PINYA BLAVA - 02

066 L ejquiOAON Z ÏAIÍ1N V1SIA3U

K >

,. l «jrnw-

HB^W ^¿l i- tl

;

' • -" :)

_iu

s^ ïj'ï. ;. ~liU lr

2 / PINYA BLAVA

EQUIP DE REDACCIÓ - Anna Maria Aguiló i Alvarez -Carme Alujas i Pons - Xavier Fort i Subiïats -Jordi Franqueza i Budesca -Josep Anton Gual i Palau - Matías Leandro i Garcia -Jordi Mallol i Vicens - Lluís Marsal i Roig -Josep Ma. Sabaté i Bosch - Pere Juan i Solà

COL·LABORACIONS

TARRAgONA c^^^

é*

COL·LABORADORS - Manuel Albiol i Yzquierdo - José de Molina-Martell Domènech PORTADA 3 de 7 carregat, fent llenya al concurs casteller (Foto: Vallvé) D.L.T. 2963-1989 REVISTA SEMESTRAL, JUNY I NOVEMBRE Tirada de 400 números DISTRIBUCIÓ Llibreria Cal Matias Trafalgar, 33 - SERRALLO - 43004 TARRAGONA COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ Impremta C. BOU Rambla Nova, 66 - 43004 TARRAGONA Tallers: C/ Barcelona, 2 - 43004 TARRAGONA

INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA CONSELL COMARCAL DE TARRAGONÈS

(Casa del Mar)

ÍNDEX Paraules del President Ed itor ial Crònica de la colla Sortides i estadística Entrevista a Andreu Montserrat Gralles i Grallers Castells per aixecar un barri Colònies'90 a Can Bajona El XlIIè va ser el primer El dia que el pilar arribà Una petita gran història El nostre Serrallo: Portaveu d'Agrupesca L'amor venia en taxi Xarxa blava Opinions de la colla El bustiot Els contes de l'àvia A galet Entitats serrallenques: Agru pesca

Voluntat de Servei i de Futur

3 3 4a6 7 8Í9 11 11 12 13 14 i 15 l o i 17 18 18 18 19 19 20 21 22

PINYA BLAVA / 3

PARAULES DEL PRESIDENT Avui, les meves paraules es resumeixen en una sola: GRÀCIES. I voldria que l'eco d'aquesta paraula ressonés en el cor de cadascú de vosaltres, i que cada camisa blava sentís la força del meu agraïment, l'agraïment del petit president d'una gran colla, que ha donat ja, dóna i donarà dies de glòria al nostre i per sempre estimat SERRALLO. XAVIER FORT President

Editorial "MAJORS" Quan encetàvem el nostre camí parlàvem del significat de les "paraules majors" referint-nos a la lletra impresa; després dedicarem l'editorial a la "paraula", sols per la transcendència de la vàlua que sempre hem donat a la veritat i a l'honradesa; i avui el nostre comentari se'ns escola vers el concepte "major".

Tal vegada amb la presa que caracteritza la fi del segle XX ens hem fet grans en un tres i no res, i el nostre creixement accelerat no està exempt d'algun defecte, malformació o malaltia que ens cal aturar a temps i guarir sense cap reacció traumàtica.

Per això, en fer-nos "majors" no podem deixar de fixar la nostra atenció en tots aquells que ja han fet el mateix camí i han passat pels mateixos paranys, per tal, si més no, de no ensopegar en les mateixes pedres. De moment, potser perquè tots plegats caminem amb la mirada massa alta i quasi sense tocar de peus en terra, ja hem tingut les primeres ensopegades, però amb bona voluntat hem pogut superar aquests primers clots que hem anat trobant.

Ara és l'hora de començar a posar el seny dels anys, aquesta experiència que és palesa en els "majors" i que no podem ni hem de desaprofitar.

El Serrallo ha respectat els seus majors de manera tradicional i els "Xiquets" hem de barrejar el seny amb l'empenta de la nostra joventut per assolir la solidesa reflectida en la pinya blava sobre la qual enlairem els nostres castells i tot el barri.

5 de 7 carregat per Sant Magí (Foto Güell)

*r-\\'&' COMUNICAT DE LA JUNTA: La Junta Directiva de la Colla "Xiquets del Serrallo", acorda presentar dins la propera Assemblea General, la següent moció: Ratifiquem a Mn. Xavier Fort i Subirats com el President de la Colla "Xiquets del Serrallo", i fins i tot, el nomenem PRESIDENT HONORARI VITALICI de la nostra Colla.

Al Serrallo, Tarragona a 22 d'octubre de 1990

4 / PINYA BLAVA

CRONICA DE LA COLLA 9 de juny, sortida a la Pineda. Vàrem actuar amb els Castellers d'Altafulla. Castells assolits: 3 de 6 persola, 4 de 6 amb l'agulla, 2 de 6, i pilar de 5. Va ser una actuació per assajar a la gent, donat que encara no estàvem en plena temporada.

16 de Juny, Plaça Imperial Tarraco. Amb motiu de l'agermanament entre el Manenken-Pis i Maginet.

Vàrem fer castells de 6 amb els Xiquets de Tarragona. No va ser una sortida gaire positiva tot i que va servir per a probar gent nova. Els castells ens varen fallar perquè faltaven castellers fixos.

vàrem fer 4 de 6, 3 de 6 p.s., 3 de 6, i pilar de 4, que varen servir d'assaig per l'endemà, Sant Joan. A la tarda, al barri d'Els Camps, rebent la Flama del Canigó, actuàrem amb el 4 de 6, 3 de 6, intent del 3 de 6 p.s., i pilar de 4. Al vespre, al Serrallo, vàrem fer dos pilars de 4 amb motiu de la presentació de la colla de diables "Y'oramar" del Serrallo.

Iilprimer3 de 7carregat en aquesta temporada, a la diada de Sani Pere (f-'oto: Vallvé)

la sortida de Sant Pere, doncs va ser positiva amb la següent actuació: intent de 5 de 6, 2 de 6, pilar de 5 i vàrem carregar el primer 3 de 7 de la temporada, diada que es va arrodonir amb una bona assistència dels nostres castellers. La llàstima va ser no poder descarregar el 3 de 7.

3 de 6 per Saní Joan. (Foto: Vallvé)

Pilar de 4 a la Mostra Marinera i Pescadora.

(Foto: Valine)

17 de juny, Serrallo. Primera Mostra Tarragona Pescadora i Marinera, en la que van sorgir alguns problemes per part de l'organització que van ocasionar que l'actuació no fos gens lluïda. Només es va intentar un 3 de 7 i es va descarregar un pilar de 4.

22 de juny, Rambla Nova. Sortida amb motiu de la inauguració de la nova seu del Patronat Municipal de Turisme, al Teatre Metropol, amb els Xiquets de Tarragona. Castells: pilar de 4, 3 de 6, 4 de 6, pilar de 5 i un 4 de 7 de germanor amb els Xiquets.

23 de juny. Jornada atepaïda de sortides: 3. Al matí, a Torreforta, on

24 de juny, Sant Joan. Al matí, amb motiu de la inauguració dels nous gegants del nostre barri, Peret i Carme, vàrem repetir l'actuació de la nit passada amb dos pilars de 4. A la tarda, a la Rambla Nova, amb les aspiracions de fer dos castells de 7, vàrem fer una actuació de 6, doncs va faltar molta gent: 4 de 6,3 de 6, intent de 2 de 6 i pilar de 4. Estant a principis de temporada era impossible fer canvis amb garanties. Realment no vam estar a l'alçada que ens corresponia.

29 de juny, Sant Pere. Al Serrallo vàrem fer el 4 de 6, 3 de 6 net, intent del 3 de 7 i pilar de 5, actuació que no va quallar pels dubtes de la canalla.

30 de juny, diada de Sant Pere.

Amb l'actuació dels Xiquets de Tarragona, i Xiquets de la Vila d'Alcover i amb la falla d'última hora dels de Torredembarra i d'Altafulla. Aquesta diada va ser totalment contrària a

4 de juliol, Moll de Costa. Va ser una actuació difícil doncs era dia feiner, tot i això, descarregàrem el 4 de 6, 3 de 6 i pilar de 4, bàsicament amb la gent que ve als assajos normalment.

14 de juliol, Rambla Nova, UNICEF. Vàrem descarrregar el primer 3 de 7 de la temporada, que va donar molta moral a la gent i es va notar un millorament a la Colla. A més el 2 de 6 i 2 pilars de 4, un carregat. El 3 de 7 estava dintre les nostres possibilitats i va ser clau descarregar-lo jaqué no ho fèiem des de la temporada passada.

15 de Juliol, Francesc Bastos, el barri dels pescadors, per la Verge del Carme. Al matí vàrem fer 3 pilars de 4, un d'ells dintre de l'església, a més del 3 de 6, 5 de 6, 4 de 6.

L'anècdota va ser el pilar que vam fer davant la casa de "Chao", que estava accidentat. A la tarda, sortida a Camp Clar, on vàrem fer el 4 de 6, 3 de 6, 4 de 6 amb agulla, i pilar de 4. Tot i

PINYA BLAVA / 5

que era una sortida no gaire important, es va fer un bon paper. Cal resaltar que érem pocs castellers, degut a la sortida del matí, i l'escàs públic, donada la manca d'afecció castellerà.

11 de setembre, diada de Catalunya, Rambla Nova. Sortida força positiva, dintre de les nostres possibilitats. Considero que la gent va complir amb la colla i vam poder descarregar el 4 de 7, 3 de 7, 2 de 6 i 2 pilars de 4, l'un de dones. Aquell dia ens va fallar el pilar de 5.

16 de juliol, Diada, del Carme. Vàrem convidar a la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, i va ser una de les millors actuacions d'aquest any, doncs vàrem descarregar el 5 de 6, 4 de 7, 3 de 7, pilar de 5 i 3 pilars de 4 a la professo del Carme. Jornada totalment positiva, tant pels castells assolits com perquè amb l'ajut comú a les dues pinyes, va marcar l'inici d'unes noves relacions cordials amb la Colla Jove.

21 de juliol, l'Ametlla de Mar. Es volia intentar el 5 de 7, però per manca de gent clau no es va poder provar. Vàrem fer el 4 de 6, 3 de 6, 5 de 6 i 2 pilars de 4. En relació a la mateixa sortida de l'any passat, no es va estar a la mateixa alçada.

22 de juliol, actuació al carrer Ma. Cristina. Amb els Xiquets de Tarragona, vàrem fer el 3 de 6, 5 de 6 i 4 de 7 carregat i pilar de 5. Sortida de trànsit.

10 d'agost, Salou. Inauguració de la Plaça de la Província. Sortida frívola. 4 de6,3 de 6,3 de6 p.s., 2 pilars de 4. Assistència massiva de castellers perquè hi havia l'al.licient de tenir l'entrada de franc a la disco "Bohemia". Molt de públic perquè eren les festes de les Nits Daurades de Salou.

15 de setembre. Plaça dels Infants. Vàrem tornar sortida a la Jove. Eren les festes del barri del Port i vàrem realitzar un bon paper, ja que es va intentar el 4 de 7, i descarregats, el 3 de 7, 2 de 6 i pilar de 4. El 4 de 7 es va obrir a terços i vaig optar degut a la proximitat de Santa Tecla, que no era hora d'arriscar.

Pilar de 5 Sant Magí (Pinya Blana)

Cols. És una sortida que no s'oblidarà en molt de temps, doncs es va fer la millor actuació de la nostra Colla en el curt temps de vida que té. Vàrem fer el 3 de 7 i el 4 de 7, dos castells perfectes i vàrem carregar el primer 5 de 7, però al intentar descarregar-lo, la mateixa alegria de la nostra gent, va afluixar una mica la pinya, el castell va trontollar i el pom de dalt va caure, fent llenya. Tots estàvem molt il·lusionats, doncs carregar el 5 de 7 al primer intent va ser una bona injecció de moral. Per acabar d'adobar-ho, el pilar de 5, amb Papeleta de segon, va donar quatre tombs de cintura.

Intent de 3 de 7 per sota a punt defer llenya.

Santa Tecla (Foto: Vaüvé)

11 d'agost, Salou. Passeig Jaume I, amb la Jove i Alcover. Castells: 4 de 6 amb agulla, 2 de 6, 4 de 7, pilar de 5. Sortida positiva, doncs es veia que la Colla anava a més i podia aspirar a pujar del 3 i 4 de 7. Moltissima gent, sobretot estrangers, que quedaven bocabadats.

