Issuu on Google+

maig del 2011, any IV, núm. 43

Butlletí de la Facultat d’Educació

del degà

Educació  crea+va  (definició) Si   et   p enses   q ue   n omés   h i   h a   u na   s ola   resposta,   aleshores   n omés   en   trobaràs   u na   (Scottish  Consultative  Council  on  the  Curriculum,  Teaching  for   Effective   L earning). La   p araula  c reativitat   té   s ignificats   d iferents   s egons   els   contextos   en   els   quals   s ’utilitza.   É s   u na   d efinició   a mbivalent.   E ls   p roblemes   en   l a   d efinició   provenen   d e   l a   s eva   a ssociació   reduccionista   a mb   l es   a rts,   i   d e   l a   complexitat   d e   l es   d iverses   activitats   creatives,   i   en   l a   varietat   d e   teories   desenvolupades   p er   explicar-­‐les.   M olts   d ubten,   f ins   i   tot   educadors,   q ue   la   creativitat   l a   tingui   tothom   i   els   q ue   accepten   q ue   l a   té   tothom   creuen   que   és   u na   capacitat   l imitada   i   a mb   escàs   marge   d e   millora   mitjançant   l’educació.   Nosaltres   n o   s om   d ’aquest   p arer. Una   d efinició   d e   p artida   ens   d iu   q ue   l a   creativitat   és   fer   p roduint   quelcom   o riginal.   Qui?   Només   a lguns   p rivilegiats?   E ns   a puntem   a   l a   definició   q ue   d iu   q ue   tothom   és   capaç   d e   p roduir   resultats   creatius   en   alguna  a ctivitat  o  à rea,  sempre  que  e s  donin  l es  condicions  favorables  i   que   s ’adquireixin   l es   competències   i   els   coneixements   rellevants   p er   desenvolupar-­‐ho.   No   h i   h a   d ubte   q ue   a lgunes   d e   l es   p ersones   creatives   excepcionals   p rosperen   en   l ’adversitat,   p erò   c reiem   q ue   u na   s ocietat   democràtica   h a   d ’oferir   o portunitats   p erquè   tothom   p ugui   d esenvolupar   la   creativitat   -­‐ tenir   èxit-­‐   d ’acord   amb   l es   s eves   p ròpies   fortaleses   i   habilitats. Aquesta   d efinició   d e   creativitat   com   a   p rocés   q ue   cobreix   u n   ampli   ventall  d ’activitats  i  d ’estils  p ersonals  n o  és  gens  fàcil  d e  concretar.  En  el   procés   creatiu   es   reconeixen   q uatre   característiques:   s empre   i mpliquen   pensar   o   comportar-­‐se   a mb   i maginació;   en   conjunt,   a questa   a ctivitat   imaginativa   és   i ntencionada,   és   a   d ir,   està   o rientada   a   aconseguir   u n   objectiu;   a quest   p rocés   h a   d e   generar   a lguna   cosa   o riginal;   f inalment,   el   resultat   h a   d e   s er   valuós   en   relació   a mb   l ’objectiu   p roposat.   Reagrupant   les   q uatre   característiques,   p odem   d efinir   l a   creativitat   com   a   activitat   imaginativa   que   produeix   resultats   que   són   alhora   originals   i   de   valor   (Ken   Robinson). Albert  Arbós        aarbos@cir.uic.es  


espai pràc ticum

Treballar   d e   manera  global   per   a l   reconeixement   i   l ’aplicació   pràctica   d e   l a   declaració   universal   d els   drets   d e   l’infant.

