Vicolot número 24 by Vicolot Magazine

Any IV Octubre/Novembre 2013 Revista núm. 24

GARROT X A - OSONA - RIPOLLÈS - L A SELVA - BAIX EMPORDÀ - ALT EMPORDÀ - GIRONÈS - PL A DE L’ E S T A N Y - E L B A G E S

El Club dels Recomanats

La Fogaina

Estrenem secció amb propostes familiars i de proximitat: La Nina, les Gorges de la Fou, Can Japot i el Wine Family Museum de Roses.

Pa ecològic i artesà de la Garrotxa: una fleca artesana, ecològica i familiar que treballa artesanalment amb farines de molí de pedra.

Ramon Riera Entrevista al Diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona.

Barcelona és molt més

MAGAZINE Editorial

mb la tardor ja plenament instal·lada als nostres cossos i amb aquell ritme frenètic que ja indica que el setembre és aquí, ja hem deixat enrere l’estiu per endinsarnos en el nostre dia a dia. Des de la nostra plataforma, aquesta tornada a la feina us la proposem ben distreta, amb una entrevista amb en Ramon Riera, actual alcalde de Torrelavit i Diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona que ens explica com la marca “Barcelona és molt més” s’està desplegant pel territori, mostrant una vegada més, la gran diversitat paisatgística i cultural del nostre país. Quan les coses anaven sobre rodes, els catalans i catalanes viatjàvem a l’altra punta del món per a descobrir llocs increïbles i d’altres potser de més normals. Actualment, posar en valor els atractius que tenim a casa nostra és una opció molt més econòmica i alhora, molt vàlida. Per exemple, una visita enoturística als paisatges de vinya a la tardor del Penedès o a d’altres contrades catalanes és una excel·lent opció per aquests propers mesos. Per aquest motiu i veient que molts dels nostres lectors i lectores demandàveu una secció on des del nostre subjectiu criteri us mostréssim propostes i activitats, hem creat “el Club dels Recomanats” on a cada número, en format físic i digital, presentarem diversos establiments que tenen un saber fer o una singularitat mereixedora d’una visita. Hem començat amb la botiga “La Nina” de Torelló, un nou concepte de botiga de roba per a nens i nenes amb el denominador comú de la roba autòctona i de qualitat, per continuar amb les Gorges de la Fou,

considerades les més estretes del món. Acosteu-vos al Vallespir, a la Catalunya nord i deixeu-vos meravellar. Finalment, una visita al Celler Espelt de Vilajuïga (Alt Empordà) i a la saborosa Baiona (un embotit molt reconegut) que elaboren a Can Japot d’Olot completaran les nostres recomanacions per aquesta edició. Gaudiu molt de la tardor i no us oblideu d’una obligada cita de la que també fem esment en aquest número: la Fira Orígens, la segona edició d’aquesta fira agroalimentària de productes d’alta qualitat que se celebrarà a Olot els propers 9 i 10 de novembre. Bona tardor a tots i a totes!

Redacció:

Lluís Musach Anna Fontseca Anna Traveria Roger Fitó Alba Orra

Fotografia:

Joan Montero

Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot Publicitat:

Central d’Edicions 93 883 53 47 637 491 421

Director de continguts: Disseny i maquetació:

Anna Traveria

Tirada:

5.000 exemplars

Roger Fitó

Portal d’internet: www.vicolot.com

Roger Fitó i Lluís Musach Directors de Vicolot Costabrava Amb la col·laboració de:

Twitter:

@vicolot

Facebook:

Vicolot Magazine

Contacta amb nosaltres:

roger@vicolot.com

Dipòsit legal: B-46.129-2009 Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54 08552 Taradell Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421 gestio@projectem.cat És una idea original de Central d’Edicions.

MAGAZINE Barcelona és molt més

Ramon Riera, Diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona:

“Us recomano els paisatges tardorencs de la vinya del Penedès”

prop de Barcelona hi ha tot un món de possibilitats per a gaudir de l’oci, de la cultura i de la natura. Les tres marques turístiques de la província de Barcelona –Costa Barcelona, Paisatges de Barcelona i Pirineus de Barcelona— i els seus deu espais turístics inclouen mar i platges, paisatges d’interior, art i patrimoni cultural, gastronomia, així com la riquesa d’un important passat industrial o els beneficis de les aigües termals.

per tal d’entrevistar-nos amb en Ramon Riera, que apart de ser l’actual alcalde de Torrelavit (a l’alt Penedès) és el diputatdelegat de l’Àmbit de Turisme de la Diputació de Barcelona, dins de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local. Aquí us deixem amb les seves interessants respostes: Què és “Barcelona és molt més”?

Per tal d’assabentar-nos què es cou a darrera de la marca “Barcelona és molt més” , un projecte de la Diputació de Barcelona per tal de promoure, en matèria de turisme, el desenvolupament social i econòmic dels municipis de la província de Barcelona a través del sector turístic, hem viatjat fins la Delegació de Turisme, al recinte Maternitat de la ciutat comtal

Tot i que Barcelona, arreu del món és una marca arxiconeguda, el territori de l’entorn disposa d’una sèrie de comarques que afegeixen valor a aquesta Barcelona tan coneguda i posicionada i, per tant, pel territori és una oportunitat tenir una ciutat d’aquestes característiques tan a la vora. Dit això, podem dir que “Barcelona és molt

Un moment de l’entrevista entre Ramon Riera i Roger Fitó

més” és la marca turística de les comarques de Barcelona que promocionem des de la Diputació de Barcelona. Què hi fa en Ramon Riera i des de quan hi és present? Què és el que li agrada més de la seva feina? Sóc representant de l’Àmbit de turisme des del mes de febrer d’aquest any 2013 i en aquests moments, sóc el responsable.

Fitó

MAGAZINE Barcelona és molt més

Quan penses en Barcelona i en el turisme a Catalunya, et ve al cap el turisme de sol i platja i quan aprofundeixes dins del món del turisme, el veus com una indústria, com un motor més. Ara està més posicionat. Això fa que amb la crisi el turisme esdevingui una oportunitat. Dins de l’àrea de turisme identifiques perfectament que disposem d’un territori (les comarques de Bcn) que genera oferta turística i posicionen aquesta oferta els mercats emissors per captar clients i fer recerca i innovació per tal d’anar millorant l’oferta el posicionament. El que més m’agrada d’aquesta feina és la de descobrir racons a cada passa.

com poden ser Alemanya o França. Donem a conèixer especialment Costa de Barcelona, però les marques de Paisatges de Barcelona i la del Pirineu de Barcelona també les estem començant a promocionar. Pel què fa al mercat interior, es treballa conjuntament amb els consells comarcals que juguen un paper molt important al territori. En mercats molt més allunyats, ho promocionem mitjançant l’Agència Catalana de Turisme i Turisme de Barcelona com poden ser els mercats dels EUA, Àsia, o el turisme rus. El nostre objectiu és portar més turistes per crear llocs de treball i activitat econòmica al territori.