15 d'agost, Marçà. Actuació: 4 de 6, 3 de 6 net, 3 de 6 p.s., 5 de 6 i tres pilars de 4. Ens va servir per encararnos a la diada de Sant Magí i també per provar gent nova. Cal destacar el 3 de 6 net que ja era una autèntica prova del 3 de 7.

19 d'agost, Sant MagL Plaça de les

Dos pilars de 4, l'un de dones, per ¡a diada de Catalunya (Pinya Blava)

23 de setembre, Santa Tecla. Plaça de l'Ajuntament La nostra colla no té gaire sort per aquesta diada.

Tots volíem fer bons castells. Personalment, crec que l'actuació no va ser dolenta del fot, però les coses no van sortir bé. Volíem descarregar el 5 de 7, però vaig tenir que fer set canvis, i això no és bo per un castell d'aquesta categoria. Els castells que vàrem fer són: intent de 5 de 7, 2 de 6, intent de 3 de 7 per sota, 3 de 7, i dos pilars de 5. Amb el 3 de 7 per sota, teníem l'espina clavada des de l'any passat i no l'acabem d'agafar amb la tranquil·litat que cal. Molts de nervis a l'aixecar els segons i no vàrem ser prou conscients de que el teníem al nostre abast.

6 / PINYA BLAVA

6 i 5 de 6 de germanor amb els Xiquels i pilar de 4.

Pilar de 4 caminant. Aquest any si. (¡-'oto: Güell)

24 de setembre, La Mercè. Com és natural, l'interès estava en el pilar caminant. Els demés castells van ser el 4 de 6 i el 3 de 6. A l'hora del pilar, la gent es va conscienciar molt, volia una diada diferent a la de Santa Tecla, volia que el pilar arribés. Així va ser: es va pujar i baixar les escales, enfilàrem el carrer Major, la baixada Misericòrdia, la plaça de l'Ajuntament i el pilar va arribar, amb l'esforç de tota la Colla. Dades: dos baixos van fer el recorregut, l'Emilio va pujar i baixar les escales i després Joan del Tóful el va portar fins l'Ajuntament. Va ser un esclat de crits. plors, abraçades, alegria, i tot el que us podeu imaginar. Papeleta, el segon, pràcticament no havia assajat, se'l va agafar, se'l va col.locar dalt i que tirés endavant. Després, al local, la festa va ser molt grossa. 1 li va haver molta gresca, cava i pastís, i per primera vegada, el nostre President, Mn. Xavier Fort, va ser capaç de fer un pilar de 3 aixecat persola. L'n dia per a recordar.

2 d'octubre. Plaçade les Cols. Festes del Roser. Actuació amb els Xiquets com a tornada de la nostra diada del 30 de juny. Positiva i negativa, doncs va ser un avís de com seria el Concurs, ja que en el 3 de 7, es va despenjar el pom de dalt. De vegades, s'agafa massa confiança en un castell, i això no és bo. Vàrem carregar el 3 de 7, intent de 3 de 6 p.s., 4 de

-í de /. Concurs casteller, (l-olo: VaUvé)

7 d'octubre. Concurs de Castells.

Plaça de braus. Tarragona. Personalment n'estic content, ja que vam fer els castells que estan dintre de les nostres possibilitats. Potser la nota negativa va ser que només carreguéssim el 3 de 7. Vàrem intentar el 5 de 7, perquè considerava que es tenia que probar. Després de la llenya, per a tranquilit/ar-nos, descarregàrem sense problemes el 2 de 6, tot seguit intentàrem el 4 de 7, castell que últimament ens havia creat moltes dificultats i el descarregàrem.

Això ens va donar moral i ens vam decidir a intentar el 3 de "? per sota a la ronda de millorament, però malhauradament, ens va passar com a Santa Tecla, doncs teníem els segons dalt dels baixos, i a l'hora d'aixecar-los, es va desplomar el castell.

Al voler arriscar, vàrem endarrerir un lloc, ja que podíem haver quedat perfectament els novens. Això ens ha ensenyat, que de cara a la propera temporada hem de treballar més fort i crec que aquests castells poden estar al nostre abast, sempre i quan la geni compleixi amb el compromís que té amb la colla, assistim als assajos i sortides, siguin bones o dolentes.

VALORACIÓ La temporada no ha estat tan alta com s'esperava; arribar a assolir castells de 7, escalar a castells de 7 i mig i després voler passar més amunt, és molt difícil de mantenir. Pràcticament el que s'ha de conscienciar a la gent, és que els castells es treuen als assajos i no a les sortides, perquè és un factor molt important treballar Ics pinyes, la prova la vam tenir per Sant Magí, al carregar només el 5 de 7.

La temporada per a mi ha estat bastant positiva, tot i això, aquest any hem descarregat menys 4 de 7 que la primera temporada, però hem descarregat més 3 de 7, amb el qual vull dir que aquest anys s'ha pulit molt el 3 de 7 en vistes al 5 de 7; el fruit ha estat que l'hem pogut carregar al primer intent.

F.l 4 de 7 no és que s'hagi deixat de racó, la temporada passada el vam descarregar 8 vegades i en aquesta només l'hem descarregat 6 vegades, el que passa és que sempre no es pot tenir bé un determinat castell. S'ha treballat més de cara a d'altres i s'ha seguit mantenint el nivell que portàvem de la temporada passada. L^calar tot això costa i tot depèn de la gent que compleixi i vulgui venir a fer castells més grans; el que no es pot fer és intentar castells importants amb poca gent.

Les fites de la temporada vinent, encara no les tenim clares; no sé quines poden ser a hores d'ara, però el que si que puc dir, és que mantenir el nivell que portem fins ara és difícil i si volem escalar més posicions, doncs, la gent s'ha de conscienciar i ha de cumplir amb la colla.

Ara és normal que hagi baixat molt, perquè amb el concurs, pràcticament s'ha acabat la temporada castellerà, s'han acabat els compromisos, també s'ha acabat el provar castells grossos. Ara hem de començarà treballar, treure gent nova, canviar el pom de dalt, en vistes a la temporada que ve, a veure si podem assoliralgun de més importants, que ja serà molt difícil, torno a remarcar, poder mantenir el que tenim, ja que lot això està en mans de la gent, que forma part d'aquesta colla "Xiquets del Serrallo" JOSHP A. GUAL - Cap de Colla

PINYA BLAVA / 7

SORTIDES REALITZADES PER LA COLLA (del io-xn-89 al 7-x-90) 4 de 6 3 de 6 4 de 6 5 de 6 3 de 6

P4

DATA I LLOC

p.s.

agulla

D

D

10-X1I-89

LORETO

18-11-90

CAMBRILS

D

23-IV-90

RAMBLA (ST. JORDI)

D

29-IV-90

MADRID

2D

13-V-90

SERRALLO

D

29-V-90

CASTELLDEFELS

D

3-VI-90

RAMBLA

9-VI-90

LA PINEDA

16-VI-90

P. IMPERIAL TARRAGO

17-VI-90

SERRALLO (MOSTRA)

D

22-VI-90

RAMBLA (METROPOL)

23-VI-90 23-VI-90 23-VI-90

SERRALLO (DIABLES)

2D

24-VI-90

SERRALLO (GEGANTS)

2D

24-VI-90

RAMBLA (ST. JOAN)

D

29-V1-90

SERRALLO (ST. PERE)

D

D

Dl

D

D

Dl

D

D

D

D

D

D

C

D

D

TORREFORTA

D

D

D

D

FLAMA DEL CANIGÓ

D

D

D

I

SERRALLO (DIADA)

14-VII-90

RAMBLA (UNICEF)

DC

15-VII-90

FRANCESC BASTOS

15-VII-90

CAMP CLAR

16-VII-90

SERRALLO (V. DEL CARME)

3D

21-VII-90

L'AMETLLA DE MAR

22-VII-90

C/. Ma. CRISTINA

10-VIII-90

SALOU

D

D

D

Dn

3D

D

D

D

D

D

2D

D

D

D

D

C

2D

D

D

3D

D

Dn

SALOU OAUME D

I9-VIII-90

PL. DE LES COLS (ST. MAGÍ)

1 l-LX-90

RAMBLA (DIADA CATALUNYA)

2D D

15-IX-90

PL. DELS INFANTS PL. DE LA FONT (ST. TECLA)

24-IX-90

PL. DE LES COLS (LA MERCÈ)

I

D

D

C

D

D

D D D

D

D

D

C

D D

D

2D D D

2-X-90

PL. DE LES COLS

D

7-X-90

CONCURS CASTELLER

D

D

D D

D'

D

D D

23-IX-90

D

I

D

MARÇÀ

D

D

D

15-VIII-90

D

I

D

1 l-VIII-90

D

D

I

MOLL DE COSTA

D

D

Cl

30-V1-90

p.s.

D

D

D

4-VII-90

2 de 6 4 de 7 3 de 7 5 de 7 3 de 7

D D

D

P5

D

D

D

D

D

D

I

D

D

C

D

I

I

I

I

D D

I

C D

D

C

37D

18D

18D

3D

5D

8D

13D

10D

7D

6D

-

-

total Carregats

2C

1C

-

-

1C

-

-

-

1C

3C

1C

-

total Intents

-

21

11

11

21

-

11

11

21

21

21

loial Descarregats

= Desea -regat

O Carregat

STADÍSTICA

1= Intent

0% P4 4 DE 6 ¡lli 3 DE 6 m -

escarregat

Carregat

4 DE 6

P= Pilar

|

|

:

'•

|

:

*arribà a l'Ajuntament

|

| 50% | 94,8% 85,7% 94,7% 100%

71%

Dn= De scarregat net

|

1

P.S.= 1

1

100%

ES %

SG°/o 9,5 % 15,2 %

mn

5 DE 6 'W%m 14.2% 3 DE 6 p.s.

80% I 20% : P5 : : - : 100% 2 DE 6 X : : : « : , :,,,:; | % 90,9% :::: ; : 4 DE 7 77,7% : •__ í M,*M ffWEÜ 3 DE 7 ÍIÍIAÍlÍÍIílÍÍ^raH^KÍÍÍÍÍÍÍÍlll^ : ••'•f '": - : : ;': 27.2 ^&:M H 18,1 % 5 DE 7 66,6 % 3 DE 7 p.s.

100 % 9

.

8 / PINYA BLAVA

ENTREVISTA al Cap de Colla de la "Joves Xiquets de Valls" La Collajoves Xiquets de Valls, va sorgir a raó del concurs casteller de l'any 1970 a Tarragona. Un concurs que va perdre la Velin Xiquets de Valls enfront els Nens del Vendrell. Aleshores un grup de joves que havien anat a la Colla "Muxerra" i que no simpatitzaven amb la vella, es van reunir per tal de formar un altre cop, una segona colla a Valls, intentant d'aquesta manera aixecar el nivell dels castells, tal com ha succeit més tard.

La "Muxerra" té com a precedent a la Colla Nova de Valls, que va haver de fusionar-se, per imposició de l'autoritat, amb la Vella l'any 1939. Serà l'any 1946 quan apareix la "Muxerra", nom que ve d'una colla del segle passat i que per manca de renovació es desferia uns anys més tard.

Aquest grup de joves, en el qual també hi havien molts fills de "muxerristes" que per massa joves no havien pogut anar a la Colla "Muxerra", es va dedicar a la tasca de captació de gent i als primers assajos. Va ser l'any 1971, a les festes decenais de la Candela, quan la Colla Joves va sortir per primera vegada.

L'any vinent es compleixen els vint anys; per aquest motiu el passat 20 d'octubre i com a 1er. acte del vintè aniversari , es va descarregar el 3 de 8 número 100, una fita històrica que se suma, a la d'haver guanyat per segon any consecutiu, el concurs de castells.

Andreu Montserrat, un home sincer i sempre disposat a ajudar, és el cap de colla de la Joves Xiquets de Valls. Aquesta és la tercera entrevista d'un cap de colla a pinya blava.

Lluís Marsal: Quins sectors de la població de Valls aplega aquesta colla?

Andreu Montserrat: Avui per avui, deixant de banda que molts van venir de les arrels de la "Muxerra", són gent que va venir fa més de deu anys, per que simpatitzaven amb la Colla Joves pel seu ambient més alegre, més obert i que va molt d'acord amb el nom de la colla.

I_M.: Com està organitzada aquesta colla?

AM.: Ara funciona com a colla i com a entitat, pels seus locals socials. Tenim, com totes les colles, el President, Cap de Colla, Relacions Públiques... però amb dues Juntes, ¡'Administrativa ila Tècnica, amb reunions separades. Jo corn a cap de colla estic a la junta tècnica envoltat d'un grup de gent que m'ajuda, juntament amb ¡a gent que porta la canalla.

El que fem nosaltres és decidir la qüestió castellerà i com ho f a ¡ajunta administrativa, ens reunim cada setmana.

Aquest any be creat una tercera, que podríem anomenar consultiva, en la qual hi han unes quinze persones, que són de tots els pisos, a partir de quarts en avall. Es tracta de mirar de solventar possibles errades i ens reunim cada final de mes.

En el tema de les pinyes, hi ha dos nois, l'un es cuida del folre de dalt i l'altre de les pinyes de baix. Jo estic amb tots però els deixo fer, tenen una autonomia perquè s'ho puguin arreglar el millor possible.

Actualment tenim de 350 a 400 camises, però el número ideal per a una colla de nou serien més, per la qüestió delsfolres, ja que es necessita una massa degentimportant a terra.

L.M.: Com és el local social?

A M.: El nostre local social està compost d'una sala d'assajos coberta per a l'hivern, d'un pati exterior, el pati de la palmera, per l'estiu, d'uns despatxos i a dalt de tot, t'escola de grallers. Va ser l'any 1981 i

amb els esforços de tota la colla quan es va començar a tirar endavant.

L.M.: Quines publicacions tenen?

AM.: Tenim una revista, el Foc Nou, que sinó recordo malament són quatre números a l'any i compassa sempre, costa molt de fer-la brandar. Aquestes revistes les fem sortir, coincidint amb les diades castelleres.

L.M.: Altres activitats que realitza la colla?

A M.: De vegades dintre lesfestes, a més a més del ball, s'hanfetpartits de futbol sala, de bàsquet, campionats de ping-pong... però l'activitat principal són els castells i no ens marxem massa amb aquesta qüestió. Tan sols la colla de grallers, a vegades, han ensenyat música gratuitament.

L.M.: Ais assajos hi assisteix força gent?

A M.: No, pel quejo voldria no. Crec que és un problema general de les colles i aquí a Valls també passa. l¿i gent et ve damunt de les sortides importants com la de Sant Fèlix a Vilafranca, però durant l'any et costa fer-los seguir.

El que passa també és que es fan moltes més sortides que no esfeian anys enrera, parlo de sortides de castells de vuit, i els castellers es queixen perquè volen estar una mica més lliures; potser s'els lliga massa. S'ha de mirar d'enfocar de no agafar tantes sortides i les que es f assin poder comptar amb més massa de gent.

LM.: Ara actualment Valls és una ciutat amb dues colles castelleres, és el número ideal per aquesta població?

A .M.: Jo crec que si; mai he descartat que aqui a Valls, amb la gran afecció que hi ha, com s'ha demostrat en uns moments donats, com l'any i'981, no hi hagi lloc per a tres colles. Aquesta tercera colla es pot nodrir de gent que han perdut talla o que no pujen, pel que sigui, a la selección dels castells de nou. Ara l'idealpera la població que hi ha a Valls, són dues colles, com

¿SMni

e%

COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

sempre ha estat.

L.M.: Tres colles en uiia ciutat es poden mantenir?

A.M.. El cas de Vilafranca és molí semblant al de Valls-, ara a Tarragona és diferent, hi ha el cas vostre del Serrallo que és un barri amb f orça gent i afecció, a mésa mes, de les colles ja existents. Penso que aquesta ciutat, hi ha prou gent i afecció per mantenir les tres colles.

A Valls i Vilafranca, potser podrien afectar al nivell dels castells, per la població existent.

L.M.: Aquestes colles creen una rivalitat, és bona?

A.M.: Pera mi si; per exemple, vosaltres en dos anys heu anat fent uns castells molt meritoris i es demostra que per la rivalitat quepodeu tenir amb les colles de Tarragona, podeu arribar a fer algun dia castells de vuit ben bé. Ara a on no hi ha aquesta rivalitat és més difícil d'aconseguir aquest nivell i fins i tot, de mantenir la colla, com va ser el cas de l'Arboç, Sitges, laRoca, Cornudella, Santa Coloma de Gramanel...

L.M.: Tornaran aquelles gestes castelleres del segle passat?

A .M.: A raó de que les altres colles, Terrassa, Vilafranca, Tarragona, juntament amb les de Valls estan empenyent fort, penso que es podran veure grans castells en un futur proper, que sense ser de nou, no deixen per això de ser es[)ectaculars,com pot ser el 4 de 8 amb el pilar de 6 al mig,

Andreu Montserrat amb el trofeu guanyador del Concurs Casteller d'enguany. (Pinya Blava)

PINYA BLAVA / 9

3 de 9 ctmbfolre de la Colla joves. Concurs casteller (Foto Güell)

com pot ser el 3 de 8 aixecat per sota, com podria ser aquest 2 de 8 sense folre i no parlem del 2 de 9 ambfolre i manilles que ja és una cosa més difícil, però vaja, crec que anem a uns anys en que podrem veure-ho, soc optimista en aquest sentit.

L.M.: Quina és la construcció que tenen més bé?

A .M.: Si parlem de castells de nou, és el 3 de 9 amb folre indiscutiblement. Si parlem dels de la gamma 4 de 8, 2 de 7, 3 de 7, aquests castells sense folres, un dels que ens surt molt bé des de fa uns anys és el 2, tant el 2 de 7 com el de 8.

L.M.: I la que té més dificultats?

A .M.: El que tenim més dificultats i sembla que per molts és mésfàcil, és el castell de 4, 4 de 8 j 4 de 9 amb folre, ja sigui per problemes amb la canalla de dalt, ja sigui perquè ens va marxar una mica de les mans o potser perquè no és selecciona Can! a la gent. És en aquest últim cas quan es produeixen més problemes, ja que moltes vegades vols acontentar gent i els fas començar a pujar un 4 de 8.

L.M.: Costa molt mantenir el 3 de 9?

A M.: Déu n'hi do! és un castell que t'obliga a no deixar de cap manera el 3 de 8 i el de 3 de 7; l'has d'anar mantenint, perfeccionant molt, cuidar el pom de dalt i triar les talles ben igualades, perquè surti equilibrat.

L.M.: Quin és el temps necessari, per què es consolidi una colla?

AM.: Una colla per f er la gamma de 7, que ja és molt important, per a mi com a mínim i amb ganes, ha de ser un any; nosaltres aquí a Valls va ser així. Llavors et pots trobar amb una mica de dificultats al voler passar dels de 7 als de 8. primeres caigudes dels castells de 8, la canalla que precisament amb els de 7 no t'han tirat enrera, llavors per una caiguda de castell de 8, hagis defer un pas enrera... també pot passar que tinguis la sort que passis molt bé dels de 7 als de 8. Per consolidarte amb aquesta gamma de 8, per a mi, es necessiten uns 4 o 5 anys.

LM.:Paríem-ne de vostè Com es va introduir almón casteller?

A.M.: A mi sempre m'havien agradat els castells, tot i que el meu pare no era casteller, però per la banda de la mare, el meu padrí havia estat casteller de la Colla Nova d'abans de la guerra; també tenia un cosí que pujava a la "Muxerra". És per això que sempre he simpatitzat amb laNova i la "Muxerra". Quan va ig poder decidir pel meu compte, això als 17anys, vaig començarà anar amb la colla de la "Muxerra". Des del començament ja em vaig integrar bastant en aquesta colla, era el seu secretari.

Quan es va desfer la colla, com a mi m'agradaben molt els castells, seguia totes les places; no els vaig deixar mai, fins i tòtem vaig vestir la camisa d'una colla a la que jo anava bastant. Eren els Minyons de l'Arboç i ells ens van ajudar molt quan la "Muxerra" existia. Quan es va fundar la Colla Joves de Valls, jo vaig anar a tots els llocs de baix la pinya, de baixos, de crosses, d'home del darrera... vaig començar a pujar als 27 anys, en els primers castells de 6 de la Joves i a partir d'aquí els de 7 i fins i tot algun de 8.

Més tard, per problemes de salut, vaig deixar de pujar i dedicar-me tan sols, a estar per baix.

L.M.: Com compagina la feina, amb la tasca de Cap de Colla?

A M.: La meva professió de planxista d'automòbils em va permetre durant molts d'anys, quan treballava a autocars Trave a Tarragona, el poder moure'm bastant.

Després, més tard, vaig tenir un petit taller, que també em permetia una certa autonomia. Durant uns anys, per motius de treball, vaig anar a Venezuela. Ara, també m'ho puc compaginar bastant bé, perquè la feina que faig, subaltern en un institut, al no fer hores extres, em permet dedicar bastant de temps a la colla. Tot i així, sempre has d'anar deixant moltes coses i t'has de sacrificar molt.

L.M.: Valoració de la present temporada?

AM.: Ha estat positiva, s'han descarregat dos 3 de 9 ambfolre, s'ha carregat un 4 de 9ambfolre, s'hanfet bastants 3 de 8, arribant aquesta temporada al núm. lOOdescarregat des de que es va fundar la colla.

La nota negativa és el 4 de 9 amb folre que només hem pogut carregar; estic decepcionai de la poca assistència que hi ha a vegades als assajos durant la temporada, perquè ens trobem que el 4 de 9, no el podem provar del tot bé, quan l'ideal seria fer-ho a començaments d'agost. Sempre l'assajem a última hora i arribem a on arribem i a mi em faria molta il.lusió aquest castell poder descarregar-lo d'una vegada, és una espina que tenim clavada la colla.

L.M.: Què representa ser els guanyadors per segon any consecutiu, del concurs casteller?

AM.: Home, això per nosaltres que som partidaris del concurs, representa molt, ia més, ho hemfet amb colles de nou, o sigui, defàcil res. Estem molt orgullosos de poder haver-lo guanyat així d'aquesta manera.

L.M.: I què en pensa de les colles anticoncursos com els Minyons de Terrassa?

A M.: El cas dels Minyons de Terrassa, que sempre han dit concursos no, el respecto i l'accepto. El que jo no accepto és que hi hagi colles que quan no van massa bé es manifestant contra el concurs, però en canvi hi assisteixen; quan els hi ha convingut: concursos si, quan no: concursos no. Nosaltres sempre ens hem mantingut en una posició com els Minyons, ells que noi nosaltres que si, i això s'ha de respectar.

L.M.: Què aporten els castells a la cultura popular catalana?

AM.: Pera mi aporten molt, fins ara tota aquesta gent que pertany en als mitjans de comunicació (TV3, TV2, etc.) i fins i tot algunes institucions, tenien als castells com una cosa secundaria, com si no tinguessin cap incidènca a la cultura popular.

Per ara no hi ha cap altre cosa que faci moure tanta gent com són els castells, i no vull entrar en polèmiques, que si sardanes 0 castells, perquè això és totalment diferent.

Per Santa Ursula a Valls hiba un poder de convocatòria terrible amb els castells; llavors qui diu Valls, diu Vilafranca, Tarragona amb diades com Santa Tecla, Sant Magí, el concurs, Barcelona a la Mercè, Terrassa... Jo no sé com han badat tant; en fi, no els han valorat com els havien que valorar.

L.M.: De cara al 91, què?

AM.: Nosaltres de cara a aquest any 91 començarem més aviat, perquè hi han les festes decennals de la Candela, i a més a més, coincideix amb el vintè aniversari de la fundació de ¡a Colla Joves, tot això el mes de febrer. Tenimpensat enfer diversos actes i un d'ells ésfer castells amb veterans dels que van començar f a vint anys. També es podrien provar castells de nou, si és que no es refreda l'ambient d'aqui al febrer.

La temporada en si, comença el juny per SantJoan i els castells de nou es comencen a mitja temporada, quan és a vols de Vi- ' lafranca. És per això que no en podem parlar encara.

L.M.: Vol afegir quelcom més?