Pràc+ques  en  contextos  especials El  Casal  d’Infants  del  Raval

 Impulsar,  promoure  i  fer  possible  la   En  un  dels  butlleUns  anteriors  us   parlàvem  de  les  pràcUques  en  uns   realització  a  l'enUtat  de  projectes  i   contextos  ben  especials  com  eren  les   acUvitats  socioeducaUves  que  s'adrecin   aules  hospitalàries.  En  aquesta  ocasió,   al  màxim  d'infants,  joves  i  famílies   volem  fer  referència  a  un  altre  context  de   d'acord  amb  l'ideari  de  l'enUtat.   pràcUques  ben  singular  en  què  el  nostre    ConsUtuir  un  nucli  de  reflexió  i  debat  al   alumnat  de  Magisteri  té  l’oportunitat  de   voltant  del  moment  present  de  l'enUtat   realitzar-­‐hi  un  dels  seus  períodes  de   i  de  la  seva  orientació  cap  al  futur.   pràcUques.  Ens  referim  al  Casal  d’Infants    Donar  suport  a  les  iniciaUves  socials  en   del  Raval. favor  dels  drets  dels  infants  i  joves  del   país,  i  parUcipar-­‐hi  . L’associació  Casal  d’Infants  del  Raval  es    Treballar  de  manera  global  per  al   va  formar  a  Barcelona  el  novembre  de   reconeixement  i  l’aplicació  pràcUca  de   1982  i  parteix  de  la  iniciaUva  d’un  peUt   la  declaració  universal  dels  drets  de   grup  de  persones  que  vivien  al  barri.  El   l'infant,  la  resolució  del  Parlament  de   Casal  va  iniciar  les  acUvitats  oferint   Catalunya  sobre  els  drets  de  la  infància,   serveis  educaUus  i  assistencials  als  nens   els  acords  del  Consell  d'Europa  que  fan   més  desfavorits  del  barri,  amb  l’ajuda   referència  a  la  infància  i  la  Convenció   d’un  ampli  grup  de  voluntaris,  i   sobre  els  drets  de  l'infant. concentra  els  esforços  per  aconseguir   millores  concretes  i  duradores  en  la   La  Facultat  d’Educació  de  la  Universitat   qualitat  de  vida  dels  infants,  joves  i   Internacional  de  Catalunya  té  signat  un   famílies  en  situació  de  risc  d’exclusió   conveni  de  col·∙laboració  amb  l’enUtat  per   social  i  en  les  comunitats  on  viuen. a  la  realització  de  pràcUques  curriculars   Es  podria  definir  el  Casal  com  un  projecte   de  l’alumnat  de  Magisteri.  Una  alumna,   ha  Ungut  l’oportunitat  de  realitzar  les   col·∙lecUu  que  treballa  diàriament  per   darreres  pràcUques  a  l’inici  d’aquest  curs   transformar  la  realitat  de  les  persones   més  properes,  que  lluita  contra  l’exclusió   2010-­‐2011  i  de  parUcipar,  per  segon  any   consecuUu,  en  un  dels  projectes  del   social  i  que  aposta  per  la  igualtat   Casal.  Ella  ens  resumeix  així  la  seva   d’oportunitats. experiència:   Tal  i  com  hem  dit,  l’associació  va  néixer   Ha  estat  molt  interessant  conèixer  una   gràcies  a  un  grup  de  voluntaris,  i   associació  que  posa  en  pràc6ca  una   actualment  l’equip  del  Casal  està  format   varietat  tan  gran  d'inicia6ves  de   cohesió  social,  ja  que  penso  que  és   per  algunes  persones  en  planUlla,  els   una  necessitat  bàsica  amb  l'onada   voluntaris  i  els  estudiants  en  pràcUques,   creixent  de  migracions  que  estem   que  aporten  valor  i  riquesa  a  l’actuació   vivint. del  Casal.

