Empreses innovadores

Nous productes, nous procesos, nous mercats, millores de propostes existents, transformacions grans, transformacions petites, nous models de negoci, concentració de mercat, resolució de problemes, creació de solucions... La innovació té moltes cares, moltes mides, molts sectors i moltes diferències, però comparteixen que cada cas és únic i provoca un canvi de valor important per l’empresa que el lidera. Segueix alguns casos innovadors interessants de l’Anoia, Catalunya i el món.

Intarex, un dels actors per innovar millorar la valorització de la pell

Una de les activitats crucials per tenir un bon resultat del cuir és una bona classificació de la pell, que permet detectar possibles desperfectes, cicatrius, etc, que puguin haver-hi. Davant aquest gran repte que té el sector dels curtits, des d’Intarex han desenvolupat conjuntament amb Leather Cluster Barcelona, Picvisa i Curtidos Badia un projecte innovador de visió artificial que permet objectivar el classificat de pells. Un mètode, que per tant, permetrà que el classificador de l’adoberia pugui qualificar més bé la pell i evitar en el possible, classificar a la baixa. El projecte disposa d’un equipament MVP per obtenir imatges del Wet-Blue amb defectes i poder-les etiquetar en magatzem. El visor permetrà identificarho perquè al final de l’etapa, s’intenti predir el tipus de defecte. Posteriorment, es realitzarà un prototip industrial damunt la cinta transportadora, un sistema intel·ligent per comandar l’apilat del classificat automàtic al llarg del tren. Des d’Intarex han desenvolupat la part de Big Data. Intarex és una empresa igualadina nascuda el 1994 amb l’objectiu d’oferir solucions tecnològiques aplicades a les empreses.

Waterologies: una de les 10 startups amb més projecció en el sector de l’aigua del món

L’aigua és el bé més preuat que tenim al nostre planeta. Per desgràcia milions de persones no disposen d’aigua potable. A més, l’actual crisi climàtica fa entreveure que la quantitat d’aigua dolça també va en detriment. Al 2013 naixia a Igualada una empresa que vol posar-hi remei i contribuir a tenir un món millor: Waterologies. De fet, l’empresa està considerada com una de les 10 startups amb més projecció en el sector de l’aigua del món, i a més, és l’única europea. Es dedica al desenvolupar tecnologies, sistemes i aparells que permeten desinfectar, depurar i potabilitzar l’aigua per a països que no tenen tantes oportunitats com nosaltres o per a emergències, llocs remots i catàstrofes naturals on no hi hagi accés a aigua potable. Des de la seva creació, l’empresa ha liderat diverses investigacions i projectes, i també, ha assistit a diversos esdeveniments internacionals de prestigi. Després de la creació i patent del Pure Water Box, un equip de potabilització d’aigua que ha passat de 25 kg a 600 g, una de les seves darreres innovacions és la Pure Water Phone Box, un equip que també aconsegueix aigua lliure del 99,9% dels bacteris i el 100% de la terbolesa a través d’un dispositiu que es connecta a un powerbank, però també pot connectarse a un smartphone en cas d’emergència humanitària o catàstrofe natural.

Piera Ecoceràmica: transferència de coneixement per a revolucionar l’arquitectura ceràmica

A través de la tesi doctoral de l’arquitecte i director de la Càtedra Ceràmica Barcelona a la UIC, el dr. Vicente Sarrablo, i desenvolupada per dues empreses referents de la indústria de la construcció a l’Estat com Piera Ecoceràmica i Cerámica Malpesa, s’ha creat un nou sistema de construcció anomenada Flexbrick, impulsat ara fa una dècada. Es tracta d’un nou teixit ceràmic que es va crear seguint el concepte de l’arquitectura tèxtil, i s’ha desenvolupat en un material flexible i adaptable combinant dos components de llarga duració: l’acer inoxidable i la ceràmica. Es tracta d’un sistema que ha canviat el paradigma de la instal·lació de les façanes i revestiments a nivell mundial, una malla metàl·lica que permet inserir peces ceràmiques, fusta, vidre, bambú, alabastre... La seva fàcil i ràpida instal·lació, al tractar-se d’un procés industrialitzat i de construcció en sec; però també la seva adaptabilitat i resistència fan que cada cop, més arquitectes apostin pel sistema constructiu Flexbrick en els seus projectes, integrant-los en construccions d’arreu del món. Contínuament, investiguen per fer encara més desenvolupaments d’aquest sistema revolucionari.

PICVISA, protagonista del reciclatge automàtic del tèxtil al món

Picvisa és una empresa innovadora de base tecnològica, situada a Calaf, que ofereix solucions basades en robòtica, intel·ligència i visió artificial orientades al mercat nacional i internacional, especialment en el món del reciclatge. En els últims 3 anys han treballat en una nova tecnologia que permetrà la classificació del tèxtil per a la recollida selectiva. Així, a través del separador òptic Ecosort Textil han vist nou gap en el sector del tèxtil i han pogut innovar a través d’aquest producte que ja es comercialitza. Aquesta eina permet la classificació i separació automàtica de tèxtils tant per composició, color i/o forma mitjançant intel·ligència i visió artificial; una feina, que fins ara, no es podia fer tot de forma manual i la seva robotització la fa imprescindible. Picvisa té aquesta tecnologia implantada des de fa 2 anys a La Corunya, en una planta que està actualment evitant que cada any, 2.200 tones de tèxtil acabin a l’abocador i puguin ser reciclades.

