VI Empresa i Progrés - La innovació en l'entorn empresarial

VI Empresa i Progrés

La innovació en

l’entorn empresarial

Editorial

Introducció 05 La innovació: què, qui, com? 06 Què és la innovació 06

• Formes d’Innovar 07

• Objectius efectes i frens 08

• Innovar implica arriscar 09 Per què innovar? 10

• Per on començar 11

• Passar a la cultura innovadora 12

Qui innova? Lideratge i equips 13

• Lideratge conscient 14

• Equips àgils, diversos, autònoms 15 Tècniques, mètodes i eines 17 Innovació i recerca: Algunes dades 21 La innovació a Europa i Espanya 21 Innovació a Catalunya 24 Innovació a l’Anoia 29

•

Teniu a les mans el document “VI Empresa i Progrés: La innovació en l’entorn empresarial”, la sisena edició de l’informe empresarial i econòmic que treballem i editem des de la Unió Empresarial de l’Anoia. La complexitat del tema d’enguany ha fet que ens acompanyéssim d’entesos i experts en innovació i reflexionéssim conjuntament amb empreses i agents innovadors.

La innovació és una assignatura pendent per moltes empreses i organitzacions. Si bé és cert que algunes empreses ja hi aposten i han esdevingut referents, per la gran majoria és encara un concepte i una estratègia força desconeguda. I no es tracta d’una estratègia únicament pel sector empresarial, sinó per tots els agents socials, privats i públics.

I és que el document Empresa i Progrés posa cada any de relleu un tema que preocupa o interessa al sector empresarial, i per això des de la UEA hem volgut dedicar el d’aquest any a la innovació empresarial, però recollint també l’important pes i paper que té l’administració i el conjunt d’organitzacions d’un territori com el nostre. Perquè estem convençuts que per a tenir una comarca forta i capdavantera, hem de tenir unes organitzacions i unes empreses innovadores i això requereix d’una aposta conjunta.

Cal un lideratge cooperatiu on administració, societat civil, agents de recerca i innovació i empreses comparteixin fites i objectius. L’administració com a facilitador hauria de possibilitar al màxim el desenvolupament empresarial (tant en infraestructures científiques, de connectivitat i de sòl, com ajudes i finançament i una reducció de la burocràcia).

Amb aquest document hem volgut parlar de la naturalesa, les estratègies i possibilitats que ofereix la innovació.

Identificar i posar en valor casos d’èxit i posar unes bases per a que les empreses i organitzacions ho vegin com una necessitat. S’hauria de veure com una possibilitat factible, perquè vulguin apostar-hi. Ara, recollit i plasmat, cal que tots en prenguem nota i hi posem els esforços conjunts per a facilitar-ho i fer-ho una realitat.

Un any més voldria agrair a tots els que han participat en les sessions d’innovació, en les enquestes, en les jornades i que han compartit les seves inquietuds i el seu coneixement. Agrair també la participació dels diversos experts que han acompanyat aquest procés i sobretot, donar les més merescudes gràcies a tots els que doneu sentit a la UEA i que sense el vostre suport no es podria fer tot això: gràcies a totes les persones, empreses, membres de junta, col·laboradors i administració que ens feu confiança.

Joan Domènech President de la Unió Empresarial de l’Anoia.

Com s’ha treballat el document

“La innovació en l’entorn empresarial” és un document que recull de manera complementària, què és la innovació, com s’està desenvolupant arreu i quines són les principals eines i estratègies que les empreses i les organitzacions tenen a l’abast. I és que la innovació no és un element estrictament empresarial, tot el contrari. L’administració. les entitats socials i el teixit empresarial han de veure la importància d’incorporar-la en el seu dia a dia per no quedar-se enrere.

Hem recollit per tant informació de context i hem parlat amb experts en innovació de diferents àmbits (empresa, entitats socials, administració, sectors,…) que ens permeten donar visions concretes per sectors i àrees estratègiques a més d’unes pautes més generals. També dóna veu a casos d’interès i casos d’èxit que han esdevingut referents.

Hem fet tallers i jornades d’innovació amb empreses i agents d’innovació locals i nacionals, hem enquestat empreses que ja estan posades en el dia a dia innovador i amb els ajuntaments de la comarca. Hem investigat i recollit estratègies i propostes d’innovació, per acompanyar a les empreses i els agents públics i socials en aquest camí cap a la innovació

Aquest document té la voluntat de:

Definir la innovació, les tipologies, els àmbits en què intervé i les seves possibilitats

Plantejar com innovar i crear una cultura innovadora dins l’organització

Identificar algunes de les tècniques, mètodes i eines innovadores per aplicar-les internament Analitzar en quin estat d’innovació ens trobem com a territori

Recollir les reflexions dels experts i agents que han participat en el document

Convidar a reflexionar a les empreses i institucions sobre els reptes i les tendències que poden ser estratègies a enfocar per millorar

I finalment de ser un document de guia i en certa manera manual, per a començar a apostar per la innovació des de l’empresa o l’organització

Qui som?

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) és una associació empresarial sense ànim de lucre i de lliure afiliació que agrupa gremis i empreses pertanyents a diferents sectors econòmics de l’Anoia i comarques veïnes. La nostra missió és representar els interessos de les empreses, facilitar-los un entorn favorable, les eines per créixer, ser més competitives i que puguin col·laborar entre elles, fomentant i promocionant l’activitat econòmica i empresarial de la comarca.

La UEA treballa específicament amb els diferents sectors empresarials del territori per dinamitzar-los, promoure’ls i canalitzar la seva especialització per fer de la comarca un territori fort amb empreses punteres. I ho fem des de la voluntat de ser l’entitat empresarial referent a l’Anoia, implicada amb la comarca i el territori, aportant valor i servei a les empreses que hi treballen i als seus equips, comptant amb la col·laboració d’altres entitats i associacions de Catalunya.

La innovació és un repte per empreses organitzacions, i cada vegada més esdevé imprescindible per poder afrontar l’entorn extremadament canviant en el que vivim.

La innovació: què, qui, com?

Què és la innovació?

Marta Subirana

La innovació sovint es relaciona amb la innovació tecnològica i no només té aquesta aplicabilitat. La innovació, entesa com a procés metodològic que implica risc i alhora creativitat, es pot veure en els productes en forma de servei, en l’organització i en els processos, en la difusió i la comunicació, i l’estratègia, entre d’altres.

Quan parlem d’innovació ens referim al fet de crear nou valor pels clients a través de noves propostes i solucions, convertir les idees en valor. La clau rau en sistematitzar un procés intern que ho faci possible.

innovar v. tr. [LC] : Transformar idees en valor per a algú generant uns resultats (econòmics i socials). Concebre i implementar canvis significatius en el procés , el producte (o servei) , el màrqueting o l’organització de l’empresa per millorar els resultats. A través de nous coneixements o tecnologia desenvolupats internament, amb col·laboració externa o amb assessorament o compra de tecnologia.

Principals tipus d’innovació

Innovació de procés: a través de canvis significatius en les tècniques, els materials, i/o els programes, per tal de disminuir els costos de producció o distribució, millorar la qualitat, la producció o distribució dels productes o serveis o l’eficiència o qualitat d’una activitat de suport bàsic.

Innovació de producte o servei: millorar les característiques tècniques, ús o funcionalitat d’un producte o servei a través de nous coneixements, tecnologia, millora de materials, components o informàtica integrada.

Innovació en el model de negoci: canvis en la manera de funcionar de l’empresa, les pràctiques i procediments, del lloc de treball o les relacions exteriors com a decisió estratègica per a millorar resultats millorant la productivitat, canviar com generar valor, per a qui o a quin cost i amb quin retorn econòmic.

Innovació en màrqueting: utilitzar un mètode de comercialització no utilitzat abans per l’empresa que pugui comportar canvis significatius en el disseny, envasat, posicionament, promoció o tarificació per augmentar les vendes.

La innovació oberta (o col·laborativa) implica l’entrada sistemàtica de coneixements procedents de fonts externes (equips, empreses, centres tecnològics o de recerca, start-ups) que l’empresa analitza i incorpora per innovar resolent un problema o aprofitant oportunitats.

Vs

La innovació tancada (o interna) es desenvolupa a partir dels coneixements i recursos propis mitjançant la creació d’un departament específic que pot mobilitzar les altres àrees de l’empresa perquè aportin idees.

Fonts: Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Jansa, S. (2010).

Ecoinnovar

Desenvolupar una nova estratègia d’empresa que incorpori la sostenibilitat en les diferents operacions de negoci sota un enfoc de cicle de vida i cooperació amb la cadena de valor.

Com? A través de modificacions i noves solucions a productes, béns/serveis, processos, enfocament de mercat i estructura organitzativa que porti a un millor rendiment i competitivitat. Aprofitar les oportunitats de negoci associades a la sostenibilitat a la vegada que redueix costos i augmenta els avantatges competitius.

Beneficis: Guanyar quota de mercat, accés a mercats nous i emergents, diferenciació i posicionament. Anticipar-se a la legislació ambiental esdevé un avantatge competitiu enlloc de ser només un cost afegit.

Formes d’innovar

Podríem dir que hi ha quatre formes d’innovar segons qui conforma els equips que ho treballen i quins elements es plantegen:

Innovació bàsica: Exploració pura. Grups sense coordinació que treballen sobre conceptes emergents que no tenen perquè respondre a un problema clar ni estar ben definits. A vegades el resultat no és cap solució.

Innovació radical: Diferents grups treballen solucions radicalment noves a problemes coneguts, reptes clars que poden generar solucions radicalment noves. Se sol treballar buscant solucions aplicades a camps totalment distants al que s’està treballant.

Innovació disruptiva: Grups identificats i organitzats que treballen per proposar idees per resoldre problemes que potser no s’han identificat encara. Persones creatives que troben “respostes” a vegades abans que hi hagi “preguntes”. Model d’algunes startups.

Innovació sostinguda: Innovació que té lloc dins una empresa, dins “L’equip d’innovació”, orientada a millorar les solucions que hi ha a problemes ben identificats, de forma incremental i progressiva.

Activitats per innovar

Activitats d’investigació i desenvolupament experimental (I+D)

Activitats d’enginyeria, disseny i altres treballs creatius

Activitats de màrqueting i imatge de marca Activitats de formació per als treballadors Activitats de desenvolupament de software i de base de dades

Innovació social

Conjunt d’estratègies orientades a generar idees i projectes per afrontar reptes socials i problemes estructurals i contribuint a un desenvolupament sostenible.

Solucions noves a problemes socials, més efectives, eficients, sostenibles o justes que les actuals, el valor agregat del qual aporta a la societat com un tot i no només als individus*.

Promou el benestar general de la societat a través de projectes multidimensionals per donar resposta a problemes estructurals. Promou canvis en les àrees de territori, qualitat de vida i condicions de feina i treball.

* definició de la Stanfort Graduate School of Business

Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial. Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació. CFGM-Gestió Administrativa, actualització febrer 2022. Institut Obert de Catalunya. Ecoinnovar es fácil: aprende como y gana competitividad. Guía para ecoinnovar en la empresa. (2015) Laboratorio de Ecoinnovación.

Activitats relacionades amb l’adquisició o Leasing d’actius tangibles

Activitats de gestió de la innovació

R + D + I

La innovació es basa també en el coneixement creat, derivat de recerques teòriques prèvies. Així podem parlar de:

Recerca bàsica: que es produeix en les institucions de recerca per crear nou coneixement.

Recerca aplicada: utilitzant coneixements per aplicar-los en el profit de la societat.

Desenvolupament: la fase de concreció en un nou producte dels coneixements obtinguts en la recerca.

Objectius, efectes i frens

Si tenim en compte que la innovació és concebre i implantar canvis significatius en el producte, procés, màrqueting o l’organització de l’empresa per millorar els resultats, tot canvi innovador, ha de tenir com a base uns objectius determinats amb uns efectes previstos. A més topa amb uns frens que ho dificulten.

Edwin Bernal

Quan diem que la innovació crea i captura nou valor, no estem parlant només de valor monetitzable, parlem de valor social, cultural, ambiental, organitzacional”

Factors de cost

Riscos percebuts com excessius

Cost massa elevat

Falta de fons propis

Falta de finançament extern a l’empresa (capital de risc / finançament públic)

Frens

Factors de mercat

Demanda dubtosa de béns i serveis innovadors

Mercat potencial dominat per empreses establertes

Factors vinculats al coneixement

Factors institucionals

Falta d’infraestructura

Debilitat dels drets de propietat

Legislació, reglaments, normes, fiscalitat

Organització en el lloc de feina

Millorar la comunicació i la interacció entre les diferents activitats de l’empresa

Intensificar la transferència de coneixements amb altres organitzacions i el mitjà de compartir-les

Establir relacions més estretes amb els clients

Millorar les condicions de treball

Producció i distribució

Millorar la qualitat dels béns i serveis

Reduir els costos laborals unitaris

Reduir el consum de materials i d’energia

Reduir el cost del disseny dels productes

Reduir les demores en la producció

Potencial d’innovació insuficient (I+D, disseny, etc)

Falta de personal qualificat (Dins / Fora de l’empresa)

Falta d’informació sobre tecnologia i/o mercats

Objectius i efectes

Competència, demanda i mercats

Reemplaçar els productes progressivament retirats

Augmentar la gamma de béns i serveis

Desenvolupar productes respectuosos amb el medi ambient

Augmentar o mantenir la quota de mercat

Introduir-se a nous mercats

Font: Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació. CFGM-Gestió Administrativa, actualització febrer 2022. Institut Obert de Catalunya

Innovar implica arriscar

La innovació implica un risc, especialment el fet que en el procés innovador no tot surt bé a la primera, es produiran segurament errors i no totes les idees seran executables. El risc certament s’incrementa quan per innovar cal fer una inversió considerable, però cal estar preparat perquè això passi i se superi. I no ens ha d’aturar!

ISR (Innovation Sales Rate)

Quin % de les vendes de l’empresa està relacionat amb els productes/serveis llançats per l’empresa els últims 3-5 anys.

Si la innovació és fruit d’un acte creatiu puntual serà més difícil seguir procediments, estandaritzar-ho o documentar-ho per fer seguiment i avaluar l’impacte.

Si la innovació és un procés sistemàtic, continuat, es podrà documentar i fer seguiment de la seva evolució i impacte.

Alguns riscos associats a la innovació:

Risc de mercat. Pel desconeixement de com funcionarà la innovació en el mercat, quina serà l’acceptació del públic.

Risc tecnològic. Associat a la possibilitat que no es tingui èxit en el desenvolupament del producte. Els resultats, propietats o millores no son els esperats.

Risc financer. El que s’origina per la dificultat de determinar el termini en què la innovació podrà generar recursos per ella mateixa, el retorn.

Risc operacional. Associat amb les competències per poder comercialitzar amb èxit el producte que incorpora la innovació.

Risc de l’entorn. Associat a canvis normatius o d’estabilitat política que garanteixin la possibilitat de rendibilitzar les inversions.

L’impacte i el retorn de la innovació

Una vegada innovem....com sabem l’impacte que té? Anem millor gràcies a l’aposta o al canvi? Actualment és difícil avaluar la innovació ja que no hi ha una mètrica o un instrument estàndard per mesurar la innovació. Podem intentar mesurar la creativitat (les idees) o el seu efecte (resultats).

inversió:

Inputs outpus

Núm. d’idees generades per cada 10 treballadors  % d’idees implementades respecte les generades  Núm. de projectes actius

% que suposa el total invertit  en I+D en relació al % de vendes  Núm. de projectes abandonats

% del temps dels treballadors dedicat a nous projectes  Núm. de peticions de patents sol·licitades l’últim any  Núm. d’idees convertides en patents

Termini de llançament de nous productes

ISR (Innovation Sales Rate)

Ingressos provinents de llicències i royalties

Núm. d’idees inicialment d’èxit que acaben convertides en pràctiques regulars de negoci

Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial. Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació. CFGM-Gestió Administrativa, actualització febrer 2022. Institut Obert de Catalunya

Alguns indicadors simples relacionats amb el retorn de la

Per què innovar?

Diferenciar-se, posicionar-se, fer quelcom diferent, incrementar el valor percebut del que fem, reduir els costos, optimitzar processos... Ser competitius i poder seguir endavant en una conjuntura tan canviant i incerta esdevé imprescindible per sobreviure i avançar. Empreses, organismes, institucions, equips, persones... el repte és compartit perquè l’escenari canviant, també és compartit.

Les empreses

Pep Valls

“Caldria que la cultura empresarial s’anés construint o estructurant en funció de les necessitats i canvis en el mercat”

Tots els sectors s’estan transformant i l’entorn canvia, la competència, els gustos del consumidor, el consum més digitalitzat, l’escassetat d’alguns recursos, reptes que van evolucionant, tecnologia que obre noves barreres... No ens podem quedar parats.

Cada vegada és més incert i no podem parlar de trajectòries lineals, de “llargs terminis”, el futur és complex i per tant adaptatiu, cal analitzar l’entorn i adaptar la nostra trajectòria.

Per créixer i subsistir.

Per millorar i guanyar valor

Per retenir talent

Per diferenciar-se i competir

La innovació va d’execució, tenir instruments que permetin transformar les equacions de valor en realitat. Ha de ser un procés on tota l’organització participi però no ha de ser una bústia d’idees. Que formi part del dia a dia i comptar amb la gent capaç de liderarho i vertebrar-ho. Com a empresa, destinar una part dels esforços per passar de centrarse en vendre a resoldre els objectius.

El sector públic

Marta Subirana

“A l’administració pública la innovació s’ha d’entendre com element instrumental per generar valor social, donar resposta a noves necessitats-realitats i oferir més qualitat de servei a la ciutadania”

L’entorn és igualment canviant. La manera de relacionar-se amb els ciutadans i la forma amb què consumeixen els serveis i la informació ha canviat sistemàticament d’uns anys ençà i cal estar a l’alçada per donar les respostes adients.

La burocràcia, en el servei al ciutadà per escurçar passos i en la gestió interna; per ser més eficients en tots els procediments, i ser més competitius com a administració i com a territori. També per estructurar serveis i equips i compensar estructures eminentment jerarquitzades i poc flexibles, i per retenir i potenciar el talent existent. Com en l’entorn privat, sistematitzar aquesta cultura innovadora, comptar amb persones formades i amb capacitat de lideratge davant del canvi.

El tercer sector

Xavier Pont

“Necessitem una incorporació significativa de talent en el tercer sector, aposta financera, major connexió amb el món tecnològic i una capacitat de pensament sistèmic per innovar”

És un sector estratègic i fonamental ja ara, i encara més en el futur: accessibilitat, envelliment de la població, desigualtats creixents, major concentració a les ciutats... És imprescindible incrementar l’impacte social de les solucions en un moment de canvis accelerats i, per tant, generar noves solucions davant de reptes sense precedents.

Cal apostar per una major comprensió del problema social com a sistema, i transformar el reptes en solucions. Per fer-ho, cal reinventar-se a través de la transformació digital i incorporar talent i atracció de la inversió.

Pep Valls

“Innovar també vol dir aprendre, i com és sabut, se n’aprèn tant o més de les derrotes com les victòries.”

Per on començar?

Establir un mecanisme que funcioni: L’aposta per la innovació a nivell organitzacional hauria de ser sistemàtica, com un procés dins de la mateixa empresa, a costat de la resta de processos i implicant transversalment equips multidisciplinars amb membres de diferents departaments i el temps i els recursos per tal de poder realitzar processos d’ideació i testatge de les propostes de valor: un mecanisme de generació d’idees, detectar les que siguin de valor i les que generen un resultat (econòmic o social) i tirar-les endavant.

A partir d’aquí podem: Fer-nos preguntes rellevants Observar els nostres clients Explorar l’entorn per saber què esta passant Proposar

Experimentar i fer proves

En.... passar de......

Com

passem

del “deixar-ho estar” a la cultura innovadora

En moltes empreses tradicionals o organitzacions molt verticals o encarcarades predomina la cultura del “això no va amb mi” o “aquí les coses s’han fet sempre així”.

La cultura d’innovació no es construeix d’un dia per un altre. És un procés que porta temps, però que quan s’aconsegueix introduir-la com a part de la cultura empresarial, impacta positivament en el compte de resultats.

La clau és estar oberts a qüestionar l’estat de les coses observant el canvi com un element positiu d’evolució i creixement.

a

L'actitud davant el canvi Intentar que tot sigui controlable i previsible

L'adaptació al ritme del mercat

L'anàlisi de la competència

La concepció dels processos

L'enfoc de la participació

Una reacció lenta i poc flexible davant els canvis

Limitar-se a analitzar la competència més directa

Centrar-se en explotar els procediments coneguts

No tenir mecanismes sistematitzats de participació dels membres de l’equip per compartir coneixement

Acceptar i entendre que el mercat és poc previsible

Ser àgil a l’hora d’afrontar les transformacions creant noves propostes de valor pels clients

Incloure la competència perifèrica en l’anàlisi

Explorar i experimentar a través de dinàmiques àgils d’innovació i prototipat ràpid

Prioritzar el debat o l’enfoc compartit entre els professionals per resoldre els reptes de l’empresa en un mercat accelerat

Fonts: Cadernos de innovacion, 2022. Axencia Galega de innovación. Del Programa de impulso a la innovacion nas Pemes.

Els reptes de la innovació

Identificar cap on orientar l’estratègia, quins són els reptes, permet adaptar-se a les noves necessitats dels clients i als canvis del mercat. Innovar en el si del negoci implica sobretot fer-se les preguntes encertades, per tenir una radiografia de l’empresa i identificar els punts que es poden canviar per millorar el model actual.

PROPOSTA DE VALOR

Quina és l’aposta de valor de l’empresa? Solucions i beneficis concrets dels nostres productes i serveis pels nostres clients.

Oportunitats Oportunitats

PRODUCCIÓ

Activitats clau: Quines són fonamentals per la proposta de valor? Pels clients? Pels ingressos?

Socis clau: Què podem delegar? Amb qui podem col·laborar? Proveïdors, socis.. ?

Recursos clau: De què disposem i què necessitem per la proposta de valor?

Problemes Problemes

REPTES D'INNOVACIÓ SISTEMA

COMERCIALITZACIÓ

Estructura de costos: Com s'organitzen? Quins recursos claus o activitats essencials son més costoses?

Fluxos d'ingressos: Com s'organitzen? Com ens paguen? Com ens voldrien pagar?

Segmentació de clients: A quin segment dels clients dirigim la proposta de valor?

Canals: A través de quins canals arribem als clients? Com ho fem ara, què és més eficient i què funciona millor?

Relació amb el client: Com ens relacionem amb el client? Abans, durant i després de la venda? Quin cost té aquest contacte?

Font: Cadernos de innovacion, 2022. Axencia Galega de innovación. Del Programa de impulso a la innovacion nas Pemes.

