T

E

N

A

R

7

I

9

0

-

D

E

1

L

9

9

P

0

O

R

T

M

O

D

E

R

N


FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Valors que comparteix Caixa Penedès.

Caixa "¿t Penedès v

Profile for Xiquets del Serrallo

PINYA BLAVA - 03  

Revista dels Xiquets del Serrallo - Any 1991

PINYA BLAVA - 03  

Revista dels Xiquets del Serrallo - Any 1991

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded