Any IV Desembre/Gener 2013 Revista núm. 25
GARROT X A - OSONA - RIPOLLÈS - L A SELVA - BAIX EMPORDÀ - ALT EMPORDÀ - GIRONÈS - PL A DE L’ E S T A N Y - E L B A G E S
El Club dels Recomanats
La Fira
Curiositats
La cuina de Km 0 de Ca la Maria, la bicicleta elèctrica d’Egovic i Engega’t,un joc que fomenta l’estalvi energètic.
La 6a. Fira de la Tòfona arriba a Centelles els propers 21 i 22 de desembre amb interessants propostes.
Sabies que és possible que existís un quart Rei mag? D’on ve la conegudíssima tradició de fer cagar el tió?
A Olot és temps de pessebres
MAGAZINE
F
idels com som a les dites populars i al refranyer, n’hem trobat un que s’adiu molt a aquestes dates i que resa el següent: “Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons”. I és que entrem al mes més vell de l’any, un desembre nevat que si continuem fent cas a la saviesa popular, suposaria un excel·lent any 2014. Això esperem tots i és que, per a la majoria de persones les festes de Nadal són l’avantsala d’un nou any que com sempre, portarà intrínsicament lligades les esperances, les il·lusions i els bons propòsits. Com sempre, dependrà més de nosaltres mateixos que no pas dels altres. Sabem que les circumstàncies no són les millors, però a dins nostre ens volem resistir a pensar que no es pot canviar la situació. Així és l’ésser humà, resistent i voluntariós. Des de la plataforma Vicolot-CostaBrava arribem al número 25 aquest desembre i estem especialment contents de l’acceptació i de la calidesa que ens heu donat durant aquests quatre primers anys del nostre projecte. Si fullegeu la revista, trobareu les activitats que l’Ajuntament de Platja d’Aro ha preparat per fer del Nadal a la platja uns dies molt especials, i també trobareu la Fira de la Tòfona de Centelles, una mostra ja consolidada i també amb innovadores activitats. També volem donar la benvinguda a CentreVic, que comença a apostar per Vicolot-CostaBrava com un pol d’atracció per la potent activitat comercial de la capital d’Osona. Els conegudíssims pessebres d’Olot i un reportatge sobre l’especialitzada i tradicional xarcuteria de Can Japot ocuparan
també un lloc destacat. Penseu que Can Japot ja va començar a vendre embotits fets de manera artesanal l’any 1852! Ha plogut molt des de llavors però ells han continuat al peu del canó. Un exemple a seguir en una època en la que sembla que el petit comerç mostra signes de recuperació. Hem de mostrar la nostra millor versió i ser competitius en preu i qualitat. Els clients ho apreciaran i trobarem el nostre lloc en aquest mercat tan hípersegmentat. A nosaltres només ens queda felicitarvos les festes de Nadal i desitjar-vos una gran entrada a l’any 2014!
Editorial
Redacció:
Lluís Musach Anna Fontseca Anna Traveria Roger Fitó Alba Orra
Fotografia:
Joan Montero
Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot Publicitat:
Central d’Edicions 93 883 53 47 637 491 421
Director de continguts:
Roger Fitó
Disseny i maquetació:
Anna Traveria
Tirada:
5.000 exemplars
Portal d’internet: www.vicolot.com Twitter:
@vicolot
Facebook:
Vicolot Magazine
Contacta amb nosaltres:
roger@vicolot.com
Dipòsit legal: B-46.129-2009 Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54 08552 Taradell Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421 gestio@projectem.cat És una idea original de Central d’Edicions.
3
4
MAGAZINE
Activitats de Nadal a Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró
Activitats de Nadal a Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró Del 25 de novembre al 14 de desembre Biblionadal · Concurs de felicitacions nadalenques Biblioteca Mercè Rodoreda Adreçat a infants de 3 a 12 anys
Dimecres 4 de desembre Jugar en família · Calendari d’Advent 17-18.30 h Casa Lila Platja d’Aro Adreçat a famílies amb infants de 3 a 10 anys
Dissabte 30 de novembre Biblionadal · Taller de Nadal 18 h Biblioteca Mercè Rodoreda · Platja d’Aro Adreçat a infants a partir de 4 anys
Dissabte 6 de desembre Encesa de Llums de Nadal 19 h Plaça de l’Ajuntament · Platja d’Aro Actuacions musicals
Dilluns 2 de desembre Taller per a personal de cuina 9-13 h Cuina de l’Institut Ridaura de Castell d’Aro
Del 6 de desembre al 4 de gener El tió gegant de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró Plaça de l’Ajuntament (del 6 al 26 de desembre) Exteriors del Parc Infantil del Nadal (27 de desembre al 4 de gener)
MAGAZINE
Activitats de Nadal a Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró
