Pessics d'Història de Sant Climent de Ll. n.3

Page 1

PESSICS D’ HISTÒRIA

PESSICS D’ HISTÒRIA

U N I V E R S I TAT D E S A N T C L I M E N T

TARDOR 2015

VIIIa. Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà El dissabte dia 14 de novembre de 2015 es va portar a terme a Begues la VIIIa. Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, amb un notable èxit de participants i que aquest any tenia com a motor de recerca els Moviments Migratoris. Des de tots els pobles de l’antiga baronia (Begues, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Boi i Sant Climent) els grups d’estudis van aportar nombroses investigacions que ens apropen al coneixement de les onades migratòries que han arribat al nostre territori al llarg de la Història. Des dels primers moviments documentats en el Neolític fins a la formació de Consells de Convivència que es van posar en moviment en darrers anys,

durant la jornada es va recórrer més de 6000 anys de la història viscuda pels nostres avantpassats. Perquè, tan Sant Climent com qualsevol dels altres pobles de la baronia van néixer, créixer i dibuixar-se amb l’arribada de la gent que en va voler formar part.

Des de fa més de 1000 anys a Sant Climent tots som emigrants: les parelles del Pirineu que s’hi instal·laren i van construir les primeres cases, els occitans dels segles XVII i XVIII o les darreres famílies que acaben d'arribar i volen arrelarhi.

participar de manera individual si sense cap grup que ho recolzes. Va ser a partir de la IIIa. Jornada que vam viure a Viladecans que hi vam assistir com a + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat i amb l’orgull de representar tot un moviment de gent interessada i preocupada pel Patrimoni i la Història del nostre poble.

Les Trobades ens han assentat i consolidat entre els grups de recerca dels pobles de la baronia, alhora que promouen els estudis i investigacions que ens obliguen a fer recerca en molts racons de la història i de la geografia climentona que no podem deixar perdre per al coneixement i per a la memòria de les generacions que vindran.

Editorial Quan l’any 2008 ens van proposar de fer una Trobada entre els Centres d’Estudi de les poblacions de l’antiga baronia d’Eramprunyà, no ens vam pensar pas que arribéssim al nivell (per quantitat i qualitat) dels estudis que s’estan presentant en cadascuna de les jornades. Les primeres Trobades a Gavà i Begues, des de Sant Climent hi vam


Ponències i comunicacions La Trobada de Begues va comptar amb un extens programa que abraçava milers anys de migracions en el territori de l’antiga baronia d’Eramprunyà. Durant el matí es va portar a terme la presentació de les ponències que cadascun dels grups integrant havia investigat. L’arribada dels segles XVI i XVII de centenars d’occitans a les nostre poblacions va protagonitzar les xerrades del Centre d’Estudis Beguetans i de + de 1000. El Grehic de Castelldefels va presentar una interessant ponència sobre el possibles origen romà de Castelldefels. Des del Centre d’Estudis de Gavà ens van parlar de la integració social i cultural dels valencians d’Olocau que van arribar a aquesta població a començament del segle XX. I per finalitzar la sessió matinal la gent del Grup Tres Torres de Viladecans ens va posar al dia sobre les primers onades d’immigració que Viladecans va rebre, també, en les primeres dècades del segle XX.· Aprofitant, fins i tot, l’estona abans del dinar que vam compartir els participants, es va fer una interessant visita

a la cova de Can Sadurní en la que s’han trobat vestigis d’ocupació des del Paleolític. Manel Edo, un dels arqueòlegs que està treballant en l’excavació de la cova (a la fotografia) va explicar com estava l'excavació i els estrats en que fins ara s’han documentat fins a 33 episodis d’ocupació, les principals descobertes que s’hi ha fet i va presentar l’Encantat de Begues, una figureta antropomorfa de ceràmica que és la més antiga que fins ara s’ha documentat a Catalunya. La sessió de la tarda es va iniciar amb la presentació del treball que està portant a terme l’equip que excava Can Sadurní i que presentava la hipòtesi de l’abandonament de la cova per part de la comunitat neolítica que l’ocupava

per establir-se en el complex miner de Can Tintorer. La petjada occitana a Gavà, els moviments migratoris en època dels March, els refugiats de la guerra del 36-39 i el Consell municipal de la Convivència a Viladecans, la presentació de les piràmides de població dels 40 darrers anys a Sant Climent i l’emotiu retrat d’una família emigrant que va venir des d’Alhama d'Almeria a Gavà, van omplir la tarda de coneixement, experiència i, sobretot, de la vida dels nostres pobles i de la seva gent en els darrers sis cents anys.