Actualment  al  Casal  hi  ha  cinc  línies  de   treball: -­‐  Suport  social  a  infants  i  famílies. -­‐  Suport  al  procés  escolar. -­‐  Integració  de  joves  en  risc. -­‐  Formació  i  inserció  laboral. -­‐  Refermament  de  la  comunitat. -­‐  Projectes  orientats  a  donar  resposta   a  les  diferents  necessitats  i   problemes  de  la  població. La  funció  específica  de  l’estructura   associaUva  és  la  següent:

Durant  el  dia  a  dia  he  pogut  viure   personalment  les  dificultats  que  tenen   les  famílies  per  integrar-­‐se,  mitjançant   les  ac6tuds  dels  infants  en  risc  social,   que  són  un  reflex  dels  seus  models   familiars. Hi  ha  molta  feina  per  fer  i  tenim  sort   de  tenir  associacions  com  aquesta  i   totes  les  en6tats  que  hi  donen  suport.   El  Casal  es  un  exemple  clar  que  voler   és  poder.  (L.  Bejarano  –  3r   Diplomatura  de  Magisteri.  Especialitat   Educació  Infan6l)   M.  Teresa  Fuertes (Col·∙laboració  de  l’alumna  Laia  Bejarano) prac%ques.edu@uic.es


llibres

La  fórmula  preferida  del  profesor.  Yoko  Ogawa.  Editorial   Funambulista.  2008

Aquest   é s   e l   l libre   m és   popular   d e   l ’escriptora   japonesa   Yoko   O gawa   (1962),   q ue   h a   e stat   premiat   p er   d iverses   societats   m atemàtiques,   j a   que   l ’entusiasme   p els   nombres   é s   l a   b ase   d e   l’argument.   Però   e l   q ue   é s   d ecisiu   é s   l a   història   e n   s i   m ateixa   i   l a   manera  com  està  explicada.   A   p artir   d ’un   d els   s eus   treballs   d ’assistenta,   l a   narradora   i   e l   s eu   f ill   d e   deu   a nys   c omencen   u na   relació   m olt   p articular   a mb   un   vell   p rofessor   d e   matemàtiques   q ue,   c om   a   conseqüència   d ’un   accident,   té   u na   a utonomia   de   m emòria   d e   v uitanta   minuts.

...la   c apacitat   que   té   d e   transmetre   e ls   coneixements   amb   entusiasme   i   l’alegria   q ue   manifesta  amb   els   p rogressos   dels   s eus   alumnes   ocasionals...

Les   v ides   o rdinàries   d els   personatges   e s   desenvolupen   a mb   c alma   i   emoció   c ontinguda.   N i   tan   sols   c oneixement   e l   n om   dels   p rotagonistes   excepte   el   s obrenom   a mb   e l   q ue   e l   professor   d e   m atemàtiques   nomena   e l   n en:   Root   -­‐ arrel   quadrada   e n   a nglès-­‐:   “ Tú  

eres  Root.  La  raíz  cuadrada  es   un   s igno   realmente   g eneroso   que   p uede   d ar   refugio   d entro   de   s í   a   c ualquier   n úmero   s in   decir   n unca   q ue   n o   a   ninguno” .   L es   m anies   i  

qualitats   d el   p rofessor   -­‐ les  

seves  preguntes  repetitives,   la  facilitat  que  té  per  trobar   vincles   e ntre   e ls   n úmeros   que   c omparteixen   e ls   mateixos   s ecrets,   l ’afició   pels   n úmeros   p rimers,   l’admiració  pel  zero:   “¿No  te   parece   q ue   e l   h ombre   q ue   descubrió   e l   0   e ra   grandioso?” ,   e tc.   d onen   p eu  

al   fet   q ue   e s   vagin   introduint   c onceptes   matemàtics   e n   l a   n arració,   cosa   q ue   fa   a mb   e ncert,   oportunitat,   c laredat   i   b on   humor.

També  hi  ha  altres  elements   que   i nteressen:   e l   p assat   familiar  de  la  narradora,  les   raons   d e   l ’estat   a ctual   d el   professor   j a   g ran,   l’entusiasme   d e   t othom   p el   beisbol...   Però,   p er   s obre   d e   tot,   e l   ganxo   é s   l a   m anera   de  fer  del  professor:  la  seva   contínua   p reocupació   p el   nen,   q ue   p assa   p er   d amunt   de   l es   s eves   l imitacions   d e   memòria;   l a   c apacitat   q ue   té   d e   t ransmetre   e ls   coneixements   a mb   entusiasme   i   l ’alegria   q ue   manifesta   a mb   e ls   progressos   d els   s eus   alumnes  ocasionals;  la  visió   de   l es   s eves   p ròpies   investigacions   c om   u n   “mirar   a   h urtadillas   e l   cuaderno   d e   D ios   y   c opiar” .


