Butlletí de la Facultat d’Educació NÚM. 55 | JUNY 2012 | ANY V | UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA
Del degà L’educació com a servei Albert Arbós (aarbos@cir.uic.es)
El poder executiu, el poder legislatiu, el poder judicial, el poder militar, el poder econòmic... Poder: “Domini que hom té sobre algú o sobre alguna cosa” (Diccionari general de la llengua catalana, Pompeu Fabra, 1932). Aquestes institucions de poder no passen pel millor moment; deu ser que tenen un enfocament erroni des de l’origen? En el mateix nom? El filòsof i escriptor anglès Schumacher ho defineix a la perfecció quan diu: “Però, si no es creu en l’existència d’obligacions majors, és impossible resistir-se a la crida del maquiaveŀlisme: ‘La política com l’art d’aconseguir o mantenir el poder de manera que només un i els seus amics puguin organitzar el món com els plagui’”. Servei: “Acció de servir o ésser útil a algú o a algun ús” (Diccionari general de la llengua catalana, Pompeu Fabra, 1932). Quan pensem en el món de l’educació i en les seves institucions i en les persones que hi treballen, veiem que el mot que hi escau és servei i no poder, malgrat que la temptació de poder no s’allunya i cal lluitar-hi. El primer que em ve a la ment és el nom que es dóna al personal no docent d’una universitat: personal d’administració i serveis. I quan cerco la paraula servei al diccionari de la RAE trobo una definició gratificadora: “Organización y personal destinados a cuidar intereses o satisfacer necesidades del público o de alguna entidad oficial o privada”. I el personal docent i investigador (PDI)? En una frase del filòsof Alejandro Llano: “Nada puede sustituir al encuentro personal que acontece entre profesores,
estudiantes y todos los que trabajan en la Universidad. Cuando se produce, en el aula, en el laboratorio, en un despacho, en un pasillo o al aire libre del campus, la palabra se hace cauce de una personalidad que se abre a otra para actualizar el servicio conjunto a la verdad, el bien y la belleza” (2003). I què diu l’ideari, la missió, de la universitat on treballo? En set articles1 esmenta la paraula servei. En cap, la paraula poder. Des del primer, “[...] es proposa prestar un servei a la societat”, fins al darrer, “La Universitat entén que d’aquesta manera compleix un aspecte important del seu deure de servei a la societat, afavoreix la permeabilitat social i fomenta la solidaritat (art. 23)”, tot passant per l’article 14, que resumeix molt bé el tarannà global, “les quals [persones] s’hi incorporen lliurament per realitzar una tasca comuna de servei amb sentit de responsabilitat”. Ens falta un tercer element: que l’estructura ens hi ajudi. Torno a citar el doctor Llano, d’una conferència recent a Xile: “Si bien lo pensamos, lo verdaderamente decisivo no son las cosas ni los procedimientos, sino las personas. Solo las personas son capaces de generar novedades, cuya fuente es siempre la vida del espíritu. De ahí que el esquema organizativo de las universidades deba estar al servicio de las personas, y no a la inversa. Las estructuras y los procedimientos son costes que se debe tratar de minimizar, para poder invertir más en recursos encaminados a la docencia y a la investigación”. (2012) On diu universitat podem substituir-ho per escola o per qualsevol altra institució educativa. 1 Articles 1, 3, 6, 14, 15, 19 i 23.