AM.: Us agraeixo l'amabilitat de venirme afer l'entrevista i només donar-vos un consell sense ànim de molestar, sinó tot el contrari, per animar-vos, no vulgueu corre, feu tota la gamma de castells de sis 1 llavors poc a poc, perquè heu volgut tirar massa endavant i això ens va passar a nosaltres, quan va arribar un moment en que vam anar molt aviat als castells de vuitidesprés vam tenir que tirar una mica enrera cap als castells de 7. O sigui, tranquils, que a mi em vàreu agradar molt i em seguiu agradant igual, però atenció, ja que no us ha anat la cosa com vosaltres us pensàveu i és qüestió de consolidar aquesta gamma de 6per passar llavors als de 7 i mig, com el 3 de 7per sota i 5 de 7, ja que la gamma de 7 la teniu bé, i tan sols és qüestió de mantenir el nivell.

LLUÍS MARSAL ROIG

10/PINYA BLAVA

Perquè del que es tracta és d'activar el progrés de les nostres comarques,

Treballem junts per potenciar el desenvolupament social, activitat pesquera, les entitats, per recuperar les tradicions i la cultura de la nostra terra.

Per la Diputació, el suport a les iniciatives culturals és un objectiu social de primerordre, perquè estem convençuts que la capacitat de desenvolupament, pren la seva millor expressió a través de la voluntat col·lectiva de tot un poble per mostrar el seu dinamisme.

Per això, també aquí, al Serrallo treballem junts.

D I P U T A C I Ó DE T A R R A G O N A

PINYA BLAVA / 11

GRALLES I GRALLERS

Amb tota l'estima vers els nostres castellers i simpatitzants de la colla, i amb la millor de les voluntats, enceto aquesta humil crònica per tal que tots poguem copsar la veritable funció, el seu paper i transcendència dels nostres grallers.

D'antuvi cal donar notícia que foren felicitats per diferents autoritats municipals i d'altres persones "importante" de la nostra ciutat amb motiu de llu r participació en les matinades i cercaviles de les festes de Sant Magí i Santa Tecla, assolint, malgrat la seva joventut i manca d'experiència, un nivell similar al dels altres grups participants. Cal destacar la seva presència en el fet ja històric -gesta per tots desitjada i esperada-de portarei pilar de quatre caminant fins l'Ajuntament: els grallers visqueren d'aprop l'emoció de l'arribada, una emoció que quasi no els deixava tocar, però que culminaren en pujar al balcó de la Casa Gran i amb la seva música palesar a tot el públic l'alegria del moment a l'en-

ELs nostres drallen al concurs casteller (Foto- Vallvéj

sems que homenatjaven a tots els que havien fet possible la proesa.

• Seguint amb la informació que ja apuntàvem en el número anterior, volem avui recordar el sentit del "Toc de Castell" i la informació que ens pot donar en cadascuna de les seves parts: 1er.-L'entrada no és altra cosa que un toc d'atenció.

2n.- Un seguit de tonades repetitives corresponen a la fase de montar el castell.

3er.-Una refilada senyala que l'enxaneta és a punt de coronar el castell i té una durada corresponent al temps que tarda en pujar pel pom de dalt; es tracta d'un mo-

CASTELLS PER AIXECAR UN BARRI Quan vam encetar la tasca de fer castells, es va dir allò de "Castells per aixecar un barri". Després de dos anys d'aixecar castells i d'un llarg camí recorregut es pot dir, amb la boca ben plena i de tot cor, que els castells segueixen aixecant-se i junt amb ells, el nostre barri.

Amb pocs anys el Serrallo ha passat de ser un aborrit barri pescador a un barri on la gent baixa a prendre el vermut, a sopar amb els amics i companys, a comprar peix o simplement a passejar. Es pot veure assajar els castells i els correfocs mentres passeges, veure el pilar caminant pels carrers, sentir la coral i les gralles, etc. Es viu un caliu en el que més d'un s'ha aplegat a fer

"pinya" en qualsevol d'aquests col.lectius.

Ara després d'aquests temps tenim una tasca prou important i difícil, la de procurar mantindré el barri amb la imatge actual i mantindré si és possible la de la colla castellerà tot i que siguem més coneguts pel pont de la petxina que no pas pels castells. Ara us llanço una crida a tots els castellers: castellers apleguem-nos tots i fem pinya per aixecar aquest barri!!

JORDI FRANQUEZA

filar de 4 de germanor, amb les tres colles tarragonines. Verge del Carme. (Pinya Blava)

ment de nervis i angoixa.

4r.- El toc d'aleta o refilada quan l'enxaneta corona el castell..

5è.- Dues notes pausades i llargues i una curta melodia senyalen que el castell s'està desmontam.

6è.- La repetició de les parts que precedeixen la refilada i la sortida quan ja es desmonta la pinya.

Val a dir que les gralles comencen a tocar quan pugen els terços en castells inferiors als de vuit, que toquen en pujar quarts.

"AMUNT COLLA" UN CASTELLER (P.J.S.)

12/PINYA BLA VA

COLÒNIES'90 A CAN BAJONA Envoltats de bosc, aire pur i animals de granja, ens vàrem perdre durant 10 dies la canalla i jo. Masses canvis per assimilar-los com cal. Al principi anàvem perduts, no coneixíem res ni a ningú,per més "inri", s'havien de seguir unes normes, una certa disciplina que a cap dels nois semblava fer-li gràcia, i per si això fos poc, el menjar que ens donàvem no satisfeia mai del tot els seus estómacs. Expressions com: "Me muero de hambre" "Tinc gana" o "Vull tal cosa", eren el pa nostre de cada dia. El problema va deixar de ser tan significant arrel d'una "visita" que vam rebre de Tarragona, i encara ho va ser una mica menys quan ens van portar de compres al Mercat del Solsonès, les butxaques quedaren escurades, i no cal dir que els Supermercats van fer l'agost.

I-'ení castells a l'aigua (Pinya Blava)

Tota la canalla que va anar de colònies (Pinya Blava)

Anar de Colònies significa fer coses que no fas a casa teva, comporta una manera de viure totalment diferent a la que estem acostumats, i s'ha de tenir prou paciència i ganes de disfrutar com per a valorar justament aquesta experiència, que potser no tornarem a tenir mai més.

Tampoc van ser tot queixes, ans al contrari. Recordo cares d'alegria desbordant quan arribava l'hora de la piscina; uns empaitant els altres, monitors contra els xiquets, els petits fent pilars dintre l'aigua i les noies prenenT el sol amb dos ajudants de monitors que els hi tenien el cor robat.

Recordo cares de satisfacció, quan després de quedar tols enfarinats, vam aconseguir fer el nostre pa; cal remarcar les formes "exòtiques" d'alguns d'ells, fruit de l'enginy i imaginació del personal. Recordo cares de fàstics, i la meva era la primera, quan ens va tocar netejar les quadres de la Granja, hi havien cabres, vaques,rucs, mules, porcs, gallines, conills, etc. o sigui un repertori d'olors inimaginables. Però bé, amb les eines a les mans, i més bona voluntat que altre cosa vam anar fent. És curiós que al cap d'una estoneta ja no sentíem cap olor, i el veure com les quadres anaven millorant d'aspecte ens feia sentir contents, suposo que per haver fet una feina ben feta, i no era per menys, perquè hi havia una quantitat de fems, etc., etc., etc. -"Es nota que els del Serrallo hem passat per aquí"- algú va dir. Menció especial mereixen els més peüts que van escollir les cabretes, -pobres bitxos-, jo em pensava que s'armaria el dos de maig, i em vaig equivocar, doncs les feien anar per on volien. Al final els hi va quedar un corral netíssim, i les cabres van quedar descansades... Recordo també el dia de l'ex-

cursió a peu; aquell dia vam aprendre el significat de la paraula "caminar", i en caure la nit, sota un cel estelat, cadascú s'enfondà el seu sac,i encara que dormir a terra fos un pal d'allò més gros, lots vam quedar rendits per la són i el cansament de la jornada.

A banda aquestes activitats, també vam aprendre a fer llana, pastissos, paper, perfums, filmar amb cámara de video, montar rucs, etc.; i tampoc els hi va faltar la ""Discocoloniera", és a dir, una mena de refugi amb música de tot tipus pels més marxosos.i que al mateix temps facilitava el relacionar-se o "lligar" amb els altres nois i noies de la Granja. Val a dir que van conectar molt bé amb tots i això va fer que a l'hora dels adéus fos profundament trist per la majoria.

Una curiositat. L'esport més practicat pel grup va ser el "footing" nocturn, i no precisament de forma espontània...

Qui no és dormia a quarts de dotze de la nit, o sia,quan s'apagaven els llums, sortia a fora en pijama i descalç i donava tantes voltes com el cap de monitors li semblava. Ai!! Oi!! és queixaven segons quines pedres xafaven, però tot i així no van deixar de practicar "footing" ni una sola nit.

1 li han moltes coses que és quedan en el tinter, seria impossible explicar-ho tot. Però, en trets generals, així és com van anar les Colònies d'aquest estiu. Vam tornar afamats i cansats, però en la memòria de tols nosaltres, sempre hi restarà el record dels dies passats a "CAN BAJONA".

CARMÍ-: ALIJAS

gemimi ORMEIG

EXPOSICIÓ: Trafalgar, 21 - Tel. 21 49 93 VENDES: Trafalgar, 7 - Tel. 21 97 21 apartat de Correus 572 43005 TARRAGONA

//£

NAVALS

Consolat de Mar, 20, 22, 2<i Telèfon 36 00 84 43850 CAMBRILS

PI N YA BLAVA/13

EL Xmè. VA SER EL PRIMER. tar: la PINYA BLAVA dels "Xiquets del Serrallo" no desmereixia gens respecte la d'altres colles amb més vida que la nostra.

tü^*:: 3 de 7 carregat (Foto: Güell)

Per a nosaltres aquest XlIIè. Concurs de Castells era el primer de'la nostra història.

Tot i no participar-hi més de dotze colles, el fet de quedar entre les deu primeres suposa haver fet un bon paper i haver obtingut un bon lloc que, d.'acompanyar-nos la sort sols una miqueta -i no trair-nos els nervis— l'hauríem pogut millorar.

Però, aquell diumenge, a banda els castells que coronarem, hi hagué un fet que no podem deixar d'esmen-

2 de 8 amb folre descarregat. Colla Jove dels Xiquets Tarragona (Foto: Vallvé)

Els 1.060 punts que ens donaren el desè lloc, s'aconseguiren amb un tres de set carregat, un dos de sis carregat i el quatre de set descarregat; férem llenya amb els intents de cinc de set i amb un tres de set aixecat per sota. A més del premi que ens va correspondre, s'emportarem de la plaça l'experiència d'haver viscut d'aprop una competició que sols dos anys enrera molts dels nostres castellers només havien pogut veure des de les grades.

Malgrat aquells que blasmen contra el Concurs de Tarragona, nosaltres, a l'hora de fer-ne una valoració, creiem que n'hem tret un balançposiüu i la prova la tenim en els nous castellers que s'han apuntat a la colla, just acabada -alguns un xic abans— aquesta primera participació, que no serà l'última, entre d'altres raons perquè els representants dels "Xiquets del Serrallo" en el Patronat Municipal, entitat organitzadora, jugaren també un bon paper en tot el seu desenvolupament.

Isabel Rus, un dels castellers accidentats aquell dia (Foto: Pere Fort)

JOSEP Ma. SABATÉ i BOSCH

XII CONCURS DE

2de 7descarregat. Colla Xiquets de Tarragona (Foto: Vallvé)

PÍAÇÂ DE ONA) BA7DOT«tOÍ!199Q

f

14 / PINYA BLAVA

EL DIA QUE EL PILAR ARRIBA

Pilar de quatre caminant, pujant ¡es escales (Foto: Güell)

Tal dia feia un any i retornava la il.lusió. Els castellers viuen aquesta il. lusió cada cop que s'enlaira un castell, perquè tots els castells són nous i diferents a la vegada. Però els tarragonins acostumats ja a veure castells de vuit i àdhuc els de vuit i mig o nou a la plaça o durant el concurs, no perdem mai la il.lusió de veure arribar fins l'Ajuntament el pilar de quatre caminant des de la Catedral l'endemà de Santa Tecla, el dia de la Mercè; i aquesta il.lusió s'ha vist recompensada els darrers anys per les dues colles de la ciutat.

