Joan Salvat-Papasseit i Miguel Hernández:

paral·lelismes...

La tuberculosi: una malaltia compartida

Tots dos van patir una mort precoç. SalvatPapasseit va arrossegar des dels vint-i-quatre anys una tuberculosi que el va portar a realitzar diverses estades en sanatoris i hospitals de la serra del Guadarrama, els Pirineus i Barcelona.

L’abril del 1939, a conseqüència de la seva ideologia política i la seva implicació amb el bàndol republicà, la victòria del bàndol franquista en la guerra civil va implicar l’empresonament de Miguel Hernández. La seva salut, a causa de les penoses circumstàncies per les quals va travessar en la seva estada en diversos centres penitenciaris (Palència, Torrijos, Madrid i finalment el reformatori d’adults d’Alacant) va anar empitjorant fins a contreure una tuberculosi, que el portaria a la mort.

Poesia i cançó. Paraules i silencis, sons i silencis

Molts dels poemes de Salvat-Papasseit han estat musicats, començant per les primeres composicions d'Eduard Toldrà i arribant a la popularitat amb els autors de la Nova Cançó als anys 60 i 70. Martí Llauradó, Rafael Subirachs i Guillermina Motta van musicar poemes seus. El 1975 Ovidi Montllor li va dedicar el disc Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor El 1977 Joan Manuel Serrat va editar el disc Res no és mesquí, on musicava un recull de poemes. Lluís Llach va posar música al poema “La casa que vull” en el seu disc de 1974 I si canto trist.

Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, Loquillo, Feliu Ventura, Celdoni Fonoll, Teresa Rebull, Toti Soler i Josep Tero, són altres veus que han enregistrat, recitats o cantats els seus poemes. Es poden escoltar alguns en la web: www.musicadepoetes.cat

Miguel Hernández és un poeta molt musicat i cantat, la qual cosa implica que és també un dels més populars en llengua castellana. Els seus poemes resulten molt musicals gràcies a les rimes senzilles; els versos rimats sempre són fàcils de recordar. La seva poesia és popular pel fet que tothom la comprèn, és adequada per a la immensa majoria dels lectors o oïdors, que a més s'involucren en ella. Hi ha una llarga llista d’artistes que els han cantat, els més coneguts: Paco Ibáñez, Ana Belén y Víctor Manuel, Adolfo Celdrán, Elisa Serna, Amancio Prada, José Antonio Labordeta, Luis Pastor, Joan Báez, Nana Mouskuri, Miguel Poveda, Pitingo, Camarón de la Isla, i sobretot Joan Manuel Serrat, amb dos magnífics àlbums Miguel Hernández (1972) i Hijo de la luz y de la sombra (2010).