EEES

     Avaluació  i  ensenyament  superior  (IV) La  formació  i  l’avaluació  en   competències  transversals  és  un   debat  ideològic,  polític,  teòric  i   pedagògic.  Aquest  debat  provoca   diferents  discursos:  el  polític  i   institucional,  el  professional,   l’acadèmic  i  el  dels  experts  i   investigadors.  El  repte  consisteix  a   integrar  aquests  discursos  amb   coherència.  Posem  un  exemple  de   dos  dels  discursos  esmentats.  El   discurs  polític  i  institucional  ens   assenyalaria  com  a  competències   més  importants:  a)  llengua  materna   i  comunicació,  b)  llengua  estrangera   i  comunicació,  c)  tecnologies  de  la   informació  i  la  comunicació,  d)   aprendre  a  aprendre,  i  e)  socials  i   cíviques  -­‐sensibilitat  pels  altres-­‐.  El   discurs  professional  ens  podria   assenyalar:  a)  negociar  i  convèncer,   b)  innovar  a  l’empresa,  c)  treballar   sota  pressió,  d)  treballar  de  forma   autònoma,  i  e)  aprendre  a   aprendre.

Les  competències   transversals  han   de  formar  part   d’un  projecte  de   formació  que  és   elaborat  i   perseguit  de   forma  col·∙lectiva  i   longitudinal  per   tot  el  cos   professoral.

Amb  vista  del  que  s’ha  exposat,  ens   podem  preguntar:  quines  són  les   competències  transversals?  Tenint   com  a  eix  les  competències   disciplinàries,  podem  assenyalar  les   personals,  les  relacionals,  les   organitzatives,  les  reflexives  i  les   comunicatives.  Totes  han  d’estar   orientades  amb  finalitats   acadèmiques  -­‐referent  intern-­‐  i   orientades  a  la  inserció  socio-­‐ professional  -­‐referent  extern-­‐. Per  l’eficàcia  de  la  competència,  és   a  dir,  perquè  suposi  una   mobilització,  combinació  i   transferència  del  coneixement,   l’hem  d’abordar  amb  una  

aproximació  interaccionista,  això  és,   saber  i  saber  fer  -­‐en  continguts  i   contextualitzada-­‐  i  saber  ser. Des  d’un  punt  de  vista  pedagògic,   hem  de  definir  cada  competència   en  termes  de  saber,  saber  fer  i   saber  ser,  tant  en  l’àmbit   metodològic  com  epistemològic.  A   continuació  caldrà  definir  famílies   de  situacions  que  els  estudiants  han   de  conceptualitzar  i  practicar:   reflexionar,  prendre  decisions,   feedback  -­‐avaluació  formativa-­‐  i   avaluació  final  o  sumativa.  El  seu   aprenentatge  ha  d’estar  centrat  en   l’acció  i  la  integració  en  situacions   de  complexitat  i  d’integració  i   dificultat  creixent. Les  competències  transversals,  les   genèriques  i  les  wicked   competences  -­‐competències   inassequibles-­‐,    han  de  formar  part   d’un  projecte  de  formació  que  és   elaborat  i  perseguit  de  forma   col·∙lectiva  i  longitudinal  per  tot  el   cos  professoral.  Cada  matèria  de   cada  curs    ha  de  contribuir-­‐hi,   creant  dinàmiques  sinèrgiques   entre  els  intervinents. Alguns  exemples  de  treball  i   avaluació  de  competències   transversals  podrien  ser  el  resoldre   un  projecte  interdisciplinari,  les   pràctiques  de  recerca  científiques  i   reflexives,  o  mobilitzar  de  forma   integrada  els  coneixements  de   moltes  disciplines. Albert  Arbós  i  Jaume  Camps  

