VI Empresa i Progrés - La innovació en l'entorn empresarial

VI Empresa i Progrés La innovació en l’entorn empresarial

- P3

Índex

La innovació: què, qui, com?

Editorial

04

Introducció

05

La innovació: què, qui, com?

06

Què és la innovació

06

• Formes d’Innovar

07

• Objectius efectes i frens

08

• Innovar implica arriscar

09

Per què innovar?

10

• Per on començar

11

• Passar a la cultura innovadora

12

Qui innova? Lideratge i equips

13

• Lideratge conscient

14

• Equips àgils, diversos, autònoms

15

Tècniques, mètodes i eines

17

Innovació i recerca: Algunes dades

21

La innovació a Europa i Espanya

21

Innovació a Catalunya

24

Innovació a l’Anoia

29

• Les empreses

29

• L’àmbit públic

33

Innovació i empresa

36

Punt de partida a l’Anoia

36

Llums i ombres de la innovació

38

Sectors econòmics i àrees estratègiques

40

Empreses innovadores

59

Conclusions

63

Idees de futur

65

L’apunt

67

Agraïments

68

Bibliografia

69

Unió Empresarial de l’Anoia, novembre 2022

V Empresa i Progrés

- P4

Editorial Teniu a les mans el document “VI Empresa i Progrés: La innovació en l’entorn empresarial”, la sisena edició de l’informe empresarial i econòmic que treballem i editem des de la Unió Empresarial de l’Anoia. La complexitat del tema d’enguany ha fet que ens acompanyéssim d’entesos i experts en innovació i reflexionéssim conjuntament amb empreses i agents innovadors.

Joan Domènech President de la Unió Empresarial de l’Anoia.

La innovació és una assignatura pendent per moltes

Amb aquest document hem volgut parlar de la naturalesa,

empreses i organitzacions. Si bé és cert que algunes

les estratègies i possibilitats que ofereix la innovació.

empreses ja hi aposten i han esdevingut referents, per la gran majoria és encara un concepte i una estratègia força desconeguda. I no es tracta d’una estratègia únicament pel sector empresarial, sinó per tots els agents socials,

Identificar i posar en valor casos d’èxit i posar unes bases per a que les empreses i organitzacions ho vegin com una necessitat. S’hauria de veure com una possibilitat factible,

privats i públics.

perquè vulguin apostar-hi. Ara, recollit i plasmat, cal que

I és que el document Empresa i Progrés posa cada any

per a facilitar-ho i fer-ho una realitat.

de relleu un tema que preocupa o interessa al sector empresarial, i per això des de la UEA hem volgut dedicar el d’aquest any a la innovació empresarial, però recollint també l’important pes i paper que té l’administració i el conjunt d’organitzacions d’un territori com el nostre.

Perquè estem convençuts que per a tenir una comarca forta i capdavantera, hem de tenir unes organitzacions i unes empreses innovadores i això requereix d’una aposta

tots en prenguem nota i hi posem els esforços conjunts

Un any més voldria agrair a tots els que han participat en les sessions d’innovació, en les enquestes, en les jornades i que han compartit les seves inquietuds i el seu coneixement. Agrair també la participació dels diversos experts que han acompanyat aquest procés i sobretot, donar les més merescudes gràcies a tots els que doneu sentit a la UEA i que sense el vostre suport no es podria fer

conjunta.

tot això: gràcies a totes les persones, empreses, membres

Cal un lideratge cooperatiu on administració, societat civil,

confiança.

agents de recerca i innovació i empreses comparteixin fites i objectius. L’administració com a facilitador hauria de possibilitar al màxim el desenvolupament empresarial (tant en infraestructures científiques, de connectivitat i de sòl, com ajudes i finançament i una reducció de la burocràcia).

de junta, col·laboradors i administració que ens feu

- P5

Introducció La innovació és un repte per empreses organitzacions, i cada vegada més esdevé imprescindible per poder afrontar l’entorn extremadament canviant en el que vivim.

Com s’ha treballat el document “La innovació en l’entorn empresarial” és un document que recull de manera complementària, què és la innovació, com s’està desenvolupant arreu i quines són les principals eines i estratègies que les empreses i les organitzacions tenen a l’abast.

I és que la innovació no és un element estrictament empresarial, tot el contrari. L’administració. les entitats socials i el teixit empresarial han de veure la importància d’incorporar-la en el seu dia a dia per no quedar-se enrere.

Hem recollit per tant informació de context i hem parlat amb experts en innovació de diferents àmbits (empresa, entitats socials, administració, sectors,…) que ens permeten donar visions concretes per sectors i àrees estratègiques a més d’unes pautes més generals.

També dóna veu a casos d’interès i casos d’èxit que han esdevingut referents.

Aquest document té la voluntat de: Definir la innovació, les tipologies, els àmbits en què intervé i les seves possibilitats Plantejar com innovar i crear una cultura innovadora dins l’organització Identificar algunes de les tècniques, mètodes i eines innovadores per aplicar-les internament Analitzar en quin estat d’innovació ens trobem com a territori Recollir les reflexions dels experts i agents que han participat en el document Convidar a reflexionar a les empreses i institucions sobre els reptes i les tendències que poden ser estratègies a enfocar per millorar I finalment de ser un document de guia i en certa manera manual, per a començar a apostar per la innovació des de l’empresa o l’organització

Hem fet tallers i jornades d’innovació amb empreses i agents d’innovació locals i nacionals, hem enquestat empreses que ja estan posades en el dia a dia innovador

Qui som?

i amb els ajuntaments de la comarca. Hem investigat i recollit estratègies i propostes d’innovació, per

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) és una associació

acompanyar a les empreses i els agents públics i socials

empresarial sense ànim de lucre i de lliure afiliació que agrupa

en aquest camí cap a la innovació

gremis i empreses pertanyents a diferents sectors econòmics de l’Anoia i comarques veïnes. La nostra missió és representar els interessos de les empreses, facilitar-los un entorn favorable, les eines per créixer, ser més competitives i que puguin col·laborar entre elles, fomentant i promocionant l’activitat econòmica i empresarial de la comarca.

La UEA treballa específicament amb els diferents sectors empresarials del territori per dinamitzar-los, promoure’ls i canalitzar la seva especialització per fer de la comarca un territori fort amb empreses punteres. I ho fem des de la voluntat de ser l’entitat empresarial referent a l’Anoia, implicada amb la comarca i el territori, aportant valor i servei a les empreses que hi treballen i als seus equips, comptant amb la col·laboració d’altres entitats i associacions de Catalunya.

VI Empresa i Progrés -

P6

La innovació: què, qui, com?

La innovació: què, qui, com?

Què és la innovació?

Quan parlem d’innovació ens referim al fet de crear nou valor pels clients a través de noves propostes i solucions, convertir les idees en valor. La clau rau en sistematitzar un procés intern que ho faci possible.

innovar v. tr. [LC] : Transformar idees en valor per a algú generant uns resultats (econòmics i socials). Concebre i implementar canvis significatius en el procés , el producte (o servei) , el màrqueting o l’organització de l’empresa per millorar els resultats. A través de nous coneixements o tecnologia desenvolupats internament, amb col·laboració externa o amb assessorament o compra de tecnologia.

Principals tipus d’innovació Innovació de procés: a través de canvis significatius en les tècniques, els materials, i/o els programes, per tal de Marta Subirana La innovació sovint es relaciona amb la innovació tecnològica i no només té aquesta aplicabilitat.

La innovació, entesa com a procés metodològic que implica risc i alhora creativitat, es pot veure en els productes en forma de servei, en l’organització i en els processos, en la difusió i la comunicació, i l’estratègia, entre d’altres.

disminuir els costos de producció o distribució, millorar la qualitat, la producció o distribució dels productes o serveis o l’eficiència o qualitat d’una activitat de suport bàsic.

Innovació de producte o servei:

millorar les

característiques tècniques, ús o funcionalitat d’un producte o servei a través de nous coneixements, tecnologia, millora de materials, components o informàtica integrada.

Innovació en el model de negoci:

canvis

en la manera de funcionar de l’empresa, les pràctiques i procediments, del lloc de treball o les relacions exteriors com a decisió estratègica per a millorar resultats millorant la productivitat, canviar com generar valor, per a qui o a quin cost i amb quin retorn econòmic.

Innovació en màrqueting:

utilitzar un mètode

de comercialització no utilitzat abans per l’empresa que pugui comportar canvis significatius en el disseny, envasat, posicionament, promoció o tarificació per augmentar les vendes.

La innovació oberta (o col·laborativa) implica l’entrada sistemàtica de coneixements procedents de fonts externes (equips, empreses, centres tecnològics o de recerca, start-ups) que l’empresa analitza i incorpora per innovar resolent un problema o aprofitant oportunitats.

Vs

La innovació tancada (o interna) es desenvolupa a partir dels coneixements i recursos propis mitjançant la creació d’un departament específic que pot mobilitzar les altres àrees de l’empresa perquè aportin idees.

Fonts: Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Jansa, S. (2010).

- P7 La innovació: què, qui, com?

Formes d’innovar Podríem dir que hi ha quatre formes d’innovar segons qui conforma els equips que ho treballen i quins elements es plantegen: Innovació bàsica: Exploració pura. Grups sense coordinació que treballen sobre conceptes emergents que no tenen perquè respondre a un problema clar ni estar ben definits. A vegades el resultat no és cap solució.

Ecoinnovar Desenvolupar una nova estratègia d’empresa que incorpori la sostenibilitat en les diferents operacions de negoci sota un enfoc de cicle de vida i cooperació amb la cadena de valor.

Com? A través de modificacions i noves solucions a productes, béns/serveis, processos, enfocament de mercat i estructura organitzativa que porti a un millor rendiment i competitivitat. Aprofitar les oportunitats de negoci associades a la sostenibilitat a la vegada que redueix costos i augmenta els avantatges competitius.

Beneficis: Guanyar quota de mercat, accés a mercats nous i emergents, diferenciació i posicionament. Anticipar-se a la legislació ambiental esdevé un avantatge competitiu enlloc de ser només un cost afegit.

Innovació radical: Diferents grups treballen solucions radicalment noves a problemes coneguts, reptes clars que poden generar solucions radicalment noves. Se sol treballar buscant solucions aplicades a camps totalment distants al que s’està treballant.

Innovació disruptiva: Grups identificats i organitzats que treballen per proposar idees per resoldre problemes que potser no s’han identificat encara. Persones creatives que troben “respostes” a vegades abans que hi hagi “preguntes”. Model d’algunes startups.

Innovació sostinguda: Innovació que té lloc dins una empresa, dins “L’equip d’innovació”, orientada a millorar les solucions que hi ha a problemes ben identificats, de forma incremental i progressiva.

Activitats per innovar Activitats d’investigació i desenvolupament experimental (I+D) Activitats d’enginyeria, disseny i altres treballs creatius Activitats de màrqueting i imatge de marca Activitats de formació per als treballadors

Innovació social Conjunt d’estratègies orientades a generar idees i projectes per afrontar reptes socials i problemes estructurals i

Activitats de desenvolupament de software i de base de dades Activitats relacionades amb l’adquisició o Leasing d’actius tangibles Activitats de gestió de la innovació

contribuint a un desenvolupament sostenible.

Solucions noves a problemes socials, més efectives, eficients, sostenibles o justes que les actuals, el valor agregat del qual aporta a la societat com un tot i no només als individus*.

Promou el benestar general de la societat a través de projectes multidimensionals per donar resposta a problemes estructurals. Promou canvis en les àrees de territori, qualitat de vida i condicions de feina i treball. * definició de la Stanfort Graduate School of Business Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial. Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació. CFGM-Gestió Administrativa, actualització febrer 2022. Institut Obert de Catalunya. Ecoinnovar es fácil: aprende como y gana competitividad. Guía para ecoinnovar en la empresa. (2015) Laboratorio de Ecoinnovación.

R+D+I La innovació es basa també en el coneixement creat, derivat de recerques teòriques prèvies. Així podem parlar de: Recerca bàsica: que es produeix en les institucions de recerca per crear nou coneixement.

Recerca aplicada: utilitzant coneixements per aplicar-los en el profit de la societat.

Desenvolupament: la fase de concreció en un nou producte dels coneixements obtinguts en la recerca.

VI Empresa i Progrés -

P8

La innovació: què, qui, com?

Objectius, efectes i frens Si tenim en compte que

Factors de cost Riscos percebuts com excessius

Factors de mercat

Cost massa elevat

la innovació és concebre i implantar canvis significatius en

Demanda dubtosa de béns i serveis innovadors

Falta de fons propis

el producte, procés, màrqueting

Falta de finançament extern a l’empresa (capital de risc / finançament públic)

o l’organització de l’empresa per millorar els resultats, tot canvi innovador, ha de tenir com a

Frens

Mercat potencial dominat per empreses establertes

base uns objectius determinats amb uns efectes previstos. A més topa amb uns frens que ho dificulten.

Factors vinculats al coneixement

Factors institucionals

Potencial d’innovació insuficient (I+D, disseny, etc)

Falta d’infraestructura Edwin Bernal Quan diem que la innovació crea i captura nou valor, no estem parlant només de valor monetitzable, parlem de valor social, cultural, ambiental, organitzacional”

Debilitat dels drets de propietat

Falta de personal qualificat (Dins / Fora de l’empresa)

Legislació, reglaments, normes, fiscalitat

Falta d’informació sobre tecnologia i/o mercats

Producció i distribució Millorar la qualitat dels béns i serveis Reduir els costos laborals unitaris Reduir el consum de materials i d’energia Reduir el cost del disseny dels productes Reduir les demores en la producció Organització en el lloc de feina

Competència, demanda i mercats

Millorar la comunicació i la interacció entre les diferents activitats de l’empresa

Reemplaçar els productes progressivament retirats

Intensificar la transferència de coneixements amb altres organitzacions i el mitjà de compartir-les

Augmentar la gamma de béns i serveis

Establir relacions més estretes amb els clients Millorar les condicions de treball

Desenvolupar productes respectuosos amb el medi ambient

Objectius i efectes

Augmentar o mantenir la quota de mercat Introduir-se a nous mercats

Font: Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació. CFGM-Gestió Administrativa, actualització febrer 2022. Institut Obert de Catalunya

- P9 La innovació: què, qui, com?

Innovar implica arriscar La innovació implica un risc, especialment el fet que en el procés innovador no tot surt bé a la primera, es produiran segurament errors i no totes les idees seran executables. El risc certament s’incrementa quan per innovar cal fer una inversió considerable, però cal estar preparat perquè això passi i se superi. I no ens ha d’aturar!

Alguns riscos associats a la innovació: Risc de mercat. Pel desconeixement de com funcionarà la innovació en el mercat, quina serà l’acceptació del públic.

Risc tecnològic. Associat a la possibilitat que no es tingui èxit en el desenvolupament del producte. Els resultats, propietats o millores no son els esperats.

Risc financer. El que s’origina per la dificultat de determinar el termini en què la innovació podrà generar recursos per ella mateixa, el retorn.

Risc operacional. Associat amb les competències per poder comercialitzar amb èxit el producte que incorpora la innovació.

Risc de l’entorn. Associat a canvis normatius o d’estabilitat política que garanteixin la possibilitat de rendibilitzar les inversions.

L’impacte i el retorn de la innovació

ISR (Innovation Sales Rate)

Una vegada innovem....com sabem l’impacte que té? Anem millor gràcies a l’aposta o al canvi? Actualment és difícil avaluar la innovació ja que no hi ha una mètrica o un

Quin % de les vendes de

instrument estàndard per mesurar la innovació. Podem

l’empresa està relacionat amb

intentar mesurar la creativitat (les idees) o el seu efecte

els productes/serveis llançats

(resultats).

per l’empresa els últims 3-5 anys.

Si la innovació és fruit d’un acte creatiu puntual serà més difícil seguir procediments, estandaritzar-ho o documentar-ho per fer seguiment i avaluar l’impacte.

Si la innovació és un procés sistemàtic, continuat, es podrà documentar i fer seguiment de la seva evolució i impacte.

Alguns indicadors simples relacionats amb el retorn de la inversió: Inputs

outpus

Núm. d’idees generades per cada 10 treballadors % d’idees implementades respecte les generades Núm. de projectes actius % que suposa el total invertit en I+D en relació al % de vendes Núm. de projectes abandonats % del temps dels treballadors dedicat a nous projectes Núm. de peticions de patents sol·licitades l’últim any Núm. d’idees convertides en patents Termini de llançament de nous productes ISR (Innovation Sales Rate) Ingressos provinents de llicències i royalties Núm. d’idees inicialment d’èxit que acaben convertides en pràctiques regulars de negoci

Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial.

Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació. CFGM-Gestió Administrativa, actualització febrer 2022. Institut Obert de Catalunya

VI Empresa i Progrés -

P10

La innovació: què, qui, com?

Per què innovar?

Diferenciar-se, posicionar-se, fer quelcom diferent, incrementar el valor percebut del que fem, reduir els costos, optimitzar processos... Ser competitius i poder seguir endavant en una conjuntura tan canviant i incerta esdevé imprescindible per sobreviure i avançar. Empreses, organismes, institucions, equips, persones... el repte és compartit perquè l’escenari canviant, també és compartit.

Les empreses Pep Valls “Caldria que la cultura empresarial s’anés construint o estructurant en funció de les necessitats i canvis en el mercat”

Tots els sectors s’estan transformant i l’entorn canvia, la competència, els gustos del consumidor, el consum més digitalitzat, l’escassetat d’alguns recursos, reptes que van evolucionant, tecnologia que obre noves barreres... No ens podem quedar parats.

Cada vegada és més incert i no podem parlar de trajectòries lineals, de “llargs terminis”, el futur és complex i per tant adaptatiu, cal analitzar l’entorn i adaptar la nostra trajectòria.

Per créixer i subsistir.

Per millorar i guanyar valor Per retenir talent Per diferenciar-se i competir La innovació va d’execució, tenir instruments que permetin transformar les equacions de valor en realitat. Ha de ser un procés on tota l’organització participi però no ha de ser una bústia d’idees. Que formi part del dia a dia i comptar amb la gent capaç de liderarho i vertebrar-ho. Com a empresa, destinar una part dels esforços per passar de centrarse en vendre a resoldre els objectius.

El sector públic Marta Subirana “A l’administració pública la innovació s’ha d’entendre com element instrumental per generar valor social, donar resposta a noves necessitats-realitats i oferir més qualitat de servei a la ciutadania”

L’entorn és igualment canviant. La manera de relacionar-se amb els ciutadans i la forma amb què consumeixen els serveis i la informació ha canviat sistemàticament d’uns anys ençà i cal estar a l’alçada per donar les respostes adients.

La burocràcia, en el servei al ciutadà per escurçar passos i en la gestió interna; per ser més eficients en tots els procediments, i ser més competitius com a administració i com a territori. També per estructurar serveis i equips i compensar estructures eminentment jerarquitzades i poc flexibles, i per retenir i potenciar el talent existent.

Com en l’entorn privat, sistematitzar aquesta cultura innovadora, comptar amb persones formades i amb capacitat de lideratge davant del canvi.

El tercer sector Xavier Pont “Necessitem una incorporació significativa de talent en el tercer sector, aposta financera, major connexió amb el món tecnològic i una capacitat de pensament sistèmic per innovar”

És un sector estratègic i fonamental ja ara, i encara més en el futur: accessibilitat, envelliment de la població, desigualtats creixents, major concentració a les ciutats... És imprescindible incrementar l’impacte social de les solucions en un moment de canvis accelerats i, per tant, generar noves solucions davant de reptes sense precedents.

Cal apostar per una major comprensió del problema social com a sistema, i transformar el reptes en solucions. Per fer-ho, cal reinventar-se a través de la transformació digital i incorporar talent i atracció de la inversió.

- P11 La innovació: què, qui, com?

Per on començar?

Establir un mecanisme que funcioni: L’aposta per la innovació a nivell organitzacional hauria de ser sistemàtica, com un procés dins de la mateixa empresa, a costat de la resta de processos i implicant transversalment equips multidisciplinars amb membres de diferents departaments i el temps i els recursos per tal de poder realitzar processos d’ideació i testatge de les propostes de valor: un mecanisme de generació d’idees, detectar les que siguin de valor i les que generen un resultat (econòmic o social) i tirar-les endavant.

A partir d’aquí podem: Fer-nos preguntes rellevants Pep Valls “Innovar també vol dir aprendre, i com és sabut, se n’aprèn tant o més de les derrotes com les victòries.”

Observar els nostres clients Explorar l’entorn per saber què esta passant Proposar Experimentar i fer proves

Com passem del “deixar-ho estar” a la cultura innovadora En moltes empreses tradicionals o organitzacions molt verticals o encarcarades predomina la cultura del “això no va amb mi” o “aquí les coses s’han fet sempre així”.

La cultura d’innovació no es construeix d’un dia per un altre. És un procés que porta temps, però que quan s’aconsegueix introduir-la com a part de la cultura empresarial, impacta positivament en el compte de resultats.

La clau és estar oberts a qüestionar l’estat de les coses observant el canvi com un element positiu d’evolució i creixement.

a

Acceptar i entendre que el mercat és poc previsible

En....

passar de......

L'actitud davant el canvi

Intentar que tot sigui controlable i previsible

Ser àgil a l’hora d’afrontar les transformacions creant noves propostes de valor pels clients

L'adaptació al ritme del mercat

Una reacció lenta i poc flexible davant els canvis

Incloure la competència perifèrica en l’anàlisi

L'anàlisi de la competència

Limitar-se a analitzar la competència més directa

Explorar i experimentar a través de dinàmiques àgils d’innovació i prototipat ràpid

La concepció dels processos

Centrar-se en explotar els procediments coneguts

Prioritzar el debat o l’enfoc compartit entre els professionals per resoldre els reptes de l’empresa en un mercat accelerat

L'enfoc de la participació

No tenir mecanismes sistematitzats de participació dels membres de l’equip per compartir coneixement

Fonts: Cadernos de innovacion, 2022. Axencia Galega de innovación.

Del Programa de impulso a la innovacion nas Pemes.

VI Empresa i Progrés -

P12

La innovació: què, qui, com?

Els reptes de la innovació Identificar cap on orientar l’estratègia, quins són els reptes, permet adaptar-se a les noves necessitats dels clients i als canvis del mercat.

Innovar en el si del negoci implica sobretot fer-se les preguntes encertades, per tenir una radiografia de l’empresa i identificar els punts que es poden canviar per millorar el model actual.

Quina és l’aposta de valor de l’empresa? Solucions i beneficis concrets dels nostres productes i serveis pels nostres clients.

PROPOSTA DE VALOR

COMERCIALITZACIÓ

Socis clau: Què podem delegar? Amb qui podem col·laborar? Proveïdors, socis...?

Recursos clau: De què disposem i què necessitem per la proposta de valor?

es

le

bl

Activitats clau: Quines són fonamentals per la proposta de valor? Pels clients? Pels ingressos?

em

m

Pro

!

REPTES D'INNOVACIÓ

es

Op or

PRODUCCIÓ

Opo rtu n ts ita

s itat n tu

Pr

ob

SISTEMA ECONÒMICFINANCER Estructura de costos: Com s'organitzen? Quins recursos claus o activitats essencials son més costoses?

!

Segmentació de clients: A quin segment dels clients dirigim la proposta de valor?

Canals: A través de quins canals arribem als clients? Com ho fem ara, què és més eficient i què funciona millor?

Relació amb el client: Com ens relacionem amb el client? Abans, durant i després de la venda? Quin cost té aquest contacte?

Fluxos d'ingressos: Com s'organitzen? Com ens paguen? Com ens voldrien pagar?

Font: Cadernos de innovacion, 2022. Axencia Galega de innovación.

Del Programa de impulso a la innovacion nas Pemes.

- P13 La innovació: què, qui, com?

Qui innova?

Lideratge i equips

Innovar requereix de persones disposades a pensar, amb una mirada oberta, seguint uns objectius i amb la voluntat de trobar solucions a reptes estratègics, identificats ja sigui al observar els clients, el propi procés, la competència o què passa al món. Un objectiu així necessita d’un lideratge i una proposta empresarial que ho acompanyi.