Onze comarques i tres marques turístiques amb molta diversitat cultural, i paisatgística. Com es promociona aquest territori?

D’on sorgeix aquest eslògan que ve a dir que no només és la ciutat de Barcelona la que és interessant?

Primer de tot, hem de dir que les tres marques turístiques són Costa de Barcelona, Catalunya Central i Pirineus, però que els hi hem posat els següents noms: Costa de Barcelona, Paisatges de Barcelona i Pirineus de Barcelona, ja que ens interessava que estiguin ben delimitades. Per promocionar el territori, treballem amb la Generalitat amb tot allò referent a promoció exterior, és a dir, abans t’he dit que teníem un laboratori: això significa saber quins turistes són els que vénen aquí, què demanen o què volen. Sabem quins són els mercats que tenen interès en nosaltres. Intentem promocionar aquests mercats en origen

Des de l’any 2010 estem promocionant el territori amb aquesta marca “Barcelona és molt més”. Aquí, fruit d’un replantejament, d’un pla estratègic i d’un pla de màrqueting es comença a marcar el full de ruta de promoció de les comarques de Barcelona, per endreçar el territori amb aquestes marques i promocionar-lo. Som relativament joves en comparació a altres marques de Catalunya però estem agafant molta força i això, acompanyat de la promoció que es fa de la marca, cada vegada ens anem consolidant més. Barcelona és una marca molt potent que permet promocionar les comarques del seu entorn.

European Balloon Festival d’Igualada

Camps de vinyes a Sant Llorenç d’Hortons

Parc Natural del Montseny, Vallès Oriental

MAGAZINE

El plaer de menjar al Pla de lâ&#x20AC;&#x2122;Estany

MAGAZINE Barcelona és molt més

Quines són les accions de promoció interna que feu en el territori? S’està treballant en el turisme rural i en l’hostaleria per tal de consolidar la marca. Quan nosaltres anem a aquestes fires grans, siguin nacionals o internacionals, anem de bracet de l’Agència Catalana de Turisme i hi tenim un estand, on a través dels Consells Comarcals, intentem que hi hagi una representativitat d’allò que aquests territoris poden oferir. La manera que tenim de treballar és col·laborant molt estretament amb els Consells Comarcals i els sectors empresarials. Per exemple, als alemanys els agrada molt l’enoturisme. En aquestes fires, ens solen acompanyar empresaris o gremis que tenen aquests mercats com a punts d’interès. Ara que ve la tardor, quina campanya és la que teniu en marxa? Tenim en marxa una campanya institucional. S’està rodant un programa per la Tv d’uns 10 minuts presentat per en Llucià Ferrer. Però la més important serà la campanya de tardor a TV3, i a diferents emissores de ràdio. Sota el nom de “Barcelona és molt més” presentarem la diversitat paisatgística i cultural d’aquestes onze comarques: ens orientem a l’interior durant aquesta temporada de tardor. El turisme de proximitat està triomfant gràcies a la crisi o s’ha posat de

Vista parcial del Pedraforca (Berguedà)

moda perquè hem posat en valor moltes coses que abans en passaven desapercebudes? Crec que els catalans sempre hem anat a voltar món i no coneixíem allò que tenim al costat de casa. Crec que en moments en els que no hi ha hagut necessitat, els mateixos pobles anaven tirant i el turisme era com aquelles assignatures que quedaven pendents. Ara, dins del context de promoció econòmica, tothom es belluga i cada poble intenta mostrar els seus atractius. Aquí, és quan t’adones que malgrat la crisi, el turisme té una dinàmica que està aguantant relativament bé el temporal. Per exemple, és positiu

quan escoltem que el número d’aturats ha disminuït i que el turisme ha estat una part implicada. És moment de posar en valor les coses bones que tenim i que són moltes. Per exemple, tenim a Terrassa amb la Masia Freixa, que és una joia modernista o el Museu de la Ciència o les esglésies de Sant Pere. I molts altres atractius molt ben presentats. O també tenim l’exemple de Badalona, amb el Museu romà. Tenim elements a molts llocs de la província que fins ara no els hi donàvem el potencial que tenen i ara sí que l’estem posant en valor. Quina és la posició d’una comarca com Osona, al centre de Catalunya, respecte a la marca Barcelona?

MAGAZINE Barcelona és molt més

Quin és l’objectiu de la Diputació de Barcelona en quant al sector turístic? Disposem d’un pla de màrqueting que hem d’anar implementant. Ara estem fent l’enlairament i cal agafar una velocitat de creuer. Penso que estem ben col·locats i que estem desenvolupant aquest pla de màrqueting. Un dels objectius principals és incrementar el número de visitants i el seu impacte econòmic. L’objectiu és tenir un turisme de qualitat que generi riquesa i llocs de treball. Què ens proposes per aquesta tardor? Per aquesta tardor, tot l’Eix Vic-Olot té uns atractius molt especials a la tardor: les fagedes del Collsacabra i la gastronomia a l’entorn de la Catalunya interior són propostes molt sucoses per aquesta època que vindrà ara. Què els diries als habitants de les altres comarques de la revista perquè s’atansessin a descobrir llocs de les comarques de Barcelona i que no hi estan massa acostumats?

Parador de Cardona

Som un destí d’un dia? Penso que Osona ha estat una de les comarques pioneres en temes de turisme rural, i que s’ha anat mantenint. Però crec que té molt potencial el turisme religiós, les pintures de Sert i sobretot perquè té una oferta gastronòmica molt atractiva amb cuiners de molt renom. De potencial n’hi ha, ara ens l’hem de creure i treballar en conseqüència. Fer les coses bé ens ajudarà a consolidar-nos i aquest fet ens anirà aportant més visitants. La crisi ens empeny a sumar des de les administracions i a sumar entre privats per fer-nos més forts. En el cas del turisme, ens col·loca amb un pes rellevant dins de l’economia. Caves Codorniu, Penedès

Sovint som massa proclius a mirar les coses de fora i som desconeixedors de moltes coses boniques que tenim a prop. Els recomanaria que es desplacin al Penedès i gaudeixin d’una experiència d’enoturisme i que visitin un celler o bé que visitin el Museu de la Pell d’Igualada i que provin els cigrons de l’Alta Anoia o donin un passeig pel paisatge de vinya que dóna uns tons molt bonics en aquesta època que ve ara. En només una horeta des d’Osona i uns noranta minuts des de la Garrotxa es plantaran al Penedès. Tenim un món per descobrir a casa nostra. Roger Fitó Redacció

MAGAZINE Salut!