Del 6 de desembre al 6 de gener 1r Concurs d’aparadors de Nadal Dissabte 7 i diumenge 8 de desembre 3r Concurs de corals i cançons de Nadal Plaça Major · Platja d’Aro Actuacions: 11 h, 12 h, 16 h, 17 h i 18 h Dijous 12 de desembre Biblionadal · L’Hora del conte 18 h Biblioteca Mercè Rodoreda · Platja d’Aro Adreçat a infants a partir de 4 anys Dissabte 14 de desembre Músiques de Nadal Lliurament de premis 3r Concurs de corals i cançons de Nadal 18 h Plaça Major · Platja d’Aro Concert · Quartet de Guitarres Miquel Llobet 20 h Església parroquial · Platja d’Aro Dimecres 18 de desembre Biblionadal · Caga Tió de Nadal 16.30-19.30 h Biblioteca Mercè Rodoreda · Platja d’Aro Adreçat a infants fins a 10 anys Jugar en família · Festa de Nadal 17-18.30 h Casa Lila Platja d’Aro Adreçat a famílies amb infants de 3 a 10 anys Dijous 19 i divendres 20 de desembre Festa de Nadal a Platja d’Aro 15-20 h Centre Cívic Vicenç Bou · Platja d’Aro Berenar, tallers, activitats Pessebre Vivent de la Llar d’Infants 18 h Llar d’Infants Municipal · Castell d’Aro Del 21 de desembre al 6 de gener Museu de la Nina · Campanya de Nadal Caps de setmana 11–13 h i 17–21 h 24 i 31 de desembre: 11–13 h 25, 26 de desembre · 1 i 6 de gener: 17–21 h Dissabte 21 de desembre Tallers infantils de Nadal 16-20 h c/ Verdaguer · Platja d’Aro (davant l’ajuntament)
Del 22 de desembre al 12 de gener Exposicions de Nadal Castell de Benedormiens · Castell d’Aro Inauguració: diumenge 22 de desembre · 18 h Dissabte 22 de desembre Concert de Nadal 20.30 h Església parroquial · Castell d’Aro Coral de la Vall d’Aro 22, 25, 26 i 29 de desembre · 1 i 6 de gener 54è Pessebre Vivent de Castell d’Aro 19 h Nucli antic i Vall de la Coma El més antic de Catalunya · Creu de Sant Jordi Entrada: 5€ (general), 3€ (infants), gratuït (Club Súper 3) Entrada anticipada: www.cenayentradas.com www.pessebrevivent.com Del 27 al 31 de desembre i del 2 al 4 de gener Parc Infantil de Nadal · El Mar dels Nens 16-20 h Palau d’Esports i Congressos Infants i joves de 2 a 14 anys Entrada d’un dia: 6’50 euros (empadronats: 3’50 euros) Abonaments: 50 euros (empadronats 20 euros) Diumenge 5 de gener Cavalcada dels Reis de l’Orient 18 h Platja d’Aro 20 h Castell d’Aro
5
6
MAGAZINE
El plaer de menjar al Pla de l’Estany
MAGAZINE
L’efecte terapèutic de la dutxa Vichy La dutxa Vichy és una de les millors formes d’hidroteràpia, entenent hidroteràpia com aquella forma de tractament físic amb uns efectes beneficiosos que es deuen a l’acció tèrmica i mecànica exercida per l’aigua corrent sobre l’organisme humà. Sigui quina sigui la forma d’hidroteràpia, si aquesta, a més, prové d’aigua termal amb propietats medicinals com les de l’Hotel Balneari Vichy Catalan, l’aplicació de la Dutxa Vichy serà doblement saludable i recomanable, ja que en renovar-se sense parar, l’aigua que està en contacte amb el nostre cos provoca la renovació constant dels estímuls mecànics i tèrmics. La dutxa Vichy, amb els seus raigs
d’aigua calenta i les hàbils mans dels seus terapeutes, desencadena una sèrie d’estímuls beneficiosos en l’organisme: La reacció tèrmica o reacció de sensibilitat, que varien segons la temperatura de l’aigua. A l’Hotel Balneari Vichy Catalan, el tractament sol ser amb aigua termal entre 38º i 40º i una dutxa final amb l’aigua freda durant 1 minut per excitar en el seu grau més alt la sensibilitat perifèrica (extremitats), especialment els vasos superficials, que fa que el sistema nerviós recobri i augmenti el to, d’aquí que aquesta reacció sigui eminentment tèrmica. L’aigua
L’efecte terapèutic de la dutxa Vichy
7
8
MAGAZINE calenta produeix sobre el sistema nerviós un efecte sedant per la gran vasodilatació que produeix .
estrès nerviós o muscular gràcies al massatge constant de les zones afectades de l’aigua termal i de les mans del terapeuta.
La reacció circulatòria es concreta en produir, segons la temperatura de l’aigua, una vasoconstricció o una vasodilatació. Amb el contacte amb l’aigua freda, els vasos perifèrics es contrauen (vasoconstricció), i amb l’aigua calenta es produeixen els dos fenòmens, primer vasoconstricció inicial i després passa a una vasodilatació, aquest últim més accentuat a la totalitat de l’organisme. És ideal per a persones amb
La reacció nerviosa i muscular. Tant la vasodilatació amb l’aigua termal com la vasoconstricció de l’aigua freda final provoquen un efecte de bombeig sanguini generalitzat en l’organisme, que sumat a les suaus manipulacions del terapeuta provoquen durant el seu tractament una relaxació tant del sistema muscular com del sistema nerviós, fent d’aquesta dutxa Vichy un tractament 100% saludable.
L’efecte terapèutic de la dutxa Vichy
9
10
MAGAZINE
Curiositats
Sabies que és possible que existís El quart Rei Mag? És possible que existís un quart Rei Mag, a més dels ja coneguts Melcior, Gaspar i Baltasar. Hauria estat un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys quan, observant el firmament, va descobrir el famós Estel de Betlem que anunciava el Naixement del nen Jesús.
soldats d’Herodes degollant nens, i en veure’n a un d’ells, que amb una mà sostenia un nen i amb l’altra brandava una espasa, i li ofereix el robí destinat al fill de Déu a canvi de la vida del nen, però va ser sorprès en aquesta actitud: i va ser detingut i empresonat al palau de Jerusalem.
Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l’any 1896 un conte nadalenc anomenat “The Other Wise Man” (L’altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa. A continuació podeu trobar el conte resumit:
Va estar uns trenta anys reclòs, i li van anar arribant veus dels prodigis, consells i promeses d’un Messies que no podia ser cap altre que el Rei de Reis que anava a adorar tants anys enrere. Amb la seva absolució mentre deambulava pels carrers de Jerusalem, es va anunciar la crucifixió de Jesucrist; aleshores decideix d’anar al Gólgota per a oferir-li la seva adoració llargament posposada, però en un mercat una filla estava sent subhastada per liquidar uns deutes del seu pare, s’apiada d’ella, i compra la seva llibertat amb el tros de jaspi, la darrera de les ofrenes que li quedava és oferta, i Jesucrist mor a la Creu: tremola la terra, s’obren els sepulcres, els morts ressusciten. Una pedra el colpeja al cap i en estat d’inconsciència, se li apareix una figura que li diu: “Vaig tenir gana i em vas alimentar, vaig tenir set i em vas donar de beure, vaig estar despullat i em vas vestir, vaig estar malalt i em vas guarir, em van empresonar i em vas alliberar”. Però ell desorientat i exhaust pregunta: “Quan vaig fer jo totes aquestes coses?”, i amb la mateixa expiració rep la resposta: “El que has fet pels teus germans, ho has fet per mi”. I el quart Rei va descansar, emprenent un nou viatge que el va portar a l’eternitat de l’univers.
El ziggurat de Borsippa, amb els seus alts murs i set pisos, era el punt de trobada dels quatre reis i inici de la travessa conjunta. I cap allà es dirigia l’Artaban, amb un diamant de l’illa de Meroe que neutralitzava els verins, un tros de jaspi de Xipre com a amulet de la oratòria, i un fulgurant robí de les Sirtes per allunyar les tenebres que confonen l’esperit, com a ofrenes al nen Jesús. Però a mig camí es va trobar amb un vell moribund que havia estat saquejat per uns bandits, i el rei va interrompre el seu viatge, va guarir les seves ferides i li va oferir el diamant per ajudar-lo. Un cop va arribar a Borsippa, els Tres Reis Mags ja havien prosseguit el seu viatge i li van deixar una nota que deia: “T’hem estat esperant molt de temps i no podem retardar més aquest viatge. Segueix el nostre camí pel desert i guia’t per l’estel”. Va continuar en solitari el seu camí, però quan va arribar a Judea, no va trobar ni als Reis ni al redemptor, sinó nombrosos
Font: www.reismags.cat
MAGAZINE
Curiositats
Sabies d’on ve la conegudíssima tradició catalana de fer cagar el tió? Des del 8 de desembre, a moltes llars catalanes, cada dia alimentem el Tió de Nadal i el tapem amb una manteta perquè no passi fred a la nit. Contraposadament,el dia de Nadal animem la mainada a pegar al Tió amb un bastó engrescant-lo cridant “Fort, fort!!!” repetidament per fer-lo cagar alhora que li cantem una cançó tradicional. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. Un cop alimentat, se’l fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l’àpat familiar. Dit això, ens cal revisar i re-situar la tradició del Tió de Nadal, un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament, el Tió era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l’escalfor per suportar la cruesa de l’hivern i la llum per a les llargues nits. Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d’afectes, la mainada té cura del Tió, l’alimenta i l’abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred ‘hivern i llum per veure a les fosques. Però d’on vénen els cops de bastó?
Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava. Avui, és un tronc amb potetes amb una carona somrient, una barretina vermella i/o una manteta, ja que, a la majoria de les cases, no tenim llar de foc per encendre el Tió. Com que el Tió no crema, podem animar-lo a que ens regali acaronant-lo, cantant-li, donant-li uns copets suaus… Font: www.curiositats.cat
11
MAGAZINE
12
Les estufes de biomassa COM FUNCIONEN? Es tracta d’un sistema automatitzat i programable. Les estufes de pèl·let recuperen la calor residual del fum i l’aprofiten per generar més calefacció. És la pròpia estufa la que afegeix pèl·lets segons la demanda d’energia i regula el braser assegurant una combustió òptima. També és fàcil d’alimentar. Gràcies a l’ampli dipòsit situat a la part superior de l’estufa, assegura una gran autonomia de funcionament. El panell de control permet programar l’estufa (horari, temperatura i potència) amb un comandament a distància. PÈL·LETS DE FUSTA, EL COMBUSTIBLE DEL FUTUR Els pèl·lets de fusta són un combustible de biomassa (granulat a base de fusta). En ser material reaprofitat, és un combustible més barat. No es necesiten talar arbres. Els pèl·lets són un combustible... · Molt potent · Segur i net · Econòmic Lluís Serra Electricitat Llass
Les estufes de biomassa
MAGAZINE Una melodia de sabors a la Garrotxa El Restaurant La Quinta Justa ofereix, entre d’altres opcions, un Menú Simfònic per a grups que defineix, amb els seus plats i sabors, el caràcter de l’establiment. Aquest menú es pot degustar tots els dies de la setmana de dilluns a diumenge, tant per dinar com per sopar, en aquest conegut restaurant del centre d’Olot que forma part del grup gastronòmic Cuina Volcànica.
