Page 1

Any IV Abril/Maig 2013 Revista núm. 21

La Garriga: termalisme, modernisme i estiueig Visitem La Garriga per conèixer el seu encant mitjançant els seus punts més emblemàtics.

Navata, senzillament

acollidora

Visitem la bonica població de l’Alt Empordà, una proposta molt interessant que us encantarà.

Càmping Bianya

Hem parlat amb el seu gerent, Pere Canal.


MAGAZINE Editorial

D

eia Aristòtil que si sempre construeixes bé arribes a ser un bon arquitecte. Res millor que aquesta frase per començar l’editorial del número vint-i-u de Vicolot-CostaBrava. Ja heu utilitzat aquest renovat eix transversal que ens acosta tant a les zones de marina? Molta gent ens comenta que anar, per exemple, fins a Platja d’Aro, s’ha convertit en un agradable “passeig” en cotxe. Aquest nou eix és una bona obra i ha d’esdevenir una via de comunicació molt vàlida per vertebrar encara més, aquesta Catalunya tan nostrada. Com us dèiem, hem arribat a la primavera amb ganes de proposar-vos visites: començarem a la Garriga, una vil·la termal i tradicionalment d’estiueig i en la que, des del seu centre de visitants, podreu gaudir de propostes modernistes i d’altres dedicades a l’aigua cada diumenge al matí, que és quan s’organitzen més visites guiades. El benigne clima de la Garriga i el seu extens passeig són els complements ideals de senyorials cases com les que conformen l’Illa Raspall. En el segon reportatge del número, hem viatjat fins a Navata, una bonica població de l’Alt Empordà amb una àmplia oferta arquitectònica però sobretot, esportiva. Des del centre de BTT de Salines-Bassegoda, comencen 350 quilòmetres de senders per descobrir una zona natural força inèdita per a nosaltres. Un tresor per moure’nshi en bicicleta o a peu.

Com ja ve sent habitual, també hi trobareu les curiositats de VicolotCostaBrava, que en aquest número giren a l’entorn del Cap de Creus i de Dalí, mentre en Pep Sala ens explicarà els secrets de les crêpes i en Mateu Batallé ens parlarà de les Fashion Films...sabeu què són? Llegiu-nos i descobrireu un món nou que se us obre al vostre davant.

Redacció:

Lluís Musach Anna Fontseca Anna Traveria Josep Lluís Berral Roger Fitó

Fotografia:

Joan Montero

Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot

Bona primavera a tots i a totes! Publicitat:

Roger Fitó i Lluís Musach Directors de Vicolot Costabrava

Central d’Edicions 93 883 53 47 637 491 421

Director de continguts: Disseny i maquetació:

Josep Lluís Berral

Tirada:

5.000 exemplars

Roger Fitó

Portal d’internet: www.vicolot.com Twitter:

@vicolot

Facebook:

Vicolot Magazine

Contacta amb nosaltres:

roger@vicolot.com

Amb la col·laboració de:

Dipòsit legal: B-46.129-2009 Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54 08552 Taradell Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421 gestio@projectem.cat És una idea original de Central d’Edicions.

3


MAGAZINE

La Garriga: termalisme, modernisme i estiueig

4

La Garriga:

termalisme, modernisme i estiueig

V

isitar un refugi antiaeri de la Guerra Civil, reviure l’Edat Mitjana a través de l’arquitectura o trepitjar el que van ser els banys calents de la Vil·la romana de Can Terrers són només tres de les propostes que ofereix La Garriga per conèixer l’extensa historia de la població al llarg dels segles. Qui vulgui fer un salt en el temps i descobrir què amaga cada racó de La Garriga, al Centre de Visitants trobarà tota la informació per començar a explorar la història de la zona. Aquest espai presenta una exposició sobre l’evolució del poble des de l’època romana fins a l’actualitat a través de recursos museogràfics i interactius, que conviden els visitants a aprendre d’una forma didàctica i participativa. Un cop situats en el temps i l’espai, els interessats poden començar a descobrir en primera persona els secrets d’aquesta zona del Vallès Oriental escollint un dels quatre itineraris turístics ja preparats.

Els itineraris El Centre de Visitants de La Garriga proposa quatre itineraris que ajuden a endinsar-se en la història de la població i descobrir, a través del patrimoni, com han anat evolucionant el seu urbanisme i el territori. De l’antiguitat a l’Edat Mitjana Es tracta d’un recorregut recomanat per fer en bicicleta. Permet conèixer el poblament antic i medieval de La Garriga explorant les diferents formes d’ocupació i explotació del territori que s’hi han implantat al llarg dels segles. Entre les zones visitades durant aquest itinerari hi ha la vil·la romana de Can Terrers, on es pot trepitjar el que eren els banys calents de l’època.


MAGAZINE

La Garriga: termalisme, modernisme i estiueig

Refugi. Foto: Rosa Iglesias

Vil·la romana de can Terrers

La Garriga medieval i moderna Aquest itinerari mostra als visitants el nucli antic de La Garriga per entendre la seva evolució al llarg de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna, ja que l’origen del poble actual s’ha de buscar al segle XIV. D’aquesta manera és possible entendre com diversos factors com les aigües termals, el camí ral i el rec del Monar en van determinar el sorgiment i el creixement.

Vila termal i d’estiueig Les característiques actuals de la població estan marcades pel fenomen de l’estiueig que va provocar una arribada massiva de persones entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest itinerari (l’antiga Ruta Raspall) apropa els visitants a edificis eclèctics, modernistes i noucentistes per veure de ben a prop algunes característiques del món burgès de fa un segle. Patrimoni i Memòria El patrimoni arquitectònic del nucli urbà garriguenc està estretament lligat a l’època de la Guerra Civil. És per això que aquesta passejada proposa resseguir alguns dels principals llocs vinculats als records de la guerra tot gaudint del patrimoni del municipi.