L'any passat una nova colla entrà en el món casteller i també es va viure d'aprop la il.lusió del pilar de quatre caminant fins el moment d'enfilar el darrer tros de la plaça de la Font; però la joia esdevingué desencís quan ja teníem la mel als llavis: "l'any vinent arribarem... ja n'hi ha prou per a ser el primer cop... n'hi ha prou i massa, ho han fet molt bé... jo no em pensava que arribessin fins allí...", frases com aquestes les poguérem escoltar tots, ens serviren de consol perquè responien a una realitat, però, com el temps tot ho cura, aviat les vàrem oblidar.

Enguany, uns dies després de Sant Magí, amb la mel del cinc de set carregat, el fantasma dels desencís tornà a voltar pel damunt dels nostres caps en veure les dificultats del "Dani" —que ha fet un gran esforç fins el final- i la inexperiència dels diferents substituts sols un rebrot d'esperança va encendre la llumeta quan Pitu Tules, "Mosquit"

arribà una setmana abans, durant un assaig, fins la plaça del Rei— però la Mercè se'ns venia sobre i ja no podíem fer més proves. Llavors fou quan Joan Gallardo, "Papereta", agafà la responsabilitat de baixar-lo, si el de sota s'hi veia en cor: i el de sota, Joan de "Toful" no sols tenia el coratge suficient, sinó que ho tenia més clar que ningú, tot i que aquells dies portava un genoll mig "embrutat".

Santa Tecla no ens havia volgut ajudar el dia abans -Juan Antonio, "Xato", havia posat un ciri- i malgrat la ferma torre de sis i el 1res de set clavat i quadrat, no havíem sortit massa contents de la plaça després de fer llenya en els intents de cinc de set i tres de set per sota. Però "Papereta", com d'altres tarragonins i serrallencs -pregunteu a Jordi Mallol, "Cagueta"-, dinà espineta i, amb algunes fregues va quedar com nou.

Durant la processó els comentaris eren plens d'il.lusió i renebüa l'esperança.

I sense quasi adonar-nos'en heus ací que ens trobem tots a la parada de l'autobús a les Coques, prop de la plaça dels Cabrits; després els castells -un tres i un quatre de sis- no serveixen ni per amagareis nervis que tots plegats tenim.

I-a gent del pilar no fan cap esforç: els baixos, l'Emilio i el Joan, no paren cap castell, "Papereta", que s'ha posat unes genolleres de porter de futbol, també s'ho mira de lluny, com la Paqui, que té calor i cerca entre la gent un xic d'ombra; "l'Antoñito" deu estar amb la seva mare perquè ni l'hem vist d'ençà que som a la plaça de les Cols.

Les altres ducs colles ja han començat el camí tradicional.

Ens ha arribat l'hora de la veritat: uns obren el pas, d'altres fan cordó, els més alts de la colla són a punt per a fer mans -primeres mans, segones i una miqueta de matalàs, per cert que, en parlar del matalàs, cal agraïr l'ajuda i important col.laborado d'un bon "matalasser" que sense canviar de camisa ha vingut a donar dos cops de mà capdals, abillat amb un "polo" de color blau-.

Els darrers retocs fan enfaixar millor la Paqui abans que el seu gcrmanet petit, "l'Antoñito", posi bé els peus envoltant la fina cua de cavall amb la que avui s'ha recollit el cabell la nostra castellerà; Joan "Papereta" acaba d'agenollar-se; cl primer crit: "dalt!" i entra l'Emilio; altre cop un crit: "vinga, va, esteu? dali!" i tot seguit "agafeu el baix!", "dalt!". S'aixeca el pilar: "Joan, estàs bé?"

"Som-h¡, Emilio!".

De bon segur a partir d'aquests moments foren molts els que ben endins pensaren el mateix: "En nom de Déu! ...avant ...coratge!".

L'art del pilar de quatre ja estava calat: xurraríem la cenyida a l'Ajuntament?.

A partir d'aquest moment poca cosa més poguérem escoltar, ja que els aplaudiments acompanyaren el so de les gralles durant tot el recorregut.

L'Emilio pujà i baixà les escales de la Catedral i un cop al pla de la plaça de les Cols agafà el relleu Joan de "Toful" i enfilà ei carrer Major sota l'esguard de la gent que omplia balcons i finestres esglaiats cada cop que el petit enxaneta, "Antoñito", passava fregant el globus d'una de les faroles de l'enllumenat. El pes de "Papereta" es fa sentir sobretot per les mans que l'aguanten Montero, "matalasser" amb un polo blau esdevé una ajuda capdal- i Joan ha d'aturar-se perquè poguin canviar Ics mans abans de començar la baixada de Misericòrdia. Sense voler, l'empenta d'uns i altres han anat decantant el camí del pilar cap a la dreta, però en arribar la baixada l'adrecem pel bell mig i agafem la plaça de la Font molt més bé que l'any passat; una nova parada, nervis, un baix que entra per sota, però Joan "boliche" segueix ferm i no vol el canvi; els que fan mans treuen la força d'allí on poden; Capdevila dels "matalassers" també s'ha afegit al grup des d'un lateral; "Papereta" es queixa: "No m'agafeu bé!", però amb la mirada fixa a l'Ajuntament, entremig de les punxudcs

•if ^

: "'

:..

A punt d'arribar a l'Ajuntament (Foto: Valine)

PIN YA BLAVA/ 15

parquinsònies, el pilar segueix caminant; ara són els peus de "Papereta" els que amb la suor rellisquen i tornen al seu lloc sobre l'espatlla de Joan que travessa l'esplanada puja els quatre esglaons i gira tombant el pilar sota una tanda d'eixordadors aplaudiments, entre els quals fins i tot s'ha escoltat escridassar, tot esperonant Joan "Papereta", aquell membre de la "Jove" que encara no fa dos anys parlava de nosaltres un xic despectivament com un grupet format per un capellà i quatre senyors. El temps comença a donar-nos la raó.

Ningú havia pensat-inexperiència i la il·lusió d'arribar- en tirar una faixa des del balcó principal, per això el pilar es desmunta: primer s'acota Joan de "Toful", després baixa "Papereta", jo mateix agafo la "Paqui" i l'abraço ben fort; "l'Antonito" no arriba a terra: literalment és pescat al vol per "Jerónimo".

Sembla que despertem d'un somni meravellós fet realitat tan aviat com ens adonem del tremolor de les mans i els braços que ens ho confirmen.

L'alegria a la plaça és indescriptible; uns quants pujem fins la rotonda on l'alcalde Nadal -que té ben guardada la nostra camisa blava- i la resta de regidors de l'equip de govern ens feliciten i lliuren uns dolços a la canalla i un sobre menys dolç, però igualment sucós, a la colla.

A les escales, l'alegria continguda es torna plor de joia quan un locutor ens en-

trevista -fórem molts els que vàrem plorar aquell dia-; recordo ben bé les paraules que les ones radiofòniques deurien esventar arreu: l'emoció ens embargava, "Papereta" caminava entre núvols -la Història dirà que només un casteller més vell ha fet una gesta semblant- i a mi se'm escapà aquell "fiem arribat per collons".

La veritat és que ens mereixíem un triomf com aquest, un triomf, que era dels "xiquets" i de tot el barri del Serrallo.

Amb l'alegria no hem pogut donar les gràcies a tots aquells que ens han recolçat, especialment Montero que ha fet un bon paper durant tot el recorregut.

El cap de colla diu: "Tots al local" i el viatge se'ns fa curt: tenim temps de fer un pilar al carrer Sevilla, davant la casa d'un casteller.

Les notícies volen i la gesta és al Serrallo abans de nosaltres: cotxes, motos, senyeres a l'aire,... algú ha vist -no sap com- el nostre vice-président José Antonio dret dalt una moto cridant esbojarrat: "Hem arribat! Hem arribat! Hem arribat!".

Cava i barra lliure al local; les dones -més previsores- han comprat un pastís casteller; a la terrassa tothom fa pilars: Lluiset "Pelegrí" ha agafat el president i de sobta veiem pujar de segon mossèn Fort en un pilar de tres aixecat per sota amb l'Isaac d'enxaneta.

El Serrallo és una festa. Tarragona s'ha tenyit del blau casteller dels nostres "xi-

Hem ambat!!! (Foto: Vallvé)

quets".

Jo encara somnio despert: aquest és el dia que el pilar de quatre arribà per primer cop des de la Catedral a l'Ajuntament, i nosaltres hi érem allí.

Hem fet Serrallo, hem fet Tarragona, hem fet Història.

JOSEP Ma. SABATÉ i BOSCH

Els nostres serveis són avantatges per a vostè RAMBLA NOVA, 108.

TELÈFONS 2291 54/22 67 38.

TARRAGONA APODACA, 4.

TELÈFONS 21 44 73 / 21 44 66.

TARRAGONA PONENT, 11.

TELÈFON 36 46 18.

SALOU C/ BARQUES, 6.

CAMBRILS També al seu servei a Reus, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita

16/PINYA BLAVA

UNA PETITA GRAN HISTORIA l,a Història no és per sí, la protagonista d'aquesta història, en són els homes, nosaltres, els Xiquets del Serrallo. Som nosaltres els responsables de que la Història, la nostra història, sigui gran o petita. Per a nosaltres, crec, que és una gran història, però per ara, curta. Per aquest motiu he volgut titolar aquesta nova secció d'aquella manera.

Aquesta història està treta del "NOVATXER", diari de la Parròquia de Sant Pere del Serrallo, primera revista que s'edità al nostre barri. Com a decana de les publicacions serrallenques, s'ha afegit més tard, "Pinya Blava", que esteu llegint, i després, "Portaveu", revista que edita Agrupesca. ' D'aquest relat heu de tenir en compte que està transcrit de l'original, i que reflecteix l'opinió de l'autor-historiador, Josep Ma. Sabaté, durant l'època en que van ser escrits.

Només em resta agrair al Director del Novatxer, Ramón Bea i Gabriel, l'esforç que durant aquests últims cinc anys ha fet per a treure cada mes la seva revista al carrer, emprant sempre mitjans totalment artesanals però alhora familiars i captivadors.

Vull dedicar la nostra petita gran història a l'home que va impulsar-la de bon començament i que mai ens va deixar de recolçar fins i tot quan les circumstàncies eren més adverses, i que ara, encara que no hi sigui físicament, sempre, estarà amb nosaltres: el nostre President, Mossèn Xavier Fort i Subirats.

^. Iwmlm^ $ ¿U¿UU,

di

¿O. ^OM^OiUOL

^a^iir^vt¿ *" .TENTE

'MMollfr-

NOVATXER número 24, setembre 1988.

DADES PER A UNA HISTÒRIA. Tot va començar fa temps, però per a centrar una miqueta el tema, ens hem de referir un cop més al nostre senyor rector, mossèn Xavier Fort. Dia vindrà en el qual haurem d'ordenar tota la documentació magatzemada en un atípic arxiu per a refer la petita gran història del seu rectorat. Avui parlarem només del que ha esdevingut d'uns mesos ençà.

Pels voltants de la Mare de Déu del

Primers ussajos lots els dijous a lu ja castellerà plaça Bonet, davant de l'església de Sant fere a molts pocs metres de la mar (Pinya lilava)

Carme, aquest capellà nostre, que no para un moment i que sempre barrina quina la pot fer en benefici de tot el barri i la parròquia, va tenir l'acudit de fer castells; bé, de moment sols es tractava d'aixecar un parell de pilars de quatre a l'entrada de l'església en l'emotiu instant en que la professo retorna al temple i els pescadors pugen de genolls la venerada imatge de la Verge del Carme per les escales fin l'Altar Major. Dit i fet. Uns dies abans, amb penes i fatigues, peròamb il·lusió (la il·lusió que encomana Mn. a tothom sense saber pas com), i amb l'ajut de vells castellers, es probaren els pilars. D'aquells primers assaigs recordem les bones intencions i les primeres caigudes: això de "fer llenya" és normal en el món casteller, però no ho va ser pel "Cargolet", que després de la primera caiguda, no se'l ha vist més per la plaça tan bon punt es fa un castell.

