Butlletí d'Educació (març - abril 2013)

NÚM. 62 | MARÇ-ABRIL 2013 | ANY VI UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA

1st international scientific seminar in

Learning Sciences

Grounding best schools in cutting-edge research February-May 2013

From February through May 2013, the UIC Faculty of Education will hold the first edition of the International Scientific Seminar in Learning Sciences, under the theme “Grounding best schools in cutting edge research”. The seminar is designed as a series of eight thematic sessions focused on the role of interaction and language on learning and development, including the perspective of the neurosciences.

The Seminar will set the State of the Art on how people learn in the 21st century, sharing the latest findings of international cutting edge research in learning sciences that can ground the design of effective learning environments.

The leaders of each of the seminars are international researchers who have made crucial advancements in the scientific understanding of learning.

Structure Each learning scientist will lead a one-day seminar which will be structured into two parts. The first part will be an in-depth presentation and discussion by the researcher of the state of the art on a research question that is central in the field. The second part of the seminar will be a dialogue between the researcher and all the participants grounded in previous readings that the scholar will have selected in advance to ensure updated and relevant scientific discussion.

International Audience This scientific seminar is addressed to international junior and senior researchers, master and doctoral students, post-doctoral researchers, and university professors, from different disciplines of the educational and social sciences, and the neurosciences.

Calendar

Del degà

DATE

LEADing REsEARchER

sEssion ThEmE

Friday, 1st of February

Anne Edwards, University of Oxford (UK)

Learning, Culture and Social Interaction. Cultural historical and activity theory approaches to learning.

Saturday, 2nd of February

courtney cazden, Harvard University (USA)

Language in the Classroom. The discourse of teaching and learning and its effects on achievement and inclusion.

Friday, 15th of March

Ramón Flecha & marta soler, University of Barcelona (Spain)

Dialogic Learning and Reading. The dialogic principles of Successful Educational Actions.

Saturday, 16th of March

Linda hargreaves, University of Cambridge (UK)

Dialogue in the Classroom: Effective Group Work.

Friday, 5th of April

sandra Racionero, International University of Catalonia (Spain)

Interactions that foster learning and socio-cultural transformation in the classroom: The case of Interactive Groups.

Per l’exceŀlència de totes les institucions educatives (II) Dr. Albert Arbós (aarbos@uic.cat)

Continuem amb el llibre Ciència i universitat a Catalunya1, i l’aplicació que en fem a les institucions d’educació no universitària.

La segona pregunta estava anunciada així: “¿Quin paper dónes a la investigació científica en la configuració econòmica i social de Catalunya? Creus que l’acció de govern hauria de prioritzar determinades línies de recerca o determinats tipus de model científic, públic o privat? I, si és així, quines creus que haurien de ser aquestes prioritats?”. Part de la resposta apuntava que “En temps de crisi, la recerca és clau per buscar vies d’innovació tecnològica i noves solucions a nous problemes socioeconòmics. Aquest és l’enfocament de la UE en el Programa marc de recerca (FP). Les línies de recerca de la FP sempre responen a donar evidence-based solutions (solucions basades en les evidències) a problemes clau per a Europa. [...] S’haurien de prioritzar línies de recerca que siguin rellevants econòmicament i socialment (és a dir, les que marquen les necessitats socials), de manera que els resultats de la recerca esdevinguin eines científiques per sortir de la crisi i crear una societat catalana més cohesionada i inclusiva dels grups més vulnerables. El que importa és l’objectiu de millora i no d’on vingui; per tant, caldrà aprofitar totes les iniciatives, públiques o privades, que vagin en aquesta línia i que mereixin la garantia d’una alta qualitat científica i transferència social. Les línies prioritàries han de perseguir tres objectius alhora: excel·lència científica, indústries competitives i millora social.

Saturday, 6th of April

carol Lee, Northwestern University (USA)

A theory of Cultural Modelling for the design and enactment of curriculum that draws on all students’ cultural intelligence.

Friday, 10th of May

José maría Delgado*, University Pablo Olavide (Spain)

The dialogic brain. How the neurosciences can inform better learning and educational success.

Saturday, 11th of May

Erica halverson, University of Wisconsin-Madison (USA)

The centrality of identity in contemporary learning: The role of language and narrative in identity development.

Direction of the Seminar sandra Racionero-Plaza, Ph.D. by the University of Wisconsin-Madison.