Per resseguir aquests itineraris, els visitants poden fer-ho acompanyats de les GUIMO, unes guies mòbils que permeten fer visites autoguiades. Es tracta d’uns aparells d’última generació que condueixen els usuaris mitjançant una connexió GPS i que ofereixen una locució i un vídeo a cada punt d’interès. Es poden llogar per 5 € dins dels horaris d’obertura del Centre de Visitants i són recomanables per visites individuals, en família o en grups d’un màxim de 3 o 4 persones. A part d’això, els principals punts d’interès compten amb una estació d’interpretació on el visitant podrà situarse i aprendre a través de material molt visual i didàctic i d’uns visors d’imatges que permeten situar-se al mateix lloc ara fa 100 anys.

5


MAGAZINE

La Garriga: termalisme, modernisme i estiueig

6 S’amplia l’oferta d’itineraris Més enllà d’aquests quatre itineraris, el Centre de Visitants de La Garriga està desenvolupant tres recorreguts nous englobats dins del projecte La Garriga rural. El primer, L’aigua i el regadiu, es va inaugurar el passat 24 de març i segueix el recorregut del rec Monar. Els interessats a conèixerlo a fons ja poden descarregar-se el fulletó que els guiarà a través de la pàgina web www.visitalagarriga.cat. A aquest itinerari el seguiran un recorregut que permetrà descobrir els secrets rurals del nucli urbà de la població, que es posarà en marxa el mes de setembre, i un altre sobre el secà, que veurà la llum a principis del 2014.

Visites guiades A banda de passejar per La Garriga mitjançant els itineraris, els visitants també poden fer-ho assistint a les visites guiades que hi ha programades un cop al mes. El segon dissabte de cada més a les 10 del matí, tenen l’oportunitat de descobrir La Garriga com a Vila termal i d’estiueig, un recorregut que gira al voltant del modernisme d’estiueig i l’aigua termal. Els assistents podran veure la casa de l’arquitecte M. J. Raspall, la seva obra, i l’illa Raspall, formada per quatre cases construïdes entre el 1910 i el 1913 i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. El segon dissabte de cada mes a les 12 del migdia, es pot visitar el Refugi antiaeri de l’estació, el primer refugi museïtzat a Catalunya. Un testimoni representatiu dels conflictes per a la consecució dels drets i les llibertats democràtiques que porta els visitants fins l’any 1938, quan la Junta local i els veïns de La Garriga van construir el refugi

Illa Raspall. Fotos: Ajuntament de la Garriga


MAGAZINE

La Garriga: termalisme, modernisme i estiueig

just al costat de l’estació de tren, excavat directament a la roca granítica i amb més de 110 metres de galeries. El refugi va ser utilitzat per protegir la població dels atacs aeris com el que va patir el 29 de gener de 1939, que va provocar un mínim de 15 morts. La visita, entre d’altres, recrea un bombardeig amb un joc de llum i sorolls per viure el pànic del moment en primera persona.

Finalment, el segon diumenge de cada mes a les 11 del matí (excepte els mesos de juliol i agost, que es fan a les 6 de la tarda) és un bon moment per conèixer el Camp d’aviació de Rosanes, un camp d’aviació que va néixer com una iniciativa privada de principis dels anys 30 del segle XX, per encàrrec d’un empresari argentí establert a Barcelona. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, però, el Govern de la República va convertir-lo en aeròdrom militar per fer front a l’exèrcit rebel. Així, el camp de Rosanes va créixer entre el 1937 i 1938, incloent part del terme de Llerona, i va adquirir un paper important en l’estratègia militar dels fronts del riu Segre i Ebre, així com en la defensa de Barcelona. En aquest espai, els visitants tenen una altra oportunitat de reviure el passat, ja que conserva les infraestructures que el van convertir en un centre d’importància estratègica. Anna Traveria Redacció

Torre Castell Rosanes

Per a més informació: www.visitalagarriga.cat info@visitalagarriga.cat 93 113 70 31 / 610 47 78 23 Refugi antiaeri. Foto: Ramon Ferrandis

7


MAGAZINE

Navata, senzillament acollidora

8

Navata,

senzillament acollidora Descobrim Navata, una bonica població de l’Alt Empordà que ens ofereix una interessant proposta turística, cultural i esportiva.

L

’expansió del Magazine Vicolot cap a la Costa Brava ha afavorit tant a les ganes de conèixer el territori català com a la possibilitat d’arribar més enllà de les comarques d’Osona i La Garrotxa. La millora de les comunicacions han apropat els territoris de l’interior més que mai, i la recent inauguració de l’Eix Transversal ha obert, a més a més, un ampli ventall d’ofertes turístiques i culturals que es troben en aquesta part del territori. En aquesta ocasió, desplaçar-se fins la vila de Navata ha permès descobrir des d’un gran patrimoni històric fins un paisatge que convida a fer turisme actiu descobrint alhora un territori fins ara desconegut per

molta gent de les comarques d’interior, i que l’arribada del bon temps convida a trepitjar. Navata es troba al sud de l’Alt Empordà, limitant amb la comarca del Pla de l’Estany. Sota l’eslògan “senzillament acollidora”, es tracta d’una vila que amb poc més de 18km2, ofereix una extensa llista de propostes que combinen turisme i cultura a parts iguals. El que va començar com una vila amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, amb una important presència de la zona boscosa, ha evolucionat fins

Situació de Navata


MAGAZINE

Navata, senzillament acollidora

Catxapp a Navata Nucli antic

a convertir-se en un territori on hi predominen els serveis gràcies a les bones comunicacions que té. Tant és així que des del municipi estan impulsant moltes accions en temes de noves tecnologies amb l’idea de crear unes smarts rurals, és a dir, dotar als municipis d’aplicacions i serveis pensats únicament per als visitants.