Qui innova? Lideratge i equips

Innovar requereix de persones disposades a pensar, amb una mirada oberta, seguint uns objectius i amb la voluntat de trobar solucions a reptes estratègics, identificats ja sigui al observar els clients, el propi procés, la competència o què passa al món. Un objectiu així necessita d’un lideratge i una proposta empresarial que ho acompanyi.

Les estructures jerarquitzades han de donar pas a estructures més orgàniques que incentivin l’autonomia i la interrelació entre departaments per afavorir preguntes, identificació de problemes a resoldre, i la ideació i proposta de reptes i solucions.

Organització jeràrquica i vertical

Estructura majoritàriament piramidal

Existència de rols i responsabilitats molt ben definits

Cadena de comandament ben definida

Aquesta cadena de comandament beneficia la promoció interna dels treballadors

Major varietat de nivells i rangs

Departaments amb competències pròpies sense solapament d’àrees

Organització horitzontal i en xarxa

La verticalitat no desapareix del tot però la interrelació esdevé diferent

Existència de menys nivells estructurals

Menys burocràcia i més agilitat

Major participació en la presa de decisions

Els propis treballadors son més autònoms i co-responsables

Treballadors i responsables comparteixen entorns més comunicatius, col·laboratius i de cooperació

Departaments estructurats per capes Més autonomia, creativitat, motivació personal i empoderament

Hi ha departaments que no es parlen o es desconeixen. Aposta per la flexibilitat i la comunicació interna Elevat control sobre els processos i major gestió de les tasques i estratègies

Les decisions no són compartides ni consensuades i es prenen de dalt cap a baix, en una sola direcció

L’autonomia i el poder de decisió disminueix al “descendir” de l’estructura

Són difícils o rars els espais de conversa, relació o proposta

Satisfacció personal dels treballadors per la autonomia i coresponsabiltat

Dificultat per assolir consens en moments determinats de decisions grupals

Afavoreix l’adaptació al canvi i la posada en marxa de nous projectes (més àgil)

Èxits i fracassos col·lectius

Cultura empresarial més creativa Reacció no molt àgil a les demandes canviants del mercat

Alta eficiència i productivitat

Marcet

“La cadena de comandament serveix per afrontar problemes, però per afrontar dilemes cal una cadena paral·lela d’inspiració i aprenentatge”

Rebaixa la tensió i els conflictes en els equips

Xavier

“Reinventar organitzacions no és tasca fàcil. Abans de proposar un procés de transformació organitzativa cal saber quin tipus de cultura organitzativa té l’entitat i posar en el centre del canvi les persones que formen l’organització i executar un mètode a mida. Cal implicar des del primer moment totes les capes de l’organització i crear un sistema relacional nou”

Tota organització que vulgui apostar per una cultura innovadora, sigui més vertical o més horitzontal, requerirà d’un lideratge concret que faciliti la implicació dels treballadors, l’actitud propositiva, l’observació i l’escolta del mercat i que incentivi els processos creatius i de reflexió. Cal un lideratge per la innovació.

Lideratge conscient

Un bon líder és aquella persona que serveix als altres i transmet una lògica de créixer fent créixer als altres (als treballadors, als clients) afegint una cadena d’aprenentatge i inspiració a la cadena de comandament.

És important reivindicar el paper de les persones en l’era de la tecnologia, saber combinar i treure el màxim partit d’aquest binomi, recolzant a les persones amb talent i esforç que protagonitzen el canvi.

La curiositat és una de les habilitats més importants pels professionals del futur. Una actitud curiosa, positiva, que obre espais, convida a descobrir i augmenta la qualitat de l’observació.

Ser un bon líder implica: Desplegar una lògica de com fer els coses amb sentit Inspirar a la seva gent perquè puguin desplegar tot el seu potencial És una palanca per la gent Incentivar a que els altres treguin el millor de si mateixos Persona creativa i motivadora Compromesa i generosa Combinar l’ambició (gana per créixer) amb la humilitat (convenciment de poder seguir aprenent, mantenir empatia amb els clients) Aconseguir que la gent prengui decisions importants quan tu no hi ets Delegar però mantenir la responsabilitat (difícil)

Font: De diferents textos i articles de Xavier Marcet, consultor expert en el management humanista

Marta Subirana

Equips àgils, diversos, autònoms

Una cultura empresarial innovadora incentiva que els treballadors, el departament de I+D, membres de l’equip o col·laboradors externs, plantegin idees a partir de reptes o problemes, generin propostes i puguin testejar les possibles solucions.

El més complex, es doncs, gestionar la relació entre l’objectiu de tirar endavant l’empresa i el negoci i la mirada endavant per descobrir oportunitats de futur: fer compatible el dia a dia amb l’exploració de noves possibilitats.

És recomanable que, l’equip que destini part del seu temps a explorar, a innovar, sigui DIVERS

Edat, gènere, procedència i ètnia

Formació i educació rebudes

Experiències vitals i coneixements previs Varietat de departaments de la mateixa empresa Caràcters introvertits i extravertits, arriscats i prudents

De pensaments convergents i divergents

Etc

Però sobretot que vulguin fer-ho, que hi vulguin participar. Encara mes imprescindible és el compromís clar de la direcció.

Així, el procés innovador es pot portar a terme amb equips interns i externs:

Departament d’innovació: format per un equip de persones que realitza la innovació de l’empresa

Banc d’idees: mobilització dels treballadors en un espai per aportar idees

Innovació oberta: mirar fora, inspirar-se i localitzar productes i serveis per incorporar a la pròpia oferta

Model dual: cèl·lules d’innovació formades per voluntaris interns a l’empresa i externs

Orbitals: relacionar-se amb un conjunt de startups (empreses petites focalitzades i expertes)

Innovació col·laborativa: juntament amb altres empreses sovint de sectors ben diferents

Els partners de la innovació

La innovació és una estratègia i un procés que les empreses i organitzacions han d’afrontar. La convicció i l’aposta ha de ser absolutament interna, des de dins, amb la implicació i la voluntat de gerents i directius i la complicitat d’equips, personal i tècnics. Però no sempre s’ha de fer sol. Hi ha una gran diversitat d’universitats, centres de recerca, agents innovadors, startups i fins i tot empreses, que poden esdevenir companys clau en el viatge de la innovació. Tots ells  conformen una xarxa d’agents innovadors molt potent que, amb la col·laboració, la co-creació o amb la transferència de coneixement i tecnològica, doten de valor els processos innovadors aportant coneixement, expertesa i noves oportunitats al dia a dia de l’empresa. Passar del “portes endins” a la mirada oberta, cap a fora, esdevé estratègic, i trobar els companys de viatge adients permet aconseguir el valor afegit que l’empresa requereix sobre una base de recursos i coneixement externs.

Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial.

Els LABS

Són espais de trobada i col·laboració on institucions públiques, empreses, agents de recerca i innovació i ciutadania col·laboren per repensar i codissenyar propostes i solucions innovadores pels reptes del territori. Democratitza la creació participada. Aquests espais participatius i d’innovació oberta han de poder oferir continuïtat i resultats, aplicacions de la feina col·laborativa per mantenir la motivació, la participació el dinamisme i fer efectiva i útil la transferència de coneixement i tecnologia.

Rosa Nomen

“Els avenços desenvolupats en els centres d’innovació poques vegades arriben al mercat a través de l’empresa.[...] La nostra indústria creu poc en el que fem a la Universitat. [...] desconeixen que per a trobar solucions realment interessants, fa falta anar a l’arrel del problema, i això requereix temps i, sobretot, té una dosi de risc [...] que no sempre estan disposats a assumir. Als països on hi ha una simbiosi real entre indústria i acadèmia és on es produeixen els majors avanços i s’obtenen els majors beneficis”.

La innovació: què, qui, com?

Els intraemprenedors

La intraemprenedoria és un model d’innovació efectiu per les PIMES perquè permet potenciar els capacitats de l’equip intern per crear nous productes o serveis o per solucionar un problema. Reconèixer la feina d’aquests professionals és un estímul pels companys amb actituds innovadores per descobrir.

Com són les persones intraemprenedores?

Líders

Autònomes

Autodidactes

Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial. Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació.

Recompensar la innovació

És important disposar de formes per “premiar” les aportacions d’idees, sobretot si aquestes progressen, esdevenen projectes i tenen impacte en el compte de resultats. Cal valorar, reconèixer i recompensar aquesta participació i implicació de l’equip perquè se sentin partíceps i segueixin fent-ho.

Les formes més habituals:

1. Els reconeixements 2. Les recompenses (econòmiques o punts) 3. Els regals 4. Avantatges 5. Percentatge % de les vendes

Ajudes i programes d’innovació

Són diversos els programes i les ajudes que des del sector públic s’ofereixen al teixit empresarial per la línia de la innovació. Aquest darrer any, els Next Generation han incentivat aquest camp aportant finançament a convocatòries nacionals i internacionals. Amb tot, sovint, la complexitat en la presentació de les sol·licituds i la justificació posterior esdevenen un fre per les empreses que no compten amb el temps, el coneixement o els recursos per fer-ho. Mesurar, regular i sistematitzar la innovació no és cosa fàcil. La recerca i el desenvolupament s’emmarca a nivell regulatori en les normatives sobre ciència i tecnologia. La innovació, en canvi, en queda bastant al marge.

A nivell europeu existeix un Programa marc de recerca i innovació per la UE (2021-2027), a Espanya la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación s’ha reformat aquest mes de juny i a Catalunya, la nova Llei de la Ciència es troba en tramitació parlamentària. Amb tot, els experts emfatitzen que aquesta llei catalana és el pretext necessari per poder acompanyar i incentivar la innovació a Catalunya, i així facilitar-la i estimularla en l’àmbit empresarial.

“Quant a la innovació, cal reconèixer que Catalunya té un significatiu retard. Les causes són diverses: la manca de recursos públics significatius específicament adreçats a la innovació, inadequació dels instruments disponibles a les exigències actuals, manca d’especialistes en el sí de les empreses i una cultura empresarial que no valora prou la ciència i la innovació. [...] El projecte de llei catalana de la ciència dibuixa un escenari per solucionar els problemes endèmics del sistema [...] Ara bé, la llei no desenvolupa amb claredat els aspectes associats a la transferència i conseqüentment a la innovació. [...] És a dir, que la llei considerant la importància de la recerca, faciliti que els seus resultats arribin a la societat, és a dir una llei per la ciència que incorpori en plenitud la innovació. És, per tant, indispensable que la Llei de la Ciència esdevingui la Llei de la Ciència i la Innovació.”

Font: De l’article “Llei de la ciència de Catalunya, caldria incorporar la innovació” d’Antoni Garrell i Guiu

Tècniques, mètodes i eines per innovar

Empatitzar observant la relacio clientproducte

Disposem d’eines i mètodes per començar a aplicar la innovació a les nostres

organitzacions.

Segueix un recull a mode de fitxes resum de les principals

Definir els problemes observats

Idear propostes de solució amb l’equip

Prototipar de manera ràpida i sintètica

Pretotipar, abans del prototip avaluar com es podria fer i estimar el cost del prototip i d’un mínim producte viable

Fer propostes concretes per resoldre el repte, no quedar-se amb la idea sino la plasticitat

Mètode Lean Start-up

Forma d’entendre el desenvolupament del producte o servei i la seva validesa al llarg del procés de creació. Busca poder crear un model de negoci escalable a través d’un procés iteratiu que s’aplica en tres passos:

A partir d’una idea que ha de resoldre un problema o una necessitat, s’elabora un mínim producte variable per contrastar la hipòtesi inicial i poder-ho mesurar amb diferents dades per avaluar factors que permetin aprendre i formular una nova idea.

Mètode Design thinking

Posar les necessitats de l’usuari al centre per crear solucions que hi donin resposta. Les etapes del procés es poden anar repetint sempre que faci falta.

Validar o testar els prototips amb clients reals i valorar l’encert

Mètode Verne

Analitzar com genera valor l’empresa, amb quins recursos i per quins clients identificant reptes

Participació activa dels membres de l’empresa en diferents grups (cèl·lules d’innovació) que amb el client o usuari final al centre han de resoldre reptes i passar per cinc fases que portaran de la idea a la proposta abans de presentar-les a un comitè avaluador.

Assolir una visió compartida de quin és el repte plantejat acotant i reformulant les opcions

Explorar què hi ha al món sobre el repte identificat

tècniques i mètodes.

Avaluar la proposta i si convé reformular-la per millorar

Definir problema i solució en una hipòtesi

Customer discovery

Descobrir el client a través d’un procés iteratiu per entendre situacions, necessitats i punts crítics al desenvolupar nous productes, clients o mercats.

Comprovar els supòsits amb una persona fictícia però específica (nom,edat, interessos, formació...)

Contrastar amb els clients les possibilitats que té el servei o producte

ExO Sprint

Es poden crear dos grups:

Edge per generar iniciatives diferents al model de negoci actual

Core per generar iniciatives sense canviar el model però fent front a disrupcions externes

Preparar

Descobrir Disrupció

El moderador dirigeix les reflexions dels participants provocant l’acció amb preguntes:

Podem modificar atributs?

Podem combinar components?

Inclou diverses tècniques perquè una organització transformi el negoci i generi noves iniciatives. És un procés de 10 setmanes.

Què podem substituir?

Com podem adaptar-ho per un nou grup de consumidors?

Què podemeliminar sense que afecti i redueixi costos?

Construcció Llançament

Scamper

Eina per explorar solucions alternatives i originals per redissenyar i substituir productes i serveis. Cal decidir abans de començar si es restringirà a l’ús de recursos existents a l’empresa o s’obrirà a inversions o nou know how.

Pot ser més gran/pesat/petit/ lleuger...?

Funcions o usos addicionals?

Problemes

simples, coneguts i no crítics, s’assumeixen com un mal menor.

Problemes complicats que no es resolen per falta de temps, personal o diners però interfereixen bastant.

Mineria de problemes

Identificar dificultats per buscar una solució diferent a coses que sabem que no funcionen. Mètode àgil en les PIMES que són més flexibles i estan prop dels clients

Problemes complexos causats pels cicles de vida cada vegada més curts, acceleració tecnològica o nous hàbits de consum. Interfereixen molt.

Can if...

Podem si...

… si ho pensem com … … si tinguessim coneixements de …

Orientar-se a la recerca positiva de respostes. Enlloc de començar les frase per “No podem perquè....” les comencem amb “Podem si...” amb frases que inclouen el problema i la solució a la vegada.

… si ho financem amb… … si introduíssim … … si deixessim de fer …

Pluja d’idees

Definir un repte creatiu i, en equip, generar idees al respecte sense criticar-les d’entrada. Es recomana comptar amb un moderador.

Quantitat: quantes més idees millor No-crítica: no es permeten judicis, valoracions ni crítiques

Inusual: el moderador anima a direccions divergents i nous punts de vista

Combinar i millorar: Combinar i adap tar idees mencionades en el procés.

Fonts de les fitxes: Manual de Innovació “Como innovar sin ser Google”, Alfons Cornella. 2021. Profit Editorial. Exponential leaders a Catalunya 2022. Informe tecnològic Juliol 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya. Cadernos de Innovación del Programa de impulso á Innovación nas Pemes, Axengia galega de Innovación, Xunta de Galicia.

NABCH

Exercici de descripció i síntesi d’una idea d’innovació per convertir-la en una proposta de valor perquè es pugui comunicar i ser avaluada.

Elements de valor

Orientar la innovació en base a les propostes de valor adaptades al mercat actual, tant per B2C com B2B.

Analitza els elements de la piràmide segons si és B2B i B2C del teu producte o servei

Que els clients seleccionin els 5 principals elements de valors

Compara els elements de valor dels clients amb els que construeix l’empresa

Consensua els 5 elements clau sobre els quals reconstruir i comunicar la proposta de valor

CANVAS (PDF)  DAFO (PDF)  SCAMPER (PDF)  Can if (PDF)  Elements de valor B2C (PDF)   i B2BC en blanc

Elements de valor B2B (PDF) i B2B en blanc (PDF) Piràmide de Valor de Bain (interactiu)  NABCH (PDF)  Lean StartUP (PDF)  EXPLORAR a Internet (PDF)

Font: Models de plantilles extretes del manual “Como innovar. Modelos y herramientas” d’Alfons Cornella i l’equip de Institute of Next. Profit Editorial

Innovació i recerca

La innovació a Europa i Espanya

L’European Innovations Scoreboard (EIS) ofereix la comparativa dels resultats de la investigació i la innovació en els països de la UE i altres països líders. El Regional Innovation Scoreboard (RIS) ordena 240 regions europees en funció de la seva intensitat innovadora.

La creixent competitivitat dels territoris i els països es deu també a l’evolució i el creixement de l’aposta per la innovació. Entorn públic i privat inverteixen i s’esforcen progressivament en aquest camp. L’aposta empresarial i política en innovació i I+D determina en bona part les oportunitats i el creixement potencial dels territoris i les seves empreses.

Nivells d’innovació a Europa

1 2 3 4

El nivell d’innovació de l’estat espanyol es considera MODERAT i se situa per sota la mitjana europea (al 85%).

Se situa per sobre de la mitjana comunitària en 3 dels 12 indicadors de l’índex: digitalització, capital humà i sostenibilitat ambiental.

Nivells d’innovació a Espanya

De les regions de l’estat, Madrid i el País Basc han millorat respecte 2019 i se situen en un nivell d’innovació FORT, per sobre la mitjana europea. Altres 10, entre elles Catalunya, han millorat però es mantenen en un nivell d’innovació MODERAT.

líder forta moderada modesta o emergent

Comunidad de Madrid

Font: European Innovation Scoreboard 2021

Activitat innovadora i inversió a l’Estat

La despesa en activitats innovadores s’ha vist reduïda un 11’9% el 2020 respecte l’any anterior, un descens que s’ha notat especialment en la construcció amb un 34’5% menys, un 17% en l’agricultura, un 15’6% a la indústria i un 7’8% als serveis. Amb tot s’han destinat 17.074 milions d’euros amb un pes important en els serveis.

A nivell empresarial, el nombre d’empreses innovadores ha crescut a tot l’Estat (de 33.800 el 2019 a 36.026 el 2020).

Despesa en activitat innovadora per comunitats autonòmes

D’un un total de despesa de 17.074 M€ a l’Estat, Madrid, el País Basc i Catalunya son les tres regions amb major despesa en innovació i major nombre d’empreses innovadores.

Despesa i empreses per sectors

Dels sectors amb major despesa i major nombre d’empreses en destaquen la informació i les comunicacions, les activitats científiques i tècniques, el comerç, els vehicles a motor i transport, les activitats financeres, les sanitàries i de serveis socials, la farmàcia i l’hostaleria.

Espanya: 330€ hab/any

hab/any

I+D Recerca, investigació i desenvolupament

La despesa en investigació i desenvolupament ha anat creixent els darrers anys a l’Estat i és el sector privat empresarial el que més diners hi destina.

s. public s.privat

L’Estat espanyol destina un import força inferior a la mitjana europea en I+D per habitant

Anualment creixen també lleugerament les empreses amb activitat en I+D tot i que continuen essent un % relativament baix del total d’empreses al país.

Empreses amb activitat I+D a Espanya

Percepció social de la innovació

La gran majoria de la població (4 de cada 5) creu que la inversió pública en I+D és insuficient.

Els treballadors del sector industrial són els que més valoren la innovació tot i ser més conscients del seu impacte en el mercat laboral (automatització, destrucció i creació de llocs de feina).

Però es deteriora a tot l’Estat la confiança en la innovació com a motor del desenvolupament rural.

Més de la meitat de la població (50-61%) desconfia en que la revolució tecnològica faciliti el desenvolupament econòmic i social de les poblacions rurals.

Font: INE i V encuesta de percepción social de la innovacion en España (Informe Març 2022)

Font: Baròmetre de la innovació i la transformació digital i verda a Catalunya (de 2019 i 2021) i ACCIO gener 2022, a partir de les dades de l’Enquesta sobre innovació en les empreses, i l’INE.

La innovació a Catalunya

Qui innova a Catalunya

La meitat de les empreses catalanes de més de 9 treballadors han realitzat alguna activitat innovadora els últims anys.

Activitat innovadora segons l’edat de les empreses

La innovació es concentra en empreses emergents i les que són més madures

0 - 9 anys 59,6% 10 - 19 anys 54,3% 20 - 29 anys 42,8% 30 - 39 anys 48,8% 40 - 49 anys 52,3% +50 anys 68,4% 59’7% 54% 50’3% 44’2% 47’9% 59’6%

Innovació i acció internacional

Les empreses innovadores són molt més expertadores que les que no innoven, especialment en indústria. 2021   21,9%

100% 0%

2019 2021

2021 50’7% 2019 50’6% 2018 52’4% 2021 57,1%

Concentració sectorial de la despesa en innovació

Els sectors amb més despesa en innovació a Catalunya (2018-19) són els vehicles de motor i altres materials de transport, el sector farmacèutic, el TIC, les activitats professionals, i les científiques i tècniques.

Activitat innovadora a les empreses

D’entre totes les empreses innovadores, les empreses catalanes, acostumen a innovar principalment procés de negoci. I dins aquest tipus d’innovació, sobretot en sistemes d’informació i comunicació, també en màrqueting i en gestió.

Tot i que el nombre d’empreses catalanes innovadores baixà el 2020 fins a 7.473 (un 0’3%), Catalunya es manté líder a l’estat en nombre d’empreses innovadores, el 20’7%.

Font: Estudi Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització i tecnològica. Carme Poveda L’11’7% (2021) de les empreses innovadores reserven part del pressupost per a projectes d’innovació disruptiva. Aquest tipus d’innovació està adreçada a nous segments de clients o a resoldre noves necessitats i requereixen la incorporació de noves capacitats en l’empresa.

Catalunya ocuparia la 12a posició a la UEA-27 per despesa I+D per habitant.

Innovació i transformació digital

La incorporació de les noves tecnologies i l’aposta per la transformació digital en les empreses és un dels indicadors que permeten veure el creixent abast i progrés. S’incorporen principalment per la millora de processos i (el 3D) per la fabricació (ja sigui en prototipatge, per utillatges o pel producte final).

Realitat augmentada Intel·ligència artificial Robòtica col·laborativa

I+D a Catalunya

La recerca i el desenvolupament son eixos estratègics en l’avenç d’empreses, administracions, comunitats i països.

El 60% de la despesa en I+D a Catalunya està a mans del teixit empresarial. De fet, la despesa empresarial en I+D a Catalunya va augmentar el 2020 fins a un 0’9% (2.717,1 MEUR).

En personal investigador, a diferència del lleuger creixement a Europa i Espanya, a Catalunya baixa fins a les 50.776 persones en I+D. Un descens de personal en les empreses mentre que augmenta a l’administració pública i a l’ensenyament.

