Ponència: ... francès, del bisbat de ... La immigració a la parròquia de Sant Climent de Llobregat entre 1500 i 1700. Ponent:
jaume vendrell i condeminas
+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat.
Introducció Tot i els estudis realitzats sobre la immigració al Baix Llobregat s’ha volgut portar a terme aquesta investigació en primera persona i a partir del buidatge d’una còpia dels llibres matrimonials i de Testaments de l’Arxiu Parroquial de Sant Climent (APSC) i amb la possibilitat de conèixer de més a prop als nostres avantpassats i les seves procedències. Aquest treball està basat en la parròquia de Sant Climent que fins a començaments del segle XVIII també incloïa la vila de Viladecans. De fet, en els registres matrimonials, alguna de les parelles es van esposar a l’església de Sant Joan de Viladecans, a la capella de Santa Maria de Sales i en cases particulars d’aquest poble. Són temps en que el Camí Ral de Barcelona cap a Vilafranca encara era una via de pas des de la capital cap al Sud, i, que tot i no tenir la seva rellevància medieval, facilitava la mobilitat dels nouvinguts, la seva arribada i el seu assentament en el territori. Si en els testaments només donen accés a la procedència del protagonista, de la seva parella o, anant molt enllà (i en comptades ocasions) d’algun testimoni, a partir dels registres de casament es poden conèixer els origen de tots els que es casen i, gairebé sempre també, els dels pares de la parella i la professió i l’estat civil dels nous contraents, la professió i l’origen dels testimonis. Sens dubte són els documents amb més informació de que es pot disposar per a fer aquest estudi. Però entre uns i altres tampoc hi són tots els que arribaven. Per a aquest estudi no s’han tingut en compte les migracions del territori proper, les de la Catalunya interior o de les comarques pirinenques, en les que podem observar l’arribada de gent provinents d’aquestes zones a la parròquia. Tampoc s’ha considerat estrangers als provinents del Bisbat d’Elna, tot i observar que després de l’annexió francesa són diversos els catalans que arriben a aquestes viles. Aquest estudi ha de ser només una part d’una futura investigació que abraçarà des del segle XVII fins al segle XX i que mostrarà clarament el canvi de tendències dels orígens i mecàniques de la gent que ha arribat a Sant Climent de Llobregat en els darrers quatrecents anys i que serà testimoni de que la majoria de les seves nissagues han format part d’algun d’aquests moviments migratoris.
Fonts Totes les fonts utilitzades en aquest estudi són de l’Arxiu Parroquial de Sant Climent de Llobregat (APSC), que conté documentació corresponen a l’antiga parròquia de Sant Climent que englobava, també, l’actual municipi de Viladecans. Entre els registres, s’ha trobat nombrosa documentació corresponen a la parròquia de Sant Pere de Gavà. S’ha treballat amb una còpia digitalitzada dels microfilms que es van fer des del Departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans en els anys 80 del segle passat. En molts casos l’estat de la còpia ha impedit la seva lectura, el buidatge i accedir a les dades que se cercaven. Totes les dades es presenten de forma unitària, sense diferenciar si corresponen a un poble o a l’altre. S’han estudiat: •
•
•
Els llibres Sagramentals de Matrimonis1: o
Des de 1607 fins 1720
o
621 registres
Testaments: o
Des de 1500 fins a 1612
o
597 registres (d’un total de 661 enumerats)
Llibre d’índex de testaments o
Des de 1400 fins a 1685
No en tots els documents s’indica la població o el bisbat de procedència dels nuvis o dels seus pares. Ha estat difícil (a vegades impossible) la identificació de molts topònims transcrits per vicaris o mossens, que escoltaven i interpretaven el que dictaven els emigrants en català amb deix occità i que registraven amb una escriptura no sempre fàcil de llegir. La manca de documentació d’aquesta investigació impedeix obtenir un conjunt de dades globals. La consulta dels llibres 1, 2, 3 4 i 5 de Capítols Matrimonials (des de 1400 fins 1 Sens dubte falten registres i es produeixen alguns salts en les sèries que podem consultar dels llibres de matrimonis de l’APSC, però comptem amb gran part dels casaments enregistrats a la parròquia de Sant Climent des de 1607 fins a 1975.
a 1699) i dels volums 2, 3, 4 i 5 de Testaments (des de 1400 fins a 1721) que hi ha a l’APSC són fonamentals per a portar a terme una investigació amb resultats més pròxims a la realitat.
Immigració Si les darreres onades migratòries cada vegada són més curtes en el temps i en la diversitat aquest treball demostra que la migració d’occitans a Catalunya, i en concret a la nostra parròquia, va ser llarga i unitària pel que fa a la procedència. Els nouvinguts van arribar de tot Occitània, des de la vessant atlàntica fins a Llemotges i el fet de tenir una llengua molt semblant a la catalana en va facilitar la integració. Tampoc es pot oblidar als occitans que s’havien refugiat a la Corona d’Aragó en els segles XIII i XIV a causa de la repressió francesa contra els albigesos. L’estudi dels Capítols Matrimonials de l’APSC2 permet afirmar que majoritàriament els nouvinguts eren gent jove, que sovint feien estades de temporada d’un territori a un altre, fins que arrelaven on aconseguien establir-se com a mossos. Tot i això, es conserven vincles amb el territori que fan pensar en el possible retorn. En algun d’aquests Capítols es comprova que els immigrants, econòmicament, no poden aportar res al matrimoni i el camp era la sortida perfecta davant la manca d’experiència o d’ofici d’un sector de població tan jove. Com afirma Jaume Codina la majoria eren joves solters que, al delta del Llobregat, foren en un principi pastors i després els primers mossos de pagès de les masies de la plana en substitució dels antics esclaus, que hi anaven desapareixen3. Tot i això, no és estrany trobar teixidors de lli, i algun vidrier, ferrer, mestre de cases, passamaner, preveres, ermitans i, fins i tot, un tal Bernat Gallart que és Nunci de la Baronia d’Eramprunyà. 2 VENDRELL, J. Per voluntat de Déu Senyor nostre ... Capítols Matrimonials a Sant Climent de Llobregat en el segle XV. 2006.
3 Per Jaume Codina els gascons substitueixen els esclaus, i ben aviat el seu pes demogràfic multiplica per cent el nombre d’esclaus que hi podia haver en els moments en que aquests eren més abundants. Era econòmicament més rendible tenir mossos que esclaus. Els mossos no s’havien de comprar ni representaven cap pèrdua si morien; en cas de malaltia no se n’havia de tenir cura obligatòriament i se l’acomiadava quan es volia. A més l’entrada creixent d’immigrants, suposava mà d’obra abundant i en conseqüència cada vegada més barata. És un canvi econòmic i no té cap càrrega moral o religiosa de cap mena. JAUME CODINA. La immigració francesa al delta del Llobregat, 1400-1700. pàgs. 232-233. XXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. El Prat. 1980 i CODINA, J. A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). Pàg. 202. Columna Assaig. Barcelona. 1999.
La majoria de nouvinguts són homes com es pot comprovar en els registres matrimonials en que no trobem cap esposa occitana. Però són set les dones que fan testament en aquest període, motiu que permet afirmar que no eren únicament joves solters els que arribaven al nostre territori4.
Causes No queden clares les causes d’aquesta llarga onada migratòria. No hi ha investigacions franceses sobre aquest abandonament del territori i el debat s’ignora en la seva historiografia, tot i que una part important de la seva població va abandonar el país empesa per la pobresa durant dos segles. Jaume Codina5 parla de sous més alts que en els seus llocs d’origen o del sobrepoblament d’algunes regions. També, les guerres de religió que des de la segona meitat del segle XVI van tenir lloc a França, aboquen la situació econòmica a una forta crisi i són un dels factors que fan emigrar a una part de la població i que trobem la presència de diversos clergues entre els nouvinguts. Però aquest moviment migratori ja es produïa abans d’aquestes lluites. Evidentment, Catalunya també oferia nombroses possibilitats econòmiques derivades de la seva baixa demografia i de la manca de mà d’obra conseqüència dels reiterats episodis de pesta. I la parròquia de Sant Climent per la seva proximitat a la capital, ben connectat per diversos camins i amb un territori fèrtil, variat i amb possibilitats de conrear esdevenia un bon destí dins del país. Períodes A la Taula n. 1 es pot comprovar com l’evolució de la immigració a la parròquia estudiada va ser superior als percentatges que es troben al Baix Llobregat, tot i coincidir en el període de presència de testaments i de casaments d’occitans més significatiu entre 1560 i 16206.
4 Aquestes dones estan casades amb gent de la terra, però sempre s’envolten de francesos (familiars o no) que fan de marmessors o n’obtenen alguna deixa.
5 CODINA, J. Introducció històrica a les migracions del Baix Llobregat. Materials del Baix Llobregat, N. 5. 1999.
6 En el seu estudi Immigració occitana a Catalunya: el cas del Baix Llobregat (segles XVI i XVII), Carles Millàs, Valentí gual i Xabier Gual, prlen d’un percentatge proper al 19 %. A la parròquia de Sant Climent, el percentatge passaria del 32%.
L’arribada dels nouvinguts va ser gradual i molt lenta en les primeres dècades. Tot i tenir documentat algun testament en el segle XV de l’APSC, la seva datació no sembla correcta. En el segle XV s’ha documentat a Pere Manaut 7 (1400 ?) i a Bernat Casanoves que va fer testament a la parròquia de Sant Climent el dia 10 de juny de 1490. No serà fins a la segona meitat del segle XVI, que es consolida l’arribada d’estrangers. Si des de 1500 fins a 1560 només comptem amb 7 testaments d’un total de 180 (3,8 %), la dècada de 1560-1569 els documents referents a occitans ja representen el 18,5 %, seguits del 30,6 % i el 32, 3 % de les dècades posteriors que són els anys en que tenen més presència percentual i anys que coincidirien amb les lluites de religió més dures a França. En el segle XVII, les tendències es mantenen durant les primeres dècades, amb un punt màxim que documenta la presència d’occitans en els casaments i testaments de la parròquia fins gairebé al 38 % a l’entorn de 1610. A partir d’aquest moment la tendència a la baixada es manté amb índex de 20, 7, 11, 2,5 i 2,5 % en cadascuna de les dècades fins a 1670. L’únic repunt (mínim) que trenca aquesta inclinació es produeix en la dècada 1640-1649, provocat per el moment d’entesa entre la monarquia francesa i Catalunya. Els episodis de pesta que es produeixen a la parròquia de Sant Climent en els anys 1651 i 1652 marquen la dècada posterior (1660-1669) amb un descens a la meitat del número de casaments. Alhora, només trobem documentat un emigrant en tota la documentació investigada, fet que representa el moment amb menys presència d’estrangers de tot el període des de 1549 fins 1660. S’entén el decreixement d’arribades en els darrers anys del segle XVII a causa de la Guerra dels Nou Anys i de la incertesa que provoca la successió a la corona hispànica. La Guerra de Successió posa final a aquest corrent migratori que en el cas de Sant Climent va durar poc més de dos segles8. TAULA 1. OCCITANTS DOCUMENTATS A LA PARRÒQUIA DE SANT CLIMENT DE LL. (1500-1700) PERÍODES
CASAMENTS TOTALS
CASAMENTS AMB OCCITANS
%
TESTAMENTS TOTALS
TESTAMENTS D’OCCITANS
%
TOTAL DOCUMENTS
TOTAL D'OCCITANS
1500-1509
36
36
1510-1519
27
27
1520-1529
40
1
2,50
40
1
1530-1539
19
2
10,53
19
2
7 Capitols Matrimonials de Pere Manaut i Beneta Pellicer. Sense data. Capítols matrimonials. Volum 1; 1400 – 1599. APSC. Testament de Pere Manaut. Sense data. Testaments. N. 9. Volum 1. 1400-1576. APSC. Llibre d’índex de Testaments. 1400.