Salut!

a producció ecològica és radicalment contrària a l’ús de plantes transgèniques, com tots sabeu. Però sovint, quan ens pregunten perquè, la gent dubta sobre com justificar aquesta actitud. ¿Quines son les raons que ens porten a no voler treballar amb plantes transgèniques en producció ecològica?. En primer lloc, potser el més important és entendre què és una planta transgènica. Una planta genèticament modificada és una planta en la que l’home n’ha modificat el patrimoni genètic. És una planta en la que l’home hi ha introduït un o diversos gens. Per acabar d’entendre-ho, un gen és una seqüència d’ADN que, al “llegir-lo”, la planta l’utilitza per sintetitzar una proteïna, un enzim o altres elements necessaris. Tots tenim ADN, i en tots nosaltres el nostre ADN serveix per fabricar elements necessaris per viure. Per tant, el que fem és introduir en les plantes un gen que no tenien, amb la intenció que el que aquest gen ens diu, les protegeixi o les faci més fortes, o més productives, o millors pels nostres camps. Així doncs, l’home introdueix en la informació genètica de la planta un gen que pot venir d’un bacteri, o d’un fong … i que ha de servir pels objectius que hem esmentat. Els genetistes sempre diuen

que la modificació genètica és un element natural de l’evolució, i que les plantes també es modifiquen genèticament (son el que en diem mutacions) per fer-se més “valentes”. El que fa l’home, sempre segons els genetistes, és eliminar l’atzar en la modificació genètica i orientar-la cap a uns objectius concrets. El gran problema està en la simplificació del procés. Un 95% de la informació de l’ADN no expressa cap caràcter, és el que en diem “ADN escombraries”. Aquest ADN es troba al voltant dels “gens” i els acompanya. Els darrers estudis estan demostrant la importància d’aquest ADN, que es creia que no servia per res. Resulta que ajuda a que la lectura que es fa dels “gens” sigui la correcta, i evitar resultats negatius en la seva expressió. Però és clar, l’ADN escombraries d’un blat de moro no té res a veure amb el d’un bacteri o d’una mosca. I el que fem és afegir al blat de moro un gen, sense que res no l’acompanyi. ¿Fins a quin punt estem segurs que el que farà la planta serà interpretar el gen correctament, o fins a quin punt estem segurs que no donarà lloc a aspectes nocius per la salut nostra o dels animals que mengin la planta transgènica? Aquest és el dubte que subsisteix, per criteris de prudència. Tot i això, pel que fa a les plantes transgèniques cal fer estudis de toxicitat seguint els criteris dels organismes responsables (la FDA als Estats Units, per exemple). Però ¿Qui fa aquests estudis? Les mateixes empreses que produeixen les plantes transgèniques. Els resultats son sempre bons. Les plantes genèticament modificades, segons els seus fabricants, no tenen cap efecte tòxic o nociu per la

salut humana. Malgrat tot, des de ja fa anys estan apareixent revisions dels treballs toxicològics que estan posant en evidència els riscos sanitaris de les plantes transgèniques. Cada vegada més, podem trobar per internet treballs sobre toxicitat de les plantes OGM, així com dels efectes mediambientals que poden tenir sobre les plantes autòctones. I, finalment, alguns estudis productius han posat en evidència també que els avantatges productius de les plantes transgèniques son al menys discutibles. S’han donat casos de produccions millorades amb plantes autòctones en zones en que les condicions climàtiques, del sòl i dels riscos de plagues estaven controlades. La producció ecològica preconitza l’ús de varietats autòctones de plantes adaptades al medi, sense manipulacions genètiques. Aquestes plantes ens oferiran les millors produccions, un any rere l’altra. Sense grans explosions productives, però mantenint el ritme amb el pas del temps, perquè es troben com a casa i estan adaptades al sòl i al clima on les conreem. No volem plantes transgèniques perquè: · No estem segurs que siguin sanes. · No estan adaptades al territori. · Ens lliguen econòmicament a grans multinacionals, oligopolis sense cap relació amb el territori. · Competeixen amb les plantes autòctones, posant en perill la seva supervivència. Fins la propera columna. Ecogarrotxa Joan Bassets

MAGAZINE

Les coves del Toll: un recorregut per la prehistòria

i fem un tomb per algun dels 10 pobles que conformen el Moianès, ens adonem que estem en una zona de gran valor turístic i paisatgístic on, a través de projectes com l’ecomuseu ho ensenyen i expliquen al món. Però sens dubte, el seu millor ambaixador són les Coves prehistòriques del Toll a Moià, amb uns 1148 metres de profunditat, essent a tall europeu un de les més riques en fauna del quaternari, durant la glaciació würm. Una sèrie de troballes que ens transporten al l’EPIPALEOLÍTIC, al NEOLÍTIC i a l’EDAT DE BRONZE donen fe de la presència dels nostres avantpassats. En aquesta cova, que es divideix en dues galeries, una troballa emblemàtica és la de l’ individu masculí i robust, no gaire alt i branquimorf, de tipus alpí, del qual s’ha trobat l’enterrament i que s’acompanya d’un fermall metàl·lic d’origen centreuropeu. Cada any rep milers de visitants que procedeixen de diferents contrades. A part de particulars, es nota molt la presència agraïda d’escolars que aprofiten per fer-hi activitats relacionades amb la història i, en concret, de l’època que ens evoca les Coves i també de grups de perfils molt variats, tots amb l’objectiu de conèixer una miqueta més la nostra història. No deixeu d’entrar a la botiga online, perquè donar-hi una volta, és fer un recorregut per les coves i una bona manera de marxar cap a casa amb un bon record.

www.covesdeltoll.com www.consorcidelmoianes.cat/ca/turisme

MAGAZINE Sabies que...?

Sabies que…? El ratpenat més gran d’Europa caça a l’Estany de Banyoles i dorm a la Fageda d’en Jordà Doncs sí. L’única colònia d’aquesta espècie a Catalunya, en perill d’extinció, es troba al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els únics exemplars de ratpenat gran a Catalunya es troben a la Fageda d’en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena. Es van descobrir l’any 2005 però queden encara moltes incògnites sobre el seu hàbitat. Les últimes dades recollides han estat una sorpresa, ja que fins ara es creia que la zona d’influència es limitava a la Garrotxa. S’ha comprovat, però, que no només es mouen per aquesta comarca sinó que arriben fins al Pla de l’Estany i en alguns casos a tocar del Gironès a la recerca de menjar.