La recerca

a la Catalunya Central

300

400 200

100

500 2017 67 2018 208 2019 314 2020 487 720 investigadors 117 sol·licituds de patents

Projectes de recerca a la Catalunya Central

Han incrementat així a més del nombre de projectes, també la quantitat d’investigadors i les publicacions acadèmiques.

La Catalunya Central compta amb un important volum de projectes de recerca en actiu que han aportat aquest 2020 (segons l’Observatori de la Recerca de la Catalunya Central) més de 18 milions d’euros, un 37% més que els anys anteriors. 0

Recursos humans i econòmics dedicats a activitats de recerca i innovació a la Catalunya Central

Contracte de transferència tecnològica: Contracte sobre la transmissió de coneixement i informació per l’ús en una relació comercial (de productes i processos, ja sigui amb o sense una patent).

La gran majoria de les 113 empreses innovadores corresponen a la indústria manufacturera i de serveis (fabricació de maquinària i equips, comerç a l’engròs i intermediaris del comerç, serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura, fabricació de productes metàl·lics i indústria de productes alimentaris).

403 contractes de transferència tecnològica

75 assajos clínics 729 publicacions científiques

487 projectes d’I+R+D (públics o privats)

Font: Informe de la Recerca 2020 – Observatori de la Recerca de la Catalunya Central.

Sol·licituds de propietat de disseny industrial Sol·licituds de patents via nacional*

Agents d’innovació i recerca a la Catalunya Central

Més de 150 empreses i institucions públiques i privades impulsen la innovació i la recerca a la Catalunya Central.

Destaquen els 4 centres TECNIO acreditats del territori, i les diverses associacions i fundacions que participen en projectes d’I+D tant nacionals com internacionals.

Font: Informe de la Recerca 2020 – Observatori de la Recerca de la Catalunya Central.

Marques nacionals i patents a l’Anoia

La innovació és qüestió d’execució, de tenir instruments que permetin transformar les equacions de valor en realitat. La comarca de l’Anoia compta amb empreses i agents que desenvolupen projectes, propis, interns i en col·laboració i que estimulen l’activitat creativa i innovadora materialitzant-se en solucions, noves propostes i també marques i patents.

En els darrers anys han disminuït considerablement les sol·licituds de marques nacionals i de patents en l’àmbit comarcal mentre que les sol·licituds de propietat i disseny industrial s’han mantingut igualment fluctuants.

La innovació a l’Anoia

Cada vegada l’entorn, i amb ell proveïdors, clients, ciutadans administracions i sobretot les empreses, requereixen noves formes de treballar, nous sistemes productius, obrir nous mercats, noves dinàmiques d’atenció i de resposta, noves polítiques i nous serveis, i això reverteix en unes estructures organitzacionals que a vegades també s’han de transformar.

Cada organització planteja aquests reptes des d’una òptica de transformació i innovació pròpia, i conèixer el punt de partida i les perspectives d’empreses i municipis permet conèixer els reptes, les traves i l’estat general de la comarca en matèria d’innovació.

Les empreses de l’Anoia

Hem consultat a 50 empreses que ja estan aplicant la in novació o hi tenen interès i totes coincideixen en els avan tatges que representa la innovació però posen de manifest els mateixos problemes i inconvenients per dur-la a terme, sigui quina sigui la seva dimensió i sector empresarial. Veiem aquí l’anàlisi que fan del seu estat innovador.

Producte:   32’7% Model de negoci:

Sou innovadors? En quines àrees?

Un 82% de les empreses enquestades es consideren innovadores, i expliquen haver apostat els darrers anys per innovar en certes àrees, especialment en producte.

Alguns exemples d’aquestes innovacions:

Nou model de serveis d’atenció centrada en la persona Implantació d’un nou CRM, ERP i BI Nou producte per filtració d’oli d’oliva Processos de signatura automatitzada Plataformes en línia Gama de productes Lethertech i Lestherbeam Noves funcionalitats

Model de negoci i tecnologia per poder aplicar els serveis Nova filosofia d’organització Sistema d’Intel·ligència Artificial Producte termosellable i compostable Eina tecnològica de gestió de transport a demanda Nou producte que permet germinar un arbre forestal a casa/oficina

Nous productes ecològics etc.

Font: Enquesta realitzada per la UEA a 50 empreses interessades en la innovació.

No ho sé: 4%

No: 16’4%

Sí, ja ho fèiem: 34’7%

Sí: 44’9%

Buscareu aliances per projectes futurs?

Més de tres quartes parts de les empreses es plantegen buscar aliances o col·laboracions amb altres empreses, clients, proveïdors o centres tecnològics per algun projecte d’innovació.

No ho sé: 6’1%

Sí, (amb un equip intern o bé extern): 65’3% No i no crec que ho fem: 6’1%

Compteu amb gent per començar a pensar/treballar la innovació?

Interessant també que siguin minoritàries les empreses que no comptin amb un equip per treballar la innovació o prevegin incorporar-lo.

Encara no, però segurament ho farem: 22’5%

*multiresposta

Participants del procés d’innovació*

Hi ha força unitat sobre qui de l’empresa hauria de participar en un projecte d’innovació.

L’equip directiu: 47%  El departament de I+D: 42’9%  Caps de departament/d’equips:  42’9%

Qualsevol persona de l’organització amb interès: 63’3%

Un equip extern expert/startups o centres d’investigació: 22’4%

Tots: 8’2%

No ho sé: 2%

Efectes de la innovació*

Coincideixen en valorar la majoria d’efectes de la innovació elements positius sobre l’activitat empresarial.

Millora de la qualitat de productes o serveis: 71’4%

Empitjorament de la qualitat de productes o serveis: 0%

Augment de la gamma de productes o serveis: 57’1%

Reducció del nombre i la qualitat de productes o serveis: 2%

Més agilitat en definir i estructurar nous serveis i nous equips: 22’4%

Complicació del funcionament i l’organització: 0%

Augment de la capacitat de producció: 16’3%

Reducció de costos, de materials i energia: 30’6%

Major autonomia del personal i els equips: 16’3%

Canvis organitzacionals complexos: 0%

Millora del clima de treball: 20’4%

Empitjorament del clima laboral: 0%

Major compliment de normatives o reglaments: 10’2%

Major participació dels treballadors en la presa de decisions: 30’6%

Major complexitat en la presa de decisions: 2%

No ho sé: 4%

Problemes o inconvenients per innovar*

El finançament i el cost dels canvis a realitzar són els principals inconvenients que veuen les empreses per poder innovar.

Manca de finançament: 47%%

Cost elevat dels canvis a realitzar: 52’9%

Barrera mental dels equips: 20’6%

Excessiva burocràcia: 23’5%

Manca de personal qualificat dins l’empresa: 23’5%

Desconeixement i/o manca de formació: 17’6%

La rapidesa dels canvis en l’entorn: 23’5%

Dificultat per trobar socis/partners per cooperar o col·laborar: 5’9%

La manca de retorn de l’impacte/valoració dels serveis per part del client: 20’6%

Rigidesa en l’organització de l’empresa: 8’8%

Manca de sensibilitat dels clients a nous béns o serveis: 17’6%

Manca d’equips per fer recerca: 2’9%

L’empresa disposa d’una estratègia d’innovació?

Innovació aplicada

Què posen en pràctica les empreses innovadores i què tenen pendent.

Busqueu oportunitats per aplicar-les als productes o serveis?

Busqueu maneres d’innovar o diferenciar-vos de la competència?

Teniu algun sistema d’identificació i anàlisi de tendències per aprofitar-les en noves accions/serveis/mètodes?

Teniu un sistema d’avaluació dels vostres serveis/productes una vegada a mans del client?

Compteu amb incentius o algun tipus de reconeixement pel personal que aporta idees? L’empresa compta amb un clima propici per a la generació de noves idees?

Teniu un sistema d’avaluació dels propis equips a través de KPI (indicadors clau d’acompliment de rendiment)? A l’empresa

No   84,2%

Els ajuntaments de l’Anoia tenen un important repte per endavant. La innovació no és un exercici exclusiu del sector privat sinó que, en la gestió, les polítiques, l’atenció als ciutadans, les pròpies dinàmiques de treball i equips, innovar esdevé un exercici necessari per millorar els processos, els serveis i la pròpia organització interna.

Hem parlat amb bona part dels ajuntament de la comarca sobre quin coneixement tenen i com orienten la innovació en el municipi (i la comarca).

Disposeu de departament/personal destinat a innovació o l’I+D?

Tot i que el concepte innovació no els és desconegut (94’7%), la gran majoria de municipis no disposen de personal que ho treballi.

Intern   22,2% Combinant interns i externs   61,1% Serveis de la Diputacio de Barcelona

Com s’han creat els productes o serveis?

Així, gairebé un 90% dels municipis enquestats han introduit en els últims 5 anys productes (béns o serveis) nous o sensiblement millorats de cara als ciutadans creats per l’equip intern o amb el suport d’equips externs.

De fet pràcticament el 74% de municipis enquestats creuen que la seva organització compta amb un clima propici per a la generació de noves idees.

Teniu alguna xarxa amb altres organismes per a compartir projectes o coneixement?

Fer xarxa amb altres organismes per compartir projectes o coneixement forma part de la dinàmica de treball de bona part dels municipis.

Font: Enquesta realitzada per la UEA als ajuntaments de la comarca de l’Anoia.

Sí   26,3% No   68,4%

No ho sé   5,3%

Teniu un sistema d’avaluació dels propis equips a través de KPI (indicadors clau d’acompliment de rendiment)?

La majoria reconeixen que no en tenen.

Teniu un sistema d’avaluació dels vostres serveis una vegada traslladats al ciutadà?

La pràctica totalitat no en disposen i la resta ho desconeixen.

L’avaluació dels serveis, i productes així com dels propis equips és però una assignatura pendent ja que no disposen de sistema d’avaluació ni indicadors d’acompliment. No ho sé   5,3% No   94,7%

No   84,2%

Sí   10,5%

Teniu algun sistema d’identificació i anàlisi de tendències?

Tot i ser conscients que les tendències i canvis existents els poden aportar idees per dissenyar noves accions i serveis, la majoria no tenen cap sistema per identificar i analitzar aquestes tendències. No ho sé   5,3%

Limitacions per millorar la innovació als municipis

Manca de finançament: 63’2%

Desconeixement i/o manca de formació: 57’9%

Excessiva burocràcia: 47’4%

Manca de personal: 47’4%

Manca de referents (a nivell d’admin.pública): 36’8%

La manca d’autonomia respecte organismes públics supramunicipals/ nacionals: 26’3%

La manca de retorn de l’impacte/valoració dels serveis per part del client/usuari final: 21’1%

Barrera mental dels equips: 21’1%

Inexistència de mètodes o pautes per organismes com els nostres: 21’1%

La rapidesa dels canvis en l’entorn 5’3%

Teniu una estratègia d’innovació? Quins problemes teniu per aplicar-la?

Així, més de la meitat dels municipis enquestats són conscients que no disposen d’una estratègia d’innovació i que aquest fet es deu a una manca de temps, de personal especialitzat, de capacitat i de recursos.

Quines millores creieu que pot aportar la innovació?

Hi ha força consens sobre les millores que pot provocar la innovació aplicada en l’àmbit municipal i comarcal.

Millora de la qualitat de productes o serveis – 78’9%

Més agilitat en definir i estructurar nous serveis i nous equips – 63’2%

Millora del clima de treball – 42’1%

Major autonomia del personal i els equips – 36’8%

Augment de la gamma de productes o serveis – 36’8%

Major compliment de normatives o reglaments – 31’6 %

Reducció de costos, de materials i energia – 26’3%

Major participació dels treballadors en la presa de decisions 26’3%

Canvis organitzacionals complexos – 10’5%

Augment de la capacitat de producció - 5’3%

Empitjorament del clima laboral – 5’3%

La veu dels municipis

“Els municipis petits (i encara més els que tenim nuclis disseminats i masies) ho hem de fer tot i no tenim temps ni recursos, ni capacitat per accedir a projectes com els Next Generation. Hi ha una desigualtat en el repartiment d’aquests recursos en benefici de les administracions grans i ben vertebrades tècnicament”.

“No hi ha estratègia d’innovació, als ajuntaments petits per manca de capacitat analítica, de temps o de personal especializtat. En tot cas, es desenvolupen estructures de caire informal per tal d’afavorir la innovació, en concordança amb la legislació vigent i les eines (poques) al nostre abast”.

Reflexions dels ajuntaments de l’Anoia.

Innovació i empresa

Punt de partida a l’Anoia

La posada en pràctica de la innovació representa un escenari certament difús i una mica estrany per la majoria d’empreses i organitzacions, per bé que la majoria saben a què fa referència, posar-s’hi no és tan senzill, sobretot i s’ha de combinar amb el ritme frenètic del dia a dia, per bé que sigui un exercici molt necessari per seguir endavant en una realitat tan canviant com l’actual.

Una vintena d’empreses amb interès per la innovació van participar en un exercici d’innovació acompanyada amb un expert. Eren empreses de diferents dimensions i d’una àmplia varietat de sectors empresarials. Per bé que la majoria (un 86’7%) coneixia el concepte d’innovació i més de la meitat (un 60%) diposava de departament de I+D totes van coincidir en que:

L’aposta per la innovació requereix temps i una voluntat explícita especialment de direcció

Que topa amb les prioritats de subsistència i el ritme frenètic de l’activitat de l’empresa

Que les empreses no estan acostumades a mirar més enllà, cap a fora, ni a explorar

Despres de la sessió, no només els conceptes i eines estaven més clares, sinó que van identificar els recursos i estratègies més interessants per reconèixer oportunitats d’innovació: Quin dels recursos, estratègies i propostes creus que pot ajudar-te a identificar oportunitats d’innovació? Mineria de problemes

o servei 15,4%

Què us fa falta per impulsar la innovacio?

Les mateixes empreses participants a l’exercici d’innovació van coincidir amb les necessitats bàsiques per tal de poder tirar endavant processos d’innovació des de l’empresa.

Una estructura organitzada per a la creació de nous serveis Organizació per ser més àgils per solucionar els problemes dels nostres clients i millorar l’acompanyament que els hi donem Més mans, temps, finançament i formació Materies primes que compleixin els requisits dels nous projectes d’innovació

Voluntat, recursos humans i materials i prioritzar la innovació Poder compartir coneixement

Necessitem fer una transformació digital Ens cal conèixer les noves tendències de mercat i les necessitats futures dels nostres clients

Fer xarxa exterior amb sectors diferents al nostre Donar a conèixer la pròpia capacitat a més sectors i empreses

Font: Tallers i enquestes realitzades amb 20 empreses anoienques que treballen la innovació

Com ajudar a les empreses

Partint d’aquestes necessitats identificades i amb la voluntat de posar sobre la taula el repte de com ajudar al teixit empresarial, una sessió de treball entre empreses, agents d’innovació, experts en innovació, universitats i centres de recerca va permetre elaborar 10 propostes per tal de millorar la capacitat innovadora de les empreses:

1. Identificar i crear espais per l’exploració i la demostració per les empreses

• Cal visibilitzar els espais comuns per proves, per testejar. Identificar què hi ha, veure què falta i crear-ho

• Permetria atrevir-se, reduir riscos i costos, comptar amb gent que et pugui assessorar, motivació i empoderament

2. Millorar l’adequació entre l’oferta dels centres tecnològics i les necessitats de l’empresa

• A Catalunya hi ha un esforç molt gran en la investigació i la recerca però el retorn a l’empresa és sovint fluix, preval el procés o la recerca en si i notant l’aplicació a l’empresa el poder-ho aterrar i aplicar.

3. Dissenyar i desplegar un pla estratègic d’innovació al territori

• Per coordinar les accions i els agents, prèvia definició d’un marc regulador, i amb una mirada a mig i llarg termini

• Especialment en les convocatòries per recerca i innovació

6. Crear i divulgar un manual de recompensa de la Innovació.

• Cal establir un sistema de recompensa, de propostes, interdepartamental amb un comitè que avaluï sense poder proposar. Monetitzar la recompensa

• Aportaria motivació, implicació, col·labora ció, curiositat i ho permetria sistematitzar

7. Determinar maneres per retenir talent

• Cal que la gent no marxi i que vingui. Apostar per serveis, accés a la vivenda, valors, facilitar l’aterratge del talent, transport, sanitat...

8. Introduir la innovació al currículum escolar

• Caldria integrar una assignatura dins l’ensenyament, abans dels màsters i postgraus, i que les empreses s’hi impliquessin

• Cal estimular la conversa entre empreses i

• Així es podria detectar perfils intraempre nedors, identificar-los i empoderar-los

• Aposta per la intel·ligència col·lectiva, permetria espais per proposar i estructurar la innovació, una mirada externa, en pro de la curiositat i creativitat

10. Visibilitzar casos d’èxit propers

• Cal donar a conèixer bones pràctiques, per igual els èxits i els errors, mostrar que ens podem equivocar i que és el procés el que resulta igualment un aprenentatge.

Marta Subirana:

“El millor antídot és la visió estratègica, la convicció, el relat dels beneficis i sobretot que es pugui palpar els resultats de fer les coses diferents”.

Font: Recull elaborat en la jornada de treball “Com podem ajudar a augmentar la innovació i la competitivitat de les empreses” del 6 d’octubre de 2022 amb empreses, experts i agents de l’Anoia i d’arreu de Catalunya.

4. Simplificar els processos administratius

5. Construir una marca de territori basada en el talent i la innovació

start-ups

9. Activar un programa de intraemprenedoria, dins de les organitzacions, per sistematitzar la innovació i potenciar la curiositat

Llums i ombres de la innovació

A trets generals la innovació, tot i la seva complexitat, es percep com a quelcom positiu per l’empresa o l’organització que la dugui a terme. Amb tot però, els dubtes i el desconeixement que planen al voltant d’aquest exercici, els frens que ho interfereixen, la manca de marc regulatori, la necessitat de mètriques palpables i molt especialment la por, a canviar, a fer quelcom diferent i especialment a fracassar, ho enfosqueixen i fan que es vegi llunyà, difícil i car.

Llums Ombres

CULTURA EMPRESARIAL

• Identificar i empoderar els perfils a dins les empreses

• Dotar d’autonomia i responsabilitat els treballadors

• La mentalitat de start-up es està començant a arrelar (arriscar i prendre decisions)

• Existeixen líders a dins les empreses que estimulen

• Es disposa d’espais per què passin coses (digital innov. Hub, clusters, demostradors....)

• Hi ha més col·laboració entre les empreses

• Implica una manera de relacionarse que rebaixa la tensió i els conflices

• Falta de compromís de l’empresa/directius

• Poca inversió en recursos i personal

• Falta de formació, coneixement, entrenament i eines

• Cal un lideratge del consell d’administració que hi cregui i ho acompanyi de mètode i recursos (€)

• És difícil poder valorar el benefici de la innovació

• No hi ha una mètrica clara per l’activitat innovadora

• El teletreball, la dispersió de les persones dificulta la relació entre elles, la trobada, el compartir i idear

• Hi ha estructures verticals i segmentades que fan dificil l’aposta

• Requereix una confiança en el talent de les persones

• Implica crear les condicions perquè la gent vegi les coses

• No hi ha coneixement entre les empreses del que fan les start-ups

• Els que innoven són els que es procupen, hi ha moltes organitzacions que no ho entenen

AJUDES I ADMINISTRACIÓ

• Existeixen més ajuts per les empreses, que acaben d’esperonar la innovació

•

Els ajuts existents no són suficients, sobretot per implantació

• Les empreses més petites els costa accedir als ajuts

• Molts ajuts son restrictius (per bases, forma, procediment de sol·licitud...)

• Excessiva burocràcia

Llums Ombres

TALENT I JOVES

• Disposem de molt talent a Catalunya (tot i que molts marxen a innovar a fora)

• La curiositat és quelcom que va a l’alça

• Les noves generacions tenen uns valors intrínsecs que per sí mateix ja comporten canvis (de mirada i de plantejament)

• Els joves ja són nadius digitals

• L’assignatura “Emprenedoria” a l’ESO comença a posar algunes bases

• Mala imatge de l’empresa entre els joves

• Falta de talent, ambició, compromís de les noves generacions

• Fuga de talent

• Necessitat de formar els equips propis

• Vèncer el recel per obrir la porta al talent de fora

TECNOLOGIA I TRANSFERÈNCIA

• La tecnologia ha esdevingut més propera, assequible i es percep com una ajuda

• La tecnologia és cada vegada més coneguda i assimilada pels directius i administracions empresarials

• La vigilància tecnològica és més fàcil

• Hi ha un gran accés a la informació, és fàcil saber què passa al món

• Hi ha molta tecnologia que les empreses encara no entenen

• Desajust entre la transferència de coneixement entre centres tecnològics i empreses

POR I BARRERES MENTALS

• A equivocar-se

• A que sigui car

• A transgredir

• A comptar amb talent forà

• La mida de les empreses és un auto-fre

• Costa entendre que hi ha algú que pot saber-ne més que tu

• Excessiva visió de resultats a curt termini, curtplacisme

• No es cuida als responsables d’innovació ni als que hi aposten

Xavier Ferràs

“Podem tenir milers d’idees. N’hi ha prou en fomentar la creativitat, fer benchmark o comprar hores de consultoria. El valor radica en la capacitat d’executar-les. I per això, necessitem talent. Una gran idea amb un equip mediocre, fracassarà. Una idea mediocre amb un gran equip al davant, pot trobar el seu camí al mercat. Com a la guerra: un gran exèrcit amb un mal general està condemnat a la derrota. Un exèrcit inexpert amb un gran general pot tenir opcions sèries de triomfar”

Font: Recull elaborat en la jornada de treball “Com podem ajudar a augmentar la innovació i la competitivitat de les empreses” del 6 d’octubre de 2022 amb empreses, experts i agents de l’Anoia i d’arreu de Catalunya.

Sectors econòmics i àrees estratègiques

Si bé és cert que la innovació és un procés molt particular de cada empresa o organització, en pràcticament tots els sectors podem trobar empreses innovadores, que proven, arrisquen, intenten, algunes se’n surten i altres s’equivoquen. En conjunt, doncs, podem identificar potencial, idees i possibilitats en bona part dels àmbits empresarials. A continuació segueixen algunes de les tendències i apostes, i també reptes i dificultats per alguns dels sectors empresarials del nostre territori.

SECTOR: AUTOMOCIÓ

Tendències i reptes

La sostenibilitat esdevé un repte compar tit amb la resta de sectors.

Tot i que és un sector fortament digitalit zat s’accelera aquesta necessitat en tota la cadena de valor del sector.

El vehicle del futur és autònom, intel·li gent i connectat, així la regulació esdevé un repte i un fre i es mantenen els obs tacles a la comercialització, condicionant tota la cadena.

L’aposta pel software com un important motor de creixement de la rentabilitat.

La inestabilitat del mercat de xips i semiconductors implica un replanteja ment de l’estratègia d’aprovisionament i emmagatzematge de materials i com ponents. Incloure aquests socis dins els propis processos de I+D.