aarbos@cir.uic.es    jaumecamps@cir.uic.es  


de fons

Els  nombres  surten  de  les  pissarres  i  ens  acompanyen  en  el   nostre  dia  a  dia Us  presentem  una  recerca  de  com   podem  relacionar  el  “valor”  qualitaUu   dels  nombres  tenint-­‐ne  en  compte  el   valor  quanUtaUu.    Des  de  les  hores   l’alumnat  ha  vist  els  nombres  més   propers  i  és  que  el  que    pretenia  és  fer   més  amables  els  números  i  crear  una   acUtud  d’afecUvitat  cap  a  ells  i  de  retruc   cap  a  les  matemàUques.  L’objecUu  de   recerca  és  apropar  els  nombres  a  la  vida   quoUdiana.

El  “valor”  dels  nombres L'1,  respecte.

El  dos  té  molta   paciència  quan  li   diuen  que  ha  de   “tocar  el  dos”  o   que  “Quan  un   no  vol,  dos  no  es   barallen”.  

El  número  u  pot  tenir  dues   interpretacions  molt  diferents.  Quan  a  un   nen  petit  li  diem  “uuuuu”  pot  ser  que  li   fem  por  i  si  li  diem  “u”  és  per  cridar-­‐li   l'atenció  i  ensenyar-­‐li  que  aviat  farà  el   seu  primer  any.  L'u  també  ens  endinsa  en   el  meravellós  món  del  càlcul,  ja  que   sempre  comencem  amb  u  més  u  igual  a   dos. Amb  el  càlcul  entrem  en  el  món  dels   diners.  Al  llarg  de  la  història  s'han  utilitzat   molts  objectes  com  a  instrument  per   pagar:  closques,  sal,  eines,  or...  Al  Museu   Numismàtic  de  Chase,  a  Manhattan   (Nova  York),  hi  ha  una  col·∙lecció  de   50.000  tipus  de  diners  primitius  de  tot  el   món. En  els  temps  primitius  del  comerç   l’intercanvi  era  la  forma  obligada  de   pagament.  A  Babilònia  la  mesura  de   civada  va  servir  durant  molt  de  temps   com  a  patró  comercial.  A  les  tribus   indígenes,  les  pells  eren  el  signe  de  canvi. La  paraula  "capital"  fa  referència  al  llatí   caput    =  cap  que  s'aplicava  als  caps  del   bestiar.  Als  països  agrícoles,  el  blat  era  el   patró  de  canvi. La  paraula  moneda  es  va  utilitzar  per   primera  vegada  a  Roma,  perquè  el  taller   on  feien  les  monedes  estava  instal·∙lat  al   temple  de  Juno  Moneta,  nom  que   significa  "avisadora"  perquè  va  avisar  els   romans  d'un  terratrèmol. Al  llarg  de  la  història  les  monedes  s'han   adulterat  moltes  vegades  si  els   monarques  necessitaven  més  diners  per   finançar  les  seves  guerres.  Enric  VIII  