Ecosort Textil està pensada per a treballar sobre cintes de 1000mm i es pot combinar tant a través d’un sistema de bufat lateral com un braç robòtic com ECOPICK per a separar les diverses categories tèxtils. A més, Picvisa ha estat una de les 7 empreses seleccionades per l’Asia Innovation Programme 2022 de Fashion For Good, una fundació que treballa amb grans protagonistes de la indústria de la moda per trobar solucions innovadores que siguin millors per a les persones i el planeta.

Graphic Packaging, actor principal del plastic replacement per al sector beverage

Graphic Packaging té un dels seus principals actius d’Europa al polígon del Pla de les Gavarreres d’Òdena. És la responsable de gran part del packaging que podem trobar al supermercat. Elaboren els envasos de marques com Kellogg’s i altres marques de prestigi; o bé, del sector beverage com el packaging de les cerveses Mahou, Estrella Damm, Estrella Galicia, Heineken, San Miguel, entre altres marques. El gran repte actual de la companyia és ser un dels actors principals del plastic replacement. Davant aquest nou paradigma, l’empresa ha desenvolupat diversos productes fent una forta aposta per la substitució de les anelles de plàstic amb un producte patentat com a KeelClip™, un suport de cartró que no només substitueix les anelles de plàstic, les tapes i l’embolcall retràctil, sinó que ofereix avantatges de comercialització que altres envasos de begudes similars no poden. És una de les seves darreres innovacions en envasos de cartró reciclable, tot i que també, han desenvolupat packaging com el round corner per donar una imatge més premium al producte, i també l’oportunitat de la substitució de l’embolcall de les ampolles PET amb packaging de cartró. A més, aquest gran canvi també ve acompanyat de grans inversions de la companyia en maquinària que està a l’alçada i a l’avantguarda dels mercats més exigents i de les noves tecnologies, ja que ells mateixos també desenvolupen la maquinària, que o bé està present a la mateixa planta d’Òdena, o la instal·len a la planta dels seus clients.

Cargols Cal Jep: líders en projectes innovadors en l’àmbit europeu per a la sanitat dels cargols

Cargols Cal Jep és una empresa del sector de l’helicicultura, situada a Castellfollit del Boix. Treballen la cria en captivitat i producció d’ous de cargols i en cargols terrestres comestibles per a la seva comercialització. Han liderat diversos projectes innovadors a nivell europeu. Per exemple, han realitzat un projecte pilot innovador per part dels Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles. Es tracta de la implementació d’un nou producte natural per evitar l’acariosi del cargol de criança. L’objectiu final és aconseguir un nou producte natural que, afegit al pinso que s’utilitza com a aliment principal a les granges de cargols, s’eviti o es redueixi al màxim l’acariosi. També han executat un pinso gràcies a la col·laboració de la facultat de Veterinària de la UAB i amb fàbriques de pinso per tal d’elaborar un aliment que desparasita els cargols.

A més, la seva granja també ha desenvolupat un sistema totalment innovador gràcies a una aplicació que connecta de amb les previsions meteorològiques i que gràcies a aquesta digitalització, es pot decidir com i quan regar i optimitzar el procés; ja que les sales de maternitat dels cargols necessiten una temperatura molt precisa, i si plou massa, pot ser perjudicial per la sanitat dels cargols.

Meritem, una empresa que va democratitzar la paella. Ara, les tapes

L’any 1992, en plens Jocs Olímpics, Barcelona s’obria encara més al món i al turisme. Naixia Meritem S.L. (Paellador Group), donant resposta a la gran demanda del sector de l’hostaleria i restauració: poder servir paella per més petita que fos la cuina. Una aposta que no només va creuar fronteres i els va convertir en líders, sinó que va representar una forta ajuda pel canal distribució. Ara han passat de “democratitzar la paella” a “democratitzar l’univers de tapes”; oferint una solució al canal davant la gran demanda, i que permet que el seu producte no pateixi tant l’estacionalització com passa amb els arrossos. També, però al canal retail, han desenvolupat una línia d’arrossos microondables i una nova línia, per al canal Horeca, de pasta italiana amb diverses salses, amb la mateixa idea que les famoses paelles, molt fàcil de preparar. L’empresa disposa d’equip propi de qualitat i I+D per fer-hi front, també davant les noves tendències d’alimentació (productes vegans, per exemple) i també tenint en compte el xoc cultural (cada país, cada cultura, té el seu propi sabor i això també fa replantejar l’I+D). La innovació també ha vingut acompanyada per una gran inversió de millores contínues de processos, maquinària, etc., per ser encara més competitius.

Arcas Ollé: prop de 180 anys custodiant objectes de valor i secrets amb innovació

Arcas Ollé és una empresa familiar que va néixer el 1845 a Vallbona d’Anoia donant servei de serralleria, tot i que a partir dels anys 30 va passar a convertirse en l’empresa pionera al mercat espanyol de seguretat física (caixes fortes, armers...). Tots els seus productes estan caracteritzats per ser innovadors i reconeguts arreu del món, també gràcies a l’obtenció dels certificats europeus de seguretat. Passant ja per la cinquena generació familiar, des de fa 8 anys han tornat a fer tot el procés productiu, amb unes noves instal·lacions i un equip d’I+D que sempre impulsa nous productes i projectes. Se n’encarreguen de totes les parts del procés: dissenyen, fabriquen, comercialitzen i donen servei de postvenda. L’aposta per la Indústria 4.0 fa que tinguin control del seu procés productiu, sempre amb la tecnologia més avançada que també els hi permet la màxima customització del producte. A més, fa que siguin molt àgils per tenir el procés automatitzat i robotitzat, controlar els stocks i gestionar-los. Gairebé el 80% dels seus productes tenen peces comunes, això fa que tinguin una gran capacitat de gestió i rapidesa de prop de gairebé 600 productes. Van ser els primers a fabricar caixes fortes connectades al telèfon via Bluetooth.

