Page 1

“PER VOLUNTAT DE NOSTRE SENYOR DÉU Y DE ALGUNES NOTABLES PERSONES...” CAPÍTOLS MATRIMONIALS A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT EN EL SEGLE XV JAUME VENDRELL I CONDEMINAS

-1-


________________________________________________________Introducció

1. Introducció ....................................................................... 3 2. Sant Climent de Llobregat al segle XV..............................7 3. L’arxiu ............................................................................ 23 4. Els capítols matrimonials ................................................29 4.1 Els documents de l’arxiu parroquial de Sant Climent de Llobregat........................................32 - 4.1.2 L’heretament: la continuïtat del patrimoni.42 - 4.1.2.1 L’hereu i la pubilla ......................43 - 4.1.3 Els dots ...................................................48 - 4.1.3.1 qui els dona ...............................50 - 4.1.3.2 valors .........................................51 - 4.1.4 L’escreix..................................................53 - 4.1.5 Les Arres ................................................57 - 4.1.6 Altres clàusules ......................................59 - 4.1.6.1 Renúncies ..................................59 - 4.1.6.2 Inventaris ....................................60 - 4.1.6.3 Restitucions ................................60 - 4.1.6.4 Fermanses .................................61 4.2 Els protagonistes..............................................62

-2-


________________________________________________________Introducci贸

- 4.2.1 La nova parella .......................................62 - 4.2.2 La v铆dua ..................................................64 - 4.2.3 Els immigrants ........................................66 4.3

Els sentiments ..............................................72

5. Conclusions.....................................................................75

-3-


________________________________________________________Introducció

Figura de portada: Còpia de l’encapçalament del document número 81

Els documents utilitzats són originals de l’Arxiu Parroquial de Sant Climent de Llobregat (APSC): Capítols matrimonials: vol. 1, 1400-1599 Testaments: vol. 1 1400-1576 i volum 3 1602-1641

També es cita algun document de l’Arxiu Parroquial de Sant Boi (APSB)

1

Apèndix. Doc. n. 8

-4-


________________________________________________________Introducció

1. INTRODUCCIÓ

Plantejar-se fer un estudi amb capítols matrimonials d’un poble petit, què sents propi i que sovint no et deixa objectivar les emocions, pot semblar no voler anar més enllà d’una visió mínima i local de la Història en majúscula. Evidentment, voler conèixer com van viure els teus avantpassats, localitzar-los en carrers i cases que encara veus cada dia, sentir-los parlar en els documents i comprovar com s’encomanen en cada pensament a Déu, no ajuda a apropar-nos a la transcendència dels fets històrics que llegim en dotzenes de llibres i estudis que pretenen transmetre i aprofundir en el coneixement del passat.

L’interès de fer recerca amb documents tant propers, però, em permet treballar amb un món que no m’és aliè, un teatre que visc a cada passejada, amb un paisatge que ha arribat intacte a començaments del segle XX. Un univers (local, sí) en el que els nostres avis han viscut amb la mateixa intensitat i duresa amb que fa cinc-cents anys ho feien els protagonistes d’aquesta investigació.

La Història ha fet córrer els anys, amb massa pressa sovint, i els historiadors s’han encarregat de generalitzar les seves pàgines amb períodes i estructures abstractes que, com podrem comprovar en aquest estudi, no sempre responen a la realitat del que ha passat en el nostre món. L’estructura del món medieval ha sobreviscut en el camp més enllà del seu període històric: el paisatge físic en prou feines va canviar fins fa cinquanta anys, el model urbanístic pervivia en els mateixos carrers estrets on les rodes dels carros encara trepitjaven les roderes obertes des de feia segles a les pedres, el jorn es marcava amb el mateix rellotge de sol a sol, les eines passaven de pares a fills amb la mateixa transcendència notarial i religiosa i la gent s’estimava igual, resava entre les parets centenàries de la mateixa església i s’hi casava, beneïa els seus enllaços, els seus fills i els seus difunts amb les mateixes litúrgies i objectius morals ... i econòmics.

-5-


________________________________________________________Introducció

En aquesta societat el matrimoni esdevenia un acte social bàsic, que col·laborava estretament en el manteniments de les estructures, de la casa i, sobretot, del patrimoni familiar que s’havia de transmetre a les noves generacions i assegurar en el mateix llinatge.

El patrimoni i l’ordre en el treball era fonamental: el manteniment de la casa, de les terres i la disposició de treballar-les, és l’eix sobre el que vertebrava l’organització i la supervivència d’una família pagesa, en un poble com el que estudiem, o en qualsevol altre del camp del nostre país.

És en aquest context que el paper del nou matrimoni esdevé fonamental per l’organització social: la dona serà dotada amb un petit capital i apartada del seu nucli familiar per facilitar la no divisió de terres, assegurarà la descendència i per tant la transmissió patrimonial a una nova generació. Alhora, com es desprèn dels documents, haurà d’estar preparada, familiaritzada i disposada per a tot, participarà de manera viva en el treball, la direcció domèstica i en la cura de fills, avis i marit. De fet, la dona adquireix presència social al casar-se: nena o donzella no deixa de ser una criatura; quan enviuda, fora del matrimoni, se la veu com un ens fosc2.

De fet, en els capítols matrimonials queda clar que la figura del dot té l’objectiu primordial de casar les dones. Es tracta d’excloure-les del patrimoni familiar i de l’heretament. Només en el cas de les pubilles, les hereves, mantenen el paper primordial. Però tot i rebre el benefici del dot, què en aquest cas ha d’aportar el marit, veuen com només actuen de

transmissores del patrimoni i del béns

heretats dels seus pares al marit, nou i alhora estrany de la família.

2

L’imaginari col·lectiu sempre ens mostra les bruixes, les intrigants, aquelles de qui t’has de

malfiar, com a dones grans, soles, velles xarugues, sempre sospitoses.

-6-


________________________________________________________Introducció

Fins i tot, en el cas de les vídues, hereves del patrimoni del marit difunt, el nou marit, tot i aportar un dot, esdevé immediatament beneficiari dels béns i cap absolut de la nova llar.

L’home governarà, teòricament,

el patrimoni i

l’organització econòmica i el

treball. El seu paper es veu reforçat en els documents com a cap de família i la seva figura, masculina, sempre va acompanyada per l’ombra d’una superioritat cultural que sovint no respon fidelment als fets quotidians i a la dura supervivència a la que s’ha de fer front.

Protegir els interessos materials de l’esposa i del seu llinatge és una de les funcions dels compromisos matrimonials com diu Georges Duby3, però, després d’estudiar els documentis, sembla que el que més interessa als qui els redacten és la protecció de la segona part: del llinatge. I en cap moment podem oblidar que els llinatges sempre són masculins4.

L’estudi dels documents ens permet comprovar com les fórmules normatives són un element bàsic per conservar les estructures i els papers de cada gènere. En ells hi trobem més informació de l’ordre social que de la realitat, i sempre tendeixen al manteniment de la continuïtat.

No podem oblidar que els documents medievals estudiats estan escrits per rectors, des d’una masculinitat absoluta i excloent, en que el coneixement de la dona i el respecte envers a ella són tan relatius com inexistents. Si hi afegim el seu punt de vista moral, encara ens trobem que els transmissors estan més allunyats de la realitat i que el seu punt de vista trepitja en fals.

3 4

DUBY,G. El amor en la Edad Media y otros ensayos. Alianza editorial. Madrid. 1990. Des del primer moment del matrimoni, la dona perd el seu cognom i adopta el del marit,

deslligant-se de la família original, exemplificant clarament qui esdevé l’element predominant de la nova llar.

-7-


________________________________________________________Introducció

A més, els documents responen i imposen el model social. Se’ns fa molt difícil entrar en l’interior, en el món dels sentiments, en la vida pròpiament dita. En algunes línies, però, s’obren petites escletxes des dels cor dels protagonistes, que desplaçaran als documents la tendresa d’una mare o l’obediència callada d’una nena promesa abans de fer dotze anys, o, ben al contrari, la cruesa d’uns capítols matrimonials on ja es prometen els fills del nous nuvis.

I és en aquest sentit, que el nostre estudi deixa de ser local. Perquè parla de les relacions econòmiques que s’estableixin entre famílies, del predomini masculí en la societat i en el control de la transmissió documental, de la important transcendència del paper de la dona en el món pagès i, també, dels sentiments que s’escapen en la linealitat i reiteració dels documents, siguin d’on siguin.

No podem acabar aquesta introducció sense donar les gràcies a la gent que ha fet possible aquest estudi. En la memòria quedarà l’agraïment que des del Baix Llobregat hem de donar a Jaume Codina per l’empenta que va saber donar a la historiografia de la comarca amb la seva anomenada microhistòria, però malauradament ens va deixar aquesta primavera. I el meu agraïment més sincer a Teresa Vinyoles per la seva paciència i per l’empenta que sap transmetre. I a tots els meus companys de curs dels que he après molt més del que es poden imaginar.

-8-


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

2. SANT CLIMENT DE LLOBREGAT AL SEGLE XV

Sant Climent, tot i tenir un terme petit

5

es troba arrecerat, ben comunicat6, amb

rieres i, des d’antic, gaudia d’una riquesa agrícola notable, un element que s’afegia a la consideració de ser terra de domini reial. Aquesta parròquia es situa a l’abric de les muntanyes de l’extrem Nord-est de Garraf,on la Serra Litoral queda dividida pel Llobregat7.

Des del segle X, tenim referències documentals de l’existència de la parròquia de Sant Climent: L’any 970, Llobell, la seva esposa i els seus fills fan donació a Santa Maria de Castelldefels, d’un alou, amb un gran mas que “afronta a l’Est amb el camí de Sant Climent, al Nord amb el terme del Montbaig, ....”8.

5

Actualment el municipi de Sant Climent té 10,73 kilòmetres quadrats, però fins 1746 la parròquia

de Viladecans no esdevé independent de la de Sant Climent. Per tant en el segle XV Sant Climent, que arribava des del Turó del Querol (tocant a Santa Coloma de Cervelló, Torrelles i Sant Boi) fins a la platja, a les llacunes de la Murtra i el Remolar, tenia aproximadament uns 20 kilòmetres quadrats més. El nucli format al voltant de la capella de Sant Joan de Viladecans a partir del segle XI, viu pràcticament de forma independent i els seus fogatges es compten de forma separada als de Sant Climent, tot i que la seva administració correspont a aquesta parròquia fins el XVIII. 6

El camí Reial que anava cap al Sud, creuant el Garraf era una via utilitzada freqüentment com

alternativa al camí que transcorria des de Barcelona, paral·lel al riu Llobregat fins a Martorell on creuava el riu i seguia el camí cap el Penedès. La via de la que parlem, travessava el riu per un pas de barca, o per un gual de poca profunditat. Després el camí seguia des de Sant Boi i fins a Sant Climent on començava a pujar cap a la plana de Begues i continuava fins a l’hostal d’Olesa de Bonesvalls i cap a Vilafranca.

El trobem documentat en diverses “Cròniques” reials i en

documentació des del segle X. 7

Veure figura 1.

8

RIUS,J, (Ed). Cartulario de “Sant Cugat” del Vallès. Doc. 92, pàg. 70. CSIC. Barcelona 1945-

1980

-9-


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

Figura 1. Mapa de la situació de Sant Climent de Llobregat (1). Sant Boi de Llobregat (2). Viladecans (3). Gavà (4). Castelldefels (5). Begues (6). Castell d’Eramprunyà (7). Barcelona (8). En vermell, l’antic camí que segui el traçat de la Via Augusta i travessava el Llobregat a Martorell. De color groc el camí que s’adreçava cap al Sud des de Sant Boi, anomenat Camí Reial o La Carrerada. De color taronja, la via que des de Sant Boi anava cap a Castelldefels. En verd, la riera de Sant Climent que s’utilitzava de camí entre aquest poble i Viladecans. Imatge de http://www.xtec.es/recursos/socials/llobregat/tema2/imatges/relleu.jpg, adaptada per Berta Vendrell.

- 10 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

En el mateix Cartulari de Sant Cugat trobem el topònim àrab Almafar9 relacionat amb la parròquia de Sant Climent. Són diversos els documents que fan referència a aquest nom des de l’any 978 fins el 1178 i el relacionen amb un mas amb torre de defensa, la localització del qual encara no s’ha concretat.

El nombre de masos que s’assenten a Sant Climent, no deixa d’augmentar des del segle XI. En principi, eren grans peces repoblades segons la vitalitat de cada família i amb el vist i plau dels senyors feudals10, què de manera progressiva s’anaren

subdividint

en

unitats

més

petites.

Els

pagesos

aloers

del

començament, per la pressió senyorial i les càrregues impositives i arbitràries que han de complir, acabaran

renunciant al seu domini eminent

i només

mantenint el domini directe sobre la terra .

Sabem que a Sant Climent hi havia una farga en el segle XI11. L’any 1068, Gombau, fill de Miró Geribert, encomana a Ramon Isimbert el castell d’Eramprunyà, i a més d’altres beneficis, obté la meitat dels delmes de la parròquia de Sant Climent, inclosa la seva farga. Es tracta d’una de les indústries de ferro més septentrional del Principat en el segle XI. La trobem documentada, també, els anys 1067, 1068 i el 114312. Era propietat del senyor d’Eramprunyà (el comte de Barcelona), però els drets de la seva

9

VENDRELL, J. In locum vocatum Almafar. Treball de curs de l’assignatura de “Història de

Medieval de Catalunya” del Departament de Història Medieval, Diplomàtica i Paleografia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Presentat a la Dr. Teresa Vinyoles. Curs 1999-2000. Es pot consultar a http://www.terra.es/personal8/arpiots/historia.htm 10

El monestir de Sant Cugat i la mateixa casa reial foren els principals impulsors de la repoblació

d’aquesta zona. 11

FELIU,G (i altres). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon

Berenguer I. 704. Fundació Noguera. Barcelona. 1999 12

ACA, pergamí 383 de Ramon Berenguer I i de Bofarull, F. El castillo y la baronía de

Aramprunyà. Imprenta de Henrich y Cia. Barcelona. 1911.

- 11 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

explotació els percebien els castlans. Es indicatiu que el Castlà d’Eramprunyà sempre fa registrar en els contractes que percebrà els censos de la farga que hi ha a Sant Climent.

És la farga més meridional de tot el comtat i representa una bona font d’ingressos per als castlans. Per una referencia de Dolors Sanahuja que aporta Josep Campmany13, la farga estaria construïda al costat del pont medieval pel que el Camí Ral travessava el punt on s’ajunten les rieres de les Comes i del Querol. En una societat en la que tota mena d’utillatge ha de perdurar en generacions el control i l’ús del ferro per a la fabricació d’armament i d’eines és fonamental .

El Sant Climent dels segle XI i XII continua la seva vida al costat del Camí, que cada vegada va prenent més importància amb el comerç i l’expansió cap al Sud.

És el camí que Jaume I utilitza en algun dels seus viatges per anar o tornar de València o de Saragossa. En tenim referències en la “Crònica” de Ramon Muntaner que constata el pas del rei per Sant Climent, acompanyat del rei de Castella, camí del concili de Lió, el 127414.

L’any 1285 el rei Pere el Gran fa servir aquest camí en el seu darrer viatge: a l’arribar a Sant Climent el rei es troba malament; en aquest indret es visitat pel seu metge, Arnau de Vilanova, que el troba bé de salut. L’endemà, continuarà e viatge fins a Vilafranca, on estat greu fa el seu testament i es fa confessar. Morirà al cap d’uns dies15.