Curiositats del món
MENÚ SIMFÒNIC PER A GRUPS Aperitius: Piruleta de formatge Serrat d’Ovella Coca dels Hostalets amb samfaina i formatge de cabra. Milfulls de codony, poma i micuit amb reducció de ratafia. Crema de carbassa amb bolets i puré de moniato Cullera d’arròs cremós de ceps amb Mas Farró. A escollir entre: Tronc de Vedella amb puré cremós de patata i salsa de ratafia. -oLluç a la planxa amb verdures i aroma de cítrics. -oCuixa d’ànec confitada amb patata al caliu. -oMitjana de vedella amb verdures a la planxa. Postres a escollir: Broqueta de fruita amb xocolata calenta. -oCremòs de llet d’ovella amb estofat de fruits vermells. -oTarta tatin de poma amb gelat d’avellana. Aigües Minerals Vi D.O. Empordà Verdera Pa de forn de Llenya Cafè o infusió 24,50 € Copa de cava postres: 25,50 €
13
14
MAGAZINE
Centelles: capital de la tòfona
MAGAZINE
Restaurant “La Via”: una parada obligatòria a la Vall d’en Bas
15
16
MAGAZINE
Protocol: Les festes de Nadal
Les festes de Nadal S’apropen dies de celebracions i segurament haurem de convidar a familiars i amics. Ens caldrà conèixer les pautes adients per ser un bon amfitrió. Si convidem, vol dir que som els amfitrions i tindrem el deure d’atendre als convidats de manera que es sentin més a gust. S’ha de pensar sempre a qui es convida? Sí. Pot semblar una obvietat però moltes vegades si haguéssim fet aquest exercici no ens trobaríem en casos que s’ha convidat més gent del compte, o bé hem convidat persones que no tenen cap afinitat entre ells, i potser no tenen gaires paraules a dir-se. També hem de saber quin és el motiu pel qual convidem: per celebrar un objectiu aconseguit, una reunió familiar, per passar una vetllada d’amics, celebrar un aniversari... On ho celebrem? Si es celebra en un restaurant caldrà haver pres atenció per assegurar-nos que els nostres convidats es sentin a gust a l’establiment, gaudeixin d’una bona carta i d’un bon servei. Si es celebra a casa, haurem de treure les nostres millors gales perquè els convidats es sentint ben atesos. La vaixella ha de ser elegant. La quantitat de copes dependrà del tipus d’àpat que s’organitza, però com a mínim hi ha d’haver una copa per l’aigua i una altre pel vi. Ressaltar una decoració especial per l’ocasió és una aspecte molt destacat: posar espelmes, bona música ambiental, il·luminació adequada, etc. En àpats com el de Nadal, o més formals, queda molt original que cada convidat trobi una targeta a la taula amb el seu nom o amb una frase ben buscada o un petit detall al costat del plat. De quina manera es comunica? Segons el grau de formalitat, es pot fer la invitació amb una trucada de telèfon, o bé amb una targeta.
Sempre haurem de dir el dia, l’hora, el lloc i el motiu perquè convidem. Quan hem de respondre? Si ho tenim clar no cal esperar i convé respondre el mateix dia que t’arriba la targeta o al moment de la trucada. Si no és així, el més aviat possible perquè puguin organitzar-se. Recorda que no sempre has de sentir-te obligat a assistir-hi i pots dir que no. Quantes vegades ens han donat una resposta que no volíem però s’ha fet de tal manera que l’hem acceptat, segurament per la correcció de com ens ho han dit? Sempre, en el fons de tot hi ha la forma. Hem de portar un regal si ens conviden? Dependrà del motiu pel qual ens conviden i el lloc. Però si et conviden a casa seva sempre és molt oportú portar un detall d’agraïment. Hi ha un ventall de possibilitats: plata de delicadeses, una ampolla de vi, o una cistella amb productes de Nadal, que a més de ser un excel·lent regal és una costum típica d’aquí. Una altra opció són les flors. L’orquídia és la flor que representa la bellesa. La rosa vermella s’associa a la passió. El jacint a l’afecte. La falguera a la confiança i la gardènia a la felicitat. Caldrà escollir la més adequada per a cada moment. El mes de desembre tindràs ocasió de compartir molts àpats, celebracions i trobades. Quan l’oportunitat ho demani, caldrà ser un bon amfitrió i quan ens convidin, la cortesia i el bon fer hauran d’anar agafats de la mà.
Mateu Batallé Consultor en imatge i protocol @MateuBatallé
18
MAGAZINE
Can Japot: embotits amb Denominació d’Origen
Can Japot: embotits amb denominació d’origen Si ens fixem amb el comerç tradicional, amb aquell amb el que hem conviscut sempre i ens traslladem a Olot, la majoria de persones ens parlarien de Can Japot. I és que no n’hi ha per menys!
decideixen agafar les regnes de Can Japot, un nom que segons l’actual propietari, en Josep Font “segurament ve d’un diminutiu del nom Josep”.
Aquesta afamada xarcuteria es remunta l’any 1852 i és un dels comerços més antics de la capital de la Garrotxa. Si bé en un principi el negoci el regentava una altra família, actualment és en Josep Font el que ha continuat el llegat i el saber fer de dues generacions anteriors, la de l’avi i la del pare. Aquesta peculiar història de l’avi d’en Josep Font comença un xic abans de la Guerra Civil al carrer del Roser número cinc d’Olot, on ell i la seva dona, fills de la Cantina (masia entre Olot i Ripoll) i de la Fogonella (casa entre Camprodon i Sant Joan de les Abadesses) respectivament,
UNA XARCUTERIA ESPECIALITZADA Començar de ben jove a estar darrera d’un taulell i feinejant a l’obrador, li ha permès a en Josep ser un autèntic especialista xarcuter. Explica que ja fa “trenta-cinc anys que em dedico a Can Japot” i afegeix que “ho vaig agafar de ben jove, per herència familiar”. Can Japot és doncs, una xarcuteria especialitzada amb productes molt apreciats, no només entre els garrotxins, sinó també arreu de la província de Girona i ara, amb els túnels també
MAGAZINE
Can Japot: embotits amb Denominació d’Origen
de turistes d’Osona i de vàries comarques catalanes. El fuet, la llonganissa, el bull negre, el bull de fetge, els llardons o la baiona són exquisideses que provenen del seu obrador i de les que val la pena no deixar-vos-les perdre. Tot i que Josep Font afirma que tots els seus productes són igual d’importants, la seva clientela té una especial predilecció per la baiona i pels llardons. La baiona és una peça de cap de llom de porc embotida amb tripa natural i que té un temps de curació de dotze setmanes, mentre que els llardons són tripa de porc tallada i cuita. En Josep m’explica que “els nostres llardons tenen molta anomenada i se solen menjar per picar o per fer el vermut”. Una gran varietat d’embotits
ELS TROBAREU AL CENTRE D’OLOT L’any 1996 i en un intent per estar més a prop de la zona de vianants d’Olot, Can Japot va decidir obrir un nou de punt de venda al carrer Sant Esteve número 8, just al centre de la capital. Josep Font confirma que va ser un encert ja que “és una zona molt animada i ens va molt bé tenir la botiga allà”. La Garrotxa, una comarca amb una potent indústria d’embotits de qualitat, també sap mantenir l’essència de la tradició i el saber fer artesanal de la manipulació i l’elaboració amb exemples com el de Can Japot. La qualitat dels seus embotits es troba en trobar aquell equilibri de textures i gustos que li confereixen l’artesanalitat del procés , amb el punt just d’adob i un temps de curació indispensable per oferir aquesta gran qualitat dels seus embotits.