TS Innovació, disrupció en l’economia circular a través de la cel·lulosa modelada

TS Innovació es crea des de Tallers Soteras SL (Capellades), empresa que projecta i fabrica maquinària per a la indústria paperera des de fa més de 150 anys. L’expertesa i trajectòria de Tallers Soteras, SL han ajudat a crear i consolidar un espai d’investigació: TS Innovació, orientat a l’estudi, disseny i validació de packaging sostenible.

TS Innovació ha projectat i construït una planta pilot de fabricació de cel·lulosa modelada per fer proves, testejar i investigar processos, materials, resistències, etc., en funció dels productes finals desitjats. Amb aquesta finalitat han creat una tecnologia de motlles 3D que permet desenvolupar packaging amb figures tridimensionals a la carta.

Aquesta planta pilot és un banc de proves a disposició d’empreses que generen un residu transformable en un recurs per desenvolupar packaging; o fins i tot per ajudar l’empresa a desenvolupar una altra línia de negoci amb el seu rebuig. La planta pilot també està indicada per a empreses que busquen anàlisis quantitatives i qualitatives de les pròpies idees. L’experiència de Tallers Soteras SL en el sector de la indústria paperera i en projectes de valorització de residus diversos per fabricar material de cel·lulosa, aporta a TS Innovació un know how adient per acompanyar en el desenvolupament d’un pla de negoci.

Able Human Motion Fent possible el poder tornar a caminar

Able Human Motion, fruit d’una startup nascuda en el si de la UPC el 2017, ha creat un exoesquelet robòtic que és molt més lleuger i molt més econòmic que la majoria de solucions que hi ha al mercat, fent-lo accessible per a moltes més persones que han perdut la mobilitat per caminar. Disposa d’una aplicació que permet personalitzar el seu funcionament, monitoritzar l’evolució del pacient i així millorar l’experiència de la rehabilitació a través de les dades i el contacte amb els professionals mèdics. La idea o voluntat per treballar aquesta solució va sorgir a causa d’un ictus que va patir el pare de l’impulsor del projecte. La seva posterior especialització en bioenginyeria, va portar-lo a encetar un projecte d’ortesi robotitzada que va evolucionar fins a convertir l’startup e en una empresa amb una inversió de vora els 2,3M d’euros entre inversió pública i privada. De moment els exoesquelets estan orientats al client hospitalari, clíniques i centres de rehabilitació però des de Able Humans Motion tenen l’objectiu de poder-lo generalitzar a tots els usuaris que el puguin necessitar. Disposen d’un equip propi d’enginyers i experts i col·laboren amb assessors i col·laboradors de una gran diversiatt de centres per analitzar, comprovar i validar els beneficis, canvis i millores que poden fer en aquests dispositius i també treballen en altres models per a persones amb altres discapacitats de mobilitat.

Kave Home De la distribució de matalassos a un model integrat de disseny, elaboració i distribució de mobles propis i sostenibles

Kave Home, una empresa de mobles per la llar nascuda el 1983 ha trencat la manera de fer d’un sector tradicional. Aplicant la tecnologia, la digitalització i amb una aposta ferma en dissenys i materials sostenibles han creat un model de disseny, fabricació, i distribució de mobles que proposa una nova manera de consumir i de veure aquests productes. Originàriament eren distribuidors de matalassos, de manera progressiva van anar ampliant el model de negoci passant de marques de tercers, a producte propi i arribant a vendre al consumidor final, buscant de quina manera podien apostar per oferir més valor dins el mercat. Han assolit un model integrat, des del disseny i la creció fins a l’entrega del producte i seguiment del client. Perseguint sempre la fita de com ser més rellevants i generar valor al mercat. Cada vegada s’han obert més a l’ecosistema d’experts treballant amb freelancers, empreses externes, centres de recerca, clusters, projectes amb estudiants. Creuen en l’ecosistema per avançar. La innovació i la transformació progressiva ha estat quelcom orgànic, que s’ha integrat i ha evolucionat amb l’empresa i el seu model de negoci, prenent decisions valentes i afrontant les conseqüències. Francesc Julià, el CEO insisteix en que “les empreses no han de tenir muralles, sinó que han de crear ecosistemes de valor conjuntes amb l’entorn”.

Vention Del Lego a la construcció de maquinària i equips industrials

Vention és una empresa canadenca creada el 2016 per un grup de ex-enginyers mecànics i de programari que va néixer sota el concepte del Lego®, imaginant un món en què el procés de construcció d’equips industrials fos tan senzill i divertit com en el joc de pces, on passar de la idea a la màquina fos ràpid i fàcil. Han creat un sistema de construcció de maquinària en format web (que inclou market place), per dissenyar, automatitzar, fer la comada, rebre les peces i poderho construir i posar en funcionament. Han desenvolupat i consolidat una plataforma que amb programari de disseny 3D amb accés a una biblioteca de peces, components, eines, estructures, rodes, robots, cables que permet poder dissenyar i crear els equips segons les necessitats, mides i components que requereixi cada cas, i que amb el suport de la intel·ligència artificial (IA) fa que