13

CAMPMANY,J. Sant Climent de Llobregat a l’Edat Mitjana. Toponímia, Camins principals i

morfologia urbana. Gavà. 2010 14

Muntaner, R. Crònica I. pàg. 51 Ed. 62 i “La Caixa”. Barcelona 1979 “E con fo partit de Barcelona, que es llevà gran matí, se refredà, e ab aquell refredament venc-li cremoreta de febre. Així que ell soferí per lo camin en tal guisa, que hac a romandre a Sent Climent aquell dia. E trameteren missatges a Barcelona a maestre Arnau de Vilanova, que hi era, e d’altres metges; així aquella nit foren a ell , a Sent Climent. E maestre Arnau e los altres faeren-li fer l’aigua, al matí, e guardaren-la; e tut dixeren que comoviment er de fredor, equ no tenia res. E aquell dia cavalcà, e venc-se’n a Vilafranca de Penedès; e con fo lla, lo mal li fo entuixat, així que 15

hac de la febra assats”. Muntaner, R. . Crònica I. pàg. 228-229 Ed. 62 i “La Caixa”. Barcelona 1979

- 12 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

L’any 1323, el rei Jaume II vengué el domini superior del castell d’Eramprunyà i de la seva baronia al seu tresorer Jaume Marc. El seu hereu, Pere Marc fa una despesa de 11.000 sous en obres al castell d’Eramprunyà i a la vila de Sant Climent, què a conseqüència de la pèssima administració dels Centelles, antics castlans, es trobaven en molt mal estat (1342), segons Francesc de Bofarull que no n’esmenta la font16.

L’any 1337, els remences del terme, uns 100, queden exempts de l’obligació d’ajudar en les obres i reparacions del castell, durant 40 anys mitjançant el pagament de 3000 sous. 29 d’ells eren de Sant Climent17.

Al segle XIV, Sant Climent es un poble important a la comarca. A mitjans d’aquesta centúria, Pere IV dona llicència a Pere Marc, senyor d’Eramprunyà per a que el mercat setmanal que es feia a la Roca de Gavà, es traslladi “a Sant Climent, perquè és un indret més protegit, concorregut i ben situat”18.

En aquests temps la parròquia de Sant Climent viu com una petita senyoria amb múltiples propietats i rendes de pagesos dependents que li paguen drets per cases, per la utilització d’espais a la sagrera i per algunes terres de les que cultiven. El mateix rector s’enfronta obertament al senyor de la baronia pel reconeixement de les “fermes de dret a percebre pel Senyor d’Eramprunyà i no pas pel rector de la parròquia”19.

16

DE BOFARULL, F. El Castillo y la Baronia de Aramprunyá. Pàg. 88. Imprenta de Henrich y

Cª. En Comandita.Barcelona. 1911 17 18

F. DE BOFARULL. Ob. Cit. Pàg. 88. Francesc de Bofarull i Dolors Sanahuja, citen el document de l’ACA. Cancelleria. Reg. 863.

fol. 203 v. 19

SANAHUJA I TORRES, D. El territori d’Eramprunyà entre els segles X-XVI. Pàg. 123.

Rubricatum , Revista del Museu de Gavà.n.3. Gavà. 2002. Tesi doctoral presentada l’any 1996 a

- 13 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

Gràcies al capbreu de 139120, ens podem fer una imatge aproximada del que, en aquest moments, és el nucli més poblat de la baronia d’Eramprunyà. Prop de la sagrera, es distingeix un carrer amb les façanes de les cases arrenglerades, que tenen els corrals, horts i corts al darrera. La majoria d’elles eren propietat de la parròquia i es pagaven diferents censos pel seu lloguer.

Alguna mena de mur de protecció tancaria la població, que podem identificar gràcies al pòrtic del que es parla en el document, per on entra el camí Reial i on es troba situada la carnisseria. El camí seguia per el carrer Major (encara perfectament identificable) fins a la sagrera i l’església, continuant en direcció Sud enfilant-se al massís de Garraf cap a Begues.

Els senyors d’Eramprunyà hi tenen propietats entre les que destaca una casa senyorial i un celler important21.

Universitat de Barcelona, dirigida per Carme Batlle. 20

Estudiat per Dolors Sanahuja a partir de l’original del Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà.

21

En els llibres del notari Pere de Folgueres trobem algunes referències a la població entre les

deixes que Pere Marc fa als seus successors. Ed. a cura de GONZALVO, G g (i altres) El protocol de Pere de Folgueres: 1338. Fundació Noguera. Barcelona. 1996.

- 14 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

Figura 2. 1373. Eimeric de Cunit presta homenatge a Jaume Marc per la casa de la Sentiu. Ho fa a la casa que Jaume Marc té a Sant Climent. (Reproducció de la imatge original del Llibre de Baronia, a partir de la còpia que en fa Francesc de Bofarull a El Castillo y la baronia de Aramprunyá.)

En les crisi demogràfiques del segle XIV, el territori de l’Eramprunyà mai no es va despoblar massa, encara que no podem establir el grau d’ocupació de la comarca i que les dades posteriors suggereixin una densitat de població mai excessiva22. Sembla que l’hàbitat dispers de la comarca i, en especial, d’una parròquia com la que estudiem, amb masos escampats entre muntanyes i valls, salvà la regió de la catàstrofe demogràfica.

Si la primera envestida de la pesta es va esquivar amb pocs decessos, la repetició continuada d’episodis de la malaltia va produir, al llarg d’un segle i mig, una davallada progressiva de la població: d’una mitjana de 75,2 focs per parròquia l’any 1378 passem a 39,7 focs l’any 149723.

22

23

SANAHUJA I TORRES, D. Ob. Cit. Pàg. 137 LL. MONJAS. La reforma religiosa del patriarca Sapera a finals de l’Edat Mitjana. L’exemple de

les visites pastorals a les parròquies del Baix Llobregat. Butlletí de la Societat d’Estudis Històrics. IEC. VIII. Barcelona. 1997. Lluís Monjas cita Roser Salicrú, segons la qual les dades sobre parroquians que tenim extretes de les visites pastorals són fiables perquè el clergat era testimoni

- 15 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

Hem d’importar les dades dels fogatges oficials amb cautela i utilitzar-les amb precaució perquè semblen obtingudes a la baixa, sobretot si les comparem amb els capbreus.

Segons el fogatge de 1358 estudiat per J.M. Pons Gurí24, Sant Climent tenia 18 focs. El fogatge de 1365-1370 analitzat per Josep Iglesies25, parla de 23 focs del senyor Jaume Marc i 15 focs de l’Església. En el recompte ordenat per les Corts de Cervera de 1380, el senyor de la baronia compta 32 focs i l’Església 2026. Cent anys després, el fogatge de 1497, també estudiat per Josep Iglesies27, només compta 20 focs a Sant Climent.

Per les dades que es poden extreure dels capbreus estudiats, la majoria de pagesos son tinents mitjans i petits, que no posseïen la terra de manera contigua; tenien una peça aquí i una altra allà. Aquest fet suposa més feina, pèrdua de temps, de mitjans i un menor rendiment. Segons el capbreu de 1391, hi ha 43 pagesos que tenen menys de 4 peces; tres, d’ells també tenen masos; 22 pagesos tenen entre 4 i 10 peces de terra, dels que 2 tenen masos ; i els 5 pagesos que tenen més de 10 peces, tenen tots masos.

privilegiat de tots els esdeveniments socials i demogràfics (naixements, matrimonis, defuncions). En canvi, per Maurice Berthe les dades no serien fiables, perquè els preveres n’arrodonirien el nombre. Tot i això, les dades de parroquians que es recullen en les visites pastorals són molt semblants a les dels fogatges. 24

PONS GURÍ, J.M. Un fogatjament desconegut de l’any 1358. Butlletí Reial Acadèmia de les

Bones Lletres. n. 30. pàg. 323-495. Barcelona 1963-64. Citat per Dolors Sanahuja. 25

IGLESIES, J. Fogaje 1365-1370. Memorias Real Academia Ciencias y Artes de Barcelona. Vol

34. pàg. 249-356. Barcelona. 1962. Citat per Dolors Sanahuja. 26

SANAHUJA I TORRES, D. Ob. Cit. Pàg. 137

27

IGLESIES, J. El fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona 1991. Citat

per Dolors Sanahuja.

- 16 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

Coneixem tres capbreus realitzats des de 1391 fins 1498. D’ells, dos foren ordenats per la família Marc28, senyors de la baronia, i l’altre, per els Burgès29 (senyors de Viladecans).

Dolors Sanahuja parla d’un batibull de censos i servituds. Totes les rendes són diferents i es impossible veure quina lògica segueixen i què determina les quantitats a pagar.

La majoria de pagaments de censos es feia en diners i només una part en espècie (cereals, especialment ordi). L’oli sembla residual i només trobem mencionades cinc peces de vinya (3,57%) en el capbreu 1434-9830 i se’n paguen rendes més reduïdes que no per les peces de terra erma. Apareixen, també, prestacions de treballs que alguns pagesos feien per pagar determinats drets senyorials.

El conflicte remença a tot el país va ser l’eclosió d’un procés gestat des del temps de les primeres epidèmies, i potenciat per la rivalitat entre la corona i la Generalitat. I no sembla que després de la sentència arbitral de Guadalupe les condicions canviessin gaire. De fet, en

els capbreus posteriors a 1486 es

repeteixen els registres dels anteriors.

Hi ha vint-i-quatre pagesos de remença a Sant Climent el 1391: declaren estar lligats al mas, obligats a fer-hi residència i no ser lliures. D’aquest grup, n’hi ha tretze que són els més precaris, amb menys de quatre peces de terra, nou en tenen entre quatre i deu i només dos d’ells estan entre els que posseeixen més 28

Els de 1391, 1458

29

El capbreu realitzat entre 1434 i 1498

30

SANAHUJA I TORRES, D. Ob. Cit. Pàg. 159.

- 17 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

de 10 peces de terra. Segons el capbreu de 1458, de 79 pagesos, en queden 7, més una pagesa, que declaren entre les seves servituds, ser homes propis, solius i afocats.

En el capbreu de 1528 de la parròquia de Sant Climent, es deixa prou clar que les imposicions senyorials no permeses per la sentència arbitral de Guadalupe continuaven presents a Sant Climent i a tot el territori d’Eramprunyà31: es continuava pagant el delme de les collites, per l’aviram o la llana; es seguien fent prestacions de treball per al senyor (batudes, femades, joves, tragines i podades) i en les obres del castell; s’exigien obligacions militars com guaites; es pagava la quístia i continuava imposant-se a alguns pagesos, per capbreu, a no deixar el mas.

Encara l’any 1591, els barons d’Erill, en l’arrendament de la Baronia als Marc, es reservaven tota la qüestió jurisdiccional, tant civil com criminal, els drets de caça, les trobades a mar per naufragi, els lluïsmes, terços, foriscapi, empares i fadigues32.

Com en tot el camp català, a Sant Climent els pagesos també tenien esclaus, com ho confirma el testament de Bartomeu Castelló, del dia 11 de gener de 1413 i en el que afranqueix Miquel un dels seus dos esclaus i disposa que els marmessors venguin la seva esclava Caterina en subhasta pública, i dels béns obtinguts se’n celebrin misses per la seva ànima, però passats deu anys de la seva venda el propietari l’haurà d’afranquir33.

31

SANAHUJA I TORRES, D. Ob. Cit. Pàg. 186.

32

SANAHUJA I TORRES, D. Ob. Cit. Pàg. 182.

33

APSC. Llibre Testaments 1 (1400-1576).

- 18 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

Durant la guerra civil catalana del segle XV, Sant Climent viu a l’expectativa dels moviments dels seus senyors al castell d’Eramprunyà. En un primer moment Jaume Marc III és al costat dels antireialistes i l’any 1464 fa arribar una circular als jurats de les parròquies dels seus dominis, entre ells Sant Climent, pregantlos que trametessin 500 homes a Martorell i que s’avisi urgentment a la ciutat de Barcelona si se senten passar gent d’armes, davant l’amenaça que representaven les tropes de Joan II que ocupaven el Penedès i amenaçaven el Baix Llobregat34.

La mort de Jaume Marc III i l’entrada en escena del seu fill Jaume Marc IV, canviarà en rodó la postura de la baronia davant el conflicte. El nou senyor d’Eramprunyà és un ferm partidari de Joan II. En conseqüència, Joan de Lorena ordena la confiscació dels seus béns i atorga a Manaut d’Aguirre, nomenat “Capità del Llobregat” per Pere de Portugal el 1465, els seus dominis.

És en aquest anys que Sant Climent es trobà entre els partidaris del rei Joan II i els de la causa de la Generalitat. Per un costat el castell d’Eramprunyà amb el seu senyor Jaume Marc decantat clarament per la causa reial, cau en mans de Manaut d’Aguirre, que lluita del costat dels seus enemics. I

l’altra banda el

castell de Sant Boi, amb el seu senyor Joan de Torrelles clar partidari de la Generalitat, i que acabarà en mans de Jaume Marc, abans que aquest pugui recuperar els seus dominis i el seu castell totalment35.

En el combat que es lliurà a les voreres del Besòs el dia 26 de novembre de 1476 i que acabà amb la destrossa de Santa Coloma de Gramanet hi van morir

34

CAMPMANY i GUILLOT,J. La guerra civil del segle XV a Eramprunyà. Materials del Baix

Llobregat. N. 6. pàgs. 107-124. Sant Feliu de Llobregat. 2000. 35

MARTÍ I VILÀ, C. Les guerres de Joan II a la vila de Sant Boi.

XXV Assemblea

Intercomarcal d’Estudiosos. Pàg. 195-496. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. El Prat. 1980

- 19 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

homes de Begues, Sant Climent, Sant Boi i Sant Coloma de Cervelló, com es pot comprovar en els llibres d’òbits de les seves parròquies36.

Després de prendre la vila de Sant Boi, el dia 20 de febrer de 1472, Jaume Marc fa una crida, com a senyor del Castell d’Eramprunyà i capità de Sant Boi per majestat reial,

per a que li sigui prestat homenatge. Aquest fet ens permet

acostar-nos amb proximitat a un dels documents estudiats del que en desconeixíem la data. Un dels homes que jura fidelitat a Jaume Marc és Guillem Piquer, testimoni dels capítols matrimonials escrits entre Baldiri Domingo i Joana Campamar37.

A la tardor de 1472, Barcelona capitula davant el rei Joan II, però les terres de Jaume Marc encara resten en poder de Manaut d’Aguirre. Al desembre del mateix any, i després d’emmalaltir de paludisme, Jaume Marc continua la guerra per recuperar els seus feus. Pren el castell de Castelldefels, la casa-fortalesa de Gavà i l’església de Sant Climent38, que es rendeix sense violència.

Aquesta mateixa església és la que vertebra la vida pública i privada de la població. Al seu voltant i encarats al camí reial els pagesos viuen del que tenen i tenen el que suen. L’autoabastiment és el nucli de la seva subsistència. Com diu Jaume Codina39, quan arriba la tardor el gra ha d’estar guardat al graner, el vi a la bota, el porc ha d’estar sacrificat i salat, i les golfes han de tenir un bon rebost 36

Arxiu Parroquial de Sant Boi (APSB). Òbits. Citat per Jaume Codina a CODINA, J. A Sant

Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Columna Assaig. Barcelona. 1999. 37

APSB Manual 51, 1470-1474, f. 68 v. I Doc. n. 5. Apèndix. Doc. n. 5.

38

“... poch apres los de Sent Climent me donaren la esglesya e lexí y capita dels meateix an

...Macià ...” notes de Jaume Marc en el Llibre de la Baronia, transcrites per en Francesc de Bofarull. De BOFARULL Y SANS, F. Ob. Cit. Pàg. 106. 39

CODINA,J. El gra a la sitja. L’autoconsum alimentari pagès al delta del Llobregat als segles

XIV i XV. Ier. Col·loqui d’història de l’alimentació a la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana. Volum II. Institut d’estudis Ilerdencs. Lleida. 1995.

- 20 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

de fruits secs, llegums, verdures i fruites assecades i en conserva. L’hort proper a la casa i a les rieres, proporcionaria les hortalisses, i al bosc la llenya, els adobs, els fruits i carns que es tingués la sort d’aconseguir. I encara que els testaments i els inventaris són la font primera per fer-nos ressó del que hi ha en el rebost i al celler, els capítols matrimonials ens permeten una petita ullada a aquest món tan real, pròxim i que expressa tan subjectivament la mentalitat de la gent.