La baiona, una de les seves especialitats
Si voleu anar-hi a comprar o obtenir-ne més informació, els trobareu a Olot:
C/ Sant Esteve, 8 (Olot) · Telèfon: 972 263 536 C/ del Roser, 5 (Olot) · Telèfon: 972 261 061 www.benbedolot.cat
Roger Fitó Redacció
19
20
MAGAZINE
La Bragatina: una tradició actualitzada Després d’adonar-se que la barretina “s’ha convertit en un element folklòric i ha desaparegut completament de l’ús quotidià”, una empresa familiar de la Vall d’en Bas ha creat la Bragatina. Es tracta, diuen, d’un intent per “recuperar aquesta peça tan popular i simbòlica de la cultura i la identitat catalanes, però donant-li una volta”, ja que es pot utilitzar per tapar-se el cap quan fa fred però també com a tapaboques. Des de la Bragatina volen reivindicar que “s’hauria de recuperar aquesta peça tradicional, i més en els temps que estem ara, perquè sempre ha estat un símbol de llibertat”. A més a més, destaquen la bona acollida que ha tingut per part del públic: “La gent valora la Bragatina perquè té una utilitat i el fet que demostri el sentiment català fa que de seguida se la facin seva”. També conservant la tradició, les talles de la Bragatina es mesuren per pams, tal com es feia amb la barretina original. Fins ara, aquest producte disposa de tres talles, totes amb doble capa de cotó: tres pams, dos pams i un pam i mig. Aquesta última està pensada per a nadons de fins a 3 anys. La Bragatina també ofereix la possibilitat de personalitzar cada peça amb el nom o el logotip d’un grup o associació, així com d’altres imatges com l’estelada.
Com a novetat, aquest hivern surt al mercat la Bragatina Extrem: una versió de la Bragatina de 2 pams i de la de 3 pams però amb teixit tècnic “thermolite”, una fibra buida capaç de crear una capa d’aire aïllant, que produeix un efecte temorregulador amb la capacitat de separar la humitat corporal del contacte amb la pell, mantenint-la seca. Aquest teixit és molt més lleuger que l’habitual. Aquesta barretina en versió actualitzada es pot trobar en alguns comerços catalans i també es pot comprar a través del web de la marca. www.bragatina.cat facebook.com/bragatina.cat twitter.com/bragatina
La Bragatina: una tradició actualitzada
MAGAZINE
Salut! Tenir i ésser Aquest any hem viscut els terratrèmols a terres de l’Ebre. Tots els maldecaps pels veïns de Tarragona i Castelló, fins que s’ha dibuixat una hipotètica responsabilitat per part del dipòsit de gas subterrani, i la falta de lideratge de la classe política m’ha fet recordar un llibre dels anys 70: “Tenir i Ésser”, d’Eric Fromm. A “Tenir i Ésser”, Eric Fromm dibuixa dues maneres de veure el món i de veure la vida. Per un cantó tenim l’actitud de la nostra societat, judeocristiana, marcadament antropocèntrica, que considera que l’home “Té” la terra, és propietari del món, i en pot fer i hi pot fer el que desitgi. Per un altre cantó, l’actitud d’algunes societats menys desenvolupades (encara que podem discutir aquest adjectiu) i d’alguns moviments alternatius, que consideren que l’home “És” dins del món, en forma part i en comparteix tant la responsabilitat futura com l’actitud diària. Aquest dilema té molt
a veure amb les actituds ecològiques i amb la producció ecològica, i és per això que m’atreveixo a treure la idea a discussió i a plantejar-ne la nostra visió. Les societats que en diem desenvolupades, a tot l’occident ric, entenen la terra com una propietat. Estem aquí perquè Déu ens l’ha donat, o perquè som superiors, o perquè estem més evolucionats. I aquest fet tant simple ens dóna el dret a fer el que desitgem. Com que és una propietat, com que la tenim, res ni ningú pot posar en dubte el nostre dret a construir, destruir, fer, desfer, crear o aniquilar el nostre entorn i les espècies que en ell viuen. Aleshores, per què no manipular genèticament en laboratori les espècies per crear-ne de noves? Per què mantenir grans extensions de boscos no productius (Amazònia, Borneu), quan ens podem vendre la fusta i reconvertir el bosc en camps? Per què lluitar per evitar l’extinció d’animals dels que no en fem res, quan al seu lloc hi podem posar animals de renda que ens donin benefici? Tot l’anàlisi de les nostres actituds davant la terra, que és nostra d’acord amb aquest punt de vista, es basa en criteris econòmics, de rendibilitat. No hi ha cap aproximació a una visió ecològica de l’entorn.