Les estructures jerarquitzades han de donar pas a estructures més orgàniques que incentivin l’autonomia i la interrelació entre departaments per afavorir preguntes, identificació de problemes a resoldre, i la ideació i proposta de reptes i solucions.

Organització jeràrquica i vertical

Organització horitzontal i en xarxa

Estructura majoritàriament piramidal

La verticalitat no desapareix del tot però la interrelació esdevé diferent

Existència de rols i responsabilitats molt ben definits

Existència de menys nivells estructurals

Cadena de comandament ben definida

Menys burocràcia i més agilitat

Aquesta cadena de comandament beneficia la promoció interna dels treballadors

Major participació en la presa de decisions

Major varietat de nivells i rangs

Els propis treballadors son més autònoms i co-responsables

Departaments amb competències pròpies sense solapament d’àrees

Treballadors i responsables comparteixen entorns més comunicatius, col·laboratius i de cooperació

Departaments estructurats per capes

Més autonomia, creativitat, motivació personal i empoderament

Hi ha departaments que no es parlen o es desconeixen.

Aposta per la flexibilitat i la comunicació interna

Elevat control sobre els processos i major gestió de les tasques i estratègies

Satisfacció personal dels treballadors per la autonomia i coresponsabiltat

Les decisions no són compartides ni consensuades i es prenen de dalt cap a baix, en una sola direcció

Dificultat per assolir consens en moments determinats de decisions grupals

L’autonomia i el poder de decisió disminueix al “descendir” de l’estructura

Afavoreix l’adaptació al canvi i la posada en marxa de nous projectes (més àgil)

Són difícils o rars els espais de conversa, relació o proposta

Èxits i fracassos col·lectius

Alta eficiència i productivitat

Cultura empresarial més creativa

Reacció no molt àgil a les demandes canviants del mercat

Rebaixa la tensió i els conflictes en els equips

Xavier Marcet “La cadena de comandament serveix per afrontar problemes, però per afrontar dilemes cal una cadena paral·lela d’inspiració i aprenentatge”

VI Empresa i Progrés -

P14

La innovació: què, qui, com?

Tota organització que vulgui apostar per una cultura innovadora, sigui més vertical o més horitzontal, requerirà Marta Subirana “Reinventar organitzacions no és tasca fàcil. Abans de proposar un procés de transformació organitzativa cal saber quin tipus de cultura organitzativa té l’entitat i posar en el centre del canvi les persones que formen l’organització i executar un mètode a mida. Cal implicar des del primer moment totes les capes de l’organització i crear un sistema relacional nou”

d’un lideratge concret que faciliti la implicació dels treballadors, l’actitud propositiva, l’observació i l’escolta del mercat i que incentivi els processos creatius i de reflexió. Cal un lideratge per la innovació.

Lideratge conscient Un bon líder és aquella persona que serveix als altres i transmet una lògica de créixer fent créixer als altres (als treballadors, als clients) afegint una cadena d’aprenentatge i inspiració a la cadena de comandament. És important reivindicar el paper de les persones en l’era de la tecnologia, saber combinar i treure el màxim partit d’aquest binomi, recolzant a les persones amb talent i esforç que protagonitzen el canvi.

Ser un bon líder implica: Desplegar una lògica de com fer els coses amb sentit Inspirar a la seva gent perquè puguin desplegar tot el seu potencial És una palanca per la gent

La curiositat és una de les habilitats més importants

Incentivar a que els altres treguin el millor de si mateixos

pels professionals del futur. Una actitud curiosa,

Persona creativa i motivadora

positiva, que obre espais, convida a descobrir i augmenta la qualitat de l’observació.

Compromesa i generosa Combinar l’ambició (gana per créixer) amb la humilitat (convenciment de poder seguir aprenent, mantenir empatia amb els clients) Aconseguir que la gent prengui decisions importants quan tu no hi ets Delegar però mantenir la responsabilitat (difícil)

Font: De diferents textos i articles de Xavier Marcet, consultor expert en el management humanista

- P15 La innovació: què, qui, com?

Equips àgils, diversos, autònoms

Els partners de la innovació

Una cultura empresarial innovadora incentiva que els

La innovació és una estratègia i un procés que les empreses

treballadors, el departament de I+D, membres de l’equip o

i organitzacions han d’afrontar. La convicció i l’aposta ha de

col·laboradors externs, plantegin idees a partir de reptes o

ser absolutament interna, des de dins, amb la implicació i

problemes, generin propostes i puguin testejar les possibles

la voluntat de gerents i directius i la complicitat d’equips,

solucions.

personal i tècnics. Però no sempre s’ha de fer sol. Hi ha una

El més complex, es doncs, gestionar la relació entre l’objectiu de tirar endavant l’empresa i el negoci i la mirada endavant per descobrir oportunitats de futur: fer compatible el dia a dia amb l’exploració de noves possibilitats. És recomanable que, l’equip que destini part del seu temps a explorar, a innovar, sigui DIVERS

gran diversitat d’universitats, centres de recerca, agents innovadors, startups i fins i tot empreses, que poden esdevenir companys clau en el viatge de la innovació. Tots ells conformen una xarxa d’agents innovadors molt potent que, amb la col·laboració, la co-creació o amb la transferència de coneixement i tecnològica, doten de valor els processos innovadors aportant coneixement, expertesa i noves oportunitats al dia a dia de l’empresa. Passar del “portes

Edat, gènere, procedència i ètnia

endins” a la mirada oberta, cap a fora, esdevé estratègic, i

Formació i educació rebudes

trobar els companys de viatge adients permet aconseguir

Experiències vitals i coneixements previs

el valor afegit que l’empresa requereix sobre una base de

Varietat de departaments de la mateixa empresa

recursos i coneixement externs.

Caràcters introvertits i extravertits, arriscats i prudents De pensaments convergents i divergents Etc Però sobretot que vulguin fer-ho, que hi vulguin participar.

Encara mes imprescindible és el compromís clar de la direcció.

Així, el procés innovador es pot portar a terme amb equips interns i externs: Departament d’innovació: format per un equip de persones que realitza la innovació de l’empresa

Els LABS

Banc d’idees: mobilització dels treballadors en un espai per aportar idees

Són espais de trobada i col·laboració on institucions

Innovació oberta: mirar fora, inspirar-se i localitzar productes i serveis per incorporar a la pròpia oferta

ciutadania col·laboren per repensar i codissenyar propostes i

Model dual: cèl·lules d’innovació formades per voluntaris interns a l’empresa i externs Orbitals: relacionar-se amb un conjunt de startups (empreses petites focalitzades i expertes) Innovació col·laborativa: juntament amb altres empreses sovint de sectors ben diferents

públiques, empreses, agents de recerca i innovació i solucions innovadores pels reptes del territori. Democratitza la creació participada. Aquests espais participatius i d’innovació oberta han de poder oferir continuïtat i resultats, aplicacions de la feina col·laborativa per mantenir la motivació, la participació el dinamisme i fer efectiva i útil la transferència de coneixement i tecnologia.

Rosa Nomen “Els avenços desenvolupats en els centres d’innovació poques vegades arriben al mercat a través de l’empresa.[...] La nostra indústria creu poc en el que fem a la Universitat. [...] desconeixen que per a trobar solucions realment interessants, fa falta anar a l’arrel del problema, i això requereix temps i, sobretot, té una dosi de risc [...] que no sempre estan disposats a assumir. Als països on hi ha una simbiosi real entre indústria i acadèmia és on es produeixen els majors avanços i s’obtenen els majors beneficis”.

Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial.

VI Empresa i Progrés -

P16

La innovació: què, qui, com?

Els intraemprenedors

Recompensar la innovació

La intraemprenedoria és un model d’innovació efectiu

És important disposar de formes per “premiar” les

per les PIMES perquè permet potenciar els capacitats

aportacions d’idees, sobretot si aquestes progressen,

de l’equip intern per crear nous productes o serveis

esdevenen projectes i tenen impacte en el compte de

o per solucionar un problema. Reconèixer la feina

resultats. Cal valorar, reconèixer i recompensar aquesta

d’aquests professionals és un estímul pels companys

participació i implicació de l’equip perquè se sentin partíceps

amb actituds innovadores per descobrir.

i segueixin fent-ho.

Com són les persones intraemprenedores?

Les formes més habituals:

1.

2.

3.

4.

5.

Líders Autònomes Autodidactes Segures Flexibles Arriscades

Els reconeixements Les recompenses (econòmiques o punts) Els regals Avantatges Percentatge % de les vendes

Ajudes i programes d’innovació

Creatives Proactives

Són diversos els programes i les ajudes que des del sector

Font: Cornella, A (2021). Como innovar sin ser Google. Profit Editorial.

Jansa, S. (2010). Resumen del manual de Oslo sobre innovación. UNED. Departament d’educació.

públic s’ofereixen al teixit empresarial per la línia de la innovació. Aquest darrer any, els Next Generation han incentivat aquest camp aportant finançament a convocatòries nacionals i internacionals. Amb tot, sovint, la complexitat en la presentació de les sol·licituds i la justificació posterior esdevenen un fre per les empreses que no compten amb el temps, el coneixement o els recursos per fer-ho.

Mesurar, regular i sistematitzar la innovació no és cosa fàcil.

La recerca i el desenvolupament s’emmarca a nivell regulatori en les normatives sobre ciència i tecnologia. La innovació, en canvi, en queda bastant al marge.

A nivell europeu existeix un Programa marc de recerca i innovació per la UE (2021-2027), a Espanya la Ley de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación s’ha reformat aquest mes de juny i a Catalunya, la nova Llei de la Ciència es troba en tramitació parlamentària. Amb tot, els experts emfatitzen que aquesta llei catalana és el pretext necessari per poder acompanyar i incentivar la innovació a Catalunya, i així facilitar-la i estimularla en l’àmbit empresarial.

www.accio.gencat.cat/ca/serveis/cercador-ajuts-empresa

“Quant a la innovació, cal reconèixer que Catalunya té un significatiu retard. Les causes són diverses: la manca de recursos públics significatius específicament adreçats a la innovació, inadequació dels instruments disponibles a les exigències actuals, manca d’especialistes en el sí de les empreses i una cultura empresarial que no valora prou la ciència i la innovació. [...] El projecte de llei catalana de la ciència dibuixa un escenari per solucionar els problemes endèmics del sistema [...] Ara bé, la llei no desenvolupa amb claredat els aspectes associats a la transferència i conseqüentment a la innovació. [...] És a dir, que la llei considerant la importància de la recerca, faciliti que els seus resultats arribin a la societat, és a dir una llei per la ciència que incorpori en plenitud la innovació. És, per tant, indispensable que la Llei de la Ciència esdevingui la Llei de la Ciència i la Innovació.”

Font: De l’article “Llei de la ciència de Catalunya, caldria incorporar la innovació” d’Antoni Garrell i Guiu

- P17 La innovació: què, qui, com?

Tècniques, mètodes i eines per innovar

Disposem d’eines i mètodes per començar a aplicar la innovació a les nostres organitzacions.

Segueix un recull a mode de fitxes resum de les principals tècniques i mètodes.

Mètode Lean Start-up Forma d’entendre el desenvolupament del producte o servei i la seva validesa al llarg del procés de creació. Busca poder crear un model de negoci escalable a través d’un procés iteratiu que s’aplica en tres passos: A partir d’una idea que ha de resoldre un problema o una necessitat, s’elabora un mínim producte variable per contrastar la hipòtesi inicial i poder-ho mesurar amb diferents dades per avaluar factors que permetin aprendre i formular una nova idea.

Mètode Design thinking Empatitzar

Definir els

observant la relacio clientproducte

Posar les necessitats de l’usuari al centre per

problemes observats

crear solucions que hi donin resposta. Les etapes del procés es poden anar repetint sempre que faci falta.

Idear propostes de solució amb l’equip

Prototipar de manera ràpida i sintètica

Validar o testar els prototips amb clients reals i valorar l’encert

Mètode Verne Analitzar com genera valor l’empresa, amb quins recursos i per quins clients identificant reptes Pretotipar, abans del prototip avaluar com es podria fer i estimar el cost del prototip i d’un mínim producte viable

Participació activa dels membres de l’empresa en diferents grups (cèl·lules d’innovació) que amb el client o usuari final al centre han de resoldre reptes i passar per cinc fases que portaran de la idea a la proposta abans de presentar-les a un comitè avaluador.

Assolir una visió

Fer propostes

concretes per resoldre el repte, no quedar-se amb la idea sino la plasticitat

compartida de quin és el repte plantejat acotant i reformulant les opcions

Explorar què hi ha al món sobre el repte identificat

VI Empresa i Progrés -

P18

La innovació: què, qui, com?

Customer discovery Definir problema i solució en una hipòtesi Avaluar

Descobrir el client a través d’un procés iteratiu per entendre situacions, necessitats i punts crítics al desenvolupar

la proposta i si convé reformular-la per millorar

nous productes, clients o mercats.

Comprovar els supòsits amb una persona fictícia però específica (nom,edat, interessos, formació...)

Contrastar amb els clients les possibilitats que té el servei o producte

ExO Sprint Es poden crear dos grups:

Inclou diverses tècniques perquè una

Edge per generar iniciatives diferents al

organització transformi el negoci i generi

model de negoci actual

noves iniciatives. És un procés de 10 setmanes.

Core per generar iniciatives sense canviar el model però fent front a disrupcions externes

Preparar Descobrir

Disrupció

Construcció

Llançament

Scamper El moderador dirigeix les reflexions dels participants provocant l’acció amb preguntes:

modificar atributs?

substituir?

i originals per redissenyar i substituir productes i serveis. Cal decidir abans

Podem

Què podem

Eina per explorar solucions alternatives

Podem

de començar si es restringirà a l’ús de

combinar components?

recursos existents a l’empresa o s’obrirà a inversions o nou know how.

Què podem

eliminar sense

Com podem

adaptar-ho per un nou grup de consumidors?

que afecti i redueixi costos?

Pot ser més gran/pesat/petit/ lleuger...?

Funcions o usos addicionals?

- P19 La innovació: què, qui, com?

Mineria de problemes Identificar dificultats per buscar una solució diferent a coses que sabem que no funcionen. Mètode àgil en les PIMES que són més flexibles i estan prop dels clients

Problemes simples,

coneguts i no crítics, s’assumeixen com un mal menor.

Problemes complexos

Problemes complicats

que no es resolen per falta de temps, personal o diners però interfereixen bastant.

causats pels cicles de vida cada vegada més curts, acceleració tecnològica o nous hàbits de consum.

Interfereixen molt.

Can if...

Orientar-se a la recerca positiva de respostes.

Enlloc de començar les frase per “No podem

Podem si...

… si ho pensem com …

… si ho financem amb…

perquè....” les comencem amb “Podem si...” amb frases que inclouen el problema i la solució a la vegada.

… si introduíssim …

… si

tinguessim coneixements de …

… si deixessim de fer …

Pluja d’idees Definir un repte creatiu i, en equip, generar idees al respecte sense criticar-les d’entrada.

Es recomana comptar amb un moderador.

Quantitat: quantes més idees millor

No-crítica: no

es permeten judicis, valoracions ni crítiques

Inusual: el

moderador anima a direccions divergents i nous punts de vista

Combinar i millorar: Combinar i adaptar idees mencionades en el procés.

Fonts de les fitxes: Manual de Innovació “Como innovar sin ser Google”, Alfons Cornella. 2021.

Profit Editorial. Exponential leaders a Catalunya 2022. Informe tecnològic Juliol 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya. Cadernos de Innovación del Programa de impulso á Innovación nas Pemes, Axengia galega de Innovación, Xunta de Galicia.

VI Empresa i Progrés -

P20

La innovació: què, qui, com?

NABCH Exercici de descripció i síntesi d’una idea

Necessitats que cobreix Aproximació a com es podria fer Beneficis que aporta la proposta Avantatges respecte els Competidors (Hook) El ganxo, en una frase

d’innovació per convertir-la en una proposta de valor perquè es pugui comunicar i ser avaluada.

Elements de valor Orientar la innovació en base a les propostes de valor

TRANSCENDENCIA

PROPORCIONA ESPERANZA

adaptades al mercat actual, tant per B2C com B2B.

Analitza els elements de la piràmide segons si és B2B i B2C del teu producte o servei

ACTUALIZ ACIÓN

Que els clients

MOTIVACIÓN

REDUCE ANSIEDAD

BIENESTAR

AHORRA TIEMPO

REDUCE ESFUERZO

SIMPLIFICA

EVITA MOLESTIAS

ME RECOMPENS

A

VALOR TERAPEUTICO

DA DINERO

REDUCE COSTE

NOSTALGIA

principals elements de valors

REDUCE RIESGOS

Compara els elements

VALOR DE LA INSIGNIA

DISEÑO / ESTÉTICA

DIVERSIÓN/ ENTRETENIMIENTO

CALIDAD

seleccionin els 5

AFILIACIÓN

RELIQUIA DE FAMILIA

de valor dels clients amb els que construeix l’empresa

Consensua els 5 elements clau sobre els quals reconstruir i comunicar la proposta de valor

PROPORCIONA ACCESO

ATRACTIVO

INTEGRA

ORGANIZ A

VARIEDAD

Reconstrueix la proposta de valor

CONECTA

ATRACTIVO SENSORIAL

INFORMA

Alguns models i plantilles per descarregar (versió online)

CANVAS (PDF) DAFO (PDF) SCAMPER (PDF) Can if (PDF) Elements de valor B2C (PDF) i B2BC en blanc

Elements de valor B2B (PDF) i B2B en blanc (PDF) Piràmide de Valor de Bain (interactiu) NABCH (PDF) Lean StartUP (PDF) EXPLORAR a Internet (PDF)

Font: Models de plantilles extretes del manual “Como innovar. Modelos y herramientas” d’Alfons Cornella i l’equip de Institute of Next. Profit Editorial

- P21

Innovació i recerca Innovació i recerca

La innovació a Europa i Espanya

L’European Innovations Scoreboard (EIS) ofereix la comparativa dels resultats de la investigació i la innovació en els països de la UE i altres països líders. El Regional Innovation Scoreboard (RIS) ordena 240 regions europees en funció de la seva intensitat innovadora.

4

La creixent competitivitat dels territoris i els països es deu també a l’evolució i el creixement de l’aposta per la innovació.

Entorn públic i privat inverteixen i s’esforcen progressivament en aquest camp. L’aposta empresarial i política en innovació i I+D determina en bona part les oportunitats i el creixement potencial dels territoris i les seves empreses.

Nivells d’innovació a Europa El nivell d’innovació de l’estat espanyol es

1

considera MODERAT i se

2

3

situa per sota la mitjana europea (al 85%).

Se situa per sobre de la mitjana comunitària en 3 dels 12 indicadors de l’índex: digitalització, capital humà i sostenibilitat ambiental.

Font: European Innovation Scoreboard 2021

Nivells d’innovació a Espanya De les regions de l’estat, Madrid i el País Basc han millorat respecte 2019 i se situen en un nivell d’innovació FORT, per sobre la mitjana europea.

Altres 10, entre elles Catalunya, han millorat però es mantenen en un nivell d’innovació MODERAT. Comunidad de Madrid

líder forta moderada Font: Regional Innovation Scoreboard 2021

modesta o emergent

VI Empresa i Progrés -

P22

Innovació i recerca

Activitat innovadora i inversió a l’Estat Nº empreses innov. 2020

Despesa innovació 2020

La despesa en activitats innovadores s’ha vist reduïda un 11’9%

total

36.026

17.074M€

especialment en la construcció amb un 34’5% menys, un 17%

agricultura

1.449

160 M€

indústria

10.664

7.653M€

construcció

2.528

188 M€

serveis

21.385

9.071M€

el 2020 respecte l’any anterior, un descens que s’ha notat en l’agricultura, un 15’6% a la indústria i un 7’8% als serveis.

Amb tot s’han destinat 17.074 milions d’euros amb un pes important en els serveis.

A nivell empresarial, el nombre d’empreses innovadores ha crescut a tot l’Estat (de 33.800 el 2019 a 36.026 el 2020).

(en milions d’euros)

ALTRES

MADRID

5.793 M€

5.267 M€ Despesa en activitat innovadora per comunitats autonòmes D’un un total de despesa de 17.074 M€ a l’Estat, Madrid, el País Basc i Catalunya son les tres regions amb major despesa en PAÍS BASC

innovació i major nombre d’empreses innovadores.

1.493 M€ Font. INE

CATALUNYA

4.512 M€

Despesa i empreses per sectors Dels sectors amb major despesa i major nombre d’empreses en destaquen la informació i les comunicacions, les activitats científiques i tècniques, el comerç, els vehicles a motor i transport, les activitats financeres, les sanitàries i de serveis socials, la farmàcia i l’hostaleria.

Comerç

Farmàcia Activitats financeres i assegurances Vehicles de motor i transports

Activitats científiques i tècniques Informació i comunicació

Hostaleria Activitats sanitàries i serveis socials

Font: INE

Sectors d’empreses innovadores que més gasten Sectors amb major núm. d’empreses innovadores

- P23 Innovació i recerca

I+D Recerca, investigació i desenvolupament La despesa en investigació i desenvolupament ha anat creixent els darrers anys a l’Estat i és el sector privat empresarial el que més diners hi destina.

s. public s.privat

L’Estat espanyol destina un import força inferior a la mitjana europea en I+D per habitant.

Espanya:

330€ hab/any

Europa:

695€ hab/any

Anualment creixen també lleugerament les empreses amb activitat en I+D tot i que continuen essent un % relativament baix del total d’empreses al país. any

n.d’empreses amb I+D

2020

11.188

2019

11.096

2018

10.843

Empreses amb activitat I+D a Espanya

Percepció social de la innovació La gran majoria de la població (4 de cada 5) creu que la inversió pública en I+D és insuficient.

Els treballadors del sector industrial són els que més valoren la innovació tot i ser més conscients del seu impacte en el mercat laboral (automatització, destrucció i creació de llocs de feina).

Però es deteriora a tot l’Estat la confiança en la innovació com a motor del desenvolupament rural.

Més de la meitat de la població (50-61%) desconfia en que la revolució tecnològica faciliti el desenvolupament econòmic i social de les poblacions rurals.

Font: INE i V encuesta de percepción social de la innovacion en España (Informe Març 2022)

VI Empresa i Progrés -

P24

Innovació i recerca

La innovació a Catalunya Qui innova a Catalunya 2021

La meitat de les empreses catalanes de més de 9

50’7%

treballadors han realitzat alguna

2019

50’6%

activitat innovadora els últims anys.

2018

52’4% Activitat innovadora segons l’edat de les empreses La innovació es concentra en empreses emergents i les que són més madures

100%

2019 2021

0 - 9 anys

59,6% 59’7%

10 - 19 anys

54,3% 54%

20 - 29 anys 30 - 39 anys 40 - 49 anys

42,8% 50’3%

48,8% 44’2%

52,3% 47’9%

+50 anys

68,4% 59’6%

0%

Innovació i acció internacional Les empreses innovadores són molt més expertadores que les que no innoven, especialment en indústria.

Font: Baròmetre de la innovació i la transformació digital i verda a Catalunya (de 2019 i 2021) i ACCIO gener 2022, a partir de les dades de l’Enquesta sobre innovació en les empreses, i l’INE.

2021

57,1%

2021

21,9%

- P25 Innovació i recerca

Activitats professionals, científiques i tècniques.

Resta de sectors

0-3%

Alimentació begudes i tabac

Concentració sectorial de la despesa en innovació

7%

11%

Farmacèutic

12%

Químic

4%

Els sectors amb més despesa en innovació a Catalunya (2018-19) són els vehicles de motor i altres materials de transport, el sector farmacèutic, el TIC, les activitats professionals, i les científiques i tècniques.

Comerç

7%

Font: Estudi Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització i tecnològica. Carme Poveda

Activitat innovadora a les empreses

Finances i assegurances

9%

Vehicles de motor i altres mat.transp

Tic 11%

21%

L’11’7% (2021) de les empreses innovadores reserven part del pressupost per a projectes d’innovació disruptiva. Aquest tipus d’innovació està adreçada a nous segments de clients o a resoldre noves necessitats i requereixen la incorporació de noves capacitats en l’empresa.