Ens trobem un petit inventari en el document n. 7, que ens parla del que hi ha d’haver en una casa: Antoni Mateu fa heretament en el registre que comença com a capítols matrimonials del seu fill, i li assegura que “li a de dar bons y nous un matalàs, lit bo, màrfega, post, bancs y flasada nova, lansols bons e nous. Ítem més huna ayna de totes coses de l’ort de pagès i hunas tovallas i un coffre pastera. Ítem paella y lo més avant a compliment de huna ayna de totes coses del art del cohinar com del menester de la casa”40.

Queda prou clar que tot i que els mitjans familiars són escassos en la majoria de casos, és important que una llar estigui ben disposada dels estris i mobles necessaris.

I pel que fa al sosteniment de la nova família, Antoni Mateu, assegurarà “elimentarà, sostindrà e proveirà...”41 al seu fill i la seva futura esposa que hauran de viure amb ell en el mas, cosa que no haurà de fer si aquest no volen compartir la seva llar durant quatre anys. Si així ho fan, quan marxin de l’heretat, el pare els proveirà de

40

Apèndix. Doc. 7.

41

Apèndix. Doc. 7

- 21 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

“dotze corteres de blat, ço és VIII corteres de forment y quatre de mestal” . A més s’obliga al fill a plantar “huna o duas mujades de terra ... que l’aygue de sembrar y coltivar tot y dar levor per sembrar tot de béns de mi ....”

El blat és l’element fonamental de la dieta pagesa, ja sigui el forment (blat candial) o barrejat amb sègol o ordi en forma de mestall. El blat ha deixat de ser exclusiu de les famílies

benestants i ocupa el lloc que a principis de l’edat

mitjana tenia predominantment altres cereals, que es continuen conreuant però que ara es barregen amb el blat o que tenen altres destins, i que són molt menys utilitzats per l’alimentació pagesa. També ens trobem blat que s’ha de collir, en el primer document estudiat: “...i els blats que estan sobre la terra, se repleguen...”42 escriu el notari per assegurar que Bartomeu Gomar l’inventarií i en doni la part corresponent als familiars de la collita que segurament va plantar el marit difunt de la seva futura esposa. Una collita és molt important i pot permetre la subsistència en el proper hivern. Per tant, un dels capítols ha d’assegurar el gra per a la família original. Com també ho podem afirmar a partir de la menció que en fan Bartomeu Cardiler i la seva futura esposa: “...que los splets qui sa trobaran lo dit Barthomeu e la dita Catherina, que sian los propis”43

El vi és bàsic en l’alimentació i en la societat medieval. Aporta calories a una dieta més aviat escassa, és fàcil d’emmagatzemar, de transportar i de cultivar, i apropiat en un terreny muntanyós i pedregós com el de Sant Climent. I tot i que

42

Apèndix. Doc. 1

43

Apèndix. Doc. n.10

- 22 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

sembla tenir poca importància segons els capbreus estudiats, creiem que el seu cultiu i venda és general en la gent d’aquest poble. Així ho podem afirmar per la tradició vitícola que des del segle X es viu en aquestes contrades44, i per la documentació posterior que hem pogut treballar. Antoni Mateu i el seu fill “...s’obliguen plantar una mujada de vinya en dita eretat, per alimentar als dits fills seu y Càndia muller sdevenidora. Si en la dita eretat noy aurà vinya plantada en el temps dels dits quatre anys .... aygue de proveir de vuit carregues de vy bo y rebedor”45.

En els capítols matrimonials trobem molt poques referències pel que a la ramaderia i animals que, de ben segur,

viuen al voltant de la casa i que

s’utilitzen en el treball diari. Tot i no ser un document pròpiament de Sant Climent46 podem fer menció de la casa de Joan Gassa i Caterina Graida, que ha de tenir un parell “de bous per a sostentar de la casa, ... una bèstia de càrrec bona i de tota cosa que una casa de pagès a menester”, i així ho assegurarà Mossèn Bartomeu Bastida47.

Però la seva presència és del tot provada gràcies al censos en espècie que sovint es paguen en forma d’aviram. El Mas Moragues paga, en el capbreu que fa la família Burgès de Viladecans entre 1434 i 1498, 4 capons a més dels 18 sous que ha de fer efectius per l’establiment i la confirmació del mas. Aquest 44

VENDRELL CONDEMINAS, J. El món de la vinya i el vi en el Cartulari de Sant Cugat en els inicis del feudalisme. Un model de producció des de l’any 1024 fins al 1060. Treball de curs de l’assignatura de “Alimentació a l’edat mitjana” del Departament de Història Medieval, Diplomàtica i Paleografia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Presentat al Dr. Antoni Riera. Curs 2002-2003. 45

Apèndix. Doc. n. 7

46

El document és originari de Cèrvoles, actualment municipi de La Torre de Cabdella, al Pallars

Jussà. 47

Apèndix. Doc. n. 6

- 23 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

mas és entregat en heretament en els capítols matrimonials que signen Bartomeu Monmany i Quitèria Moragues el 6 de gener de 149648.

En els seus estudis sobre la plana del Llobregat i especialment en els dedicats a Sant Boi, Jaume Codina parla de que “la gent, insistim, menja molta carn”49. Sembla que a Sant Boi hi ha més d’una taula de carn i un moviment de bestiar especialment important. Jaume Marc, senyor de l’Eramprunyà també participa en aquest comerç i ven aviram (segurament producte dels censos cobrats) al carnisser de Sant Boi Gabriel Vendrell. Sabem pel capbreu de 1391 que a Sant Climent hi havia una carnisseria, estratègicament instal·lada al costat de la porta del Camí Reial i l’estudi de testaments de l’APSC ens permet trobar un carnisser a la parròquia de Sant Climent que podem identificar en un dels nostres documents: Bernat Campamar, pare de Joana, és carnisser, a la quadra de Viladecans50.

Si hi ha excedents, es venen al mercat local o en els dels pobles del voltant com en el del Sant Boi que en tenia un d’important i també comptava amb fires anuals de força moviment. El mercat de la capital era una opció més allunyada, però que també s’explotava en èpoques determinades de l’any: davant les collites de certes fruites, herbes aromàtiques i altres productes del bosc i la venda de vi.

Els segles XIV i XV, es tanquen a la comarca de manera tràgica. La pesta castiga el pla del Llobregat de manera dràstica. A manca d’un estudi del llibre de testaments i dels Manuals de l’APSC, no tenim les dades d’aquesta parròquia, però els pobles del voltant pateixen brots intermitents i constants de la pesta51.

48

Apèndix. Doc. 20.

49

CODINA, J. A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Pàg. 124. Columna Assaig. Barcelona.

1999. 50

Apèndix. Doc. 5

51

CODINA, J. Ob. Cit. Pàg. 202. Columna Assaig. Barcelona. 1999.

- 24 -


___________________________________Sant Climent de Llobregat al segle XV

L’any 1490 a Sant Boi el 70% de les cases es veuen afectades per la malaltia i són 302 els morts entre albats i adults52.

52

CODINA, J. Els santboians de 1490. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Ajuntament de

Sant Boi. Barcelona. 1990

- 25 -


___________________________________________________________L’arxiu

3. L’ARXIU

Com diu Núria Jornet “el poder sobre els textos, permite también ejercer poder mediante los textos”53, i el control que d’ells se n’obté es ben conegut per les institucions que regenten el poder.

Des de ben antic el coneixement de

l’escriptura i tot el que d’ella se’n desprèn, permet als grups socials predominants exercir l’autoritat i el control sobre els súbdits, expressament exclosos del seu domini. Per aquest motiu el control dels document ha anat lligat estretament amb el poder al llarg de la Història.

Els documents són una font directa per la que qui l’ha escrit ens ha comunicat les seves intencions. S’escriu com i on es vol i només es guardarà allò que interessa als autors. És evident que des de les fonts de poder es controlarà la producció i l’ús dels documents en benefici propi i amb l’objectiu de continuïtat de l’ordre establert, promulgant normes (quan convingui) que tendeixin a conservar les estructures i el paper de cada gènere i grup social.

La de Sant Climent, com qualsevol altra parròquia rural, és la cèl·lula bàsica de l’organització eclesiàstica i social. El seu caràcter religiós es confon amb el civil i la documentació d’aquest tipus que generarà la comunitat, resulta imprescindible per l’estudi del món medieval, les relacions social que el regenten i la mentalitat dels seus habitants.

Els arxius neixen per servir a l’administració i tot que estan pensats en clau administrativa, esdevenen una font històrica transcendentals. Com comentava en el segle XIX J. Michelet, no només hi trobarem papers, sinó que hi descobrirem vides.

53

RIVERA,M (coord.) JORNET,N. Las relaciones en la Historia de la Europa Medieval. pàg. 19.

Tirant lo blanc. València. 2006

- 26 -


___________________________________________________________L’arxiu

I aquest és el cas que ens ocupa. Deixant a part estadístiques i registres numeraris, un arxiu petit com el de la parròquia de Sant Climent ens apropa molt a les gent que hi vivia. Els documents que s’hi troben estan escrits des de la proximitat del que coneix al protagonistes, de qui en coneix les intimitats, de qui conviu en el seu dia a dia i, sovint, per les mateixes mans que l’han batejat, casat, confessat o li donaran els últims recolzaments espirituals. I alhora, els registres, permetran mantenir l’equilibri social i l’ordre patrimonial que permetrà la continuïtat d’un grup familiar.

Figura 3. Parròquia de Sant Climent en l’actualitat. A l’esquerra s’hi pot observar la rectoria on es troba l’arxiu. (Fotografia: Jaume Vendrell)

Sant Climent pertanyia a la Mensa Capitular de la catedral de Barcelona i el seu Arxiu Diocesà hi trobem molta documentació relacionada amb la seva parròquia. Actualment està inclòs en la diòcesi del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

- 27 -


___________________________________________________________L’arxiu

Els religiosos eren un estament lletrat i els únics que arribaven a tots els racons del país amb l’escriptura apresa. Aquest fet els permetia redactar els documents, cada vegada més necessaris, en exclusiva. Fer-ho amb autoritat pública reial, senyorial o eclesiàstica va venir amb el temps i amb estira-i-arronsa continus entre els poders54.

L’escrivania pública en una parròquia com la que estudiem és un vestigi del que eren

les

antigues

consuetudinàries55.

notaries

parroquials,

amb

funcions

clarament

La funció notarial del rector era la de redactar capítols

matrimonials, testaments i tots els documents relacionats amb el dret familiar i successori, i fer-ho sense intervenció de cap jurisdicció ni baronial ni reial. Els registres es subscriuen fent constar simplement la condició de rector del qui ho fa.

L’Arxiu Parroquial de Sant Climent (APSC) és un arxiu molt ric en documentació baix medieval i moderna. I no només pel número de documents recollits, sinó per la qualitat dels seus llibres i per la continuïtat de registres que hi podem estudiar.

Les sèries documentals que actualment en coneixem, s’inicien a principis del segle XV. Podem afirmar l’existència de llibres notarials anteriors a aquesta centúria per la persistència que presenten des de 1400. A més, sembla que un incendi va cremar la rectoria en aquest anys56, detall que explicaria que els

54

BAIGES I JARDÍ,I. J.. El notariat català: origen i evolució. Pàg.133-139. Actes del I Congrés

d’Història del Notariat Català. Fundació noguera. Barcelona. 2000. 55

CONDE,R. El pas de l’escriva al notari. Pàg. 454. Actes del II Congrés d’Història del Notariat

Català. Fundació noguera. Barcelona. 2000. 56

L’any 1789, Miquel Molins comenta en el qüestionari de Francisco de Zamora: “... me sabe mal

no poder aberiguarlo la antiguedat de quient fundó esse lugar de Sant Clemente de Llobregat, por ser fortuna de aberse cemado el arxibo en la senturia de 1400 anyos ...”. CODINA,J (i altres). El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Curial : Publicacions de

- 28 -


___________________________________________________________L’arxiu

llibres de registres comencin a tenir continuïtat des de dates aproximades i la no existència de cap document anterior.

Pel que fa als Llibres Sacramentals, no es fins a mitjans del segle XVI que trobem el primer volum de Baptismes i Defuncions.57

L’Arxiu Parroquial compta amb milers de documents que estan organitzat en llibres Sacramentals i Notarials (els més nombrosos) i els referents a la vida parroquial, la seva administració i les confraries que si havien creat. És un arxiu que ha patit en el pas dels anys incendis, guerres, robatoris i un desordre general del que encara no se n’ha després del tot.

No va ser fins a començaments del segle XX que Ramon Maria Sagalés i Llorenç Sallent58 van portar a terme un feixuga tasca de classificació, que actualment permet una consulta més ordenada i fàcil dels documents.

l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1992 57

El primer Llibre de Baptismes-Defuncions, correspon al període 1531-1601. El Concili de

Trento (1543-1563) havia implantat l’obligació per a les parròquies de portar un registre de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions, i sembla que es a partir d’aquest moment en que comencen de manera regular els registres Sacramentals: El primer Llibre de Baptismes (on només hi figuren baptismes) comença el 1609, el de Defuncions el 1610 i el de matrimonis el 1607. 58

Mn. Sagalés va ser rector titular de la parròquia entre 1893 i 1928.

- 29 -


___________________________________________________________L’arxiu

Figura 4. Armari on es troba recollit l’APSC. Les carpetes del prestatge superior corresponen als Llibres de Testaments i Capítols Matrimonials.(Fotografia: Jaume Vendrell)

Els registres es van ordenar i numerar en els llibres i carpetes que avui en dia podem consultar, alhora que també s’elaborava un índex per algun dels volums.

L’estat actual de l’Arxiu (com es pot comprovar en la figura 4) no és el més adequat.

L’organització documental portada a terme en el segle XX

va

respondre a la bona voluntat dels seus autors i va ser pràctica, però no va ser del tot científica: es va escriure en colors en els documents, se’n van barrejar alguns i els que no estaven datats és dataven aproximadament i es col·locaven en ordres que no corresponien. Tot i això, sense la seva feina, de ben segur que l’arxiu no ens hauria arribat en les condicions en que actualment el podem consultar.

Gairebé tots els documents estan escrits en paper, però trobem algunes carpetes i cobertes elaborades amb antics pergamins que devien formar part d’un arxiu primitiu.

- 30 -


___________________________________________________________L’arxiu

En els registres, es constant la presència de persones de les poblacions veïnes a la que ens ocupa, demostrant la interrelació familiar, social i econòmica existent entre les viles de la comarca.

També trobem alguns documents que no podem relacionar directament amb la parròquia estudiada i dels que en desconeixem el motiu del “viatge” i la raó del seu arxiu definitiu en aquest fons59.

Historiadors lligats a la comarca com Jaume Codina, Dolors Sanahuja o Montserrat Pagès

han utilitzat els fons d’aquest arxiu per a les seves

investigacions.

59

Un exemple: veure el document n. 6 de l’apèndix, original de la parroquia d’Antist a la Torre de

Capdella, en el Pallars Jussà.

- 31 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

4. ELS CAPÍTOLS MATRIMONIALS

Jurídicament els capítols matrimonials són contractes privats, entre persones que lliurement pacten el règim econòmic de la futura parella, i escrits davant de notari i testimonis que donen fe de l’acte.

En la pràctica, però, els pactes

matrimonials esdevenen enteses entre els pares del nuvi i la núvia que documentalment asseguren l’aparellament dels seus fills i la fórmula de dotació, heretament, convivència i transmissió del patrimoni, que el futur matrimoni haurà de compartir.