El nucli antic La part més antiga del municipi és, indiscutiblement, un dels seus punts forts. Després de passar per diverses reformes, els visitants poden fer-se una idea de la història arquitectònica del municipi, ja que el nucli encara conserva la seva forma malgrat l’evolució al llarg dels anys. En aquest sentit, es poden veure els vestigis de l’antiga muralla que havia encerclat la vila i que es conserven encara a les parts inferiors de les façanes d’algunes cases. Uns habitatges que també conserven llindes de portes i finestres amb inscripcions devotes o on hi consta el nom del seu constructor, datades principalment dels segles XVII i XVIII.

Església de Sant Esteve de Canelles

Història arquitectònica Dins de l’oferta turística de Navata, la gran majoria de propostes tenen a veure amb la història de la població. Així, els visitants poden gaudir d’esglésies i castells tot coneixent i reconstruint l’evolució de la vila. Per una banda, una construcció que cal tenir en compte per conèixer els orígens de Navata és l’església de Sant Esteve de Canelles, que presenta elements del seu origen romànic dels segles X i XI, i que es situa com a centre dels masos que avui en dia formen el veïnat. A part d’un tram del mur romànic, se’n conserven la sagristia i el campanar construïts el segle XVIII. Per altra banda, al veïnat de Can Miró s’hi troba una construcció romànica dels segles XII i XIII: l’església vella de Sant Pere de Navata, més coneguda com “l’església vella de Can Miró”, ja que es troba situada en aquest veïnat. Precisament la situació d’aquesta zona de Navata, a un quilòmetre del

Actualment i amb l’auge de les noves tecnologies, els turistes que visiten Navata tenen un suport important gràcies a les “Catxapp”, una aplicació per a smartphones i tauletes que anima als visitants a descobrir els orígens, les curiositats i els racons més emblemàtics del nucli antic de Navata. Catxapp ofereix informació sobre diversos punts d’interès i demana la participació de l’usuari a través d’un joc per aconseguir resoldre un enigma. Com a premi, es poden aconseguir punts bescanviables en promocions de gastronomia i allotjament. Aquesta eina va acompanyada de 90 minuts de navegació gratuïta a través de la xarxa wifi del municipi.

9


MAGAZINE

Navata, senzillament acollidora

10

poble, dóna una idea de la distribució del municipi en èpoques medievals, que era eminentment dispers. També datada del segle XVIII, dins el nucli de Navata s’hi troba l’església de Sant Pere, un temple fortificat que consta d’una sola nau amb capelles laterals.

Vista panoràmica de Navata Església de Can Miró

Patis de Primavera

Deixant de banda les esglésies però seguint amb els records arquitectònics que conserva la vila, els visitants no poden oblidar el castell de Navata. Actualment es poden visitar les muralles i una torre circular d’uns 10 metres d’alçada, entre les ruïnes situades a uns 2 km al sud-est de la vila. En aquest mateix recinte s’hi troba la capella del Castell de Navata, datada dels segles XII i XIII.

La importància de l’artesania

Patis de Primavera

A Navata, l’artesania hi té un paper molt important. De fet, una de les seves festes principals implica els veïns de la vila en una mostra de diverses disciplines artístiques artesanes. “Patis de Primavera”, amb l’organització dels artesans juntament amb l’Ajuntament, agrupa escultures, pintures i d’altres obres d’art que omplen diversos patis privats del municipi, i aquest 2013 tindrà lloc els propers 10, 11 i 12 de maig.

Salines-Bassegoda, descobrint l’Empordà amb bicicleta Endinsar-se en la natura i trepitjar la zona és la millor opció per conèixer de prop tot el que amaga l’Empordà. L’escenari de SalinesBassegoda permet la pràctica de turisme actiu mentre es descobreixen en primera persona els secrets més desconeguts


MAGAZINE

Navata, senzillament acollidora

del territori, al mateix temps que es poden practicar una gran diversitat d’activitats lúdiques i d’oci. Sempre amb una clara relació amb el medi ambient, Salines-Bassegoda ofereix la possibilitat que persones de totes les edats puguin gaudir dels seus paisatges passant per disset poblacions, entre elles Agullana, Albanyà, Cabanelles, Darnius, Llers i Navata. La seva xarxa de pistes i senders permeten fer des de passejades curtes fins a excursions i travesses de llarg recorregut. Els esports que s’hi poden practicar també són diversos: qui ho vulgui pot fer les rutes a peu, en bicicleta, en tot terreny, a cavall, o bé fer trekking, sempre acompanyats d’un entorn que garanteix la tranquil·litat. D’aquesta manera, els excursionistes poden ascendir al cim del Bassegoda, admirar el massís del Canigó o descobrir les ermites, dòlmens i menhirs de la seva arquitectura romànica. Roger Fitó Anna Traveria Redacció

Ruta de Salines

Ruta de Salines

11


12

MAGAZINE

Les Preses, Preservació del Patrimoni de Pedra Seca

Les Preses, E VII Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra Seca als Països Catalans

l municipi garrotxí de les Preses acollirà del 17 al 19 de maig la VII Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra Seca als Països Catalans. El seminari forma part de les trobades biennals que promou la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca des de fa més de deu anys i que tenen per objectiu donar a conèixer el patrimoni de pedra seca de les terres de parla catalana. En l’esdeveniment, que organitza l’Ajuntament de les Preses i l’Associació