Editor of the international Journal of Educational Psychology, www.ijep.hipatiapress.com. sracionero@uic.es

d’innovar pel fet de canviar? No! Canviar per canviar no té sentit.

C Han S’ha d’apostar per la innovació que genera els millors resultats, i en totes les àrees educatives. (És evident que una millora en la lectura i el vocabulari provoca una millora en la resta de matèries que treballem, però també en les actituds de l’alumnat.)

s’han de confondre les noves tecnologies amb la innovació, ni D No amb la innovació que produeix millora en els resultats: la tecnologia punta en educació són les persones –la comunitat educativa.

de considerar una eina fonamental la participació de les famílies E S’ha i la comunitat educativa en el procés instructiu i educatiu dels infants i joves.

d’obtenir la col·laboració de les institucions públiques i privades F S’ha que cerquin un objectiu comú: la millora dels resultats en tots els nivells educatius.

G Reduir el fracàs escolar ajudaria que la societat estigués més

cohesionada, s’aprofitessin millor els recursos econòmics abocats a l’educació i millorés la competitivitat de la nostra economia.

Recerca a l’escola? Per descomptat. I no només en l’àmbit informal, sinó en el formal, amb investigacions rigoroses en col·laboració amb les universitats. Investigacions que: de cercar els millors resultats instructius per a tot l’alumnat, A Han tenint en compte especialment aquell alumnat en situació de

més risc de fracàs i abandonament escolar per pertànyer a grups vulnerables.

s’han de fiar de les etiquetes que estan de moda; han d’esbrinar B No què diu la comunitat internacional més prestigiosa, la més rigorosa en processos d’acreditació de qualitat.

Bueno, D. (editor) (2013). Ciència i universitat a Catalunya, projecció de futur. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

1.

Espai pràcticum El gol de Xavi, la força per al Miquel.

Petits detalls que diuen molt de les persones Adriana García Solsona. Estudiant de 4t EI FdE UIC

L’1 de febrer vaig començar les pràctiques d’aprenentatge servei del Grau d’Educació Infantil a l’aula hospitalària de Sant Joan de Déu, l’Escola dels Pins. Una experiència educativa molt diferent de la que he pogut viure fins ara en aules ordinàries.

Una experiència molt diferent i molt recomanable, que es caracteritza per l’atenció individualitzada cap als infants hospitalitzats adaptant-se a les diferents edats, necessitats i possibilitats de tots ells. L’objectiu no és només que l’infant no perdi el curs escolar, sinó, a més, ajudar-lo a oblidar la malaltia per uns moments i a normalitzar la seva vida tant com sigui possible.

A part del vessant educatiu, existeix un component emocional molt fort a causa de la relació i el vincle que s’estableix amb els infants i les seves famílies.

Aquest fet és el que fa que puguem compartir amb ells altres experiències com ara la del Miquel, un nen de 10 anys que va patir de leucèmia i que ha recaigut, a qui he tingut l’oportunitat de conèixer. De fet, la primera vegada que vaig quedar-me sola a l’habitació amb un infant, sense cap altra mestra, va ser amb ell.

Així que, per a mi, el Miquel va ser especial des d’un principi.

Passaven els dies i les setmanes. Ens havien arribat veus que seria el mateix jugador en persona qui li portaria la samarreta. El dimarts 5 de març, només arribar a l’escola, vam saber que el Xavi havia vingut la tarda anterior. De fet, la secció “El davantal” d’aquest mateix dia en va tornar a parlar per explicar com havia anat la trobada.

Així que quan vam pujar a l’habitació, ens vam trobar un Miquel amb una expressió totalment diferent de la de sempre. Tenia el rostre il·luminat d’alegria mentre recordava els moments viscuts aquella tarda de dilluns. La família estava encantada, el Xavi els va sorprendre gratament com a persona, i el Miquel contemplava embadalit la samarreta dedicada que penjava del sostre.

La cosa no va acabar aquí. S’acostava la tornada dels vuitens de final de la Champions, en què el Barça havia de remuntar el 2-0 de l’anada. El Xavi li va prometre que si marcava un gol, li dedicaria tot tocant-se el cap2.

El 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer, en la secció “El davantal” del programa de ràdio El món a RAC 1, Jordi Basté va fer un reportatge sobre el càncer infantil, “Si tu vols, ells podran”, i va parlar amb alguns dels infants hospitalitzats a Sant Joan de Déu.