Els capítols matrimonials que trobem en la baixa edat mitjana, són una herència de la diversitat de registres que produeix la feudalització, a partir de la recuperació del dret romà i l’aparició del dot femení, “que havien anat desplaçant la llei goda i el dot marital al llarg dels segles XII i XIII”60. Amb la recuperació del dret romà, els contractes matrimonials catalans agafen la categoria documental a partir de la seva configuració en un registre legal únic que recull els diferents capítols, pactats entre les famílies del futur matrimoni61.

De fet són un pacte feudal entre famílies que en alguns moments agafa la forma dels pactes vassallàtics i es segella amb un petó i un jurament62.

Segons Jesús Lalinde63 entre els segles X i XI hi ha molta influència del Liber Iudiciorum i sovint són pactes orals. Les primeres mencions fan referència a les

60

VINYOLES, T. Història de les dones a la Catalunya medieval. Pàg. 92. Pagès ed. Lleida. 2005.

61

CODINA,J. Contractes de matrimoni al delta del Llobregat: Segles XIV a XIX. Ed. Noguera.

Barcelona. 1997. 62

Hem trobat un document on es menciona explícitament aquesta acció: “E la dita Johana ab

basament de mans e de boca accepta dita donació, …..E lo dit Baldiry, ab basament de mans, …”. Apèndix. Doc. n. 5.

- 32 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

donacions mútues entre marit i muller en el matrimoni i provindrien de la tradició visigòtica.

Fins el segle XIV, la formulació de les aportacions de les parts al matrimoni, apareixen inconnexes i desordenades. Serà a partir d’aquest segle en que s’articulen els pactes de forma capitular en un instrument únic, i comencen a anomenar-se “capítols matrimonials”. Per Jesús Lalinde la forma capitular ja és un fet a finals de la primera meitat del segle XIV64 i es generalitza abans de la nova centúria.

La fórmula general s’estructura al voltant d’un model que es repeteix en la majoria de documents. Una invocació religiosa encapçala el instrument:

Segueixen els noms dels contraents i els dels seus pares amb la menció dels llocs de procedència. Després d’aquests preliminars més formals, obligatoris i reiterats en la majoria de documents, apareixen els contractes que determinaran l’estructura i les condicions d’establiment del nou matrimoni; són el que podem anomenar, pròpiament, els pactes matrimonials dividits en diferents paràgrafs separats per un punt i apart, i on en cadascun d’ells es regularà un punt de l’acord; aniran encapçalats el primer per un “Primerament” i els altres per “Ítem”.

Tot i seguir un model similar, cada document és singular i respon a les clàusules necessàries pel contracte de cada nova família, des de les classes socials més desafavorides fins a la més alta noblesa.

63

J. LALINDE. Los pactos matrimoniales catalanes. Anuario de Historia del Derecho Español.

n.33. Madrid. 1963. 64

J. LALINDE.Ob. cit. Pàg. 212.

- 33 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

La promulgació a les Corts de Montsó de 1363, d’una llei per la que es fixen els salaris del notaris en funció del valor del dot, ens permet afirmar que la forma capitular està força estesa en aquesta data. Lalinde esmenta les notes del notari gironí Tomàs Mieres en que afirma que l’esperit de la constitució està en oposarse al fet

de que els notaris barcelonins cobren el seu salari en funció dels

capítols redactats en lloc de fer-ho per la totalitat de el instrument65.

La fórmula capitular es comú en altres tipus de document, però la seva generalització davant els casaments fan que sovint s’esmenti que “es signen capítols”, sense especificar que són matrimonials.

Cada vegada tenen més valor econòmic i es difícil trobar-hi referències al voltant de les emocions i dels sentiments66. El casament és un assumpte familiar, no privat i afecta al patrimoni, no als sentiments.

65

T. MIERES. Apparatus super constitutionibus curiarum generalium Cathaloniae. Pars secunda.

Barcelona. 1621, citat per J. LALINDE. Los pactos matrimoniales catalanes. Anuario de Historia del Derecho Español. n.33. pàg. 214.Madrid. 1963 66

VINYOLES, T. Història de les dones a la Catalunya medieval. Pàg. 93. Pagès ed. Lleida. 2005.

- 34 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

4.1. Els capítols matrimonials de l’arxiu parroquial de Sant Climent de Llobregat

Els documents constitueixen fonts de gran valor quantitatiu i qualitatiu per estudiar els punts de vista sociològics, antropològics o econòmics. Hi podem observar la base social que els sustenta, el valor econòmic que s’hi concreta, la barreja de procedències i l’estret lligam comarcal que presenten, les composicions familiars, l’esperança de vida que ens tramet l’estat dels pares, la qualitat de vida que espera, ... i tot i que la documentació és parca en detalls directes, el seu estudi ens permet fer un retrat força fidedigne del poble, en una època molt concreta com la que estudiem.

Hem treballat amb la carpeta de Capítols Matrimonials n 1 de l’APSC que inclou els documents recollits entre 1400 i 1599. El problema d’aquest manual, com el dels més antics que guarda aquest arxiu, és la datació dels capítols que en principi estan ordenats en el lloc que correspondria als més vells.

Tot i que en cada document han de figurar uns elements bàsics i exigits per llei com la data completa, el lloc, el nom del notari, i el seu signum67, en els textos estudiats només identifiquem la data i la parròquia en alguns d’ells.

S’han deixat de banda els que al començament del lligall no tenen data ni estan registrats amb cap identificació, i hem utilitzat, des dels documents que a principis del segle XX va ordenar mossèn Sagalés i que va nomenar com “1400” (tot i que no es podien datar de manera concreta), fins el primer que estava datat en el segle XVI.

67

CONDE, R. El pas de l’escriva al notari. Pàg. 439-491. Actes del I Congrés d’història del

Notariat Català. Fundació Noguera. Barcelona. 2000

- 35 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Hem estudiat els documents numerats des del número 1 fins al 21. En aquesta relació de registres no hi hem trobat els corresponents als número 13 i 14, i del número 12 només en tenim el final. Ens ha estat impossible llegir el document número 18 pel mal estat del paper, i hem hagut de rebutjar el registre número 21 (sense datar), perquè després de treballar-lo hem pogut comprovar en l’arxiu de testaments que els seus protagonistes van viure a cavall dels segles XVI i XVII.

Figures 5 i 6. Còpies del document n.5 de l’APSC. La imatge de l’esquerra correspon a la coberta, on podem identificar el títol original: “Capítols den Baldiri Domingo y de na iona, donzella, filla de Bernat Campamar” a la part dreta i en vertical, 2 vegades; sota i en vermell tornem a trobar els noms dels nuvis i la datació “1400. Baldiri Domingo y Joana Campamar”, escrit a començaments del XX; al centre tornem a trobar l’encapçalament original, i el número 5, en vermell, assignat i que correspon a l’ordre actual. La imatge de la dreta és el primer full del document.

S’han treballat, doncs, 9 documents amb data concreta: Documents:

n. 9 de 23 d’abril de 1407

- 36 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

n. 10 de 10 d’abril de 1466 n. 11 de 29 de juny de 1473 n. 12 de 9 de novembre de 147868 n. 15 de 6 de maig de 1482 n. 18 de 25 de juny de 1485 (no treballat) n. 19.1 de 26 de desembre de 1491 n. 19.2 de 12 de gener de 1491 n. 20 de 6 de gener de 1496 Amb l’estudi d’aquests documents i fent un buidat de noms dels capbreus i dels llibres de testaments i de part de la bibliografia, hem pogut determinar dates aproximades en alguns:

NÚM. DOC.

DATACIÓ

PER: Vidal, marit difunt de la núvia apareix en el capbreu dels Burgès de 1434-98. Té una peça de terra per la que paga 8 diners i haurà de fer serveis de femada, jova, tragí i batuda. La núvia aporta al matrimoni una peça de terra que possiblement és la mateixa.

1

Finals del segle XV.

2

Sabem que la mare de la futura esposa, Gabriela Moraques, fa testament, el dia 25 de juliol de 1509. Trobem un Joan Moragues, pare de la núvia, en el capbreu que els Burgès ordenen entre 1434 i 1498; és declara home propi, soliu i afocat, i paga censos per 1 mas i tres peces de terra. També tenim referència de Bartomeu Folquet, testimoni del document, signa una treva amb Francesc Soler de Sant Boi Entre finals segle XV i l’any 1504. I Joan Pi i Joan Julià, també testimonis, inicis del XVI apareixen en el fogatge de 1516.

68

Document que no hem pogut estudiar perquè només en tenim l’últim paràgraf.

- 37 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

NÚM. DOC.

DATACIÓ

PER: El primer cronològicament en produir-se és el del document n. 17, en el que es casen Joana Ballús i Bartomeu Terres i que està datat el 13 de març de 1484. En l’heretament que els pares fan a Joana, s’hi especifica que “se retenen quaranta lliures barcelonines, sobre tots lurs béns, per casar una altra filla que tenen, la qual ha nom Francina”70 . Aquesta Francina és la mateixa de la que trobem els capítols matrimonials en el document n. 3. Corresponen al seu segon matrimoni i acorda els capítols amb Mateu Sadurní de Begues. Ambdós són vidus i en el document n. 16 signen els capitolis matrimonials dels seus fill (dels matrimonis anteriors) Pere i Joana, quan aquesta “... no es ab aquella adat per feta ... com sia manor de XII anys ...”71 Creiem que Gabriel Ballús pare de Francina i Joana, és el mateix Gabriel Baulus que Dolors Sanahuja identifica en el capbreu dels Burgès de 1434-1498. És declara home propi, soliu i afocat; té un mas i una peça pels que paga 9 sous, tres quarteres d’ordi i haurà de fer serveis de jova, tragí, batuda i femada i, a més, donarà 4 gallines per la terra. Un dels testimonis que apareix en els documents n. 3 i 17, Carles Romaguera fa testament l’any 1507.

Finals dels segle XV. Joan Duran dona fermanses per Francina Ballús, en el Els documents n. 3, 16 i 17 tenen protagonistes de document n. 3 i torna a aparèixer en el doc. n. 20 com a la mateixa família i giren testimoni dels capítols signats l’any 1496. 3, 16 i al voltant del mateixos 17 personatges69. 69

Veure quadre n. 1

70

Apèndix. Doc. 17.

71

Apèndix. Doc. n. 16

- 38 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

NÚM. DOC.

4

5

6

DATACIÓ

PER:

?

Els protagonistes no són originaris de la zona i no podem relacionar-los amb cap altre document.

Finals del segle XV

El testament de Eulàlia Campamar de 148872 ens ajuda a datar amb proximitat el casament de la seva filla del que se’n fan capítols matrimonials en el document n. 5. Quan la filla es casa la mare ja està morta. Tenim referències d’alguns dels personatges que apareixen en el document: Francesc Campamar de Sant Boi, que signa fermanses en el capítol de les arres per part del nuvi, compra una casa per 25 lliures a Sant Boi l’any 146673, Guillem Piquer l’any 1460 signa una treva a Sant Boi i jura fidelitat a Jaume Marc (com hem vist) l’any 147274.

?

Aquest document és originari de Cèrvoles (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà) i no el podem datar en relació amb d’altres documents

72

APSC. Llibre de testaments 1. Doc. 52

73

CODINA, J. Ob. Cit. Pàg. 169. Fent referència a APSB. Manual 50. 1465-1470. f. 26v.

74

CODINA, J. Ob. cit. Pàg. 157

- 39 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

NÚM. DOC.

PER:

DATACIÓ

Jaume Puig que és el pare de la núvia del document 7. El mateix Jaume Puig és el testimoni del document número 8 en el que es casen Pere Manaut i Beneta Pellicer. No creiem que sigui el mateix Jaume Puig que es pare de la núvia del document n. 11, que tenim datat el 28 de juny de 1473.

7i8

Els ducats d’or que es mencionen en els documents n. 7 i en el 8. ens permeten datar-los, com molt aviat, a partir dels anys 80 del segle XV. El ducat d’or és introduït per Joan II a València i Saragossa, i Ferran II la converteix en la unitat àuria de la Corona d’Aragó en substitució del florí d’or, a finals dels anys setanta del segle XV75. Segons Jaume Codina “...el ducat d’or, el pacífic (també d’or) són monedes corrents de valor entre 1481 i 1500”76.

Posteriors a 1481

Gabriel Ballús

Joana Ballús

Agustí Terres

Joana

Document n.17 (1.484)

Joana Ballús Antoni Domingo

Bartomeu Terres

Francina Ballús

Document n.3

Mateu Sadurní

Violant

Document n.16

Joana Domingo

Pere Sadurní

Quadre número 1. Capítols matrimonials de la família Ballús.

75 76

CRUSAFONT,M. Història de la moneda catalana. Pàg. 99. Ed. Crítica. Barcelona. 1996. CODINA, J. Els santboians de 1490. pàg. 28. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i

Ajuntament de Sant Boi. Barcelona. 1990

- 40 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Tots els documents estan escrits en català. Només el document número 2 utilitza el llatí en la introducció del document (la invocació i la intitulació) i la repeteix posteriorment en català. En molts d’ells la conclusió i els testimonis apareixen citats en llatí.77

Les aliances matrimonials que hem pogut treballar confirmen la mobilitat comarcal que escampa alguns cognoms per tota la zona. A banda dels originaris de Sant Climent, hem pogut identificar gent de:

Barcelona, Begues,

Castelldefels, Castellví de la Marca, Cornellà, Gavà, Sant Boi, Sant Esteve de Cervelló, Sant Miquel d’Eramprunyà, Sant Vicenç dels Horts, Sant Coloma de Cervelló, Torrelles i Viladecans. A part d’ells, i en els documents que ens no són originaris de la parròquia estudiada hem trobat referències a la parròquia d’Antist i la Pobla de Cérvoles al bisbat d’Urgell, a la Vall Fosca (Pallars Jussà).

Podem comprovar com els matrimonis de segones núpcies són comuns en els documents, i dos d’aquest matrimonis acaben, també, amb el casament dels fills dels anteriors aparellaments. Ja hem vist com Francina Ballús i Mateu Sadurní casen als fills dels seus matrimonis precedents, i en el document n. 10 Bartomeu Cardiler, pagès de Sant Joan d’Anglesola i Caterina “muller qui fou de Pere Alegret” concorden de fer matrimoni de “Francesc, fil de Pere Alegret, quondam, e de la dita Caterina de una part, e de ... donzella fila del dit Bartomeu i de la dona Francina, quondam, ... que els dits marit i muller faran passar lo dit matrimony entre els.”78

77

Segons Jesús Lalinde la utilització del llatí “se ofrece cuando los contrayentes o sus allegados

son personas pertenecientes a la profesión notarial, o cuando se trata de personas de la alta nobleza”.No creiem que en aquest cas la llatinització d’aquesta part del document respongui a cap dels models exposats. 78

Apèndix. Doc. n. 10. Un forat en el paper ens impedeix saber el nom de la noia. Pere Alegret, el

pare d’ella apareix en el capbreu de 1458.

- 41 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Com a la resta del país, a Sant Climent totes les parelles passaven per la notaria a signar els capítols matrimonials. Hem de parlar, doncs, de la pèrdua d’algun document corresponent a aquest segle. No és possible que només 20 parelles es casessin en tot el segle XV en aquesta parròquia. De tota manera, i exemplificant la intensa relació comarcal, hem de citar que Jaume Codina ha trobat 23 homes i 22 dues de Sant Climent que es casen al Pla del Llobregat en aquest segle79.

Els capítols matrimonials estudiats segueixen el model comú que s’utilitza a tot el país. La invocació religiosa beneeix l’acte: “In Dei nomine …”80 “En nom de Déu y de la Santíssima Verge Maria e dels benaventurats Sent Pere y Sent Pau, apòstols del paradís…”81 “En nom de Nostro Senyor Déu e de la gloriosa Santa Maria, mara sua, e dels gloriosos apòstols mossens Sant Pere e Sant Pau, e del advocat e patró nostro, mossèn Sant Climent, e de la lista de la Cort Celestial82”.