MAGAZINE

Les Preses, Preservació del Patrimoni de Pedra Seca

Pedra Tosca, hi col·laboren l’Observatori del Paisatge de Catalunya, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Institut La Garrotxa d’Olot. La VII Trobada, promoguda per la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca –un grup multidisciplinari que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre aquest tipus de patrimoni, intercanviar-ne informació i vetllar-hi-, se celebrarà al Bosc de Tosca, un espai rural de gran valor de prop de 25 hectàrees entre els municipis d’Olot i les Preses, format per un mosaic de camps, murs i cabanes de pedra seca d’origen volcànic i situat damunt de la colada del volcà del Puig Jordà, que li confereix un caràcter excepcional. El seminari s’adreça a estudiosos i científics que treballen en projectes de recerca sobre pedra seca. També a tècnics i gestors d’espais culturals i naturals, així com a educadors, guies, professors i estudiants d’arquitectura i d’altres matèries relacionades amb la gestió del paisatge i el territori. Les inscripcions ja es poden realitzar mitjançant el web de la trobada, i costen 50 euros per un dia i 90 per dos (tarifes reduïdes per a estudiants i aturats de 30-50 euros respectivament). A més, els inscrits que ho desitgin podran optar a la presentació de comunicacions orals i pòsters que encaixin en les quatre temàtiques en què se centrarà la trobada: vocabulari, catalogació, característiques constructives i biodiversitat i paisatge”

13


MAGAZINE Vacances Artístiques 2013

14

Vacances Artístiques

2013 L

es Vacances Artístiques que organitza l’Atelier-estudi d’art d’Olot, són uns cursets de pintura a l’exterior o “plein-air” a la manera dels “Stages” que s’organitzen arreu de França, però amb la particularitat que aquests prenen un segell d’identitat propi. Amb 10 anys d’existència, les Vacances Artístiques són una setmana plena de sensacions, visites culturals i, sobretot, és un curs intenssiu de pintura en uns racons seleccionats i de gran bellesa.

A les darreres edicions s’ha visitat i plasmat els Castells del Loira, Belâbre, l’Auvernia i el Rosselló a França. També Laroya, Villaricos a Almeria, l’Alcora a Castelló de la Plana, Guadalajara , Tossa de Mar i la Garrotxa. 10 anys d’experiències que han servit per millorar any rere any. A les Vacances Artístiques assisteixen alumnes d’arreu de Catalunya i de l’estranger, alguns repeteixen aquesta experiència. En aquest desè aniversari s’han inclòs novetats per tal que els assistents decideixin tornar a les properes edicions per

De l’1 al 6 de juliol a Albalate de Zorita (Guadalajara) Del 5 al 10 i del 19 al 24 d’agost a Olot (La Garrotxa) gaudir d’unes vacances diferents i entendre l’art i la pintura a “plein-air”.

Programa d’activitats 1r. día, dilluns. De 9,00 a 10,00h. Presentació del curs i breu xerrada sobre la Pintura Olotina, Impressionisme catalá. Materials, suports, técniques i preparació de temes. De 10,00 a 13,00h. Pintura a l’exterior, 1r tema. Enfoc i composició. De 13 a 15,30h..Dinar. De 15,30 a 17,30h. Continuem sessió. 2n día. Dimarts. De 10,00 a 13,00h. Pintura a l’exterior 2n tema. De 13 a 15,30h. Dinar. De 15,30 a 17,00h. Pràctiques de taller, teoría del color, xerrada. 3r. día. Dimecres. De 10,00 a 13,00h. Pintura a l’exterior, 1r tema. De 13 a 15,30h. Dinar. De 15,30 a 17,30h. Continuem sessió.

4t día. Dijous. De 10,00 a 13,00 h. Pintura a l’exterior, 3r tema. De 13 a 15,30h. Dinar. De 15,30 a 17,30h. Continuem sessió. 5è día. Divendres. De 10,00 a 13,00 h. Pintura a l’exterior 3r tema. De 13 a 15,30h. Dinar. De 15,30 a 17,30h. Práctiques de taller. 6è día. Dissabte. De 10,00 a 13,00h: Pintura a l’exterior. Día de Concurs entre tots els asistents al curs. A les 14,15h. Dinar de comiat, entrega de certificats, diplomes i premis. 7è día. Diumenge. Día lliure per reposar i per organitzar el retorn al seu lloc d’orígen.

Més informació a: vacancesartistiques.blogspot.es


MAGAZINE Càmping Vall de Bianya

16

Càmping

Vall de Bianya A

l mig de la Vall de Bianya, de camí entre la Garrotxa i el Ripollès, s’alça de forma esplendorosa, el Càmping de la Vall de Bianya. És un establiment de muntanya de marcat caràcter familiar, ideal tant per fer curtes estades com per plantar la caravana per tot l´any. Les instal. lacions están pensades per famílies, parelles o grups d´amics. Ens hem entrevistat amb en Pere Canal, gerent del camping La Vall de Bianya.

Què el fa diferent... En Pere Canal, gerent del càmping, ho té clar: “estem en un entorn privilegiat, a l’estar molt propers a la zona volcànica de la Garrotxa i dins d’una vall, la Vall de Bianya, on vivim

envoltats de muntanyes, de color verd i de molta tranquil·litat” i afegeix que “la decoració rústica del càmping el fa diferent de molts altres ja que quan hi entres tens la sensació d’estar molt lluny del nucli urbà, que lliga molt bé amb l’entorn”.

L’entorn: La Vall de Bianya A part del paisatge en sí, la Vall de Bianya és una Vall molt dinàmica i única perquè té tot una sèrie d’esglésies romàniques molt ben conservades i un bon grapat de masies rurals que s’han transformat en cases de turisme rural de qualitat, que ha fet que molta gent s’hagi acostat a visitar-los. Recomanem visitar el centre d’Interpretació de la Vall de Bianya.