Replantejar una necessària independèn cia de les cadenes de subministrament tradicionals. Alternatives a materials recu perats, reensamblats o reparats.

Les dades obertes i els models de col·laboració de codi obert agafen impuls i impliquen una nova mirada.

Les aplicacions i els serveis digitals han de permetre no només modernitzar els processos de fabricació sinó també oferir valor afegit als clients.

Creixents esforços en l’àmbit del progra mari com en el maquinari informàtic i les noves tecnologies de vehicles elèctrics, bateries i sistemes de càrrega.

Els proveïdors estan assumint un paper més important en l’ecosistema, interve nint directament en el desenvolupament de solucions específiques per a proble mes complexos.

Els nous paradigmes de la conducció connectada i intel·ligent obren la porta a noves empreses emergents i nous partners en diversos camps, software i hardware, bateries i sistemes de càrrega, amb qui col·laborar.

Les startups de la cadena de valor del sector comencen a esdevenir partners integrats en les grans companyies.

La comprensió i la mètrica de la petjada de carboni com un valor afegit i un nou model de negoci.

Essent un sector totalment automatitzat, de la logística a la fabricació, els robots col·laboratius entren amb força en certes parts del procés productiu, vehicles autò noms que traslladen material, tauletes i sensors, o la fabricació d’útils i peces per als prototips amb impressores 3D.

Les infraestructures de mobilitat s’han d’adaptar als mous models de vehicle, a les noves tendències del mercat i a les necessitats dels usuaris.

La legislació i la normativa, elements clau per desbloquejar avenços i afavorir la innovació.

Casos d’interès

Resina - de SEG Automotive i CTC Una resina que millora la resistència de les peces metàl·liques a la corrosió gal vànica dels motors de vehicles híbrids. Solució a través de la nanotecnologia que permet optimizar les prestacions del recobriment convencional.

Segona vida - Recmotor Lleida. La startup planteja donar una segona vida a peces recuperades en bon estat per augmentar la vida útil dels vehicles.

Miguel Angel Granda: Hem d’afegir un altre repte no menys important: el canvi en les expectatives dels consumidors i en els seus hàbits de compra. No sols busquen vehicles més sostenibles i assequibles, també esperen que els ofereixin la millor experiència possible.

SECTOR: LOGÍSTICA I TRANSPORTS

Tendències i reptes

Optimitzar els temps d’entrega posant el focus en el client.

L’auge del comerç electrònic ha causat una demanda de professionals al llarg de tota la cadena.

S’ha accelerat la digitalització tot i ser un sector ja de per si força automatitzat.

La distribució de l’última milla esdevé un gran repte i oportunitat. Els drons s’aniran vertebrant com a dispositius que poden cubrir-la i arribar a ubicacions/ localitzacions fora de l’abast de la logística tradicional.

Les apps, aplicacions i plataformes digitals esdevenen imprescindibles, per optimitzar el transport, assignar serveis de manera intel·ligent, assolir major segu retat, seguiment de càrregues, optimit zació de costos i serveis, monitorització de flotes.

Disposar de molta més quantitat de dades sobre trajectes, serveis, càrregues... permet que les empreses es marquin uns indicadors de compliment (KPIs) per mesurar, avaluar i poder millorar.

Creixent demanda internacional de pro ductes refrigerats que posen en valor tra çabilitat, cadenes de fred i una necessària inversió en tecnologia i infraestructura.

Els robots com a facilitadors en la gestió de magatzems i dipòsits, optimitzant els espais i millorant la competitivitat i la productivitat de les empreses, substituint també feines feixugues i perilloses.

Tecnologies com l’IOT o el Blockchain, aplicades al sector logístic permeten, sen soritzant punts i aparells de la cadena de subministrament, disposar de diagnòs tics de funcionament, estat dels proces sos, ubicacions, i registrar de manera inalterable tota la informació relacionada amb la traçabilitat dels productes.

Creixent acostament dels centres de producció i escurçament de les cadenes de subministrament per la fragilitat de certes cadenes (sobretot internacionals), la volatilitat dels preus de la logística i transport i el preu creixent del combusti ble i la petjada de carboni.

Innovar en els dissenys i la fabricació dels vehicles: millora de les emissions, siste mes híbrids, reduint pes i utilitzant mate rials més lleugers en la seva fabricació.

Els camions sense conductor.

Derivar part de l’activitat a hores amb menor intensitat de trànsit.

Intervenció sobre les polítiques territorials (regulacions de l’última milla, accessos a ciutats, agregació demanda (plataformes urbanes i/o regionals), etc.).

Garantir la multimodalitat és clau (aug mentar taxa d’utilització).

La logística distribuïda, l’anomenat physi cal Internet, un concepte que canviarà dràsticament la forma com fem les coses.

El comerç electrònic, com que necessita immediatesa, promou la creació d’alter natives per l’última milla com les taquilles intel·ligents, els punts de conveniència, l’optimització de rutes, els drons (una vegada se superin les barreres legisla tives), el repartiment col·laboratiu o les micro-plataformes.

La generació d’emissions del sector posa en valor creixent la logística verda o ambiental realçant tendències amb opor tunitats innovadores com el packaging sostenible, els softwares d’optimització de rutes, les cadenes de sumbinistrament circulars vers les linials, els vehicles menys contaminants, les opcions de la recollida i el re-ús...

Casos d’interès

Handle - Robot creat per Boston Dynamics per a fàbriques i magatzems que utilitza una visió d’ampli abast i gran profunditat que li permet identi ficar, moure i col·locar caixes, carregar i descarregar camions o apilar palets.

Transport a demanda: De S.A Masats (Grup TG). Un servei que tan sols es presta si algun usuari ho demana amb antelació a través d’una plataforma, que li facilita un QR per ensenyar al con ductor. Permet guanyar en comoditat, eficiència i sostenibilitat.

QR Tracing. Sistema de control i traça bilitat d’envasos, embalatges, residus i altres actius industrials, agrupacions o lots, aportant visibilitat en els processos interns i externs als quals són sotme sos, promovent la seva reutilització i la gestió del seu reciclatge.

Sayol

Si la pregunta és si serà sostenible la logística 4.0, la resposta és que no hi ha una altra opció, ha de ser-ho. Per a aconseguir-ho, el repte és enorme i exigeix a les organitzacions innovació, flexibilitat i adaptabilitat.

Ignasi

SECTOR: ALIMENTACIÓ

Tendències i reptes

Cada baula del procés esdevé crític i un potencial focus de millora, des de la recepció de les matèries primeres i el seu emmagatzematge, processament, conservació i distribució.

El producte final, l’optimització de processos i el màrqueting són els focus principals d’innovació.

Oportunitats en nous avenços de base tecnològica com la proteòmica (estudi de l’estructura i la funció de les proteïnes) o la pressió com a eina per a transformar processos alimentaris.

La microencapsulació i nanoencapsula ció per al disseny d’ingredients d’última generació amb noves propietats.

La imatge química per obtenir mapes de composició, per al control de la qualitat i seguretat alimentària.

Bacteriòfags (virus que destrueixen bac teris) com a nous mètodes biològics per a la seguretat alimentària.

El desenvolupament d’envasos actius amb propietats biocides, antioxidants, o absorbidores de gasos.

Envasos amb films, làmines i safates més sostenibles davant dels reptes dels monomaterials, els productes amb base orgànica, reciclats, compostables, derivats de residus....

Marques d’aigua digitals per les safates i afavorir el reciclat i la recerca de alternati ves per substituir les etiquetes.

El gran repte del malbaratament alimen tari en contrast amb la sobrepoblació mundial i l’escassetat de certs recursos.

La gestió dels excedents alimentaris i la sostenibilitat i les cadenes de subminis trament més curtes.

Gastronomia sostenible i saludable.

Alimentar a tota la població i la reducció de malalties amb l’alimentacio esdevé ja de per si un repte.

Pes creixent dels aliments locals de km0.

La traçabiltat dels aliments. Etiquetatge ambiental.

La societat va modificant la seva sensibili tat alimentària amb el pas del temps.

Existeixen factors de rebuig per tot allò que es consideri ultraprocessat.

Els materials utilitzats en la venda d’ali ments incideixen amb més força que abans en la percepció del producte.

Casos d’interès

Upcycled cold-pressed Nachos – de Flax & Kale. Dins una gamma de productes amb un alt perfil nutricional, sans, saborosos i amb el mínim impacte ambiental han creat un snack deshidra tat a partir de la fibra restant dels sucs de fruita que fan.

Let’s cook. Ofereix als seus usuaris la possibilitat de rebre setmanalment, receptes variades i saludables amb els ingredients en quantitats exactes, pro duïts localment i enviats amb envasos sostenibles.

Embot-ITS – de Splendid Foods i Eurecat. Un sistema que incorpora Intel·ligencia Artificial i Big Data per optimitzar la curació d’embutits podent actuar en el procés i el temps de curació gràcies a les dades.

Ou vegetal – de l’Hort del Silenci. Producte ecològic, vegà i sense gluten amb base de farina de cigró a la que s’afegeix aigua per aconseguir la textura i equivalència d’un ou batut.

Cerveza sr. Mendrugo - de Cerveza Mica, RobinGood i Pascual. Una cervesa artesanal, de producció local que substitueix el 50% de la malta per sobres de pa sec que sinó es llençaria.

Ignasi Papell:

“Els vectors salut, sostenibilitat i intel·ligència (Smart) seguiran marcant el sector. Tecnologies alternatives per a l’obtenció de proteïna, valorització de subproductes, nutrició de precisió, aliments funcionals per sectors de població específics, prevenir el frau i garantir la seguretat alimentària, potenciar l’eficiència energètica i de recursos com l’aigua, dissenyar i calcular indicadors d’impacte ambiental , aplicar robòtica, intel·ligència artificial, big data…”

SECTOR: METALL

Tendències i reptes

La digitalització del sector és una neces sitat cada vegada més exigent i que con diciona la competitivitat de les empreses que no s’hi aboquen. El repte passa per la incorporació de noves tecnologies i eines de la Indústria 4.0 per desenvolupar nous models de negoci i canvis disruptius en producte i en procés.

Incorporació de sensòrica als béns d’equip per passar de productes industrials a pro ductes + serveis associats.

Perfils adaptats a la transformació digital a totes les àrees de l'empresa i especialitza ció de tècnics base.

El canvi climàtic i les noves tendències energètiques requeriran més components mecànics per turbines eòliques, genera dors i compressors per les bombes de calor i per una futura economia de l’hidrogen.

Els bessons digitals i les imatges virtuals paral·leles a les eines i màquines reals.

La simulació per ajudar a identificar desvia cions i anticipar-se a l’aparició de proble mes.

La connectivitat i el 5G esdevé essencial per la connexió sense fils i la recollida de dades

La transformació de processos que porten un segle basant-se en l'ús de carboni, com l'alumini, l'acer o molts aliatges és sens dubte tot un repte. La descarbonització del sector per tant no només des de l’aposta energètica i la seva eficiència.

L’hidrogen verd (generat a partir d’energies renovables de baixes emissions) com una oportunitat en temes energètics.

La reutilització, la remanufactura i el reci clatge, junt amb l’ecodisseny, per aconse guir una major eficiència dels materials.

La nanotecnologia, entesa com la manipu lació de materials i la creació d'estructures a nivell molecular, ofereix grans avanços en la transformació del metall.

L’alumini és considerat el metall del futur pels seus múltiples usos, aplicacions i per ser reutilitzable i reciclable indefinidament. Guanya importància en la versió sostenible junt amb els seus aliatges.

Control de sensors i sistemes de producció. Plataformes de comunicació amb clients i proveïdors per a disseny, vendes, coman des…

La oportunitat d’apostar per solucions de mobilitat.

Avançar cap a una fàbrica sense papers.

Recollida de dades dels processos de pro ducció, immediatesa i anàlisi predictiu.

Comunicació entre diferents parts de la línia de producció per optimitzar procés i recursos.

Apostar per la recepció de dades dels productes durant la pròpia producció, o durant el seu ús.

Ús de la realitat augmentada i virtual per a instruccions i formació del personal intern de manteniment, producció i per clients.

Reducció de costos en la demostració de resultat final de projectes amb realitat vir tual o augmentada així com per detectar canvis en les condicions de producció.

Noves tecnologies per al control de línies de producció o de zones logístiques i per la protecció d'operaris i instal·lacions.

Fabricació additiva com una peça clau pel desenvolupament de prototips, compo nents, recanvis o peces personalitzades amb una reducció de costos.

Casos d’interès

Línia de soldadura – de M DICOR ISM. Desenvolupament de dife rents instal·lacions de soldadura pel sector de l’automoció, especialment d’armadura de seient incorporant a la maquinària fabricada un robot ABB per optimitzar recursos, temps i millorar en precisió i i operativitat dels treballadors.

Aramatics – de Araipiasa. Donant resposta a la creixent demanda d’au tomatització i robotització en sectors com el packaging i vitivinícola, han desenvolupat equips patentats per a la neteja i higienització de barriques.

Post-processador de plasma – de l’institut SENATI. Per abaratir costos i substituir l’ús d’oxigen, han dissenyat un post-processador de plasma que s’afegeix a una màquina de CNC per treballar amb un quart eix i a la vega da realitzar talls amb bisellat.

Sebastian Kossakoff

“El món es troba en una crisi amb característiques excepcionals. Això ens obliga més que mai a estar atents a totes aquelles oportunitats que s’obriran en aquest nou món i poder permetre’ns pensar de manera diferent la manera d’abordar als problemes que enfrontem”.

Jose Miguel Guerrero

“L’univers digital i les noves tecnologies de fabricació serà determinants per a definir les estratègies de les empreses i assegurar les seves possibilitats d’èxit i un factor cada vegada més decisiu per a l’atracció d’inversions i de talent.”

SECTOR: AGROALIMENTARI I FORESTAL

Tendències i reptes

L’ONU diu que: L’any 2050, al món hi viuran 10.000 milions de persones. Amb el canvi climàtic, però, el planeta no serà capaç de generar prou recursos per alimentar-les a totes.

Així el creixement de la població mundial i els recursos limitats, fan que calgui tro bar solucions per assegurar la sostenibili tat a llarg termini i la qualitat de vida. Assolir una sostenibilitat no només am biental sinó també sociodemogràfica i econòmica.

L’entorn està condicionat per l’escassetat d’aigua, la manca de sòl cultivable, el canvi climàtic i els residus.

La intel·ligència artificial i el machine learning es comencen a extendre en solucions aplicades a l’agricultura de precisió i a la ramaderia.

Noves possibilitats en nous models d’agricultura: la vertical o “farmscrapers”, la hidropònica (conreu de plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l’aigua, sense fer servir cap mena de terra), o l’agricultura de precisió (recollida, procés i anàlisi de dades per millorar).

L’increment de productes frescos com porta la necessitat d’augmentar la seva producció. L’automatització o la meca nització de processos es converteixen en peces clau.

La concentració de la població va tenint lloc a les zones urbanes, lluny de la pro ducció.

L’adaptació de nous aliments i ingredi ents alimentaris al mercat i a les noves necessitats del consumidor.

Trobar vies per a una millor gestió i una valoritzacio de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics.

Donar resposta a la segmentació dels nous hàbits i eleccions dels consumidors, que han generat nous nínxols de mercat, molts d’ells relacionats amb la salut i el benestar.

Les solucions tecnologiques aplicables son eines cada vegades més precises que ens poden permetre anticipar-nos a les inclemències meteorològiques o a les plagues.

El repte de l’increment de les regulacions imposades per les administracions públi ques al sector agroalimentari, sobretot en matèria de seguretat alimentària.

El creixent poder de la distribució dins de la cadena agroalimentària.

El progrés tecnològic en altres àrees de coneixement (especialment, la biotecno logia i la informàtica).

Els boscos esdevenen elements estratè gics a nivell de lleure, proveïment d’aigua, emmagatzematge de carboni i conserva ció de la diversitat. Millorar la gestió fores tal i l’aprofitament dels seus recursos.

Oportunitats en l’àmbit forestal de la mà de la micologia, el biocombustible d’estella forestal, el valor ecosistèmic dels boscos, l’aprofitament de les restes del treball silvícola, les plantes medicinals i els seus principis actius.

Millorar s l’aprofitament de la biomassa (des de la caracterització a la gestió i el consum).

Fomentar l’ús de bioproductes, bioener gia i biomaterials al mercat.

Augment de la demanda de productes fusters, especialment per a construcció.

Casos d’interès

Silva - de AMG Metalmecánica. Sistema de visió multiespectral per la detecció remota i el control de plagues i malalties en masses forestals. Medició exhaustiva i en viu de diferents paràme tres relacionat amb l’estat de salut dels boscos.

Tractor autònom - de Nexat. Tractor autònom capaç de realitzar funcions que van des de tasques de conreu fins a la collita, passant per la sembra i l’aplica ció de tractaments fitosanitaris. Es pot monitoritzar el procés en una cabina giratòria de 270º.

Dynamic – de Virkar. Sembradores d’altes prestacions que incorporen un sistema intel·ligent per al control hidràulic, un control de dosatge elèctric compatible amb posicionament GPS per a direcció automàtica i mapes.

Ramon Vallespin

“La innovació en el sector agroalimentari és vital i estratègica, ja que ens pot permetre: desenvolupar nous productes que s’ adaptin a la nova demanda futura, per desenvolupar nous productes d’alt valor nutritiu, amb una maximització de la competitivitat per ser més competitius, i per satisfer l’increment de volum de demanda per qüestions demogràfiques.”

Josep Ametller

“L’increment de la producció, però, no pot passar només per l’increment de la superfície, sinó també per la millora de la productivitat a través de la tecnologia i la capacitació ”

SECTOR: SANITAT I SALUT

Tendències i reptes

Millorar la gestió de la demanda, els temps de gestió sanitària i la presa de decisions.

Necessitat de desenvolupar un entorn que ens permeti portar el talent i la re cerca de qualitat que ja tenim al mercat. Desenvolupar i ampliar les competències dels professionals.

Optimitzar l’estada hospitalària i la gestió de llits.

Aprofundir en les possibilitats de la robòtica aplicada en l’àmbit quirúrgic, robots socials en residències o robots de logística en farmàcia.

Posar el focus en l’experiència del pacient.

Fomentar la participació ciutadana. Implantar TIC a nivell d’usuari/pacient.

Millorar les interrelacions entre professio nals, usuaris i proveïdors.

Crear un entorn favorable pel testatge i validació de nous productes o prototips.

Millorar la gestió documental i facilitar-la de cara a pacients i professionals dels diferents serveis del sistema de salut (públic i privat).

La telemonitorització i la teleassistència.

Posar en valor les possibilitats que ofereix la impressió 3D al sector salut: permet crear imatges de models anatòmics tridi mensionals personalitzats, fer una millor planificació quirúrgica i poder ensenyar i explicar el procediment al pacient. Im plants personalitzats, guies i instruments quirúrgics, planificació preoperatòria, docència i pràctica quirúrgica, creació de prototips, etc.

Afrontar la reducció de l’ansietat dels pacients abans dels procediments qui rúrgics, el treball i altres procediments estressants.

Augmentar la capacitat de resolució as sistencial i tenir connectats els diferents sistemes de salut.

Accentuada falta de recursos professio nals, tecnològics i d’espais.

Facilitar i simplificar el procés d’atenció. Millorar la relació i integració entre nivells assistencials i amb serveis socials.

Desenvolupar noves mètriques, identi ficar necessitats no cobertes, fomentar la participació de l’usuari final i l’ús de dades massives.

Adaptació dels sistemes de salut a noves problemàtiques com les noves malalties o pandèmies, a creixent importància de la salut mental o les malalties cròniques.

Democratització de l’accés a la medicina.

L’envelliment de la població.

Medicina preventiva i predictiva gràcies a la interpretació de dades.

Monitorització de la salut mental.

Apostar per sistemes eficaços de preven ció i control precoç de brots de malalties transmissibles per vectors.

Esdevé un oportunitat l’intercanvi de coneixement entre grups de recerca, institucions, hospitals i empreses. La transferència de tecnologia.

Casos d’interès

Bedtrack - del Consorci Sanitari de l’Anoia. Un sistema que gràcies a l’op timització i digitalització dels processos relacionats amb l’estada hospitalària la gestió de llits permet identificar els llits ocupats, altes previstes i la seva disponibilitat per una major celeritat en l’assignació de llits i gestió de l’estada dels pacients.

Benesit. Dispositiu discret i còmode que es col·loca al respatller de la cadira per controlar la posició de l’usuari. En cas de mala posició, emet un senyal en forma de vibració per corregir-la.

MyCareTech. Dispositiu capaç de monitoritzar el subministrament de medicació gota a gota en temps real i a distància, millorant alhora la seguretat pels pacients i la càrrega laboral dels professionals, oferint-los informació i alertes per obstrucció o reflux.

The Blue Box. Solució basada en In tel·ligència Artificial per a la detecció de càncer de mama, d’una manera ràpida, indolora i no irradiant a través d’una simple mostra d’orina.

Montserrat Figuerola

“La innovació és un element de repte que ens ha de permetre guanyar eficiència, també en nous àmbits com la medicina personalitzada. La salut digital ens permet introduir la veu del pacient, també en l’entorn comunitari i social, per empoderar i donar autonomia”

Tendències i reptes

SECTOR: MODA, TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELL

Casos d’interès

Hàbits de consum més respectuosos amb el medi ambient.

Auge de botigues de segona mà. Exigència creixent de sostenibilitat en els processos de fabricació.

Aplicació de noves tecnologies i materials avançats.

Reutilització, reparació i aprofitament del material post consum, un gran repte que ha d’esdevenir oportunitat per l’eleva da quantitat de material existent. L’any 2024 s’ha d’arribar a un 30% de recollida selectiva tèxtil.

La tecnologia com una eina per afavorir la traçabilitat dels productes i materials i els seus usos.

Voluntat de la cadena de valor del tèxtil i moda de veure en el repte de la soste nibilitat oportunitats de creixement i de creació de nous negocis.

El valor de ser indústries lligades a la tradició i al passat, i reforçades pel relleu generacional.

L’alta especialització en polímers, tints, química, fibres, materials i les seves propietats com una oportunitat per apostar per altres sectors.

Aviat els productors hauran d’assumir la responsabilitat del final de la vida dels productes tèxtils que posin en el mercat.

Marc jurídic i legal al voltant de l’estra tègia europea per la sostenibilitat i la circularitat del sector tèxtil i els reptes re gulatoris que haurà d’afrontar en el futur.

Gran diversitat de propietats que poden desenvolupar-se en els teixits: intel·li gents, sostenibles, reciclables...

El focus en els monomaterials vers els que son mixtes, amb la conseqüent difi cultat en la seva separació per a poste riors aprofitaments.

La fabricació additiva per al disseny de nous gravats i acabats.