Salut: tenir i ésser
Ara, en una altra banda ens trobem els que intenten Ésser, dins del seu entorn i com a part del mateix. Aquesta visió entén el lloc on viu com un espai equilibrat, del que ells en son un esglaó, no els amos i senyors. Tenen el dret a actuar-hi per aprofitar-ne allò que els ofereix, però no el dret a destruir-lo, a trencar-lo, a explotarlo. Aquest punt de vista implica entendre la terra com un ésser viu al que cal cuidar. Produïm garantint que l’entorn es manté amb el pas dels temps per les properes generacions. S’actua sobre la terra per assegurar que ens dóna menjar avui, demà i en el futur. Els animals que ens donen productes de consum no són explotats en esclavatge, menystenint el seu benestar. Obtenim allò que necessitem sense espoliar el medi que ens ho dóna, i permetent que ens ho segueixi donant amb el pas del temps. Aquesta visió més holística de l’entorn, que intenta fer-ne una gestió responsable, evitar-ne una explotació desmesurada i garantir-ne la pervivència amb el temps, és l’actitud ecològica. Fins la propera columna. Ecogarrotxa Joan Bassets
21
22
MAGAZINE
Fira del Pessebre a Olot
Fira del Pessebre a Olot
Del 6 al 8 de desembre, a la Fira del Pessebre del centre d’Olot hi trobaràs tot el que busques per aquest Nadal: A Sant Esteve, figures de pessebre fetes per artesans i tallers de la ciutat. Es tracta d’un espai amb oferta de figuretes de pessebre de qualitat i fetes a mà pels artesans i tallers de la comarca.
A la plaça Major, el Nadal km. 0, un espai que es consolida amb 17 empreses i comerços de la comarca que t’oferiran els millors productes per regalar aquest Nadal.
A la plaça Pia Almoina i carrers adjacents, Mercat de Nadal. Un espai amb 25 parades on es pot trobar decoració de Nadal, arbres i nadales, tions, torrons...
La Plaça Major acollirà per segon any un mercat de comerços i professionals de la comarca de la Garrotxa, amb la venda de productes de regal molt propis per les dates nadalenques. L’espai, que s’anomena “Nadal km.0. Per Nadal, compra a la Garrotxa, compra a casa” reunirà 17 empreses locals, que oferiran elements de bijuteria, joguines, torrons, formatges o elements de decoració.
Al Firal, Mercat d’Artesania. El mercat tindrà unes 40 parades de productes alimentaris i no alimentaris elaborats artesanalment.
La proposta es concentrarà els dies 6, 7 i 8 de desembre, en el marc de la Fira del Pessebre, que acollirà també ofertes comercials
MAGAZINE a la zona de la Pia Almoina, a davant Sant Esteve o al Firal. A la Plaça Major les empreses que hi haurà són: Ariannart, Vayla’s Complements – Can Maria, Bonica, Cacau, La botiga dels records d’Olot, With Love & Nobale, Eurekakids, Pigment, Joquines Picasoques, Dtall’s, Agrobotiga Verntallat, Naturalment, Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. CGS d’Escultura, Torrons Saxum, Xerigot Formatgeria, 5 titius, Nukua i Carolina Vigo – Joieria contemporània a mà. I a més a més, el 7 de desembre a les 12.30 hores al Firalet: espectacle Superaventura del Super3! Es tracta del nou espectacle dels SP3 que recull les cançons del disc “Uh! Oh! No tinc por!” i algunes de les cançons més conegudes de la història del Super3. Catorze temes que canten en directe i que ballen coreogràficament els 14 components.
Fira del Pessebre a Olot
23
24
MAGAZINE
Les llaunes de conserva Una de les grans preocupacions de l’ésser humà ha estat sempre conservar els aliments. Des de sempre hem buscat sistemes per que el que caçàvem, pescàvem o collíem es mantingués comestible el més temps possible. Vam aprendre a coure els aliments, a conservar-los en sal i en sucre, a fer els embotits per assecar-los, a fer els fumats, les melmelades i les confitures, però un dels invents que més ens ha ajudat a conservar els aliments han estat les llaunes de conserva. Napoleó Bonaparte, autor de la
frase, “guanyaran els exercits més ben alimentats”, estava preocupat per fer arribar els aliments al front de les seves campanyes, i va oferir 12,000 francs a qui trobés un mètode per poder conservar els aliments molt temps en bon estat. Un cuiner i confiter de París, Nicolas Appert, va descobrir que escalfant un recipient ben tancat, els aliments es conservaven molt temps i va guanyar la recompensa. Més tard, al 1810, Peter Durand va patentar el recipient fet amb llauna ( i una capa d’estany per tal de que no es rovelli), que ha arribat fins els nostres dies.
Les llaunes de conserva
Malauradament, com era de preveure, aquest descobriment va permetre als exercits tenir una gran autonomia i en conseqüència una major capacitat de destrucció. George Orwell va dir que sense aquest invent, no s’hagués pogut fer la primera guerra mundial. Fins i tot, avui dia, ja fa uns quants anys que l’exèrcit americà disposa d’unes llaunes de conserva que s’escalfen tot soletes (Hotcan).
MAGAZINE
Les llaunes de conserva
Espanya va descobrir la llauna, gràcies a un naufragi d’un veler francès davant les costes de Finisterre. Al cap d’un any ja hi havia la primera fàbrica conservera de peix i en poc temps es va convertir, de fet encara ho és, en una indústria molt important dins l’estat español. Abans, però, ja hi havia una fàbrica de planxa de llauna que tenia el curiós nom de: “La nunca vista en España Real Fábrica de Hoja de Lata y sus
Adherentes, reinando los siempre invictos monarcas y católicos reyes don Felipe V y doña Isabel Farnesio” creada en 1731 i ubicada en la comarca de Ronda. Avui dia, gràcies a les noves tecnologies, les llaunes de conserva actuals, són unes caixes hermètiques que mantenen les proteines, la majoria de les vitamines i altres propietats dels aliments, a més, els productes enllaunats, siguin fruites, verdures, peix o carns, només s’han de coure i no cal afegir cap mena d’additiu o conservant.