Després de la invocació religiosa, en el que podríem anomenar la introducció que determina les parts que intervenen, apareixen les presentacions dels protagonistes: en la majoria dels documents estudiats el nom del futur marit apareix en primer lloc. Només en dos dels registres el nom de la muller s’escriu abans. I ambdues capitulacions matrimonials l’origen dels protagonistes no està en la parròquia de Sant Climent: en el número 4, els futurs esposos procedeixen

79

CODINA,J. Contractes matrimonials al Delta del Llobregat : segles XIV a XIX . pàg. 34. Ed.

Noguera. Barcelona. 1997. 80

Apèndix. Doc. 2

81

Apèndix. Doc. 4

82

Apèndix. Doc. 5

- 42 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

de Barcelona El document número 6 té el seu origen a la parròquia d’Antist al bisbat d’Urgell.

Després del nom del marit i figuren els dels seus pares, si són viu i la seva parròquia d’origen. La mateixa fórmula segueix el nom de la muller i els seus progenitors.

En alguna ocasió trobem referències a altres persones (i, fins i tot, altra vegada a la participació divina) que donen el seu vist-i-plau al futur matrimoni: “que matrimony és stat tractat e per gràcia de Nostro Senyor, per intermenció de notables e bones persones ...”83 “Per voluntat de Nostre Senyor y de algunes notables persones es stat tractat y concordat metrimony...”84 “amb consentiment de tots sos parents e amichs, ...”85 “ab voluntat e consentiment de alguns amychs e parents lurs...”86

En el capítols inicial, que acostuma a estar precedit d’un “Primerament”, es fa l’heretament a favor del fill o de la filla que es casa, si n’hi ha. En cas contrari ens trobem amb la presentació del dot, que té caràcter universal; sempre hi és En ell s’estipula la quantitat que s’haurà de donar, qui ho fa i els terminis en que s’haurà de fer efectiu. Darrera de les condicions, s’estableixen les assegurances que les garanteixen i un o dos testimonis donen la fermança de que aquestes s’acompliran.

83

Apèndix. Doc. 5

84

Apèndix. Doc. 8

85

Apèndix. Doc. 19.2

86

Apèndix. Doc. 20

- 43 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Després del dot, precedit per un “Ítem”

com tots els capítols següents,

s’assignarà “I en altre capítols lo dit, li fa creix de ...”87 “...la donació dotal despollit a exreix...”88 “...carta d’espoli ...”89 “... carta dotal... ”90 que no apareix en tots els documents.

Si aquests capítols són generals, els que segueixen apareixen sense ordre i en cada document tenen un caràcter molt particular. Només el capítol en que es determinen les arres és comú en la majoria de registres, però apareix entre altres disposicions o com a capítol final. S’imposa una pena d’arres en cas de no portar-se a terme el matrimoni, que es garanteixen per una o dues persones de cada part que en donaran fermances i seran qui tingui la potestat per “...que lo termini de las sposales ho noses, se puguen acursar e alergar...”91 El pagament de la pena en cas d’incompliment dels pactes signats s’estipula de vàries formes: “... pagadora tota la part in hobedient ....”73 “... la qual pena la meytat del oficial que farà accusií, l’altra maytat a la part obedient”92

87

Apèndix. Doc. 1.

88

Apèndix. Doc. 5.

89

Apèndix. Doc. 9 i 19.1

90

Apèndix. Doc. 19.2 Apèndix. Doc. n.2.

91

- 44 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Una vegada resolts tots els capítols pròpiament econòmics, s’estipulen els que tenen un caràcter més formal: la promeses de realitzar el matrimoni en “fas de Sant Mare Església”, la possibilitat d’allargar o escurçar el casament i la realització de les còpies que calgui del document.

Els testimonis i la seva procedència donen conclusió al document.

Aquests capítols estaven dirigits, concertats i negociats pels pares o pels tutors respectius dels qui eren realment els protagonistes

i que en la majoria de

documents semblen no intervenir en absolut en la seva redacció. Només en el cas de les segones núpcies els nuvis i les núvies prenen la paraula.

Els capítols matrimonials eren formalitzats davant notari uns dies o unes setmanes abans de les esposalles i, segurament, eren el producte de negociacions i discussions entre els pares, tutors o familiars respectius. Més tard se celebraven les esposalles, que actuaven com un acte de prometatge i presentació dels promesos a les respectives famílies. El casament en fas d’església beneïa el nou matrimoni93.

4.1.2. L’heretament: la continuïtat del patrimoni

Un dels objectius més importants dels capítols matrimonials el trobem en el interès de perpetuar el patrimoni en el mateix nucli familiar. Ja hem vist que per als futurs nuvi i núvia l’elecció no és possible, però si per als seus pares o tutors

92

Apèndix. Doc. n. 5.

93

CODINA,J. Els sanboians de 1490. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Ajuntament de

Sant Boi. 1990.

- 45 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

que mitjançant els documents que signen, aconseguiran una posició social i econòmica determinada.

La feudalització de la societat rural ha portat la generalització de la figura de l’hereu i la transmissió en una sola línia de tot el patrimoni.

En alguns capítols matrimonials aquesta fi es concreta clarament quan els pares determinen i concreten un heretament en un dels contraents. L’heretament consisteix, bàsicament, en la donació que fan els pares al fill que es casarà de tot o de una part del patrimoni familiar94. En general els pares se’n reserven l’usdefruit i la donació es farà efectiva després de la seva mort.

Les expressions utilitzades en els documents són prou clares : “fa ereua universal e donatió pura...”95 “... per donació pura, simple e inrevocable ques diu entre vius, de grat hi de certa sciència, dona, atorga...”96 “...ereta lo dit Jaume, fill seu, de tots sos béns mobles e inmobles”97 “hereta la seva filla Joana de tots sos béns mobles e iimobles, e de aquel aguts e per aber, e de aquells li fan donació pura e irrevocable entre vius e morts, ...”98 “... la hereta dita Falipa de tots sos béns, aguts e per aver...”99 “... hereta la dita filla sua Quitèria, de tot aquell mas, apellat lo mas Moragues, ab tots drets e primeries de aquell, ... Ab tal pacte e condició

94

J. LALINDE. Los pactos matrimoniales catalanes. Anuario de Historia del Derecho Español.

n.33. pàg. 228.Madrid. 1963 95

Apèndix. Doc. 6

96

Apèndix. Doc. 7

97

Apèndix. Doc. 15

98

Apèndix. Doc. 17

99

Apèndix. Doc. 19.2

- 46 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

que la dita dona na Eulàlia (la mare donadora) sia dona poderosa tots los dies de la sua vida, ...”100

Amb fórmules com aquesta final, comprovem com queda prou clar qui té l’usdefruit mentre visqui.

O se’n reserven una part a “les sues voluntats” o per dotar alguna filla. Com Eulàlia Folquet que en heretar la seu filla Felipa “....atura quinza ll. Per en restar y fer totas ses voluntats”91

Altres vegades és l’hereu qui tindrà plena potestat sobre els béns rebuts, com Jaume Costa que obté els béns familiars “ a sas planas voluntats...”, tot i ser un donzell.

- 4.1.2.1 L’hereu i la pubilla

L’elecció de l’hereu era lliure per part dels pares, però generalment l’ordre cronològic del naixement dels fills (homes) és el que marcava la pauta.

L’heretament era previ al compromís matrimonial101, com queda clar en el cas de Tony Mateu Gener102, que en el document on el seu “matrimony es tractat” només rep l’heretament i les condicions que haurà de complir per beneficiar-se’n.

100

Apèndix. Doc. 20

101

VINYOLES, T. Història de les dones a la Catalunya medieval. Pàg. 102. Pagès ed. Lleida.

2005. 102

Apèndix. Doc. n. 7

- 47 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Tos i ser un document que comença com tots els altres, amb la invocació i la intitulació que identifica els atorgants, i que després es concreta que s’han pactat i concordat “los capítols y cartas següens”, tot el que es redacta només és l’heretament.

Aquest és un document en el que es fan algunes correccions, s’hi afegeixen notes al marge i interlineats i es deixen espais en blancs en el lloc on hi hauria d’haver alguns noms.

Queda prou clar que la transmissió es fa “... per lo amor filial e encara que per lo dit Tony Gener, fil seu, hestant tostemps molt obedient, segons pertany a bon fill, ...” .

La donació que fa el pare al fill és de 100 ducats d’or, que “no li pot dar de present ...” i per aquest motiu “... vol trans feres ne los dits C ducats de or en y sobre una casa hi eretat, béns, possecions, drets bons, accions, ...” que el pare té a La Roca, en el terme de Gavà. Després de la donació es redacten les clàusules més formals en les que es detallen que si el fill morís sense descendència, l’heretat tornaria al donador o als hereus designats, perdent tota mena de dret la seva muller, si Tony Mateu, fill, no l’hagués fet beneficiaria en testament.

El pare inclou una condició per la que “elimentarà, sostindrà e proveirà” al matrimoni i la seva família, sempre que aquest convisqui amb ell durant 4 anys en l’heretat, o “per tot lo temps que dits fils seu y sa muller y sa família estaran en dita casa”. Si no fos així, el donador no estarà obligat a “... ajudar, ni alimentar los de ninguna cosa, ans los puxa lansar de casa...”. Aquesta clàusula, però, no afecta de cap manera a “...la donació primer feta per lo dit pare seu...”.

Si el matrimoni marxés de l’heretat passat aquest temps, el pare (o el seu hereu) els donarà 12 quarteres de blat, sembrades en “huna o dues mujades de terra” per ell. A més en els quatre anys, pare i fill s’obliguen a plantar una mujada de vinya, i si així no fos, el pare haurà de proveir de 8 càrregues de vi bo al fill i a la seva família durant quatre anys més.

- 48 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

No coneixem l’estat de la casa, però sembla que s’hagi d’abastir de tota mena d’estris necessaris per a la vida diària, perquè Tony Mateu i Càndia Puig, marit i muller, hauran de rebre “... bons y nous un matalàs, lit bo, màrfega, posts, bancs y flasada nova, lansols bons e nous, Ítrem més huna ayna de totes coses de l’ort de pagès, hunas tovallas e un coffre pestera. Ítem paella y lo més avant a compliment de huna ayna de totes coses axy del art del cohinar, com del menester de la casa”.

Queda clar que ens els quatre anys de convivència (si el nou matrimoni ho vol) les obres del mas, els cultius i els seus fruits i els deures fiscals aniran a càrrec del pare que en farà ús a “ses voluntats” mentre visqui.

Molt més pobre i modest en detalls, és l’heretament que Joan Costa fa al seu fill: “... ereta lo dit Jaume, fill seu, de tots sos béns mobles e inmobles on que sian ...”103. En la mateixa clàusula el pare “dona a son fill, a sas planas voluntats VII ll. e miyja”. No tenim més detalls de l’heretament: ni les condicions en que aquest es fa, ni qui té l’ús directe de la propietat. Aquests béns són els que Jaume Costa posa utilitza com a garantia per assegurar el dot que Mariana li ha aportat.

Aquest dos casos són els únics d’heretament masculí que hem localitzats entre els documents estudiats. Pel que fa a pubilles, n’identifiquem clarament quatre.

Diu Jaume Codina que l’heretatge a favor d’una filla “era la solució millor a què una noia podia aspirar”104: no hauria d’abandonar la seva llar i en seria mestressa i el seu marit, en principi, només en seria usufructuari. En aquest cas el nuvi era qui havia d’aportar el dot. Aquesta opció també era força cobejada perquè podia significar per al futur marit l’apropiació pràcticament directa d’el patrimoni.

103

Apèndix. Doc. n. 15.

104

CODINA, J. Contractes de Matrimoni al Delta del Llobregat. Segles XIV a XIX. Pàg. 305. Ed.

Noguera. Barcelona. 1997.

- 49 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

El primer heretament que trobem en els documents estudiats, correspon al que fa mossèn Bartomeu Bastida a favor de Caterina Grayda105. El donador (“reverent, mossèn, vicari”) “... fa ereua universal e donatió pura a la dita Catarina Grayda de la casa de Figuerola de Servoles, de la que ell és ereu, y asò per caritat y serveis que li a fet y li fa cada dia,...”

Els pares de la núvia participen tangencialment del document al cedir gairebé tot el protagonisme legal a mossèn Bastida, que també aconsella a la noia el casament.

El donador assegurarà “dar a la dita Catarina, calsada y vestida nupcialment, segons filla de pagès, E lit e roba.” Si els seus pares no li poden donar. I també un parell de bous per a les feines del camp, una bèstia de càrrec bona i “... de tota cosa que una casa de pagès a menester, fora argent ”.

És evident que Bartomeu Bastida tenia una estreta relació amb Caterina i la seva família. Òbviament la jove estava al seu servei a la rectoria i el lligam que els unia era prou fort per fer-la hereva.

A diferència dels hereus, les pubilles hauran de compartir els milloraments obtinguts en el mas amb els seu marit. Com passa en el document n. 16 en que Gabriel, pare de Joana hereta la seva filla i, a més, donen al seu futur marit dues mojades de terra i “que age lo dit Berthomeu Terres, la meytat dels milloraments que es faran en dita casa e béns”106. Mai es contempla que la dona pugui participar dels milloraments de les terres del marit, sigui o no hereu107.

En aquest document, els pares de Joana, es reserven

105

Apèndix. Doc. n. 6. Es tracta d’un registre que no tenim datat i que té l’origen

geogràfic en la Torre de Capdella a la Vall Fosca (Pallars Jussà). 106

Apèndix. Doc. n. 17.

107

VINYOLES, T. Ob. Cit. Pàg. 104

- 50 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

“que per tots lo temps de la sua vida, sian senyors e poderosos de tots los béns dels quals hereten e fan donació a la dita Joana”. Com en la majoria d’heretaments els pares resten com amos i senyors de la propietat mentre visquin.

També conservaran “...quaranta lliures barcelonines, ..., per casar una altra filla que tenen ...”. És indispensable que una noia per casar pugui tenir dot, i en aquest cas els pares s’asseguren que, de l’heretament que fan a la filla gran, en quedi una quantitat per dotar a la petita.

En l’heretament de Joana Ballús, l’hereten i a més donen una peça de terra al gendre, “dues mojades de terra. La una alla hon los dits Gabriel Baulus e muller sua, volran, e l’altra en aquell lloc que lo dit Berthomeu volrà e elegesca”

Eulàlia, mare de Felipa Folquet, vídua, hereta la seva filla de tots els seus béns i també se’n reté 15 lliures “... y fer totas a sees voluntats”108. Com en el cas del document anterior, a Pere Batlle, el futur marit de la seva filla, “si cas serà, ..., que li sien pagats la mytat dels milloraments.” .

Quitèria Moragues es beneficiaria de l’heretament que la seva mare Eulàlia, vídua, li fa en els capítols matrimonial que signa amb Bartomeu Montmany : “ ... hereta la dita filla sua, Quitèria, de tot aquell Mas, apellat mas Moragues, ab tots drets e primeries de aquell, ..., ab tots mobles e posessions contingudes en dit mas.109”

Amb la condició que la mare “sia dona poderosa tots los dies de la sua vida de dit mas e posesions de aquell”. Quitèria haurà de separar 15 lliures per entregar als seus tres germans el dia que es casin.

108

Apèndix. Doc. 19.2

109

Apèndix. Doc. 20.

- 51 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

En aquest cas sembla clar que l’heretament d’una part de les possessions familiars, es fa en la filla gran del mas i no en els fills mascles. Però en un dels capítols següents es determina que aquests fills tenen dret a reclamar l’herència i, en aquest cas, retornar el dot que ha aportat Bertomeu i “tots los altres mylloraments per ell fets en dit mas”.

Si Quitèria morís sense descendència, només podria fer testament de 10 lliures. Ni es contempla la possibilitat de l’usdefruit per part del marit. Queda clar que el patrimoni ha de continuar en la mateixa línia familiar.

4.1.3. Els dots Sens dubte la part en la que es constitueix el dot és una dels més importants dels capítols matrimonials, esdevenint conjuntament amb el règim de separació de béns, un “eje del régimen económico matrimonial catalán” 110. Sense dot no hi ha matrimoni.