MAGAZINE Sabies que...?

Concretament, han vist com baixen a l’Estany de Banyoles i rodalies per caçar. El cap de l’àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon, explica que són animals que necessiten molt d’aliment, com poden ser insectes, papallones nocturnes o fins i tot ocells. Camprodon assegura que, tot i la fama d’aquest animal, vinculat al món de la bruixeria i els vampirs, és totalment inofensiu. A més, són beneficiosos tant pels boscos com per a l’agricultura. El ratpenat gran és una espècie que pertany a la família dels nòctuls i només habita als boscos. Es refugien en forats que fan de forma natural als arbres, i poden arribar a fer 50 centímetres amb les ales esteses. El projecte que permet l’estudi d’aquests ratpenats s’anomena Biosilva i compta amb el finançament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient i la col·laboració del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Fins ara, només s’ha detectat una altra concentració d’aquesta espècie al sud de l’estat espanyol, concretament al Parc Natural de Doñana. Font: Ràdio Banyoles.

MAGAZINE

“Amb xocolata... o sense?”

MAGAZINE

Restaurant “La Via”: una parada obligatòria a la Vall d’en Bas

Restaurant “La Via”: una parada obligatòria a la Vall d’en Bas Joan Sala i Mireia Jaime, els dos emprenedors

a Mireia Jaime i en Joan Sala són una parella garrotxina emprenedora que ha anat a “espetegar” a la Vall d’en Bas per treballar d’allò que els agrada: el món de la restauració. Des del mes de juny de l’any 2010, gestionen el Restaurant “la Via”, del que en aquest reportatge en descobrirem tot allò que ens ofereix. Tot i que la seva història a en Bas ja comença anteriorment quan portaven el bar del poble, l’Ajuntament els proposà un canvi d’ubicació si s’ocupaven de tot: de la construcció del local, de la decoració i de l’estil del restaurant. I així fou com “la Via” feia les primeres passes en un edifici de nova construcció annexat a les piscines del poble i a tocar de la Via Verda. Des d’un primer moment, el restaurant ha adoptat un estil modern en la decoració, fugint segons els propietaris “de la majoria de restaurants de per aquí al voltant, que solen ser masies de pedra”. Així doncs, hi trobarem uns espais oberts amb una combinació de colors molt acollidora i dues terrasses amb una excel·lent ubicació per provar els seu gran assortit d’entrepans, alguns de molt reconeguts i apreciats pels clients.

Si definíssim el seu estil de cuina, podríem dir que és una cuina de temporada i, per exemple, ara que ve la tardor, s’hi podran provar una gran varietat de risottos, del que en Joan, el cuiner, ens recomana el que es fa amb “trompetes de la mort”. Tot i que els dies feiners ofereixen un menú de tres plats, quan arriba el cap de setmana el menú té quatre plats i ja són plats més elaborats. Tal com explica la Mireia “durant el cap de setmana es pot trobar suprema de lluç o carpaccio de senglar, una especialitat que té molta sortida”. El menú de cap de setmana el podreu tastar els dissabtes i els diumenges al migdia, mentre que els vespres podreu menjar a la carta.

Els capuccinos, una de les seves especialitats

ors

MAGAZINE

Restaurant “La Via”: una parada obligatòria a la Vall d’en Bas

RELACIÓ QUALITAT-PREU IMMILLORABLE: Actualment, sortir a menjar a fora és per a moltes famílies, un luxe. No passa així al restaurant “la Via” ja que es pot menjar a la carta per un preu mitjà d’entre 15 i 20 euros per persona i el menú de cap de setmana té un preu de 13,50 euros. En Joan Sala explica que “volem que la gent estigui contenta amb les racions que posem als plats i amb els nostres preus, que són molt ajustats per la qualitat que oferim”.

MENÚS DE TEMPORADA I DE CAP DE SETMANA: Mentre anem parlant, la Mireia m’explica un exemple de menú de cap de setmana. “Podríem començar amb una amanida Madagascar, que porta pinyons, panses, bacon i mel, enciam i ceba cruixent i continuaríem amb una pasta fresca, com podrien ser els raviolis de carbassa farcits de carbassa o de botifarra negra. De segons plats, podríem fer una peça de tonyina fresca amb ceba caramel·litzada”. Com podeu anar veient, tot conflueix amb un menú molt atractiu. Continuem parlant dels plats de temporada i la Mireia destaca els rovellons a la brasa, l’amanida de fredolics, la sopa de bolets frescos o l’anteriorment comentat risotto amb trompetes de la mort. De segon i ara que va l’època de les castanyes, conill amb castanyes, creps amb crema de castanyes o bé calamars amb castanyes i moniatos són algunes de les especialitats que podreu trobar si us acosteu a “la Via” de la Vall d’en Bas.

UNA CLIENTELA VARIADA: Olotins i osonencs Quan els pregunto per la seva clientela, afirmen que és molt variada. En Joan explica que “la majoria dels nostres clients són d’Olot però comencen a venir molts d’Osona, sobretot de Torelló i de Manlleu, i cada vegada més, gent de Vic”. Afirmen que el túnel de Bracons ha obert noves relacions comercials i socials entre osonencs i garrotxins i que ha impulsat els negocis a les dues bandes del túnel. La Mireia conclou dient que “la gent d’Osona aprofita molt bé els paisatges de la Garrotxa i els agrada conèixer coses noves, mentre que a la gent d’Olot els agrada més quedar-se per la comarca, però també són molt de sortir a menjar a fora”.

MAGAZINE

Restaurant “La Via”: una parada obligatòria a la Vall d’en Bas

UN LLOC PER APRECIAR LA CARN: A “la Via” hi podem trobar carn de kobe, que és una vedella que l’alimenten amb muesli i cervesa i amb fil musical a les granges perquè els animals no s’estressin. A partir de la tardor, ja es pot degustar aquest tipus de carn, tot i que també podreu provar peces de carn d’una mitjana de 700 grams com una de les seves especialitats, el “Xuletón” de Galícia o provar el bou finlandès un plat altament recomanable pels amants del vacú.