Però, elaborant aquest article, aquest servidor de vostès, ha trobat una dada preocupant, que li ha creat un petit dubte. A l’any 1855 Ezra J. Warner, de Conneticut, va crear el primer obrellaunes de la història. Si la llauna va ser inventada el 1810, això vol dir que la humanitat va viure 45 anys amb llaunes de conserva però sense obrellaunes. Com s’ho feien per obrir-les, abans de 1855? Pep Sala
25
26
MAGAZINE
Els recomanats
El club dels recomanats
“Cuina creativa, ecologica i de km 0” de Guíxols, actualment carril bici. A la seva carta, d’alta gastronomia, hi podreu trobar molta imaginació, respecte i hàbits saludables. I llocs amb aquesta sensibilitat cap a la gastronomia no n’hi ha masses. Amb un menú degustació que ronda els 40 euros, podreu descobrir un univers de gustos i textures, amb especial atenció a les postres. No us les perdeu!
Per saber-ne més: www.restaurantcalamaria.cat telèfon: 972.831.334 info@restaurantcalamaria.cat facebook.com/restaurantcalamaria Twitter: @Restcalamaria El concepte d’Slow Food ens és a molts de nosaltres, una mica desconegut, però si l’haguéssim de definir ho podríem fer com una defensa del plaer gastronòmic i la recerca de ritmes vitals més lents i meditats. Parteix de valors sobre el valor de l’alimentació en la nostra vida diària i restitueix la dignitat cultural al menjar, promovent la lluita per tal de conservar la biodiversitat agroalimentària. En una frase: una ecogastronomia bona, neta i justa.
Aquest concepte és el que en Martí i la Maria al seu restaurant de Llagostera, el Restaurant Ca la Maria, on des de l’any 2010 gairebé tots els seus productes són ecològics, justos i de proximitat, seguint aquesta filosofia de l’Slow Food. En aquesta edició dels Recomanats de Vicolot-CostaBrava volem destacar aquesta masia del Segle XVII situada al peu de l’antiga via de ferrocarril que va de Girona a Sant Feliu
Per arribar-hi: Ctra. de Llagostera a Santa Cristina d’Aro, km. 9. Llagostera.
T’ho recomana
MAGAZINE
Els recomanats
“Un mitja de transport urba, economic i ecologic” Castillo, ha apostat per tirar endavant aquesta iniciativa pionera a la comarca d’Osona. “Versàtil, àgil, útil, transversal” són només alguns punts forts que en Jordi destaca de la Brost Bike, que es pot trobar per un preu de 995€. Un altre dels avantatges és que es pot carregar en qualsevol endoll, i que amb una càrrega d’entre 4 i 5 hores aconsegueix una autonomia de fins a 50 quilòmetres.
T’ho recomana Moure’s per la ciutat de forma econòmica, ecològica i sostenible ja és possible gràcies a la bicicleta elèctrica: un mitjà de transport que no contamina, que no cansa físicament i que es plega fàcilment per guardar-la i transportar-la sense problemes, ja que només pesa 20 quilos i mig. Conscient que de moment és una opció poc coneguda però cada vegada més apreciada per la gent que es mou en zones urbanes, el responsable d’Egovic, Jordi
Tothom que hi estigui interessat pot apropar-se a Egovic i fer una prova de la bicicleta.
Plaça Santa Teresa, 2 (Inici de la Rambla del Passeig) 08500 Vic 619477138 egovic13@gmail.com
27
MAGAZINE
28
Els recomanats
“EnGegA’t: diversio i sostenibilitat” Divertir-se i prendre consciència de la importància de l’estalvi energètic van de la mà en el projecte EnGegA’t, que han creat les joves emprenedores Ainhoa Azorín, de Barcelona, i Maria Molist, de Taradell. EnGegA’t és un joc de taula representat per l’escala de qualificació energètica que va de la G a la A. Durant la partida els jugadors avancen encertant caselles de pregunta, càlcul, paraules tabú o caselles on tots juguen. Els jugadors han d’escalar de la fila de menor qualificació energètica, caracteritzada com a la fila G, fins a la de major qualificació energètica, caracteritzada com la fila A. L’equip guanyador és aquell que en arribar al final disposa de més fitxes energètiques i, per tant, és el més eficient de la partida. Es tracta d’un joc que compta amb un disseny sostenible produït artesanalment a la comarca d’Osona, que vol prevenir i reduir l’impacte mediambiental i que s’ha finançat gràcies a una campanya de micromecenatge a través de Verkami. www.engegat.com
T’ho recomana
MAGAZINE
La Targeta Urbana Vic
29
Què és la Targeta Urbana Vic? La Targeta Urbana Vic és sistema de fidelització desenvolupat per les associacions de comerciants de Vic i no vinculat a cap entitat bancària. El seu funcionament és independent per cada comerç però serveix la mateixa targeta. El comerç aplica descomptes al client cada vegada que passa la targeta i li són incorporats com a saldo en € virtuals per futures compres al mateix establiment. El client, a part dels descomptes per cada compra, es beneficia de totes les campanyes, sortejos i promocions que fa el comerç o l’Associació Vic Comerç. En l’actualitat, aquest sistema compta amb 150 botigues, té 11.000 clients adherits i s’han regalat més de 30.000€ en diferents campanyes al llarg de l’any des del seu inici el Nadal passat. Es preveu que al acabar el Nadal s’hagi assolit la xifra de 15.000 clients.