Amb la feudalització de la societat i la recuperació del dret romà, el dot marital desapareix, i és la dona qui l’havia d’aportar. Des de mitjans del segle XIII es fa constar en alguns documents que el dot s’entrega, també, en concepte de legítima. La dona passà a ser una càrrega per a la família que ha de desprendre’s d’un valor per casar la filla111.

Però si la contribució de l’home la feia directament ell, en el cas de la dona, que n’és el subjecte i que habitualment, i davant d’un primer casament, no gaudeix de independència econòmica, el dot l’aportaran els seus pares o hereus, els seus tutors o tercers com poden ser algun familiar més opulent o, fins i tot, la beneficència.

110

LALINDE. Ob. Cit. Pàg. 233.

111

VINYOLES, T. Ob. Cit. pàg. 91.

- 52 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

El imprescindible que les noies tinguin dot per petit que sigui. “Cap dona no podia casar-se legalment indotada...”112. I en aquest sentit, des de començament del segle XV, trobem deixes testamentàries “in auxilio maritandi” en que “les beneficiàries acostumen a ser de la parentela dels donadors”113 . Els nuvis només pagaven dot quan entraven com a gendres, i a vegades al casar-se amb una vídua114, com podem comprovar en els documents estudiats.

El dot per a les famílies pageses amb tinences mitjanes era un forma més de proveir la llar i per a la dona podia suposar un fons recuperable si el marit moria, perquè els béns dotals estaven subjectes a restitució i tenien garantia de recuperació.

Es dóna en concepte de “...dot, per dot i en nom de dot...”115, en alguns documents s’associa directament el dot amb l’aixovar com Joan Gassa, que dota a la seva dona, que en els capítols matrimonials ha rebut un heretament “..per dot i exovar ..”116, la mateixa expressió que utilitza Guillem Pujada per dotar la seva filla “... per dot d’axovar ...”

En el document número 5 Baldiri Domingo, pare de la núvia, “dóna en causa de donació intervivos ...”.

En molts casos es manté una part del dot per l’usdefruit de la donant, com Magdalena Casanoves que tindrà “... la mitat a ses voluntats ...” , o Joana Campamar que podrà disposar “...a ses voluntats de quinza liuras ...” si moria sens infants, mentre la resta tornarien al donador; si tingués fills “...sia tot lo dot a ses voluntats”117.

112 113 114

VINYOLES, T, Ob. cit. Pàg. 94. CODINA, J. A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Columna Assaig. Barcelona. 1999. CODINA, J. Contractes de matrimoni al delta del Llobregat. Segles XIV a XIX. Pàg. 183. Ed.

Noguera. Barcelona. 1997. 115

Fórmula que es repeteix de manera pràcticament igual en tots el documents

116

Apèndix. Doc. n.6.

117

Apèndix. Docs. 4 i 5

- 53 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

- 4.1.3.1 qui els dóna

Dóna el dot el cap de la casa. En general el pare. Si aquest falta, recau al damunt de l’hereu, altres familiars o tutors. Però si la mare és una pubilla i la propietària del béns, l’atorga la mare, com podem comprovar-ho en el testament d’Eulàlia Campamar, que especifica clarament que “los meus fills e files sien dotats, e regunaguts e eretats”118. En el cas de les mullers que hereten el dot l’aportarà l’home. Com Joan Gassa que aporta el dot a la seva esposa “... per milor los càrrecs de dit matrimony soportar, ...”, o Bartomeu Terres que l’aporta a Joana Ballús, Pere Battle que el dóna a Felipa Folquet i la mare de Bartomeu Montmany que ha de dotar a Quitèria Moragues119.

Les vídues aporten directament el dot “de consentiment de alguns amics e parents seus” com fa Francina Ballús en el document n. 3, que en el seu segon matrimoni aporta 20 lliures. La mateixa Francina per a qui els seus pares havien reservat 40 lliures de dot en l’heretament que havien fet a la seva germana.120

Antònia Vallès, donzella, aporta en dot 20 lliures “a ella pertanyents, entre e sobre los béns del dit Bonanat, qº, que posseeix per rahó de la dot de la dona na Barthomeua, qº, mare sua..”121

118

APSC. Doc. 52. 22 de juny de 1488. Testaments: vol. 1 1400-1576. Eulàlia Campamar és mare

de Joana de la que tenim els capítols matrimonials en el document número 5. Morta la mare abans d’aquest casament, el dot l’atorgarà el seu pare que ho “té y posiex per sos hereus” 119

Apèndix. Docs. 6, 17, 19.2 i 20.

120

Apèndix. Doc. 17.

121

Apèndix. Doc. 19.1.

- 54 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

I 10 lliures més, aporten els tutors testamentaris del seu germà que li donen en concepte de “... tota heretat legítima paternal”.

Hem trobat parents que doten a familiars, com en el document número 2 en que Caterina Montmany dóna 20 lliures a la seva neboda122. També personatges “generosos” que doten donzelles: “... les quals vint y sinc lliures dona Miquel Sala a la dita Magdalena, ... la dita Magdalena absepta lo dit dot ab infinites gràcies y promet de no demanar altra qosa al dit Sala, ...” . És el mateix Miquel Sala que pagarà les despeses en cas de que Magdalena estigui prenyada123.

En aquests casos queda clar que si a la núvia li passés alguna cosa, el dot pot tornar en part al donant: Caterina Montmany recuperarà la meitat del dot que ha donat a la seva neboda, o Miquel Sala que en recuperaria el total124.

- 4.1.3.2 Valors125

En general els dots es quantifiquen en diner corrent (en lliures)126 i és comú que es faci en diversos terminis.

Ens trobem amb dots baixos, que diuen força de l’economia en que es movien aquestes famílies pageses. A la capital, Teresa Vinyoles parla de dots que van des de les 20 lliures que podien donar “... joves immigrant vingudes de pagès

122

Si aquesta morís sense descendència, la meitat del dot ha de tornar a la tia.

123

Apèndix. Doc. n. 4

124

Apèndix. Docs. 4 i 5

125

Veure taula n. 2

126

En el seu estudi, Jaume Codina diu que “poques vegades el dot és pagava en moneda. El

numerari, fins el segle XVIII, escassejava. El dot era estimat en equivalències monetàries, però pagat generalment en espècie”. CODINA, J. Ob. cit. Pàg. 117. Ed. Noguera. Barcelona. 1997.

- 55 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

per cercar feina a la ciutat, o parelles de lliberts”127, fins a les 60 dels menestrals, deixant de banda, és clar, les xifres de les famílies patrícies.

La majoria de quantitats que apareixen en els capítols matrimonials estudiats se situen en la banda baixa. Si haguéssim d’establir una mitjana, estaria al voltant de les 20 lliures.

Les 50 lliures que dóna Pere Batlle a Felipa Folquet és el valor més alt que hem trobat en els documents estudiats. Hem de tenir present que Felipa acaba de rebre l’heretament de la seva mare. Pere, que obtindrà la meitat dels milloraments si hagués de marxar de la casa, és més gran de vint anys i Felipa en té més de catorze. En detalls com aquest dot podem comprovar com eren de cobejades les pubilles.

La xifra més migrada són les 5 lliures que Bartomeu Cardiler aporta al casar-se amb Caterina, vídua de Pere Alegret. El fet de que ho faci mitjançant una carta debitòria, és una mostra del nivell econòmic en que es movien moltes famílies i, també, dels extrems on sovint arribaven les necessitats d’una vídua per tornar-se a casar. La supervivència de la família podia dependre del nou matrimoni., tot i que, en aquest cas, la vídua és propietària dels béns del seu marit difunt.

Sovint les quantitats aportades com a dot es fan efectives en diversos terminis que queden concretats en els capítols.

També trobem dots pagats amb censals com el que aporta Joana Campamar de les 43 lliures i 15 sous de dot promeses, en donarà “...deu ll. de comptas, e trenta tres lyuras e quinsa sous en un sensall,...”.128

Pagar el dot d’una filla amb una peça de terra és una sortida si no hi ha efectiu monetari per fer el pagament, però també suposa una pèrdua patrimonial important per a famílies com les que estem estudiant que són pagesos amb tinences més aviat petites.

127

VINYOLES, T. Ob. cit. Pàg. 162

128

Apèndix. Doc. n. 5.

- 56 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Només hem trobat un cas en que el dot es paga amb terres. Correspon a l’aportació que fa Beneta Pellicer a Pere Manaut i en el que li dona “... una pesa de terra tinguda de quatre mojades ...”129. Però es tracta del casament d’una vídua, i qui aporta la terra com a dot, és ella mateixa; la peça, doncs, quedarà en el mateix nucli patrimonial. En aquest mateix document, la dona també aporta com a dot una peça de roba avaluada en 40 sous.

El dot s’assegura per la parella que el rep amb la carta dotal, i es dona garantia amb els béns de qui el rep: “... fa e ferma carta dotal a la dita donzella, na Johana, Déu volent, muler sua, de las ditas XX lliures, hon encara tan e sengles béns seus.”130

4.1.4

L’escreix

Una vegada la família de la núvia havia constituït el dot, el nuvi es comprometia a augmentar-lo131. Segons Jesús Lalinde, la donació de l’espòs significa un increment del dot, que enfortia la posició d’aquesta i l’incrementava i garantia la seva situació132. Es constata, però, que la constitució de l’escreix no és tan general com la del dot.

S’ha relacionat sovint el pagament de l’escreix amb el preu de la virginitat de la núvia, com es pot comprovar quan a la seva futura muller, Baldiri Domingo

129

Apèndix. Doc. n. 8.

130

Apèndix. Doc. n. 16.

131

VINYOLES,T.. . La vida privada a l’època gòtica a partir de la documentació matrimonial.

Estudis històrics dels Arxius de Protocols. N. XVII. Pàg.59-86. Col.legi de Notaris. Barcelona. 1999. 132

LALINDE, J. Ob. Cit. Pàg. 242.

- 57 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

“... li asagura e dona per causa de la virginitat, per altres comuns sabers XXI lliures XVII sous qui puja tot, en suma, entre lo dot e altres LXIIII lliures, XIII sous, VI diners...”133 .

En el document número 1 que correspon al casament de Lluïsa Cis i Bartomeu Gomar, especifica que la dona que és vídua “...tinga assegurades les vint lliures que son pare e mare li donen en primers capítols, ... I en altre capítol lo dit li fa creix de dotze liures, ...”. No hem trobat més vídues a qui s’aporti l’escreix com valor monetari amb aquest nom i en els estudis que hem treballat, la possibilitat de que una vídua rebi escreix és nul·la134 .

En els documents estudiats s’utilitza indistintament escreix o espoli. Jaume Caldes “... fa donació dotal despollit a creix, la dita Magdalena de sis liures” ; Joan Gassa aporta “per dot y exovar XXV lliures” i a més “... per loable consuetut de Barcelona, ...,dona de espolit a sa muller Catarina 50 sous...” ; Pasqual Ros assegura el dot que la seva dona ha aportat “e l’escreix”; Narcís Castelló “...fa carta de spoli de dites XXV lliures (el dot) ab creix del dit dot ....”; Jaume Costa rep l’heretament del seu pare, el dot de la seva futura muller, però també dona “ ...VII ll i miyja comptat de screix....” ; Pere Sadurní assegura el dot de la seva futura muller “... encara de lurs béns li da X ll de creix” ; i Antoni Giner fa “... carta de spoli ... de les XXX lliures. E fa li screix o donació pro noces, de XV lliures”135.

A Barcelona i al delta del Llobregat el valor que s’acostumava a donar era la meitat del valor del dot124, i en els casos que, sense especificar la xifra, es fa “carta d’espoli” de la quantitat concreta del dot, hem de suposar que així era. Però en la majoria dels capítols investigats la xifra és variable i no s’ajusta sempre a aquesta premissa, com podem comprovar en la taula número 2.

133

Apèndix. Doc. n. 5 ..

134

Així ho confirmen Lalinde, Codina i Vinyoles en els seus treballs sobre capítols matrimonials.

135

Apèndix. Docs. 2, 6, 9, 11, 15, 16 i 19.1.

- 58 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

NÚM. MARIT DOC.

MULLER DOT

QUI EL COM ES PAGA PAGA

ESCREIX

ARRES

01

Bartomeu Lluïsa Cys Gomar (vídua)

02

Jaume Caldes

Magdalena 20 Moragues lliures

Caterina 6 lliures el dia de les esposalles. 6 lliures 20 Montmany. Les 14 restants en el proper mes espoli lliures Tia de la d'agost. muller

03

Mateu Sadurní

Francina Ballús (vídua)

Francina, la quan es faci el matrimoni muller, que és vídua

04

Antoni Domingo

Magdalena 25 Casanoves lliures. Més 3 lliures per a un matell.

05

Baldiri Domingo (hereu)

Joana 43 Bernat 10 ll. de comptat i 33 ll. i 15 s. en Campamar lliures i Campamar, un censal. Joana l'accepta amb 15 sous el pare de besament de mans i de boca la núvia.

06

Joan Gasa Caterina Grayda (hereta)

07

Antoni Mateu Gener (hereu)

Càndia Puig

Bartomeu Gomar assegura els 12 lliures béns que Lluïsa aporta al escreix matrimoni i que té del seu primer espós.

20 lliures

25 lliures

Miquel Sala. Què també es farà càrrec de les despeses si Magdalena està prenyada.

Joan, marit

50 lliures

S'entrega la meitat de present i l'altre meitat el dia de les núpcies. La meitat del dot a les quedarà a les pròpies voluntats de Magdalena. Si no té fils el dot ha de tornar al donador.

21 lliures i 30 17 sous per lliures causa de virginitat

el No s'especifica. Mossèn Bastida li 50 sous assegura el dot amb una peça de terra Aquest document només parla de l’heretament d’Antoni Mateu Gener. Es detalla que aquest ha de servir per assegurar el dot de Càndia, que no s’arriba a especificar.

- 59 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

NÚM. MARIT DOC.

MULLER DOT

QUI EL COM ES PAGA PAGA

ESCREIX

08

Pere Manaut

Beneta Pellicer (vídua)

3 lliures Beneta, i mitja i muller 1 peça de terra i 1 cort de roba de 40 sous

09

Narcís Castelló

Eulàlia Pujada

25 lliures.

10

Bartomeu Caterina Cardiler Alegret (vídua)

11

Pasqual Ros

Joana Puig 20 lliures

Jaume Totes 20 lliures 15 dies abans de El marit li Puig, el les núpcies. assegura pare de la les 20 núvia lliures de dot i l’escreix

15

Jaume Costa (hereu)

Mariana Petit

15 lliures

Pere Petit, El dia de núpcies el pare de la núvia

16

Pere Sadurní (hereu)

Joana Domingo

20 lliures

els curadors els curadors donen el dot i en fan 10 lliures del les fermanses sobre els seus béns testament i els béns de la heretat del pare

50 lliures

17

Bartomeu Joana Terres Ballús (pubilla)

25 lliures

Bartomeu 15 dies abans de núpcies al pare Terres, el de la núvia. marit.

50 lliures

19

Antoni Giner

30 lliures

Vallès, Antònia

Antònia Vallès

la 4 mujades de terra correspon al dot del primer matrimoni amb Toni Comas de Tarragona.

ARRES 20 ducats d'or

Guillem 15 ll. El dia de siguin nuvis. Dot Fa “carta de spoli de Pujada, el d'aixovar. dites XXV pare de la lliures ab núvia creix del dit dot”

5 lliures Bartomeu, el marit

Bartomeu fa carta debitòria de les 5 lliures i promet pagar-les 15 dies abans del casament.

20 del dot de la mare i 10 del 15 lliures testament de son pare. Per Sta. Maria 15 lliures i el proper St. Joan les altres

- 60 -

25 lliures


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

NÚM. MARIT DOC.