DINS DEL RECORREGUT DE LA VIA VERDA: El fet d’estar dins del recorregut de la Via Verda que va d’Olot a Sant Feliu de Guíxols i ser dels primers trams també els ha beneficiat. Aquest emplaçament privilegiat atreu a ciclistes i passejants que de mica en mica es poden convertir en clients. Tal com explica la Mireia “els ciclistes vénen amb bicicletes molt bones i els agrada vigilar-les mentre esmorzen o dinen i nosaltres els donem la possibilitat que estiguin molt còmodes a la nostra terrassa, amb la bicicleta al costat”. “La Via”, en el tram de la via verda d’Olot a Sant Feliu de Guíxols

PER QUÈ ESCOLLIR LA VIA? Si en Joan i la Mireia haguessin de recomanar el seu restaurant us dirien que si proveu “la Via” menjareu bé i bé de preu, que estareu al cor de la Vall d’en Bas, lloc on s’originen moltes excursions interessants i que l’ambient i el local us agradaran molt. I no aniran desencaminats. Ells ho han creat amb estima i aquestes són les sensacions que el seu local transmet. T’ho recomana Vicolot-CostaBrava! Roger Fitó Redacció

ols

MAGAZINE Protocol

Els jerseis de coll de pic El jersei de coll de pic és un clàssic de la roba de punt. Un tipus de peça que no pot faltar al fons d’armari. Aquest jersei Mateu Batallé es pot portar amb jaquetes més informals i d’esport. El tipus de coll et donarà la sensació d’altura i serietat. Depenent del Consultor en Imatge que vulguis transmetre s’escollirà un color o un altre. Els més i Protocol adequats i que et recomano són els de color negre, blau i @MateuBatallé gris. El jerseis de punt són ideals per combatre el fred però, a la vegada, tenir estil. er anar-nos preparant per quan arribi el fred, una de les peces importants per tenir a l’armari són els Bernhard Roetzel explica, en una de les seves publicacions, jerseis. N’hi ha de diferents tipus; prims, gruixuts, que a mitjans del segle XIX, per un home anglès no era de llana, de punt, jerseis de coll alt, imprescindibles comú que vestís una peça de punt perquè aleshores només quan fa molt fred. En canvi, el jersei de coll tipus polo, és utilitzaven aquest tipus de teixit la gent més humil. Era un bon substitut per la camisa polo a l’hivern. N’hi ha de resistent i barat. Ha estat al pas del temps que ha fet que diferents tipus de coll, per exemple, el jersei de coll rodó, el la gent més adinerada els comencés a utilitzar alhora de coll de caixa, el coll de barco, i el jersei de coll de pic. practicar algun esport quan va canviar els tributs d’aquests

tipus de teixit.

MAGAZINE Protocol

Hi ha un ventall de possibilitats i creacions de jerseis de coll de pic, també per a dones: llisos, de ratlles, dibuixos, quadres... Si els saps combinar bé, depenent del color que triïs i el color dels pantalons, pots exhibir seguretat i elegància. El jersei de coll de pic té la particularitat de que deixa entreveure part de l’escot i té un efecte d’allargament. És aconsellable per a les persones que tenen més pit , però, un coll curt o ample. Alhora d’adquirir un jersei, a banda d’observar els colors, serà important saber quin és el tipus de coll que ens pot quedar millor a cadascú de nosaltres. Si tens l’oportunitat de provar diferents tipus de coll en un jersei, veuràs que algun ressalten molt més el teu atractiu que altres. Serà el jersei de coll de pic? Que gaudeixis de la roba.

MAGAZINE

La Fogaina: pa artesà i ecològic de la Garrotxa

Entre la seva gamma de productes podem destacar els següents: - Pa de pagès: és un pa rodó fet amb farina blanca ecològica, amb massa mare i una mica de llevat. És el pa de tota la vida però amb molt caràcter i molt gustós. És ideal per fer un pa amb tomàquet amb embotits autòctons. D’aquest pa, diuen que els ha costat aconseguir la recepta perfecta, però que ara és un dels que més sortida té i dels que més agrada.

La Fogaina: pa artesà i ecològic de la Garrotxa”

l Mas la Plana, una masia enmig de camps de blat de moro i situada al cor de la Vall d’en Bas, acull des de fa un parell d’anys a l’Emma Rodríguez i l’Àngel Zamora, dues persones emprenedores que gestionen “la Fogaina”, una fleca artesana, ecològica i familiar que treballa artesanalment amb farines de molí de pedra i elaborant la seva pròpia massa mare, tal com s’havia fet el pa tota la vida. Després d’uns inicis complicats, en què la parella lluitava per viure en un entorn natural i en el qual vivia de la venda de verdures del seu hort, van començar a vendre alguns pans elaborats per ells mateixos a una parada del Rengle, a Olot. De tot això, fa només dos anys i l’Àngel va començar a formar-se i a interessarse cada vegada més per convertir-se en un artesà del pa. Ell mateix confessa: “em vaig anar motivant fins a convertir-me en

un autèntic apassionat del món del pa”. L’Emma veia com “ell avançava i començàvem a vendre més pans. Això sí, tots fets al forn de casa!”. Al veure que els seus productes agradaven molt, els de Mas Franch els van deixar un forn de llenya, amb el que ja podien fer uns 30 pans a la setmana. Però expliquen que tot va canviar quan viatgen a França i coneixen a l’Stéphane, un forner artesà que tenia un forn de quatre metres i que en només dos dies de venda a la setmana, se li acabava tot el pa. “Aquí és quan fem un clic i sorgeix la idea de muntar la Fogaina”, diu l’Àngel.

PANS FETS AMB MOLTA ESTIMA: El mes de maig de 2013, “la Fogaina” obre les portes a la part de sota d’un paller al costat de la Masia: “un lloc ideal per venir a buscar el pa a peu o en bicicleta”.

- La Soca: es tracta d’un pa semi-integral de motlle amb cereals i llavors. Diuen que és un dels millors per a fer torrades contundents i acompanyar qualsevol menjar. Pa de llarga fermentació, el podríem considerar un multicereals, fet amb una farina de molí de pedra i de primera qualitat (blat del cor, xeixa, Montcada...). Tot això fa un pa d’allò més gustós i baix en gluten. - El Croscat: és un panet rodó d’espelta amb llavors de gira-sol. És un pa fet amb només farina semi-integral d’espelta molta amb molí de pedra. Està fet amb massa mare. -Pa de coca: aquesta varietat és excel·lent per fer unes torrades amb tomàquet difícils de superar. Està cuit amb flama directa. - Coca de forner: es tracta d’una coca d’oli d’oliva, sucre i anís. Molt alveolada, tendra i caramel·litzada a toc de foc. Un plaer pels cinc sentits. - Brot negre: és un pa de segle de motlle petit. Està fet amb 100% de sègol integral i és molt aromàtic. La massa d’aquest pa porta també sègol en gra. Es pot combinar amb aliments de gustos forts i contrastats. Però si ets un amant del segle, diuen que te’l menjaràs sol!