Aquest sistema de fidelització no és un projecte tancat al comerç, ja que es preveu que s’hi incorporin altres sectors vinculats a la cultura, hostaleria, aparcaments, equipaments esportius, entre d’altres. D’aquesta manera, el client gaudirà d’avantatges i descomptes en serveis que s’ofereixin des d’altres punts de la ciutat. Podeu consultar més informació a www.targetaurbana.cat
Guanyadors de la campanya de Nadal del 2012
30 Vicolot: cada vegada més propers, cada vegada més presents! Punts de distribució:
A part de les dues capitals, també estem presents a Manlleu, Centelles, Torelló, Tona, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan Les Fonts o les Valls d’en Bas i la Vall de Bianya. Segueix-nos a www.vicolot.com, al Facebook i a Twitter: @vicolot
VIC
AQUARIUM DEL GES ART EN CUINA BIBLIOTECA DE VIC BOI GALTÉS BRUNNI IMAIG VIC CAMBRA DE COMERÇ DE VIC CLUB PATÍ VIC COOPERATIVA PLANA DE VIC CORRETJA EL GALLARET ESTANC CRIVILLÉS FRANKFURT BAVIERA MUNTANYA DE LLIBRES OFICINA DE TURISME ÒPTICA ESTRADA QUELMI QUESVIC UNIVERSITAT DE VIC XARCUTERIA MOLAS
OLOT
AGROBOTIGUES VERNTALLAT ARESTA BIBLIOTECA D’OLOT CAFÈ EUROPA CAN 60 CAN CARBASSERES CAN JAPOT CONSELL C. DE LA GARROTXA CORREDERA NÚVIES CRISTINA PUJOLRÀS JOIES FONT ESPORTS FONT MODA FONTFREDA PINTURES LA QUINTA JUSTA NO-RES JOIERIA OFICINA DE TURISME L’HOSPICI ROCANEGRA CAFETERIA CAFÈ DEL MIG
TORELLÓ
AJ. DE TORELLÓ
ALTRES PUNTS DE DISTRIBUCIÓ: HOTEL MAS ALBEREDA AJ. ST. FELIU DE PALLEROLS CÀMPING LAVA MAS PIGUILLEM
ASTOR CASUAL MODA CELLARIUM COPYGES CUCUT DECO ART DISSENY D’ARGENT ELECTRICITAT LLASS MARTA CABALLERIA MODA PISCINA DE TORELLÓ
MANLLEU
BIBLIOTECA DE MANLLEU MUSEU INDUSTRIAL DEL TER
LES PRESES
AJ. DE LES PRESES BAR LA PLAÇA CAMPI QUI PUGUI C. BICICLETES CAN CENTRAL CAN MORERA CBR ESTILISTA FARMÀCIA PRAT FLECA CAN DORCA VERTISOL HOSTAL
CENTELLES
AJ. DE CENTELLES MIMA’T PISCINA DE CENTELLES REGINA JOIERIA
ST. JULIÀ DE VILATORTA AJ. DE ST. JULIÀ CA LA MANYANA CROSSANDRA MAS ALBEREDA PUIGLAGULLA RESTAURANT
VALL D’EN BAS
AJ. DE ST. ESTEVE D’EN BAS QUADS D’EN BAS
VALL DE BIANYA
AJ. DE LA VALL DE BIANYA CA LA GRACIETA
CÀMPING VALL DE BIANYA MASIA VILASENDRA HOTEL EL VENTÓS HOTEL EL MONTANYÀ GOLF EL MONTANYÀ CA L’ANNA DE VENTOLÀ BAR LA PLAÇA DE RIBES DE F.
BAR HOSTALNOU DE BIANYA CASA RURAL EL CALLÍS
PLATJA D’ARO
CÀMPING VALLDARO HOTEL CALA DEL PI HOTEL COSTA BRAVA OF. DE TURISME DE P. D’ARO MARISQUERIA ARADI MARTI COLL SA COVA RESTAURANT NM SUITES VIART FISHOP
PALS
RESTAURANT HOTEL SA PUNTA RESTAURANT HOTEL LA COSTA
LLAGOSTERA
ELS TINARS CA LA MARIA CAN PANEDÈS STA. CRISTINA D’ARO/SOLIIUS MAS TAPIOLAS LES PANOLLES
MADREMANYA
RESTAURANT HOTEL LA PLAÇA
TORROELLA DE MONTGRÍ PORTAL DE MAR
PALAMÓS
PALAFRUGELL
RESTAURANT LA XICRA
TORRENT
REST. H. MAS DE TORRENT
CASSÀ DE LA SELVA MAS CANYET MAS ROS
VIDRERES
CAN POU RESTAURANT FONT DEL PLA
CAMPLLONG CAN BARRIS
GIRONA
HOTEL LLEGENDES DE GIRONA GIROBOWLING GRAN SOL BUFFET OF. DE TURISME DE GIRONA HOTEL CARLEMANY TOMAQUET BAR RESTAURANT
STA. COLOMA DE FARNERS
APARTAMENTS STA. COLOMA MAGMA MASIA GALLART MAS SOLÀ
LLOFRIU SALA GRAN
LA GAMBA MAS DELS ARCS
BEGUR
L’HOSTALET DELS INDIANS REST. HOTEL AIGUA BLAVA
LLAFRANC
RESTAURANT HOTEL EL FAR RESTAURANT HOTEL CASAMAR RESTAURANT HOTEL LLEVANT
RESTAURANT CAP DEL PONT EL REVOLT DE ST. QUIRZE DE S. FONT DEL GRÈVOL ARCADA DE FARES ESTANC CAMPRODON MANCOMUNITAT CAMPRODON
Si vols subscriure’t i vols venir a buscar la revista a les nostres oficines (Vic), envia’ns un mail a: roger@vicolot.com