Redefine Meat Disseny i impressió digital de carn alternativa i vegana en 3D

Redefine Meat, empresa del 2018 creada i ubicada a Israel, és una empresa del sector de la carn alternativa que fabrica carn vegetal, des d’hamburgueses i salsitxes fins a bistecs a través de la impressió 3D. Els seus productes estan elaborats a partir de la combinació de remolatxa, greix de coco i proteïna de pèsol, de cigró i de soja. Creuen que poden col·laborar a reduir l’impacte ambiental que representa l’engreix d’animals pel consum humà sense impedir la subsistència de la ramaderia tradicional. Ofereixen una proposta vegana alternativa a la carn. Es tracta d’una empresa que va sorgir d’una startup que ha crescut i s’ha internacionalitzat especialment cap a l’experiència de construir una màquina sigui extremadament ràpida. Han simplificat al màxim tots els processos, indicadors i ítems que fan que sigui molt senzill. De fet tenen comprovat que navegar pel programari de disseny és tan intuïtiu que fins i tot nens han pogut fer-ho amb facilitat. És un model que transforma radicalment el concepte de construcció de maquinària i equipaments.

Europa. El seu procés es basa amb l’I+D amb elements naturals, i amb l’ús de la IA i el machine learning i gràcies a les tecnologies de la fabricació avançada i la impressió 3D.

La innovació, tot i ser un concepte que sona a empreses i organitzacions, presenta diversos reptes que la fan una dinàmica encara poc extesa, desconeguda i aïllada. Hi ha projectes i innovacions pioneres de molt de renom, també a casa nostra, però cal que s’estengui per a afavorir la competitivitat i l’avenç del teixit empresarial i social en un context incert i canviant.

La innovació “per se”

•És una necessitat de tots els sectors, empresarial, social i públic. Ha d’estar sistematitzat i integrat en el dia a dia de l’organització. • Hi ha moltes empreses que innoven i són referents en camps i propostes molt específiques. • Moltes empreses i organitzacions, però, no miren el que passa fora, ni què fa la competència. • Disposem de molt talent a Catalunya (tot i que molts marxen a innovar a fora). • La curiositat és una qualitat positiva per la innovació que va a l’alça. • Les noves generacions tenen uns valors intrínsecs que per sí mateixos ja comporten canvis (de mirada i de plantejament) a més son nadius digitals. • La vigilància tecnològica és més fàcil. • Hi ha un gran accés a la informació, és fàcil saber què passa al món. • La mentalitat de start-up es està començant a arrelar (arriscar i prendre decisions). • La innovació no és només tecnològica. • Necessitat de contacte d’empreses amb startups i altres agents d’innovacio. • Tot i que el pes és creixent, en el nostre país les polítiques públiques s’han centrat bàsicament en la ciència, mentre que s’han destinat menys recursos a les fases industrials de recerca i innovació empresarial.

Una part de la producció científica i tecnològica no té continuïtat més enllà de l’àmbit acadèmic.

•Visió de resultats a curt termini, curt-placisme.... fa que bona part de la innovació que pugui haver-hi sigui molt incremental i amb petita previsió. • No es cuida als responsables d’innovació ni als que hi aposten. • És difícil poder valorar el benefici de la innovació per manca de mètriques democratitzades. • Les TIC, la transformació digital i la gestió de qualitat són conceptes clau per a la innovació i la competitivitat empresarial.

Disposar de personal qualificat incideix de manera positiva en els processos de generació de nou coneixement, en l’aprofitament de les noves tecnologies i en els processos de generació d’innovacions.

Pors i recels

•Innovació es un concepte fosc, poc clar, difús per la majoria, difícil i car. • Els que innoven son els que es preocupen, la majoria d’organitzacions no ho entenen. • Preval una certa cultura de l’immobilisme...la del “això s’ha fet sempre aixi...” o “això no va amb mi”. • La manca de cultura i el desconeixement son frens importants. • Hi ha por a equivocar-se, a que sigui car, a transgredir. • Costa entendre que hi ha algú (de dins o fora l’organització) que pugui saber-ne més que tu. • Falta de compromís de l’organització/directius. • Poca inversió en recursos i personal. • Falta de formació, de coneixement, d’entrenament i eines innovadores.

•La burocràcia és un fre.

•Manca de recursos econòmics.

•Cada vegada s’exigeix més rentabilitat a l’hora de demanar finançament. • Les organitzacions son majoritàriament molt verticals, cosa que ho dificulta.

Manel González-Piñero

“La innovació és l’eina que ens permet sumar valor a les nostres propostes, desenvolupant-les, implementant-les i finalment transferint-les a través de tota la cadena de valor per acabar tenint impacte econòmic i social. De fet, la innovació parteix de la detecció de necessitats dels usuaris, consumidors o públic, per donar-los una solució ajustada a la seva realitat. No entenem innovació sense impacte en els usuaris finals, i per això parlem d’innovació de l’usuari o públics perquè cal implicar-los al llarg de tot el procés de creació.”

L’empresa

•Hi ha empreses punteres, innovadores, que fan coses molt interessants.

•Algunes empreses aposten fort per l’I+D+I. La majoria no. • Les empreses i organitzacions catalanes en general desconeixen el que fa la seva competència i no observen el que passa al seu entorn. • Alta necessitat de finaçament. • La mida de les empreses és a la vegada fre i avantatge: algunes presenten un recel més accentuat però la pime té més marge d’acció i capacitat de fer canvis que les grans empreses. • La tecnologia ha esdevingut més propera, assequible i es rep com una ajuda. • La tecnologia és coneguda i assimilada pels directius i administracions empresarials. Però també hi ha molta tecnologia que no entenen. • No hi ha prou coneixement entre les empreses del que fan les start-ups. • La transferència de coneixement entre centres tecnològics (el sistema públic i privat de recerca) i empreses és encara una baula feble. • Dificultats per identificar qui pot ajudar l’empresa a innovar en els seus productes, processos, i/o models de negoci. • El pes inversor en innovació al país recau força en el sector privat. • Els ajuts que hi ha per les empreses, esperonen. S’han de consolidar per mantenir l’exigència i l’aposta empresarial.