MAGAZINE Càmping Vall de Bianya

Formes de promoció

Ens remarca que algunes d’aquestes instal·lacions com el pàdel o la piscina estan obertes a gent de fora el càmping. En aquest sentit comenta que estan treballant per desestacionalitzar l’oferta, oferint una bona relació qualitatpreu, per promocionar que vinguin parelles entre setmana que busquen tranquil·litat i no marxar massa lluny del seu lloc de residència habitual.

El futur més pròxim En Pere ho resumeix dient “No volem créixer en dimensions, sinó en qualitat. Tenim l’objectiu d’oferir cada cop més serveis per fidelitzar els clients. Un bon exemple és el fet que s’han mantingut preus per ajustar-los a la situació del mercat. Anem posant noves instal·lacions com el pàdel, l’any que ve està projectat un gimnàs i una sala de lectura-biblioteca i treballem per optimitzar la vessant mediambiental.

La joia de la corona: les sales de cinema Tenim una sala petita interior, molt ben equipada amb butaques i equips de projecció de 35 mm i també digitals com pogués ser qualsevol cinema petit d’un poble o ciutat, que està obert un bon grapat de caps de setmana a l’any, i que durant l’hivern sol ser setmana si, setmana no. I també un cinema d´estiu on fem sessions de cinema a les nits caloroses d’estiu per la gent que està allotjada al càmping.

En Pere ens comenta orgullós que “tenim una web que hem reestrenat, on hi ha un motor de reserves potent i tot el que es pot fer al càmping durant la setmana i els 365 dies de l’any. A més, estem a les xarxes socials a través del Facebook on parlem del càmping, però també de la Vall de Bianya i de la Garrotxa, i en algun mitjà molt concret i especialitzat com pot ser el vostre o la revista Descobrir” però té clar que “els nostres clients un cop se’n van, han de ser els nostres millors prescriptors i en aquest sentit el Facebook ens va molt bé per mantenir el contacte amb ells i saber que n’opinen un cop marxen” i conclou dient que “Amb moltes empreses com Tricu tricu, que fan rutes amb el trenet turístic, amb l’ajuntament, etc. treballem conjuntament per dinamitzar el turisme del territori. El millor és anar tots junts, perquè en definitiva el que és bo per un altre del sector segur que serà bo per mi, i a l’inrevés”.

http://www.campingbianya.com/ http://www.facebook.com/ CampingBianya

17


MAGAZINE Protocol. Fashion Films

18

Fashion Films Mateu Batallé Canal Consultor en imatge i protocol Twitter: @MateuBatallé

F

a temps que les grans marques de moda es van adonar que amb la influència de les xarxes socials no es podien quedar enrere i havien de fer un pas més. No convenia quedar-se només amb els grans reportatges publicitaris i les campanyes intensives a les revistes de moda. Calia influir a altres canals de comunicació, per això van sorgir els Fashion Films. Aquest nou format no es pot definir com a un anunci ni un curtmetratge, sinó una combinació d’aquests dos suports. Els Fashion Films estan molt ben treballats i estudiats. Tenen l’habilitat d’exposar moda, art i cinema en una sola peça. No tenen una durada massa llarga perquè no se li faci pesat a l’espectador. És una bona eina per la marca endinsar-se a les xarxes socials i transmetre el seu missatge. Per donar-li un plus més atractiu a aquest tipus de format normalment es recolzen amb persones de gran renom com a directors de cinema, fotògrafs de prestigi o actors i actrius coneguts. Una bona eina de comunicació per a grans marques, però també per a dissenyadors de moda emergents. No cal esperar a veure les col·leccions a la passarel·la ni aconseguir publicar a una gran revista sinó que es pot mostrar el missatge, la col·lecció personal de vestits, complements, accessoris, dissenys... en qualsevol moment a través de la xarxa.

És un nou suport de comunicació que està en efervescència. Fins hi tot ja s’ha organitzat un festival només per veure diferents tipus de peces de Fashion Films. S’organitza a Berlín i aquest any es realitza la segona edició amb el nom de Berlin Fashion Film Festival http://berlinfashionfilmfestival.net/. Tot i que es pot pensar que és una idea nova, el 2007 ja es podia veure a la xarxa peces com les que va treballar Chloë Sevuigny amb “My Self”. Són petits tresors que alguns només pots veure a la xarxa i d’altres els emeten per televisió. La gran majoria haurà vist per exemple, a l’actor Eduardo Noriega protagonitzant el “viatge a Ceylan” per Adolfo Domínguez. Les grans marques de luxe utilitzen molt el format de les Fashion Films per aconseguir vendre algun producte (una bossa, un rellotge, unes sabates...) però també vendre emocions, sensacions que ens propicia la marca en concret i amb l’excusa d’aquest nou format és perfecte per aconseguir-ho. Directors com David Lynch, Sofia Coppola que ha treballat per Dior o H&M, o també Roman Polanski que l’any passat va realitzar una peça per Prada amb Ben Kingsley i Helen Bonham Carter anomenada Therapy són alguns exemples. Ens agrada veure imatges atractives, que ens emocionin, que ens facin pensar... i els Fashion Films d’alt nivell i de qualitat ho aconsegueixen. L’objectiu és vendre però seduint-nos.