d’Anglaterra  va  adulterar  les  monedes  de   plata  de  manera  que  només  tenien  un   25%  de  plata  pura. L'u  també  representa  l’hidrogen  a  la   taula  periòdica  dels  elements,  que  és  un   gas  incolor,  inodor,  insípid  i  inflamable.  És   el  més  lleuger  dels  elements  de  la  taula   periòdica  i  és  un  dels  dos  components  de   l'aigua,  compost  fonamental  per  a  la  vida   al  planeta  i  cap  al  qual  s'ha  de  tenir  molt   de  respecte  ja  que  és  un  bé  escàs. El  2,  paciència. Té  paciència  aquell  que  sap  esperar  amb   calma  allò  que  triga  a  arribar.  Que  n'és  de   senzill  dir-­‐ho  i  com  n’és  de  difícil   practicar-­‐ho,  i  quina  paciència  cal  tenir   per  ensenyar!  La  paciència  és  l'espera   reflexiva  i  plena  d'esperança  i  això  li   passa  al  dos  perquè  no  és  el  primer  dels   nombres,  però  sap  que  quan  comencem   a  comptar,  si  té  paciència,  ràpidament  hi   arribarem  i  això  l'omple  d'esperança  i  de   goig.  És  l’únic  nombre  primer  par.  Té  una   propietat  única,  i  és  que  2  +  2  =  4  i  que  2   x  2  =  4,  la  qual  cosa  representa   l’exactitud.   El  dos  també  sap  que  és  el  primer  dels   nombres  parells  i  que  quan  comencem  a   contar  els  nombres  parells  ell  ocuparà  el   primer  lloc,  ja  que  per  a  ell  el  zero  no  té   cap  valor. També  està  molt  content  perquè  sap  que   quan  sumem  dos  números  parells  surt   un  número  parell  i  quan  sumem  dos   números  senars,  també  dóna  com  a   resultat  un  número  parell. El  dos  té  molta  paciència  quan  li  diuen   que  ha  de  "tocar  el  dos"  o  que  "Quan  un   no  vol,  dos  no  es  barallen". En  química,  quan  ajuntem  dos  àtoms  es   forma  una  molècula  i  així  apareix  la   molècula  d'oxigen,  que  és  l'element  vital   per  a  la  respiració,  i  si  el  sabem  utilitzar   ens  pot  donar  molta  tranquil·∙litat  i   paciència. En  el  regne  animal  cal  pensar  en  la   simetria:  dues  orelles,  dos  ulls,  dos   braços,  dues  cames. Salvador  Vidal  svidal@cir.uic.es  


Comunitat 3rd International EASSE Congress of Single - Sex Education Aquest congrés tindrà lloc a Varsòvia (Polònia) els dies 7 i 8 dʼoctubre, a lʼhotel Marriott. La conferència inaugural anirà a càrrec del professor de la Facultat dʼEducació de la UIC, Dr. Jaume Camps.

III Congreso Internacional Nuevas Tendencias en la Formación Permanente del Profesorado La Universitat de Barcelona acollirà els dies 5, 6 i 7 de setembre de 2011 aquest congrés, que se centrarà en les polítiques i els models de formació permanent. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://www.ub.edu/ice/congresformacio/castellano/ presentacion.html

XII Congreso Internacional de Teoría de la Educación Aquest congrés tindrà lloc a Barcelona del 21 al 23 dʼoctubre. Està organitzat per la UB. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://www.cite2011.com/ Data límit per presentar-hi comunicacions: 22 de maig

ADRECES QUE CAL TENIR EN COMPTE UN Human Development Report Office of the High Commissioner for Human Rights Special Rapporteur on the right to education Unesco Education for All (EFA) International Bureau of Education (IBE)

24e Colloque de lʼADMEE-Europe Sota el títol “Lʼévaluation des compétences en milieu scolaire et professionnel”, està previst que se celebri a Luxemburg de lʼ11 al 13 de gener de 2012, el col·loqui anual de lʼassociació ADMEE-europe. Proposta de comunicacions fins al 15 de juliol dʼenguany. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://admee2012.uni.lu/

International Conference on Organizational Learning, Knowledge and Capabilities

OECD Programme for International Student Assessment (PISA) European Union, European commission, Education and Training European Parliament, Committee on Culture, Youth, Education, the Media and Sport Eurydice : The Information Network on Education in Europe Council of Europe Right to Education Institut Interdisciplinaire d'Ethique et des Droits de l'Homme Enseignement et Liberté Arab Center for International Humanitarian Law and Human Rights Education (ACIHL)

Se celebra a València del 25 al 27 dʼabril de 2012. Encara no sʼha fet la crida per a les comunicacions. Per a més informació podeu visitar la web del congrés: http://www.olkc2012.com/home.html

Worldbank International Committee of the Red Cross


Butlletí d'Educació (maig 2011)