El dia de la Verge del Carme, els pilars no varen aguantar massa, segons m'han dit, però va ser molt important l'esforç i la bona voluntat de tots els que hi col.laboraren. No recordo totsels que hi participaren ja que jo en aquell moment estava molt atrafegat, encara que sí sé que a sota hi havia un bon pilar-puntal de tot el que es va fent a redós de la Sala Parroquial, Salvador Navarro "Furiilo", i més amunt, un "segon" era el patró de la barca "El Gran", el jove i solter per poc temps, l·luís Palau "Pelegrí". l·a cosa no acabà allí, sinó que al cap de pocs dies, el dissabte 6 d'agost, a les dotze del migdia, s'aplegaren en una reunió tots els que constituiren el grup casteller del Serrallo. D'aquella reunió (apuntats més de seixanta), en sortí un cap de colla, experimentat casteller i amb bona aptitud per a manar i ser obeït, Josep A. Gual "Xispa", amb taller d'electricitat al carrer "Nou" de l'Kspinach, un responsable de la canalla

(els del pom de dalt) Ramon Solé, bessó del Tomás del "Castellano" que va de mariner amb la "Jaume Terre", un secretari, Ramon Alujas, fill de l'altre mariner de la mateixa barca de Ics meves aventures pescadores, i el que és més important, unes fortes ganes de fer castells.

El tretze d'agost (no som pas supersticiosos), dissabte a les vuit de la tarda, les veus dels feligresos, també de bona voluntat, amb els seus cants a la Missa parroquial coronaven 1' "aneu en pau", i mentrestant a fora, a la plaça, s'enllestien les faixes, es preparava la "pinya", es probaven els baixos, segons, .. .De fet, en sortir de Missa a quarts de nou del vespre, la plaça de l'església (Plaça Bonet), feia un goig que encantava: famílies senceres s'havien aplegat en allò que ben aviat serà, si Déu vol, "la pinya del Serrallo".

Uèxit dels primers moments va sorprendre a "Confeccions Rione"... la botiga de roba no donà abast en la venda de faixes, doncs potser mai n'havien venut tantes.

Si més no, sento una preocupació per tota aquesta empenta, aquesta forta embranzida: la saviesa popular diu "arrencada de cavall, parada de maxo", ielsd'Andalucia, tot picant de mans, diuen allò de "que no decaiga".

Cal esperar que la il·lusió no es torni desencís. Cal paciència, molta paciència.

/

\ ílwmImA \ dcau. de. £a. d¿yi/c¿<)u¿<t. dant Sew - &vl·ióMr _4£££2.

<zn¿i><?l-S¿i-lt

NOVATXER número 25, octubre 1988.

1 si aquella nit del 10 de setembre la plaça Bonet, la nostra plaça de l'església, era plena de gom a gom, cada dimarts i dissabte, al capvespre, es tornar a omplir de gent per a fer pinya d'una manera o d'altre entorn els castells.

El Serrallo ja té colla de castellers. Un setmanari de la capital de l'alt Camp, "El Vallenc" (Toc de gralla), parlava fa poc en un titolar que "a Tarragona tindran també tres colles castelleres". Voldríem deixar ben clar que Tarragona segueix tenin dues colles castelleres i, a mésci Serrallo té tarn-

PI N YA BLAVA/17

bé la seva, que potser sumades, si les matemàtiques no fallen, fan 1res, però el cert és que això és una altra cosa.

Sempre he dit que el Serrallo era quelcom més que un barri, i així cal entendreho a l'hora de fer "números".

Sense deixar de reco la història, que a la fi, és el meu ofici i una de les meves dèries.hem d'assenyalar que d'antuvi i segons les opinions encertades de l'amic Jordi Morant i Clanxet, de bon segur foren pescadors i mariners els primers i més antics "castellers" per la seva agilitat en pujar als arborans de les naus, com així ho demostraren els segles passats en danses i cançons de "rem i vela", en el "Ball de titans" o bé en el "Ball de valencians", antecedents dels nostres actuals castells. Res de nou i res d'estrany que després de segles rebrosti de les arrels serrallenques un costum que no era, si més no, del tot mort.

Ens cal tanmateix adobar les arrels i, si bé els diners no ho fan tot, no fan la felicitat, la Colla necessita socis "protectors": des d'aquí us demanem tot tipus de suport, de l'econòmic i de l'altre. Un exemple a seguir, Gerard Aguiló "Cargolet", ja ha tornat a la plaça, vol fer castells; amunt Gerad i enhorabona.

NOVATXER número 27, desembre 1988.

SOM UNA PINYA Per força i de bon grat, ens hem de referir a la gran diada de la presentació de la nostra colla castellerà "Xiquets del SerraIlo". D'altres mitjans de comunicació, tal vegada i sens dubte de més abast que el nostre "Novatxer", ja se'n han fet ressò i nosaltres no anirem, ara í aquí, a repetirei que s'ha dit, bé o malament, amb més o menys bona intenció, a l'entorn de la nostra colla.

Prou que ho sabem tot i no ens cal remarcar-ho. A la nostra revista defugim polèmiques i picabaralles que no porten enlloc i dirigim la mirada cap a punts i fets que sobresortiren durant tota la jornada i àdhuc els dies que la. precediren.

Si seguim un cert ordre cronològic, molts dies abans un grupet de castellers portaren a terme un seguit d'atracaments

\S

niar de 5 aixecat fier sota, el aia de ¡apresentado de ¡a Colla, 27-XI-88 (Foto: Fer-vi)

(amb el bon sentit de la paraula) a entitats, comerços i particulars per tal d'omplir uns comptes corrents on els diners no hi feren massa estada. Val a dir que la resposta fou molt positiva i aquells que no hi foren a temps, encara avui tenen l'oportunitat d'afegir-se a la llarga llista de col·laboradors, una 11 ¡sta en la qual són molt pocs noms els que hi manquen. També la rifa de les cistelles ajudà econòmicament a bastir uns fonaments i els fonaments del nostre barri han d'ésser ben forts, puix tenim la mar molt aprop.

1 mentrestant el cap de colla seguia provant baixos, crosses, aguí les, els homes de darrera, els daus, les primeres mans, gent de la pinya, segons, terços, dosos, acoxadors i enxanetes; la fita era ben clara.calia coronar castells de la gamma de sis; de tant en tant, un pilar de quatre, un intent de pilar de cinc, algun castell aixecat per sota: vinga, va, som-hi, amunt!. Tothom s'avenia a ocuparei seu lloc i començàvem a entendre que fer castells és una tasca de tots, no hi ha "figures": tothom és necessari, cadascú té la seva importància; els renoms, cognoms i noms són pura anècdota: som una pinya, som els XIQUETS DEL SERRALLO. I aquell grupet de castellers seguia treballant per a la presentació: sempre hi ha capdavanters, però no cal esmentar-los; i darrera d'ells, les seves dones, tant o més treballadores.

I després l'Assemblea General, l'Acta Fundacional, els Estatuts, tot dins d'un ordre, serietat i germanor admirables; reunions, maldecaps, la roba, que semblava no arribar a temps: primer érem vuitanta, després cent, més tard cent vint, cent quaranta, cent seixanta...

Els assajos de la colla segueixen i les coses un dia surten bé i l'endemà no tant: fa fred, la mainada no vol pujar, un dia ploren i l'altre tenen por...

La vigília tot és a punt: ja s'ha entregat

tota la paperassa, tenim l'assegurança, i en el Tingaldo 3 els intents de... (encara és un secret!!!)s'assoliren, ambels primersaplaudiments i la joia de tots els que ens trobàvem allí, les primeres llàgrimes, l'emoció dels primers castells.

Una nit molt curta per a molts: no eren pas les sis de la matinada i un grupet de castellers, a la Sala Parroquial, ja suca el pa amb tomàquet per a l'esmorzar, el pernil, la butifarra... Les matinades del grup de grallers ja sonen a la plaça Narcís Monturiol.

Quarts de nou del matí: cal fer la foto a les escales de l'església: lluíssss!. Pocs minuts després, un nus a la gola en escoltar el sermó del nostre President: llàgrimes, més emoció, els aplaudiments quan l'enxaneta (no pas el més petit) fa entrega d'una placa commemorativa, i el primer pilar al peu de l'Altar, als peus de Sant Pere i de la Verge del Carme, i el so de les gralles des del cor de l'església, i aquell casteller que dóna la seva camisa a l'altra que no en tenia, i tantes i tantes coses boniques...

Un dia fet d'encàrrec, amb un sol esplendorós: els mocadors que s'acaben (n'haurem de tornar a fer), esmorzar, cercavila, el padrinatge, les autoritats, el vermut (vist i no vist), les santes dones que escombren la plaça i el carreró (com si res hagués passat), el futbol al Nàstic, el fred, els constipats...

Un dia inoblidable per a tots.

Som una pinya.

Som els Xiquets del Serrallo.

Realització: Matías Leandro Cròniques "Novatxer": J.M. Sabaté

Josep Ma. Recasens, alcalde de Tarragona en aquells moments, Xavier Fort, president ¡Josep Anton Gual, cap de colla, en la presentació dels "Xiquets del Serrallo", 27-XI-88 (Foto: Vallvé)

18/PINYA BLA VA

EL NOSTRE SERRALLO PORTAVEU D'AGRUPESCA, NOVA PUBLICACIÓ AL SERRALLO

(¿ámOfUPESCA I »O

iP°r"*taveu

^m**"

VÖ

,

; ,,,, i ,;,,••

ä

Una nova revista ha sortit al NOSTRE SERRALLO. Es tracta de portaveu d'Agrupesca i el primer número va aparèixer el passat mes de juny. Amb aquesta publicació, Agrupesca (Associació de comerciants del peix) vol conectar més directament amb els seus associats.

A la portada del primer número, com podeu veure a la fotografia de l'esquerra, hi anava l'eslògan de la la. Mostra Tarragona, Pescadora i Marinera.

Portaveu d'Agrupesca serà semestral i té una tirada de 6.000 exemplars, per tal que els socis la puguin oferir als seus clients i amics. La revista es difondrà arreu de Catalunya, ja que Agrupesca està oberta més enllà de les nostres contrades. També està pensat lliurarla a institucions com la Direcció General de Pesca i la Conselleria de Pesca de la Generalitat.

A la revista s'intentarà plasmar les activitats referents a l'associació i també d'altres paraleles, per poder fer un recull de totes aquestes.

Al pròxim número sortiran les localitats d'on són naturals els socis de la costa, els tres ports de denominació del peix blau, Tarragona, Cambrils i l'Ametlla de Mar, amb un monogràfic sobre aquests. També s'oferiran dades històriques i pintoresques del nostre país.

Els hi desitgem des d'aquí molt d'èxit.

L'AMOR VENIA AMB TAXI Amb un notable èxit per part dels actors i amb nombrós públic, va ser estrenada a la sala parroquial del NOSTRE SERRALLO, l'obra còmica de Rafel Anglada, "L'amor venia amb taxi".

Era una obra molt esperada ja que s'havia retardat des de Sant Pere fins a les dates actuals. L'argument és un xic entremaliat, com quasi bé totes les obres còmiques que s'han fet a l'esmentada sala. Un matrimoni amb un nebot i una fillola esperan l'arribada de la promesa del nebot sense saber que la fillola també l'estima. La promesa no arriba, però en canvi el que si arriba és el taxista que la portava, en fi un embolic.

Actuen deu artistes ben coneguts per tols nosaltres. Tota la gent que treballa són serrallencs i fins i tot un tramoista i una actriu són castellers.

Aquesta peça teatral consta d'una sorpresa arribada de les contrades, que fa quasi un any, van ser visitades perla nostra colla. Ens referim a una "madrilenya" amb ventall inclòs, com el de la imatge de l'esquerra.

XARXA BLAVA: UN NOU PROGRAMA DE RADIO

•ví-

Ràdio Fòrum sempre s'ha mostrat com una emissora en la que els temes tarragonins hi són al dia, i és clar, no es podia quedar enrera pel que fa al Serrallo.

A l'any 1987 va començar a emitir-se "SL'QUET DE PEIX" els dimarts a 2/4 d'onze fins a les onze del matí. L'equip que treballava en la seva emissió estava composat per Joan Pere Ortega i Lluís Marsal; després s'hi va afegir la Sílvia Garcia. El programa és dividia en diferents seccions: la pesca del peix blau, música marinera, plats mariners, notícies del Serrallo... Aquest programa és a allargar fins a finals del 1988.

