POETES CENTENARI VALLVERDÚ

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, Jack London, Poe o Luther King.

Sobre això, el professor i sociolingüista, Isidor Marí, explica en el pròleg que “aquest llibre demostren que a noranta-nou anys es pot viure i escriure com a jove i que, potser, el secret de l’avançada joventut de Vallverdú es deu a l’elixir poètic que atresora en els seus silencis”. “No estem davant una incursió aventurada en un terreny desconegut, sinó que, clarament, estem davant d’algú que ha arribat a dominar la veu poètica amb tots els seus recursos”, afegeix Marí. Finalment, anima els lectors a “endinsar-se en els silencis de Vallverdú” amb aquest nou poemari que arriba poc abans que comencin els actes d’homenatge a l’escriptor.

VEl narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista Josep Vallverdú ha publicat, a norantanou anys, un nou poemari, que porta per títol ‘Atresorat silenci’ (Pagès Editors). Es tracta d’una obra en la qual l’escriptor recopila una sèrie de poemes escrits durant els últims anys en una “inesperada” i “esplèndida eclosió poètica”.

Poetes Centenari Vallverd

Té una senzilla explicació la conversió del prosador Josep Vallverdú en poeta, aquests últims anys. És un fet que sorprèn i meravella, alhora. Els versos del lleidatà, però, revelen nítidament que de sempre ha estat un lector de poesia rigorós i constant. I, a parer meu, permeten aventurar que, bé que potser no n’havia publicat mai, sempre n’havia compost. El prologuista sosté que l’autor està “dotat d’una veu pròpia i proveït d’un instrument prodigiosament afinat i versàtil”. El català que fa servir, en efecte, d’una riquíssima naturalitat, a mi em fa pensar en Guerau de Liost, en Jaume Agelet i Garriga, fins i tot, més enllà en el temps, en Verdaguer (no tant en Màrius Torres, a qui l’obra ret homenatge).

Unes paraules de Joan Vinyoli per titular la crítica següent del poemari Pa de forment de Josep Vallverdú publicat l'any 2020. Els tres versos sencers, del llibre Realitats (1963), diuen: “He decidit escriure / poesies concretes. Envelleixo, calen / realitats, no fum”. Vallverdú escriu poesies concretes, que tenen també un títol ben concret. Els pretextos són diversos, i solen presentar un element pròxim: les diverses menes de pa (en un repàs històric que no és sinó un resum vital i moral), una finestra en una casa que obre la porta a la imaginació del passejant, una rosa marcida que ha anat perdent tots els pètals... “La vida que importa, que de debò abasto, és propera”, fa un dels versos. (El país esdevé un “grumoll”; una mesura vàlida per conèixer la realitat és l’“almosta” —la cullereta de cafè d’Eliot.)

De vegades, el pretext té un nucli més ideològic, com en la poesia en què un creuer ostentós que solca les aigües del Mediterrani es troba amb un bot ple d’immigrats, i passa desdenyosament de llarg. O aquella altra en què defensa que “les llengües no reneixen”. Són, sempre, pretextos que escauen a la fondària del tema (perquè la proximitat de l’anècdota no està renyida, esclar, amb la profunditat de l’assumpte). Per exemple, considerant la rosa pansida que deia més amunt, el poeta es reconeix “un instant perplex / davant l’absurd de les caducitats”.

Vallverdú s’acosta al segle de vida, i ho fa amb plena lucidesa: “Enllà de mi la boira amaga el món, / però dins meu la llum roman encesa”. No podia ser altrament, doncs: la memòria és un dels temes principals de la seva obra lírica. En una de les primeres peces del llibre, 'El pa', es demana: “Les coses bones, avui, on són?” Hi ha una reflexió constant sobre la matèria dels records: “Vivim en la memòria, tement i sabent / que tota experiència serà sols el ressò / d’un instant que quasi no vam poder tastar”. L’obra, malgrat això, no compon cap catàleg de pèrdues ni és, tampoc, un manual de plany.

Poetes Centenari Vallverd

És més, de tant en tant hi apunta la sornegueria de l’escriptor, en versos tendres que amaguen una mica de punxa (posem per cas, en els titulats El qui fa, dedicats a l’expressió “fer anys”).

A banda de tot això, hi ha unes poesies d’una gran intensitat dedicades al fill: “Per al pare el fill únic és el galze / que el relliga a l’amor que va crear-lo”. La innocència, més enllà que s’ajusti al caràcter d’Eloi Vallverdú, és un concepte familiar: “Al caient de les gotes, / la ciutat, l’albereda, la nena amb caputxa, / el gos saltador, les noies rialleres, / tot —jo mateix—, es vestia d’innocència”. I és que els versos de Vallverdú advoquen per aquest valor davant la manca de pietat del món. “L’home fa, el temps esmica”: poesia admirada contra la destrucció del temps! I, finalment, la mort, a la qual res no escapa: “En caure la dalla fulgurant, / tot esdevé ingràvid perquè tot és res?

Per acabar, des de l'Associació Poètica Vers i Revers us proposem als lectors un joc poètic, perquè us afegiu a l'homenatge a Josep Vallverdú. De dos poemes del seu poemari Pa de forment, hem suprimit algunes paraules, perquè cada lector completi els poemes amb les seves pròpies paraules.

La Cigonya

Esvelta _____ de braços prims, llisca, cel amunt, solemne, la _______; _______ les altres aus, no es fa amb ningú, èmula es vanta ser de les aeronaus que, més _______ encara, solquen, màgiques, el cel. Rebutja el _______ recurs de les teulades on xerrotegen coloms i _______, i els _______, recer d’immigrants orenetes; ella té el tron al niu monstruós, sobre ______ rovellades en cases a mig fer, cimals de xemeneies obsoletes, ruïnes de nobles castells aturonats, o campanars altius: és una ________.

Centenari Vallverd Poetes

Veritat

Quantes vegades cerquem la ________ com qui es deleix per abastar una _______ i, egoista, goludament assaborir-la. No sols nosaltres, simples ________, també ______ llegendaris, _____ abstrusos, corregueren, tossuts, rere la veritat. No sabien, i menys nosaltres, que la _______ no cap en una almosta, que és un do escampat en esquitxos: ara pren forma de _______ fugisser, ara és la cresta d’un ocell irrepetible, el somriure d’un ______ davant el titella, el ganyol irreprimible del gos fidel o –quan t’atures al meu davant–la _____ torbadora, profunda, que m’envies i m’ageganta el ______.

Presentació del llibre de poesia i titulat Atresorat silenci i editat per Pagès Editors. a la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer. En aquesta obra Josep Vallverdú expressa sentiments i emocions a través del relat poètic. La podeu escoltar per Ràdio Balaguer: https://youtu.be/1hdwwx1A2nk

Perquè els vostres poemes surtin publicats al pròxim número de la revista, els podeu enviar a l'adreça electrònica següent: • versirevers@gmail.com

"He decidit escriure poesies concretes. Envelleixo, calen realitats, no fum”.