Tractament, recuperació i reutilització de les aigües calentes, reduint el consum hídric i energètic pel seu escalfament i buscant minimitzar l’impacte residual dels processos de tintura i pesat.

Eco-acabats a partir de productes sos tenibles amb un impacte químic més reduït, sobretot per les persones i el medi ambient.

El creixent pes de productes com la pell artificial i la no tan futura pell de cultiu invitro.

Les possibilitats de la curtició química/ vegetal de les pells i de pells no tan freqüents com anguila, salmó, perca africana...

Debat existent, ètic, entre els activistes defensors dels animals.

La necessària comunicació per què s’entengui, socialment, que la pell és un subproducte derivat de la indústria càrni ca, que aprofita un residu.

El compromís amb el compliment de la nova legislació ambiental que pot afectar molts productors de productes químics de cuir.

Els fabricants de maquinària tenen a l’abast poder oferir opcions de procés que permeten als adober redissenyar els fluxos de producció (en funció de si sem pre fabriquen només un o dos productes estàndard o tenen una barreja complexa de tipus i substàncies de cuir).

Stitch Way BCN AIE – de diferents empreses de l’Anoia. Una AIE (Agrupa ció d’Interès econòmic) en què diferents empreses i tallers cooperen per poder respondre a una varietat més àmplia de demandes per part dels clients, aprofi tant al màxim la capacitat productiva de cadascú. .

Màquines dispensadores – Swimbox. Fabricants de productes tèxtils de bany així com la compra-venda d’altres productes relacionats amb el bany que no són tèxtils, han creat unes màquines dispensadores per distribuir aquests productes en punts estratègics.

Roba de cordes de tenis – de Infinite Athletic. Creen roba a partir del polímer que creen amb es cordes de les raquetes de tenis, en fabriquen un fil i després fabriquen la peça, convertint-la en una peça “infinita” perquè es pot tornar a reciclar íntegrament.

Unnur wear – de Unnur Fridriksdottir. Empresa fabricant de bosses, roba i complements de moda per a dona, en base a “pell de l’oceà”, pells de peix, de salmó i perca africana.

Mike Redwood

“El que està clar és que la indústria del cuir encaixa molt bé en tota la teoria d’avantguarda sobre innovació i desenvolupament del mercat. Encara més, en molts casos, els adobers i els nostres clients solen proporcionar els millors exemples..”

Arantxa Algás “L’economia circular, el reciclatge i la normativa europea per la recollida de residus són una oportunitat per transformar el sector i crear nous models de negoci més sostenibles”

SECTOR: CONSTRUCCIÓ I REFORMA

Tendències i reptes

Usuaris finals més digitals, que demanen més qualitat, més conscienciats medi ambientalment i que tenen major poder de decisió.

Necessitat de treballadors qualificats en tasques d’obres i serveis. Creixent consciència entre els treballadors per la seguretat i les EPIS.

Creixen els requisits en sostenibilitat, economia circular, la petjada de carboni... Increment dels requeriments per part del mercat, els clients, la normativa i la legislació.

Increments dels preus de l’energia, les matèries primeres, els subministra ments...

El creixement de la població i l’ús de recursos per a la construcció d’edificis sostenibles, assequibles i amb materials innovadors i recuperats.

El repte de la construcció tradicional vers els nous models, construcció a fàbrica amb menors costos i majors velocitats. Incertesa en els terminis d’entrega i condicionament per un latent desprestigi d’alguns industrials.

Digitalització de serveis (BIM, RV/A, GMAO, bessons digitals...).

Nous sistemes de fabricació: modulars, prefabricats, composites...

Nous materials punters, amb noves pres tacions o bé reutilitzant plàstics i altres elements. Tela, fusta, ceràmica, formigó... Expansió del concepte smart...city, buil dings, roads, infraestructures... Infraestructures verdes, especialment dins els nuclis més urbans i les grans ciutats.

Us del big data, sensors, IoT per la presa de decisions.

Necessari desplegament per a un igual ment necessari aprofitament del 5G.

La impressió 3D per a maquetes prèvies o peces per a construcció avançada.

La robòtica com una ajuda en la orienta ció tridimensional i el càlcul de quantitat de material per les obres i construccions.

L’oportunitat del blockchain per a con tractes intel·ligents i ampliar la seguretat de les certificacions dels productes.

Ús de drons per al control i seguiment d'infraestructures, terreny o cartografia i construccions.

Democratitzar l’accés a la metodologia BIM i les seves aplicacions.

Apostar per solucions que puguin reduir la petjada de carboni minimitzant les emissions de CO2.

La industrialització del sector com un pas en el present i sobretot en el futur.

Casos d’interès

Vivendes de contenidors – de Calaf Grup. Dins el pla APROP de la ciutat de Barcelona, la constructora crea edificis modulars prefabricats a partir de contenidors marítims reciclats de mercaderies amb l’objectiu d’oferir espais habitables i dignes de manera ràpida i sostenible per a aquells grups de la població amb problemes d’accés a habitatges.

Materials reciclats per construcció - de Arqlite. Elaboren material per a construcció a partir de plàstics reciclats. S’utilitzen per exemple en àrids lleugers, mitjans de creixement hidropònic, mit jans de drenatge i grava en construcció ecològica més lleugera i més aïllant.

Taulers de cel·lulosa de Honext. Ela boren taulers per a construcció a partir de residus cel·lulòsics que tenen com a propietats l’aïllament tèrmic, acústic, resisteix la humitat, al foc i és lleuger.

“La industrialització en la construcció constata la necessitat de pensar en la petjada de carboni de l’edifici i fer-lo no sols en tot el seu cicle de vida, sinó també en el seu període de fabricació, fins i tot des de l’ecodisseny, i sempre amb una visió final i sota un model d’economia circular. També la importància de treballar en nous materials per a aconseguir crear edificacions de baix consum energètic, d’integrar les energies renovables a diferents nivells”

“En un sector eminentment tradicional, és necessari el talent i buscar solucions encaminades a l’àmbit industrial. És una oportunitat que se’ns obre per a generar menys residus, ser més sostenibles”

Laura Marin

Pilar Peiró

SECTOR: IMMOBILIARI I SERVEIS

Tendències i reptes

El comprador tradicional està desapa reixent i els joves entren amb força al mercat.

Digitalització i major accés a la informa ció del venedor d’habitatges o propietats, el comprador i l’agència immobiliària.

Internet ha esdevingut la principal font d’informació amb gran pes dels portals i les aplicacions.

El paper de les immobiliàries guanya pes en l’acompanyament del client al llarg dels processos de compra-venda.

El màrqueting digital i la publicitat esde venen claus, i una conseqüent aposta de valor diferenciada.

Pes creixent del PropTech, empreses que utilitzen la tecnologia per a refinar, millorar o reinventar qualsevol servei dins del sector immobiliari: plataformes de mercat i marketplaces, Peer to peer (tant d’empreses de lloguer com de venda), Big data (amb eines de taxació, geoloca lització, anàlisi, rènting...), realitat virtual, domòtica, gestió immobiliària, inversió, software, marketing i finançament.

Els nous models de convivència i d’habi tatge irrompen per trencar esquemes i transformar les ofertes: el pes creixent del lloguer vers la compra s’acompanya del coliving, el cohousing, les comunitats, ...

El cohousing o covivenda, vivenda col·la borativa com un model de vida i gestió immobiliària horitzontal més sostenible, és una comunitat intencional composta de cases privades complementades i agrupades amb espais comunitaris.

Entrada en joc de nous valors: la rehabi litació i l’aposta per materials i productes sostenibles com a valors que es tenen en compte en la presa de decisions.

Entra més en joc la personalització del producte, espais i materials.

Els tours virtuals com un servei que ha passat de valor afegit a necessitat.

La realitat virtual com una eina per facili tar la venda sobre plànol.

La signatura electrònica i la digitalització d’altres procediments tradicionalment de paper per facilitar el servei al client.

L’administració de propietats (property management, des de reforma a admi nistració diària) com una possibilitat creixent per propietaris i una oportunitat de negoci.

El mercat global del smart building experimentarà un enorme creixement en els pròxims anys.

Casos d’interès

La borda Can Batlló. Cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Les perso nes/famílies esdevenen sòcies habitants i disposen d’uns espais privats i d’uns espais comuns. El projecte es finança a través dels socis i de l’economia solidà ria, les finances ètiques i les aportacions de persones i projectes.

Tours virtuals – de Finques Rambles. Els clients poden conèixer els habitat ges de forma no presencial. Amb ulleres de realitat virtual realitzen tours virtuals, que permeten visitar els immobles com si estiguessis a dins però sense moure’t de casa. Un sistema immersiu, molt rea lista, amb tots els detalls i amb imatges d’alta qualitat.

“Un dels principals problemes que existien en la compra d’habitatges d’obra nova sobre pla era la incertesa del “resultat final”. Per a minimitzar al màxim aquest factor són estratègiques les aplicacions de realitat virtual que faciliten als clients la visió espacial de cadascuna de les habitacions.”

Fernando Scandella

SECTOR: TURISME

Tendències i reptes

Transformació de la demanda i el sector per la digitalització: client més connectat i exigent, amb major accés a la informa ció, immediatesa i valor afegit.

La sostenibilitat com un repte a treballar però sobretot un valor a posar en relleu i diferenciar-se, explotar-ho, treballar-hi.

Creixent introducció de les TIC en la gestió empresarial. Les innovacions estan a mans de grans empreses i lluny de les pimes, cal que es democratitzi i es posin facilitats i ajudes per a que el sector es transformi.

L’aposta per la realitat estesa (virtual, aug mentada i mixta) com una possibilitat per al turisme, nous serveis i també per a persones que no poden desplaçar-se.

Conservar el paisatge i el patrimoni, po sar-lo en valor i integrar-lo en les propos tes públiques i privades. El turisme de negocis obre noves opor tunitats.

Aposta desestacionalitzadora de produc tes i serveis.

Productes turístics propis, en base a l’en torn, la tradició, la història i el que ens és propi, com un valor.

Millorar la gestió de l’ús públic als espais naturals protegits i la seva interconnexió amb els recursos privats.

Afrontar la baixa qualitat dels llocs de tre ball i l’elevat grau d’estacionalitat laboral. Millorar-la a través de la formació.

Reduir el consum mitjà d’aigua per turis ta a les destinacions .

Incrementar el percentatge d’energies renovables produïdes i consumides sobre el consum energètic total.

Ambientalització del sector mitjançant la implantació de sistemes de certificació ambiental a les instal·lacions.

Aposta per DTI (Destinacions turístiques intel·ligents) com un salt qualitatiu i quantitatiu respecte la gestió turística tradicional.

Necessaris serveis, connectivitat i cober tura sobretot les zones rurals 5G.

Un repositori de tot el patrimoni tant històric, com a cultural, natural o artístic, accessible a través de plataformes digi tals com un valor.

Evolució cap al turisme d’experiència, creatiu i sostenible. Un turisme huma nitari on la gent pot tenir contacte amb les persones del lloc, parlar de les seves tradicions, del seu patrimoni i de la seva identitat. L’experiència autèntica.

La mobilitat i les seves diferents formes i solucions com un repte fora de l’àrea metropolitana.

Les plataformes de cerca i gestió d’experi ències, cada vegada més en auge, un repte per els agencies tradicionals. Microtargeting, increment de la persona lització dels productes i serveis.

Nova segmentació dels turistes (solo-tra vellers, FIT viatgers independents, joves o millennials, classe mitjana de mercats emergents, famílies o multi-generacional, turisme sènior o inclusiu, consumidors rics)

Simplificació de processos a través de la tecnologia.

El rol dels influencers i el seu pes en la xarxa i en la presa de decisions. Redefinir l’estratègia de promoció d’una destinació turística és part de la inno vació i dels canvis que necessita tenir el sector. Parlar de turisme musical o de naturalesa, promovent el senderisme o l’albirament d’ocells.

Casos d’interès

Apartaments Can Alemany. Un esta bliment d’apartaments turístics que ha apostat per a combinar l’oferta vacaci onal i d’oci turístic amb la possibilitat de la llarga estada per a necessitats d’allotjament temporals però de major durada que un parell de setmanes. Con viuen i funcionen ambdues possibilitats.

Liviar – Startup alemanya en fase de pro totipatge. Proposen paquets amb ulleres de RV i elements sensorials per apro par experiències turístiques als clients perquè rememorin viatges i experiències o puguin fer-les des de casa si no poden desplaçar-se per impediments de salut o mobilitat. Pensat per hotels, esdeveni ments, operadors, museus....

L’illa dels tresors – de Cubus Games. Un joc-aplicació que gamifica l’experi ència de visita de l’illa de Mallorca amb les seves destinacions emblemàtiques ambientades en les llegendes de l’illa i els personatges amb un objectiu lúdic: conèixer la història i les tradicions tot recuperant els fragments del mapa en família.

Paco Solé Parellada

“Hi ha gent que tècnicament és molt bona. Al 7 portes hem contractat un cuiner per hores, ve un parell de dies a la setmana. Per què? Perquè faci el que vulgui i ens digui què faria. Així aprenem i fem que la innovació sigui certa.“

Miguel Ángel Gayubo

“El turisme en si és innovació. És un sector que va de bracet d’una reinvenció constant perquè el viatger és exigent i es mou motivat per emocions molt variables que no poden tractar-se des d’una altra perspectiva que no sigui la personalització”.

SECTOR: Art i cultura

Tendències i reptes

Treballar formes alternatives de comuni car i consumir l’art i la cultura.

Necessari equilibri entre els continguts virtual i presencial/físic, la forma de difusió, promoció i de consum. Poden ser complementaris.

Explosió de la IA en la creació d’obres i continguts que sacseja elements com l’autoria, l’exclusivitat, la creativitat i els drets d’autor.

Creixent pes de tecnologies com la intel ligència artificial, el Big Data, la digitalit zació i impressió 3D, hologrames, vídeo 360°, realitat virtual i augmentada, CRM, innovació audiovisual, ticketing, vídeo gaming, experiències immersives, il·lumi nació especialitzada, streaming, so, apps interactives i audioguies, gestió d’arxius, gestió de patrimoni o podcast, etc.

Noves eines de màrqueting que puguin millorar la visibilitat externa i facilitar una comunicació més efectiva gràcies a la participació de l’audiència.

Participació de l’audiència en el disseny i la realització dels productes i propostes.

Combinar diferents propostes i produc tes. Per exemple acompanyar les pro postes de programes educatius, tallers, catàlegs, llibres i productes de regal. Ús de llocs i sistemes alternatius (cafeteri es, restaurants, reserves en línia, platafor mes virtuals, venda digital de música....).

Noves maneres de consumir i noves maneres de pagar, paquets, promocions, per ús, subscripció, socis, taquilla inversa, bizum, xarxes socials, etc...

Auge dels creadors de continguts ama teurs.

Experiències immersives multi-usuaris en museus i institucions culturals així com en esdeveniments i espectacles.

Espais de patrimoni cultural i natural que atenguin el públic amb continguts ba sats en les necessitats, interessos, temps disponible i idioma de l’usuari.

Guies, audioguies i continguts perso nalitzats i multimèdia que aposten per recorreguts més immersius. Material in tel·ligent capaç de generar big data amb informació estratègica sobre l’usuari, per a millorar l’experiència del visitant.

Tecnologia inclusiva perquè persones amb diversitat funcional, públic sènior o infants puguin gaudir de les experiències i el material.

Edificis interactius en el qual la història de l’entreteniment digital es fusioni amb els últims avanços en programari, maquinari, realitat virtual i noves fórmules de joc.

Utilitzar la digitalització de contingut i producte com a un instrument si respon a l’estratègia d’un projecte concret, sense improvisar

Fer créixer els festivals a través de plata formes online, però oferint experiències diferents del que s’espera d’un festival en viu.

Trobar formes de cooperació entre la creativitat artística, els processos de me diació artística i patrimonial i la innovació tecnològica.

El canvi d’hàbits en el consum de con tinguts per part de l’audiència d’internet que accedeix als productes sense restric cions ni obligacions relacionades amb imposicions horàries d’emissió o d’ubica ció, i els consumeix on vol, quant ho vol i com vol. L’espectador és amo del seu temps lliure i l’organitza a la seva conveni ència, i pot seleccionar sobre una àmplia oferta allò que vol consumir.

Casos d’interès

Identi@rt – de Connociam. Plata forma per a la gestió del copyright d’obres creatives digitals que permet crear, exposar, comercialitzar, llicenciar i distribuir les obres a través d’un nou mercat virtual, mitjançant tecnologies Blockchain i DLT (Distributed Ledger Technologies).

Microteatre - un nou concepte de format teatral. Microobres de 15 minuts sobre un mateix tema, representades per diferents artistes en espais petits per a menys de 15 espectadors per fun ció i diverses sessions al dia. D’aquesta manera l’espectador pot triar tant el temps que vol passar en el teatre, segons el nombre d’obres que vulgui veure.

WindowSight – familia Rossell, emprenedors. Plataforma que ofereix digitalització del món de l’art per accedir-hi de manera directa i senzilla. És una aplicació gratuïta per mostrar obres d’art en alta qualitat als telèfons intel·ligents i al televisor.

Lluís Bonet

“Les organitzacions culturals no sempre incorporen la creativitat dels seus professionals i de les seves audiències com a factor d’innovació. Donen per fet que són creatives ja que parteixen de recursos creatius, però poden ser molt conservadores i estàtiques. [...] Una estratègia d’innovació que no només impulsi propostes artístiques innovadores sinó també que transformin els formats i la funcionalitat, generin experiències significants i modifiquin el propi model de gestió i governança.”

Innovació suau Innovació en béns i serveis que afecta, a la percepció sensorial, l’atractiu estètic o intel·lectual, no al rendiment funcional.

SECTOR: EDUCACIÓ I FORMACIÓ

Tendències i reptes

Conceptes com Visual thinking, gamifi cació, aprenentatge cooperatiu, educació socioemocional, robòtica i pensament computacional, creació de videojocs, eines de codificació… guanyen protago nisme dins les aules.

Creixement exponencial de l’ús de la tec nologia entre infants i joves que sacseja la forma d’aprendre i adquiriri conceptes, dins i fora de les aules.

La tecnologia com una eina per a reduir la desigualtat i utilitzar l’educació com a palanca per al progrés i com a antídot contra l’exclusió social.

Avançar en l’”alfabetització digital”, tant en la seva comprensió com l’ús en in fants, joves i adults, també professorat

Accés de totes les famílies i alumnes a la connectivitat i les noves tecnologies per a eliminar l’escletxa tecnològica

Agument de la participació del professo rat en comunitats de professors perme tent compartir i aprendre noves formes d’ensenyament.

Les oportunitats que brinda l’educació a distància i l’educació híbrida: consolidar les classes en línia i facilitar la conciliació entre formació, feina i vida familiar.

Orientar l’ensenyament cap allò que interessi i on la persona pugui aportar-hi valor.

Repensar la formació professional i superior tenint en compte que moltes feines/professions seran substituïdes o totalment noves. Capacitar als joves per fer altres coses.

Incorporar tecnologies digitals per millorar el procés - aprenentatge amb noves dinàmiques, entorns i afavorint la participació.

Formacio constant i dinàmica, apostes en la necessitat de formar-se durant tota la vida pel canvi constant i ràpid de la societat.

Aprenentatge més enllà de les instituci ons educatives, a través de plataformes i aplicacions digitals per aprendre o la gamificació. Models d’aprenentatge i d’avaluació que es transformen.

Oportunitats en la transformació de l’organització i gestió educativa aixi com la relació i cooperació amb la comunitat educativa i l’entorn.

Aposta per la formació competencial, competències toves, transversals, les capacitats i no només els coneixements.

Un aprenentatge que insti a fer pregun tes, generarà major interès i adquisició dels coneixements.

Afrontar projectes innovadors des del propi equip qui millor coneix centre, alumnes, capacitats i objectius.

El paper de l’alumnat en els processos de transformació.

La generació de joves ha canviat i la seva capacitat d’atenció i motivació també. Si no hi ha una correlació entre el que estan aprenent i el que els interessa, es genera una desmotivació major de la qual tenia la generació anterior.

Reflexionar sobre què volem que apren gui un alumne, què és rellevant i per a què volem que l’aprengui.

Canviar els currículums per a fer-los menys memorístics i sí més competen cials.

Aposta de valor en qui és creatiu, qui sap resoldre problemes complexos amb ha bilitats diferents, lideratge, iniciativa... els àmbits de treball requereixen persones competents i amb capacitat d’aprendre.

Casos d’interès

Innovamat education. Ha desenvolu pat una proposta curricular per ense nyar matemàtiques més competenci als, vivencials i manipulatives a l’escola.

Nanomoocs – d’un consorci format per personal investigador. Plataforma d’aprenentatge en línia en un format breu, centrat en unes competències específiques, que utilitza les últimes tecnologies pel propi procés d’aprenen tatge però també per analitzar (amb vi sió per coputador) expressions i actitud dels alumnes per fer un seguiment del seu aprenentatge.

UkeVega – Escola Virgen de la Vega (Zamora). Un sistema d’aprenentat ge actiu dels continguts de música a través de l’ukelele on s’usen elements del joc i les TIC.

Jordi Musons

Avui el que ha canviat és que ja no centrem l’aprenentatge en la mirada del docent i sí en què l’alumne tingui el màxim de recursos i de motivació perquè sigui ell el que triï què vol fer i com el vol fer. Sense una formació on l’alumne aprengui a pensar i a actuar, tindrem una societat acrítica molt influenciable i manipulable. I, justament, necessitem alumnes que aprenguin a pensar per si mateixos.

Definició de l’OCDE

La innovació educativa es produeix quan els centres introdueixen productes i serveis nous o millorats com a plans d’estudi, recursos educatius, noves pedagogies, diferents maneres de treballar amb els alumnes, noves formes de comunicació amb els estudiants i les seves famílies...

SECTOR: COMERÇ I RETAIL

Tendències i reptes

La revolució digital ha canviat el comporta ment, els hàbits i les demandes dels con sumidors, que cada dia tenen expectatives més elevades: experiència de compra sen zilla, ràpida, innovadora i personalitzada. Centrar-se en el client per identificar reptes i necessitats a resoldre. Posar-lo al capdavant i trobar noves maneres de connectar-hi.

Buscar maneres de satisfer noves neces sitats o necessitats de sempre d’una for ma nova per a nous productes o serveis. Davant l’auge de la compra en línia hem de trobar formes úniques d’atreure clients de tornada a les botigues físiques. Millorar el disseny o les característiques dels productes/serveis o el seu packaging. Brindar un nou servei que vagi més enllà del producte.

Idear formes noves i diferenciades d’in teractuar amb el client i agregar valor a través de tots els punts de contacte. Es tracta d’innovar tant per a atreure clients com per a fidelitzar-los, perso nalitzar l’experiència de compra. Les necessitats de cada comprador varien, de manera que les botigues han d’ajudar al comprador i oferir-li una experiència personalitzada.