Entre ells, el Miquel. Durant la visita li va prometre una samarreta firmada del seu jugador favorit, el Xavi Hernández1.

1.

2.

http://rac1.org/elmon/blog/si-tu-vols-ells-podran/ https://soundcloud.com/rac1oficial/el-davantal-de-jordi-bast-12

Espai pràcticum El gol de Xavi, la força per al Miquel.

Petits detalls que diuen molt de les persones Va arribar la remuntada, però no el gol de Xavi. Tot i això, vam ajudar el Miquel a donar-li les gràcies amb una targeta que ell va preparar.

Dues setmanes més tard, tot just tornant de Setmana Santa, ja teníem l’anada dels quarts de final, París Saint-Germain-F. C. Barcelona. Al minut 89 xiulen un penal a favor del Barça. Com que Messi estava lesionat, a la banqueta, Xavi decideix picar el penal.

Si marqués seria el seu primer gol de penal amb el Barça, però el més important és que podria ser el gol del Miquel.

I així va ser. No s’ho va pensar dues vegades, ni a l’hora de picar-lo ni tampoc a la de com celebrarlo. El Xavi va complir la promesa i va celebrar el gol tocant-se el cap.

Dubto que cap dels que ho hem pogut compartir amb el Miquel, oblidem mai aquest moment.

Finalment el partit va acabar en empat, però el que va representar val més que cap victòria. El gol de Xavi, la força per al Miquel.

En el moment de tancar la redacció ens arriba la notícia de què en Miquel ja no hi és. Ens ha deixat, però de ben segur que ha marxat amb un bon record. Mantenim aquest escrit en homenatge a aquests nens que lluiten i a les persones que se’n cuiden.

Esmena: Per un error de redacció en el butlletí del mes de desembre 2012 no sortia el nom de les autores de l’escrit “I think”.

Els seus noms són: María José Velilla, María Aliberch, María Lorenzo i Patricia Gassó

e-A Actuacions docents d’èxit (II) (edu.faculty@uic.cat)

L’estudi de les actuacions docents a les millors universitats del món ha portat a identificar les actuacions en docència que condueixen a una educació de major qualitat als estudiants i, així, el que fa també millors els estudiants i el que, al final dels estudis, els fa millors professionals. Partint d’aquestes recerques, hem preparat programes i basats en les Actuacions Docents d’Èxit a la nostra Facultat. En aquest butlletí, i en els successius, els anirem exposant, perquè pensem que poden ser d’utilitat.

DISCUSSIÓ EN GRUP DELS TREBALLS I PRESENTACIÓ FINAL COM A TREBALL CIENTÍFIC En aquesta activitat grupal, cada estudiant llegeix i analitza els treballs (full draft) dels companys que es presenten a classe i prepara els arguments valoratius amb evidències.

Finalment cada estudiant revisa el seu treball amb les aportacions dels companys, seguint el model d’elaboració d’articles científics d’impacte.

Aquesta activitat està basada en el principi d’aprenentatge entre iguals amb la guia del professor.

Com es desenvolupa?

Després d’una lectura atenta, comença el feedback del grup d’iguals. Cada estudiant comenta: a) dues fortaleses i b) dos aspectes per millorar. Després dóna evidències de cada cosa amb exemples concrets i fent referència a la pàgina del treball. L’estudiant escull un company, que pren nota de tots els comentaris.

Després de la sessió, l’estudiant ha de fer tots els canvis suggerits. Si no en fa cap, ha de justificar i argumentar el perquè. Durant el procés pot reunir-se amb el professor tantes vegades com sigui necessari.

Quan entrega el treball (final paper) ha d’adjuntar una cover letter, on ha de demostrar que ha fet tots els canvis suggerits i com i en quina pàgina els ha fet (aquest és el model de revisió d’articles científics).

Reframingthe path to school leadership Llibres A guide for teachers and principals.

Second edition. Thousand Oaks (CA): Corwin.

Bolman, L. G.; Deal, Terrence E. (2010).

Dra. Mireia Tintoré (mtintore@uic.es)

El llibre que presentem va ser publicat per primera vegada el 2002; vuit anys més tard se n’ha publicat la segona edició. Reframing the path to school leadership vol ser una mena de guia per a professors i directors d’escola i es constitueix, com diuen els autors, en un “mentor portàtil” que busca ajudar el professorat. També en paraules dels autors, el llibre vol tornar “a l’antiga manera d’aprendre un ofici” (p. 8) mitjançant el diàleg i la interacció entre mestres i aprenents.