D’entre totes les empreses innovadores, les empreses catalanes, acostumen a innovar principalment procés de negoci. I dins aquest tipus d’innovació, sobretot en sistemes d’informació i comunicació, també en màrqueting i en gestió.

Tot i que el nombre d’empreses catalanes innovadores baixà el 2020 fins a 7.473 (un 0’3%), Catalunya es manté líder a l’estat en nombre d’empreses innovadores, el 20’7%.

Producte 63’7%

2019

57’8%

2021 Sistemes d’informació i comunicació

51’4% 42’8%

Desenvolupament de producte i 39’1% procés de negoci

38’3%

Màrqueting i venda

Producció de bens o serveis

Administració i gestió

Logística i distribució

51’7% 33’5% 39’2% 33’4% 72’6% 23’1% 32’4% 11’1%

Percentatge sobre total d’empreses innovadores

Procés de negoci 94,6% 85,5%

VI Empresa i Progrés -

P26

Innovació i recerca

Innovació i transformació digital

2018

La incorporació de les noves tecnologies i l’aposta per la transformació digital en

2019

les empreses és un dels indicadors que permeten veure el creixent abast i progrés.

S’incorporen principalment per la millora de processos i (el 3D) per la fabricació (ja

2021

sigui en prototipatge, per utillatges o pel producte final).

Big Data

8’8

13’2

10’6

IOT

3’9

11’5

Impressio 3D

13’4

3’7

5’1

3’6

Realitat augmentada

3’1

7’3

1’4

Intel·ligència artificial

1’0

2’1

6’7

Robòtica col·laborativa

0’7

1’4

2’6

I+D a Catalunya La recerca i el desenvolupament son eixos estratègics en l’avenç

60%

d’empreses, administracions, comunitats i països.

El 60% de la despesa en I+D a

Catalunya ocuparia la 12a posició a la

Catalunya està a mans del teixit

UEA-27 per despesa I+D per habitant.

empresarial. De fet, la despesa empresarial en I+D a Catalunya va augmentar el 2020 fins a un 0’9%

60%

50.000

(2.717,1 MEUR).

En personal investigador, a diferència

M€ 4.000

40.000

del lleuger creixement a Europa i Espanya, a Catalunya baixa fins a les 50.776 persones en I+D. Un descens de

3.000

30.000

personal en les empreses mentre que augmenta a l’administració pública i a l’ensenyament.

2.000

20.000

1.000

10.000

Despesa en I+D

Personal I+D

Admin. i ensenyament Empresa

Font: INE

0

Admin. i ensenyament

2017

2018

2019

2020

0

Empresa

- P27 Innovació i recerca

La recerca a la Catalunya Central La Catalunya Central compta amb un important volum de projectes de recerca en actiu que han aportat aquest 2020 (segons l’Observatori de la Recerca de la Catalunya Central) més de 18 milions d’euros, un 37% més que els anys anteriors.

500

400

300

200

Projectes de recerca a la Catalunya Central

100

Han incrementat així a més del nombre de projectes, també la quantitat d’investigadors i les publicacions acadèmiques.

0

2017 67

2018 208

2019 314

2020 487

Recursos humans i econòmics dedicats a activitats de recerca i innovació a la Catalunya Central Contracte de transferència tecnològica: Contracte

La gran majoria de les 113 empreses innovadores corresponen a la indústria manufacturera i de serveis

sobre la transmissió de coneixement i informació

(fabricació de maquinària i equips, comerç a l’engròs i

per l’ús en una relació comercial (de productes

intermediaris del comerç, serveis tècnics d’enginyeria i

i processos, ja sigui amb o sense una patent).

arquitectura, fabricació de productes metàl·lics i indústria de productes alimentaris).

720

investigadors

117

sol·licituds de patents

403

contractes de transferència tecnològica

75

assajos clínics

729

publicacions científiques

Font: Informe de la Recerca 2020 – Observatori de la Recerca de la Catalunya Central.

487

projectes d’I+R+D (públics o privats)

VI Empresa i Progrés -

P28

Innovació i recerca

Agents d’innovació i recerca a la Catalunya Central Més de 150 empreses i institucions públiques i privades impulsen la innovació i la recerca a la Catalunya Central.

Destaquen els 4 centres TECNIO acreditats del territori, i les diverses associacions i fundacions que participen en projectes d’I+D tant nacionals com internacionals.

4

centres universitaris

2

centres de recerca i tecnològics

4

centres sanitaris

37

grups de recerca reconeguts (SGR 2017)

10

113

càtedres universitatempresa

empreses innovadores

Font: Informe de la Recerca 2020 – Observatori de la Recerca de la Catalunya Central.

Marques nacionals i patents a l’Anoia La innovació és qüestió d’execució, de tenir instruments que permetin transformar les equacions de valor en realitat. La comarca de l’Anoia compta amb empreses i agents que desenvolupen projectes, propis, interns i en col·laboració i que estimulen

Sol·licituds de propietat de disseny industrial

l’activitat creativa i innovadora materialitzant-se en

Sol·licituds de patents via nacional*

2011

2012

2013

solucions, noves propostes i també marques i patents.

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Sol·licituds de marques nacionals* En els darrers anys han disminuït considerablement les sol·licituds de marques nacionals i de patents en l’àmbit comarcal mentre que les sol·licituds de propietat i disseny industrial s’han mantingut igualment fluctuants.

2011

2012

2013

2014

2015

* Residència a l’Anoia del primer sol·licitant

2016

2017

2018

2019

2020 Font: Oficina Española de Patentes y Marcas – OEPM (2022)

- P29 Innovació i recerca

La innovació a l’Anoia

Cada vegada l’entorn, i amb ell proveïdors, clients, ciutadans administracions i sobretot les empreses, requereixen noves formes de treballar, nous sistemes productius, obrir nous mercats, noves dinàmiques d’atenció i de resposta, noves polítiques i nous serveis, i això reverteix en unes estructures organitzacionals que a vegades també s’han de transformar.

Cada organització planteja aquests reptes des d’una òptica de transformació i innovació pròpia, i conèixer el punt de partida i les perspectives d’empreses i municipis permet conèixer els reptes, les traves i l’estat general de la comarca en matèria d’innovació.

Les empreses de l’Anoia Hem consultat a 50 empreses que ja estan aplicant la innovació o hi tenen interès i totes coincideixen en els avantatges que representa la innovació però posen de manifest els mateixos problemes i inconvenients per dur-la a terme, sigui quina sigui la seva dimensió i sector empresarial.

Veiem aquí l’anàlisi que fan del seu estat innovador.

18%:

Producte:

empreses no innovadores

32’7%

Sou innovadors? En quines àrees?

Un 82% de les empreses enquestades es consideren innovadores, i expliquen haver apostat els darrers anys

Altres:

per innovar en certes àrees, especialment en producte.

10’2%

Alguns exemples d’aquestes innovacions:

Processos i sistemes:

Nou model de serveis d’atenció centrada en la persona

14’4%

Model de negoci: Tecnologia:

14’4%

32’7%

Implantació d’un nou CRM, ERP i BI Nou producte per filtració d’oli d’oliva Processos de signatura automatitzada Plataformes en línia Gama de productes Lethertech i Lestherbeam Noves funcionalitats Model de negoci i tecnologia per poder aplicar els serveis Nova filosofia d’organització Sistema d’Intel·ligència Artificial Producte termosellable i compostable Eina tecnològica de gestió de transport a demanda Nou producte que permet germinar un arbre forestal a casa/oficina Nous productes ecològics etc.

Font: Enquesta realitzada per la UEA a 50 empreses interessades en la innovació.

VI Empresa i Progrés -

P30

Innovació i recerca

Buscareu aliances per projectes futurs?

No ho sé:

4%

Més de tres quartes parts de les empreses es plantegen buscar aliances o col·laboracions amb altres empreses, clients, proveïdors o centres tecnològics per algun projecte

No:

16’4%

Sí:

d’innovació.

44’9%

Sí, ja ho fèiem:

34’7%

No ho sé:

6’1%

No i no crec que ho fem:

Sí, (amb un equip intern o bé extern):

65’3%

6’1%

Compteu amb gent per començar a pensar/treballar la innovació?

Interessant també que siguin minoritàries les empreses que no comptin amb un equip per treballar la innovació o prevegin incorporar-lo.

Encara no, però segurament ho farem: 22’5% Participants del procés d’innovació* Hi ha força unitat sobre qui de l’empresa hauria de participar en un projecte d’innovació. *multiresposta L’equip directiu: 47% El departament de I+D: 42’9% Caps de departament/d’equips: 42’9% Qualsevol persona de l’organització amb interès: 63’3% Un equip extern expert/startups o centres d’investigació: 22’4% Tots: 8’2% No ho sé: 2%

- P31 Innovació i recerca

Efectes de la innovació* Coincideixen en valorar la majoria d’efectes de la innovació *multiresposta

elements positius sobre l’activitat empresarial.

Millora de la qualitat de productes o serveis: 71’4% Empitjorament de la qualitat de productes o serveis: 0% Augment de la gamma de productes o serveis: 57’1% Reducció del nombre i la qualitat de productes o serveis: 2% Més agilitat en definir i estructurar nous serveis i nous equips: 22’4% Complicació del funcionament i l’organització: 0% Augment de la capacitat de producció: 16’3% Reducció de costos, de materials i energia: 30’6% Major autonomia del personal i els equips: 16’3% Canvis organitzacionals complexos: 0% Millora del clima de treball: 20’4% Empitjorament del clima laboral: 0% Major compliment de normatives o reglaments: 10’2% Major participació dels treballadors en la presa de decisions: 30’6% Major complexitat en la presa de decisions: 2% No ho sé: 4%

Problemes o inconvenients per innovar* El finançament i el cost dels canvis a realitzar són els principals *multiresposta

inconvenients que veuen les empreses per poder innovar.

Manca de finançament: 47%% Cost elevat dels canvis a realitzar: 52’9% Barrera mental dels equips: 20’6% Excessiva burocràcia: 23’5% Manca de personal qualificat dins l’empresa: 23’5% Desconeixement i/o manca de formació: 17’6% La rapidesa dels canvis en l’entorn: 23’5% Dificultat per trobar socis/partners per cooperar o col·laborar: 5’9% La manca de retorn de l’impacte/valoració dels serveis per part del client: 20’6% Rigidesa en l’organització de l’empresa: 8’8% Manca de sensibilitat dels clients a nous béns o serveis: 17’6% Manca d’equips per fer recerca: 2’9%

VI Empresa i Progrés -

P32

Innovació i recerca

Innovació aplicada Què posen en pràctica les empreses innovadores i què tenen pendent.

L’empresa disposa d’una estratègia d’innovació?

No ho sé:

6’1%

Busqueu oportunitats per aplicar-les als productes o serveis?

No:

8’8%

No:

42’8%

No ho sé:

14’3%

No ho sé:

Sí:

8’8%

No ho sé:

2’9%

Sí:

Sí:

88’3%

Compteu amb incentius o algun tipus de reconeixement pel personal que aporta idees?

No ho sé:

2’9%

Sí:

28’6%

No:

No:

2’9%

51’1%

Teniu algun sistema d’identificació i anàlisi de tendències per aprofitar-les en noves accions/serveis/mètodes?

Busqueu maneres d’innovar o diferenciar-vos de la competència?

Sí:

28’6%

88’3%

Teniu un sistema d’avaluació dels propis equips a través de KPI (indicadors clau d’acompliment de rendiment)?

No ho sé:

Sí:

11’8%

35’3%

No:

No:

57’1%

82’4%

52’9%

Teniu un sistema d’avaluació dels vostres serveis/productes una vegada a mans del client?

L’empresa compta amb un clima propici per a la generació de noves idees?

A l’empresa hi ha compromís per part de gerència amb la innovació?

No ho sé:

No ho sé:

5’9%

No:

50%

Sí:

44’1%

No ho sé:

18’4%

No:

22’4%

Sí:

59’2%

No:

10’2%

2%

Sí:

87’8%

- P33 Innovació i recerca

Innovació a l’àmbit públic Els ajuntaments de l’Anoia tenen un important repte per endavant. La innovació no és un exercici exclusiu del sector privat sinó que, en la gestió, les polítiques, l’atenció als ciutadans, les pròpies dinàmiques de treball i equips, innovar esdevé un exercici necessari per millorar els processos, els serveis i la pròpia organització interna.

Hem parlat amb bona part dels ajuntament de la comarca sobre quin coneixement tenen i com orienten la innovació en el municipi (i la comarca).

Sí, extern 0 %

Disposeu de departament/personal destinat a innovació o l’I+D? Tot i que el concepte innovació no els és desconegut (94’7%), la gran majoria de municipis no disposen de personal que ho treballi.

Sí, intern

15,8%

Intern

22,2%

No

84,2%

Combinant interns i externs

61,1%

Així, gairebé un 90% dels municipis enquestats han introduit en els últims 5 anys productes (béns o serveis) nous o sensiblement millorats de cara als ciutadans creats per l’equip

Experts externs

5,6%

intern o amb el suport d’equips externs.

De fet pràcticament el 74% de municipis enquestats creuen

Serveis de la Diputacio de Barcelona

5,6%

Com s’han creat els productes o serveis?

que la seva organització compta amb un clima propici per a la generació de noves idees.

No ho sé

5,6%

Teniu alguna xarxa amb altres organismes per a compartir projectes o coneixement?

Fer xarxa amb altres organismes per compartir projectes o coneixement forma part de la dinàmica de treball de bona part dels municipis.

Destaquen entre aquests organismes el propi Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i algun altre municipi No

36,6%

proper.

Sí

63,2% Font: Enquesta realitzada per la UEA als ajuntaments de la comarca de l’Anoia.

VI Empresa i Progrés -

P34

Innovació i recerca

Sí

No ho sé

L’avaluació dels serveis, i productes així com dels propis

26,3%

equips és però una assignatura pendent ja que no disposen

5,3%

de sistema d’avaluació ni indicadors d’acompliment.

Teniu un sistema d’avaluació dels propis equips a través de KPI (indicadors clau d’acompliment de rendiment)?

La majoria reconeixen que no en tenen.

No

68,4%

Teniu un sistema d’avaluació dels vostres serveis una vegada traslladats al ciutadà?

No ho sé

5,3%

La pràctica totalitat no en disposen i la resta ho desconeixen.

No

94,7%

No

84,2% Sí

10,5%

Teniu algun sistema d’identificació i anàlisi de tendències?

Tot i ser conscients que les tendències i canvis existents els poden aportar idees per dissenyar noves accions i serveis, la majoria no tenen cap sistema per identificar i analitzar

No ho sé

aquestes tendències.

5,3%

Limitacions per millorar la innovació als municipis Manca de finançament: 63’2% Desconeixement i/o manca de formació: 57’9% Excessiva burocràcia: 47’4% Manca de personal: 47’4% Manca de referents (a nivell d’admin.pública): 36’8% La manca d’autonomia respecte organismes públics supramunicipals/ nacionals: 26’3% La manca de retorn de l’impacte/valoració dels serveis per part del client/usuari final: 21’1% Barrera mental dels equips: 21’1% Inexistència de mètodes o pautes per organismes com els nostres: 21’1% La rapidesa dels canvis en l’entorn 5’3%

- P35 Innovació i recerca

Sí

21,1%

Teniu una estratègia d’innovació? Quins problemes teniu per aplicar-la?

Així, més de la meitat dels municipis enquestats són conscients que no disposen d’una estratègia d’innovació i que aquest fet es deu a una manca de temps, de personal especialitzat, de capacitat i de recursos.

No ho sé

10,5%

No

68,4% Quines millores creieu que pot aportar la innovació?

Hi ha força consens sobre les millores que pot provocar la innovació aplicada en l’àmbit municipal i comarcal.

Millora de la qualitat de productes o serveis – 78’9% Més agilitat en definir i estructurar nous serveis i nous equips – 63’2% Millora del clima de treball – 42’1% Major autonomia del personal i els equips – 36’8% Augment de la gamma de productes o serveis – 36’8% Major compliment de normatives o reglaments – 31’6 % Reducció de costos, de materials i energia – 26’3% Major participació dels treballadors en la presa de decisions 26’3% Canvis organitzacionals complexos – 10’5% Augment de la capacitat de producció - 5’3% Empitjorament del clima laboral – 5’3%

La veu dels municipis “Els municipis petits (i encara més els que tenim nuclis disseminats i masies) ho hem de fer tot i no tenim temps ni recursos, ni capacitat per accedir a projectes com els Next Generation. Hi ha una desigualtat en el repartiment d’aquests recursos en benefici de les administracions grans i ben vertebrades tècnicament”.

“No hi ha estratègia d’innovació, als ajuntaments petits per manca de capacitat analítica, de temps o de personal especializtat. En tot cas, es desenvolupen estructures de caire informal per tal d’afavorir la innovació, en concordança amb la legislació vigent i les eines (poques) al nostre abast”.

Reflexions dels ajuntaments de l’Anoia.

VI Empresa i Progrés -

P36

Innovació i empresa Innovació i empresa

Impacte i conseqüències

Punt de partida a l’Anoia

La posada en pràctica de la innovació representa un escenari certament difús i una mica estrany per la majoria d’empreses i organitzacions, per bé que la majoria saben a què fa referència, posar-s’hi no és tan senzill, sobretot i s’ha de combinar amb el ritme frenètic del dia a dia, per bé que sigui un exercici molt necessari per seguir endavant en una realitat tan canviant com l’actual.

Una vintena d’empreses amb interès per la innovació van participar en un exercici d’innovació acompanyada amb un expert. Eren empreses de diferents dimensions i d’una àmplia varietat de sectors empresarials.

Per bé que la majoria (un 86’7%) coneixia el concepte d’innovació i més de la meitat (un 60%) diposava de departament de I+D totes van coincidir en que: L’aposta per la innovació requereix temps i una voluntat explícita especialment de direcció Que topa amb les prioritats de subsistència i el ritme frenètic de l’activitat de l’empresa Que les empreses no estan acostumades a mirar més enllà, cap a fora, ni a explorar Despres de la sessió, no només els conceptes i eines estaven més clares, sinó que van identificar els recursos i estratègies més interessants per reconèixer oportunitats d’innovació:

Quin dels recursos, estratègies i propostes creus que pot ajudar-te a identificar oportunitats d’innovació?

Revisar els elements de valor del nostre producte o servei

Mineria de problemes

0%

Preguntar als clients

23,1%

15,4%

Què us fa falta per impulsar la innovacio?

Les mateixes empreses participants a l’exercici d’innovació van coincidir amb les necessitats bàsiques per tal de poder tirar endavant processos d’innovació des de l’empresa.

Una estructura organitzada per a la creació de nous serveis Organizació per ser més àgils per solucionar els problemes dels nostres clients i millorar l’acompanyament que els hi donem Més mans, temps, finançament i formació

Mirar els canvis a l’entorn

Materies primes que compleixin els requisits dels nous projectes d’innovació

23,1%

Voluntat, recursos humans i materials i prioritzar la innovació Poder compartir coneixement

Mirar la competència i buscar la diferenciació

15,4%

Necessitem fer una transformació digital Analitzar les queixes més frequents

23,1%

Ens cal conèixer les noves tendències de mercat i les necessitats futures dels nostres clients Fer xarxa exterior amb sectors diferents al nostre Donar a conèixer la pròpia capacitat a més sectors i empreses

Font: Tallers i enquestes realitzades amb 20 empreses anoienques que treballen la innovació

- P37 Innovació i empresa

Com ajudar a les empreses Partint d’aquestes necessitats identificades i amb la voluntat de posar sobre la taula el repte de com ajudar al teixit empresarial, una sessió de treball entre empreses, agents d’innovació, experts en innovació, universitats i centres de recerca va permetre elaborar 10 propostes per tal de millorar la capacitat innovadora de les empreses:

1.

Identificar i crear espais per l’exploració i la demostració per les empreses

• •

A Catalunya hi ha un esforç molt gran en la investigació i la recerca però el retorn a l’empresa és sovint fluix, preval el procés o la recerca en si i notant l’aplicació a l’empresa el poder-ho aterrar i aplicar.

3. Dissenyar i desplegar un pla estratègic d’innovació al territori

Per coordinar les accions i els agents, prèvia definició d’un marc regulador, i amb una mirada a mig i llarg termini

4. Simplificar els processos administratius.

• Especialment en les convocatòries per recerca i innovació

5. Construir una marca de territori basada en el talent i la innovació

•

•

Permetria atrevir-se, reduir riscos i costos, comptar amb gent que et pugui assessorar, motivació i empoderament

centres tecnològics i les necessitats de l’empresa

•

de la Innovació.

Cal visibilitzar els espais comuns per proves, per testejar. Identificar què hi ha, veure què falta i crear-ho

2. Millorar l’adequació entre l’oferta dels •

6. Crear i divulgar un manual de recompensa

Cal estimular la conversa entre empreses i start-ups

Marta Subirana: “El millor antídot és la visió estratègica, la convicció, el relat dels beneficis i sobretot que es pugui palpar els resultats de fer les coses diferents”.

• 7.

Cal establir un sistema de recompensa, de propostes, interdepartamental amb un comitè que avaluï sense poder proposar.

Monetitzar la recompensa Aportaria motivació, implicació, col·laboració, curiositat i ho permetria sistematitzar

Determinar maneres per retenir talent

•

Cal que la gent no marxi i que vingui.

Apostar per serveis, accés a la vivenda, valors, facilitar l’aterratge del talent, transport, sanitat...

8. Introduir la innovació al currículum escolar • Caldria integrar una assignatura dins l’ensenyament, abans dels màsters i postgraus, i que les empreses s’hi impliquessin

9. Activar un programa de

intraemprenedoria, dins de les organitzacions, per sistematitzar la innovació i potenciar la curiositat

• •

Així es podria detectar perfils intraemprenedors, identificar-los i empoderar-los Aposta per la intel·ligència col·lectiva, permetria espais per proposar i estructurar la innovació, una mirada externa, en pro de la curiositat i creativitat

10. Visibilitzar casos d’èxit propers • Cal donar a conèixer bones pràctiques, per igual els èxits i els errors, mostrar que ens podem equivocar i que és el procés el que resulta igualment un aprenentatge.

Font: Recull elaborat en la jornada de treball “Com podem ajudar a augmentar la innovació i la competitivitat de les empreses” del 6 d’octubre de 2022 amb empreses, experts i agents de l’Anoia i d’arreu de Catalunya.

VI Empresa i Progrés -

P38

Innovació i empresa

Llums i ombres de la innovació

A trets generals la innovació, tot i la seva complexitat, es percep com a quelcom positiu per l’empresa o l’organització que la dugui a terme. Amb tot però, els dubtes i el desconeixement que planen al voltant d’aquest exercici, els frens que ho interfereixen, la manca de marc regulatori, la necessitat de mètriques palpables i molt especialment la por, a canviar, a fer quelcom diferent i especialment a fracassar, ho enfosqueixen i fan que es vegi llunyà, difícil i car.

Llums

Ombres CULTURA EMPRESARIAL

•

Identificar i empoderar els perfils a dins les empreses

•

La mentalitat de start-up es està començant a arrelar (arriscar i prendre decisions)

•

Dotar d’autonomia i responsabilitat els treballadors

•

Existeixen líders a dins les empreses que estimulen

•

Hi ha més col·laboració entre les empreses

•

Es disposa d’espais per què passin coses (digital innov. Hub, clusters, demostradors....)

•

Implica una manera de relacionarse que rebaixa la tensió i els conflices

•

Falta de compromís de l’empresa/directius

•

Cal un lideratge del consell d’administració que hi cregui i ho acompanyi de mètode i recursos (€)

•

Poca inversió en recursos i personal

•

Falta de formació, coneixement, entrenament i eines

•

És difícil poder valorar el benefici de la innovació

•

No hi ha una mètrica clara per l’activitat innovadora

•

Hi ha estructures verticals i segmentades que fan dificil l’aposta

•

El teletreball, la dispersió de les persones dificulta la relació entre elles, la trobada, el compartir i idear

•

Requereix una confiança en el talent de les persones

•

Implica crear les condicions perquè la gent vegi les coses

•

Els que innoven són els que es procupen, hi ha moltes organitzacions que no ho entenen

•

No hi ha coneixement entre les empreses del que fan les start-ups

AJUDES I ADMINISTRACIÓ •

Existeixen més ajuts per les empreses, que acaben d’esperonar la innovació

•

Els ajuts existents no són suficients, sobretot per implantació

•

Molts ajuts son restrictius (per bases, forma, procediment de sol·licitud...)