8 El darrer occità documentat en aquest període és Jaume Sala, pagès de Figuerola al Bisbat de Comenge un vidu que es casa esperança Montaner , vídua de Sant Pere de Gavà
1540-1549
27
1
3,70
27
1
1550-1559
31
3
9,68
31
3
1560-1569
54
10
18,52
54
10
1570-1579
75
23
30,67
75
23
1580-1589
68
22
32,35
68
22
1590-1599
106
21
19,81
106
21
1600-1609
13
2
15,38
114
22
19,30
127
24
1610-1619
78
25
32,05
36*
18
50,00
114
43
1620-1629
58
12
20,69
8
58
20
1630-1639
81
6
7,41
2
81
8
1640-1649
80
9
11,25
3
80
12
1650-1659
79
2
2,53
2
79
4
1660-1669
39
1
2,56
39
1
1670-1679
52
7
13,46
1
52
8
1680-1689
54
2
3,70
3
54
5
1690-1699
87
1
1,15
87
0
621
67
10,79
1254
209
* Testaments des de 1610 fins a 1612
633
142
19,4**
**Percentatge des de 1500 fins 1612
En els gràfics n.1 i n. 2, que recullen els total de testament i de casaments del període estudiat, es pot veure l’evolució de la presència d’estrangers en la documentació de la Parròquia de Sant Climent.
La integració Com ja s’ha comentat, la majoria d’immigrants arribaven i havien de prendre la primera feina que trobava, generalment lligada al camp, on no es requeria especialització i que els nadius no volien. A més, en alguns períodes l’arribada d’un nombre elevat d’estrangers provocava la desconfiança dels catalans, que ja tenien un arrelat sentiment antifrancès. La seva voluntat d’integrar-se, en un país que sentien molt proper, es tradueix en fets com la catalanització dels cognoms o el casament amb dones catalanes, com es comprova en els registres de matrimonis de la parròquia de Sant Climent. En la majoria dels 67 matrimonis estudiats, els nous marits són fadrins que responen a joves arribats fa poc temps i que volen arrelar en el territori i el casament és una eina fonamental per a la seva naturalització. Només 9 dels marits són vidus i 4 es casen amb donzelles i 5 amb vídues. Mentre només un vidu d’una donzella es torna a casar amb
una altra donzella, curiosament, ens trobem amb 3 occitans que es casen amb vídues en un primer matrimoni i que quan aquestes moren, s’esposen amb donzelles. Els casaments entre un immigrant i una vídua esdevenien una mena de matrimoni de conveniència entre ambdues parts: pel nouvingut representava una manera de integrarse a la comunitat ràpidament i efectiva; per la vídua l’entrada al mas d’un home li permetia continuar mantenint i treballant el patrimoni, sense caure en mans d’altres o en les influències de familiars assetjants. En els casos comentats és possible que després d’aquest primer matrimoni, aquests vidus ja es trobessin més o menys integrats, i que ja no fossin considerats del tot forasters. Alguns d’ells agafen motius i malnoms que resulten familiars i que els fan més propers als seus veïns: Camesllargues, Pere del Pou o Pere Malalt. En els documents no llegim cap detall que ens faci pensar en que hi hagués tractes discriminatoris cap als nouvinguts. És clar que se’ls reconeix com a estrangers, però entre els testimonis dels casaments i dels testaments s’hi troben personatge destacats de la parròquia: batlles, jurats o preveres que es barregen amb el pagesos, sastres, teixidors i amb els cognoms de pes i principals propietaris de la zona com els Mas de les Valls, els Guardiola, els Bori o els Colomer. Però, aquests llinatges no apareixen mai com a protagonistes dels casaments amb occitans i, tot i acompanyar-los en els actes més burocràtics, els nouvinguts no creuen