20

MAGAZINE Ofertes Guiacat i Vicolot


MAGAZINE Ofertes Guiacat i Vicolot

21


MAGAZINE

Pel.lícules imprescindibles del segle XX: el cinema religiós

22

Pel.lícules imprescindibles del segle XX:

el cinema religiós Fins l’any 1960:

Yo confieso (1953) És una de les pel·lícules menys conegudes del geni del suspens Alfred Hitchcock, però no per això menys interessant. És un atractiu i subtil retrat d’un sacerdot i tot el que ha de fer per no trair la seva professió. Són molt destacables les actuacions de Montgomery Clift i Anne Baxter que dónen molta credibilitat als seus papers.

De l’any 1961 al 1985:

A partir de l’any 1986 fins ara:

És un film dirigit pel gran, i sovint infravalorat, Fred Zinnemann. Va guanyar 6 Òscars de l’Acadèmia, entre ells, la de millor pel·lícula, direcció i millor actor. Entre els actors secundaris hi trobem a Orson Welles, director de “Ciudadano Kane”. Narra la relació d’Enric VIII amb el seu home de confiança Tomás Moro i amb l’església catòlica de la qual es va separar.

Amb guió de Robert Bolt, el mateix guionista que, “De aquí a la eternidad” i interpretada entre altres, per Robert de Niro, Jeremy Irons i Liam Neeson, es convertí en un clàssic gràcies a la seva magnífica fotografia, amb imatges de les catarates d’Iguazú, a la banda sonora del geni Ennio Morricone, i a la història que explica que ens invita a pensar amb aspectes lligats a la naturalesa humana com el pecat i la redemció o la pau i el poder destructor de l’home.

Un hombre para la eternidad (1966)

Portals que parlen de religiós: http://www.encristiano.com/novedades/ clasicos-del-cine-religioso.html Considerada una de las webs més completes para obtenir vídeos catòlics i cristians que existeix a la xarxa. És molt completa perquè també hi ha llibres i música relacionada amb la religió des de tots els punts de vista.

http://jesucristoenelcine.blogspot.com.es/ 2010/08/karma-films-la-mejor-coleccion-de-cine.html Bloc molt específic sobre la figura de Jesús relacionada amb el cinema. Per estar al dia de la notícies més destacades

La Misión (1986)

relacionades amb el cinema religiós i espiritual. Hi ha molts documents i entrevistes que completen un material de primera qualitat.

http://cerredoeducacionycine.webnode.es/ cine-y-religion/ Un portal on el seu eslògan ja ho diu tot: “educant a través del cinema”. Proposa pel·lícules de temàtica religiosa i espiritual perquè les miris i analitzis des d’aquesta òptica. Per amants d’un cinema molt concret i que vulguin descobrir nous horitzons a la seva vida. Lluís Musach Redacció


MAGAZINE

Interpersonal, teràpia de parella, familiar i sexual

Interpersonal, Neix a Vic Interpersonal, un centre innovador de teràpia de parella, familiar i sexual

S

ota la direcció de la psicòloga osonenca Elena Crespi, L’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, amb seu a Barcelona, inaugura a Vic el centre Interpersonal, un espai que ofereix un nou model de teràpia amb un estil integrador, centrat en la teràpia breu i donant plena importància a les emocions. Segons Crespi, “entenem la teràpia com un treball conjunt del terapeuta i el pacient, una feina dinàmica que va més enllà de venir a la consulta i explicar els problemes”. Interpersonal, que obre les portes el divendres 10 de maig, neix amb l’objectiu d’ajudar als pacients amb la gestió i la millora

teràpia de parella, familiar i sexual de les crisis vitals que es troben al llarg de la vida. Un equip de vuit professionals treballen per donar un cop de mà a les persones que es troben en un ampli ventall de situacions. Són sis psicòlegs especialitzats en diferents branques, als quals es deriva cada pacient segons les seves necessitats. Tracten des de la teràpia sexual, de parella o familiar fins a l’orientació personal o la psicologia per a persones homosexuals, un servei innovador que ajuda a les persones que necessiten un cop de mà per assumir i comunicar l’homosexualitat al seu entorn. A l’equip s’hi afegeixen també dues fisioterapeutes del sòl pelvià, que treballen per la millora de les disfuncions sexuals, incontinències o el prepart i el postpart. Interpersonal també oferirà diverses activitats, com un taller de sòl pelvià o el taller d’orgasme femení, un dels temes estrella que després de l’èxit que ha tingut al centre de Barcelona, arrancarà a Vic el dissable 15 de juny, matí i tarda.

23


MAGAZINE Cuina. les Crêpes

24

Les Crêpes U

na de les menges més populars d’avui en dia son les crêpes. En els temps de l’Imperi romà ja trobem preparacions similars fetes amb massa de farina, ous, i llet, i des de llavors cada cultura se les ha fet seves i les podem trobar en tot el món. A Anglaterra i als Estats Units s’anomenen pancakes, i a Sudamèrica la seva traducció és panqueques. En els països de centre Europa trobem les palatschinken a Àustria, les palcsinta a Hongria, les palacinka a Txèquia, les pfannkunchen a Alemanya i les pannenkoeken a Holanda. A Rússia trobem els blinis que són més gruixuts i a Xina els bing, que acompanyen l’ànec lacat, per exemple. A Galícia i a Asturies també són una menja molt tradicional, ja que trobem els frixuelos i les filloas que, com a tot arreu, es poden farcir amb ingredients dolços o salats.