•

Les empreses més petites els costa accedir als ajuts

•

Excessiva burocràcia

- P39 Innovació i empresa

Llums

Ombres TALENT I JOVES

•

Disposem de molt talent a Catalunya (tot i que molts marxen a innovar a fora)

•

La curiositat és quelcom que va a l’alça

•

Les noves generacions tenen uns valors intrínsecs que per sí mateix ja comporten canvis (de mirada i de plantejament)

•

Els joves ja són nadius digitals

•

L’assignatura “Emprenedoria” a l’ESO comença a posar algunes bases

•

Mala imatge de l’empresa entre els joves

•

Fuga de talent

•

Falta de talent, ambició, compromís de les noves generacions

•

Necessitat de formar els equips propis

•

Vèncer el recel per obrir la porta al talent de fora

TECNOLOGIA I TRANSFERÈNCIA •

La tecnologia ha esdevingut més propera, assequible i es percep com una ajuda

•

La tecnologia és cada vegada més coneguda i assimilada pels directius i administracions empresarials

•

La vigilància tecnològica és més fàcil

•

• •

Hi ha molta tecnologia que les empreses encara no entenen Desajust entre la transferència de coneixement entre centres tecnològics i empreses

Hi ha un gran accés a la informació, és fàcil saber què passa al món

POR I BARRERES MENTALS

Xavier Ferràs “Podem tenir milers d’idees. N’hi ha prou en fomentar la creativitat, fer benchmark o comprar hores de consultoria.

El valor radica en la capacitat d’executar-les. I per això, necessitem talent. Una gran idea amb un equip mediocre, fracassarà. Una idea mediocre amb un gran equip al davant, pot trobar el seu camí al mercat. Com a la guerra: un gran exèrcit amb un mal general està condemnat a la derrota. Un exèrcit inexpert amb un gran general pot tenir opcions sèries de triomfar”

•

A equivocar-se

•

A comptar amb talent forà

•

A que sigui car

•

La mida de les empreses és un auto-fre

•

Excessiva visió de resultats a curt termini, curtplacisme

•

A transgredir

•

Costa entendre que hi ha algú que pot saber-ne més que tu

•

No es cuida als responsables d’innovació ni als que hi aposten

Font: Recull elaborat en la jornada de treball “Com podem ajudar a augmentar la innovació i la competitivitat de les empreses” del 6 d’octubre de 2022 amb empreses, experts i agents de l’Anoia i d’arreu de Catalunya.

VI Empresa i Progrés -

P40

Innovació i empresa

Sectors econòmics i àrees estratègiques SECTOR: AUTOMOCIÓ

Si bé és cert que la innovació és un procés molt particular de cada empresa o organització, en pràcticament tots els sectors podem trobar empreses innovadores, que proven, arrisquen, intenten, algunes se’n surten i altres s’equivoquen. En conjunt, doncs, podem identificar potencial, idees i possibilitats en bona part dels àmbits empresarials. A continuació segueixen algunes de les tendències i apostes, i també reptes i dificultats per alguns dels sectors empresarials del nostre territori.

Tendències i reptes

Casos d’interès

La sostenibilitat esdevé un repte compar-

Els proveïdors estan assumint un paper

Resina - de SEG Automotive i CTC.

tit amb la resta de sectors.

més important en l’ecosistema, interve-

Una resina que millora la resistència de

nint directament en el desenvolupament

les peces metàl·liques a la corrosió gal-

de solucions específiques per a proble-

vànica dels motors de vehicles híbrids.

mes complexos.

Solució a través de la nanotecnologia

Tot i que és un sector fortament digitalitzat s’accelera aquesta necessitat en tota la cadena de valor del sector.

El vehicle del futur és autònom, intel·ligent i connectat, així la regulació esdevé un repte i un fre i es mantenen els obstacles a la comercialització, condicionant tota la cadena.

L’aposta pel software com un important motor de creixement de la rentabilitat.

La inestabilitat del mercat de xips i semiconductors implica un replantejament de l’estratègia d’aprovisionament i emmagatzematge de materials i components. Incloure aquests socis dins els propis processos de I+D. Replantejar una necessària independència de les cadenes de subministrament tradicionals. Alternatives a materials recuperats, reensamblats o reparats.

Les dades obertes i els models de col·laboració de codi obert agafen impuls i impliquen una nova mirada.

Les aplicacions i els serveis digitals han de permetre no només modernitzar els processos de fabricació sinó també oferir valor afegit als clients.

Creixents esforços en l’àmbit del programari com en el maquinari informàtic i les noves tecnologies de vehicles elèctrics, bateries i sistemes de càrrega.

Els nous paradigmes de la conducció connectada i intel·ligent obren la porta

que permet optimizar les prestacions del recobriment convencional.

a noves empreses emergents i nous

Segona vida - Recmotor Lleida. La

partners en diversos camps, software i

startup planteja donar una segona

hardware, bateries i sistemes de càrrega,

vida a peces recuperades en bon

amb qui col·laborar.

estat per augmentar la vida útil dels

Les startups de la cadena de valor del

vehicles.

sector comencen a esdevenir partners integrats en les grans companyies.

La comprensió i la mètrica de la petjada de carboni com un valor afegit i un nou model de negoci.

Essent un sector totalment automatitzat, de la logística a la fabricació, els robots col·laboratius entren amb força en certes parts del procés productiu, vehicles autònoms que traslladen material, tauletes i sensors, o la fabricació d’útils i peces per als prototips amb impressores 3D. Les infraestructures de mobilitat s’han d’adaptar als mous models de vehicle, a les noves tendències del mercat i a les necessitats dels usuaris.

La legislació i la normativa, elements clau per desbloquejar avenços i afavorir la innovació.

Miguel Angel Granda: Hem d’afegir un altre repte no menys important: el canvi en les expectatives dels consumidors i en els seus hàbits de compra. No sols busquen vehicles més sostenibles i assequibles, també esperen que els ofereixin la millor experiència possible.

- P41 Innovació i empresa

SECTOR: LOGÍSTICA I TRANSPORTS Tendències i reptes

Casos d’interès

Optimitzar els temps d’entrega posant el

Creixent acostament dels centres de

Handle - Robot creat per Boston

focus en el client.

producció i escurçament de les cadenes

Dynamics per a fàbriques i magatzems

de subministrament per la fragilitat de

que utilitza una visió d’ampli abast i

certes cadenes (sobretot internacionals),

gran profunditat que li permet identi-

la volatilitat dels preus de la logística i

ficar, moure i col·locar caixes, carregar i

transport i el preu creixent del combusti-

descarregar camions o apilar palets.

L’auge del comerç electrònic ha causat una demanda de professionals al llarg de tota la cadena.

S’ha accelerat la digitalització tot i ser un sector ja de per si força automatitzat.

La distribució de l’última milla esdevé un gran repte i oportunitat. Els drons s’aniran vertebrant com a dispositius que poden cubrir-la i arribar a ubicacions/ localitzacions fora de l’abast de la logística tradicional.

Les apps, aplicacions i plataformes

ble i la petjada de carboni.

Transport a demanda: De S.A Masats

Innovar en els dissenys i la fabricació dels

(Grup TG). Un servei que tan sols es

vehicles: millora de les emissions, siste-

presta si algun usuari ho demana amb

mes híbrids, reduint pes i utilitzant mate-

antelació a través d’una plataforma, que

rials més lleugers en la seva fabricació.

li facilita un QR per ensenyar al con-

Els camions sense conductor.

Derivar part de l’activitat a hores amb menor intensitat de trànsit.

ductor. Permet guanyar en comoditat, eficiència i sostenibilitat.

QR Tracing. Sistema de control i traçabilitat d’envasos, embalatges, residus i

digitals esdevenen imprescindibles, per

Intervenció sobre les polítiques territorials

altres actius industrials, agrupacions o

optimitzar el transport, assignar serveis

(regulacions de l’última milla, accessos a

lots, aportant visibilitat en els processos

de manera intel·ligent, assolir major segu-

ciutats, agregació demanda (plataformes

interns i externs als quals són sotme-

retat, seguiment de càrregues, optimit-

urbanes i/o regionals), etc.).

sos, promovent la seva reutilització i la

Garantir la multimodalitat és clau (aug-

gestió del seu reciclatge.

zació de costos i serveis, monitorització de flotes.

Disposar de molta més quantitat de dades sobre trajectes, serveis, càrregues... permet que les empreses es marquin uns indicadors de compliment (KPIs) per mesurar, avaluar i poder millorar.

Creixent demanda internacional de productes refrigerats que posen en valor traçabilitat, cadenes de fred i una necessària inversió en tecnologia i infraestructura.

mentar taxa d’utilització).

La logística distribuïda, l’anomenat physical Internet, un concepte que canviarà dràsticament la forma com fem les coses.

El comerç electrònic, com que necessita immediatesa, promou la creació d’alternatives per l’última milla com les taquilles intel·ligents, els punts de conveniència, l’optimització de rutes, els drons (una vegada se superin les barreres legisla-

Els robots com a facilitadors en la gestió

tives), el repartiment col·laboratiu o les

de magatzems i dipòsits, optimitzant

micro-plataformes.

els espais i millorant la competitivitat i la productivitat de les empreses, substituint també feines feixugues i perilloses.

La generació d’emissions del sector posa en valor creixent la logística verda o ambiental realçant tendències amb opor-

Tecnologies com l’IOT o el Blockchain,

tunitats innovadores com el packaging

aplicades al sector logístic permeten, sen-

sostenible, els softwares d’optimització de

soritzant punts i aparells de la cadena de

rutes, les cadenes de sumbinistrament

subministrament, disposar de diagnòs-

circulars vers les linials, els vehicles menys

tics de funcionament, estat dels proces-

contaminants, les opcions de la recollida

sos, ubicacions, i registrar de manera

i el re-ús...

inalterable tota la informació relacionada amb la traçabilitat dels productes.

Ignasi Sayol Si la pregunta és si serà sostenible la logística 4.0, la resposta és que no hi ha una altra opció, ha de ser-ho. Per a aconseguir-ho, el repte és enorme i exigeix a les organitzacions innovació, flexibilitat i adaptabilitat.

VI Empresa i Progrés -

P42

Innovació i empresa

SECTOR: ALIMENTACIÓ Tendències i reptes

Casos d’interès

Cada baula del procés esdevé crític i

Marques d’aigua digitals per les safates i

Upcycled cold-pressed Nachos – de

un potencial focus de millora, des de la

afavorir el reciclat i la recerca de alternati-

Flax & Kale. Dins una gamma de

recepció de les matèries primeres i el

ves per substituir les etiquetes.

productes amb un alt perfil nutricional,

seu emmagatzematge, processament, conservació i distribució.

El gran repte del malbaratament alimentari en contrast amb la sobrepoblació

sans, saborosos i amb el mínim impacte ambiental han creat un snack deshidratat a partir de la fibra restant dels sucs

El producte final, l’optimització de

mundial i l’escassetat de certs recursos.

processos i el màrqueting són els focus

La gestió dels excedents alimentaris i la

principals d’innovació.

sostenibilitat i les cadenes de subminis-

Let’s cook. Ofereix als seus usuaris la

trament més curtes.

possibilitat de rebre setmanalment,

Oportunitats en nous avenços de base tecnològica com la proteòmica (estudi de l’estructura i la funció de les proteïnes) o la pressió com a eina per a transformar processos alimentaris.

La microencapsulació i nanoencapsulació per al disseny d’ingredients d’última

Gastronomia sostenible i saludable.

Alimentar a tota la població i la reducció de malalties amb l’alimentacio esdevé ja de per si un repte.

Pes creixent dels aliments locals de km0.

generació amb noves propietats.

La traçabiltat dels aliments.

La imatge química per obtenir mapes de

Etiquetatge ambiental.

composició, per al control de la qualitat i

La societat va modificant la seva sensibili-

seguretat alimentària.

Bacteriòfags (virus que destrueixen bacteris) com a nous mètodes biològics per a la seguretat alimentària.

El desenvolupament d’envasos actius amb propietats biocides, antioxidants, o absorbidores de gasos.

Envasos amb films, làmines i safates més sostenibles davant dels reptes dels monomaterials, els productes amb base

tat alimentària amb el pas del temps.

de fruita que fan.

receptes variades i saludables amb els ingredients en quantitats exactes, produïts localment i enviats amb envasos sostenibles.

Embot-ITS – de Splendid Foods i Eurecat. Un sistema que incorpora Intel·ligencia Artificial i Big Data per optimitzar la curació d’embutits podent actuar en el procés i el temps de curació gràcies a les dades.

Ou vegetal – de l’Hort del Silenci.

Existeixen factors de rebuig per tot allò

Producte ecològic, vegà i sense gluten

que es consideri ultraprocessat.

amb base de farina de cigró a la que

Els materials utilitzats en la venda d’aliments incideixen amb més força que abans en la percepció del producte.

s’afegeix aigua per aconseguir la textura i equivalència d’un ou batut.

Cerveza sr. Mendrugo - de Cerveza Mica, RobinGood i Pascual. Una cervesa artesanal, de producció local que substitueix el 50% de la malta per sobres de pa sec que sinó es llençaria.

orgànica, reciclats, compostables, derivats de residus....

Ignasi Papell: “Els vectors salut, sostenibilitat i intel·ligència (Smart) seguiran marcant el sector. Tecnologies alternatives per a l’obtenció de proteïna, valorització de subproductes, nutrició de precisió, aliments funcionals per sectors de població específics, prevenir el frau i garantir la seguretat alimentària, potenciar l’eficiència energètica i de recursos com l’aigua, dissenyar i calcular indicadors d’impacte ambiental , aplicar robòtica, intel·ligència artificial, big data…”

- P43 Innovació i empresa

SECTOR: METALL Tendències i reptes

Casos d’interès Línia de soldadura – de M DICOR

La digitalització del sector és una neces-

L’alumini és considerat el metall del futur

sitat cada vegada més exigent i que con-

pels seus múltiples usos, aplicacions i per

diciona la competitivitat de les empreses

ser reutilitzable i reciclable indefinidament.

que no s’hi aboquen. El repte passa per la

Guanya importància en la versió sostenible

incorporació de noves tecnologies i eines

junt amb els seus aliatges.

d’armadura de seient incorporant

Control de sensors i sistemes de producció.

ABB per optimitzar recursos, temps

de la Indústria 4.0 per desenvolupar nous models de negoci i canvis disruptius en producte i en procés.

Incorporació de sensòrica als béns d’equip per passar de productes industrials a productes + serveis associats.

Perfils adaptats a la transformació digital a

ISM. Desenvolupament de diferents instal·lacions de soldadura pel sector de l’automoció, especialment a la maquinària fabricada un robot

Plataformes de comunicació amb clients i

i millorar en precisió i i operativitat

proveïdors per a disseny, vendes, coman-

dels treballadors.

des…

Aramatics – de Araipiasa. Donant

La oportunitat d’apostar per solucions de

resposta a la creixent demanda d’au-

mobilitat.

tomatització i robotització en sectors com el packaging i vitivinícola, han

totes les àrees de l'empresa i especialitza-

Avançar cap a una fàbrica sense papers.

ció de tècnics base.

Recollida de dades dels processos de pro-

El canvi climàtic i les noves tendències

ducció, immediatesa i anàlisi predictiu.

energètiques requeriran més components

Comunicació entre diferents parts de la

l’institut SENATI. Per abaratir costos i

línia de producció per optimitzar procés i

substituir l’ús d’oxigen, han dissenyat

recursos.

un post-processador de plasma que

Apostar per la recepció de dades dels

s’afegeix a una màquina de CNC per

mecànics per turbines eòliques, generadors i compressors per les bombes de calor i per una futura economia de l’hidrogen.

Els bessons digitals i les imatges virtuals paral·leles a les eines i màquines reals.

La simulació per ajudar a identificar desviacions i anticipar-se a l’aparició de problemes.

La connectivitat i el 5G esdevé essencial per la connexió sense fils i la recollida de dades La transformació de processos que porten

productes durant la pròpia producció, o durant el seu ús.

de manteniment, producció i per clients.

Reducció de costos en la demostració de resultat final de projectes amb realitat virtual o augmentada així com per detectar

l'alumini, l'acer o molts aliatges és sens

Noves tecnologies per al control de línies

energètica i la seva eficiència.

L’hidrogen verd (generat a partir d’energies renovables de baixes emissions) com una oportunitat en temes energètics.

La reutilització, la remanufactura i el reciclatge, junt amb l’ecodisseny, per aconseguir una major eficiència dels materials.

La nanotecnologia, entesa com la manipulació de materials i la creació d'estructures a nivell molecular, ofereix grans avanços en la transformació del metall.

Post-processador de plasma – de

treballar amb un quart eix i a la vegada realitzar talls amb bisellat.

instruccions i formació del personal intern

canvis en les condicions de producció.

sector per tant no només des de l’aposta

la neteja i higienització de barriques.

Ús de la realitat augmentada i virtual per a

un segle basant-se en l'ús de carboni, com dubte tot un repte. La descarbonització del

desenvolupat equips patentats per a

de producció o de zones logístiques i per la

Sebastian Kossakoff “El món es troba en una crisi amb característiques excepcionals. Això ens obliga més que mai a estar atents a totes aquelles oportunitats que s’obriran en aquest nou món i poder permetre’ns pensar de manera diferent la manera d’abordar als problemes que enfrontem”.

protecció d'operaris i instal·lacions.

Fabricació additiva com una peça clau pel desenvolupament de prototips, components, recanvis o peces personalitzades amb una reducció de costos.

Jose Miguel Guerrero “L’univers digital i les noves tecnologies de fabricació serà determinants per a definir les estratègies de les empreses i assegurar les seves possibilitats d’èxit i un factor cada vegada més decisiu per a l’atracció d’inversions i de talent.”

VI Empresa i Progrés -

P44

Innovació i empresa

SECTOR: AGROALIMENTARI I FORESTAL Tendències i reptes

Casos d’interès

L’ONU diu que: L’any 2050, al món hi

Donar resposta a la segmentació dels

Silva - de AMG Metalmecánica.

viuran 10.000 milions de persones. Amb

nous hàbits i eleccions dels consumidors,

Sistema de visió multiespectral per la

el canvi climàtic, però, el planeta no serà

que han generat nous nínxols de mercat,

detecció remota i el control de plagues

capaç de generar prou recursos per

molts d’ells relacionats amb la salut i el

i malalties en masses forestals. Medició

alimentar-les a totes.

benestar.

exhaustiva i en viu de diferents paràme-

Així el creixement de la població mundial

Les solucions tecnologiques aplicables

i els recursos limitats, fan que calgui tro-

son eines cada vegades més precises que

bar solucions per assegurar la sostenibili-

ens poden permetre anticipar-nos a les

Tractor autònom - de Nexat. Tractor

tat a llarg termini i la qualitat de vida.

inclemències meteorològiques o a les

autònom capaç de realitzar funcions

plagues.

que van des de tasques de conreu fins a

Assolir una sostenibilitat no només ambiental sinó també sociodemogràfica i

El repte de l’increment de les regulacions

econòmica.

imposades per les administracions públi-

L’entorn està condicionat per l’escassetat d’aigua, la manca de sòl cultivable, el canvi climàtic i els residus.

La intel·ligència artificial i el machine

ques al sector agroalimentari, sobretot en matèria de seguretat alimentària.

El creixent poder de la distribució dins de la cadena agroalimentària.

learning es comencen a extendre en

El progrés tecnològic en altres àrees de

solucions aplicades a l’agricultura de

coneixement (especialment, la biotecno-

precisió i a la ramaderia.

logia i la informàtica).

Noves possibilitats en nous models

Els boscos esdevenen elements estratè-

d’agricultura: la vertical o “farmscrapers”,

gics a nivell de lleure, proveïment d’aigua,

la hidropònica (conreu de plantes fent

emmagatzematge de carboni i conserva-

servir solucions químiques de nutrients

ció de la diversitat. Millorar la gestió fores-

minerals dins l’aigua, sense fer servir cap

tal i l’aprofitament dels seus recursos.

mena de terra), o l’agricultura de precisió (recollida, procés i anàlisi de dades per millorar).

Oportunitats en l’àmbit forestal de la mà de la micologia, el biocombustible d’estella forestal, el valor ecosistèmic dels

L’increment de productes frescos com-

boscos, l’aprofitament de les restes del

porta la necessitat d’augmentar la seva

treball silvícola, les plantes medicinals i els

producció. L’automatització o la meca-

seus principis actius.

nització de processos es converteixen en peces clau.

La concentració de la població va tenint lloc a les zones urbanes, lluny de la producció.

L’adaptació de nous aliments i ingredients alimentaris al mercat i a les noves necessitats del consumidor.

Trobar vies per a una millor gestió i una valoritzacio de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics.

tres relacionat amb l’estat de salut dels boscos.

la collita, passant per la sembra i l’aplicació de tractaments fitosanitaris. Es pot monitoritzar el procés en una cabina giratòria de 270º.

Dynamic – de Virkar. Sembradores d’altes prestacions que incorporen un sistema intel·ligent per al control hidràulic, un control de dosatge elèctric compatible amb posicionament GPS per a direcció automàtica i mapes.

Ramon Vallespin “La innovació en el sector agroalimentari és vital i estratègica, ja que ens pot permetre: desenvolupar nous productes que s’ adaptin a la nova demanda futura, per desenvolupar nous productes d’alt valor nutritiu, amb una maximització de la competitivitat per ser més competitius, i per satisfer l’increment de volum de demanda per qüestions demogràfiques.”

Millorar s l’aprofitament de la biomassa (des de la caracterització a la gestió i el consum).

Fomentar l’ús de bioproductes, bioenergia i biomaterials al mercat.

Augment de la demanda de productes fusters, especialment per a construcció.

Josep Ametller “L’increment de la producció, però, no pot passar només per l’increment de la superfície, sinó també per la millora de la productivitat a través de la tecnologia i la capacitació ”

- P45 Innovació i empresa

SECTOR: SANITAT I SALUT Tendències i reptes

Casos d’interès

Millorar la gestió de la demanda, els

Augmentar la capacitat de resolució as-

Bedtrack - del Consorci Sanitari de

temps de gestió sanitària i la presa de

sistencial i tenir connectats els diferents

l’Anoia. Un sistema que gràcies a l’op-

decisions.

sistemes de salut.

timització i digitalització dels processos

Necessitat de desenvolupar un entorn

Accentuada falta de recursos professio-

que ens permeti portar el talent i la re-

nals, tecnològics i d’espais.

cerca de qualitat que ja tenim al mercat.

Desenvolupar i ampliar les competències dels professionals.

Optimitzar l’estada hospitalària i la gestió de llits.

Facilitar i simplificar el procés d’atenció.

Millorar la relació i integració entre nivells assistencials i amb serveis socials.

Desenvolupar noves mètriques, identificar necessitats no cobertes, fomentar

Aprofundir en les possibilitats de la

la participació de l’usuari final i l’ús de

robòtica aplicada en l’àmbit quirúrgic,

dades massives.

robots socials en residències o robots de logística en farmàcia.

Fomentar la participació ciutadana.

Democratització de l’accés a la medicina.

Implantar TIC a nivell d’usuari/pacient.

L’envelliment de la població.

Millorar les interrelacions entre professio-

Medicina preventiva i predictiva gràcies a

nals, usuaris i proveïdors.

la interpretació de dades.

Crear un entorn favorable pel testatge i

Monitorització de la salut mental.

Apostar per sistemes eficaços de preven-

Millorar la gestió documental i facilitar-la

ció i control precoç de brots de malalties

de cara a pacients i professionals dels

transmissibles per vectors.

Posar en valor les possibilitats que ofereix

La transferència de tecnologia.

planificació quirúrgica i poder ensenyar i explicar el procediment al pacient. Implants personalitzats, guies i instruments quirúrgics, planificació preoperatòria, docència i pràctica quirúrgica, creació de prototips, etc.

Afrontar la reducció de l’ansietat dels pacients abans dels procediments quirúrgics, el treball i altres procediments estressants.