Hi ha més col·laboració entre les empreses.

Les petites i mitjanes empreses no tenen sovint una R+D formalitzada ni són molt innovadores tecnològicament, però saben aprofitar bé els recursos de l’organització per ser competitives a través de temes com ara: la rapidesa en els terminis de lliurament enfront dels competidors, la personalització de solucions a les demandes dels clients, l’especialització en petits nínxols tecnològics que són el resultat del domini d’una tecnologia de procés molt especialitzada.

L’administració

•Com el sector empresarial, mira poc cap enfora. • No disposen de pressupost per innovació interna. • Les dades que recullen les diferents administracions i que permetrien identificar reptes i millores, no es comparteixen. • Estructura molt vertical i segmentada. • Excessiva burocràcia a nivell de procediments, tant interns com de cara al ciutadà així com un circuit poc àgil de validacions.

•L’avaluacó de KPIs i indicadors és un tema pendent. • Ha estat un any amb força ajudes per innovació però cal mantenir-les, major aposta pública • Els marcs legals son frens. • La dinàmica dels curts terminis electorals no faciliten les polítiques innovadores. • Manca de connexió del món social amb l’entorn tecnològic. • Necessitat de major comprensió del problema social (de fons) com a sistema que impliqui la necessitat de desenvolupar solucions reals que aportin millores. • Articulació de xarxes de municipis/territoris/agents públics per treballar i apostar conjuntament per la innovació.

•Ha impulsat espais de co-creació i ideació col·laboratius amb la particiació de tots els agents del territori. • És conscient que ha de ser agent actiu per afavorir la innovació, cal que ho porti a la pràctica.

El present document recull, en bona part de les seves pàgines, propostes i idees a treballar per potenciar la innovació empresarial i del territori, des dels sectors d’empresa, el context organitzacional i l’administració comptant amb tots els agents clau del territori, començant per les persones.

Recollim en aquest darrer punt algunes de les idees de futur més globals tant pel sector empresarial i social com pel sector públic.

Afavorir un ecosistema innovador

El sistema d’Innovació ha de posar el capital humà al centre: connectar les necessitats futures de la innovació empresarial amb l’oferta educativa i de formació al llarg de tota la vida laboral.

Millorar l’entorn, les infraestructures empresarials, científiques i tecnològiques, incloent-hi les e-infraestructures.

Fomentar la innovació no tecnològica i la tecnològica integrada amb l’+D.

Apostar per una finestreta única real per les tramitacions procediments i sol·licituds. Agilitzar la gestió burocràtica, la reducció i simplificació dels tràmits en general, i també en el registre d’invencions i investigacions.

Alinear coneixement, innovació i empresa.

Definir un marc legal que n’incentivi la creació i creixement.

Cal una millor connexió entre els centres de recerca i les universitats i les empreses.

Calen polítiques dirigides al creixement empresarial i el foment de l’emprenedoria.

Impulsar la innovació a l’administració pública.

Impulsar marcs normatius i reguladors per promoure la innovació social i nous models de serveis que generin valor social.

Impulsar programes de suport a la innovació social (incubadores, acceleradores...) per major capacitat.

Identificar i crear espais per l’exploració i la demostració per les empreses, què hi ha, veure què falta i crear-ho.

Vetllar per la protecció intel·lectual i industrial.

Disposar d’espais per que passin coses (digital innov. Hub, clusters, demostradors....).

Afavorir la creació d’empreses innovadores. Capacitació tecnològica i de serveis de comunicació i connectivitat (del territori) per acompanyar la innovació (5G, cobertura mòbil, fibra òptica...).

Visibilitzar els casos d’èxit i els fracassos com a procés d’aprenentatge.

Capacitació, recursos i finançament

Incrementar el finançament en innovació de l‘àmbit privat, més recursos i facilitar-hi l’accés.

Establir mecanismes de recompensa per la innovació que poden ser econòmics o de promoció.

Captar, retenir i mobilitzar talent en el sistema de recerca i innovació.

Retencio i incorporació de talent a les organitzacions.

Fiscalitat favorable a la investigació i al registre d’invencions .

Recursos i polítiques estables destinades a la recerca industrial i la innovació per generar un retorn de la inversió publica.

Apostar per ajudes, finançament i/o subvencions pels serveis externs d’innovació i consultors i tecnòlegs, aixi com per l’adquisició d’equips, telecomunicacions i tecnologia.

Mantenir els recursos destinats a la ciència i la recerca però incrementar els recursos destinats a innovació.

Finançar els centres tecnològics i de recerca, els parcs científics i tecnològics i els clústers de recerca i innovació.

Crear una agencia pública de finançament de la recerca i la innovació empresarial.

Millorar l’adequació entre l’oferta dels centres tecnològics i les necessitats de l’empresa. Equilibrar la justificació tècnica i econòmica i donar més valor al retorn a l’empresa, la seva aplicació.

Fer el pas

Implicar des del primer moment totes les capes de l’organització i crear un sistema relacional nou, que la majoria de persones se’l senti propi.