Però, es clar, el país que més reivindica la seva creació és França. A Bretanya, les crêpes són una part important de la gastronomia i sembla ser que la primera referència escrita data de l’any 1390. En podem trobar de dos tipus: les dolces, elaborades amb farina de blat, i les salades, anomenades galettes, que s’elaboren amb farina de fajol. A diferència dels pancakes, blinis i altres, cap de les dues porten llevat. Es solen menjar per la festa de la Candelera i per Carnaval, especialment durant el cèlebre Mardi Gras. La tradició popular diu que menjar crêpes en aquestes dates, porta bona sort. Les crêpes estan molt lligades a les supersticions. Quan es fregeixen s’han de girar llençant-les a l’aire amb la mateixa

paella i és que d’aquest moviment sorgeix l’expressió faire sauter des crêpes. Ara, aquesta tècnica és més senzilla gràcies als materials antiadherents, però abans era una autèntica proesa. Per això, si ho aconseguies portava bona sort i si ho feies amb una moneda a la mà volia dir que guanyaries diners. Fins i tot en els casaments, la núvia feia saltar la crêpe per saber si seria feliç en el matrimoni. Hi ha una llegenda que diu que al Mardi Gras de 1812 Napoleó Bonaparte, va anar al castell de Malmaison on vivia reclosa la seva primera esposa Joséphine de Beauharnais. Allà, va intentar preparar unes crêpes però no va aconseguir fer-les saltar cap cop sense que caiguessin al terra. A partir d’aquell moment va començar el seu declivi.


MAGAZINE Cuina. les Crêpes

Probablement, la crêpe més coneguda és la “Crêpe Suzette”, per molt gastrònoms les millors postres que s’ha dissenyat mai. Entre d’altres, Ernest Hemingway n’era una gran consumidor. Hi ha diferents teories sobre el seu origen:

VII, flamejant-la per error. El príncep la va trobar exquisida i li va demanar el nom de les postres. El xef li va res pondre “Crèpe Princese”, però el príncep li va contestar que seria millor anomenar-lo “Crêpe Suzette”, en honor a una nena petita que estava amb ells.

Ernest Barmaun defensa que va ser creada al restaurant Marivaux de París al 1897, en honor d’una actriu anomenada Suzette. Altres expliquen que va ser el cuiner de Napoleó que s’inspirà amb el nom d’una seva amant.

De totes maneres, el gran Auguste Escoffier va ser el primer en publicar la recepta i no seria estrany que ell en fos l’autor.

Una altra versió, més acceptada, ens diu que fou el xef de l’Hotel de París de Montecarlo, Henri Charpentier, que la va crear per servir al príncep de Gales, Edward

La “Crêpe Suzette” és una crêpe amb una salsa elaborada amb mantega, mandarina i curaçao, que es flameja amb el mateix licor. Pep Sala

25


MAGAZINE El gingebre

26

El

gingebre El gingebre presenta excel.lents propietats medicinals i gastronòmiques

A

més de ser un condiment molt apreciat, el gingebre s’ha utilitzat amb propòsits curatius des de fa milers d’anys. Tradicionalment, el seu ús ha servit per tractar les afeccions intestinals, especialment per als problemes digestius, ja que l’estimulació del pàncrees augmenta la producció d’enzims que afavoreixen la digestió i eviten l’aparició d’una sèrie d’efectes secundaris relacionats amb una mala absorció d’aquests. A més a més, el seu poder antibacterià resulta eficaç per prevenir problemes intestinals que es produeixen per alteracions en la flora intestinal. És un remei ideal per combatre les nàusees i els vòmits, per exemple prenent-lo unes tres hores abans de fer un viatge llarg en vaixell, en autobús o en avió. A banda de funcionar com a antiinflamatori, prevenir l’aparició d’úlceres o eliminar les gastroenteritis, el gingebre també és útil per tractar les malalties respiratòries i al·lèrgies, així com prevenir les malalties del cor, circulatòries i respiratòries. Diversos estudis científics han detectat que el tractament amb gingebre alleuja també la migranya, eliminant

el dolor sense l’ús dels tractaments estàndards que produeixen efectes secundaris. El gingebre també ha estat assajat en proves amb 30 dones que estaven patint de hiperèmesis gravidarum, una nàusea severa que pot complicar una gran proporció d’embarassos. A més de les propietats antiemètiques del gingebre, hi ha molts altres beneficis associats al sistema digestiu. Entre les seves virtuts, estimula la gana, cura les anomalies digestives i s’utilitza com a condiment per als àpats. En aquest sentit, és recomanable provar-ho en quantitats moderades fins a aconseguir el toc exacte d’acord al seu gust. Pot utilitzar-se ratllat finament en un arròs verd o en uns vegetals al vapor. Si encara no s’està familiaritzat amb el seu gust, és preferible afegir-lo a trossos a la juliana per tal de poder extreure’l amb facilitat.


MAGAZINE Curiositats

28

CurIosiTatS

Sabies que... “El cap de Creus ha estat una gran font d’inspiració de molts artistes destacats?” La força del cap de Creus en matèria artística, plàstica o literària ha estat font d’inspiració per a escriptors i artistes. “El gran masturbador”, de Salvador Dalí s’inspira, segons sembla, en una roca de cala Culleré. En el seu extens poemari Somni de Cap de Creus (‘Somni de Cap de Creus’), del poeta Carles Fages de Climent, publicat pòstumament (2003), recrea el trànsit des paganisme difús de l’Empordà grecollatí al cristianisme que construeix esglésies sobre els fonaments dels antics temples pagans. Eugeni d’Ors, J. V. Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla també van caure sota l’influx de la fascinació del

paisatge mineral del cap, poblat de formes fantàstiques producte de l’erosió del mar i el vent. També ha estat font d’inspiració per a la música amb autors i obres com: Jorge Alfredo Sarraute Sánchez: El faroner del Cap de Creus (‘El faroner del Cap de Creus’, 1989), Música per a cor (‘Música per a cor’) , Rafael Cabrisas (lletra) i Joaquim Gay (música): Cap de Creus (sardana), Manel Rius: Cap de Creus (sardana), Dacosta: Cap de Creus (popular). El paratge va ser un dels escenaris del film “The Light at the Edge of the World” dirigit per Kevin Billington l’any 1971 i protagonitzat per Yul Brynner i Kirk Douglas, una adaptació de la novel·la · “Le phare du bout du monde”, de Jules Verne.