Comunicar el valor de marca de manera diferent o destacar nous valors per dife renciar-se.

Redefinir o incorporar nous processos de gestió, configurant els nostres recursos per a fer el treball o atendre el client d’una forma més eficient.. Introduir en la gestió del negoci mètodes de màr queting a través del disseny del punt de venda, la col·locació del producte, l’emba latge, la fixació de preus, la promoció, etc. Les noves formes de pagament i comerç a través del mòbil.

Les xarxes socials no són només per a per a recomanar productes i pels detallistes per a recollir opinions i compartir infor mació ràpidament, sinó també com un canal de compra.

Potencial creixent de connectar objectes quotidians a Internet

Repartiment amb vehicles autònoms o drons, (tenen un enorme potencial per a fer lliuraments més ràpids i barats).

La Impressió 3D ofereix l’oportunitat de produir productes personalitzats.

La proximitat, els productes i marques locals com un valor afegit.

Establir una presència omnicanal és necessària per a tancar la bretxa entre el físic i el digital. L’experiència de compra ha de ser integrada en tots els canals, per a satisfer al client en els diferents punts de contacte.

Moltes solucions existents que es poden incorporar: - aplicacions que mostren la ubicació exacta dels productes, - emprovadors virtuals, - dissenyar peces personalitzades des de zero - miralls màgics - maniquins que interactuen amb els clients, - sensors per a rastrejar el comportament del consumidor a la botiga, - etiquetes intel·ligents,

Auge dels assistents personals i les cer ques per veu.

Els influencers i l’ Influence Màrqueting és una de les grans tendències pel co merç minorista.

Els compradors no diferencien entre compra en línia i offline, usen múltiples plataformes per a les seves compres.

Casos d’interès

Amazon prime Air. sistema de pa queteria immediata intel·ligent per a productes amb un pes i unes dimensi ons limitades que es poden entregar al client en terminis de 30 minuts, a través d’un dron orientat amb geolocalització.

Personal shopper. Figura que a nivell autònom o vinculat a una botiga ajuda, assessora, escull o acompanya la com pra en funció de les necessitats, gustos i característiques del client. S’ha auto matitzat en plataformes com Lookiero o s’ha incorporat com un servei en botigues físiques.

Popup stores – El REC.0. Iniciativa que proposa un model de botigues outlet efímeres, una nova manera de comprar en un format informal, com un festival de moda, cultura i menjar de carrer que a més dona vida per uns dies a espais industrials de la ciutat d’Igua lada posant-los en valor i donant-los a conèixer.

Pep Valls

“És fonamental la innovació en la comercialització, i ens obliga a pensar els imputs que rebem que ens han de permetre adaptar empresa o productes als nous requeriments del mercat. Conèixer bé els mercats i dins d’aquests el que fa referència a la sociologia i el comportament evolutiu de les persones, és una bona base per definir estratègies d’innovació..”

SECTOR: QUÍMIC

Tendències i reptes

La transversalitat de la química fa que les empreses del sector hagin d’estar a l’aguait dels canvis i les exigències dels diferents sectors pels quals treballa. Necessària aposta interna per la trans formació digital de processos, fàbriques i documentació.

Orientar la recerca, la innovació i la seva aplicació a tots els grans reptes de la humanitat, energia, salut, alimentació, economia circular, protecció de recursos com l’aigua, transport etc.

Gran pes de la transferència de coneixe ment dels centres de recerca cap a les empreses.

La sostenibilitat i la circularitat: des del reciclatge, els biomaterials o el diòxid de carboni, fins a la fotosíntesi artificial; la descarbonització, la fotocatálisis, la captura-emmagatzematge-us del diòxid de carboni, l’hidrogen o els fuels sintètics; els nous materials i les matèries primeres crítiques; les superfícies funcionals i la disrupció digital.

Apostar de forma valenta sense perdre de vista la seguretat, la salut i la protecció del medi ambient.

Afrontar l’estès desconeixement d’aques ta disciplina que està en l’essència de la vida i la matèria i que és clau per a la ma joria de solucions als nostres problemes.

Aposta col·lectiva (pública i privada) per les vocacions científico-tècniques. Fer visible les seves increïbles aplicacions, usos i utilitats i de com és present en tot el que ens envolta.

El reciclatge químic: conjunt de pro cessos i tecnologies que permet des compondre els residus plàstics (i altres materials) en els seus components bàsics i transformar-los en valuoses matèries primeres secundàries per a produir nous

productes químics i plàstics afavorint així la circularitat dels recursos. Necessita un marc regulador ferm.

Aposta per l’energia sostenible: hidrogen verd, emmagatzematge energètic, ener gies renovables,...

Accés global a l’aigua potable: potabilitza ció i canalització, tecnologies de dessali nització, reutilització...

Reptes en l’alimentació a través de l’agroquímica: smart farms, conservació intel·ligent, aliments enriquits,...

Utilització eficient dels recursos: reciclat ge químic, el futur del plàstic, matèries primeres renovables,...

Aposta per la medicina i la salut: medici na intel·ligent i personalitzada, materials biocompatibles que prevenen malalties, òrgans en impressores 3D...

Oportunitat creixent en el transport: ma terials i combustibles avançats, biomate rials i reciclatge, transport aeri solar...

Casos d’interès

Projecte FOAM2FOAM – de Titan Recycling Solution i altres. Aplica ció del reciclatge químic a residus de poliuretà per a obtenir noves matèri es primeres. A través d’un procés de despolimerització química (mitjançant glicólisis catalítica) s’ha aconseguit obtenir poliols verds, una nova matèria primera que es podrà utilitzar en la producció de nous poliuretans.

ENTOMOPLAST - de la Universitat de València. Microbiomes d’insectes com a eina per a la valorització de residus plàstics d’envasos multicapa. Ús d’insectes per a la degradació de plàstic i l’obtenció de materials reciclats d’origen biològic d’alt valor afegit, el que permetrà augmentar els taxes de reciclatge dels envasos multimaterials d’una forma rendible.

Materials fruit de la innovació química. Entre molts altres destacar els ma terials que absorbeixen contaminants atmosfèrics, els panells solars orgànics, un nou polímer fotorresistent per a la pròxima generació de microprocessa dors, un polisilici d’alta eficiència per a cèl·lules fotovoltaiques, materials aïllants per a cases autogeneradores d’energia o materials pel tractament d’aigües.

Cristina Gonzalez

“La innovació, la recerca i el desenvolupament [en química] tenen davant el gran desafiament de continuar donant solucions a molts dels grans reptes de la nostra societat actual i futura com és la creixent demanda energètica, l’accés a l’aigua potable, les infraestructures, les xarxes sanitàries o el transport”.

Rosa Nomen

“Perquè un “invent” o desenvolupament científic arribi a la humanitat fa falta molta enginyeria química. Sense l’enginyeria, la ciència continuaria sent una curiositat, i només uns pocs es beneficiarien dels seus avanços”.

SECTOR: PAPER I PACKAGING

Tendències i reptes

La dificultat d’innovació en l’àmbit de la matèria primera del paper, la celulosa i el paper recuperat.

Els impropis en el paper recuperat per reciclar i la seva gestió pre-recuperació. Noves matèries primeres en la fabrica ció de paper, cartró i celulosa, materials orgànics i noves fibres combinables amb noves oportunitats i prestacions (fangs, restes vegetals, subproductes i residus...) Integrar, en la fabricació de maquinària per packaging i paper, nous materials, nous formats i produccions a mida, més petites i personalitzables.

L’auge del paper/cartró com a alternati ves d’envasament als plàstics requereix modificacions dels equips existents i crear equips especialitzats nous.

El camí cap als monomaterials per faci litar la reciclabilitat i la recuperació dels materials. La multicapa, per exemple, dura més però és més difícil de reciclar. Canvis en els consumidors cada vegada més conscienciats en la sostenibilitat i la reciclabilitat dels productes i materials.

Creixent protagonisme de determinats tipus de consumidors, com el segment infantil (per temes de seguretat), els sèniors, o els singles (menjar preparat, productes monodosi etc.).

Pes creixent de nous canals (plataformes de venda en línia) i les conseqüents necessi tats de nous sistemes logístics, els retailers tradicionals vers l’omnicanalitat i l’online.

Donar valor afegit a l’embalatge o utilitzar-lo com a eina comunicativa o de màrqueting.

Repte de la reducció del volum de packaging generat, així com redisseny dels productes i envasos de les marques de distribució.

Desenvolupament i ús de maquinària i sistemes per fabricar en sèries curtes, i

personalitzar els envasos. Sistemes d’envasat i embalatges especí fics pel comerç en línia.

Adaptació del packaging a les expecta tives del client, en temes d’imatge, de quantitat de packaging i de material. Desenvolupament de nous materials més sostenibles i de materials a partir de residus postconsum.

Aposta per la informació end-to-end de la cadena de subministrament

La impressió 3D com una possibilitat per fabricació de peces i/o d’envasos.

Sistemes de fabricació d’etiquetes intel·ligents a través de les tecnologies de radiofreqüència (RFID) permetent monitoratge i control logístic d’actius cap a l’smart-packaging.

Nous sistemes de traçabilitat per guanyar eficiència operativa i reputació de marca.

El nou marc legislatiu en matèria de resi dus d’envasos, la legislació de plàstics i en la responsabilitat del productor d’envasos industrials i comercials (RAP).

Creixement del comerç electrònic i l’im pacte en els embalatges de cartró.

Augmentar la reciclabilitat dels materials i apostar per la reintroducció dels materials reciclats (especialment estratègic el PET).

L’oportunitat i el debat dels bioplàstics (compostables i biodegradables).

El reciclatge químic per reconvertir residus plàstics en nova matèria prima de qualitat.

Augment de la demanda dels envasos de llauna i de l’alumini.

La sensorització i el packaging actiu i in tel·ligent per augmentar la vida útil dels productes, monitoritzar l’estat (frescor), mostrar informació sobre qualitat i millo rar la seguretat.

Casos d’interès

COMPOFILT – de Terranova Papers. Paper compostable per a cafè i te, amb un procés de desintegració natu ral que es produeix en 10 setmanes. Compta amb la certificació de quatre estrelles OK Biobased, que indica el ma jor percentatge de matèries primeres renovables.

Embalatge per llunes de cotxe – de Font Packaging group. Un embalatge per al transport de llunes per a vehicles, una solució per al sector de l’automoció que permet substituir els interiors de poliestirè expandit o escumes per cartó reciclable 100%. L’interior, encunyat ínte grament en cartó, és de fàcil muntatge i suporta diferents mesures de llunes. Un embalatge sostenible que permet estal viar costos i espai de magatzem.

Algunes solucions innovadores en packaging. Packaging comestible, soluble a l’aigua per a que es descom pongui al mar, antibacterià que pugui protegir i actuar contra els bacteris, autorefredable o autoescalfable de manera autònoma, multisensorial (amb aromes, sons...) etc.

Xavier Pascual

“El packaging és un gran dinamitzador de la innovació de moltes indústries no només a nivell de millora del producte, de conservació, d’experiència d’ús per al consumidor, sinó també de processos i operacions de fabricació, intralogística, manipulació, emmagatzematge, distribució o venda.”

SECTOR: SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

Tendències i reptes

Recerca de noves possibilitats en residus i nous materials i productes sostenibles i multifuncionals.

Millora en la identificació, classificació, selecció i separació de materials i residus. Creixent exigència i restriccions de les normatives i lleis internacionals i nacio nals.

Grans possibilitats per el desenvolupa ment de projectes d’energia solar, eòlica i de biomassa.

Diversificació dels models de negoci en base als residus, la seva gestió i la soste nibilitat.

Les noves tecnologies i la indústria 4.0 com una palanca d’oportunitats pel sector.

La segregació de residus i la seva millor gestió.

Oportunitats de finançament i suport per l’augment de la conscienciació ciutada na, empresarial i política i per la influència creixent dels ODS i l’agenda 2030.

Oportunitats en sectors més condicio nats per l’evolució de l’entorn i la limitació de recursos naturals i minerals, la descar bonització, el creixement i envelliment de la població, el canvi climàtic... Sectors com l’alimentació, els sistemes industrials, la mobilitat (sostenible), la salut, el disseny, la química, l’energia i els recursos. Mètodes de control biològics i biotecno lògics.

Eines avançades de planificació, inventari i gestió sostenible del territori. Valorització dels serveis ambientals, socials i econòmics dels ecosistemes i de la biodiversitat.

Serveis d’assessorament en eficiència en l’ús de recursos: implantació de siste mes de gestió ambiental, certificacions, ecoetiquetes. Processos productius que minimitzin l’ús dels recursos o noves metodologies i disseny.

Gestió intel·ligent dels recursos i materials i tecnologies aplicades a la valorització dels residus.

Tecnologies i infraestructures per garan tir l’adaptació al canvi climàtic.

Programes de capacitació per a noves professions i exigències.

Tecnologies d’eficiència i reutilització en l’ús de recursos i l’aigua, i aprofitament de recursos alternatius (també hídrics).

Nous models de negoci o sistemes productius circulars per incrementar l’efi ciència en l’ús dels recursos, fomentar la vida útil o un menor consum de recursos. Increment de la valorització material o energètica dels residus.

Casos d’interès

Autosort (AEI) - de FITEX. Un pro jecte per desenvolupar un sistema de classificació automàtic de residus tèxtils pre i post consum per aconse guir una valorització màxima i afavorir l’economia circular mitjançant la generació de nous fils reciclats.

Reciclatge de pales eòliques fora d’ús - projecte de CGM. Iniciativa que recupera les pales dels molins de vent que estan fora d’ús (ja sigui per cre ma o per desgast) que el que permet és poder reaprofitar-ne la fibra de vidre i donar-li un nou ús.

Moda reciclada – de Ecoalf. Nou model de negoci en base a l’apro fitament de residus. A través de les ampolles de plàstic, el cotó reciclat, pneumàtics, xarxes de pesca o els pò sits de cafè, recollits del mar o un altre lloc, l’empresa crea teixits sostenibles en gran diversitat de productes.

Edwin Bernal

“El futur és incert en certa manera, però si el que fem compta amb una mirada construïda des de diversos punts de vista, estem assegurant una taxa d’èxit major que si simplement seguim els nostres impulsos individuals”

Álvaro Carrillo de Albornoz

“La innovació tecnològica aplicada a l’eficiència energètica és la que farà que el repte de la descarbonització acabi sent factible”

SECTOR: DESPATXOS I SERVEIS PROFESSIONALS

Tendències i reptes

Sector molt tradicional i força atomitzat  Alguns clients no tan tradicionals i els més joves, s’han transformat, són molt més digitals i volen serveis immediats i online, disponibles a qualsevol hora del dia.

Eines que permetin millorar la interacció amb el client més enllà del mail i el telè fon: una oficina virtual.

Oportunitat per automatitzar o digita litzar tasques diàries i processos interns convencionals per guanyar temps i agilitat.

Arribada dels despatxos digitals “low cost” obliguen a transformar-se i a oferir un valor afegit diferencial.

Tenir una oficina física pot suposar un valor afegit però la presència digital és imprescindible: oferir els serveis, incloure la contractació, el control, el pagament o el seguiment de tràmits i informacions.

Possibilitat d’oferir contingut i assessora ment online.

Les xarxes socials, la publicitat, el marque ting i la reputació online entren en joc, ser fàcils de trobar a internet i disposar de posicionament SEO.

Aposta per eines de gestió documental per reduir (eliminar) el paper i optimitzar el temps, i un sistema d’arxiu que perme ti un accés fàcil i sense condicions dels professionals del despatx.

Certificació i acreditació de la veracitat de correus electrònics, pàgines web, publica ció a les xarxes, etc.

L’extensió de la  firma electrònica o el certificat digital i la creixent seguretat que proporciona el blockchain.

Els blogs o fòrums com a espais on els professionals del negoci poden expo sar criteris professionals i posicionar el despatx.

Preocupar-se del què opinen els clients i avançar-se a les seves necessitats amb nous productes o serveis.

Casos d’interès

Digitalització en l’entorn rural –Querol Assessors. Una assessoria de l’entorn rural que s’ha transformat a través de la digitalització per poder donar servei a autònoms i pimes de zones disseminades especial ment de “l’Espanya buidada” de les comarques dels Ports i Maestraz go. També han creat un centre de Coworking com un servei de valor afegit.

Xavier Pascual

“La transformació digital no es limita a la implementació d’eines tecnològiques, sinó a un procés que implica redefinir l’estratègia, la manera de treballar i els processos i hàbits de les assessories. La relació amb el client tal com la coneixem ara canviarà per un sistema en el qual la capacitat analítica i el maneig de dades marcarà l’avantatge competitiu de cada despatx. I això és un punt de no retorn en el qual totes les assessories hauran d’experimentar la seva pròpia revolució 4.0 o es quedaran fora del mercat..”

SECTOR: TECNOLÒGIC I TIC

Tendències i reptes

Les empreses tecnològiques s’han con vertit en el principal motor d’innovació del país, impulsant el progrés de molts altres sectors i ajudant al creixement de l’ocupació i l’economia general.

Aprendre a ser mal·leables i capaces d’adaptar-se a les condicions canviants, buscant noves i millors característiques en els seus productes i serveis per a man tenir-se rellevants.

La creació de nous productes requereix atenció a les noves tendències i tecno logies, també fora de la pròpia exper tesa, així com als nous enfocaments de desenvolupament de programari per incorporar-ho o desenvolupar-ho.  La ne cessària deslocalització o democratització territorial dels ecosistemes tecno-em presarials.

Desenvolupar com arribar millor a les empreses clients, fer comprensibles les propostes i nous desenvolupaments, i a poder ser, estar per davant de les necessi tats dels clients, anticipar-se. La comuni cació i pedagogia per democratitzar la tecnologia.

Aconseguir una transferència tecnològica més propera i aterrada.

La informació sobre l’empresa i els pro ductes i solucions que ofereix, necessària aposta en comunicació i màrqueting.

Omnicanalitat, missatges i presència, també a les xarxes socials.

Sistemes, estratègies per fidelitzar clients, seguiment.

Obrir-se a nous sectors en base als co neixements i capacitats, segmentació de nous clients potencials i apostes de valor.

L’ordenament jurídic va per darrere de la realitzat tecnològica canviant, cal que pu gui regular aquells aspectes que encara s’estan desenvolupant.

Disrupcions de les cadenes de subminis trament  i acostament de la producció a la demanda.

Com resoldre la manca de talent.

La ciberseguretat i les ciberamena ces com a reptes per millorar sistemes i processos.

La sostenibilitat i la descarbonització com una exigència i un paraigües de possibles solucions, zero emissions, zero residus i zero accidents però també materials avançats.

L’automatització intel·ligent i les seves aplicacions en robòtica de processos i control remot, reconeixement òptic i intel·ligent de caràcters, gestió de proces sos de negoci, realitat estesa (RE) o els bessons digitals.

Irrompen amb força les tecnologies biolò giques com la neurotecnologia, la desco dificació genètica a partir d’intel·ligència artificial, biosensors o els lab-on-a-chip.

A banda de la personalització i l’exclusi vitat pel client que s’exigeix en la majoria de sectors, en aquest ram el disseny cen trat en la persona té una nova dimensió pel desenvolupament social i tecnològic al factor humà, elements com la compu tació cognitiva o els robots col·laboratius.

Casos d’interès

Interfícies per a aire condicionat –Intesis Software. Gestió intel·ligent. Líders en domòtica en el desenvolu pament de passarel·les i interfícies per a gran diversitat de marques i mo dels d’aire condicionat per tal de inte grar el sistema de climatització.

Prototip amb RA per guiar la fa bricació - de TAI Smart Factory. A través d’ulleres de realitat augmenta da s’empra la RA per gestionar la guia de fabricació o les tasques de control de qualitat de manera que interacci ona amb el sistema MEA (Manufac turing Execution System). Pot assistir a un operari informant-lo dels passos a seguir.

David Dimas

“És vital per a les empreses identificar les noves eines tecnològiques que apareixen i que modifiquen el paradigma. Hem de ser capaços d’aplicar-les a tota la cadena de valor del sector, des del disseny, fins al prototipatge, la comercialització i en l’àmbit industrial per poder competir amb empreses d’altres països”

Karina Gibert

“Molts models d’intel·ligència artificial requereixen supercomputació. Aquí tenim un repte importantíssim: pensar si tota aquesta computació és necessària i aporta valor, o si només consumeix energia”

ADMINISTRACIÓ

Tendències i reptes

La innovació en l’administració pública és innovació social, un procés de generació i implementació de noves idees per crear valor per la societat mitjançant serveis i processos nous o millorats.

Impulsar marcs normatius i reguladors per promoure la innovació social i nous models de serveis que generin valor social.

Orientació al client (ciutadà/pacient/ usuari) segons les exigències i necessitats del moment amb les infraestructures tècniques i tecnològiques a l’alçada.

Destinar part del pressupost intern per a innovació i destinar-hi recursos, personal, temps.

Tenir una mirada cap a fora, què es fa i què hi ha, avaluar similituds i apostar. Les tendències i necessitats són similars.

Identificar o generar KPIs (indicadors de rendiment) per avaluar i transformar serveis actuals.

La captació de talent i la reorientació de professionals, amb la interacció joves-sè niors com una palanca de transformació interna.

Trencar amb els estereotips del perfil dels treballadors de l’administració: hi ha gent molt disposada a fer canvis i a millorar, identificar-los i posar-los en valor.

Comptar amb innovadors i experts externs com una possibilitat de transformació.

Compartir actius i instal·lacions locals amb grups de la comunitat que poden assumir-ne la gestió.

Promoure la participació de la ciutadania en la innovació social.

Canviar cap a estructures organitzatives i processos més horitzontals i transversals, on els líders actuïn com a facilitadors, impulsors i promotors de creació de valor.

PÚBLICA

Casos d’interès

Producció de serveis públics més efici ents, de més qualitat i amb més presta cions.

Millorar l’eficàcia i l’eficiència interna. Orientar les accions i propostes als grans reptes que tenim com a societat (atur, canvi climàtic, envelliment de la pobla ció...).

Creix el protagonisme dels espais d’experi mentació i innovació col·laborativa com ara laboratoris ciutadans, els espais de fabricació digital o els centres de cotreball, que esdevenen un lloc de trobada de les administracions, les empreses, els agents de recerca i innovació i la societat civil.

Monitorar i millorar la implementació de projectes innovadors.

Promoure i facilitar la cooperació entre empreses i centres d’investigació i uni versitats.

Avançar cap a la finestreta única real i per la reducció i simplificació dels tràmits burocràtics en general, i també en el registre d’invencions i investigacions. Vetllar per disposar/oferir un sòl empresa rial degudament equipat.

Capacitació tecnològica i de serveis de comunicació i connectivitat (del territori) per acompanyar la innovació (5G, cober tura mòbil, fibra òptica...).