Benesit. Dispositiu discret i còmode que es col·loca al respatller de la cadira per controlar la posició de l’usuari. En cas de mala posició, emet un senyal en

monitoritzar el subministrament de medicació gota a gota en temps real i a distància, millorant alhora la seguretat pels pacients i la càrrega laboral dels professionals, oferint-los informació i alertes per obstrucció o reflux.

The Blue Box. Solució basada en Intel·ligència Artificial per a la detecció de càncer de mama, d’una manera ràpida, indolora i no irradiant a través d’una simple mostra d’orina.

coneixement entre grups de recerca, institucions, hospitals i empreses.

mensionals personalitzats, fer una millor

dels pacients.

Esdevé un oportunitat l’intercanvi de

La telemonitorització i la teleassistència.

crear imatges de models anatòmics tridi-

l’assignació de llits i gestió de l’estada

MyCareTech. Dispositiu capaç de

la salut mental o les malalties cròniques.

la impressió 3D al sector salut: permet

disponibilitat per una major celeritat en

problemàtiques com les noves malalties

pacient.

(públic i privat).

llits ocupats, altes previstes i la seva

forma de vibració per corregir-la.

o pandèmies, a creixent importància de

diferents serveis del sistema de salut

la gestió de llits permet identificar els

Adaptació dels sistemes de salut a noves

Posar el focus en l’experiència del

validació de nous productes o prototips.

relacionats amb l’estada hospitalària

Montserrat Figuerola “La innovació és un element de repte que ens ha de permetre guanyar eficiència, també en nous àmbits com la medicina personalitzada. La salut digital ens permet introduir la veu del pacient, també en l’entorn comunitari i social, per empoderar i donar autonomia”

VI Empresa i Progrés -

P46

Innovació i empresa

SECTOR: MODA, TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELL Tendències i reptes

Casos d’interès

Hàbits de consum més respectuosos

El focus en els monomaterials vers els

Stitch Way BCN AIE – de diferents

amb el medi ambient.

que son mixtes, amb la conseqüent difi-

empreses de l’Anoia. Una AIE (Agrupa-

cultat en la seva separació per a poste-

ció d’Interès econòmic) en què diferents

riors aprofitaments.

empreses i tallers cooperen per poder

Auge de botigues de segona mà.

Exigència creixent de sostenibilitat en els processos de fabricació.

Aplicació de noves tecnologies i materials avançats.

Reutilització, reparació i aprofitament del material post consum, un gran repte que ha d’esdevenir oportunitat per l’elevada quantitat de material existent. L’any 2024 s’ha d’arribar a un 30% de recollida selectiva tèxtil.

La tecnologia com una eina per afavorir la traçabilitat dels productes i materials i els seus usos.

Voluntat de la cadena de valor del tèxtil i moda de veure en el repte de la sostenibilitat oportunitats de creixement i de creació de nous negocis.

El valor de ser indústries lligades a la tradició i al passat, i reforçades pel relleu generacional.

L’alta especialització en polímers, tints, química, fibres, materials i les seves propietats com una oportunitat per apostar per altres sectors.

Aviat els productors hauran d’assumir la responsabilitat del final de la vida dels productes tèxtils que posin en el mercat.

Marc jurídic i legal al voltant de l’estratègia europea per la sostenibilitat i la circularitat del sector tèxtil i els reptes regulatoris que haurà d’afrontar en el futur.

Gran diversitat de propietats que poden desenvolupar-se en els teixits: intel·ligents, sostenibles, reciclables...

La fabricació additiva per al disseny de nous gravats i acabats.

Tractament, recuperació i reutilització de les aigües calentes, reduint el consum hídric i energètic pel seu escalfament i buscant minimitzar l’impacte residual dels processos de tintura i pesat.

Eco-acabats a partir de productes sostenibles amb un impacte químic més reduït, sobretot per les persones i el medi ambient.

El creixent pes de productes com la pell artificial i la no tan futura pell de cultiu invitro.

Les possibilitats de la curtició química/ vegetal de les pells i de pells no tan

respondre a una varietat més àmplia de demandes per part dels clients, aprofitant al màxim la capacitat productiva de cadascú. .

Màquines dispensadores – Swimbox.

Fabricants de productes tèxtils de bany així com la compra-venda d’altres productes relacionats amb el bany que no són tèxtils, han creat unes màquines dispensadores per distribuir aquests productes en punts estratègics.

Roba de cordes de tenis – de Infinite Athletic. Creen roba a partir del polímer que creen amb es cordes de les raquetes de tenis, en fabriquen un fil i després fabriquen la peça, convertint-la en una peça “infinita” perquè es pot

freqüents com anguila, salmó, perca

tornar a reciclar íntegrament.

africana...

Unnur wear – de Unnur Fridriksdottir.

Debat existent, ètic, entre els activistes

Empresa fabricant de bosses, roba i

defensors dels animals.

La necessària comunicació per què s’entengui, socialment, que la pell és un

complements de moda per a dona, en base a “pell de l’oceà”, pells de peix, de salmó i perca africana.

subproducte derivat de la indústria càrnica, que aprofita un residu.

El compromís amb el compliment de la nova legislació ambiental que pot afectar molts productors de productes químics de cuir.

Els fabricants de maquinària tenen a l’abast poder oferir opcions de procés

Mike Redwood “El que està clar és que la indústria del cuir encaixa molt bé en tota la teoria d’avantguarda sobre innovació i desenvolupament del mercat. Encara més, en molts casos, els adobers i els nostres clients solen proporcionar els millors exemples..”

que permeten als adober redissenyar els fluxos de producció (en funció de si sempre fabriquen només un o dos productes estàndard o tenen una barreja complexa de tipus i substàncies de cuir).

Arantxa Algás “L’economia circular, el reciclatge i la normativa europea per la recollida de residus són una oportunitat per transformar el sector i crear nous models de negoci més sostenibles”

- P47 Innovació i empresa

SECTOR: CONSTRUCCIÓ I REFORMA Tendències i reptes

Casos d’interès

Usuaris finals més digitals, que demanen

Us del big data, sensors, IoT per la presa

Vivendes de contenidors – de Calaf

més qualitat, més conscienciats medi-

de decisions.

Grup. Dins el pla APROP de la ciutat

ambientalment i que tenen major poder de decisió.

Necessitat de treballadors qualificats en tasques d’obres i serveis. Creixent consciència entre els treballadors per la seguretat i les EPIS. Creixen els requisits en sostenibilitat, economia circular, la petjada de carboni...

Increment dels requeriments per part del mercat, els clients, la normativa i la

Necessari desplegament per a un igualment necessari aprofitament del 5G. La impressió 3D per a maquetes prèvies o peces per a construcció avançada.

La robòtica com una ajuda en la orientació tridimensional i el càlcul de quantitat

edificis modulars prefabricats a partir de contenidors marítims reciclats de mercaderies amb l’objectiu d’oferir espais habitables i dignes de manera ràpida i sostenible per a aquells grups de la població amb problemes d’accés a

de material per les obres i construccions.

habitatges.

L’oportunitat del blockchain per a con-

Materials reciclats per construcció

tractes intel·ligents i ampliar la seguretat

legislació.

de les certificacions dels productes.

Increments dels preus de l’energia, les

Ús de drons per al control i seguiment

matèries primeres, els subministra-

de Barcelona, la constructora crea

d'infraestructures, terreny o cartografia i

ments...

construccions.

El creixement de la població i l’ús de

Democratitzar l’accés a la metodologia

- de Arqlite. Elaboren material per a construcció a partir de plàstics reciclats.

S’utilitzen per exemple en àrids lleugers, mitjans de creixement hidropònic, mitjans de drenatge i grava en construcció ecològica més lleugera i més aïllant.

Taulers de cel·lulosa – de Honext. Ela-

recursos per a la construcció d’edificis

BIM i les seves aplicacions.

sostenibles, assequibles i amb materials

Apostar per solucions que puguin reduir

de residus cel·lulòsics que tenen com

la petjada de carboni minimitzant les

a propietats l’aïllament tèrmic, acústic,

El repte de la construcció tradicional vers

emissions de CO2.

resisteix la humitat, al foc i és lleuger.

els nous models, construcció a fàbrica

La industrialització del sector com un pas

innovadors i recuperats.

amb menors costos i majors velocitats.

Incertesa en els terminis d’entrega i condicionament per un latent desprestigi d’alguns industrials.

Digitalització de serveis (BIM, RV/A, GMAO, bessons digitals...).

Nous sistemes de fabricació: modulars, prefabricats, composites...

Nous materials punters, amb noves prestacions o bé reutilitzant plàstics i altres

boren taulers per a construcció a partir

en el present i sobretot en el futur.

Laura Marin “La industrialització en la construcció constata la necessitat de pensar en la petjada de carboni de l’edifici i fer-lo no sols en tot el seu cicle de vida, sinó també en el seu període de fabricació, fins i tot des de l’ecodisseny, i sempre amb una visió final i sota un model d’economia circular. També la importància de treballar en nous materials per a aconseguir crear edificacions de baix consum energètic, d’integrar les energies renovables a diferents nivells”

elements. Tela, fusta, ceràmica, formigó...

Expansió del concepte smart...city, buildings, roads, infraestructures...

Infraestructures verdes, especialment dins els nuclis més urbans i les grans ciutats.

Pilar Peiró “En un sector eminentment tradicional, és necessari el talent i buscar solucions encaminades a l’àmbit industrial. És una oportunitat que se’ns obre per a generar menys residus, ser més sostenibles”

VI Empresa i Progrés -

P48

Innovació i empresa

SECTOR: IMMOBILIARI I SERVEIS Tendències i reptes

Casos d’interès

El comprador tradicional està desapa-

El cohousing o covivenda, vivenda col·la-

La borda – Can Batlló. Cooperativa

reixent i els joves entren amb força al

borativa com un model de vida i gestió

d’habitatge en cessió d’ús. Les perso-

mercat.

immobiliària horitzontal més sostenible,

nes/famílies esdevenen sòcies habitants

és una comunitat intencional composta

i disposen d’uns espais privats i d’uns

de cases privades complementades i

espais comuns. El projecte es finança a

agrupades amb espais comunitaris.

través dels socis i de l’economia solidà-

Digitalització i major accés a la informació del venedor d’habitatges o propietats, el comprador i l’agència immobiliària.

Internet ha esdevingut la principal font d’informació amb gran pes dels portals i les aplicacions.

El paper de les immobiliàries guanya pes en l’acompanyament del client al llarg dels processos de compra-venda.

El màrqueting digital i la publicitat esdevenen claus, i una conseqüent aposta de valor diferenciada.

Pes creixent del PropTech, empreses

Entrada en joc de nous valors: la rehabilitació i l’aposta per materials i productes

Tours virtuals – de Finques Rambles.

compte en la presa de decisions.

Els clients poden conèixer els habitat-

Entra més en joc la personalització del producte, espais i materials.

Els tours virtuals com un servei que ha passat de valor afegit a necessitat.

La realitat virtual com una eina per facilitar la venda sobre plànol.

La signatura electrònica i la digitalització

millorar o reinventar qualsevol servei dins

d’altres procediments tradicionalment de

del sector immobiliari: plataformes de

paper per facilitar el servei al client.

d’empreses de lloguer com de venda), Big data (amb eines de taxació, geolocalització, anàlisi, rènting...), realitat virtual, domòtica, gestió immobiliària, inversió, software, marketing i finançament.

Els nous models de convivència i d’habitatge irrompen per trencar esquemes i transformar les ofertes: el pes creixent del lloguer vers la compra s’acompanya del coliving, el cohousing, les comunitats, ...

de persones i projectes.

sostenibles com a valors que es tenen en

que utilitzen la tecnologia per a refinar,

mercat i marketplaces, Peer to peer (tant

ria, les finances ètiques i les aportacions

L’administració de propietats (property management, des de reforma a administració diària) com una possibilitat creixent per propietaris i una oportunitat de negoci.

El mercat global del smart building experimentarà un enorme creixement en els pròxims anys.

ges de forma no presencial. Amb ulleres de realitat virtual realitzen tours virtuals, que permeten visitar els immobles com si estiguessis a dins però sense moure’t de casa. Un sistema immersiu, molt realista, amb tots els detalls i amb imatges d’alta qualitat.

Fernando Scandella “Un dels principals problemes que existien en la compra d’habitatges d’obra nova sobre pla era la incertesa del “resultat final”. Per a minimitzar al màxim aquest factor són estratègiques les aplicacions de realitat virtual que faciliten als clients la visió espacial de cadascuna de les habitacions.”

- P49 Innovació i empresa

SECTOR: TURISME Tendències i reptes

Casos d’interès

Transformació de la demanda i el sector

Aposta per DTI (Destinacions turístiques

Apartaments Can Alemany. Un esta-

per la digitalització: client més connectat

intel·ligents) com un salt qualitatiu i

bliment d’apartaments turístics que ha

i exigent, amb major accés a la informa-

quantitatiu respecte la gestió turística

apostat per a combinar l’oferta vacaci-

ció, immediatesa i valor afegit.

tradicional.

onal i d’oci turístic amb la possibilitat

La sostenibilitat com un repte a treballar

Necessaris serveis, connectivitat i cober-

però sobretot un valor a posar en relleu i

tura sobretot les zones rurals 5G.

diferenciar-se, explotar-ho, treballar-hi.

Un repositori de tot el patrimoni tant

Creixent introducció de les TIC en la

històric, com a cultural, natural o artístic,

gestió empresarial. Les innovacions estan

accessible a través de plataformes digi-

a mans de grans empreses i lluny de les

tals com un valor.

pimes, cal que es democratitzi i es posin facilitats i ajudes per a que el sector es transformi.

Evolució cap al turisme d’experiència, creatiu i sostenible. Un turisme humanitari on la gent pot tenir contacte amb

L’aposta per la realitat estesa (virtual, aug-

les persones del lloc, parlar de les seves

mentada i mixta) com una possibilitat

tradicions, del seu patrimoni i de la seva

per al turisme, nous serveis i també per a

identitat. L’experiència autèntica.

persones que no poden desplaçar-se.

La mobilitat i les seves diferents formes

Conservar el paisatge i el patrimoni, po-

i solucions com un repte fora de l’àrea

sar-lo en valor i integrar-lo en les propos-

metropolitana.

tes públiques i privades.

Les plataformes de cerca i gestió d’experi-

El turisme de negocis obre noves opor-

ències, cada vegada més en auge, un

tunitats.

repte per els agencies tradicionals.

Aposta desestacionalitzadora de produc-

Microtargeting, increment de la persona-

tes i serveis.

lització dels productes i serveis.

Productes turístics propis, en base a l’en-

Nova segmentació dels turistes (solo-tra-

torn, la tradició, la història i el que ens és

vellers, FIT viatgers independents, joves

propi, com un valor.

o millennials, classe mitjana de mercats

Millorar la gestió de l’ús públic als espais naturals protegits i la seva interconnexió amb els recursos privats.

Afrontar la baixa qualitat dels llocs de tre-

emergents, famílies o multi-generacional, turisme sènior o inclusiu, consumidors rics) Simplificació de processos a través de la tecnologia.

ball i l’elevat grau d’estacionalitat laboral.

El rol dels influencers i el seu pes en la

Millorar-la a través de la formació.

xarxa i en la presa de decisions.

Reduir el consum mitjà d’aigua per turis-

Redefinir l’estratègia de promoció d’una

ta a les destinacions .

destinació turística és part de la inno-

Incrementar el percentatge d’energies renovables produïdes i consumides sobre el consum energètic total.

Ambientalització del sector mitjançant la implantació de sistemes de certificació ambiental a les instal·lacions.

vació i dels canvis que necessita tenir el sector. Parlar de turisme musical o de naturalesa, promovent el senderisme o l’albirament d’ocells.

de la llarga estada per a necessitats d’allotjament temporals però de major durada que un parell de setmanes. Conviuen i funcionen ambdues possibilitats.

Liviar – Startup alemanya en fase de prototipatge. Proposen paquets amb ulleres de RV i elements sensorials per apropar experiències turístiques als clients perquè rememorin viatges i experiències o puguin fer-les des de casa si no poden desplaçar-se per impediments de salut o mobilitat. Pensat per hotels, esdeveniments, operadors, museus....

L’illa dels tresors – de Cubus Games.

Un joc-aplicació que gamifica l’experiència de visita de l’illa de Mallorca amb les seves destinacions emblemàtiques ambientades en les llegendes de l’illa i els personatges amb un objectiu lúdic: conèixer la història i les tradicions tot recuperant els fragments del mapa en família.

Paco Solé Parellada “Hi ha gent que tècnicament és molt bona. Al 7 portes hem contractat un cuiner per hores, ve un parell de dies a la setmana. Per què? Perquè faci el que vulgui i ens digui què faria. Així aprenem i fem que la innovació sigui certa.“

Miguel Ángel Gayubo “El turisme en si és innovació. És un sector que va de bracet d’una reinvenció constant perquè el viatger és exigent i es mou motivat per emocions molt variables que no poden tractar-se des d’una altra perspectiva que no sigui la personalització”.

VI Empresa i Progrés -

P50

Innovació i empresa

SECTOR: Art i cultura Tendències i reptes

Casos d’interès

Treballar formes alternatives de comuni-

Espais de patrimoni cultural i natural que

Identi@rt – de Connociam. Plata-

car i consumir l’art i la cultura.

atenguin el públic amb continguts ba-

forma per a la gestió del copyright

sats en les necessitats, interessos, temps

d’obres creatives digitals que permet

disponible i idioma de l’usuari.

crear, exposar, comercialitzar, llicenciar

Necessari equilibri entre els continguts virtual i presencial/físic, la forma de difusió, promoció i de consum. Poden ser

Guies, audioguies i continguts perso-

complementaris.

nalitzats i multimèdia que aposten per

Explosió de la IA en la creació d’obres i continguts que sacseja elements com l’autoria, l’exclusivitat, la creativitat i els drets d’autor.

Creixent pes de tecnologies com la intel· ligència artificial, el Big Data, la digitalització i impressió 3D, hologrames, vídeo 360°, realitat virtual i augmentada, CRM,

recorreguts més immersius. Material intel·ligent capaç de generar big data amb

mat teatral. Microobres de 15 minuts

Tecnologia inclusiva perquè persones amb diversitat funcional, públic sènior o infants puguin gaudir de les experiències i el material. l’entreteniment digital es fusioni amb els

nació especialitzada, streaming, so, apps

últims avanços en programari, maquinari,

interactives i audioguies, gestió d’arxius,

realitat virtual i noves fórmules de joc.

Utilitzar la digitalització de contingut i

Noves eines de màrqueting que puguin

producte com a un instrument si respon

millorar la visibilitat externa i facilitar una

a l’estratègia d’un projecte concret, sense

comunicació més efectiva gràcies a la

improvisar Fer créixer els festivals a través de plata-

Participació de l’audiència en el disseny i

formes online, però oferint experiències

la realització dels productes i propostes.

diferents del que s’espera d’un festival Trobar formes de cooperació entre la

postes de programes educatius, tallers,

creativitat artística, els processos de me-

catàlegs, llibres i productes de regal.

diació artística i patrimonial i la innovació tecnològica.

es, restaurants, reserves en línia, platafor-

El canvi d’hàbits en el consum de con-

mes virtuals, venda digital de música....).

tinguts per part de l’audiència d’internet

Noves maneres de consumir i noves maneres de pagar, paquets, promocions, per ús, subscripció, socis, taquilla inversa, bizum, xarxes socials, etc...

Auge dels creadors de continguts amateurs.

Experiències immersives multi-usuaris en museus i institucions culturals així com en esdeveniments i espectacles.

sobre un mateix tema, representades per diferents artistes en espais petits per a menys de 15 espectadors per funció i diverses sessions al dia. D’aquesta manera l’espectador pot triar tant el temps que vol passar en el teatre, segons el nombre d’obres que vulgui veure.

WindowSight – familia Rossell, emprenedors. Plataforma que ofereix digitalització del món de l’art per accedir-hi de manera directa i senzilla. És una aplicació gratuïta per mostrar obres d’art en alta qualitat als telèfons intel·ligents i al televisor.

en viu.

tes. Per exemple acompanyar les pro-

Ús de llocs i sistemes alternatius (cafeteri-

Technologies).

Microteatre - un nou concepte de for-

gaming, experiències immersives, il·lumi-

Combinar diferents propostes i produc-

Blockchain i DLT (Distributed Ledger

a millorar l’experiència del visitant.

Edificis interactius en el qual la història de

participació de l’audiència.

mercat virtual, mitjançant tecnologies

informació estratègica sobre l’usuari, per

innovació audiovisual, ticketing, vídeo

gestió de patrimoni o podcast, etc.

i distribuir les obres a través d’un nou

que accedeix als productes sense restriccions ni obligacions relacionades amb imposicions horàries d’emissió o d’ubicació, i els consumeix on vol, quant ho vol i com vol. L’espectador és amo del seu temps lliure i l’organitza a la seva conveni-

Lluís Bonet “Les organitzacions culturals no sempre incorporen la creativitat dels seus professionals i de les seves audiències com a factor d’innovació. Donen per fet que són creatives ja que parteixen de recursos creatius, però poden ser molt conservadores i estàtiques. [...]

Una estratègia d’innovació que no només impulsi propostes artístiques innovadores sinó també que transformin els formats i la funcionalitat, generin experiències significants i modifiquin el propi model de gestió i governança.”

ència, i pot seleccionar sobre una àmplia oferta allò que vol consumir.

Innovació suau Innovació en béns i serveis que afecta, a la percepció sensorial, l’atractiu estètic o intel·lectual, no al rendiment funcional.

- P51 Innovació i empresa

SECTOR: EDUCACIÓ I FORMACIÓ Tendències i reptes

Casos d’interès

Conceptes com Visual thinking, gamifi-

Formacio constant i dinàmica, apostes

Innovamat education. Ha desenvolu-

cació, aprenentatge cooperatiu, educació

en la necessitat de formar-se durant tota

pat una proposta curricular per ense-

socioemocional, robòtica i pensament

la vida pel canvi constant i ràpid de la

nyar matemàtiques més competenci-

computacional, creació de videojocs,

societat.

als, vivencials i manipulatives a l’escola.

Aprenentatge més enllà de les instituci-

Nanomoocs – d’un consorci format

ons educatives, a través de plataformes

per personal investigador. Plataforma

Creixement exponencial de l’ús de la tec-

i aplicacions digitals per aprendre o la

d’aprenentatge en línia en un format

nologia entre infants i joves que sacseja

gamificació. Models d’aprenentatge i

breu, centrat en unes competències

la forma d’aprendre i adquiriri conceptes,

d’avaluació que es transformen.

específiques, que utilitza les últimes

eines de codificació… guanyen protagonisme dins les aules.

dins i fora de les aules.

Oportunitats en la transformació de

La tecnologia com una eina per a reduir

l’organització i gestió educativa aixi com

la desigualtat i utilitzar l’educació com

la relació i cooperació amb la comunitat

a palanca per al progrés i com a antídot

educativa i l’entorn.

contra l’exclusió social.

Aposta per la formació competencial,

Avançar en l’”alfabetització digital”, tant

competències toves, transversals, les

en la seva comprensió com l’ús en in-

capacitats i no només els coneixements.

fants, joves i adults, també professorat

Un aprenentatge que insti a fer pregun-

Accés de totes les famílies i alumnes a la

tes, generarà major interès i adquisició

connectivitat i les noves tecnologies per a

dels coneixements.

eliminar l’escletxa tecnològica

propi equip qui millor coneix centre,

rat en comunitats de professors perme-

alumnes, capacitats i objectius.

d’ensenyament.

Les oportunitats que brinda l’educació a distància i l’educació híbrida: consolidar les classes en línia i facilitar la conciliació entre formació, feina i vida familiar.

El paper de l’alumnat en els processos de transformació.

La generació de joves ha canviat i la seva capacitat d’atenció i motivació també. Si no hi ha una correlació entre el que estan aprenent i el que els interessa, es genera

Orientar l’ensenyament cap allò que

una desmotivació major de la qual tenia

interessi i on la persona pugui aportar-hi

la generació anterior.

valor.