MULLER DOT

QUI EL COM ES PAGA PAGA

ESCREIX

ARRES

19.2

Pere Batlle Falipa Folquet (pubilla)

50 lliures

Batlle, Pere 15 dies abans de núpcies.

30ll

20

Bartomeu Quitèria Montmany Moragues (pubilla)

25 lliures

Constança 14 lliures, 15 dies abans de la Montmany, celebració del matrimoni, les 11 el mare del proper juliol marit

25 ll.

Taula número 2. Amb el números de document i els noms del marit i la muller, el valor del dot aportat, qui l’ha pagat i la forma i com es paga. També podem comprovar el valor de l’escreix i la xifra que suposaria el pagament de les arres.

4.1.5 Les Arres

La promesa de matrimoni o d’arres per a que aquest es porti a terme en un període convingut, apareix sovint en els registres. El signen els nuvis i en donen fermanses amics o parents propers i s’hi determina clarament que el matrimoni s’haurà de fer en un període determinat de temps que només podran escurçar o allargar un o dos testimonis per cada part.

Una multa penalitzarà la falta en cas d’incompliment d’una de les parts: “Ítem, ab altre carta, ... sots pena de ares de XX lliures, pagadora ota la part in hobedient les sub dites coses, se agen de hobservar e tenir, volent que lo termini de las sposales ho noses, se puguen acursar e alergar una ho moltes voltes, ...”136 Aquest model de capítol d’arres exemplifica el que es diu en la majoria de documents quan es fa referència a les arres.

136

Apèndix. Doc. n. 2.

- 61 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

En alguns registres s’especifica que, de la quantitat determinada, una part de la pena, anirà a la justícia : “... lo present matrimony, solempnytzarà en fas de Santa Mara Sglésia segons ela a ordenat. E asó, sots pena de ares, so és de L, a la una part a l’altra, aportadoras a la part desobedient, e guanyadoraes a la part obedient, la meytat e l’altra meytat a la justícia, ...”,137 “... XX lliures, guanyadores per la meytat, a la part volent complir lo dit mathrimony, e l’altre meytat al official que de nostres coses farà la accussió.”138 “”... e la terça part a la Cort qui per executar aquella (pena) hi entremendria, ...”139

També s’afegeix sovint una clàusula per la que “... no faran ni consentiran altre matrimony, ni diran paraules, ni altres coses faran per que lo present matrimony se pogueés destorbar, ni en alguna manera dilatar, ....”.132

En el seu estudi de “Contractes matrimonials al delta del Llobregat”, Jaume Codina, afirma que no ha trobat cap rastre del cobrament d’aquestes penes en aquesta zona.

4.1.6

Altres Clàusules

A més de les disposicions que fins ara hem presentat, els capítols matrimonials acostumen a anar acompanyats d’una sèrie de condicions més concretes, que

137

Apèndix. Doc. n. 3.

138

Apèndix. Doc. n. 19.1

139

Apèndix. Doc. n. 20

- 62 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

es pacten segons les necessitats de cada nou matrimoni. presentem algunes d’aquestes clàusules

A continuació

- 4.1.6.1 Renúncies

Els menors gaudeixen del benefici romà de restitutio in integrum per la que tenen dret a l’anul·lació dels contractes que altres han formalitzat en el seu nom, si els perjudiquen. A Catalunya l’excepció d’aquests beneficis es produeix quan el menor hi renuncia140.

Hem trobat diversos documents on es fa efectiva la renúncia a aquests beneficis: “.... com la dita Johana no es edat de fermar ne renuncias, com sia manor de XII anys, ..., ab consentiment de alguns amics e parents seus es contenta de renunciar per las ditas XX lliures tot dreta paternal e maternal apseptat ...”141. “... Pere Batlle, per quant és major de XX anys y manor de trenta, renuncia que no pervindrà en les coses dessus ditas, e per semblant, la dita dona Falipa, major de XIIII e manor de vynt, renuncia que pervindra en les coses dessus ditas”142

- 4.1.6.2 Inventaris

En alguns capítols matrimonials protagonitzats per vídues s’exigeix un inventari de l’estat en que es troba la llar, en el moment en que hi entra el nou marit:

140

de MONTAGUT ESTRAGUÉS. T. (coord.). Història del dret català. Pàg. 189.Edicions de la

Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona. 2001. 141

Apèndix. Doc. 16

142

Apèndix. Doc. n. 19.2.

- 63 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

“... lo dit Barthomeu ara apendra inventari en los dits béns e aquells restituyrà en aquella forma e manera en que los trobarà lo jorn que entrarà.” 143 D’aquesta manera la dona confirma els seus béns i els garanteix, per ella i per als seus fills, davant el marit nouvingut.

- 4.1.6.3 Restitucions

Davant de l’esperança de vida que contemplen aquests matrimonis, preveure l’eventualitat de la mort d’un dels membres de la nova parella, és primordial si es vol preservar al màxim el patrimoni. Com hem vist al parlar del dot, la seva restitució afecta al retorn d’aquest al cònjuge que l’ha aportat.

Generalment si la dona mort sense descendència el dot torna als donadors i s’especifica, en algunes ocasions, que el dot hauria de ser tornat al seu donador, també, si hi hagués desavinences: “E en bona fe promet que aquellas restituyrà tots temps que loc y e cas de restitució hi aje”144, li ferma en carta dotal Felipa Folquet al seu promès Pere Batlle. I en els capítols de Quitèria Moragues, Bartomeu Montmany recuperaria “...lo dot per ell portat en dit Mas o heretat de na Quitèria, muller sua, e tots los altres mylloraments per ell fets ...”145

- 4.1.6.4 Fermanses

143

Apèndix. Doc. 10

144

Apèndix. Doc. 19.2

145

Apèndix. Docs. 19.2 i 20.

- 64 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

En cada capítol dels que suposen pagaments, pactat en els documents apareixen fiadors que donen garantia de les quantitats concordades. Poden ser els mateixos que les aporten o terceres persones: “... en asó se hobliga, en dona per fermança la dita Monmanya, .... per las sis liures y per las restants, en dona per fermanses lo senyor Barthomeu Solà,....” ; “...per la qual quantitat dona la dita, dona per fermansa, so és lo senyor Johan Sumes Boxeda, corador de arals de la ciutat de Barsalona e lo senyor en Moner de Sant Climent,...”146

També, en nombre d’un o dos fiadors per cada part, podien respondre amb els seus cabals, del compliment de la paraula i els terminis del casament que s’havien pactat en les arres: “... e dona per major seguratat per fermansa lo senyor en Johan Sadorny de Castellví, ..., e per la part de la dita Johana, és lo senyor en Climent Bonet de Sant Climent, e lo senyor Jaume Sadurní de Sant Boy ...”147

146

Apèndix. Doc. n. 2.

147

Apèndix. Doc. n. 16.

- 65 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

4.2

Els protagonistes

En el segle XV i en un poble com el que hem estudiat, la família és el nucli sobre el que s’assenten les relacions socials i econòmiques.

Quan hem parlat dels heretaments, hem pogut comprovar que mentre els pares fossin vius, la potestat i la direcció de la llar anava sempre lligada als seus designis. Quan la nova parella s’incorporava a la llar dels pares d’algun dels contraents (cosa que passava sovint), la feina, els projectes i l’economia esdevenien comuns i únics.

Generalment les cases de pagès, eren l’establiment de famílies àmplies, on convivien dues i tres generacions i on la direcció visible requeia en el cap de família. Pensem que l’organització de la llar pagesa necessita una estructura on l’objectiu comú del treball de la terra és fonamental per la subsistència i la participació de tots els components de la família és indispensable. Des de ben petits els nens tindran tasques específiques que hauran de desenvolupar i fins a ben grans, els avis, han d’aportar ( a més de la seva experiència) el seu treball en les tasques menys agraïdes i reconegudes (especialment les dones que es faran càrrec de múltiples feines i responsabilitats: des de la cura de la mainada, la neteja, bugada, la cuina i alimentació fins a la formació dels petits i la transmissió dels seus coneixements). Els avis tenen un paper fonamental en aquestes cases i a més se’l fan reconèixer mantenint la seva autoritat fins al final.

4.2.1

La nova parella

Quan la nova parella s’incorporava a la llar, havia de treballar per a la casa, no tenia cap mena de independència econòmica, si no se’ls havia concedit una peça de terra per a profit propi. I el gendre nouvingut, generalment era tractat

- 66 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

com un foraster. Té el paper “inicial d’assalariat, d’usufructuari i padrastre, en espera de la majoria d’edat del fill hereu de la casa”148. Segons Jaume Codina, una vegada signats els capítols matrimonials, el futur marit s’incorpora immediatament a la nova llar (sense ser-ne un membre de ple dret, encara), tot i que el matrimoni no se celebri fins al cap d’uns anys.

Si tenim en compte que la nova parella era molt jove, no és estrany que la submissió al cap de casa fos total. La capacitat natural de casar-se s’adquiria amb la pubertat: les noies als 12 anys i els nois als 14, i,sempre, havia de comptar amb el consentiment dels pares o tutors. Tot i això, “a la rodalia deltaica els xicots es casen als 18 anys i les noies als 15-16”149.

Pensem en Joana Domingo, de qui tenim els capítols matrimonials escrits abans de que ella fes 12 anys, i en el seu promès que és fill del nou marit de la seva mare150.

El ritual del matrimoni des de la signatura dels capítols, “expressava clarament el paper de la dona: estimar, servir i donar suport a l’home”151. Tot i el requeriment de consentiment mutu que el sacerdot demanava en la cerimònia, a l’entrada de l’església, els pactes se signaven entre els pares, i era el pare de la núvia el que la lliurava al futur marit “emfatitzant la transacció d’home a home”145.

148

CODINA,J. Ob. Cit. Pàgs. 184 i 237.

149

CODINA, J. A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Pàg. 202. Columna Assaig. Barcelona.

1999. 150

Veure quadre 1. Família Bellús, pàg. 34

151

SANAHUJA, D. Dones d’ahir i de sempre: algunes reflexions a propòsit de la dona medieval

des de l’àmbit local. A Les dones i la Història al Baix Llobregat. (coordinat per Soledat Bengoechea). Pàg 70. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.. Barcelona 2002

- 67 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

El paper de la dona era de submissió al marit, però està dotada de plena personalitat jurídica i econòmica i comptava amb la total separació de béns amb el marit.

Des del segle XII

la dona “perd drets i avantatges, perd prestigi social i

consideració, tant per part de la llei, com de l’entorn i del marit”152. Recordem a Quitèria Moragues, que hereta de la seva mare tot el mas, es pacta que donarà una quantitat als seus germans per als seus casaments, però si “cas here que los fills mascles ... volien susttehir la herència en dita heretat o mas, que sue en tal cas, sien tenguts e obligats, donar en pagua, en dot e en nom de dot a la dita Quitèria, XXV lliures, e tots altres drets a ella pertanyents e restituir al dit Berthomeu Munmany, marit de la dita Quitèria, lo dot per ell aportat, ...”153.

4.2.2

La vídua

I en aquest ambient les vídues són especialment vulnerables. Per l’Usatge de la Vídua (atribuït a Jaume I), que podem trobar a les compilacions generals de Dret, la dona vídua té de manera absoluta l’usdefruit dels béns del marit a condició de viure honestament i d’alimentar als fills. Més tard, a les Corts de Perpinyà celebrades per Pere III l’any 1351, aquest dret es va limitar al primer any de viduïtat, i mentre no es fes efectiu a la vídua el seu dot i l’esponsalici154. 152

VINYOLES, T. Història de les dones a la Catalunya medieval. Pàg. 92. Pagès ed. Lleida.

2005. 153 154

Apèndix. Doc. n. 20 BROCÀ, G.M.de. Historia del derecho en Catalunya, especialmente del civil. Y esposición de

las Instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código civil de España y la jurisprudencia. Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1985.

- 68 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

No sabem si aquestes mesures afectaven massa a les zones rurals com la que estudiem, però si que trobem en els heretaments, la condició de tenir cura dels pares mentre visquin.

Mentre viu el marit la direcció de la llar va únicament al seu càrrec, però si aquest mor, la vídua esdevé la figura fonamental de la família. “La viduïtat podia esdevenir una oportunitat per exercir el seu poder personal”155. Les donacions i heretament que fan indiquen clarament que “... la dita dona sia dona poderosa tots los dies de la sua vida, de dit mas e posesions de aquel”156.

La dona vídua té una vigorosa personalitat, més que la casada i la soltera. Tot i no poder disposar dels béns del marit si té fills, recupera el dot que va aportar al matrimoni, i també l’escreix que li donà el marit en raó de la seva virginitat. La vídua és mestressa i senyora absoluta en compres i vendes, contractes i en la representació de la casa..

Al costat de vídues que poden heretar els seus fills i filles en trobem de menys afortunades que reben un dot de 5 lliures en carta debitòria. És el cas de Caterina Alegret que es casa amb Bartomeu Cardiler (també vidu) i, alhora, concorda el matrimoni de la seva filla amb el fill del seu futur marit. Evidentment aquest casaments obeeixen a estratègies familiars, a les que es veuen abocades algunes dones.

Moltes dones quedaven vídues aviat perquè eren casades molt joves, amb homes d’edat més avançada. Mentre la viduïtat femenina157 sempre es fa

155

SANAHUJA, D. Ob. Cit. Pàg. 75.

156

Apèndix. Doc. n. 19.2

157

Trobem 4 matrimonis on s’identifica clarament la dona com a vídua. En dos d’ells els marits

tenen fills i, en ambdós casos, els fills queden promesos entre si. En un altre cas, el casament es fa

- 69 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

constar, és estrany trobar homes que s’identifiqui com a vidus. Entre els protagonistes dels documents només hem pogut identificar dos vidus, l’estat dels quals coneixem perquè tenen fills que també casen en els mateixos capítols del seu matrimoni.

4.2.3 Els immigrants

Davant de la immobilitat geogràfica general de la població baix medieval, a finals del XV comencem a trobar els primers moviments migratoris, que en el segle posterior es generalitzarà en tot el territori català. La majoria d’habitants de les nostres contrades en prou feines havien sortit del seu poble; la comarca era l’àmbit més pròxim i en ell s’hi projectava la família, el treball, les relacions socials i econòmiques i les de servitud, en un període on el lligam a la terra, en molts casos, continuava sent un mal ús viu; el mercat de la capital era sovint el camí que més lluny portava.

En el nostre país, després la crisi demogràfica del segle XIV amb reiterades epidèmies, les guerres del XV i la inestabilitat política que viu tot el segle, aboquen a un panorama de poblament desolador. Occitània viu un procés de sobrepoblació (les regions del massís central i les dels Sud, van trobar-se “precozmente recobradas de las grandes mortalidades de la Baja Edad Media”158) i pobresa que conduirà a l’emigració cap a una terra que no es del tot

amb un immigrant. Pel contrari, i en les intitulacions dels documents, trobem més pares vius que no pas mares. 158

TORRES SANS, X. Los sin papeles y los otros. Inmigraciones francesas en Cataluña (Siglos

XVI-XVII). Colección Mediterráneo Económico.n. 1. Procesos migratorios, economia y personas. Ed. Caja Rural Intermediterránea. Cajamar. Almeria. 2002

- 70 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

estranya per als seus habitants, com afirma Valentí Gual al parlar dels antics vincles dinàstics, religiosos i lingüístics159.

Podem afirmar que els primers en arribar a aquesta zona procedien del Bearn i la Gascunya, i en el fogatge de 1516 els podem quantificar entorn d’un 10 % del total de la població160.

Tenim molt poca informació de com es va efectuar l’emigració en si mateixa: com es decidia, com es portava a terme, si es feia de manera col·lectiva o familiar o si el destí estava decidit abans d’emprendre el camí. El que si que sabem, però, és que en principi la majoria d’immigrants eren homes joves, sovint molt joves, que es llogaven com a mossos per a treballar en les feines més dures a la terra i representaven una entrada de força de treball barata i amb un potencial enorme, que va contribuir en gran manera al redreç del camp català.