aquesta barrera fictícia en la generació d’arribada. Si que es pot observar que els immigrants mantenen els vincles entre ells i sovint apareixen en els documents associant la seva nacionalitat amb la dels protagonistes. De ben segur que els que van arribar amb un ofici clarament marcat i que no depenien de ser contractats com a mossos per a les feines del camp, van tenir més fàcil la seva integració. Els teixidors de lli, ferrers, mestres de cases, serradors o el mestre de mines, es trobaven un graó social i econòmic per damunt dels pagesos i, com en l’actualitat, el nivell econòmic era més determinant per a la seva naturalització que no pas la procedència. Passada la generació d’arribada, en els documents, els descendents ja eren tractats com a naturals. Fins i tot, passats els anys les mateixes persones ja no són documentades com estrangers. L’assimilació, doncs era ràpida i la coincidència d’alguns cognoms occitans amb els catalans (Bonet, Serra, Anglada, Font, ...) facilitava l’oblit de les procedències. I els Salses, Ros, Llasseres, Vernet, Gabriel, Arqués, Vidal, Duran, Nicolau, Soler, Ribes, Bonaura, Vaqués, Salses, Terrida, Bordes, Badia, Arquimbau o Condeminas9 van integrar-se en la parròquia de Sant Climent ràpidament en la seva economia, en el seu paisatge i en la seva vida i mort10. Procedència 9 Són alguns dels cognoms occitans recollits en documents de l’APSC que encara perviuen a Sant Climent i Viladecans.
La proximitat de Catalunya va ser fonamental per a l’arribada de immigrants occitans. Els camins, les carrerades (el trànsit de ramats es feia des de segles enrere des d’Occitània cap al nostre territori11) en facilitaven la circulació i l’arribada fins al punt on arrelaven.
Il·lustració . Detall dels capítols matrimonials entre Pere Manaut i Beneta Pellicer. Una crida en el text, ens remet a
La majoria dels que ho van fer a la parròquia de Sant Climent procedien de la zona central pirinenca, de la meitat Sud del que, políticament, era el Regne de França. Els Bisbats més propers són en els que tenen origen la major part dels occitans que van arribar en aquests dos segles. Alguns investigadors parlen de l’especialització dels nouvinguts relacionant-la amb els seus llocs d’origen12. Així els que provenien de la zona central pirinenca eren pagesos i, en la seva majoria, no tenien oficis. Pel contrari els que arribaven de la zona del Massís Central i de Provença acostumaven a arribar amb una feina tècnica més especialitzada. No hi ha prou dades per a afirmar-ho però de quatre immigrants procedents del Bisbat de Tula, prop del Massís Central, un era mestre de cases, un altre rajoler i no sabem l’ofici dels dos restants.
10 La implicació dels nouvinguts amb el poble i el país és clara, com en el cas del mestre de cases Pere Condeminas, del bisbat de Tula, casat l’any 1678 que perdé el seu fill Francesc, en la batalla de Sant Climent de la Guerra de Successió el dia 7 d’agost de 1713.
11 LE ROY LADURIE, E. Montaillou. Aldea occitana de 1294 a 1324. Taurus ed. Madrid. 1981.
12 VALL-LLOBERA, F. La immigració occitana a Catalunya.
Només s’ha trobat una coincidència d’origen en dos dels occitans arribats a la parròquia i dels que coneixem el lloc i el bisbat d’origen: en Bernat Arques (casament 1612) i Miquel Mateu, (passamaner i testimoni en diversos casaments els anys 1621 i 1623), provenen del poble de Sent Martòri al bisbat de Comenge.