Reflexionar sobre què volem que apren-

Repensar la formació professional i

gui un alumne, què és rellevant i per a

superior tenint en compte que moltes

què volem que l’aprengui.

feines/professions seran substituïdes o totalment noves. Capacitar als joves per fer altres coses.

Incorporar tecnologies digitals per millorar el procés - aprenentatge amb noves dinàmiques, entorns i afavorint la participació.

tatge però també per analitzar (amb visió per coputador) expressions i actitud dels alumnes per fer un seguiment del seu aprenentatge.

UkeVega – Escola Virgen de la Vega (Zamora). Un sistema d’aprenentatge actiu dels continguts de música a través de l’ukelele on s’usen elements del joc i les TIC.

Afrontar projectes innovadors des del

Agument de la participació del professotent compartir i aprendre noves formes

tecnologies pel propi procés d’aprenen-

Canviar els currículums per a fer-los menys memorístics i sí més competencials.

Aposta de valor en qui és creatiu, qui sap resoldre problemes complexos amb habilitats diferents, lideratge, iniciativa... els àmbits de treball requereixen persones competents i amb capacitat d’aprendre.

Jordi Musons Avui el que ha canviat és que ja no centrem l’aprenentatge en la mirada del docent i sí en què l’alumne tingui el màxim de recursos i de motivació perquè sigui ell el que triï què vol fer i com el vol fer. Sense una formació on l’alumne aprengui a pensar i a actuar, tindrem una societat acrítica molt influenciable i manipulable. I, justament, necessitem alumnes que aprenguin a pensar per si mateixos.

Definició de l’OCDE La innovació educativa es produeix quan els centres introdueixen productes i serveis nous o millorats com a plans d’estudi, recursos educatius, noves pedagogies, diferents maneres de treballar amb els alumnes, noves formes de comunicació amb els estudiants i les seves famílies...

VI Empresa i Progrés -

P52

Innovació i empresa

SECTOR: COMERÇ I RETAIL Tendències i reptes

Casos d’interès

La revolució digital ha canviat el comporta-

Les xarxes socials no són només per a per

Amazon prime Air. sistema de pa-

ment, els hàbits i les demandes dels con-

a recomanar productes i pels detallistes

queteria immediata intel·ligent per a

sumidors, que cada dia tenen expectatives

per a recollir opinions i compartir infor-

productes amb un pes i unes dimensi-

més elevades: experiència de compra sen-

mació ràpidament, sinó també com un

ons limitades que es poden entregar al

zilla, ràpida, innovadora i personalitzada.

canal de compra.

client en terminis de 30 minuts, a través

Centrar-se en el client per identificar

Potencial creixent de connectar objectes

reptes i necessitats a resoldre. Posar-lo

quotidians a Internet

al capdavant i trobar noves maneres de connectar-hi.

Buscar maneres de satisfer noves necessitats o necessitats de sempre d’una forma nova per a nous productes o serveis.

Davant l’auge de la compra en línia hem de trobar formes úniques d’atreure clients de tornada a les botigues físiques.

Millorar el disseny o les característiques dels productes/serveis o el seu packaging.

Brindar un nou servei que vagi més enllà del producte.

Idear formes noves i diferenciades d’interactuar amb el client i agregar valor a través de tots els punts de contacte.

Es tracta d’innovar tant per a atreure clients com per a fidelitzar-los, perso-

Repartiment amb vehicles autònoms o drons, (tenen un enorme potencial per a fer lliuraments més ràpids i barats).

La Impressió 3D ofereix l’oportunitat de produir productes personalitzats.

necessària per a tancar la bretxa entre el físic i el digital. L’experiència de compra ha de ser integrada en tots els canals, per a satisfer al client en els diferents punts de contacte.

Moltes solucions existents que es poden incorporar:

zero

clients, - sensors per a rastrejar el comportament del consumidor a la botiga, - etiquetes intel·ligents, Auge dels assistents personals i les cer-

per a fer el treball o atendre el client

ques per veu.

d’una forma més eficient.. Introduir en

Els influencers i l’ Influence Màrqueting

venda, la col·locació del producte, l’embalatge, la fixació de preus, la promoció, etc.

Les noves formes de pagament i comerç a través del mòbil.

outlet efímeres, una nova manera de comprar en un format informal, com un festival de moda, cultura i menjar de carrer que a més dona vida per uns dies a espais industrials de la ciutat d’Igualada posant-los en valor i donant-los a conèixer.

exacta dels productes,

- maniquins que interactuen amb els

queting a través del disseny del punt de

o s’ha incorporat com un servei en

- aplicacions que mostren la ubicació

personalitzada.

la gestió del negoci mètodes de màr-

matitzat en plataformes com Lookiero

que proposa un model de botigues

- miralls màgics

gestió, configurant els nostres recursos

característiques del client. S’ha auto-

Establir una presència omnicanal és

al comprador i oferir-li una experiència

Redefinir o incorporar nous processos de

pra en funció de les necessitats, gustos i

Popup stores – El REC.0. Iniciativa

- dissenyar peces personalitzades des de

renciar-se.

assessora, escull o acompanya la com-

locals com un valor afegit.

- emprovadors virtuals,

diferent o destacar nous valors per dife-

autònom o vinculat a una botiga ajuda,

botigues físiques.

necessitats de cada comprador varien,

Comunicar el valor de marca de manera

Personal shopper. Figura que a nivell

La proximitat, els productes i marques

nalitzar l’experiència de compra. Les de manera que les botigues han d’ajudar

d’un dron orientat amb geolocalització.

és una de les grans tendències pel comerç minorista.

Els compradors no diferencien entre compra en línia i offline, usen múltiples plataformes per a les seves compres.

Pep Valls “És fonamental la innovació en la comercialització, i ens obliga a pensar els imputs que rebem que ens han de permetre adaptar empresa o productes als nous requeriments del mercat.

Conèixer bé els mercats i dins d’aquests el que fa referència a la sociologia i el comportament evolutiu de les persones, és una bona base per definir estratègies d’innovació..”

- P53 Innovació i empresa

SECTOR: QUÍMIC Tendències i reptes

Casos d’interès

La transversalitat de la química fa que

productes químics i plàstics afavorint així

Projecte FOAM2FOAM – de Titan

les empreses del sector hagin d’estar a

la circularitat dels recursos. Necessita un

Recycling Solution i altres. Aplica-

l’aguait dels canvis i les exigències dels

marc regulador ferm.

ció del reciclatge químic a residus de

diferents sectors pels quals treballa.

Aposta per l’energia sostenible: hidrogen

Necessària aposta interna per la trans-

verd, emmagatzematge energètic, ener-

formació digital de processos, fàbriques i

gies renovables,...

documentació.

Accés global a l’aigua potable: potabilitza-

Orientar la recerca, la innovació i la seva

ció i canalització, tecnologies de dessali-

aplicació a tots els grans reptes de la

nització, reutilització...

humanitat, energia, salut, alimentació, economia circular, protecció de recursos com l’aigua, transport etc.

Gran pes de la transferència de coneixement dels centres de recerca cap a les empreses.

La sostenibilitat i la circularitat: des del reciclatge, els biomaterials o el diòxid de carboni, fins a la fotosíntesi artificial; la descarbonització, la fotocatálisis, la captura-emmagatzematge-us del diòxid de carboni, l’hidrogen o els fuels sintètics; els nous materials i les matèries primeres crítiques; les superfícies funcionals i la

Reptes en l’alimentació a través de l’agroquímica: smart farms, conservació intel·ligent, aliments enriquits,...

Utilització eficient dels recursos: reciclatge químic, el futur del plàstic, matèries primeres renovables,...

Aposta per la medicina i la salut: medicina intel·ligent i personalitzada, materials biocompatibles que prevenen malalties, òrgans en impressores 3D...

Oportunitat creixent en el transport: materials i combustibles avançats, biomaterials i reciclatge, transport aeri solar...

disrupció digital.

poliuretà per a obtenir noves matèries primeres. A través d’un procés de despolimerització química (mitjançant glicólisis catalítica) s’ha aconseguit obtenir poliols verds, una nova matèria primera que es podrà utilitzar en la producció de nous poliuretans.

ENTOMOPLAST - de la Universitat de València. Microbiomes d’insectes com a eina per a la valorització de residus plàstics d’envasos multicapa. Ús d’insectes per a la degradació de plàstic i l’obtenció de materials reciclats d’origen biològic d’alt valor afegit, el que permetrà augmentar els taxes de reciclatge dels envasos multimaterials d’una forma rendible.

Materials fruit de la innovació química. Entre molts altres destacar els materials que absorbeixen contaminants atmosfèrics, els panells solars orgànics, un nou polímer fotorresistent per a la pròxima generació de microprocessa-

Apostar de forma valenta sense perdre

dors, un polisilici d’alta eficiència per a

de vista la seguretat, la salut i la protecció

cèl·lules fotovoltaiques, materials aïllants

del medi ambient.

per a cases autogeneradores d’energia

Afrontar l’estès desconeixement d’aques-

o materials pel tractament d’aigües.

ta disciplina que està en l’essència de la vida i la matèria i que és clau per a la majoria de solucions als nostres problemes.

Aposta col·lectiva (pública i privada) per les vocacions científico-tècniques.

Fer visible les seves increïbles aplicacions, usos i utilitats i de com és present en tot el que ens envolta.

El reciclatge químic: conjunt de processos i tecnologies que permet descompondre els residus plàstics (i altres materials) en els seus components bàsics i transformar-los en valuoses matèries primeres secundàries per a produir nous

Cristina Gonzalez “La innovació, la recerca i el desenvolupament [en química] tenen davant el gran desafiament de continuar donant solucions a molts dels grans reptes de la nostra societat actual i futura com és la creixent demanda energètica, l’accés a l’aigua potable, les infraestructures, les xarxes sanitàries o el transport”.

Rosa Nomen “Perquè un “invent” o desenvolupament científic arribi a la humanitat fa falta molta enginyeria química. Sense l’enginyeria, la ciència continuaria sent una curiositat, i només uns pocs es beneficiarien dels seus avanços”.

VI Empresa i Progrés -

P54

Innovació i empresa

SECTOR: PAPER I PACKAGING Tendències i reptes La dificultat d’innovació en l’àmbit de la matèria primera del paper, la celulosa i el paper recuperat.

Els impropis en el paper recuperat per reciclar i la seva gestió pre-recuperació.

Noves matèries primeres en la fabricació de paper, cartró i celulosa, materials orgànics i noves fibres combinables amb noves oportunitats i prestacions (fangs, restes vegetals, subproductes i residus...)

Integrar, en la fabricació de maquinària per packaging i paper, nous materials, nous formats i produccions a mida, més

Casos d’interès personalitzar els envasos.

COMPOFILT – de Terranova Papers.

Sistemes d’envasat i embalatges especí-

Paper compostable per a cafè i te, amb

fics pel comerç en línia.

un procés de desintegració natu-

Adaptació del packaging a les expectatives del client, en temes d’imatge, de quantitat de packaging i de material.

Desenvolupament de nous materials més sostenibles i de materials a partir de residus postconsum.

ral que es produeix en 10 setmanes.

Compta amb la certificació de quatre estrelles OK Biobased, que indica el major percentatge de matèries primeres renovables.

Embalatge per llunes de cotxe – de Font Packaging group. Un embalatge

Aposta per la informació end-to-end de

per al transport de llunes per a vehicles,

la cadena de subministrament

una solució per al sector de l’automoció

La impressió 3D com una possibilitat per

que permet substituir els interiors de

petites i personalitzables.

fabricació de peces i/o d’envasos.

poliestirè expandit o escumes per cartó

L’auge del paper/cartró com a alternati-

Sistemes de fabricació d’etiquetes

grament en cartó, és de fàcil muntatge i

ves d’envasament als plàstics requereix modificacions dels equips existents i crear equips especialitzats nous.

El camí cap als monomaterials per facilitar la reciclabilitat i la recuperació dels

intel·ligents a través de les tecnologies de radiofreqüència (RFID) permetent monitoratge i control logístic d’actius cap a l’smart-packaging.

Nous sistemes de traçabilitat per guanyar

reciclable 100%. L’interior, encunyat íntesuporta diferents mesures de llunes. Un embalatge sostenible que permet estalviar costos i espai de magatzem.

Algunes solucions innovadores en packaging. Packaging comestible,

materials. La multicapa, per exemple,

eficiència operativa i reputació de marca.

dura més però és més difícil de reciclar.

El nou marc legislatiu en matèria de resi-

pongui al mar, antibacterià que pugui

Canvis en els consumidors cada vegada

dus d’envasos, la legislació de plàstics i en

protegir i actuar contra els bacteris,

la responsabilitat del productor d’envasos

autorefredable o autoescalfable de

reciclabilitat dels productes i materials.

industrials i comercials (RAP).

manera autònoma, multisensorial (amb

Creixent protagonisme de determinats

Creixement del comerç electrònic i l’im-

més conscienciats en la sostenibilitat i la

tipus de consumidors, com el segment

pacte en els embalatges de cartró.

infantil (per temes de seguretat), els

Augmentar la reciclabilitat dels materials i

sèniors, o els singles (menjar preparat, productes monodosi etc.).

Pes creixent de nous canals (plataformes de venda en línia) i les conseqüents necessitats de nous sistemes logístics, els retailers tradicionals vers l’omnicanalitat i l’online.

Donar valor afegit a l’embalatge o utilitzar-lo com a eina comunicativa o de màrqueting.

Repte de la reducció del volum de packaging generat, així com redisseny dels productes i envasos de les marques de distribució.

Desenvolupament i ús de maquinària i sistemes per fabricar en sèries curtes, i

apostar per la reintroducció dels materials reciclats (especialment estratègic el PET).

L’oportunitat i el debat dels bioplàstics (compostables i biodegradables).

El reciclatge químic per reconvertir residus plàstics en nova matèria prima de qualitat.

Augment de la demanda dels envasos de llauna i de l’alumini.

La sensorització i el packaging actiu i intel·ligent per augmentar la vida útil dels productes, monitoritzar l’estat (frescor), mostrar informació sobre qualitat i millorar la seguretat.

soluble a l’aigua per a que es descom-

aromes, sons...) etc.

Xavier Pascual “El packaging és un gran dinamitzador de la innovació de moltes indústries no només a nivell de millora del producte, de conservació, d’experiència d’ús per al consumidor, sinó també de processos i operacions de fabricació, intralogística, manipulació, emmagatzematge, distribució o venda.”

- P55 Innovació i empresa

SECTOR: SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT Tendències i reptes

Casos d’interès

Recerca de noves possibilitats en residus

Serveis d’assessorament en eficiència en

Autosort (AEI) - de FITEX. Un pro-

i nous materials i productes sostenibles i

l’ús de recursos: implantació de siste-

jecte per desenvolupar un sistema

multifuncionals.

mes de gestió ambiental, certificacions,

de classificació automàtic de residus

ecoetiquetes. Processos productius que

tèxtils pre i post consum per aconse-

minimitzin l’ús dels recursos o noves

guir una valorització màxima i afavorir

metodologies i disseny.

l’economia circular mitjançant la

Millora en la identificació, classificació, selecció i separació de materials i residus.

Creixent exigència i restriccions de les normatives i lleis internacionals i nacionals.

Grans possibilitats per el desenvolupament de projectes d’energia solar, eòlica i de biomassa.

Diversificació dels models de negoci en base als residus, la seva gestió i la sostenibilitat.

Les noves tecnologies i la indústria 4.0 com una palanca d’oportunitats pel sector.

La segregació de residus i la seva millor gestió.

Oportunitats de finançament i suport per l’augment de la conscienciació ciutadana, empresarial i política i per la influència

Gestió intel·ligent dels recursos i materials

generació de nous fils reciclats.

i tecnologies aplicades a la valorització

Reciclatge de pales eòliques fora

dels residus.

d’ús - projecte de CGM. Iniciativa que

Tecnologies i infraestructures per garantir l’adaptació al canvi climàtic.

Programes de capacitació per a noves professions i exigències.

Tecnologies d’eficiència i reutilització en l’ús de recursos i l’aigua, i aprofitament de recursos alternatius (també hídrics).

Nous models de negoci o sistemes productius circulars per incrementar l’eficiència en l’ús dels recursos, fomentar la vida útil o un menor consum de recursos.

Increment de la valorització material o

recupera les pales dels molins de vent que estan fora d’ús (ja sigui per crema o per desgast) que el que permet és poder reaprofitar-ne la fibra de vidre i donar-li un nou ús.

Moda reciclada – de Ecoalf. Nou model de negoci en base a l’aprofitament de residus. A través de les ampolles de plàstic, el cotó reciclat, pneumàtics, xarxes de pesca o els pòsits de cafè, recollits del mar o un altre lloc, l’empresa crea teixits sostenibles en gran diversitat de productes.

energètica dels residus.

creixent dels ODS i l’agenda 2030.

Oportunitats en sectors més condicionats per l’evolució de l’entorn i la limitació de recursos naturals i minerals, la descarbonització, el creixement i envelliment de la població, el canvi climàtic... Sectors com l’alimentació, els sistemes industrials, la

Edwin Bernal “El futur és incert en certa manera, però si el que fem compta amb una mirada construïda des de diversos punts de vista, estem assegurant una taxa d’èxit major que si simplement seguim els nostres impulsos individuals”

mobilitat (sostenible), la salut, el disseny, la química, l’energia i els recursos.

Mètodes de control biològics i biotecnològics.

Eines avançades de planificació, inventari i gestió sostenible del territori.

Valorització dels serveis ambientals, socials i econòmics dels ecosistemes i de la biodiversitat.

Álvaro Carrillo de Albornoz “La innovació tecnològica aplicada a l’eficiència energètica és la que farà que el repte de la descarbonització acabi sent factible”

VI Empresa i Progrés -

P56

Innovació i empresa

SECTOR: DESPATXOS I SERVEIS PROFESSIONALS Tendències i reptes Sector molt tradicional i força atomitzat Alguns clients no tan tradicionals i els més joves, s’han transformat, són molt més digitals i volen serveis immediats i

Casos d’interès Les xarxes socials, la publicitat, el marque-

Digitalització en l’entorn rural –

ting i la reputació online entren en joc,

Querol Assessors. Una assessoria de

ser fàcils de trobar a internet i disposar de

l’entorn rural que s’ha transformat a

posicionament SEO.

través de la digitalització per poder

online, disponibles a qualsevol hora del

Aposta per eines de gestió documental

dia.

per reduir (eliminar) el paper i optimitzar

Eines que permetin millorar la interacció amb el client més enllà del mail i el telèfon: una oficina virtual.

Oportunitat per automatitzar o digitalitzar tasques diàries i processos interns convencionals per guanyar temps i agilitat.

Arribada dels despatxos digitals “low cost” obliguen a transformar-se i a oferir un valor afegit diferencial.

Tenir una oficina física pot suposar un valor afegit però la presència digital és imprescindible: oferir els serveis, incloure

el temps, i un sistema d’arxiu que permeti un accés fàcil i sense condicions dels professionals del despatx.

Certificació i acreditació de la veracitat de correus electrònics, pàgines web, publica-

ment de “l’Espanya buidada” de les comarques dels Ports i Maestrazgo. També han creat un centre de Coworking com un servei de valor afegit.

L’extensió de la firma electrònica o el certificat digital i la creixent seguretat que proporciona el blockchain.

Els blogs o fòrums com a espais on els professionals del negoci poden exposar criteris professionals i posicionar el despatx.

Preocupar-se del què opinen els clients

el seguiment de tràmits i informacions.

i avançar-se a les seves necessitats amb

ment online.

de zones disseminades especial-

ció a les xarxes, etc.

la contractació, el control, el pagament o Possibilitat d’oferir contingut i assessora-

donar servei a autònoms i pimes

nous productes o serveis.

Xavier Pascual “La transformació digital no es limita a la implementació d’eines tecnològiques, sinó a un procés que implica redefinir l’estratègia, la manera de treballar i els processos i hàbits de les assessories. La relació amb el client tal com la coneixem ara canviarà per un sistema en el qual la capacitat analítica i el maneig de dades marcarà l’avantatge competitiu de cada despatx. I això és un punt de no retorn en el qual totes les assessories hauran d’experimentar la seva pròpia revolució 4.0 o es quedaran fora del mercat..”

- P57 Innovació i empresa

SECTOR: TECNOLÒGIC I TIC Tendències i reptes

Casos d’interès

Les empreses tecnològiques s’han con-

Disrupcions de les cadenes de subminis-

Interfícies per a aire condicionat –

vertit en el principal motor d’innovació

trament i acostament de la producció a

Intesis Software. Gestió intel·ligent.

del país, impulsant el progrés de molts

la demanda.

Líders en domòtica en el desenvolu-

altres sectors i ajudant al creixement de l’ocupació i l’economia general.

Aprendre a ser mal·leables i capaces d’adaptar-se a les condicions canviants, buscant noves i millors característiques en els seus productes i serveis per a mantenir-se rellevants.

La creació de nous productes requereix atenció a les noves tendències i tecnologies, també fora de la pròpia expertesa, així com als nous enfocaments de desenvolupament de programari per incorporar-ho o desenvolupar-ho. La necessària deslocalització o democratització territorial dels ecosistemes tecno-em-

Com resoldre la manca de talent.

La ciberseguretat i les ciberamenaces com a reptes per millorar sistemes i processos.

La sostenibilitat i la descarbonització com una exigència i un paraigües de possibles solucions, zero emissions, zero residus i zero accidents però també materials avançats.

L’automatització intel·ligent i les seves aplicacions en robòtica de processos i control remot, reconeixement òptic i intel·ligent de caràcters, gestió de procesbessons digitals.

Desenvolupar com arribar millor a les

Irrompen amb força les tecnologies biolò-

propostes i nous desenvolupaments, i a

giques com la neurotecnologia, la descodificació genètica a partir d’intel·ligència

poder ser, estar per davant de les necessi-

artificial, biosensors o els lab-on-a-chip.

tats dels clients, anticipar-se. La comuni-

A banda de la personalització i l’exclusi-

cació i pedagogia per democratitzar la tecnologia.

Aconseguir una transferència tecnològica més propera i aterrada.

La informació sobre l’empresa i els productes i solucions que ofereix, necessària aposta en comunicació i màrqueting.

Omnicanalitat, missatges i presència, també a les xarxes socials.

Sistemes, estratègies per fidelitzar clients, seguiment.

Obrir-se a nous sectors en base als coneixements i capacitats, segmentació de nous clients potencials i apostes de valor.

L’ordenament jurídic va per darrere de la realitzat tecnològica canviant, cal que pugui regular aquells aspectes que encara s’estan desenvolupant.

a gran diversitat de marques i models d’aire condicionat per tal de integrar el sistema de climatització.

Prototip amb RA per guiar la fabricació - de TAI Smart Factory. A través d’ulleres de realitat augmentada s’empra la RA per gestionar la guia de fabricació o les tasques de control de qualitat de manera que interacciona amb el sistema MEA (Manufacturing Execution System). Pot assistir a un operari informant-lo dels passos a seguir.

sos de negoci, realitat estesa (RE) o els

presarials. empreses clients, fer comprensibles les

pament de passarel·les i interfícies per

vitat pel client que s’exigeix en la majoria de sectors, en aquest ram el disseny centrat en la persona té una nova dimensió pel desenvolupament social i tecnològic

David Dimas “És vital per a les empreses identificar les noves eines tecnològiques que apareixen i que modifiquen el paradigma. Hem de ser capaços d’aplicar-les a tota la cadena de valor del sector, des del disseny, fins al prototipatge, la comercialització i en l’àmbit industrial per poder competir amb empreses d’altres països”

al factor humà, elements com la computació cognitiva o els robots col·laboratius.

Karina Gibert “Molts models d’intel·ligència artificial requereixen supercomputació. Aquí tenim un repte importantíssim: pensar si tota aquesta computació és necessària i aporta valor, o si només consumeix energia”

VI Empresa i Progrés -

P58

Innovació i empresa

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Tendències i reptes

Casos d’interès

La innovació en l’administració pública és

Producció de serveis públics més efici-

innovació social, un procés de generació

ents, de més qualitat i amb més presta-

i implementació de noves idees per crear

cions.

valor per la societat mitjançant serveis i processos nous o millorats.

Impulsar marcs normatius i reguladors per promoure la innovació social i nous models de serveis que generin valor social.