MAGAZINE

La Fogaina: pa artesà i ecològic de la Garrotxa

A part d’aquests pans, a la Fogaina també fan magdalenes d’espelta i galetes de sègol o alguns dies, com els dimecres, fan el “Tinosell”, un pa que porta panses, nous i albercoc. L’Àngel i l’Emma expliquen que la conservació dels seus pans “és tan bona perquè no porten additius ni millorants” i que si es conserven bé “poden aguantar cinc o sis dies embolicats en roba”.

ON PODEM TROBAR ELS SEUS PANS? Si voleu provar els pans de “la Fogaina” podeu arribar-vos al Mas la Plana del Mallol els dimecres, els divendres i els dissabtes al matí de dos quarts de deu a les dues, que tenen la fleca oberta i trobareu tot allò que han fet per aquell dia, i també els divendres a la tarda. També es pot fer com fan molts dels seus clients, que és encarregar el pa per telèfon o bé per correu electrònic. Tot i que s’han donat a conèixer pel boca-orella i diuen que el seu creixement ha estat a “petita escala”, explica l’Emma que “els dies que fem pa és quan sortim a repartir” i tenen com a punts de venda la botiga de queviures de Can Central, a les Preses i Ca la Mariona d’Olot els divendres. Als dos establiments hi podreu trobar alguns dels productes que més triomfen com el pa de pagès i el Croscat (el pa d’espelta). Segons l’Àngel, “una de les coses que més il·lusió ens fa és la gent que ve caminant o en bicicleta a comprar-nos els nostres pans”. A part, les cases de segona residència són un dels principals clients els caps de setmana.

EL SEU FET DIFERENCIAL: Quan parlem de coses autèntiques i artesanals sempre ens preguntem quin valor afegit tenen. Des de “la Fogaina” tenen clar que la seva diferència rau en la farina, però sobretot, en el tipus de molí. L’Àngel explica que “el que fa el molí de pedra és triturar tot el gra i tot i que passa per un sedàs, es conserven totes les propietats nutritives del cereal. Això és la base i llavors, és molt important el fet de treballar amb massa mare”.

ELS CURSOS DE FORMACIÓ FETS A LA FOGAINA: La idea inicial de la Fogaina és que no només fos una fleca, sinó que fos un espai de divulgació del món del pa. Amb aquest objectiu l’Emma i l’Àngel van organitzar una sèrie de cursos intensius en els que forners de la talla d’Iban Yarza o Tonatiuh Cortés van mostrar diferents tècniques de fer pa com el curs de “Pa bàsic amb massa mare” o el “Viva el centeno”. L’Àngel afirma que aquests cursos “permeten crear un vincle d’afinitat entre moltes persones per compartir experiències i això ajuda al creixement personal i en el fet de millorar l’elaboració artesana”. I fins aquí aquesta història repleta d’esforç, de sacrifici i de passió per les coses ben fetes: una història de dues persones joves que s’autogestionen una fleca artesanal entre els paisatges de la terra aspra i és que com diu bé la seva filosofia “no es tracta de produir per produir, sinó de respectar l’ofici”.

661380955 - 639264863 fornlafogaina@gmail.com fornlafogaina.blogspot.com.es

Roger Fitó Redacció

MAGAZINE Fira Orígens

Fira Orígens: 9 i 10 de novembre

a Fira Orígens és un esdeveniment enogastronòmic que tindrà lloc els dies 9 i 10 de novembre a Olot i on els productors i els productes agroalimentaris de qualitat en seran els principals protagonistes. Aquest 2013 es celebra la segona edició, després d’un gran èxit de públic i de participació de productors de l’any 2012, motiu pel qual la fira d’enguany creixerà en espai i novetats. La Fira estarà formada per una acurada selecció de productes i productors de qualitat certificada. L’entrada tindrà un cost de 5€ i inclourà 5 tiquets de degustació de productes que ofereixen els expositors.

A Orígens, el visitant podrà: Aprendre a les sessions de cuina en directe que faran reconeguts cuiners. Tastar els millors productes de proximitat que oferiran els expositors. Comprar directament al productor.

La Fira Agroalimentària de Productes de Qualitat està pensada per als amants de la gastronomia i els bons productes, aquells que prioritzen els productes locals, que compren guiats per certificacions de qualitat i que prefereixen la compra de productes amb qualitats dietètiques i saludables. Durant els dies 9 i 10 de novembre, els visitants hi trobaran diverses activitats, amb reconeguts cuiners i productors al capdavant. Hi haurà tres espais: Aula de Cuina: Demostracions de cuina de la mà de reconeguts professionals. Aula de Tast: Espai reservat per a les activitats dels expositors. S’hi faran tastos i maridatges dels productes amb distintius de qualitat presents a la fira. Aula dels Nens: Espai on els més petits podran gaudir d’activitats pedagògiques sobre els aliments amb certificacions de qualitat. Preu: 2€. A la ciutat: Un cop més, Orígens també es viurà a la ciutat, amb l’organització d’un seguit d’activitats paral·leles.

PROMOU:

LLOC

Institut Municipal de Promoció de la Ciutat (Olot)

Recinte Firal d’Olot Carrer Madrid, 2 Coordenades UTM: X 457058 Y 4669441

C/ Tomàs de Lorenzana, 15 17800 Olot (Girona) T. 972 260 152 judit.reixach@olot.cat

ORGANITZA: Pep Palau, von Arend & Associats Ctra. De Sant Hipòlit a Manlleu, s/n 08560 Manlleu (Barcelona) T 93 883 30 45 info@produccionsgastronomiques.com

COL.LABORA: Incatis T. 972 213 234 info@incatis.cat

HORARIS 9 i 10 de novembre, de 10:00h a 20:00h

MAGAZINE Cuina: el cafè

per convèncer el pare de la noia, que com és natural s’oposava a la relació entre ells dos, o una altra que ens parla del profeta Mahoma, a qui Alà, mitjançant l’arcàngel Gabriel li va portar el cafè per refer-lo i animar-lo.