Des d’un punt de vista més acadèmic, el missatge del llibre és clar: els autors consideren que per ser bons professors o directors s’han de desenvolupar habilitats mentals poderoses que ajudin a “reemmarcar” (reframing) les actuacions. Segons Bolman i Deal, habitualment tots mirem la realitat a través d’algun marc (polític, de recursos humans, estructural o simbòlic). El que volen els autors és ajudar a visualitzar les situacions d’una manera més efectiva i múltiple.

L’obra de Bolman i Deal adopta la forma d’una novel·la al voltant de diversos personatges d’una escola, que es presenten en el primer capítol. Es tracta de dues professores veteranes, Margaret i Brenda, una d’elles antiga directora. També hi apareixen una professora i un director nous.

Mitjançant el diàleg entre novells i veterans i amb tota la comunitat educativa, els nous professors arriben a veure les situacions amb més claredat i desenvolupen estratègies molt més efectives.

Encara que una mica massa edulcorat en ocasions, el llibre és agradable de llegir, dóna bones estratègies i consells i es poden utilitzar els petits casos que presenta per treballar a les classes o en la formació de directius.

Aquests personatges serveixen de guia per ajudar mestres i directors en la seva feina. El llibre es divideix en set parts, cadascuna al voltant d’un tema determinat. Cada part acaba amb un resum titulat “Leadership Lessons”, que pot ajudar a la pràctica diària i a moure a la reflexió.

De fons First International Scientific Seminar in Learning Sciences Language in the Classroom: The Discourse of Teaching and Learning for Achievement and Inclusion · Courtney B. Cazden Núria Hernández (nhernandez@uic.es) Amb una vitalitat serena i la mirada profunda i reflexiva que només l’experiència pot donar, ens va rebre el mes de febrer passat Courtney B. Cazden, mestra, pedagoga, professora emèrita de la Universitat de Harvard i investigadora de renom, en el marc de la segona sessió del Seminari Internacional en Ciències de l’Aprenentatge a la Facultat d’Educació.

Per introduir el tema central de la seva ponència, el discurs a l’aula per l’èxit educatiu i la inclusió, Cazden es va centrar en la importància de la justícia social en l’educació. Per això es va fer ressò dels postulats de la filòsofa nord-americana Nancy Fraser, que fan referència a la redistribució econòmica per a un repartiment dels recursos més just i equitatiu, el reconeixement cultural de les minories, que històricament han estat marginades en favor de les cultures hegemòniques imperants, i la representació política, que confereix veu i vot en la presa de decisions a aquests grups en detriment dels més febles des d’un punt de vista social.

Aplicades a l’educació, aquestes tres premisses es podrien entendre com la inversió en recursos materials i intel·lectuals de manera igualitària, la valoració positiva de les cultures minoritàries que conviuen en contextos en què hi ha una cultura dominant diferent de la que es podria definir com a pròpia en el cas de molts alumnes i les accions que es poden dur a terme per apropar aquestes cultures a la realitat educativa dels centres per facilitar que el currículum vigent sigui veritablement significatiu per als estudiants.

La manera en què aquestes mesures de millora i de justícia social es poden vehicular en el dia a dia de l’escola té una estreta vinculació amb la manera de presentar els continguts i amb les interaccions dins l’aula, la qual cosa indefectiblement té a veure amb el llenguatge i el discurs. A partir de les teories dels grans referents en aquestes dues àrees de coneixement com ara Chomsky, Brown, Gumperz i Hymes, l’autora destaca la importància de les interaccions que convidin a la reflexió i que promoguin la construcció de coneixement a partir dels estímuls que es reben i del significat que l’alumne n’extreu i que s’acaba fent seu en aquest procés que molts anomenem aprenentatge.

Des d’aquest punt de vista, es podria dir que Cazden parteix del concepte d’interiorització de Vigotski i de la relectura que en fan Leontev i Bakhtin, apropiació, per destacar la importància de reforçar aquests processos amb preguntes que fomentin la participació i el debat i que ajudin els alumnes a extreure i a compartir les seves pròpies conclusions, que afavoriran alhora que algun dia els serveixin per assolir altres coneixements. Per fer-ho possible cal donar veu als alumnes, escoltar-los i guiar-los en el procés d’aprenentatge amb preguntes estimulants que convidin al debat igualitari i així contribuir a crear una cultura d’aula on tots hi tinguin cabuda.