Orientació al client (ciutadà/pacient/ usuari) segons les exigències i necessitats del moment amb les infraestructures

Coboi Lab – Sant Boi del Llobregat.

Punt de trobada i d’interacció per a què els diferents agents socioeconòmics públics i privats del territori (administra-

Millorar l’eficàcia i l’eficiència interna.

ció, empresa, universitat i ciutadania)

Orientar les accions i propostes als grans

explorin modalitats de col·laboració per

reptes que tenim com a societat (atur,

a donar resposta a reptes socials, ideant

canvi climàtic, envelliment de la pobla-

i prototipant solucions innovadores

ció...).

replicables i transferibles. Un laboratori

Creix el protagonisme dels espais d’experimentació i innovació col·laborativa com ara laboratoris ciutadans, els espais de

d’innovació i experimentació pública i oberta de Sant Boi i el seu territori.

Organització cel·lular - del Consell

fabricació digital o els centres de cotreball,

Comarcal del Berguedà. Arran d’una

que esdevenen un lloc de trobada de les

reflexió interna i un procés de transfor-

Destinar part del pressupost intern per a

administracions, les empreses, els agents

mació, l’estructura del Consell Comarcal

innovació i destinar-hi recursos, personal,

de recerca i innovació i la societat civil.

del Berguedà ha deixat de ser vertical

tècniques i tecnològiques a l’alçada.

temps.

Tenir una mirada cap a fora, què es fa i què hi ha, avaluar similituds i apostar. Les tendències i necessitats són similars.

Identificar o generar KPIs (indicadors de rendiment) per avaluar i transformar serveis actuals.

Monitorar i millorar la implementació de projectes innovadors. empreses i centres d’investigació i uni-

Han consensuat una metodologia àgil

versitats.

basada en la teoria del canvi, han iden-

Avançar cap a la finestreta única real i per la reducció i simplificació dels tràmits

professionals, amb la interacció joves-sè-

registre d’invencions i investigacions.

Trencar amb els estereotips del perfil dels treballadors de l’administració: hi ha gent molt disposada a fer canvis i a millorar, identificar-los i posar-los en valor.

Comptar amb innovadors i experts externs com una possibilitat de transformació.

Vetllar per disposar/oferir un sòl empresa-

tificat uns KPIs per avaluar els serveis i millorar-los i compten, entre altres, amb espais i metodologia per explorar models i solucions externs que puguin adaptar-se al territori.

rial degudament equipat.

Capacitació tecnològica i de serveis de comunicació i connectivitat (del territori) per acompanyar la innovació (5G, cobertura mòbil, fibra òptica...).

Dotar de continuïtat i utilitat els espais participatius i d’innovació oberta impul-

Compartir actius i instal·lacions locals

sats per l’administració on col·laboren

amb grups de la comunitat que poden

ciutadans i entitats.

assumir-ne la gestió.

que col·laboren i treballen pels diferents projectes de forma interseccional.

burocràtics en general, i també en el

interna.

S’organitza en diferents àrees o illes

Promoure i facilitar la cooperació entre

La captació de talent i la reorientació de niors com una palanca de transformació

per ser cel·lular i estar interconnectada.

Fomentar les associacions públiques-pri-

Promoure la participació de la ciutadania

vades i cooperatives per a emprendre

en la innovació social.

projectes d’interès comú.

Canviar cap a estructures organitzatives i

Els serveis electrònics i portals web han

processos més horitzontals i transversals,

de permetre resoldre problemes interns

on els líders actuïn com a facilitadors,

d’eficiència i eficàcia i millorar la relació

impulsors i promotors de creació de valor.

amb altres actors de l’entorn.

Marta Subirana “El sector públic ha de ser, des del meu punt de vista, sempre el més exigent.

La crítica, les queixes, han de ser un motor de canvi i millora per revisar objectivament allò que no funciona o es pot millorar, i millorar sine die la qualitat del servei.”

- P59 Innovació i empresa

Empreses innovadores

Nous productes, nous procesos, nous mercats, millores de propostes existents, transformacions grans, transformacions petites, nous models de negoci, concentració de mercat, resolució de problemes, creació de solucions... La innovació té moltes cares, moltes mides, molts sectors i moltes diferències, però comparteixen que cada cas és únic i provoca un canvi de valor important per l’empresa que el lidera. Segueix alguns casos innovadors interessants de l’Anoia, Catalunya i el món.

Intarex, un dels actors per innovar millorar

la valorització de la pell

Una de les activitats crucials per tenir un bon resultat del cuir és una bona classificació de la pell, que permet detectar possibles desperfectes, cicatrius, etc, que puguin haver-hi. Davant aquest gran repte que té el sector dels curtits, des d’Intarex han desenvolupat conjuntament amb Leather Cluster Barcelona, Picvisa i Curtidos Badia un projecte innovador de visió artificial que

permet objectivar el classificat de pells.

Un mètode, que per tant, permetrà que el classificador de l’adoberia pugui qualificar més bé la pell i evitar en el possible, classificar a la baixa. El projecte disposa d’un equipament MVP per obtenir imatges del Wet-Blue amb defectes i poder-les etiquetar en magatzem. El visor permetrà identificarho perquè al final de l’etapa, s’intenti

predir el tipus de defecte. Posteriorment, es realitzarà un prototip industrial damunt la cinta transportadora, un sistema intel·ligent per comandar l’apilat del classificat automàtic al llarg del tren.

Des d’Intarex han desenvolupat la part de Big Data. Intarex és una empresa igualadina nascuda el 1994 amb l’objectiu d’oferir solucions tecnològiques aplicades a les empreses.

Waterologies: una de les 10 startups amb més

projecció en el sector de l’aigua del món L’aigua és el bé més preuat que tenim al nostre planeta. Per desgràcia milions de persones no disposen d’aigua potable. A més, l’actual crisi climàtica fa entreveure que la quantitat d’aigua dolça també va en detriment. Al 2013 naixia a Igualada una empresa que vol posar-hi remei i contribuir a tenir un món millor: Waterologies. De fet, l’empresa està considerada com una de les 10 startups amb més projecció en el sector de l’aigua del món, i a més, és l’única europea.

Es dedica al desenvolupar tecnologies, sistemes i aparells que permeten desinfectar, depurar i potabilitzar l’aigua per a països que no tenen tantes oportunitats com nosaltres o per a emergències, llocs remots i catàstrofes naturals on no hi hagi accés a aigua potable. Des de la seva creació, l’empresa ha liderat diverses investigacions i projectes, i també, ha assistit a diversos esdeveniments internacionals de prestigi. Després de

la creació i patent del Pure Water Box, un equip de potabilització d’aigua que ha passat de 25 kg a 600 g, una de les seves darreres innovacions és la Pure Water Phone Box, un equip que també aconsegueix aigua lliure del 99,9% dels bacteris i el 100% de la terbolesa a través d’un dispositiu que es connecta a un powerbank, però també pot connectarse a un smartphone en cas d’emergència humanitària o catàstrofe natural.

Piera Ecoceràmica: transferència de coneixement per a revolucionar l’arquitectura ceràmica

A través de la tesi doctoral de l’arquitecte i director de la Càtedra Ceràmica Barcelona a la UIC, el dr. Vicente Sarrablo, i desenvolupada per dues empreses referents de la indústria de la construcció a l’Estat com Piera Ecoceràmica i Cerámica Malpesa, s’ha creat un nou sistema de construcció anomenada Flexbrick, impulsat ara fa una dècada.

Es tracta d’un nou teixit ceràmic que es va crear seguint el concepte de

l’arquitectura tèxtil, i s’ha desenvolupat en un material flexible i adaptable combinant dos components de llarga duració: l’acer inoxidable i la ceràmica.

Es tracta d’un sistema que ha canviat el paradigma de la instal·lació de les façanes i revestiments a nivell mundial, una malla metàl·lica que permet inserir peces ceràmiques, fusta, vidre, bambú, alabastre... La seva fàcil i ràpida instal·lació, al tractar-se d’un procés industrialitzat i de construcció en

sec; però també la seva adaptabilitat i resistència fan que cada cop, més arquitectes apostin pel sistema constructiu Flexbrick en els seus projectes, integrant-los en construccions d’arreu del món. Contínuament, investiguen per fer encara més desenvolupaments d’aquest sistema revolucionari.

VI Empresa i Progrés

- P60

Innovació i empresa

PICVISA, protagonista del reciclatge automàtic del

tèxtil al món

Picvisa és una empresa innovadora de base tecnològica, situada a Calaf, que ofereix solucions basades en robòtica, intel·ligència i visió artificial orientades al mercat nacional i internacional, especialment en el món del reciclatge.

En els últims 3 anys han treballat en una nova tecnologia que permetrà la classificació del tèxtil per a la recollida selectiva. Així, a través del separador òptic Ecosort Textil han vist nou gap en el sector del tèxtil i han pogut innovar a través d’aquest producte que ja es comercialitza. Aquesta eina permet

la classificació i separació automàtica de tèxtils tant per composició, color i/o forma mitjançant intel·ligència i visió artificial; una feina, que fins ara, no es podia fer tot de forma manual i la seva robotització la fa imprescindible. Picvisa té aquesta tecnologia implantada des de fa 2 anys a La Corunya, en una planta que està actualment evitant que cada any, 2.200 tones de tèxtil acabin a l’abocador i puguin ser reciclades.

Ecosort Textil està pensada per a treballar sobre cintes de 1000mm i es

pot combinar tant a través d’un sistema de bufat lateral com un braç robòtic com ECOPICK per a separar les diverses categories tèxtils. A més, Picvisa ha estat una de les 7 empreses seleccionades per l’Asia Innovation Programme 2022 de Fashion For Good, una fundació que treballa amb grans protagonistes de la indústria de la moda per trobar solucions innovadores que siguin millors per a les persones i el planeta.

Graphic Packaging, actor principal del plastic replacement per al sector beverage

Graphic Packaging té un dels seus principals actius d’Europa al polígon del Pla de les Gavarreres d’Òdena. És la responsable de gran part del packaging que podem trobar al supermercat.

Elaboren els envasos de marques com Kellogg’s i altres marques de prestigi; o bé, del sector beverage com el packaging de les cerveses Mahou, Estrella Damm, Estrella Galicia, Heineken, San Miguel, entre altres marques.

El gran repte actual de la companyia és ser un dels actors principals del plastic replacement. Davant aquest

nou paradigma, l’empresa ha desenvolupat diversos productes fent una forta aposta per la substitució de les anelles de plàstic amb un producte patentat com a KeelClip™, un suport de cartró que no només substitueix les anelles de plàstic, les tapes i l’embolcall retràctil, sinó que ofereix avantatges de comercialització que altres envasos de begudes similars no poden. És una de les seves darreres innovacions en envasos de cartró reciclable, tot i que també, han desenvolupat packaging com el round corner per donar una imatge més premium al producte, i

també l’oportunitat de la substitució de l’embolcall de les ampolles PET amb packaging de cartró.

A més, aquest gran canvi també ve acompanyat de grans inversions de la companyia en maquinària que està a l’alçada i a l’avantguarda dels mercats més exigents i de les noves tecnologies, ja que ells mateixos també desenvolupen la maquinària, que o bé està present a la mateixa planta d’Òdena, o la instal·len a la planta dels seus clients.

Cargols Cal Jep: líders en projectes innovadors en l’àmbit europeu per a la sanitat dels cargols Cargols Cal Jep és una empresa del sector de l’helicicultura, situada a Castellfollit del Boix. Treballen la cria en captivitat i producció d’ous de cargols i en cargols terrestres comestibles per a la seva comercialització. Han liderat diversos projectes innovadors a nivell europeu. Per exemple, han realitzat un projecte pilot innovador per part dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles.

Es tracta de la implementació d’un nou producte natural per evitar l’acariosi

del cargol de criança. L’objectiu final és aconseguir un nou producte natural que, afegit al pinso que s’utilitza com a aliment principal a les granges de cargols, s’eviti o es redueixi al màxim l’acariosi. També han executat un pinso gràcies a la col·laboració de la facultat de Veterinària de la UAB i amb fàbriques de pinso per tal d’elaborar un aliment que desparasita els cargols.

A més, la seva granja també ha desenvolupat un sistema totalment innovador gràcies a una aplicació

que connecta de amb les previsions meteorològiques i que gràcies a aquesta digitalització, es pot decidir com i quan regar i optimitzar el procés; ja que les sales de maternitat dels cargols necessiten una temperatura molt precisa, i si plou massa, pot ser perjudicial per la sanitat dels cargols.

- P61 Innovació i empresa

Meritem, una empresa que va democratitzar la

paella. Ara, les tapes

L’any 1992, en plens Jocs Olímpics, Barcelona s’obria encara més al món i al turisme. Naixia Meritem S.L. (Paellador Group), donant resposta a la gran demanda del sector de l’hostaleria i restauració: poder servir paella per més petita que fos la cuina. Una aposta que no només va creuar fronteres i els va convertir en líders, sinó que va representar una forta ajuda pel canal distribució.

Ara han passat de “democratitzar la

paella” a “democratitzar l’univers de tapes”; oferint una solució al canal davant la gran demanda, i que permet que el seu producte no pateixi tant l’estacionalització com passa amb els arrossos. També, però al canal retail, han desenvolupat una línia d’arrossos microondables i una nova línia, per al canal Horeca, de pasta italiana amb diverses salses, amb la mateixa idea que les famoses paelles, molt fàcil de preparar.

L’empresa disposa d’equip propi de qualitat i I+D per fer-hi front, també davant les noves tendències d’alimentació (productes vegans, per exemple) i també tenint en compte el xoc cultural (cada país, cada cultura, té el seu propi sabor i això també fa replantejar l’I+D). La innovació també ha vingut acompanyada per una gran inversió de millores contínues de processos, maquinària, etc., per ser encara més competitius.

Arcas Ollé: prop de 180 anys custodiant objectes de valor i secrets amb innovació

Arcas Ollé és una empresa familiar que va néixer el 1845 a Vallbona d’Anoia donant servei de serralleria, tot i que a partir dels anys 30 va passar a convertirse en l’empresa pionera al mercat espanyol de seguretat física (caixes fortes, armers...). Tots els seus productes estan caracteritzats per ser innovadors i reconeguts arreu del món, també gràcies a l’obtenció dels certificats europeus de seguretat.

Passant ja per la cinquena generació

familiar, des de fa 8 anys han tornat a fer tot el procés productiu, amb unes noves instal·lacions i un equip d’I+D que sempre impulsa nous productes i projectes. Se n’encarreguen de totes les parts del procés: dissenyen, fabriquen, comercialitzen i donen servei de postvenda.

L’aposta per la Indústria 4.0 fa que tinguin control del seu procés productiu, sempre amb la tecnologia més avançada que també els hi permet

la màxima customització del producte.

A més, fa que siguin molt àgils per tenir el procés automatitzat i robotitzat, controlar els stocks i gestionar-los.

Gairebé el 80% dels seus productes tenen peces comunes, això fa que tinguin una gran capacitat de gestió i rapidesa de prop de gairebé 600 productes. Van ser els primers a fabricar caixes fortes connectades al telèfon via Bluetooth.

TS Innovació, disrupció en l’economia circular a través de la cel·lulosa modelada TS Innovació es crea des de Tallers Soteras SL (Capellades), empresa que projecta i fabrica maquinària per a la indústria paperera des de fa més de 150 anys. L’expertesa i trajectòria de Tallers Soteras, SL han ajudat a crear i consolidar un espai d’investigació: TS Innovació, orientat a l’estudi, disseny i validació de packaging sostenible.

TS Innovació ha projectat i construït una planta pilot de fabricació de cel·lulosa modelada per fer proves, testejar i investigar processos, materials,

resistències, etc., en funció dels productes finals desitjats. Amb aquesta finalitat han creat una tecnologia de motlles 3D que permet desenvolupar packaging amb figures tridimensionals a la carta.

Aquesta planta pilot és un banc de proves a disposició d’empreses que generen un residu transformable en un recurs per desenvolupar packaging; o fins i tot per ajudar l’empresa a desenvolupar una altra línia de negoci amb el seu rebuig. La planta pilot

també està indicada per a empreses que busquen anàlisis quantitatives i qualitatives de les pròpies idees.

L’experiència de Tallers Soteras SL en el sector de la indústria paperera i en projectes de valorització de residus diversos per fabricar material de cel·lulosa, aporta a TS Innovació un know how adient per acompanyar en el desenvolupament d’un pla de negoci.

VI Empresa i Progrés -

P62

Innovació i empresa

Able Human Motion Fent possible el poder tornar a caminar Able Human Motion, fruit d’una startup nascuda en el si de la UPC el 2017, ha creat un exoesquelet robòtic que és molt més lleuger i molt més econòmic que la majoria de solucions que hi ha al mercat, fent-lo accessible per a moltes més persones que han perdut la mobilitat per caminar.

Disposa d’una aplicació que permet personalitzar el seu funcionament, monitoritzar l’evolució del pacient i així millorar l’experiència de la rehabilitació a través de les dades i el contacte amb els professionals mèdics.

La idea o voluntat per treballar aquesta solució va sorgir a causa d’un ictus que va patir el pare de l’impulsor del projecte. La seva posterior especialització en bioenginyeria, va portar-lo a encetar un projecte d’ortesi robotitzada que va evolucionar fins a convertir l’startup e en una empresa amb una inversió de vora els 2,3M d’euros entre inversió pública i privada.

De moment els exoesquelets estan orientats al client hospitalari, clíniques i centres de rehabilitació però des de Able Humans Motion tenen l’objectiu de

poder-lo generalitzar a tots els usuaris que el puguin necessitar.

Disposen d’un equip propi d’enginyers i experts i col·laboren amb assessors i col·laboradors de una gran diversiatt de centres per analitzar, comprovar i validar els beneficis, canvis i millores que poden fer en aquests dispositius i també treballen en altres models per a persones amb altres discapacitats de mobilitat.

Kave Home De la distribució de matalassos a un model integrat de disseny, elaboració i distribució de mobles propis i sostenibles

Kave Home, una empresa de mobles per la llar nascuda el 1983 ha trencat la manera de fer d’un sector tradicional.

Aplicant la tecnologia, la digitalització i amb una aposta ferma en dissenys i materials sostenibles han creat un model de disseny, fabricació, i distribució de mobles que proposa una nova manera de consumir i de veure aquests productes. Originàriament eren distribuidors de matalassos, de manera progressiva van anar ampliant el model de negoci passant de marques

de tercers, a producte propi i arribant a vendre al consumidor final, buscant de quina manera podien apostar per oferir més valor dins el mercat. Han assolit un model integrat, des del disseny i la creció fins a l’entrega del producte i seguiment del client. Perseguint sempre la fita de com ser més rellevants i generar valor al mercat.

Cada vegada s’han obert més a l’ecosistema d’experts treballant amb freelancers, empreses externes, centres de recerca, clusters, projectes amb estudiants.

Creuen en l’ecosistema per avançar. La innovació i la transformació progressiva ha estat quelcom orgànic, que s’ha integrat i ha evolucionat amb l’empresa i el seu model de negoci, prenent decisions valentes i afrontant les conseqüències.

Francesc Julià, el CEO insisteix en que “les empreses no han de tenir muralles, sinó que han de crear ecosistemes de valor conjuntes amb l’entorn”.

Vention Del Lego a la construcció de maquinària i equips industrials Vention és una empresa canadenca creada el 2016 per un grup de ex-enginyers mecànics i de programari que va néixer sota el concepte del Lego®, imaginant un món en què el procés de construcció d’equips industrials fos tan senzill i divertit com en el joc de pces, on passar de la idea a la màquina fos ràpid i fàcil.

Han creat un sistema de construcció de maquinària en format web (que inclou market place), per dissenyar, automatitzar,

fer la comada, rebre les peces i poderho construir i posar en funcionament.

Han desenvolupat i consolidat una plataforma que amb programari de disseny 3D amb accés a una biblioteca de peces, components, eines, estructures, rodes, robots, cables que permet poder dissenyar i crear els equips segons les necessitats, mides i components que requereixi cada cas, i que amb el suport de la intel·ligència artificial (IA) fa que

l’experiència de construir una màquina sigui extremadament ràpida.

Han simplificat al màxim tots els processos, indicadors i ítems que fan que sigui molt senzill. De fet tenen comprovat que navegar pel programari de disseny és tan intuïtiu que fins i tot nens han pogut fer-ho amb facilitat. És un model que transforma radicalment el concepte de construcció de maquinària i equipaments.

Redefine Meat Disseny i impressió digital de carn alternativa i vegana en 3D

Redefine Meat, empresa del 2018 creada i ubicada a Israel, és una empresa del sector de la carn alternativa que fabrica carn vegetal, des d’hamburgueses i salsitxes fins a bistecs a través de la impressió 3D. Els seus productes estan elaborats a partir de la combinació de remolatxa, greix de coco i proteïna de pèsol, de cigró i de soja. Creuen

que poden col·laborar a reduir l’impacte ambiental que representa l’engreix d’animals pel consum humà sense impedir la subsistència de la ramaderia tradicional. Ofereixen una proposta vegana alternativa a la carn.

Es tracta d’una empresa que va sorgir d’una startup que ha crescut i s’ha internacionalitzat especialment cap a

Europa. El seu procés es basa amb l’I+D amb elements naturals, i amb l’ús de la IA i el machine learning i gràcies a les tecnologies de la fabricació avançada i la impressió 3D.

Conclusions La innovació, tot i ser un concepte que sona a empreses i organitzacions, presenta diversos reptes que la fan una dinàmica encara poc extesa, desconeguda i aïllada.

Hi ha projectes i innovacions pioneres de molt de renom, també a casa nostra, però cal que s’estengui per a afavorir la competitivitat i l’avenç del teixit empresarial i social en un context incert i canviant.

La innovació “per se”

• • • • • • • • • • • • • • • • • •

És una necessitat de tots els sectors, empresarial, social i públic. Ha d’estar sistematitzat i integrat en el dia a dia de l’organització.

Hi ha moltes empreses que innoven i són referents en camps i propostes molt específiques.

Moltes empreses i organitzacions, però, no miren el que passa fora, ni què fa la competència.

Disposem de molt talent a Catalunya (tot i que molts marxen a innovar a fora).

La curiositat és una qualitat positiva per la innovació que va a l’alça.

Les noves generacions tenen uns valors intrínsecs que per sí mateixos ja comporten canvis (de mirada i de plantejament) a més son nadius digitals.

La vigilància tecnològica és més fàcil.

Hi ha un gran accés a la informació, és fàcil saber què passa al món.

La mentalitat de start-up es està començant a arrelar (arriscar i prendre decisions).

La innovació no és només tecnològica.

Necessitat de contacte d’empreses amb startups i altres agents d’innovacio.

Pors i recels

• • • • • • • • • • • • •

Innovació es un concepte fosc, poc clar, difús per la majoria, difícil i car.

Els que innoven son els que es preocupen, la majoria d’organitzacions no ho entenen.

Preval una certa cultura de l’immobilisme...la del “això s’ha fet sempre aixi...” o “això no va amb mi”.

La manca de cultura i el desconeixement son frens importants.

Hi ha por a equivocar-se, a que sigui car, a transgredir.

Costa entendre que hi ha algú (de dins o fora l’organització) que pugui saber-ne més que tu.

Falta de compromís de l’organització/directius.

Poca inversió en recursos i personal.

Falta de formació, de coneixement, d’entrenament i eines innovadores.

La burocràcia és un fre.

Manca de recursos econòmics.

Cada vegada s’exigeix més rentabilitat a l’hora de demanar finançament.

Les organitzacions son majoritàriament molt verticals, cosa que ho dificulta.

Tot i que el pes és creixent, en el nostre país les polítiques públiques s’han centrat bàsicament en la ciència, mentre que s’han destinat menys recursos a les fases industrials de recerca i innovació empresarial.

Una part de la producció científica i tecnològica no té continuïtat més enllà de l’àmbit acadèmic.

Visió de resultats a curt termini, curt-placisme.... fa que bona part de la innovació que pugui haver-hi sigui molt incremental i amb petita previsió.

No es cuida als responsables d’innovació ni als que hi aposten. És difícil poder valorar el benefici de la innovació per manca de mètriques democratitzades.