Il·lustració 2. Mapa de França amb la ubicació dels bisbats de procedència i número d’immigrants arribats a la parròquia de Sant Climent de Ll. des de cadascun d’ells
Conclusió Des de les primeres notícies que en tenim en el segle X Sant Climent de Llobregat s’ha dibuixat amb els nouvinguts que n’han volgut formar part. D’unes primeres famílies que van començar a donar forma al territori per a definir-lo, es va anar creixent fins a convertir-lo en una parròquia medieval amb certa preeminència en el seu voltant. Els episodis de pesta i les crisi econòmiques van delmar les poblacions de Sant Climent i
Viladecans, com les de tot el país. El degoteig que l’onada migratòria occitana va representar durant dos cents anys, va ser de vital importància per al País i per a la parròquia de Sant Climent i va constituir l’arribada més massiva i regular que es va produir en el seu territori fins a les onades migratòries del segle XX. Sense l’aportació humana, social i econòmica que es va produir en el segle XVII ocasionada per la migració occitana en el nostre territori, la parròquia no hagués tingut el creixement que a començaments dels segle XVIII permetia engrandir alguns masos o la reconstrucció de l’església de Sant Climent. Si per a la història francesa aquest llarg i important moviment de població no s’arriba ni a considerar, per al nostre País l’arribada d’occitans representa una transcendent renovació biològica que atura la crisi demogràfica que Catalunya arrossega des del segle XIV i a la parròquia de Sant Climent la presència dels nombrosos nouvinguts en la primera meitat del segle XVII, va evitar que la pesta dels anys 1651 i 1652 no resultés encara més tràgica del que va ser. Si la gran majoria dels que van arribar eren homes joves que es van establir fent de mosso i de pagès, no podem oblidar ni la presència de gent amb oficis qualificats, ni la de dones que es casen, també, amb gent de la terra, i que tenen sempre al voltant occitans que els fan costat. Tal com es comenta a l’inici d’aquest treball, el seu resultat esdevé esbiaixat per la manca de dades a les que no hem tingut accés. Però a partir d’una col·laboració per als projectes de Matrimonio y posición social13 i Five Centuries of Marriages14 de recopilació d’informació dels 291 Llibres d’Esposalles conservats a l’Arxiu Capitular de Barcelona (610.000 matrimonis entre els anys 1451 i 1905), i que van servir per construir la Barcelona Historical Marriage Database, el Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, ens va proposar participar en el nou projecte que tenen en marxa: El tratamiento digital de las fuentes históricas locales. Tres experimentos en "crowdsourcing" y acceso fàcil (CROWDS3)15, en el que l’APSC té un protagonisme singular. 13 2011-2013: Matrimonio y posición social en el área de Barcelona, 1451-1905. Construcción de una base de datos y análisis sociodemográfico. Anna Cabré (IP), Joana Mª Pujadas, Miquel Valls, Teresa A. Cusidó, Albert García-Soler. Ministerio de Ciencia e Innovación. Plan Nacional de I+D+I CSO201021300/SOCI.
14 2011-2016: Five Centuries of Marriages. Anna Cabré (IP), Joana M. Pujadas, Miquel Valls, Albert García, Josep Lladós (CVC), Alicia Fornés (CVC). European Research Council. Advanced Grant ERC-2010AdG_20100407
15 El tratamiento digital de las fuentes históricas locales. Tres experimentos en “crowdsourcing” y acceso. Fàcil . Anna Cabré (IP); Joana M. Pujadas (IP); Antonio D. Cámara; Miquel Valls; Joan P. Jordà. Ministerio de Economia y Competitividad. CSO2013-43118-. Hi col·laboren el Bisbat de Sant Feliu, la Parròquia i l’ Ajuntament de Sant Climent de Llobregat.