Tothom veia que en la programació de Ràdio Fòrum hi havia un buit, hi faltava un programa que parlés del NOSTRE SERRALLO. En Lluís Marsal i la Sílvia Garcia van començar a treballar, fins que el passat 5 d'octubre va néixer "XARXA BIAVA" el nou programa de Ràdio l'òrum dedicat al Serrallo. Aquest s'emet cada divendres de 2/4 d'onze fins les 11 del matí. Lluís Marsal s'encarrega de la redacció de les notícies i de l'alocució i la Sílvia Garcia està als controls tècnics i a l'alocució. lis recolleixen totes les notícies que es produeixen al barri (pesca, castells, diables...) (3 que tenen incidència en ell (Ajuntament, Junta del Port...); també hi ha la música marinera i per descomptat la coral del Serrallo.

Ràdio Fòrum és l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona i la podeu trobar als 102 amb 6 del vostre dial en Modulació de Freqüència.

Esperem que tinguin un gran èxit i que la seva història sigui més llarga que el desaparegut Suquct de Peix.

ANNA MARLA AGUILÓ ALVAREZ

PI N YA BLAVA/ 19

OPINIONS DE LA COLLA 1 2 3 4

- Quina es la valoració de la temporada?

- Esperaves quelcom més?

- Quina es la teva experiència personal dins la Colla?

- Què en pensas de la revista PINYA BLAVA.?

1 - Per a mi, és una valoració molt bona, ja que hem segu it fent castells de 7, hem arribat a l'Ajuntament amb el pilar caminant, al segon any d'intentar-lo... crec queia valoració més bona no es pot donar, doncs passar de ser colla de sis a descarregar un 3 de 7, un 4 de 7 i un 5 de 7 carregat en tan poc temps, és fantàstic i ningú ho ha pogut fer fins ara.

2 - Fins el moment no, si de cas ho podríem aconseguir de cara als anys vinents, perquè jo crec que aquesta colla durarà anys.

Dintre del que cap, la gent és conscient de que fa castells i penso que ho aconseguirem, farem castells de vuit i el que faci falta.

3 - Jo he fet alguns 4 de 6 junt amb dones, el primer l'any passat, després n'he fet un parell més de mixtes junt amb "Ciseu", etc. La meva incorporació va venir a raó de que el meu germà anava a la colla, llavors ell ens va informar; al meu marit li va agradar la idea, a mi em fascinava. És en aquell moment quan ens vam introduir a la colla, això en fa dos anys. La meva experiència actual és molt bona i és quelcom que m'agrada molt.

4 - És fascinant, per la raó de que tothom pot saber i descubrir noves idees del que pensa i opina la gent dins d'aquesta colla. A part d'això, són coses que sempre va bé tenir dins d'una colla.

ROSER NEGUILLO SOLÉ

BUSTIOT Sóc una dona castellerà dela nostra colla a la que se li ha donat l'oportunitat d'opinar dels "Xiquets del Serrallo" i, lot i que només porto un any a la colla he vist que han passat moltes coses, entre les que cal destacar la baixada del pilar de quatre caminant, orgull per a la colla i pel barri, que ha fet, a més, realitat un somni en un moment en el qual hi havia un cert defalliment "moral".

En seguir opinant recordo la primera reunió a la que vaig assistir i la quantitat de coses que allí es digueren: que canviarien determinades coses, que no han canviat, i que cada dos o tres mesos es ferien reunions,q u e tampoc s'han fet...

Altre dels aspectes negatius és el de la manca d'informació ja que no n'hi ha prou per saber l'estat actual de la colla amb uns fulls penjats a la cartellerà del local. 'l'al vegada allò que em sap més greu és la fugida d'alguns castellers de la nostra colla, de la qual sembla que ningú se'n hagi preocupat en cercar-ne els motius i les raons.

Val a dir que la Junta intentà copsar l'opinió de tots els castellers

1 - Dintre el que cap, ja que aquesta colla és jove, jo ü dono una bona valoració. Tal vegada li falti, potser, una mica més de voluntat a la gent. Som nosaltres qui tenim que donar una mica més d'interès.

2 - Doncs, esperava una mica més que els castells que vàrem realitzar la passada temporada. Ha estat, potser, una mica a l'inrevés; va haver més voluntat l'any passat que enguany i ens hem quedat un xic estancats.

3 - Jo no havia estat casteller abans, però ja tenia bastant d'afecció perquè, entre altres coses, el meu avi va ser casteller i quan veia un assaig davant de l'església, quan encara no era de la colla, jo ja em ficava a fer pinya; llavors gràcies a la meva voluntat i afecció em vaig apuntar. Això era al principi de la colla, i des d'aleshores la meva experiència ha estat bona.

- M'agrada que parlin de nosaltres, del que som, perquè el nom del Serrallo sigui conegut també com a castells. Com a serrallenc que sóc, trobo que és una bona revista.

LLUÍS BALANSÀ PALLADA 1 - No m'agradat del tot, ja que alguns castells no han sortit del tot bé,ja sigui perquè ha faltat gent a l'hora d'assajar-los, ja siguipels nervis, com per exemple el 3 de 7 per sota. La temporada, per a mi, ha estat regular i s'ha baixat respecte l'any passat, tot i el 5 de 7 i el pilar caminant.

2 - Esperava que poguéssim haver fet el 3 de 7 per sota, però com deia abans, per falta de gent als assajos i pels nervis, no ha pogut ser possible.

3 - Fer de castellerà em sembla "guai" i ara no ho canviaria per res. Va ser el meu germà, que anava a la colla qui em va introduir; jo abans no havia fet res.

4 - Em sembla bé i m'agrada tot. Crec que serveix per tenir a la gent més informada i per això fa falta.

PAQUI GARCIA LEÓN

respecte diferents qüestions, pérola resposta fou un autèntic fracàs, doncs dels 245 als que se'ls hi va trametre, sols responguren a la crida uns 28, de manera que un cop més triomfà el "passotisme" o el "tanmefotisme", mentre que la immensa majoria dels castellers no tenen cap recança a l'hora de criticar en llocs i moments que no són pas els més addients.

Igualment haureu pogut veure que durant l'estiu s'han fet algunes revetlles de cap de setmana, d'acord amb una idea del cap de colla a la que donaren suport un grupet de col·laboradors i que constituïren una bona ocasió de germanor i companyonia amb una bona pinya; però vet aquí que un senyor de lajunta que no ho veia amb bons ulls, s'hi oposà, sense saber que tot el benefici anava a parar a u n fons per a comprar "reis" per a la canalla de la colla. A més el senyor responsable del bar no hi estava d'acord, tot i que potser era la persona menys indicada per a dir res,doncs, encara que no en té tota la culpa, ell ha tingut el bar més temps tancat que obert. En resumen, hi ha un fet que és evident: no podem tenir un local social gairebé sempre tancat.

Amb tot i en aquesta curta anàlisi, els que n'han sortit amb més profit són els petits de la colla, participant en unes colònies, que, ara per ara, és el millor que hem pogut fer per ells, alguns dels quals es mereixen això i molt més.

M'agradaria poder abocar tot el que tinc al cap, dir moltes altres coses, però aprofitaré l'ocasió quan ens trobem tots plegats a una assemblea, a fi i efecte de conseguir una millor unió entre tots.

De fet, i malgrat tot, us he de dir que encara que no estic d'acord amb la manera com es fan algunes coses, estic completament integrada a la colla, m'hi trobo a gust i em sento feliç en defensar el color blau 1 blanc que ens caracteritza.

ROSER MALLOL PONS

Qui vulgui expressar la seva opinió respecte a qualsevol tema referent a la colla, ho pot fer mitjançant la secció "EL BUSTIOT" de la revista "Pinya blava". Podeu adreçar les vostres cartes a la Llibreria Nàutica "Cal Matias".

L'equip de Redacció de "Pinya blava"

20 / PINYA BLAVA

ELS CONTES DE L'AVIA per la tia cuixa De vegades, petits meus, quan us veig al voltant de la taula amb els ulls oberts a la il.lusió, tot esperant el conte de cada número de la "Pinya Blava", voldria que no us féssiu mai grans, per tal de no perdre aquesta santa innocència que mou el vostre esperit casteller; vosaltres, els del pom de dalt, no en sabeu res de la malícia dels més grans, ramadà de ganàpies, sobretot d'aquells que d'ençà el començament de la nostra colla predicaven l'odi per damunt de la sana rivalitat, sense voler entendre que odi porta violència i la violència no porta enlloc.

L'avia, per edat ha escoltat molts contes i per experiència n'ha viscut alguns que no han acabat amb el final feliç dels anissos, carregats d'escenes de por i de terror, que d'explicar-los segurament aquesta nit no podríeu pas dormir; però no vull fer-vos por, sinó més aviat omplir-vos d'esperança i d'il.lusió, i, per això, recordo ara mateix una vella llegenda que potser us pot agradar.

Vet aquí que una vegada, no fa pas massa temps, en un lloc prop de la platja vivia un pobre pescador casteller que pertanyia a una colla humil, plena de problemes i sense molts mitjans econòmics ni recursos humans; cada dimarts i dijous, en acabar l'assaig tornava trist a la seva llar i es planyia de la poca sort a l'ensems que envejava els triomfs i la glòria d'una altra colla que assajava en un local on s'hi havien invertit trenta milions de pessetes.

Aquell pescador pensava: "Sí la nostra colla fos rica i tingués un local ben gran, feríem millors castells, seríem respectats,envejats i admirats per tot el món casteller; ara som uns pobres desgraciats i potser mai podrem sortir d'aquesta vida triste i miserable que portem". Amb aquests pensaments el bon casteller, cansat i neguitós, s'adormí i tingué un somni meravellós: de sobta, es trobà amb un local esplèndit, amb una sala de jocs per a la canalla, una habitació plena de "videos" i llibres castellers, un petit complet gimnàs, sala de festes, etc. Mentrestant, des del local, el casteller va veure passar l'alcalde-president del

Patronat Municioal de Castells, amb una parella de guàrdies municipals que li donaven escorta i, sense meditar-ho massa, pensà: "De que em serveix tenir un local com aquest si no puc sortir amb l'escorta d'uns guàrdies municipals?". Tan bon punt va dir això, es convertí en alcalde-president del Patronat, ben vesüt amb americana i corbata. Però feia molta calor i el sol lluïa ardent i encegador: "No hi ha una joia plena", digué el casteller, "doncs, àdhuc l'alcalde ha de patir la forta calor del sol. Si jo fos sol, seria l'home més poderós del món". El pescador, tot seguit, esdevingué un sol que arribava arreu de la terra, donava calor a tot i tohom i el seu poder tot ho cremava, fins que un núvol el tapà, oposant ressistència a la seva llum i calor : "Com pot ser que un núvol em tapi i aturi els meus raigs?. Llavors més val ser núvol". No havia acabat de formular aquest desig, quan, en un tres i no res, passà a ser un núvol, i per a provar el seu poder es posà davant el sol i la terra tota s'ombrejà; després deixà anar una pluja tan forta que els torrents i les rieres es desbordaren i els rius anegaren els camps anorrean tot el que trobaven en el seu pas i la mar s'enfurismà amb unes enormes onades que colpejaven les roques del litoral esmicolant-les. FI núvol des d'allà dalt admirava complaent la seva força i estava satisfet del seu poder, però es fixà que dins la mar un peixet gairebé jugava entremig del temporal com si es tractés d'un infant en unes muntanyes russes de la fira del poble

durant la festa major, i el pescadorcasteller-núvol força empipat decidí que volia ser peix. De bell nou es produí la fantàstica transformació i al cap d'una estona, quan més feliç se'l veia nadant entre dues aigües,l'ensurt el portà primer a una xarxa i després a les mans d'un humil i pobre pescador.