Les TIC, la transformació digital i la gestió de qualitat són conceptes clau per a la innovació i la competitivitat empresarial.

Disposar de personal qualificat incideix de manera positiva en els processos de generació de nou coneixement, en l’aprofitament de les noves tecnologies i en els processos de generació d’innovacions.

Manel González-Piñero “La innovació és l’eina que ens permet sumar valor a les nostres propostes, desenvolupant-les, implementant-les i finalment transferint-les a través de tota la cadena de valor per acabar tenint impacte econòmic i social. De fet, la innovació parteix de la detecció de necessitats dels usuaris, consumidors o públic, per donar-los una solució ajustada a la seva realitat. No entenem innovació sense impacte en els usuaris finals, i per això parlem d’innovació de l’usuari o públics perquè cal implicar-los al llarg de tot el procés de creació.”

VI Empresa i Progrés -

P64

Conclusions

L’empresa

• • • • • • • • • • • • • •

Hi ha empreses punteres, innovadores, que fan coses molt interessants.

Algunes empreses aposten fort per l’I+D+I. La majoria no.

Les empreses i organitzacions catalanes en general desconeixen el que fa la seva competència i no observen el que passa al seu entorn.

Alta necessitat de finaçament.

La mida de les empreses és a la vegada fre i avantatge: algunes presenten un recel més accentuat però la pime té més marge d’acció i capacitat de fer canvis que les grans empreses.

La tecnologia ha esdevingut més propera, assequible i es rep com una ajuda.

La tecnologia és coneguda i assimilada pels directius i administracions empresarials. Però també hi ha molta tecnologia que no entenen.

No hi ha prou coneixement entre les empreses del que fan les start-ups.

La transferència de coneixement entre centres tecnològics (el sistema públic i privat de recerca) i empreses és encara una baula feble.

Dificultats per identificar qui pot ajudar l’empresa a innovar en els seus productes, processos, i/o models de negoci.

El pes inversor en innovació al país recau força en el sector privat.

Els ajuts que hi ha per les empreses, esperonen. S’han de consolidar per mantenir l’exigència i l’aposta empresarial.

Hi ha més col·laboració entre les empreses.

Les petites i mitjanes empreses no tenen sovint una R+D formalitzada ni són molt innovadores tecnològicament, però saben aprofitar bé els recursos de l’organització per ser competitives a través de temes com ara: la rapidesa en els terminis de lliurament enfront dels competidors, la personalització de solucions a les demandes dels clients, l’especialització en petits nínxols tecnològics que són el resultat del domini d’una tecnologia de procés molt especialitzada.

L’administració

• • • • • • • • • • • • • •

Com el sector empresarial, mira poc cap enfora.

No disposen de pressupost per innovació interna.

Les dades que recullen les diferents administracions i que permetrien identificar reptes i millores, no es comparteixen.

Estructura molt vertical i segmentada.

Excessiva burocràcia a nivell de procediments, tant interns com de cara al ciutadà així com un circuit poc àgil de validacions.

L’avaluacó de KPIs i indicadors és un tema pendent.

Ha estat un any amb força ajudes per innovació però cal mantenir-les, major aposta pública Els marcs legals son frens.

La dinàmica dels curts terminis electorals no faciliten les polítiques innovadores.

Manca de connexió del món social amb l’entorn tecnològic.

Necessitat de major comprensió del problema social (de fons) com a sistema que impliqui la necessitat de desenvolupar solucions reals que aportin millores.

Articulació de xarxes de municipis/territoris/agents públics per treballar i apostar conjuntament per la innovació.

Ha impulsat espais de co-creació i ideació col·laboratius amb la particiació de tots els agents del territori. És conscient que ha de ser agent actiu per afavorir la innovació, cal que ho porti a la pràctica.

- P65 Innovació Conclusions Conclusions Idees de futur i empresa

Idees de futur El present document recull, en bona part de les seves pàgines, propostes i idees a treballar per potenciar la innovació empresarial i del territori, des dels sectors d’empresa, el context organitzacional i l’administració comptant amb tots els agents clau del territori, començant per les persones.

Recollim en aquest darrer punt algunes de les idees de futur més globals tant pel sector empresarial i social com pel sector públic.

Afavorir un ecosistema innovador El sistema d’Innovació ha de posar el capital humà al centre: connectar les necessitats futures de la innovació empresarial amb l’oferta educativa i de formació al llarg de tota la vida laboral.

Millorar l’entorn, les infraestructures empresarials, científiques i tecnològiques, incloent-hi les e-infraestructures.

Fomentar la innovació no tecnològica i la tecnològica integrada amb l’+D. Apostar per una finestreta única real per les tramitacions procediments i sol·licituds. Agilitzar la gestió burocràtica, la reducció i simplificació dels tràmits en general, i també en el registre d’invencions i investigacions.

Alinear coneixement, innovació i empresa.

Definir un marc legal que n’incentivi la creació i creixement.

Cal una millor connexió entre els centres de recerca i les universitats i les empreses.

Calen polítiques dirigides al creixement empresarial i el foment de l’emprenedoria.

Impulsar la innovació a l’administració pública.

Impulsar marcs normatius i reguladors per promoure la innovació social i nous models de serveis que generin valor social.

Impulsar programes de suport a la innovació social (incubadores, acceleradores...) per major capacitat.

Identificar i crear espais per l’exploració i la demostració per les empreses, què hi ha, veure què falta i crear-ho.

Vetllar per la protecció intel·lectual i industrial.

Disposar d’espais per que passin coses (digital innov. Hub, clusters, demostradors....).

Afavorir la creació d’empreses innovadores.

Vetllar per disposar/oferir un sòl empresarial degudament equipat.

Capacitació tecnològica i de serveis de comunicació i connectivitat (del territori) per acompanyar la innovació (5G, cobertura mòbil, fibra òptica...).

Visibilitzar els casos d’èxit i els fracassos com a procés d’aprenentatge.

Capacitació, recursos i finançament Incrementar el finançament en innovació de l‘àmbit privat, més recursos i facilitar-hi l’accés.

Establir mecanismes de recompensa per la innovació que poden ser econòmics o de promoció.

Captar, retenir i mobilitzar talent en el sistema de recerca i innovació.

Retencio i incorporació de talent a les organitzacions.

Fiscalitat favorable a la investigació i al registre d’invencions .

Recursos i polítiques estables destinades a la recerca industrial i la innovació per generar un retorn de la inversió publica.

Apostar per ajudes, finançament i/o subvencions pels serveis externs d’innovació i consultors i tecnòlegs, aixi com per l’adquisició d’equips, telecomunicacions i tecnologia.

Mantenir els recursos destinats a la ciència i la recerca però incrementar els recursos destinats a innovació.

Finançar els centres tecnològics i de recerca, els parcs científics i tecnològics i els clústers de recerca i innovació.

Crear una agencia pública de finançament de la recerca i la innovació empresarial.

Millorar l’adequació entre l’oferta dels centres tecnològics i les necessitats de l’empresa. Equilibrar la justificació tècnica i econòmica i donar més valor al retorn a l’empresa, la seva aplicació.

VI Empresa i Progrés -

P66

Idees de futur

Fer el pas Implicar des del primer moment totes les capes de l’organització i crear un sistema relacional nou, que la majoria de persones se’l senti propi.

Crear i divulgar un manual de recompensa de la Innovació, ja que cal establir un sistema de recompensa, de propostes.

Comptar amb líders a dins les organitzacions que esperonin. Cal un lideratge conscient i innovador.

Determinar maneres per retenir el talent.

Portar la innovació al dia a dia, sistemtitzar-la, que no sigui quelcom puntual.

Tenir una visió estratègica, la convicció, el relat dels beneficis i sobretot que es puguin palpar els resultats de fer les coses diferents. Cal que la massa crítica de l’organització vegi amb resultats mesurables els beneficis.

Posar el client/pacient/usuari al centre per identificar nous reptes.

Activar un programa d’intraemprenedoria dins les organitzacions.

La productivitat és el principal àmbit on es pot orientar la innovació, apostar per millorar o canviar processos, posar el focus en el valor del que oferim i intentar passar de les idees a les propostes, experimentar: fer un pas endavant.

Que les persones i els equips tinguin una mentalitat oberta, proactiva i predisposada a canviar per entomar els reptes i acompanyar l’empresa en aquest camí.

Afavorir l’intercanvi d’idees en el sí de l’organització.

Donar suport als innovadors: disposar d’espais, temps i mitjans per desenvolupar les seves innovacions.

Destinar part del pressupost intern per a innovació i destinar-hi recursos, personal, temps.

Recompensar i premiar als treballadors que s’impliquen.

Innovar amb altres, col·laborar i compartir i si cal externalitzar.

Tenir una mirada cap a fora, què es fa i què hi ha, avaluar similituds i apostar. Les tendències i necessitats no són tan diferents.

Divulgar els mètodes per tenir-ho clar i poder-ho aplicar.

Fer formació en innovació.

Tenir uns KPIs clars i un sistema d’avaluació que permeti analitzar i modificar.

Treballar de manera conjunta des del sector públic i el sector privat per a generar les sinergies necessàries per a crear un sector molt més competitiu i preparat per a afrontar els reptes de la digitalització i de la transformació de l’economia.

L’administració, com a facilitador de la innovació, ha de ser un agent actiu, juntament amb universitats, centres de R+D + I, i tecnologies, empreses i ciutadania.

Nodrir-se del ritme i la disrupció de les startups, testejar, prototipar, escalar i incorporar a les organitzacions.

Albert Castellanos “Abanderar un “lideratge cooperatiu” en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i aplicació de coneixements i capacitats dels diversos actors del territori genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques”.

- P67

L’apunt

Resiliència i oportunitats en la nova normalitat

“No he fracassat.

He trobat 10 mil formes que no funcionen” Thomas Edison

“Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució” Jorge Wagensberg

“No és possible resoldre els problemes d’avui amb les solucions d’ahir” Roger Van Oech

“Innovar és trobar nous o millorats usos als recursos dels que ja disposem” Peter Drucker

“El cor i l’ànima de l’empresa són la creativitat i la innovació” Bob Iger

“Quan el ritme de canvis dins l’empresa és superat pel ritme de canvis a fora, el final està a prop” Jack Welch Jr.

“Innovar significa trencar paradigmes, transformar processos i formes de fer les coses, emprar els nostres recursos i creativitat per donar amb noves idees o noves solucions per aplicar aquesta evolució en la nostra vida diària” Priscila Williams

“El canvi comença amb un mateix. Si no estem disposats a dir “què he de canviar jo perquè l’entorn canviï”, no serveix” Marta Subirana

“Innovar no és anar a la Lluna, és arribar a la cantonada millor que l’última vegada” Alfons Cornella

“Un emprenedor veu oportunitats allà on altres només veuen problemes” Michael Gerber

“Per innovar s’ha de desorganitzar, desburocratitzar, descentralitzar o desjerarquitzar” Antonio Lafuente

“Què seria de la vida si no tinguéssim el valor d’intentar alguna cosa nova?”

Vincent Van Gogh

“La innovació es un desafiament i no un drama, una oportunitat i no una amenaça” Amparo Moraleda

“Creativitat és pensar en noves idees.

Innovació és fer coses noves” Theodore Levitt

“El cementiri d’empreses és ple de magnífiques empreses que ho feien molt bé. Cal saber fer dues coses al mateix temps: treure rendiment dels nostres portafolis actuals i a la vegada explorar les oportunitats de futur” Xavier Marcet

“El veritable signe d’intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació” Albert Einstein

“No hi ha innovació sense risc, però el gran risc és no innovar” anònim

“L’aprenentatge i la innovació van de la mà. L’arrogància de l’èxit és pensar que el que vas fer ahir serà suficient per demà”William Pollard

VI Empresa i Progrés -

P68

Agraïments Les propostes per l’Anoia

Des de la Unió Empresarial de l’Anoia volem adreçar, una edició més, el nostre agraïment a totes les persones que han fet possible el document d’aquest any.

Volem agrair a les empreses, empresaris, ciutadans, agents, experts i institucions públiques i privades que han participat al llarg d’aquest 2022 a les diferents jornades i sessions de treball, així com a les enquestes i les entrevistes.

Gràcies al suport que l’administració pública ens brinda un any més en aquest projecte, a la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada.

Agrair el patrocini de Mútua General de Catalunya, Servisimó, ABC Leather, Graphic Packaging i la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i la col·laboració de Via Empresa.

Donar les gràcies també al compromís social de tots els nostres socis, que ens fan confiança dia a dia. És per la seva competitivitat i pel seu creixement que l’entitat treballa cada dia, i és precisament aquesta aposta la que dóna sentit al document que teniu a les mans.

Volem que sigui un document de treball i consulta que permeti seguir fent passos endavant.

Finalment volem tenir un agraïment molt especial per totes aquelles persones que heu compartit amb nosaltres el vostre coneixement i expertesa en innovació, un punt de vista i un valor que recollim en a quest document: Marta Subirana, Xavi Pont, Ester Blanco, Joan Martí, Jordi Aguasca, Pep Valls, Franc Ponti, Patricia Amaral i Edwin Bernal, també a les empreses i organitzacions que ens han acompanyat en les sessions de treball.

Agrair a la junta de la UEA, a les sectorials, taules de treball i comissions que ens acompanyen i participen d’aquesta tasca compartida. També als gremis, institucions i entitats de la comarca que confien amb la UEA i amb qui treballem i seguirem treballant per la competitivitat de tota l’Anoia.

I un agraïment especial a l’Alfons Cornella, consultor i expert en innovació empresarial en tot tipus d’organitzacions especialment en el sector privat, que ens ha acompanyat en tot aquest procés, colze a colze amb les empreses i organitzacions, i amb la seva visió aportada també en aquest document.

Gràcies

Informe VI Empresa i Progrés - “La innovació en l’entorn empresarial”

Organitza:

Patrocina:

Amb el suport:

Col·labora:

- P69

Bibliografia Llibres, informes i estudis Com esdevenir una empresa innovadora.

Febrer 2015, ACCIÓ Generalitat Catalunya.

Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2019.

ACCIÓ - Generalitat de Catalunya.

Cómo innovar sin ser Google. Manual de innovación. 2019, Alfons Cornella.

Baròmetre de la Innovació i la transformació digital i verda a Catalunya 2021. Maig 2022, ACCIÓ - Generalitat de Catalunya.

Cómo innovar. Modelos y herramientas. 2021, Equip Institute of Next. Alfons Cornella.

Exponential leaders a Catalunya 2022.

Informe tecnològic Juliol 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya.

Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Desembre 2021, Diputació Barcelona.

Agenda Sectorial de la Industria Química y del Refino en España. AOP, FEIQUE y MINCOTUR. Informe econòmic local Província de Barcelona 2021. Desembre 2021, Diputació Barcelona.

Situación y evolución de la Economía Circular en España. Desembre 2021, COTEC. Encuesta Anual de Estructura Salarial Año 2019. Desembre 2020 – INE Resumen del manual de Oslo sobre innovación. 2010, S.Jansa. UNED Nuevo Manual de Oslo: Conceptos básicos de innovación e I+D. Gener2020, Agencia Vasca de la Innovación, Innobasque Objetivos de Desarrollo Sostenible desde una perspectiva empresarial. El camino hacia la Agenda 2030. 2018, Deloitte.

El sector químic a Catalunya. Setembre 2021. Píndola sectorial. ACCIÓ i Generalitat de Catalunya.

Reciclado Químico en España: Apostando por un futuro circular. 2022, AIMPLAS. Informe del sector del turisme (document de treball). 2009. 2026.CAT Estratègia per al desenvolupament sostenible de Cataunya.

Escola Universitària de Turisme i Direcció d’Hosteleria L’administració pública davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats. 2018. T.Fernandez Sirera i E.Gonzalez Gago. Generalitat de Catalunya.

Departament de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda.

Proyecto Economía Circular España.

Informe general de recomendaciones. Enero 2022, ACCENTURE, Cátedra de economía circular y sostenibilidad, Tecnocampus de mataró, Cátedra UNESCO de sostenibilidad, FUNSEAM. Patrones regionales de comportamiento innovador. Análisis de la encuesta del INE a partir del caso de Cataluña. Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili.

Anàlisi de la innovació a Catalunya 2020, dades oficials de l’INE. Gener 2022, ACCIÓ Generalitat de Catalunya.

Innovacions organitzatives i competitivitat industrial (Papers d’economia industrial nº20) 2004, Departament d’organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte Universitat de Girona.

Encuesta mundial sobre innovación ¿Cómo influye la innovación al crecimiento de las grandes compañías? Resumen ejecutivo.

2013, PWC. Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana 2020. Març 2021, Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Catàleg casos d’ús indústria 4.0. 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya La essencia de la innovación en unes páginas. Alfons Cornella, Institute of Next.

Circular Economy We speed up the transition through a Circular Economy program.

10.12.2020, BASF. Cómo implantar la Economía Circular en mi empresa. 2020, Santiago Ramos Navarro.

Ecoinnovares fácil: aprende como y gana competitividad. Guía para ecoinnovar la empresa. Abril 2015, Inèdit.

Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026. Un full de ruta per a un sector estratègic de país. , Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Alimentació i comunicació_Núm. 4: Comunicar la innovació alimentària. 2021, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya i Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF) Análisis y Prospectiva – serie AgrInfo nº 32.

La innovación en el sector agroalimentario.

Febrero 2022, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègia i resultats. Universitat Rovira i Virgili i Centre Tecnològic de Nutrició i Salut.

La transformación digital de la industria del metal asturiana. Informe de diagnóstico de empresas industriales metaindustry4.

Metaindustry4

Document Empresa i Progrés III. L’horitzó de la transformació empresarial. 2019, UEA

PLAN SECTORIAL DEL METAL. Plan estratégico de la industria valenciana.

Universitat Politècnica de València.

Innovació i Perspectives del Sector Agroalimentari. Juny de 2010, Universitat Rovira i Virgili i Diputació de Tarragona.

Empresa i administració. Departament d’educació CFGM – Gestió Administrativa.

Febrer 2022, Institut Obert de Catalunya.

La innovación en la gestión de la cultura.

Reflexiones y experiencias . , Lluís Bonet y Manel González-Piñero. Universitat de Barcelona. Economía y Empresa.

Estudios sobre la Economía Española -2021/15.

La Innovación y la I + D españolas en 2019 y su comparación internacional. Una visión basado en las estadísticas del INE para 2019 y en Informes Internacionales. Abril 2021, Juan Mulet Meliá, FEDEA.

Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègia i resultats.

Departament d’Economia, URV i Centre Tecnològic de Nutrició i Salut Pla d’acció per a la dinamització i la sostenibilitat dels PAE de l’Anoia. Maig 2022, Cambra Barcelona.

Avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya.

Generalitat de Catalunya Departament d’Empresa i Coneixement. Universitat politècnica de Catalunya Barcelonatech.

Las cinco fuerzas competitivas que le dan forma a la estrategia. Gener 2008. Michael E Porter. Harvard Business Review América latina.

Estrategia competitiva: técnicas para el análisis de los sectores industriales y de la competencia. 2021, Michael E. Porter Modelo Kotter: 8 pasos para la gestión del cambio . J.kotter.

Reinventar las organizaciones. 2017, Frederic Laloux.

Gestión de los Cambios: los 8 pasos de Kotter, Febrer 2019, Wallace Oliveira.

Quaderns d’innovació: Implementació de la digitalització a les empreses de transport de mercaderies per carretera. Setembre 2020, Cenit Science for transport.

Reorientació estratègica en empreses tèxtil-moda. Recull de bones pràctiques.

2009, Diputació Barcelona, Àrea de Desenvolupament Econòmic.

Destinos turísticos inteligentes. Manual Operativo para la configuración de Destinos Turísitcos Inteligentes. Marzo 2015, Agència Valenciana del Turisme. Invat.tur.

2026.CAT Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. Informe del sector del turisme. Juny de 2009, Escola Universitària de Turisme i Direcció d’Hosteleria.

Pla estratègic de turisme de Catalunya.

Volum I i II. Doc nº32. Balanç d’execució i desplegament del PETC i PMTC, actualització d’ambdós plans i de les Directrius nacionals de turisme 2020. THR Innovative Tourism Advisors.

VI Empresa i Progrés -

P70

Bibliografia

El Sector del Packaging a Catalunya Update Estratègic: Resum Executiu.

Actualització estratègica del sector del Packaging a Catalunya: mapeig, tendències i reptes estratègics. Anàlisi d’oportunitats. Maig 2017, ACCIÓ Generalitat de Catalunya.

El sector packaging a Catalunya: píndola sectorial. Maig 2018, ACCIÓ Generalitat de Catalunya.

Catalunya, ecosistema innovador? 2018, Xavier López Luján, Fundacio Eurecat.

Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització tecnològica (Papers de l’Observatori de la Indústria nº 20). Setembre 2022, Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball.

Cadernos de Innovación del Programa de impulso á Innovación nas Pemes, Axengia galega de Innovación, Xunta de Galicia.

V encuesta de percepción social de la innovación en España. Informe del estudio cuantitativo. Marzo 2022. COTEC Innovación para transformar el sector de la automoción. Junio de 2021, Centro Tecnológico CTC y SEG Automotive.

Informes CCAA FFEE. 2022, Ideauto Instituto de Estudios de Automoción.

Estrategia de Movilidad segura, sostenible, connectada 2030. Diciembre 2021, Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda urbana.

La nova indústria de la mobilitat a Catalunya (Papers de l’Observatori de la indústria nº19). Juliol 2022, Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Treball.

Transformación e innovación para enchufarse al futuro. Vehículos eléctricos, conectados, autónomos y compartidos: retos y oportunidades para el empleo en la movilidad actual. Febrero 2021, Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) Memoria descriptiva PERTE para el desarrollo del vehiculo eléctrico y conectado. 2021, Ministerio de industria, comercio y turismo.

Hoja de ruta del hidrógeno: una apuesta por el hidrógeno renovable. Octubre 2020, Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITERD).

Claves de la innovación educativa en España desde la perspectiva de los centros innovadores: una investigación cualitativa.

2020, F.Trujillo Sáez, A.Segura Robles y A. González Vázquez.

Premsa Articles publicats a mitjans locals i nacionals: VIA Empresa, Vilaweb, Ara, Anoiadiari, Infoanoia.cat, La Veu de l’Anoia, Social.cat, CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, El Mundo Empresarial, Innovaspain, La Vanguardia, Techfood magazine, Cinco días, El Pais, Food Retail & Food Service, El Español, Nius diario, El Economista, Emprendedores, Diario El Canal, La Bústia, RETEMA, Fulls d’enginyeria, entre altres.

Portals web Informació i articles de webs corporatives de diverses empreses i de diferents blogs i portals web genèrics i especialitzats, entre els consultats destacar: (si convé posar-los seguits separats per comes o dobles espais) Generalitat de Catalunya Govern.cat Diputació Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Oberta de Catalunya Institute of Next Observatori de Recerca de la Catalunya Central EURECAT Centre Tecnològic de Catalunya CTFC Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya XISCAT Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya SJD Sant Joan de Déu Institut de Recerca ISC Institut Català de la Salut Catalunya Central A3 Leather Innovation Center Esade Creapolis Biocat EAPC Blog Gencat Ministerio de Educación y Formación Profesional CEM Business Solutions CoE in Tourism Innovation SusChem Química Sostenible FEIQUE Federación Empresarial de la Industria Química Española Ellen Macarthur Foundation Hispack Packaging, process & logistics Australian Academy of Science Consell Comarcal de l’Anoia Anoia Turisme Deloitte IT TRENDS Centro Tecnológico CTC INE SDLI

Informe econòmic VI Empresa i Progrés La innovació empresarial 1a. Edició Novembre 2022 Edició i direcció © Unió Empresarial de l’Anoia Ctra. de Manresa 131 08700 Igualada Tel: 938052292 www.uea.cat / uea@uea.cat Tractament de dades UEA a partir de les dades i fonts consultades Direcció d’art i imatge Concepte Gràfic www.conceptegrafic.com Correcció lingüística Unió Empresarial de l’Anoia Impressió Tintaprint www.tintaprint.net Dipòsit legal B 3366-2017 Queda prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització expressa de l’autor.