Dotar de continuïtat i utilitat els espais participatius i d’innovació oberta impul sats per l’administració on col·laboren ciutadans i entitats.

Fomentar les associacions públiques-pri vades i cooperatives per a emprendre projectes d’interès comú.

Els serveis electrònics i portals web han de permetre resoldre problemes interns d’eficiència i eficàcia i millorar la relació amb altres actors de l’entorn.

Coboi Lab – Sant Boi del Llobregat. Punt de trobada i d’interacció per a què els diferents agents socioeconòmics públics i privats del territori (administra ció, empresa, universitat i ciutadania) explorin modalitats de col·laboració per a donar resposta a reptes socials, ideant i prototipant solucions innovadores replicables i transferibles. Un laboratori d’innovació i experimentació pública i oberta de Sant Boi i el seu territori. Organització cel·lular - del Consell Comarcal del Berguedà. Arran d’una reflexió interna i un procés de transfor mació, l’estructura del Consell Comarcal del Berguedà ha deixat de ser vertical per ser cel·lular i estar interconnectada. S’organitza en diferents àrees o illes que col·laboren i treballen pels dife rents projectes de forma interseccional. Han consensuat una metodologia àgil basada en la teoria del canvi, han iden tificat uns KPIs per avaluar els serveis i millorar-los i compten, entre altres, amb espais i metodologia per explorar models i solucions externs que puguin adaptar-se al territori.

Marta Subirana

“El sector públic ha de ser, des del meu punt de vista, sempre el més exigent. La crítica, les queixes, han de ser un motor de canvi i millora per revisar objectivament allò que no funciona o es pot millorar, i millorar sine die la qualitat del servei.”

Empreses innovadores

Nous productes, nous procesos, nous mercats, millores de propostes existents, transformacions

Catalunya i el món.

Intarex, un dels actors per innovar millorar la valorització de la pell

Una de les activitats crucials per tenir un bon resultat del cuir és una bona classificació de la pell, que permet detectar possibles desperfectes, cicatrius, etc, que puguin haver-hi. Davant aquest gran repte que té el sector dels curtits, des d’Intarex han desenvolupat conjuntament amb Leather Cluster Barcelona, Picvisa i Curtidos Badia un projecte innovador de visió artificial que

permet objectivar el classificat de pells. Un mètode, que per tant, permetrà que el classificador de l’adoberia pugui qualificar més bé la pell i evitar en el possible, classificar a la baixa. El projecte disposa d’un equipament MVP per obtenir imatges del Wet-Blue amb defectes i poder-les etiquetar en magatzem. El visor permetrà identificarho perquè al final de l’etapa, s’intenti

predir el tipus de defecte. Posteriorment, es realitzarà un prototip industrial damunt la cinta transportadora, un sistema intel·ligent per comandar l’apilat del classificat automàtic al llarg del tren. Des d’Intarex han desenvolupat la part de Big Data. Intarex és una empresa igualadina nascuda el 1994 amb l’objectiu d’oferir solucions tecnològiques aplicades a les empreses.

Waterologies:

una de les 10 startups amb més projecció

en el sector de l’aigua del món

L’aigua és el bé més preuat que tenim al nostre planeta. Per desgràcia milions de persones no disposen d’aigua potable. A més, l’actual crisi climàtica fa entreveure que la quantitat d’aigua dolça també va en detriment. Al 2013 naixia a Igualada una empresa que vol posar-hi remei i contribuir a tenir un món millor: Waterologies. De fet, l’empresa està considerada com una de les 10 startups amb més projecció en el sector de l’aigua del món, i a més, és l’única europea.

Es dedica al desenvolupar tecnologies, sistemes i aparells que permeten desinfectar, depurar i potabilitzar l’aigua per a països que no tenen tantes oportunitats com nosaltres o per a emergències, llocs remots i catàstrofes naturals on no hi hagi accés a aigua potable. Des de la seva creació, l’empresa ha liderat diverses investigacions i projectes, i també, ha assistit a diversos esdeveniments internacionals de prestigi. Després de

Piera Ecoceràmica: transferència de coneixement per a revolucionar l’arquitectura ceràmica

A través de la tesi doctoral de l’arquitecte i director de la Càtedra Ceràmica Barcelona a la UIC, el dr. Vicente Sarrablo, i desenvolupada per dues empreses referents de la indústria de la construcció a l’Estat com Piera Ecoceràmica i Cerámica Malpesa, s’ha creat un nou sistema de construcció anomenada Flexbrick, impulsat ara fa una dècada.  Es tracta d’un nou teixit ceràmic que es va crear seguint el concepte de

l’arquitectura tèxtil, i s’ha desenvolupat en un material flexible i adaptable combinant dos components de llarga duració: l’acer inoxidable i la ceràmica.

Es tracta d’un sistema que ha canviat el paradigma de la instal·lació de les façanes i revestiments a nivell mundial, una malla metàl·lica que permet inserir peces ceràmiques, fusta, vidre, bambú, alabastre...  La seva fàcil i ràpida instal·lació, al tractar-se d’un procés industrialitzat i de construcció en

la creació i patent del Pure Water Box, un equip de potabilització d’aigua que ha passat de 25 kg a 600 g, una de les seves darreres innovacions és la Pure Water Phone Box, un equip que també aconsegueix aigua lliure del 99,9% dels bacteris i el 100% de la terbolesa a través d’un dispositiu que es connecta a un powerbank, però també pot connectarse a un smartphone en cas d’emergència humanitària o catàstrofe natural.

sec; però també la seva adaptabilitat i resistència fan que cada cop, més arquitectes apostin pel sistema constructiu Flexbrick en els seus projectes, integrant-los en construccions d’arreu del món. Contínuament, investiguen per fer encara més desenvolupaments d’aquest sistema revolucionari.

grans, transformacions petites, nous models de negoci, concentració de mercat, resolució de problemes, creació de solucions... La innovació té moltes cares, moltes mides, molts sectors i moltes diferències, però comparteixen que cada cas és únic i provoca un canvi de valor important per l’empresa que el lidera. Segueix alguns casos innovadors interessants de l’Anoia,

PICVISA, protagonista del reciclatge automàtic del tèxtil al món

Picvisa és una empresa innovadora de base tecnològica, situada a Calaf, que ofereix solucions basades en robòtica, intel·ligència i visió artificial orientades al mercat nacional i internacional, especialment en el món del reciclatge. En els últims 3 anys han treballat en una nova tecnologia que permetrà la classificació del tèxtil per a la recollida selectiva. Així, a través del separador òptic Ecosort Textil han vist nou gap en el sector del tèxtil i han pogut innovar a través d’aquest producte que ja es comercialitza. Aquesta eina permet

la classificació i separació automàtica de tèxtils tant per composició, color i/o forma mitjançant intel·ligència i visió artificial; una feina, que fins ara, no es podia fer tot de forma manual i la seva robotització la fa imprescindible. Picvisa té aquesta tecnologia implantada des de fa 2 anys a La Corunya, en una planta que està actualment evitant que cada any, 2.200 tones de tèxtil acabin a l’abocador i puguin ser reciclades.

Ecosort Textil està pensada per a treballar sobre cintes de 1000mm i es

Graphic Packaging, actor principal del plastic replacement per al sector beverage

Graphic Packaging té un dels seus principals actius d’Europa al polígon del Pla de les Gavarreres d’Òdena. És la responsable de gran part del packaging que podem trobar al supermercat. Elaboren els envasos de marques com Kellogg’s i altres marques de prestigi; o bé, del sector beverage com el packaging de les cerveses Mahou, Estrella Damm, Estrella Galicia, Heineken, San Miguel, entre altres marques.

El gran repte actual de la companyia és ser un dels actors principals del plastic replacement. Davant aquest

nou paradigma, l’empresa ha desenvolupat diversos productes fent una forta aposta per la substitució de les anelles de plàstic amb un producte patentat com a KeelClip™, un suport de cartró que no només substitueix les anelles de plàstic, les tapes i l’embolcall retràctil, sinó que ofereix avantatges de comercialització que altres envasos de begudes similars no poden. És una de les seves darreres innovacions en envasos de cartró reciclable, tot i que també, han desenvolupat packaging com el round corner per donar una imatge més premium al producte, i

pot combinar tant a través d’un sistema de bufat lateral com un braç robòtic com ECOPICK per a separar les diverses categories tèxtils. A més, Picvisa ha estat una de les 7 empreses seleccionades per l’Asia Innovation Programme 2022 de Fashion For Good, una fundació que treballa amb grans protagonistes de la indústria de la moda per trobar solucions innovadores que siguin millors per a les persones i el planeta.

també l’oportunitat de la substitució de l’embolcall de les ampolles PET amb packaging de cartró.

A més, aquest gran canvi també ve acompanyat de grans inversions de la companyia en maquinària que està a l’alçada i a l’avantguarda dels mercats més exigents i de les noves tecnologies, ja que ells mateixos també desenvolupen la maquinària, que o bé està present a la mateixa planta d’Òdena, o la instal·len a la planta dels seus clients.

Cargols

Cal Jep: líders en projectes innovadors en l’àmbit europeu per a la sanitat dels cargols

Cargols Cal Jep és una empresa del sector de l’helicicultura, situada a Castellfollit del Boix. Treballen la cria en captivitat i producció d’ous de cargols i en cargols terrestres comestibles per a la seva comercialització. Han liderat diversos projectes innovadors a nivell europeu. Per exemple, han realitzat un projecte pilot innovador per part dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles. Es tracta de la implementació d’un nou producte natural per evitar l’acariosi

del cargol de criança. L’objectiu final és aconseguir un nou producte natural que, afegit al pinso que s’utilitza com a aliment principal a les granges de cargols, s’eviti o es redueixi al màxim l’acariosi. També han executat un pinso gràcies a la col·laboració de la facultat de Veterinària de la UAB i amb fàbriques de pinso per tal d’elaborar un aliment que desparasita els cargols.

A més, la seva granja també ha desenvolupat un sistema totalment innovador gràcies a una aplicació

que connecta de amb les previsions meteorològiques i que gràcies a aquesta digitalització, es pot decidir com i quan regar i optimitzar el procés; ja que les sales de maternitat dels cargols necessiten una temperatura molt precisa, i si plou massa, pot ser perjudicial per la sanitat dels cargols.

Meritem, una empresa que va democratitzar la paella.

Ara, les tapes

L’any 1992, en plens Jocs Olímpics, Barcelona s’obria encara més al món i al turisme. Naixia Meritem S.L. (Paellador Group), donant resposta a la gran demanda del sector de l’hostaleria i restauració: poder servir paella per més petita que fos la cuina. Una aposta que no només va creuar fronteres i els va convertir en líders, sinó que va representar una forta ajuda pel canal distribució.

Ara han passat de “democratitzar la

paella” a “democratitzar l’univers de tapes”; oferint una solució al canal davant la gran demanda, i que permet que el seu producte no pateixi tant l’estacionalització com passa amb els arrossos. També, però al canal retail, han desenvolupat una línia d’arrossos microondables i una nova línia, per al canal Horeca, de pasta italiana amb diverses salses, amb la mateixa idea que les famoses paelles, molt fàcil de preparar.

L’empresa disposa d’equip propi de qualitat i I+D per fer-hi front, també davant les noves tendències d’alimentació (productes vegans, per exemple) i també tenint en compte el xoc cultural (cada país, cada cultura, té el seu propi sabor i això també fa replantejar l’I+D). La innovació també ha vingut acompanyada per una gran inversió de millores contínues de processos, maquinària, etc., per ser encara més competitius.

Arcas Ollé: prop de 180 anys custodiant objectes de valor i secrets amb innovació

Arcas Ollé és una empresa familiar que va néixer el 1845 a Vallbona d’Anoia donant servei de serralleria, tot i que a partir dels anys 30 va passar a convertirse en l’empresa pionera al mercat espanyol de seguretat física (caixes fortes, armers...). Tots els seus productes estan caracteritzats per ser innovadors i reconeguts arreu del món, també gràcies a l’obtenció dels certificats europeus de seguretat.  Passant ja per la cinquena generació

familiar, des de fa 8 anys han tornat a fer tot el procés productiu, amb unes noves instal·lacions i un equip d’I+D que sempre impulsa nous productes i projectes. Se n’encarreguen de totes les parts del procés: dissenyen, fabriquen, comercialitzen i donen servei de postvenda.

L’aposta per la Indústria 4.0 fa que tinguin control del seu procés productiu, sempre amb la tecnologia més avançada que també els hi permet

la màxima customització del producte. A més, fa que siguin molt àgils per tenir el procés automatitzat i robotitzat, controlar els stocks i gestionar-los.

Gairebé el 80% dels seus productes tenen peces comunes, això fa que tinguin una gran capacitat de gestió i rapidesa de prop de gairebé 600 productes. Van ser els primers a fabricar caixes fortes connectades al telèfon via Bluetooth.

TS Innovació es crea des de Tallers Soteras SL (Capellades), empresa que projecta i fabrica maquinària per a la indústria paperera des de fa més de 150 anys. L’expertesa i trajectòria de Tallers Soteras, SL han ajudat a crear i consolidar un espai d’investigació: TS Innovació, orientat a l’estudi, disseny i validació de packaging sostenible.

TS Innovació ha projectat i construït una planta pilot de fabricació de cel·lulosa modelada per fer proves, testejar i investigar processos, materials,

resistències, etc., en funció dels productes finals desitjats. Amb aquesta finalitat han creat una tecnologia de motlles 3D que permet desenvolupar packaging amb figures tridimensionals a la carta.

Aquesta planta pilot és un banc de proves a disposició d’empreses que generen un residu transformable en un recurs per desenvolupar packaging; o fins i tot per ajudar l’empresa a desenvolupar una altra línia de negoci amb el seu rebuig. La planta pilot

també està indicada per a empreses que busquen anàlisis quantitatives i qualitatives de les pròpies idees. L’experiència de Tallers Soteras SL en el sector de la indústria paperera i en projectes de valorització de residus diversos per fabricar material de cel·lulosa, aporta a TS Innovació un know how adient per acompanyar en el desenvolupament d’un pla de negoci.

TS Innovació, disrupció en l’economia circular a través de la cel·lulosa modelada

Able Human Motion Fent possible el poder tornar a caminar

Able Human Motion, fruit d’una startup nascuda en el si de la UPC el 2017, ha creat un exoesquelet robòtic que és molt més lleuger i molt més econòmic que la majoria de solucions que hi ha al mercat, fent-lo accessible per a moltes més persones que han perdut la mobilitat per caminar. Disposa d’una aplicació que permet personalitzar el seu funcionament, monitoritzar l’evolució del pacient i així millorar l’experiència de la rehabilitació a través de les dades i el contacte amb els professionals mèdics.

La idea o voluntat per treballar aquesta solució va sorgir a causa d’un ictus que va patir el pare de l’impulsor del projecte. La seva posterior especialització en bioenginyeria, va portar-lo a encetar un projecte d’ortesi robotitzada que va evolucionar fins a convertir l’startup e en una empresa amb una inversió de vora els 2,3M d’euros entre inversió pública i privada. De moment els exoesquelets estan orientats al client hospitalari, clíniques i centres de rehabilitació però des de Able Humans Motion tenen l’objectiu de

poder-lo generalitzar a tots els usuaris que el puguin necessitar. Disposen d’un equip propi d’enginyers i experts i col·laboren amb assessors i col·laboradors de una gran diversiatt de centres per analitzar, comprovar i validar els beneficis, canvis i millores que poden fer en aquests dispositius i també treballen en altres models per a persones amb altres discapacitats de mobilitat.

Kave Home, una empresa de mobles per la llar nascuda el 1983 ha trencat la manera de fer d’un sector tradicional. Aplicant la tecnologia, la digitalització i amb una aposta ferma en dissenys i materials sostenibles han creat un model de disseny, fabricació, i distribució de mobles que proposa una nova manera de consumir i de veure aquests productes. Originàriament eren distribuidors de matalassos, de manera progressiva van anar ampliant el model de negoci passant de marques

de tercers, a producte propi i arribant a vendre al consumidor final, buscant de quina manera podien apostar per oferir més valor dins el mercat. Han assolit un model integrat, des del disseny i la creció fins a l’entrega del producte i seguiment del client. Perseguint sempre la fita de com ser més rellevants i generar valor al mercat. Cada vegada s’han obert més a l’ecosistema d’experts treballant amb freelancers, empreses externes, centres de recerca, clusters, projectes amb estudiants.

Vention Del Lego a la construcció de maquinària i equips industrials

Vention és una empresa canadenca creada el 2016 per un grup de ex-enginyers mecànics i de programari que va néixer sota el concepte del Lego®, imaginant un món en què el procés de construcció d’equips industrials fos tan senzill i divertit com en el joc de pces, on passar de la idea a la màquina fos ràpid i fàcil.

Han creat un sistema de construcció de maquinària en format web (que inclou market place), per dissenyar, automatitzar,

fer la comada, rebre les peces i poderho construir i posar en funcionament. Han desenvolupat i consolidat una plataforma que amb programari de disseny 3D amb accés a una biblioteca de peces, components, eines, estructures, rodes, robots, cables que permet poder dissenyar i crear els equips segons les necessitats, mides i components que requereixi cada cas, i que amb el suport de la intel·ligència artificial (IA) fa que

Redefine Meat Disseny i impressió digital de carn alternativa i vegana en 3D

Redefine Meat, empresa del 2018 creada i ubicada a Israel, és una empresa del sector de la carn alternativa que fabrica carn vegetal, des d’hamburgueses i salsitxes fins a bistecs a través de la impressió 3D. Els seus productes estan elaborats a partir de la combinació de remolatxa, greix de coco i proteïna de pèsol, de cigró i de soja. Creuen

que poden col·laborar a reduir l’impacte ambiental que representa l’engreix d’animals pel consum humà sense impedir la subsistència de la ramaderia tradicional. Ofereixen una proposta vegana alternativa a la carn. Es tracta d’una empresa que va sorgir d’una startup que ha crescut i s’ha internacionalitzat especialment cap a

Creuen en l’ecosistema per avançar. La innovació i la transformació progressiva ha estat quelcom orgànic, que s’ha integrat i ha evolucionat amb l’empresa i el seu model de negoci, prenent decisions valentes i afrontant les conseqüències. Francesc Julià, el CEO insisteix en que “les empreses no han de tenir muralles, sinó que han de crear ecosistemes de valor conjuntes amb l’entorn”.

l’experiència de construir una màquina sigui extremadament ràpida. Han simplificat al màxim tots els processos, indicadors i ítems que fan que sigui molt senzill. De fet tenen comprovat que navegar pel programari de disseny és tan intuïtiu que fins i tot nens han pogut fer-ho amb facilitat. És un model que transforma radicalment el concepte de construcció de maquinària i equipaments.

Europa. El seu procés es basa amb l’I+D amb elements naturals, i amb l’ús de la IA i el machine learning i gràcies a les tecnologies de la fabricació avançada i la impressió 3D.

Kave Home De la distribució de matalassos a un model integrat de disseny, elaboració i distribució de mobles propis i sostenibles

Conclusions

La innovació, tot i ser un concepte que sona a empreses i organitzacions, presenta diversos reptes que la fan una dinàmica encara poc extesa, desconeguda i aïllada. Hi ha projectes i innovacions pioneres de molt de renom, també a casa nostra, però cal que s’estengui per a afavorir la competitivitat i l’avenç del teixit empresarial i social en un context incert i canviant.

La innovació “per se”

• És una necessitat de tots els sectors, empresarial, social i públic. Ha d’estar sistematitzat i integrat en el dia a dia de l’organització.

• Hi ha moltes empreses que innoven i són referents en camps i propostes molt específiques.

• Moltes empreses i organitzacions, però, no miren el que passa fora, ni què fa la competència.

• Disposem de molt talent a Catalunya (tot i que molts marxen a innovar a fora).

• La curiositat és una qualitat positiva per la innovació que va a l’alça.

• Les noves generacions tenen uns valors intrínsecs que per sí mateixos ja comporten canvis (de mirada i de plantejament) a més son nadius digitals.

• La vigilància tecnològica és més fàcil.

• Hi ha un gran accés a la informació, és fàcil saber què passa al món.

• La mentalitat de start-up es està començant a arrelar (arriscar i prendre decisions).

• La innovació no és només tecnològica.

• Necessitat de contacte d’empreses amb startups i altres agents d’innovacio.

• Tot i que el pes és creixent, en el nostre país les polítiques públiques s’han centrat bàsicament en la ciència, mentre que s’han destinat menys recursos a les fases industrials de recerca i innovació empresarial.

• Una part de la producció científica i tecnològica no té continuïtat més enllà de l’àmbit acadèmic.

• Visió de resultats a curt termini, curt-placisme.... fa que bona part de la innovació que pugui haver-hi sigui molt incremental i amb petita previsió.

• No es cuida als responsables d’innovació ni als que hi aposten.

• És difícil poder valorar el benefici de la innovació per manca de mètriques democratitzades.

• Les TIC, la transformació digital i la gestió de qualitat són conceptes clau per a la innovació i la competitivitat empresarial.

• Disposar de personal qualificat incideix de manera positiva en els processos de generació de nou coneixement, en l’aprofitament de les noves tecnologies i en els processos de generació d’innovacions.

Pors i recels

• Innovació es un concepte fosc, poc clar, difús per la majoria, difícil i car.

• Els que innoven son els que es preocupen, la majoria d’organitzacions no ho entenen.

• Preval una certa cultura de l’immobilisme...la del “això s’ha fet sempre aixi...” o “això no va amb mi”.

• La manca de cultura i el desconeixement son frens importants.

• Hi ha por a equivocar-se, a que sigui car, a transgredir.

• Costa entendre que hi ha algú (de dins o fora l’organització) que pugui saber-ne més que tu.

• Falta de compromís de l’organització/directius.

• Poca inversió en recursos i personal.

• Falta de formació, de coneixement, d’entrenament i eines innovadores.

• La burocràcia és un fre.

• Manca de recursos econòmics.

• Cada vegada s’exigeix més rentabilitat a l’hora de demanar finançament.

• Les organitzacions son majoritàriament molt verticals, cosa que ho dificulta.

Manel González-Piñero

“La innovació és l’eina que ens permet sumar valor a les nostres propostes, desenvolupant-les, implementant-les i finalment transferint-les a través de tota la cadena de valor per acabar tenint impacte econòmic i social. De fet, la innovació parteix de la detecció de necessitats dels usuaris, consumidors o públic, per donar-los una solució ajustada a la seva realitat. No entenem innovació sense impacte en els usuaris finals, i per això parlem d’innovació de l’usuari o públics perquè cal implicar-los al llarg de tot el procés de creació.”

L’empresa

• Hi ha empreses punteres, innovadores, que fan coses molt interessants.

• Algunes empreses aposten fort per l’I+D+I. La majoria no.

• Les empreses i organitzacions catalanes en general desconeixen el que fa la seva competència i no observen el que passa al seu entorn.