El Cafè

i ha tres productes gastronòmics que es van introduir gairebé simultàniament en la cultura occidental: el cafè, el te i el cacau. Tots tres han passat a formar part de la nostra vida quotidiana i ara seria difícil imaginar un món sense cafè, ni te ni xocolata. Però potser dels tres, el més estès i el més consumir és el cafè, fins i tot hem creat establiments amb el seu nom per poder gaudir-ne i reunir-nos al voltant d’una tassa d’aquest beuratge. El cafè el prenem a totes hores i ens convida a la reunió, a la complicitat i a la tertúlia, de tal manera que en els darrers segles,

moltes obres d’art, de la literatura i de la música juntament amb grans decisions socials i polítiques han estat concebudes en aquests espais anomenats cafès. Establiments com el cafè Gijón de Madrid, el cafè Central de Viena, el cafè Slavia de Praga o a Barcelona els Quatre Gats, són només una petita mostra dels molts cèlebres establiments on s’ha escrit una part de la nostra història. Hi ha moltes llegendes sobre els orígens del cafè, com la història d’amor entre un jove i una princesa, en la que el jove descobreix el cafè i li serveix com a regal

El que sí sabem del cert és que s’han trobat llavors de cafè de l’any 800 a. d.C. i sembla ser que l’origen d’aquesta planta es pot situar a Abisinia, en la zona on avui dia hi trobem Etiopia. El procediment de torrar les llavors no se sap quan, ni on, va començar, ja que en un principi sembla que es menjaven les llavors madures o es trituraven i se’n feia una pasta que era molt nutritiva. Segurament algú atret per la olor de llavors cremant-se accidentalment, devia començar a provar de coure-les o torrar-les i buscar altres maneres de “cuinar” aquestes granes tant energètiques. El seu consum va anar creixent de mica en mica, al voltant de l’any 1100 van començar a aparèixer les primeres plantacions a la península aràbiga, i lentament es va anar creant un comerç basat en el monopoli que prohibia la venda de qualsevol llavor de cafè prèviament torrada. Però malgrat tot, el seu consum va ser perseguit en diverses ocasions a Aràbia mateix i a Constantinopla, entre altres llocs. De totes maneres el cafè torrat es va anar escampant cap a Àfrica, Àsia i arribant a Europa a través del port de Venècia el segle XVI.

MAGAZINE Cuina: el cafè

En un principi, a Europa, el cafè va ser considerat una beguda pecaminosa i herètica que provenia de Satanàs, hi va haver molts intents de prohibir-la però el papa Climent VII va tastar el beuratge i el va trobar tant bo que va decidir que seria injust deixar una beguda tant bona només per al infidels, així que va beneir l’aigua amb que es feia el cafè i, el va batejar i el va convertir en una beguda totalment cristiana. Amb els anys van sortir d’Aràbia les primeres llavors sense torrar i l’any 1706 la planta del cafè va arribar al jardí botànic d’Amsterdam, provinent de Ceilan on els holandesos ja el cultivaven. D’allà va passar als altres països d’Europa entre ells França que, després de molts intents, va aconseguir portar la planta a Amèrica l’any 1723. Això ho va aconseguir un jove capità de la marina anomenat Gabriel de Clieu, que després de passar per moltes aventures, i compartint amb la planta la seva mínima ració d’aigua durant la travessia, va aconseguir plantar-la i fer-la créixer en la seva finca de la Martinica. En pocs anys, a partir de la planta d’en Gabriel de Clieu, el cultiu del cafè es va anar escampant per tot el Carib i la resta d’Amèrica convertint-se cap el 1800 en un negoci important dins el comerç mundial.

Pep Sala

MAGAZINE Els recomanats

El club dels recomanats

“Per a pares estalviadors”

La segona mà arriba a Torelló (Osona) amb La Nina, una botiga destinada als més menuts, i pensada per a pares estalviadors. Es tracta d’un nou concepte de botiga per a nens i nenes d’entre 0 i 5 anys: és un Outlet, segona mà en roba i puericultura i objectes per a regal fets a Catalunya. El més peculiar és la venda de segona mà de qualitat, on el client porta la roba que ja no fa servir per canviar-la a la mateixa botiga. A més, els preus de la roba són d’allò més assequibles amb preus que van des dels pantalons per 4 euros a abrics per 12 euros. També hi podreu trobar marques de reconeguda qualitat com Mosquito en Alaska o Yporqué, les dues rebaixades a meitat de preu. Es tracta de marques que prioritzen la creativitat i l’estimulació dels sentits del nen amb sons, textures i dissenys interactius. Els clients també poden contribuir a potenciar el comerç de proximitat comprant a la secció “fet a casa” on s’hi poden trobar productes d’artesans catalans d’alta qualitat i creativitat, com pot ser Punts Suspensius, Peluc, Mieta confeccions, Inventari de colors, etc.

T’ho recomana

La Nina (C/ Sant Feliu, 29, al casc antic, al costat de l’església i l’ajuntament de Torelló). www.facebook.com/botigalanina info@botigalanina.com

MAGAZINE Els recomanats

“Les gorges mes estretes del mon” Per tal de fer-les visitables s’hi ha construït una passera metàl·lica que permet fer tot aquest espectacular recorregut. Se les defineix com “les gorges més estretes del món” . És una excursió única per a tota la família doncs quedareu meravellats dels colors blaus, grisos i verds que adopten les roques i la vegetació en combinació amb l’aigua. L’entrada d’adult costa 9,50 €, mentre que la dels nens costa 5,50 €. També es fan tarifes especials per a grups a 7,50 € per persona.

www.tourisme-haut-vallespir.com/ Telèfon Senyor COLL: 33 (0)4 68 39 16 21 33 (0)4 68 39 11 99 A dos quilòmetres del centre d’Arles, al Vallespir (Catalunya Nord) trobem les Gorges de la Fou, un atractiu turístic de primer ordre degut a l’espectacularitat dels seus paisatges. Aquest estret pas, obert per l’aigua a la roca calcària té una longitud de gairebé dos quilòmetres amb una profunditat de 150 metres i una separació entre les roques que sovint no passa del metre.

T’ho recomana

MAGAZINE Els recomanats

“Un recorregut audiovisual per coneixer el mon del vi” Coll de Roses és una finca vitivinícola situada a Roses, entre la plana de l’Empordà i la serra de l’Albera, presidida per una imponent casa de caràcter senyorial que, des de fa segles, aguaita les vinyes que la rodegen. Precisament en aquesta casa és on s’ha instal·lat el Wine Family Museum, un recorregut audiovisual que permet copsar de manera amena i poètica, però a la vegada amb profunditat i rigor, el procés d’elaboració del vi. A través de diverses sales i mitjançant els cinc sentits es pot veure com, del seu estat més primigeni a la vinya, el vi passa pel celler i les barriques fins arribar a la taula. La visita acaba a l’antic trull d’oli de la casa, en el qual s’exposa la importància de l’olivera i l’oli a la zona i, seguidament es pot passar a fer un tast dels vins de Coll de Roses. Als baixos de la casa pairal, ocupant part de l’antic celler, hi ha una sala on es fan exposicions temporals relacionades tant amb el món del vi com amb l’Empordà. L’entrada a la sala és gratuïta. Carretera de les Arenes, 89 – 17480 ROSES (Girona) Obre cada dia de la setmana. Horaris: Del 16 de setembre al 14 de juny: De dilluns a dissabte de 10 a 18 h. Diumenges i festius: de 10 a 14 h. Del 15 de juny al 15 de setembre i durant la Setmana Santa: Obert cada dia d’11 a 14 h i de 17 a 21 h. www.vinscollderoses.com – info@collderoses.es - 972 256 465

A més es poden realitzar altres tipus de visites més especialitzades que es poden consultar al seu web.