Finalment, en el somni, aquell peixet pensà que si un home és capaç de treurem del fons de la mar, tal vegada és millor ser pescador. Aleshores cl protagonista del nostre conte es despertà i es va sentir orgullós de ser un pobre í humil pescador casteller i de pertànyer a la més petita de les colles tarragonines. Llavors se'n adonà que ser un "xiquet del Serrallo" era quelcom molt gran, més gran que formar part d'una colla amb un local milionari, més gran que ser l'alcalde de la ciutat, el sol, el núvol o el peix, puix que malgrat no assolir les fites més importants -Déu n'hi do les que s'assoleixen!-, en la tristor de l'esforçat pescador quan, desenganyat, retornava a casa després d'un assaig amb poca concurrència de gent o després d'haver fet llenya a la plaça aquell castell preparat amb tanta il.lusió, sentia la grandesa humil d'una colla que sempre ha anat amb honesta rivalitat de la mà de la veritat simple i senzilla, la veritat de l'infant que no sap encara de les mentides del món casteller i que no coneix ni l'odi, ni la rancúnia, però que tampoc es deig prendre cl pel per l'afalac de les galindàines humanes.

(Continuarà)

Caixa Tarragona

PI NYA BLAVA/21

A GALET CONCURS DE CASTELLS. COMENTARIS MÉS ESCOLTATS A LA PLAÇA DE BRAUS DE TARRAGONA: • Aquest any rai, amb 12 colles solament a les 2.30 a dinar a casa.

Llàstima que no ve la de Reus (motius personals).

• "Això és un senyor castell, 3 de 9 amb folre descarregat de la Joves de Valls, primer cop que es descarrega a un concurs."

Ara la feina és per la Vella.

• Atenció, atenció, assistència Xiquets del Serrallo. „~,'-'"tte'C • La Jove de Tarragona el té fort, el pot descarregar. ] | Descarregat el 2 de 8 amb folre de la Jove de Tarragona.

• lo quiedo zé de la coia xiquets de Zedajo.

Bueno una pregunta, ¿qué cenaste ayer?

Zzzzzzzzzooppaaa.

• Ja és hora que TV3 restransmeteixi el concurs i no tan de "football" americà.

Ara que pobretes les colles que actuin conjuntament amb la de Barcelona, que gràcies que surtin a les repeticions i prou.

(Efectivament va succeir).

• Atenció, més assistència Xiquets del Serrallo. .- -RESOLUCIONS DEL PATRONAT DE CASTELLS ENVERS EL CONCURS _ la. Ja que l'Ajuntament ha tret el lema "A la ciutat posa't el casc", el Patronal per no ser menys ha fet el seu lema que és el següent: "SI VOLS TER CASTELLS VESTEIXET COM ARA ELLS" 2a. Ha negociat preus millors amb "Camillas Los Rotos". Han aconseguit un preu especial: Lots de 10 lliteres a 60.000 pessetes i una farmaciola de regal. Les comandes al Telf: 21 69 69.

3a. Traslladar la ronda de repetició a l'aparcament de l'Hospital Joan XX1I1 o bé a la Rambla Vella enfront de l'Hospital Santa Tecla. El motiu és per perdre menys temps.

4a. Ficar un sistema sonor a les espatlles dels dosos, que quan posi el peu l'enxaneta soni un xiulet molt fort, per evitar les polèmiques en el carregament d'alguns castells. (Sinó que els hi preguntin als de la Vella de Valls).

La Mercè 90 L'equip de reserva dei grup de grallers, formalper Lluís "Pelegrí", Gabriel Basallote i Josep Ma. "Pataquet", fent caminar amb la seva "armoniosa" música, el pilar de 2 net ambJoan de "Tòful" de baix (encara no en tenia prou!!) Foto cedida per Rosa Ventura "la secretaria", en primícia i exclusiva, a la revista Pinya Blava per la mòdica quantitat de 500 $.

RESULTATS DELS PREMIS QUE ES DONAREN AL PILAR CAMINANT Un cop reunit el jurat i després de molta discussió, els premis s'han repartit de la següent manera: - Premi a la simpatia i enxaneta més carinyós: "PAntofiito"". 12 vots a favor cap en contra. Regal d'un sac de caramels.

- Premi a la noia amb més caràcter, maca i compenetrada amb l'enxaneta: la Paqui. 12 vots a favor cap en contra. Regal, un casteller ulls blaus, 1,80 d'alçada i demés característiques a escollir per la guanyadora.

- Premi a la veu més cridanera, xarraire, coratge i pundonor: "Papereta". 12 vots a favor cap en contra. Regal d'un val per 40 "massatges" i una "cosa" de recanvi.

- Premi a les ganes d'arribar a l'Ajuntament: Joan "Toful" i l'Emili.

12 vots a favor cap en contra. Regal, un cap de setmana a l'Everest, per a que siguin els més alts del món. (Els acompanyaran dos conegudes actrius: Regina do Santos i la Kim Basinger. Es sospita que no tornaran) - Premi al cordó i pinya més conjuntada, sentimental, nerviosa i cridanera: a la colla Xiquets del Serrallo. 12 vots a favor cap en contra. Regal, repetició del viatge a Madrid. Un calendari per alguns i un relotge per altres (per què serà?...) © Copyright jordí Mallol all right reserved.

TOTA LA MODA D'HIVERN CONTAGGIO PRIVATA LIBERTO NÀUTIC MEYBA STONES Trafalgar, 1 - Gravina, 2 (Front C. Nàutic) EL SERRALLO - TARRAGONA

Tel. 21 03 47

KEEOTO

XINAN APARCAMENT AL MATEIX MOLL DE COSTA

22 / PINYA BLAVA

ENTITATS SERRALLENQUES AGRUPESCA: L'EMPENTA DEL "PEIX BLAU DE TARRAGONA" L'esperii de la gent de la mar, especialment els pescadors -encara que gosaríem afegir-hi el de tots els catalans— té quelcom d'independent i individualista; però aquest defecte —o virtut?— no ha estat mai renyit amb la bona germanor i companyonia, palesa —per terra i per mar— sobretot en aquells moments més dißcils en els quals un home sol no pot fer front al tràngol de la vida.

AGRUPESCA és una institució en la qual s'hi han "agrupat" traginers disposats a fer feina, però també sense deixar en cap moment d'enaltir la matèria prima de reconeguda qualitat i els homes que intervenen d'una manera o altra en el llarg procés que caracteritza la tasca deh pescadors.

Potser—i no en tenim cap dubte- la persona més idònia per a parlar-nos d'AGRUPESCA és un home que ha viscut d'aprop, de ben aprop, els inicis d'aquesta entitat, de la qual ara n'és el President: ens referim a Artur Budesca i Odena.

Com neix AGRUPESCA? Agrupesca neix del neguit d'unes persones dedicades de ple a la comercialització del peix, amb l'esperit i l'esperança posats en assolir el màxim nivell amb professionalità!, serietat i germanor, per tal de fer front a aquest futur tant dubtós i amb tantes incerteses.

En cl temps d'activitat de l'agrupació s'han assolit fites importants; de totes, quina en destacaria d'una manera especial?

Evidentment s'ha treballat molt, i en diverses direccions, però sobretot en l'agermanament de tots els nostres associats que ja deia en l'anterior pregunta; però buscant potser, unes fites molt concretes, jo esmentaria l'apropament í l'entesa envers la Confraria de Pescadors del nostre barri, la qual cosa es va veure reflectida en aquella memorable data del 17 de juny passat, en que vàrem homenatjar a uns homes de la mar, mereixedors d'aquella diada dedicada a ells, i que va deixar corprès a més d'un. I de portes enfora vull anomenar el fet que la nostra associació gaudeix d'una projecció, d'una posició i d'una personalitat pròpia guanyades a pols, sense dubte, del tot merescudes, degut a l'immens esforç realitzat per tots nosaltres, i tota aquesta unió ens ha dut a realitats com fou aquella "la. Mostra Tarragona Pescadora i Marinera" del passat mes de juny.

El Serrallo va ser escenari, l'estiu passat i per primera vegada, de la la. Mostra Tarragona Pescadora i Marinera. En el seu moment el volum d'una fira semblant va sorprendre tothom. Ara, al cap d'uns mesos, en podem fer ja una valoració?

A l'hora de fer-ne una valoració, hem d'admetre que hi ha una part positiva, però també la negativa. De la positiva cal remarcar l'entrega de la majoria d'entitats de tot tipus del nostre barri; la comprensió i la paciència de quasi tots els veïns del Serrallo convençuts que s'estava fent una cosa gegantina pel seu barri, i que calia posar-hi el coll i l'ànima per tal de projectar-lo al màxim nivell, tant de la ciutat com

El president d'Agrupesca inaugurant la Mostra Tarragona Pescadora i Marinera. 15-VI-9O (Pinya Blava)

Artur liudesca, president d'Agrupesca (nnya lilava) del país; i també la gran afluència de visitants foranis que quedaren bocabadats de l'acolliment rebut per part de tols els que formaven aquell gran i efectiu engranatge. En quant a la part negativa, només fer esment del desengany que encara tenim de part d'alguns organismes oficials que ens havien promès unes ajudes econòmiques, i que a hores d'ara i després d'enviar infinitat de papers de tot tipus, encara no hem vist acomplertes cap d'aquelles promeses tan solemnes i engrescadores Tots sabem de debò que sovint a les nostres contrades, plegat amb l'esperit emprenedor s'hi barreja la negra boirina del no fer i no deixar fer. AGRUPESCA no deu haver trobat un camí de flors i violes; per això no podem oblidar que en el complexe món del mercat del peix encara resten problemes per a resoldre: no els podem pas referir tots però ens podria anomenar els més importants?

Hi ha una cosa cabdal per a tots els comerciants de peix, i és el fet de que cada cop que es prenen decisions sobre la pesca, a nosaltres mai se'ns té en compte, —com si no existiguéssim, o, altrament, com si no ens perjudiquessin gens, i veritablement cada cop que hi ha vagues o vedes o coses semblants, els nostres negocis sofreixen unes davallades tan importants, de manera que el refer-se resulta molt difícil i de vegades impossible. Per tant, i aprofitant l'avinentesa d'aqucsta pregunta,vull palesar la meva queixa i la meva protesta, per tal de que a partir d'ara aquesta situació no torni a produir-se pel bé de tots els que vivim dels fruits de la mar.

Els números interessan a Hisenda —que som tots!-; si més no, nosaltres passem de l'economia i sols voldríem conèixer el contingut humà d'AGRUPESCA. Com és la gent d'AGRUPESCA? La nostra gent, en general, són persones humils i senzilles,persones treballadores i professionals que són dignes d'imitar pel seu sacrifici i l'entrega que hi posen a cadascun dels seus actes. A més, cal dir que els nostres associats són de tots els indrets de Catalunya, i òbviament n'hi han tants de nadius com d'adopció.

A banda els aspectes pròpiament mercantils, AGRUPESCA no ha oblidat la seva vinculació a un barri, a una terra, un país, els seus costums i les tradicions: cap on es decanten les activitats socials i culturals?

D'un temps ençà, pensem que ens hem obert a totes les manifestacions, tan socials com culturals, que hi ha hagut al nostre barri per tal d'ajudar o recolzar aquestes iniciatives, perquè entenem que aquest flaire hi feia molta falta. Però a més, cal anomenar tots els actes de caire social que hem dut a terme, tant pels associats com per potenciar al barri, o per colectius afins al nostre sector, etc. i en cl tema cultural tenim en cl nostre quefer, l'endegada del "PORTAVEU" d'Agrupesca. Però això no vol dir pas que ens aturem aquí, ni molt menys'!

La pregunta és obligada i la fem a tothom: té alguna cosa mes a dir?

Només donar Ics gràcies per aquesta oportunitat que m'ha donat "PINYA BLAVA", de poder palesar les nostres inquietuds i els nostres neguits, i també per demostrar la nostra satisfacció en comprovar com aquesta publicació s'està arrelant dins el nostre barri, i a l'ensems, dins de cadascú de nosaltres.

JOSEP Ma. SABATÉ i BOSCH

PINYA BLAVA / 23

o u PE s

.AS*iilites»s.C

'^TÇTÇo*'

No perdis el timó í l'esperança encara que el teu port sigui ideaL Després de mala mar vindrà bonança i, en mig de l'hivern, veuràs que avança la llum victoriosa de la gent com cal

AGRU PESCA TARRAGONA AMB ELS CASTELLERS DEL SERRALLO

Associació de Comerciants de Peixos i Marisc fresc i congelats, de la província de Tarragona

C/. Callao, 19, I 2 B Tel. 23 11 16 43004 - TARRAGONA

FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Valors que comparteix Caixa Penedès.

fènedès