Comptar amb líders a dins les organitzacions que esperonin. Cal un lideratge conscient i innovador.

Portar la innovació al dia a dia, sistemtitzar-la, que no sigui quelcom puntual.

Tenir una visió estratègica, la convicció, el relat dels beneficis i sobretot que es puguin palpar els resultats de fer les coses diferents. Cal que la massa crítica de l’organització vegi amb resultats mesurables els beneficis. Posar el client/pacient/usuari al centre per identificar nous reptes.

Afavorir l’intercanvi d’idees en el sí de l’organització.

Donar suport als innovadors: disposar d’espais, temps i mitjans per desenvolupar les seves innovacions.

Destinar part del pressupost intern per a innovació i destinar-hi recursos, personal, temps.

Recompensar i premiar als treballadors que s’impliquen.

Innovar amb altres, col·laborar i compartir i si cal externalitzar.

Tenir una mirada cap a fora, què es fa i què hi ha, avaluar similituds i apostar. Les tendències i necessitats no són tan diferents.

Divulgar els mètodes per tenir-ho clar i poder-ho aplicar.

Fer formació en innovació.

Tenir uns KPIs clars i un sistema d’avaluació que permeti analitzar i modificar.

Treballar de manera conjunta des del sector públic i el sector privat per a generar les sinergies necessàries per a crear un sector molt més competitiu i preparat per a afrontar els reptes de la digitalització i de la transformació de l’economia.

L’administració, com a facilitador de la innovació, ha de ser un agent actiu, juntament amb universitats, centres de R+D + I, i tecnologies, empreses i ciutadania.

Nodrir-se del ritme i la disrupció de les startups, testejar, prototipar, escalar i incorporar a les organitzacions. Crear i divulgar un manual de recompensa de la Innovació, ja que cal establir un sistema de recompensa, de propostes.

Determinar maneres per retenir el talent.

Activar un programa d’intraemprenedoria dins les organitzacions.

La productivitat és el principal àmbit on es pot orientar la innovació, apostar per millorar o canviar processos, posar el focus en el valor del que oferim i intentar passar de les idees a les propostes, experimentar: fer un pas endavant.

Que les persones i els equips tinguin una mentalitat oberta, proactiva i predisposada a canviar per entomar els reptes i acompanyar l’empresa en aquest camí.

Albert Castellanos “Abanderar un “lideratge cooperatiu” en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i aplicació de coneixements i capacitats dels diversos actors del territori genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques”.

“No he fracassat. He trobat 10 mil formes que no funcionen” Thomas Edison

“Innovar és trobar nous o millorats usos als recursos dels que ja disposem” Peter Drucker

“Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució” Jorge Wagensberg

“No és possible resoldre els problemes d’avui amb les solucions d’ahir”

Roger Van Oech

“El cor i l’ànima de l’empresa són la creativitat i la innovació” Bob

Iger

“Quan el ritme de canvis dins l’empresa és superat pel ritme de canvis a fora, el final està a prop” Jack Welch Jr.

“Innovar significa trencar paradigmes, transformar processos i formes de fer les coses, emprar els nostres recursos i creativitat per donar amb noves idees o noves solucions per aplicar aquesta evolució en la nostra vida diària”

Priscila Williams

“Innovar no és anar a la Lluna, és arribar a la cantonada millor que l’última vegada”

Alfons Cornella

“Què seria de la vida si no tinguéssim el valor d’intentar alguna cosa nova?” Vincent Van Gogh

“Un emprenedor veu oportunitats allà on altres només veuen problemes”

Michael Gerber

“Per innovar s’ha de desorganitzar, desburocratitzar, descentralitzar o desjerarquitzar”

Antonio Lafuente

“Creativitat és pensar en noves idees. Innovació és fer coses noves” Theodore Levitt

“El cementiri d’empreses és ple de magnífiques empreses que ho feien molt bé. Cal saber fer dues coses al mateix temps: treure rendiment dels nostres portafolis actuals i a la vegada explorar les oportunitats de futur” Xavier Marcet

“La innovació es un desafiament i no un drama, una oportunitat i no una amenaça”

Amparo Moraleda

“El veritable signe d’intel·ligència no és el coneixement, sinó la imaginació”

Albert Einstein

“No hi ha innovació sense risc, però el gran risc és no innovar” anònim

“El canvi comença amb un mateix. Si no estem disposats a dir “què he de canviar jo perquè l’entorn canviï”, no serveix” Marta Subirana

“L’aprenentatge i la innovació van de la mà. L’arrogància de l’èxit és pensar que el que vas fer ahir serà suficient per demà”- William Pollard

Des de la Unió Empresarial de l’Anoia volem adreçar, una edició més, el nostre agraïment a totes les persones que han fet possible el document d’aquest any.

Volem agrair a les empreses, empresaris, ciutadans, agents, experts i institucions públiques i privades que han participat al llarg d’aquest 2022 a les diferents jornades i sessions de treball, així com a les enquestes i les entrevistes.

Donar les gràcies també al compromís social de tots els nostres socis, que ens fan confiança dia a dia. És per la seva competitivitat i pel seu creixement que l’entitat treballa cada dia, i és precisament aquesta aposta la que dóna sentit al document que teniu a les mans. Volem que sigui un document de treball i consulta que permeti seguir fent passos endavant.

Agrair a la junta de la UEA, a les sectorials, taules de treball i comissions que ens acompanyen i participen d’aquesta tasca compartida. També als gremis, institucions i entitats de la comarca que confien amb la UEA i amb qui treballem i seguirem treballant per la competitivitat de tota l’Anoia. Gràcies al suport que l’administració pública ens brinda un any més en aquest projecte, a la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada. Agrair el patrocini de Mútua General de Catalunya, Servisimó, ABC Leather, Graphic Packaging i la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i la col·laboració de Via Empresa.