Dolors Sanahuja diu que els pagesos d’Eramprunyà els llogaren terres i cases , “imposant unes quotes superiors a les que ells pagaven a la baronia”, així s’obtenien uns beneficis monetaris, i a més, s’incrementava la producció, amb la possibilitat d’amagar-ne una part al senyor” 161. Alguns d’ells s’establiren en terres llogades i d’altres feien de mosso en algun mas. Aquesta darrera opció és la utilitzarien algunes vídues que hi trobaren

159

GUAL VILÀ,V. El temps dels “francesos”. El Temps d’Història. Separata de la revista El

Temps. València. Maig 2001. 160

JAUME CODINA. La immigració francesa al delta del Llobregat, 1400-1700. pàg. 228. XXV

Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. El Prat. 1980 161

SANAHUJA I TORRES, D. El territori d’Eramprunyà entre els segles X-XVI. Rubricatum ,

Revista del Museu de Gavà.n.3. pàg. 195. Gavà. 2002D.

- 71 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

l’oportunitat de tenir un ajut masculí per poder fer front a les feines més dures del mas.

Ja en el segle XVI, com demostren els documents, no tots els immigrants que arribaven a la comarca eren gent de poca formació162. Ens trobem amb gent amb ofici, que fugiren del seu país per la situació política o religiosa (més tard). Sens dubte la seva feina va participar activament en el desenvolupament dels seus llocs de recepció.

En el llibres de testaments de l’APSC trobem la presència d’un francès l’any 1488 i set més abans de 1560; en la dècada posterior són onze els immigrants que testamenten i des de 1570 fins a finals de segle són vint-i-un els que ho fan.

Però són els llibres de capítols matrimonials un dels principals recursos que tenim per estudiar el fluxos migratoris que van arribar al nostre país, perquè, en general permeten conèixer la procedència concreta dels contraents i el seu ofici. En el cas del volum n. 1 de Capítols matrimonials de l’APSC, i en els registres consignats com escrits entre 1400 i 1500 trobem dos documents amb la presència d’immigrants, en que de manera explicita s’expressa la seva procedència del “Regne de França”. Hem pogut identificar que un d’aquests documents, tot i correspondre al número 21 d’aquest llibre i trobar-se entre un document de 1496 i un altre de 1519 (que ja no s’ha estudiat) com escrit a principis del segle XVII.163

162

En el llibre de “Testaments” n. 1 de l’APSC trobem dos preveres, un mestre de cases, un vidrier

i un sastre entre els francesos registrats en el segle XVI a Sant Climent. 163

El testament de Nicolau Dillonch, pare de la núvia, correspon al registre número 714 del volum

3 de “Testaments” de l’APSC. de 17 d’octubre de 1617

- 72 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Com molts dels primers matrimonis mixtos estudiats en el Delta del Llobregat per Jaume Codina, el casament entre Pere Manaut i Beneta Pellicer es signa entre un immigrant i una vídua. De fet es una mena de matrimoni de conveniència entre ambdues parts: pel nouvingut representa una manera de integrar-se a la comunitat ràpidament i efectiva; per la vídua l’entrada al mas d’un home li permetia continuar mantenint i treballant el patrimoni, sense caure en mans d’altres o en les influències de familiars assetjants.

Com assenyala una nota al marge del document n. 8, Pere Manaut és “del Regne de Fransa, del bisbat Dercumas” .

Figura 7. Detall dels capítols matrimonials entre Pere Manaut i Beneta Pellicer, document número 8 de l’apèndix. Una crida en el text, ens remet a aquesta nota al marge, on podem llegir clarament la procedència del marit.

Gràcies a la transcripció del seu testament, que trobem al llibre de Testaments de l’APSC, podem afirmar que es tracta de l’antic Bisbat de Coserans, que actualment pertany a la diòcesi de Pamiers, Coserans i Mirepeix, incloses, avui en dia, en el Bisbat de Tolosa. En el seu testament, Pere Manaut declara que és “... del loch de Prat, bisbat de Guserans, ...” i fa hereva universal a la seva mare, Jaumeta Mots, de tots els seus béns “... tan dels que tinch así com dels que tinch a França.”

- 73 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

No coneixem la data en que s’escriuen els capítols matrimonials entre Pere Manaut i Beneta Pellicer, tot i que s’assenyala que es fa en “lo dia del Ignocents any ...” . El mateix problema trobem en el seu testament: “Testament de Pere Manaut, estranger, sens dia ni any lo reberen”.

En els capítols matrimonials, Beneta Pellicer, vídua d’Antoni Comes, fa donació d’una peça de terra, de tres lliures i mitja i d’una peça de roba valorada en 40 sous al seu futur marit. Per la seva part, Pere Manaut només signa l’àpoca de cinc lliures i mitja del que rep i no aporta cap valor pecuniari al matrimoni. El cas que planteja aquest document el podríem presentar com exemple del que significava, l’entrada d’aquests immigrants en la societat pagesa medieval d’un poble petit. Econòmicament, Pere Manaut no pot aportar res al matrimoni. I segurament per ell,

com en la majoria de casos,

el camp era una sortida

perfecta davant la manca d’experiència o d’ofici d’un sector de població tan jove. Com diu Jaume Codina la majoria eren “joves solters que, al delta del Llobregat, foren en un principi pastors i després els primers mossos de pagès de les masies de la plana en substitució dels antics esclaus, que hi anaven desapareixen”164.

164

Per Jaume Codina els gascons substitueixen els esclaus, i ben aviat el seu pes demogràfic

multiplica per cent el nombre d’esclaus que hi podia haver en els moments en que aquests eren més abundants. Era econòmicament més rendible tenir mossos que esclaus. Els mossos

no

s’havien de comprar ni representaven cap pèrdua si morien; en cas de malaltia no se n’havia de tenir cura obligatòriament i se l’acomiadava quan es volia. A més l’entrada creixent d’immigrants, suposava mà d’obra abundant i en conseqüència cada vegada més barata. És un canvi econòmic i no té cap càrrega moral o religiosa de cap mena. JAUME CODINA. La immigració francesa al delta del Llobregat, 1400-1700. pàgs. 232-233. XXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. El Prat. 1980 i CODINA, J. A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Pàg. 202. Columna Assaig. Barcelona. 1999.

- 74 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

Pel que fa a la seva procedència, tenim documentat entre 1490 i 1516 un rector a l’Hospitalet anomenat Pere Font, clergue de Coserans. I del mateix bisbat i habitants de Sant Boi (la vila més propera a Sant Climent) en el segle XVI, podem localitzar 3 persones amb el mateix cognom, Manaut, i una altra a Gavà165.

En el testament de Pere Manaut apareix Antoni Carbonell,

cridat com a

testimoni pel testador i de qui s’indica clarament la seva procedència: “Antoni Carbonell, estranger, abitant en Sant Climent ...”, detall que ens permet comprovar els vincles que els immigrants mantindrien entre ells.

165

JAUME CODINA. Ob. Cit. Pàg. 228.

- 75 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

4.3 Els sentiments

Tot i que es tracta dels sentiments més íntims de dues persones, llegint els capítols, queda ben clar que el matrimoni medieval no està inspirat en l’amor, ni en les emocions. El caire econòmic d’aquests documents és fora de dubte i les parts166 no perden mai de vista el seu caràcter contractual.

Per això, parlar de sentiments en aquesta investigació, és parlar de la manca d’emocions que mostren els documents, que només permeten observar l’escorça del matrimoni, allò més extern, públic i formal.

Fer capítols matrimonials suposava, més d’una vegada, conèixer la persona amb la que s’hauria de formar una família. Perquè el motiu fonamental del matrimoni era assegurar la reproducció i la transmissió del patrimoni, dels valors i de la nissaga. I en aquest món no hi ha espai per a l’amor, i tot just s’hi escolarà la tendresa en alguna ocasió.

Només hem trobat una frase que utilitza la paraula “amor”, i és producte d’una fórmula notarial que la mostra com poc sincera: . “... e per lo amor filial e encara que per lo dit Tony Mateu Gener, fil seu, hestant tostemps molt obedient, segons pertany a bon fill...” 167, i no té res a veure amb els sentiments entre la parella.

S’utilitzen, també, els amics i parents en el sentit més normatiu i allunyat de franquesa i confiança que pot transmetre un sentiment d’amistat sincera. Són molts els documents en que apareixen els amics com a consellers, valedors o jutges dels capítols signats:

166

El matrimoni era cosa de dues famílies, no de dues persones.

167

Apèndix. Doc. n. 7.

- 76 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

“... sien esmenades y corregides per dos amics de cada par...”; “...al qual matrimony sie fet e concordat ab voluntat de tots los amichs”; “...que nenguns de les parts ny amics no posaran ny procuran cosas per las quals lo present matrymony no vingués en lur aferse....”; “...ab consentiment e voluntats dels dits amichs i oncles seus...”168

Podem observar fórmules de fidelitat (més que sentimentals) com les que ens transmeten els besos a la boca i a les mans, que Joana Campamar fa al seu pare acceptant la donació del dot. I en el mateix document el bes que fa Baldiri Domingo a les mans del seu, acceptant la donació de l’heretat en la que hauran de conviure169.

Més protocol·lària sembla la lleialtat i el lliurament que Caterina Grayda fa a Joan Gassa que “...pren per leal espòs y marit, y son cos liure a ell per esposa y leal muler ...”170. I poc clar, o molt generós, és el sentiment que, en el mateix document, expressa mossèn Bartomeu Bastida quan l’hereta “... per caritat y serveis que li a fet y li fa cada dia, ...”.

Quins sentiments expressen els que prometen a Joana Domingo en capítols matrimonials, essent menor de 12 anys?.No és estrany trobar casaments projectats en aquesta edat, però Joana s’haurà de casar amb el fill del nou marit (vidu) de la seva mare (vídua), i tot i viure amb ella, són els curadors del testament del seu pare, els qui la prometen. La mare no parla en aquest document.

Joana, té el “consell” d’amics i parents per renunciar a tot dret

paternal o maternal, tot i que “... vuy no es edat de fermar renuncias, ...” Són els mateixos amics que “no posaran ny procuraran cosas per las quals lo present matrimony no vingués en lur aferse”. L’única “sort” per a Joana és que el matrimoni només serà “selebrador la hora nostra Senyor Déu aurà donada adat per feta, ...” 168

Apèndix. Docs. 6, 11, 16 i 19,1.

169

Apèndix. Doc. n. 5.

170

Apèndix. Doc. n. 6.

- 77 -


_____________________________________________Els Capítols Matrimonials

“...tractat, concordat i amigablement convengut ...”171 també és el matrimoni que es pacta entre Caterina i Bartomeu Cardiler. Caterina, vídua de Pau Alegret, té una preocupació especial pels seus fills, que no trobem en d’altres documents: “Ítem es concordat entre les parts, que los fils del dit Pere Alegret e de la dita Catherina, sian proveyidas dels dits béns, stant en los dits fils en la eretat, e que no sian mal tractats per lo dit Barthomeu.” Si s’especifica aquest fet d’una manera tan concreta, es per la normalitat amb que es devien consentir aquests comportaments.

Tot molt lluny de l’amor i el sentiment que transmet la literatura de l’època, però molt proper del sentiment de superioritat envers la dona que denoten tant els documents com la literatura moral o la poesia, com la que escriu Pere March:

“ E plats-me l’enamorada ab lo cors prims e delgat, ab què es tinga per pagada de mé per enamorat, e que em faça gran ullada per tener-me el cors pagat, ella que en serà preiada.”172

171

Apèndix. Doc. n. 10.

172

Pere March (1338-1413). El primer Jaume March senyor d’Eramprunyà i nomenat cavaller per

Pere IV, va deixar el seu patrimoni barceloní al seu fill Jaume i les possessions que tenia a València a Pere, pare del poeta Ausiàs March. GRIFOLL, I. (a cura de) Poesia dels segles XIV i XV. Pàg. 32. Ed. 62. Barcelona. 1984.

- 78 -


_________________________________________________Apèndix documental

5

CONCLUSIONS

És difícil treure conclusions d’un estudi basat en una vintena de documents. Tot i això, són els documents de que disposem i els que ens ha llegat la història, referents a capítols matrimonials i al segle XV, a l’arxiu parroquial de Sant Climent.

Utilitzar aquests documents com excusa per

recrear

i reflexionar sobre la

mentalitat és complex perquè tractem amb una documentació frugal en detalls, però en la que podem detectar subtileses que ens permeten acostar-nos, mínimament, a la gent que ha passat silenciosament per la història.

Els registres demostren de manera evident que es pacta i concorda matrimoni, sempre en termes de contracte econòmic, entre dues parts que negocien, no que s’estimen. I no en són protagonistes els futurs marit i muller, sinó les seves respectives famílies, i més concretament la figura masculina del cap de casa, quan n’hi ha.

La continuïtat del patrimoni i les estratègies familiars prevalen davant els interessos de qualsevol dels nuvis, com ho demostren clarament els documents en que es pacten casaments dobles entre vidus i vídues i els seus fills respectius.

El paper de la dona es presenta com a secundari. Sempre a l’abric i a la disposició del seu pare, i després del marit. En general, es dota i s’entrega a un altre home. i es valora en funció del que transmet o del que té, i no de qui és.

- 79 -


_________________________________________________Apèndix documental

Ens trobem davant el temor que suscita la nova situació per als nuvis, que accepten calladament el seu destí. Només les vídues prenen la paraula per expressar-se i deixar clar el que tenen i el que volen: demanen inventaris, imposen condicions, i fan avaluar collites, si cal. Amb aquest detalls demostren la desconfiança amb que es lliuren al nou marit. Tot i això, Francina Ballús, vídua, ha de callar quan els parents del marit difunt pacten el casament de la seva filla, encara una nena.

Si el pes de la vídua sembla més important, és perquè, en els documents estudiats, disposen els seus matrimonis i, quan poden, fan hereves a les seves filles. Constantment, però, penja el condicionant masculí de reclamar l’herència o el protocol·lari consell de “bones i notables persones”.

El moviment de persones en els pobles de la comarca és constant, i la relació familiar i econòmica que s’estableix respon al coneixement i convivència que sens dubte hi havia entre els seus habitants.

Les famílies que hem pogut estudiar són pagesos menuts i mitjans, amb poques possessions, que treballen amb totes les mans disponibles en la llar i que procuren mantenir i millorar el patrimoni en la mesura que els es possible. I per aquest motiu es destaca que les millores s’han de valorar en cas de que hi hagi ruptura, separació de la parella o marxa de la casa; trencament que no sabem si es produïa massa sovint, però si que queda recollida en molts documents.

Els capítols matrimonials no es fan ressó del que passa al seu voltant. Com a documents privats, són aliens als esdeveniments històrics que han perdurat. Per exemple, ignoren la guerra civil que s’està produint al seu voltant, tot i que el senyor de la baronia n’és una part activa. Tampoc els podem utilitzar per valorar l’explotació pagesa de la que molts dels seus protagonistes són víctimes.

- 80 -


_________________________________________________Apèndix documental

Sí, però, que es fan ressó dels moviments de les persones. Tan a nivell comarcal, com hem pogut comprovar, com en l’arribada dels primers immigrants gascons a la nostra contrada, tot i trobar-nos davant un poble petit i que en el segle XV havia perdut bona part de la seva influència en el pla del Llobregat.

I ens ajuden a situar les famílies, trobar els noms dels qui lluiten en altres documents, o dels que paguen els capbreus als senyors. I és aquesta relació que podem establir amb altres registres, la que ens permet realitzar un retrat del moment, de la societat, de la seva mentalitat, de la gent i de la seva manera de viure en mig d’una història general que els dilueix totalment.

- 81 -

PER VOLUNTAT DE DÉU Y DE ALGUNES NOTABLES PERSONES  

CASAMENTS A SANT CLIMENT DE LLOBREGAT EN EL SEGLE XV