Es tracta d’un projecte que es realitza amb la pràctica de crowdsourcing, que podríem traduir com a col·laboració oberta distribuïda (amb voluntaris), i que vol donar tractament digital a fonts històriques locals per a permetre’n un accés fàcil. Mitjançant un projecte que també s’està portant a terme des del Centre d'Estudis Demogràfics conjuntament amb el Centre de Visió per Computador, s’estudia la creació d'una base de dades nominativa a partir dels padrons del municipi de Sant Feliu de Llobregat (segles XIX i XX)16, per a la transcripció digital automàtica de dades. En el cas de l’APSC, que recull sèries de baptismes matrimonis i defuncions gairebé ininterrompudes des de 1600, la digitalització, el buidatge i la recollida d’informació dels registres permetrà disposar d’un gran volum de dades que facilitarà la investigació de l’evolució social, demogràfica i econòmica del nostres territori. Els voluntaris que participin en aquest projecte tindran accés a una plataforma online que faran servir per transcriure la informació de la documentació de manera que quedi emmagatzemada en una base de dades digital. La investigació permetrà arribar a la informació sobre una multitud d’individus que en aquest moments resta latent en els arxius històrics i que gràcies al treball dels voluntaris podrà ser consultada per persones individuals, per col·lectius, per científics o per a les institucions que alhora que preserven els seus fons els fan accessibles a qui els vulgui consultar. La construcció d’una gran base de dades farà possible establir de manera semiautomàtica grans genealogies i el seu ús com infraestructura científica per a diversos usos i temàtiques. I, evidentment, fer investigacions profundes que ens acostin molt més a la gent i la seva realitat social i econòmica de cada moment històric.
Bibliografia CODINA, J. Introducció històrica a les migracions del Baix Llobregat. Materials del Baix Llobregat, N. 5. 1999. CODINA VILA, Jaume. La immigració francesa al Delta del Llobregat 1400-1700, a XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Ed. Centre d'Estudis del Baix Llobregat i Amics del Prat. 1985. CODINA,J. Contractes de matrimoni al delta del Llobregat: Segles XIV a XIX. Ed. Noguera. Barcelona. 1997. FORT, J. Història de Sant Climent de Llobregat. Sant Climent de Ll. 1981. GUAL, X., MILLÀS, C. La població al Baix Llobregat a l’època del Àustries. Barcelona. 1997. MILLÀS, C. Els altres catalans dels segles XVI i XVII. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2005. NADAL, J. Immigració i redreç demogràfic: els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Eumo ed. Vic. 2000. VENDRELL, J. Per voluntat de Déu Senyor nostre ... Capítols Matrimonials a Sant Climent de Llobregat en el segle XV. 2006. 16 2015-2016: Eines i procediments per a la informatització massiva de les fonts històriques de població Albert Esteve (IP); Anna Cabré; Joana M. Pujadas. Del CVC: Josep Lladós (IP); Marçal Rossinyol; Joan Mas; David Fernández Mota; Núria Cirera. RecerCaixa (Obra Social “la Caixa”; Associació Catalana d’Universitats Públiques-ACUP)
VENDRELL, J. La llarga Edat Mitjana. Pessics de la història de Sant Climent de Llobregat. Sant Climent de Ll. 2014. http://www.oocities.org/athens/crete/3806/imoccitana.pdf. MILLÀS, GUAL REMIREZ i GUAL VILÀ. La immigració occitana a Catalunya: el cas del Baix Llobregat (segles XVI i XVII). http://www.inh.cat/1/LA%20IMMIGRACIO%20OCCITANA%20(S.XV-XVIII).pdf. VALL-LLOBERA, F. La immigració occitana a Catalunya. http://www.francegenweb.org/~wiki/index.php/Archev%C3%AAch%C3%A9s_et_%C3%A9v %C3%AAch%C3%A9s_fran%C3%A7ais_en_1748 . Per a la localització dels Bisbats francesos del segle XVIII.
.