Finalment volem tenir un agraïment molt especial per totes aquelles persones que heu compartit amb nosaltres el vostre coneixement i expertesa en innovació, un punt de vista i un valor que recollim en a quest document: Marta Subirana, Xavi Pont, Ester Blanco, Joan Martí, Jordi Aguasca, Pep Valls, Franc Ponti, Patricia Amaral i Edwin Bernal, també a les empreses i organitzacions que ens han acompanyat en les sessions de treball.

I un agraïment especial a l’Alfons Cornella, consultor i expert en innovació empresarial en tot tipus d’organitzacions especialment en el sector privat, que ens ha acompanyat en tot aquest procés, colze a colze amb les empreses i organitzacions, i amb la seva visió aportada també en aquest document.

Gràcies

Informe VI Empresa i Progrés - “La innovació en l’entorn empresarial”

Organitza: Amb el suport:

Patrocina: Col·labora:

Llibres, informes i estudis

Com esdevenir una empresa innovadora. Febrer 2015, ACCIÓ Generalitat Catalunya. Cómo innovar sin ser Google. Manual de innovación. 2019, Alfons Cornella.

Cómo innovar. Modelos y herramientas. 2021, Equip Institute of Next. Alfons Cornella. Exponential leaders a Catalunya 2022. Informe tecnològic Juliol 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya. Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona. Desembre 2021, Diputació Barcelona.

Agenda Sectorial de la Industria Química y del Refino en España. AOP, FEIQUE y MINCOTUR.

Informe econòmic local Província de Barcelona 2021. Desembre 2021, Diputació Barcelona.

Situación y evolución de la Economía Circular en España. Desembre 2021, COTEC. Encuesta Anual de Estructura Salarial Año 2019. Desembre 2020 – INE

Resumen del manual de Oslo sobre innovación. 2010, S.Jansa. UNED

Nuevo Manual de Oslo: Conceptos básicos de innovación e I+D. Gener2020, Agencia Vasca de la Innovación, Innobasque Objetivos de Desarrollo Sostenible desde una perspectiva empresarial. El camino hacia la Agenda 2030. 2018, Deloitte. El sector químic a Catalunya. Setembre 2021. Píndola sectorial. ACCIÓ i Generalitat de Catalunya. Reciclado Químico en España: Apostando por un futuro circular. 2022, AIMPLAS. Informe del sector del turisme (document de treball). 2009. 2026.CAT Estratègia per al desenvolupament sostenible de Cataunya. Escola Universitària de Turisme i Direcció d’Hosteleria

L’administració pública davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats. 2018. T.Fernandez Sirera i E.Gonzalez Gago. Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda.

Proyecto Economía Circular España. Informe general de recomendaciones. Enero 2022, ACCENTURE, Cátedra de economía circular y sostenibilidad, Tecnocampus de mataró, Cátedra UNESCO de sostenibilidad, FUNSEAM.

Patrones regionales de comportamiento innovador. Análisis de la encuesta del INE a partir del caso de Cataluña. Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili. Anàlisi de la innovació a Catalunya 2020, dades oficials de l’INE. Gener 2022, ACCIÓ Generalitat de Catalunya. Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2019. ACCIÓ - Generalitat de Catalunya. Baròmetre de la Innovació i la transformació digital i verda a Catalunya 2021. Maig 2022, ACCIÓ - Generalitat de Catalunya. Innovacions organitzatives i competitivitat industrial (Papers d’economia industrial nº20) 2004, Departament d’organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte Universitat de Girona.

Encuesta mundial sobre innovación ¿Cómo influye la innovación al crecimiento de las grandes compañías? Resumen ejecutivo. 2013, PWC.

Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana 2020. Març 2021, Col·legi d’Economistes de Catalunya. Catàleg casos d’ús indústria 4.0. 2022. ACCIO, Generalitat de Catalunya La essencia de la innovación en unes páginas. Alfons Cornella, Institute of Next. Circular Economy We speed up the transition through a Circular Economy program. 10.12.2020, BASF.

Cómo implantar la Economía Circular en mi empresa. 2020, Santiago Ramos Navarro. Document Empresa i Progrés III. L’horitzó de la transformació empresarial. 2019, UEA Innovació i Perspectives del Sector Agroalimentari. Juny de 2010, Universitat Rovira i Virgili i Diputació de Tarragona. La innovación en la gestión de la cultura. Reflexiones y experiencias . , Lluís Bonet y Manel González-Piñero. Universitat de Barcelona. Economía y Empresa. Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègia i resultats. Departament d’Economia, URV i Centre Tecnològic de Nutrició i Salut Pla d’acció per a la dinamització i la sostenibilitat dels PAE de l’Anoia. Maig 2022, Cambra Barcelona.

Avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya. Generalitat de Catalunya Departament d’Empresa i Coneixement. Universitat politècnica de Catalunya Barcelonatech. Las cinco fuerzas competitivas que le dan forma a la estrategia. Gener 2008. Michael E Porter. Harvard Business Review América latina.

Estrategia competitiva: técnicas para el análisis de los sectores industriales y de la competencia. 2021, Michael E. Porter Modelo Kotter: 8 pasos para la gestión del cambio . J.kotter.