Comunitat Els dies 15 i 16 de març es va celebrar la tercera sessió i la quarta del First International Scientific Seminar in Learning Sciences a la nostra Facultat. En aquesta ocasió els ponents van ser la Dra. Marta Soler (Universitat de Barcelona), la Dra. Linda Hargreaves (Universitat de Cambridge) i el Dr. Ramón Flecha (Universitat de Barcelona). El Dr. Flecha és doctor honoris causa per la Universitat West de Timisoara i catedràtic de Sociologia.

Va fundar el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA) a la Universitat de Barcelona, un dels centres en ciències socials més importants a escala internacional, sobre el qual el president de la International Sociological Association (ISA), Michael Burawoy, escriu ara un llibre conjuntament amb la Dra. Soler, també ponent del seminari. La Dra. Soler és doctora per Harvard i actual directora del CREA. En la sessió, el Dr. Flecha i la Dra. Soler, a través del mètode de codocència implementat a Harvard, van presentar el concepte d’actuació educativa d’èxit, diferenciant-lo de les bones pràctiques i les millors, així com l’impacte en la superació del fracàs escolar del pas de les ocurrències a les evidències en educació. En la segona part del seminari, el Dr. Flecha va aprofundir en la metodologia comunicativa de recerca, identificada per la Comissió Europea com a excel·lent per augmentar l’impacte de la recerca en ciències socials. El debat es va basar en l’article publicat en la revista Qualitative Inquiry indexada a JCR. Per la seva part, la Dra. Soler va presentar en detall les tertúlies literàries dialògiques, basades en la lectura dialògica dels clàssics de la literatura universal, que estan aconseguint millorar molt significativament el rendiment en competències lingüístiques en tots els contextos. El dia 16, la Dra. Hargreaves va presentar l’estat de la qüestió relatiu a la literatura científica sobre el treball en grup efectiu, parant especial atenció a les variables discursives que contribueixen a l’aprenentatge en situacions de col·laboració a l’aula. En la segona part del seminari va compartir la recerca que va portar a terme a escoles del Regne Unit, emfatitzant especialment aspectes metodològics, com ara l’anàlisi de dades de vídeo i la segmentació en clips.

Aquest mes d’abril, els dies 5 i 6 va tenir lloc la cinquena sessió i la sisena del seminari. En aquesta ocasió les ponents van ser la Dra. Racionero i la Dra. Lee. La Dra. Racionero és la responsable de recerca de la Facultat d’Educació de la UIC i doctora per la Universitat de Wisconsin-Madison. La professora va analitzar en profunditat els grups interactius, una forma d’agrupar l’alumnat que es va presentar al Parlament Europeu pels seus excel·lents resultats en l’augment del rendiment acadèmic i la millora de la convivència. En la seva anàlisi va recórrer les principals teories i investigacions en ciències de l’aprenentatge sobre aprenentatge basat en la interacció i el diàleg. La Dra. Lee, professora a la Universitat Northwestern (EUA), és expresidenta de l’American Educational Research Association (AERA), l’associació científica en educació de més prestigi mundial, i va participar en el disseny del primer programa de doctorat en Learning Sciences del món. En aquesta sessió va introduir la dimensió de la psicologia del desenvolupament en l’explicació de l’aprenentatge i va emfatitzar la diversitat com a riquesa per aprendre més a partir del model PVEST, que esdevé un marc per al disseny i el desenvolupament d’un currículum que capitalitza el coneixement d’estudiants de minories ètniques i culturals.

El First International Scientific Seminar in Learning Sciences finalitzarà el proper mes de maig amb les sessions de la Dra. Erica Halverson (Universitat de Wisconsin-Madison) i el Dr. José María Delgado (Universitat Pablo de Olavide). Les seves ponències introduiran dos temes imprescindibles per a la comprensió científica i la millora de l’aprenentatge en l’actualitat: la identitat i la neurociència.

Aquest és el Butlletí de la Facultat d’Educació de la UIC. Es permet copiar, distribuir, exhibir i fer obres derivades sempre i que es reconegui i citi l’obra i no es faci servir per a usos comercials i es faci servir la mateixa llicència en les obres derivades.