T’ho recomana

MAGAZINE Els recomanats

“La baiona mes apreciada pels amants dels bons embotits” T’ho recomana La baiona és una peça de cap de llom de porc embotida amb tripa natural i que té un temps de curació de dotze setmanes. Aquesta és l’explicació que li donen els de Can Japot, una afamada carnisseria d’Olot a un dels seus productes estrella.

Can Japot, una empresa familiar garrotxina que data de l’any 1852 es dedica a l’elaboració artesana de productes derivats de la carn i concretament, dels embotits, dels que en són uns autèntics mestres. Disposen de dos establiments de venda directa al públic, tots dos situats també en el mateix nucli urbà d’Olot, on a més dels productes d’elaboració pròpia, també disposa de diferents varietats de carn. Però si entreu per la porta d’alguns d’aquests establiments, no us oblideu de marxar amb una baiona sota el braç!

C/ Sant Esteve número 8 i també al carrer del Roser número 5, d’Olot. 972 261 061 www.benbedolot.cat

MAGAZINE Punts de distribució

Vicolot: cada vegada més propers, cada vegada més presents! Punts de distribució: A part de les dues capitals, també estem presents a Manlleu, Centelles, Torelló, Tona, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan Les Fonts o les Valls d’en Bas i la Vall de Bianya. Segueix-nos a www.vicolot.com, al Facebook i a Twitter: @vicolot VIC AQUARIUM DEL GES ART EN CUINA BIBLIOTECA DE VIC BOI GALTÉS BRUNNI IMAIG VIC CAMBRA DE COMERÇ DE VIC CLUB PATÍ VIC COOPERATIVA PLANA DE VIC CORRETJA EL GALLARET ESTANC CRIVILLÉS FRANKFURT BAVIERA MUNTANYA DE LLIBRES OFICINA DE TURISME ÒPTICA ESTRADA QUELMI QUESVIC UNIVERSITAT DE VIC XARCUTERIA MOLAS OLOT AGROBOTIGUES VERNTALLAT ARESTA BIBLIOTECA D’OLOT CAFÈ EUROPA CAN 60 CAN CARBASSERES CAN JAPOT CONSELL C. DE LA GARROTXA CORREDERA NÚVIES CRISTINA PUJOLRÀS JOIES FONT ESPORTS FONT MODA FONTFREDA PINTURES LA QUINTA JUSTA NO-RES JOIERIA OFICINA DE TURISME L’HOSPICI ROCANEGRA CAFETERIA CAFÈ DEL MIG

ALTRES PUNTS DE DISTRIBUCIÓ: HOTEL MAS ALBEREDA AJ. ST. FELIU DE PALLEROLS CÀMPING LAVA

TORELLÓ AJ. DE TORELLÓ ASTOR CASUAL MODA CELLARIUM COPYGES CUCUT DECO ART DISSENY D’ARGENT ELECTRICITAT LLASS MARTA CABALLERIA MODA PISCINA DE TORELLÓ MANLLEU BIBLIOTECA DE MANLLEU MUSEU INDUSTRIAL DEL TER LES PRESES AJ. DE LES PRESES BAR LA PLAÇA CAMPI QUI PUGUI C. BICICLETES CAN CENTRAL CAN MORERA CBR ESTILISTA FARMÀCIA PRAT FLECA CAN DORCA VERTISOL HOSTAL CENTELLES AJ. DE CENTELLES MIMA’T PISCINA DE CENTELLES REGINA JOIERIA ST. JULIÀ DE VILATORTA AJ. DE ST. JULIÀ CA LA MANYANA CROSSANDRA MAS ALBEREDA PUIGLAGULLA RESTAURANT VALL D’EN BAS AJ. DE ST. ESTEVE D’EN BAS QUADS D’EN BAS VALL DE BIANYA MAS PIGUILLEM CÀMPING VALL DE BIANYA MASIA VILASENDRA HOTEL EL VENTÓS HOTEL EL MONTANYÀ GOLF EL MONTANYÀ CA L’ANNA DE VENTOLÀ

AJ. DE LA VALL DE BIANYA CA LA GRACIETA BAR HOSTALNOU DE BIANYA CASA RURAL EL CALLÍS PLATJA D’ARO CÀMPING VALLDARO HOTEL CALA DEL PI HOTEL COSTA BRAVA OF. DE TURISME DE P. D’ARO MARISQUERIA ARADI MARTI COLL SA COVA RESTAURANT NM SUITES VIART FISHOP PALS RESTAURANT HOTEL SA PUNTA RESTAURANT HOTEL LA COSTA LLAGOSTERA ELS TINARS CA LA MARIA CAN PANEDÈS STA. CRISTINA D’ARO/SOLIIUS MAS TAPIOLAS LES PANOLLES MADREMANYA RESTAURANT HOTEL LA PLAÇA TORROELLA DE MONTGRÍ PORTAL DE MAR PALAMÓS LA GAMBA MAS DELS ARCS BEGUR L’HOSTALET DELS INDIANS REST. HOTEL AIGUA BLAVA LLAFRANC RESTAURANT HOTEL EL FAR RESTAURANT HOTEL CASAMAR RESTAURANT HOTEL LLEVANT PALAFRUGELL BAR LA PLAÇA DE RIBES DE F. RESTAURANT CAP DEL PONT EL REVOLT DE ST. QUIRZE DE S. FONT DEL GRÈVOL ARCADA DE FARES ESTANC CAMPRODON MANCOMUNITAT CAMPRODON

Si vols subscriure’t i vols venir a buscar la revista a les nostres oficines (Vic), envia’ns un mail a: roger@vicolot.com

RESTAURANT LA XICRA TORRENT REST. H. MAS DE TORRENT CASSÀ DE LA SELVA MAS CANYET MAS ROS VIDRERES CAN POU RESTAURANT FONT DEL PLA CAMPLLONG CAN BARRIS GIRONA HOTEL LLEGENDES DE GIRONA GIROBOWLING GRAN SOL BUFFET OF. DE TURISME DE GIRONA HOTEL CARLEMANY TOMAQUET BAR RESTAURANT STA. COLOMA DE FARNERS APARTAMENTS STA. COLOMA MAGMA MASIA GALLART MAS SOLÀ LLOFRIU SALA GRAN CAMPRODON ESTANC MORER