Reinventar las organizaciones. 2017, Frederic Laloux. Ecoinnovares fácil: aprende como y gana competitividad. Guía para ecoinnovar la empresa. Abril 2015, Inèdit. Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026. Un full de ruta per a un sector estratègic de país. , Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Alimentació i comunicació_Núm. 4: Comunicar la innovació alimentària. 2021, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya i Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF) Análisis y Prospectiva – serie AgrInfo nº 32. La innovación en el sector agroalimentario. Febrero 2022, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Innovació en el sector agroalimentari a Catalunya: estratègia i resultats. Universitat Rovira i Virgili i Centre Tecnològic de Nutrició i Salut.

La transformación digital de la industria del metal asturiana. Informe de diagnóstico de empresas industriales metaindustry4. Metaindustry4 PLAN SECTORIAL DEL METAL. Plan estratégico de la industria valenciana. Universitat Politècnica de València.

Empresa i administració. Departament d’educació CFGM – Gestió Administrativa. Febrer 2022, Institut Obert de Catalunya. Estudios sobre la Economía Española -2021/15. La Innovación y la I + D españolas en 2019 y su comparación internacional. Una visión basado en las estadísticas del INE para 2019 y en Informes Internacionales. Abril 2021, Juan Mulet Meliá, FEDEA.

Quaderns d’innovació: Implementació de la digitalització a les empreses de transport de mercaderies per carretera. Setembre 2020, Cenit Science for transport. Reorientació estratègica en empreses tèxtil-moda. Recull de bones pràctiques. 2009, Diputació Barcelona, Àrea de Desenvolupament Econòmic. Destinos turísticos inteligentes. Manual Operativo para la configuración de Destinos Turísitcos Inteligentes. Marzo 2015, Agència Valenciana del Turisme. Invat.tur.

2026.CAT Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. Informe del sector del turisme. Juny de 2009, Escola Universitària de Turisme i Direcció d’Hosteleria.

Pla estratègic de turisme de Catalunya. Volum I i II. Doc nº32. Balanç d’execució i desplegament del PETC i PMTC, actualització d’ambdós plans i de les Directrius nacionals de turisme 2020. THR Innovative Tourism Advisors.

El Sector del Packaging a Catalunya Update Estratègic: Resum Executiu. Actualització estratègica del sector del Packaging a Catalunya: mapeig, tendències i reptes estratègics. Anàlisi d’oportunitats. Maig 2017, ACCIÓ Generalitat de Catalunya. El sector packaging a Catalunya: píndola sectorial. Maig 2018, ACCIÓ Generalitat de Catalunya. Catalunya, ecosistema innovador? 2018, Xavier López Luján, Fundacio Eurecat. Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització tecnològica (Papers de l’Observatori de la Indústria nº 20). Setembre 2022, Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball.

Cadernos de Innovación del Programa de impulso á Innovación nas Pemes, Axengia galega de Innovación, Xunta de Galicia. V encuesta de percepción social de la innovación en España. Informe del estudio cuantitativo. Marzo 2022. COTEC

Innovación para transformar el sector de la automoción. Junio de 2021, Centro Tecnológico CTC y SEG Automotive. Informes CCAA FFEE. 2022, Ideauto - Instituto de Estudios de Automoción.

Estrategia de Movilidad segura, sostenible, connectada 2030. Diciembre 2021, Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda urbana. La nova indústria de la mobilitat a Catalunya (Papers de l’Observatori de la indústria nº19). Juliol 2022, Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Treball.

Transformación e innovación para enchufarse al futuro. Vehículos eléctricos, conectados, autónomos y compartidos: retos y oportunidades para el empleo en la movilidad actual. Febrero 2021, Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) Memoria descriptiva PERTE para el desarrollo del vehiculo eléctrico y conectado. 2021, Ministerio de industria, comercio y turismo. Hoja de ruta del hidrógeno: una apuesta por el hidrógeno renovable. Octubre 2020, Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITERD). Claves de la innovación educativa en España desde la perspectiva de los centros innovadores: una investigación cualitativa. 2020, F.Trujillo Sáez, A.Segura Robles y A. González Vázquez.

Premsa

Articles publicats a mitjans locals i nacionals: VIA Empresa, Vilaweb, Ara, Anoiadiari, Infoanoia.cat, La Veu de l’Anoia, Social.cat, CCMA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, El Mundo Empresarial, Innovaspain, La Vanguardia, Techfood magazine, Cinco días, El Pais, Food Retail & Food Service, El Español, Nius diario, El Economista, Emprendedores, Diario El Canal, La Bústia, RETEMA, Fulls d’enginyeria, entre altres.

Portals web

Informació i articles de webs corporatives de diverses empreses i de diferents blogs i portals web genèrics i especialitzats, entre els consultats destacar: (si convé posar-los seguits separats per comes o dobles espais) Generalitat de Catalunya Govern.cat Diputació Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Oberta de Catalunya Institute of Next Observatori de Recerca de la Catalunya Central EURECAT Centre Tecnològic de Catalunya CTFC Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya XISCAT Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya SJD Sant Joan de Déu Institut de Recerca ISC Institut Català de la Salut Catalunya Central A3 Leather Innovation Center Esade Creapolis Biocat EAPC Blog Gencat Ministerio de Educación y Formación Profesional CEM Business Solutions CoE in Tourism Innovation SusChem Química Sostenible FEIQUE Federación Empresarial de la Industria Química Española Ellen Macarthur Foundation Hispack Packaging, process & logistics Australian Academy of Science Consell Comarcal de l’Anoia Anoia Turisme Deloitte IT TRENDS Centro Tecnológico CTC INE SDLI