Racons de Sant Climent Aquesta pedra es troba a una façana del carrer de l’Església de Sant Climent. Sens dubte és tracta d’un relleu que devia formar part de la casa que anteriorment ocupava aquesta finca i que identificava, d’alguna manera, la família que hi vivia. La forma recorda un pes de balança antiga i en la inscripció hi podem llegir clarament el IHS (Iesus), però no en sabem identificar la resta de relleus. Per la forma podria tractar-se

Página 2

d’alguna mesura de pes, i, especulant, podríem suposar que en aquesta casa s’hi guardaven les mesures de pes i de volum de Sant Climent, que en l’edat mitjana i moderna eren un xic diferent en cada poble: Els pesos de Sant Climent eren gairebé els mateixos que a Barcelona, però mentre a la capital una quartera de Gra pesava poc més de 69 quilos, al nostre poble n’havia de fer més de 73 !

PESSI CS D’ HI STÒ RI A


... del regne de fransa, del Bisbat de ... La immigració a la Parròquia de Sant climent de Ll. entre els anys 1500 i 1700, va ser la ponència que va presentar Jaume Vendrell en nom de + de 1000. Històries de Sant Climent. Es tracta d’un treball que cercava tots els immigrants occitans arribats a la nostra parròquia entre els segles XVI i XVII i que van aportar una regeneració demogràfica molt important que va permetre que el nostre poble es refés dels episodis de pesta que de manera continuada es produïen i que va portar la pujança econòmica que a finals del segle XVII i abans de la Guerra de Successió a Sant Climent es pogués reconstruir l’església (tal i com avui la coneixem) i que alguns masos creixessin fins a convertir-se en alguna de les grans masies que avui en dia encara podem gaudir.

En aquest període van arribar al nostre territori més de 200 persones que representaven percentatges força elevats de la població. Entre els anys 1610 i 1620, hi havia més d’un 30 % dels casaments amb la presència d’un occità i en els primers anys d'aquesta dècada la meitat dels testaments que es van fer a Sant Climent corresponien a gent vinguda des de bisbats occitans dom Comenges, Caors, Coserans o Narbona. Si la majoria de gent que arribava eren joves pagesos, també hi

trobem fins a 7 dones, diversos teixidors de lli, mestres de cases, un mestre de mines, preveres, un passamaner, un vidrier, ferrers, fusters i, fins i tot, un nunci de la Baronia d’Eramprunyà!

Si en voleu saber més: http://universitatdesantcliment.blogspot.com.es/

Sabieu què ... Els immigrants occitans es van integrar ràpidament? ...

Pera Condominas, era un mestre de cases del poble de Lo Condal, en el bisbat de Tula, es va casar a Sant Climent l’any 1678. Va tenir fills i es va integrar ràpidament a la nostra vila. El

seu fill gran va continuar amb la nissaga de mestres de cases en la nostra parròquia, però Francesc, el seu fill petit, va perdre la vida a la batalla de Sant Climent de la Guerra de Successió, després de rebre una ferida d’espasa per part d’un soldat de l’exèrcit

de les dues corones. Només en una generació aquesta família havia passat a lluitar per la defensa de les Constitucions Catalanes i contra l’exèrcit de la Corona Francesa de la que havia format part el seu pare.

La població de Sant Climent de Ll.: 2008-1996-1975 En la que, sens dubte, va ser la xerrada més divertida de tota la Jornada, Martí Pizarro va presentar el treball d’Elisenda Comas que analitzava l’evolució de l’estructura demogràfica de la població de Sant Climent en tres moments de la història recent. La concreció de les tres dates escollides per a la investigació (1975, 1996 i 2008) ens mostra el canvi de tendències en els corrents migratoris molt important en només una trentena d’anys: 1951-1975: augment de la població per l’arribada de gent des d’Espanya, especialment des de l’any 1963 (correspon a la segona onada migratòria de Catalunya) que canvia el perfil Si en voleu saber més: PESSI CS D’ HI STÒ RI A

demogràfic del poble. També hi ha un augment de la natalitat per la generació del baby boom, la qual arriba més tard que a la resta d’Europa. 1975-1996: estancament demogràfic per una disminució de la natalitat, menys migracions, situació d’atur i crisi industrial. 1997-2008: increment de la població per dues raons: primerament, la generació del baby boom arriba a l’edat de tenir fills i en segon lloc, hi ha nova immigració al poble, especialment de la comarca del Baix Llobregat.

Només afegir que és difícil determinar un model teòric concret per les piràmides obtingudes en un municipi com Sant Climent, on la població és inferior als 4.000 habitants. Especialment, per les variacions que es donen per la mortalitat o natalitat.

http://issuu.com/universitatdesantcliment/docs/piramides_de_poblacio_sant_climent Página 3


CORRELLENGUA 2015 UNI VE R SIT AT DE SA N T CL IM E NT

La immigració a Sant Climent en els segles XVI i XVII i en la Catalunya del segle XX. A càrrec d’Albert Esteve, Martí Pizarro i Jaume Vendrell.

Sant Climent: un Sentiment!

Divendres, dia 4 de desembre de 2015, A les 9 del vespre, Al Casal de cultura de Sant Climent de Llobregat

http://universitatdesantcliment.blogspot.com/ Correu electrònic: universitatdesantcliment@gmail.com

Organitza: + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat Col·labora: Ajuntament de Sant Climent.