• Alta necessitat de finaçament.

• La mida de les empreses és a la vegada fre i avantatge: algunes presenten un recel més accentuat però la pime té més marge d’acció i capacitat de fer canvis que les grans empreses.

• La tecnologia ha esdevingut més propera, assequible i es rep com una ajuda.

• La tecnologia és coneguda i assimilada pels directius i administracions empresarials. Però també hi ha molta tecnologia que no entenen.

• No hi ha prou coneixement entre les empreses del que fan les start-ups.

• La transferència de coneixement entre centres tecnològics (el sistema públic i privat de recerca) i empreses és encara una baula feble.

• Dificultats per identificar qui pot ajudar l’empresa a innovar en els seus productes, processos, i/o models de negoci.

• El pes inversor en innovació al país recau força en el sector privat.

• Els ajuts que hi ha per les empreses, esperonen. S’han de consolidar per mantenir l’exigència i l’aposta empresarial.

• Hi ha més col·laboració entre les empreses.

• Les petites i mitjanes empreses no tenen sovint una R+D formalitzada ni són molt innovadores tecnològicament, però saben aprofitar bé els recursos de l’organització per ser competitives a través de temes com ara: la rapidesa en els terminis de lliurament enfront dels competidors, la personalització de solucions a les demandes dels clients, l’especialització en petits nínxols tecnològics que són el resultat del domini d’una tecnologia de procés molt especialitzada.

L’administració

• Com el sector empresarial, mira poc cap enfora.

• No disposen de pressupost per innovació interna.

• Les dades que recullen les diferents administracions i que permetrien identificar reptes i millores, no es comparteixen.

• Estructura molt vertical i segmentada.

• Excessiva burocràcia a nivell de procediments, tant interns com de cara al ciutadà així com un circuit poc àgil de validacions.

• L’avaluacó de KPIs i indicadors és un tema pendent.

• Ha estat un any amb força ajudes per innovació però cal mantenir-les, major aposta pública

• Els marcs legals son frens.

• La dinàmica dels curts terminis electorals no faciliten les polítiques innovadores.

• Manca de connexió del món social amb l’entorn tecnològic.

• Necessitat de major comprensió del problema social (de fons) com a sistema que impliqui la necessitat de desenvolupar solucions reals que aportin millores.

• Articulació de xarxes de municipis/territoris/agents públics per treballar i apostar conjuntament per la innovació.

• Ha impulsat espais de co-creació i ideació col·laboratius amb la particiació de tots els agents del territori.

• És conscient que ha de ser agent actiu per afavorir la innovació, cal que ho porti a la pràctica.

Idees de futur

El present document recull, en bona part de les seves pàgines, propostes i idees a treballar per potenciar la innovació empresarial i del territori, des dels sectors d’empresa, el context organitzacional i l’administració comptant amb tots els agents clau del territori, començant per les persones.

Recollim en aquest darrer punt algunes de les idees de futur més globals tant pel sector empresarial i social com pel sector públic.

Afavorir un ecosistema innovador

El sistema d’Innovació ha de posar el capital humà al centre: connectar les necessitats futures de la innovació empresarial amb l’oferta educativa i de formació al llarg de tota la vida laboral.

Millorar l’entorn, les infraestructures empresarials, cientí fiques i tecnològiques, incloent-hi les e-infraestructures.

Fomentar la innovació no tecnològica i la tecnològica integrada amb l’+D.

Apostar per una finestreta única real per les tramitacions procediments i sol·licituds. Agilitzar la gestió burocràtica, la reducció i simplificació dels tràmits en general, i també en el registre d’invencions i investigacions.

Alinear coneixement, innovació i empresa.

Definir un marc legal que n’incentivi la creació i creixe ment.

Cal una millor connexió entre els centres de recerca i les universitats i les empreses.

Calen polítiques dirigides al creixement empresarial i el foment de l’emprenedoria.

Impulsar la innovació a l’administració pública.

Impulsar marcs normatius i reguladors per promoure la innovació social i nous models de serveis que generin valor social.

Impulsar programes de suport a la innovació social (incu badores, acceleradores...) per major capacitat.

Identificar i crear espais per l’exploració i la demostració per les empreses, què hi ha, veure què falta i crear-ho.

Vetllar per la protecció intel·lectual i industrial.

Disposar d’espais per que passin coses (digital innov. Hub, clusters, demostradors....).

Afavorir la creació d’empreses innovadores.

Vetllar per disposar/oferir un sòl empresarial degudament equipat.

Capacitació tecnològica i de serveis de comunicació i connectivitat (del territori) per acompanyar la innovació (5G, cobertura mòbil, fibra òptica...).

Visibilitzar els casos d’èxit i els fracassos com a procés d’aprenentatge.

Capacitació, recursos i finançament

Incrementar el finançament en innovació de l‘àmbit pri vat, més recursos i facilitar-hi l’accés.

Establir mecanismes de recompensa per la innovació que poden ser econòmics o de promoció.

Captar, retenir i mobilitzar talent en el sistema de recerca i innovació.

Retencio i incorporació de talent a les organitzacions. Fiscalitat favorable a la investigació i al registre d’invenci ons .

Recursos i polítiques estables destinades a la recerca in dustrial i la innovació per generar un retorn de la inversió publica.

Apostar per ajudes, finançament i/o subvencions pels ser veis externs d’innovació i consultors i tecnòlegs, aixi com per l’adquisició d’equips, telecomunicacions i tecnologia.

Mantenir els recursos destinats a la ciència i la recerca però incrementar els recursos destinats a innovació.

Finançar els centres tecnològics i de recerca, els parcs científics i tecnològics i els clústers de recerca i innovació.

Crear una agencia pública de finançament de la recerca i la innovació empresarial.

Millorar l’adequació entre l’oferta dels centres tecnològics i les necessitats de l’empresa. Equilibrar la justificació tèc nica i econòmica i donar més valor al retorn a l’empresa, la seva aplicació.

Fer el pas

Implicar des del primer moment totes les capes de l’or ganització i crear un sistema relacional nou, que la majo ria de persones se’l senti propi.

Comptar amb líders a dins les organitzacions que espero nin. Cal un lideratge conscient i innovador.

Portar la innovació al dia a dia, sistemtitzar-la, que no sigui quelcom puntual.

Tenir una visió estratègica, la convicció, el relat dels bene ficis i sobretot que es puguin palpar els resultats de fer les coses diferents. Cal que la massa crítica de l’organitza ció vegi amb resultats mesurables els beneficis.

Posar el client/pacient/usuari al centre per identificar nous reptes.

Afavorir l’intercanvi d’idees en el sí de l’organització.

Donar suport als innovadors: disposar d’espais, temps i mitjans per desenvolupar les seves innovacions.

Destinar part del pressupost intern per a innovació i des tinar-hi recursos, personal, temps.

Recompensar i premiar als treballadors que s’impliquen.

Innovar amb altres, col·laborar i compartir i si cal externa litzar.

Tenir una mirada cap a fora, què es fa i què hi ha, avaluar similituds i apostar. Les tendències i necessitats no són tan diferents.

Divulgar els mètodes per tenir-ho clar i poder-ho aplicar.

Fer formació en innovació.

Tenir uns KPIs clars i un sistema d’avaluació que permeti analitzar i modificar.

Treballar de manera conjunta des del sector públic i el sector privat per a generar les sinergies necessàries per a crear un sector molt més competitiu i preparat per a afrontar els reptes de la digitalització i de la transforma ció de l’economia.

L’administració, com a facilitador de la innovació, ha de ser un agent actiu, juntament amb universitats, centres de R+D + I, i tecnologies, empreses i ciutadania.

Nodrir-se del ritme i la disrupció de les startups, testejar, prototipar, escalar i incorporar a les organitzacions.

Crear i divulgar un manual de recompensa de la Inno vació, ja que cal establir un sistema de recompensa, de propostes.

Determinar maneres per retenir el talent.

Activar un programa d’intraemprenedoria dins les orga nitzacions.

La productivitat és el principal àmbit on es pot orientar la innovació, apostar per millorar o canviar processos, posar el focus en el valor del que oferim i intentar passar de les idees a les propostes, experimentar: fer un pas endavant.

Que les persones i els equips tinguin una mentalitat oberta, proactiva i predisposada a canviar per entomar els reptes i acompanyar l’empresa en aquest camí.

Albert Castellanos

“Abanderar un “lideratge cooperatiu” en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i aplicació de coneixements i capacitats dels diversos actors del territori genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques”.

L’apunt

“No he fracassat. He trobat 10 mil formes que no funcionen” Thomas Edison

“Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució”

Jorge Wagensberg

“Innovar és trobar nous o millorats usos als recursos dels que ja disposem”

Peter Drucker

“El cor i l’ànima de l’empresa són la creativitat i la innovació” Bob Iger

“Innovar no és anar a la Lluna, és arribar a la cantonada millor que l’última vegada” Alfons Cornella

“Un emprenedor veu oportunitats allà on altres només veuen problemes”

Michael Gerber

“No és possible resoldre els problemes d’avui amb les solucions d’ahir”

Roger Van Oech

“Quan el ritme de canvis dins l’empresa és superat pel ritme de canvis a fora, el final està a prop”

Jack Welch Jr.

“Innovar significa trencar paradigmes, transformar processos i formes de fer les coses, emprar els nostres recursos i creativitat per donar amb noves idees o noves solucions per aplicar aquesta evolució en la nostra vida diària”

Priscila Williams

“Per innovar s’ha de desorganitzar, desburocratitzar, descentralitzar o desjerarquitzar”

Antonio Lafuente

“Creativitat és pensar en noves idees. Innovació és fer coses noves” Theodore Levitt

“Què seria de la vida si no tinguéssim el valor d’intentar alguna cosa nova?”

Vincent Van Gogh

“El cementiri d’empreses és ple de magnífiques empreses que ho feien molt bé. Cal saber fer dues coses al mateix temps: treure rendiment dels nostres portafolis actuals i a la vegada explorar les oportunitats de futur”

Xavier Marcet

“La innovació es un desafiament i no un drama, una oportunitat i no una amenaça” Amparo Moraleda

“El veritable signe d’intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació”

Albert Einstein

“No hi ha innovació sense risc, però el gran risc és no innovar” anònim

“El canvi comença amb un mateix. Si no estem disposats a dir “què he de canviar jo perquè l’entorn canviï”, no serveix”

Marta Subirana

“L’aprenentatge i la innovació van de la mà. L’arrogància de l’èxit és pensar que el que vas fer ahir serà suficient per demà”William Pollard

Agraïments

Des de la Unió Empresarial de l’Anoia volem adreçar, una edició més, el nostre agraïment a totes les persones que han fet possible el document d’aquest any.

Volem agrair a les empreses, empresaris, ciutadans, agents, experts i institucions públiques i privades que han participat al llarg d’aquest 2022 a les diferents jornades i sessions de treball, així com a les enquestes i les entrevistes.

Donar les gràcies també al compromís social de tots els nostres socis, que ens fan confiança dia a dia. És per la seva competitivitat i pel seu creixement que l’entitat treballa cada dia, i és precisament aquesta aposta la que dóna sentit al document que teniu a les mans. Volem que sigui un document de treball i consulta que permeti seguir fent passos endavant.

Agrair a la junta de la UEA, a les sectorials, taules de treball i comissions que ens acompanyen i participen d’aquesta tasca compartida. També als gremis, institucions i entitats de la comarca que confien amb la UEA i amb qui treballem i seguirem treballant per la competitivitat de tota l’Anoia.

Gràcies al suport que l’administració pública ens brinda un any més en aquest projecte, a la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada. Agrair el patrocini de Mútua General de Catalunya, Servisimó, ABC Leather, Graphic Packaging i la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i la col·laboració de Via Empresa.

Finalment volem tenir un agraïment molt especial per totes aquelles persones que heu compartit amb nosaltres el vostre coneixement i expertesa en innovació, un punt de vista i un valor que recollim en a quest document: Marta Subirana, Xavi Pont, Ester Blanco, Joan Martí, Jordi Aguasca, Pep Valls, Franc Ponti, Patricia Amaral i Edwin Bernal, també a les empreses i organitzacions que ens han acompanyat en les sessions de treball.

I un agraïment especial a l’Alfons Cornella, consultor i expert en innovació empresarial en tot tipus d’organitzacions especialment en el sector privat, que ens ha acompanyat en tot aquest procés, colze a colze amb les empreses i organitzacions, i amb la seva visió aportada també en aquest document.

Gràcies

Organitza: Amb el suport: Patrocina:

Col·labora:

Informe VI Empresa i Progrés - “La innovació en l’entorn empresarial”

Llibres, informes i estudis

Com esdevenir una empresa innovadora. Febrer 2015, ACCIÓ Generalitat Catalunya.

Cómo innovar sin ser Google. Manual de innovación. 2019, Alfons Cornella.

Cómo innovar. Modelos y herramientas. 2021, Equip Institute of Next. Alfons Cornella. Exponential leaders a Catalunya 2022 Informe tecnològic Juliol 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya.

Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Desembre 2021, Diputació Barcelona.

Agenda Sectorial de la Industria Química y del Refino en España. AOP, FEIQUE y MINCOTUR.

Informe econòmic local Província de Barcelona 2021. Desembre 2021, Diputació Barcelona.

Situación y evolución de la Economía Circular en España. Desembre 2021, COTEC.

Encuesta Anual de Estructura Salarial Año 2019 Desembre 2020 – INE

Resumen del manual de Oslo sobre innovación. 2010, S.Jansa. UNED

Nuevo Manual de Oslo: Conceptos básicos de innovación e I+D. Gener2020, Agencia Vasca de la Innovación, Innobasque

Objetivos de Desarrollo Sostenible desde una perspectiva empresarial El camino hacia la Agenda 2030. 2018, Deloitte.

El sector químic a Catalunya. Setembre 2021. Píndola sectorial. ACCIÓ i Generalitat de Catalunya.

Reciclado Químico en España: Apostando por un futuro circular. 2022, AIMPLAS.

Informe del sector del turisme (document de treball). 2009. 2026.CAT Estratègia per al desenvolupament sostenible de Cataunya. Escola Universitària de Turisme i Direcció d’Hosteleria

L’administració pública davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats. 2018. T.Fernandez Sirera i E.Gonzalez Gago. Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda.

Proyecto Economía Circular España. Informe general de recomendaciones. Enero 2022, ACCENTURE, Cátedra de economía circular y sostenibilidad, Tecnocampus de mataró, Cátedra UNESCO de sostenibilidad, FUNSEAM.

Patrones regionales de comportamiento innovador. Análisis de la encuesta del INE a partir del caso de Cataluña. Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili.

Anàlisi de la innovació a Catalunya 2020, dades oficials de l’INE. Gener 2022, ACCIÓ Generalitat de Catalunya.

Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2019. ACCIÓ - Generalitat de Catalunya.

Baròmetre de la Innovació i la transformació digital i verda a Catalunya 2021. Maig 2022, ACCIÓ - Generalitat de Catalunya.

Innovacions organitzatives i competitivitat industrial (Papers d’economia industrial nº20) 2004, Departament d’organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte Universitat de Girona.

Encuesta mundial sobre innovación ¿Cómo influye la innovación al crecimiento de las grandes compañías? Resumen ejecutivo. 2013, PWC.

Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana 2020. Març 2021, Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Catàleg casos d’ús indústria 4.0. 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya

La essencia de la innovación en unes páginas Alfons Cornella, Institute of Next.

Circular Economy We speed up the transition through a Circular Economy program 10.12.2020, BASF.

Cómo implantar la Economía Circular en mi empresa. 2020, Santiago Ramos Navarro.

Document Empresa i Progrés III L’horitzó de la transformació empresarial. 2019, UEA

Innovació i Perspectives del Sector Agroalimentari. Juny de 2010, Universitat Rovira i Virgili i Diputació de Tarragona.

La innovación en la gestión de la cultura. Reflexiones y experiencias . , Lluís Bonet y Manel González-Piñero. Universitat de Barcelona. Economía y Empresa.

Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègia i resultats Departament d’Economia, URV i Centre Tecnològic de Nutrició i Salut

Pla d’acció per a la dinamització i la sostenibilitat dels PAE de l’Anoia. Maig 2022, Cambra Barcelona.

Avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya Generalitat de Catalunya Departament d’Empresa i Coneixement. Universitat politècnica de Catalunya Barcelonatech.

Las cinco fuerzas competitivas que le dan forma a la estrategia. Gener 2008 Michael E Porter. Harvard Business Review América latina.

Estrategia competitiva: técnicas para el análisis de los sectores industriales y de la competencia. 2021, Michael E. Porter

Modelo Kotter: 8 pasos para la gestión del cambio . J.kotter.

Reinventar las organizaciones. 2017, Frederic Laloux.

Gestión de los Cambios: los 8 pasos de Kotter, Febrer 2019, Wallace Oliveira.

Ecoinnovares fácil: aprende como y gana competitividad. Guía para ecoinnovar la empresa. Abril 2015, Inèdit.

Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026. Un full de ruta per a un sector estratègic de país. , Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Alimentació i comunicació_Núm. 4: Comunicar la innovació alimentària. 2021, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya i Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF)

Análisis y Prospectiva – serie AgrInfo nº 32. La innovación en el sector agroalimentario Febrero 2022, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègia i resultats. Universitat Rovira i Virgili i Centre Tecnològic de Nutrició i Salut.

La transformación digital de la industria del metal asturiana. Informe de diagnóstico de empresas industriales metaindustry4. Metaindustry4

PLAN SECTORIAL DEL METAL. Plan estratégico de la industria valenciana. Universitat Politècnica de València.

Empresa i administració. Departament d’educació CFGM – Gestió Administrativa Febrer 2022, Institut Obert de Catalunya.

Estudios sobre la Economía Española -2021/15. La Innovación y la I + D españolas en 2019 y su comparación internacional. Una visión basado en las estadísticas del INE para 2019 y en Informes Internacionales. Abril 2021, Juan Mulet Meliá, FEDEA.

Quaderns d’innovació: Implementació de la digitalització a les empreses de transport de mercaderies per carretera. Setembre 2020, Cenit Science for transport.

Reorientació estratègica en empreses tèxtil-moda. Recull de bones pràctiques 2009, Diputació Barcelona, Àrea de Desenvolupament Econòmic.

Destinos turísticos inteligentes. Manual Operativo para la configuración de Destinos Turísitcos Inteligentes. Marzo 2015, Agència Valenciana del Turisme. Invat.tur.

2026.CAT Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya Informe del sector del turisme. Juny de 2009, Escola Universitària de Turisme i Direcció d’Hosteleria.

Pla estratègic de turisme de Catalunya. Volum I i II. Doc nº32. Balanç d’execució i desplegament del PETC i PMTC, actualització d’ambdós plans i de les Directrius nacionals de turisme 2020. THR Innovative Tourism Advisors.

El Sector del Packaging a Catalunya Update Estratègic: Resum Executiu. Actualització estratègica del sector del Packaging a Catalunya: mapeig, tendències i reptes estratègics. Anàlisi d’oportunitats. Maig 2017, ACCIÓ Generalitat de Catalunya.

El sector packaging a Catalunya: píndola sectorial. Maig 2018, ACCIÓ Generalitat de Catalunya.

Catalunya, ecosistema innovador? 2018, Xavier López Luján, Fundacio Eurecat.

Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització tecnològica (Papers de l’Observatori de la Indústria nº 20). Setembre 2022, Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball.

Cadernos de Innovación del Programa de impulso á Innovación nas Pemes, Axengia galega de Innovación, Xunta de Galicia.

V encuesta de percepción social de la innovación en España. Informe del estudio cuantitativo. Marzo 2022. COTEC

Innovación para transformar el sector de la automoción. Junio de 2021, Centro Tecnológico CTC y SEG Automotive.

Informes CCAA FFEE. 2022, IdeautoInstituto de Estudios de Automoción.

Estrategia de Movilidad segura, sostenible, connectada 2030. Diciembre 2021, Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda urbana.

La nova indústria de la mobilitat a Catalunya (Papers de l’Observatori de la indústria nº19). Juliol 2022, Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Treball.

Transformación e innovación para enchufarse al futuro. Vehículos eléctricos, conectados, autónomos y compartidos: retos y oportunidades para el empleo en la movilidad actual. Febrero 2021, Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS)

Memoria descriptiva PERTE para el desarrollo del vehiculo eléctrico y conectado. 2021, Ministerio de industria, comercio y turismo.

Hoja de ruta del hidrógeno: una apuesta por el hidrógeno renovable. Octubre 2020, Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITERD).

Claves de la innovación educativa en España desde la perspectiva de los centros innovadores: una investigación cualitativa. 2020, F.Trujillo Sáez, A.Segura Robles y A. González Vázquez.

Premsa

Articles publicats a mitjans locals i nacionals: VIA Empresa, Vilaweb, Ara, Anoiadiari, Infoanoia.cat, La Veu de l’Anoia, Social.cat, CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, El Mundo Empresarial, Innovaspain, La Vanguardia, Techfood magazine, Cinco días, El Pais, Food Retail & Food Service, El Español, Nius diario, El Economista, Emprendedores, Diario El Canal, La Bústia, RETEMA, Fulls d’enginyeria, entre altres.

Portals web

Informació i articles de webs corporatives de diverses empreses i de diferents blogs i portals web genèrics i especialitzats, entre els consultats destacar: (si convé posar-los seguits separats per comes o dobles espais)

Generalitat de Catalunya Govern.cat

Diputació Barcelona

Universitat de Barcelona

Universitat Oberta de Catalunya Institute of Next

Observatori de Recerca de la Catalunya Central EURECAT Centre Tecnològic de Catalunya

CTFC Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

XISCAT Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya

SJD Sant Joan de Déu Institut de Recerca

ISC Institut Català de la Salut Catalunya Central A3 Leather Innovation Center

Esade Creapolis Biocat

EAPC Blog Gencat

Ministerio de Educación y Formación Profesional CEM Business Solutions CoE in Tourism Innovation SusChem Química Sostenible

FEIQUE Federación Empresarial de la Industria Química Española

Ellen Macarthur Foundation Hispack Packaging, process & logistics Australian Academy of Science Consell Comarcal de l’Anoia Anoia Turisme Deloitte

IT TRENDS

Centro Tecnológico CTC INE SDLI

Informe econòmic VI Empresa i Progrés La innovació empresarial 1a. Edició Novembre 2022 Edició i direcció © Unió Empresarial de l’Anoia Ctra. de Manresa 131 08700 Igualada Tel: 938052292 www.uea.cat / uea@uea.cat

Tractament de dades UEA a partir de les dades i fonts consultades

Direcció d’art i imatge Concepte Gràfic www.conceptegrafic.com

Correcció lingüística Unió Empresarial de l’Anoia Impressió Tintaprint www.tintaprint.net

Dipòsit legal B 3366-2017

Queda prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització expressa de l’autor.