MAGAZINE Curiositats

“Salvador Dalí i Walt Disney van treballar junts en un film de dibuixos animats?” El 1946 Salvador Dalí va conèixer Walt Disney i junts van començar a treballar en una preciosa pel·lícula de dibuixos animats, “Destino” on es mostrava el fantàstic i habitual surrealisme del més pur estil Dalí. John Hench va ser, aleshores, el director del projecte. És una bella història d’amor que explica la desgràcia que sent Cronos per una dona mortal. Disney el va definir com “una senzilla història d’amor on el noi troba a la noia”. Desafortunadament, aquest projecte va quedar en una seqüència experimental de 15/20 segons ja que, després de vuit mesos de treball, fou abandonada a causa dels problemes financers que segons Disney va al·legar que travessava en aquell moment. Més tard comentaria que va lamentava haver pres aquesta decisió. L’any 2003, Roy Oliver Disney, nebot del fundador, va recuperar els 150 esbossos, les primeres idees en què es

basava l’esbós, els dibuixos i les pintures realitzades per Dalí i amb tot això es va decidir a restablir el projecte comptant amb el guió original , els “story boards”. El curt va ser dirigit per Dominique Monfrey, el tema musical original s’inspira en una melodia del mexicà Armando Domínguez, i la lletra de Ray Gilber, interpretada per Dora Luz.

“Destino”, un curtmetratge de només 6 minuts de durada, va ser estrenada per primera vegada al Festival Internacional d’Annecy i va recórrer diferents festivals al voltant del món. Va arribar a ser nominada a l’Oscar l’any 2003, però en aquella edició el guardó va ser concedit al curt “Harvie Krumpet”, d’Adam Elliot.

*Captura el codi QR i visualitza el curtmetratge “Destino”.

29


MAGAZINE Punts de distribució

30

Vicolot: cada vegada més propers, cada vegada més presents! Punts de distribució:

A part de les dues capitals, també estem presents a Manlleu, Centelles, Torelló, Tona, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan Les Fonts o les Valls d’en Bas i la Vall de Bianya. Segueix-nos a www.vicolot.com, al Facebook i a Twitter: @vicolot

VIC Aquarium del Ges Art en cuina Biblioteca de Vic Blackwear Boi Galtés Bolsos Masallera Brunni Bye Bye Pelos Cafè Novell Club Patí Vic Cooperativa Plana de Vic Drogueria Junyent El Gallaret Estanc Crivillés Floristeria Aràlia Forn de Sant Albert Forns de pa l’Espiga d’Or Forn Franquesa Frankfurt Baviera Frutto Rosso Itinerari viatges Més que descans Muntanya de llibres Òptica Estrada Osona Pc Pastisseria El Bruguer Pastisseria Masramon Picking Pack Quelmi Quesvic Quick Sec tintoreria

Rebost Maria Universitat de Vic Viatges Ala Delta Xarcuteria Molas Xics BB

OLOT 5 Titius Agrobotigues Verntallat Andròmines Apartaments Verd Natura Aresta Asepeyo Olot Assegurances Laia Camps Bassols Biblioteca d’Olot Cafè Europa Calçats Rovira Can 60 Fotografia Can Carbasseres Can Japot Casa Bardera Corredera núvies Cristina Pujolràs Joies Font Esports Font Moda Fontfreda pintures Joieria Quera La botiga del pa No-Res Joieria Òptica Olot Outlet La Pedra Racó de l’ibèric

Rocanegra Cafeteria Cafè del mig

TORELLÓ 4 Cantons Absis Informàtica Ajuntament de Torelló Alba centre d’estètica Anglada Electrodomèstics Art32 taller de marcs Astor Autoescola Estadi Bi6 Can Zeppelin Cal Pagès Restaurant Casual Moda Cellarium Copyges Cucut puericultura i joguines Cuida’t centre d’estètica Deco Art Disseny d’Argent Drogueria Serra Electricitat Lass Fisiotorelló Font Natura Imatge Foto Kefecrep La Fleca L’Esportiu Marta Caballeria Moda Mc Estilista Òptima formació

Perarnau Joiers Peus petits Pescallanes Piscina de Torelló Tot cabell Vidres Mora Xampró perruqueria

LES PRESES

Ajuntament de Les Preses Albarsana Dietètica i nutrició Bar La Plaça Can Morera Restaurant CBR Estilista Centre d’empreses de Les Preses Copisteria Marboleny Farmàcia Prat Fleca Can Dorca Metacrilat Morera Agrocomerç Oficina de Turisme de Les Preses Pàdel Indoor Garrotxa Vertisol Hostal Queviures Can Central Xenacs Natura

També ens trobaràs a l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, Càmping Lava, al Mas Piguillem, al Càmping Vall de Bianya, a Masia Vilasendra, a l’Hotel El Ventós, a l’Hote El Montanyà i com a novetat, a diversos llocs de Platja d’Aro com la Pizzeria Dolce Vita, l’Hotel La Terrassa, l’oficina de turisme de Platja d’Aro, Finques Costabella, l’Hotel Costa Brava, Aradi Marisqueria o al Càmping Vall d’Aro. Si vols subscriure’t i vols venir a buscar la revista a les nostres oficines (amb seu a Vic), només has d’enviar-nos un mail a: roger@vicolot.com


Vicolot-CostaBrava Magazine, nº 21  

Ja podeu visualitzar el nº 21 del Magazine de turisme, cultura i territori: interior i costa, Vicolot-Costabrava.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you