Com era el Sant Climent d’aquests temps Segles XVI i XVII. Sant Climent en prou feines s’havia refet de les pestes del segle XIV. Alguns masos van quedar buits. Moltes terres cultivades s’havien abandonat. En el segle XVI la guerra civil catalana també havia produït períodes d’inseguretat al Camí Ral. Els Remences Ben al contrari del que està passant a tot el país, un grup de 43 famílies d’Eramprunyà es reuneixen en un consell en el que decideixen no participar del sindicat remença que d’acord amb la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim pretenien recaptar i elegir síndics per a redimir la remença. Aquest grup de pagesos, s’alien amb el seu senyor Lluís Marc per oposar-se radicalment al plet dels remences. Un grup important d’aquest pagesos és de Sant Climent i hi podem reconèixer alguns cognoms arrelats al nostre poble: Bonet, Moragues, Fulquet, Soler, Bardina, …La majoria de pagesos remences d’Eramprunyà no desitjaven alliberar-se del mals usos: per a ells, el pagament dels talls eren una taxa superior que no volien pagar. Ja els estaven bé els mals usos que s’aplicaven només de forma excepcional Per les dades que es poden extreure dels capbreus estudiats, la majoria de pagesos són tinents mitjans i petits, que no posseïen la terra de manera contigua; tenien una peça aquí i una altra allà. Aquest fet suposa més feina, pèrdua de temps, de mitjans i un menor rendiment. Segons el capbreu de 1391, hi ha 43 pagesos que tenen menys de 4 peces; tres, d’ells també tenen masos; 22 pagesos tenen entre 4 i 10 peces de terra, dels que 2 tenen masos ; i els 5 pagesos que tenen més de 10 peces, tenen tots masos. Canvi en el model de propietat Al llarg dels segles XVI i XVII aquesta propietat li és en bona part arrabassada per la

Página 4

burgesia barcelonina amb capital d’origen comercial. En aquest segles es produeix un procés de concentració de la propietat, facilitat pels episodis de pesta que esborren famílies senceres. Augmenten en algunes zones les propietats mitjanes i disminueixen els petits propietaris que esdevindran jornalers a comte d’altri: aquests pagesos menuts davant de les conjuntures de crisi que es van repetint cíclicament, es veuen abocats a l’endeutament, inicialment poc important, però que anirà consolidant–se fins a, sovint, la pèrdua de la propietat. A Catalunya es generalitzen els censals, de baix interès i de caràcter indefinit, que es comencen a demanar en ocasions puntuals i que queden eliminats al tornar el total del préstec. També trobem les “vendes a Carta de Gràcia” que suposa la venda d’una part de la propietat amb la condició de poder-la recuperar al tornar la mateixa quantitat prestada, com comprovem que també passa amb els pagesos climentons. Entre els principals creditors hi figuren els grans propietaris i els burgesos de Barcelona, que inverteixen part dels seus beneficis en les rendes futures que els proporcionaran els préstecs deixats. Per dissimular la usura es parla de “Venda” i s’utilitza la fórmula jurídica de “venedor i comprador” .

membres. Segons la tradició popular només les pregaries i les processons dedicades a Sant Sebastià, que ja tenia un altar en l’església, van contribuir a vèncer l’epidèmia i en agraïment el culte que ja se li professava es va incrementar amb la creació d’una confraria i el posterior nomenament com a copatró de Viladecans. Ni l’arribada dels primers fluxos migratoris des d’Occitània que havien tingut lloc a inicis d’aquest segle permeten la recuperació demogràfica, tot i que n’amorteixen les conseqüències. A més de la forta incidència dels episodis de pesta, en el segle XVII, s’hi afegeixen tot un seguit de fets violents que agreugen la pèrdua de població. Entre 1693 i 1697, ens trobem amb 342 morts, amb la coincidència d’un episodi de pesta i la guerra contra França. Tot el segle XVII està marcat per les ocupacions dels exèrcits francesos i els Tercios castellans. En el XVII és dur amb guerres constants amb els castellans i amb els francesos: 11 homes moren per les armes, a mans dels castellans (2, l’any 1641), dels quals diversos soldats, un francès, …. Les ocupacions de cases són constants i en tenim una prova en un document de l’arxiu de ca l’Aleix en que es fa constar en un lloguer que si s’allotgen tropes les despeses aniran a càrrec del propietari i no del llogater.

I encara més pesta! A més els episodis de pesta es van reproduint cíclicament. Especialment dura va ser la plaga que els anys 1651 i 1652 va assolar el nostre territori, amb 125 i 112 morts cadascun d’ells. Hi ha famílies, com els Nebot, que perden fins a deu dels seus

L’esperança del segle XVIII Tot i que l’estat de guerra i el pas de tropes devia ser constant, a començament de segle la situació econòmica era prou bona per a que els climentons aixequessin l’església de nou, construint una nau més gran (la que coneixem actualment) i que es refessin i engrandissin alguns masos. Però ... També va arribar la Guerra de Successió... PESSI CS D’ HI STÒ RI A