Llibre Blanc d'Infraestructures i Mobilitat de l'Anoia

IV Empresa i Progrés Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia

- P3

Índex

Les propostes per l’Anoia

Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia EDITORIAL

4

INTRODUCCIÓ

5

L’ANOIA, ABANS I ARA

7

LES PROPOSTES PER L’ANOIA

10

Carreteres i accessos

11

Ordenament del territori

21

Inversió al territori

28

Infraestructures

30

Energia i telecomunicacions

36

Transport i mobilitat

43

MIRANT ENDAVANT

54

CONCLUSIONS 55 IDEES DE FUTUR

59

L’APUNT 64 AGRAÏMENTS 65 BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES

66

IV Empresa i Progrés -

P4

Editorial Les propostes per l’Anoia

Joan Domènech President de la Unió Empresarial de l’Anoia.

Aquest document que teniu a les mans és la quarta edició del projecte “Empresa i Progrés” impulsat per la Unió Empresarial de l’Anoia per donar visibilitat a les inquietuds i preocupacions de les empreses de la comarca, aportar algunes idees de futur o accions concretes a treballar per a millorar, i a la vegada demostrar un cop més el compromís de l’entitat amb el món empresarial i el territori.

L’edició d’aquest any la dediquem a una preocupació latent entre l’empresariat però també en la societat: les

El treball que presentem és el punt de partida d’una gran

comunicacions, les infraestructures i la mobilitat a l’Anoia. En

tasca que tenim tots per endavant, agents, empreses, entitats

aquest document analitzem els punts forts i els febles de la

i administració: la de parlar, pensar i treballar com a comarca.

comarca, exposem les conclusions generals, i aportem algunes

Amb unes comunicacions eficients, una mobilitat sostenible

idees de futur per a treballar i millorar les carreteres, accessos,

i inclusiva, i un territori preparat per al creixement del teixit

senyalització, sòl industrial, ordenament del territori, mobilitat

industrial, tant el local com el de nova implantació, millorarem

i transport públic. Alguns dels temes tractats us sonaran

la mobilitat dels treballadors, del talent, generarem llocs de

perquè fa anys que estan sobre la taula o aparcats a dins d’un

treball, enfortirem l’economia de la comarca, atraurem el

calaix. Precisament per aquest motiu, per no repetir-nos més,

turisme; en definitiva, avançarem com a territori i serem més

és important posar fil a l’agulla i passar a escriure l’estratègia

competitius.

per caminar junts cap allò que fa temps que la comarca necessita i reclama, i més ara en la situació que ens trobem.

Amb aquest document volem, des de la UEA i des de la CUMA, que serveixi per vetllar i fer seguiment de les conclusions,

La crisi generada per la COVID19 ha accentuat necessitats i

les propostes de millora i idees de futur, per avançar com

demandes existents, en infraestructures, en mobilitat però

a territori i que aviat puguem mirar enrere amb tot el que

també per les empreses i per la societat en general, reptes

haurem avançat.

que esdevenen més estratègics que mai i que exigeixen una aposta valenta i ferma, i com a UEA estem disposats a seguir

El “Llibre Blanc d’Infraestructures i mobilitat” estava treballat

remant.

per ser presentat el 19 de març. Ara, set mesos després, veu la llum en una situació excepcional que ens obliga a reflexionar

El “Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia” és

i a no deixar de treballar per mantenir el nivell i l’exigència, i

el resultat de tot un important i llarg treball d’escolta que

per tenir marcat, quan millori la situació, el full de ruta i les

ha realitzat la Unió Empresarial de l’Anoia a través de la

prioritats per la nostra comarca.

seva Comissió d’Urbanisme i Mobilitat. Com a document hem plasmat totes les sensibilitats i necessitats que els

Per acabar només agrair a tothom que ha participat en

diferents actors amb qui hem parlat han posat sobre la taula.

l’elaboració d’aquest “Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat

S’han realitzat jornades, trobades i reunions de treball amb

de l’Anoia”, i sobretot, donar les gràcies un cop més per la

centenars de persones d’àmbits diferents, s’ha escoltat la

confiança que diàriament doneu a l’entitat.

veu dels alcaldes i alcaldesses dels municipis anoiencs, de la ciutadania, i també s’ha considerat important escoltar les aportacions de diferents experts i especialistes per conèixer la seva visió i opinió, saber com veuen la comarca de l’Anoia des de fora, des d’una perspectiva diferent a la nostra.

Si tenim un territori competitiu, tenim una societat i unes empreses competitives.

- P5

Introducció

Les propostes per l’Anoia

Les infraestructures, comunicacions i actius de la comarca són factors determinants per l’evolució i el desenvolupament socioeconòmic d’un territori

El perquè del document

Com s’ha treballat el document

Des de la Unió Empresarial de l’Anoia, la nostra principal

Un llibre blanc és un document o guia amb l’objectiu

missió és la d’apostar per totes aquelles actuacions que

d’ajudar a comprendre un tema, resoldre o afrontar un

incideixen positivament en les possibilitats de creixement de

problema o prendre una decisió. En el cas del Llibre Blanc

les empreses, tant individualment com col·lectivament. Des

d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia, es posa sobre la taula

de fa temps hi ha moltes demandes sobre la taula en matèria

una realitat, una necessitat i una oportunitat, en matèria

d’infraestructures i xarxes viàries, és un repte comú, compartit

d’infraestructures, vies, carreteres, transport, mobilitat.

i tot i que hi ha hagut molts plans urbanístics i estratègies dins el territori, no hi ha hagut un projecte d’ordenament i planejament de tota la comarca. Aquest és un punt de partida que va enrere: fa molts anys que les necessitats en mobilitat i infraestructures es recorden i es repeteixen.

Ha estat un tema recurrent, i així ho hem pogut recollir en els Fòrums empresarials que hem impulsat des de l’entitat els darrers anys. El I Fòrum Empresa i Progrés de 2017 ja reiterava demandes en temes d’infraestructures i serveis de transport, oferta de sòl industrial, sobre la competitivitat i la situació econòmica, sobre comunicacions, la posició estratègica, els serveis, els subministraments. L’any 2018, quan parlàvem del talent, les xarxes de comunicacions, el transport públic, la mobilitat de les persones i la necessitat de ser pol d’atracció i retenció del talent ho tornava a posar de manifest. I l’any passat, sota el paraigües de la transformació empresarial, tecnològica i l’horitzó de l’economia circular, les xarxes de comunicacions, la connectivitat però també la sostenibilitat, la proximitat, les necessitats energètiques…ho refermaven una vegada més.

Així, aquest nou document Empresa i Progrés parteix d’aquesta inquietud i ha volgut aprofundir en moltes de les qüestions, propostes i necessitats que es mencionaven en els anteriors documents i que fa temps que es reivindiquen des de la comarca, des dels diferents municipis, des de la pròpia entitat - especialment des de la CUMA -, la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de l’Anoia -. Repetim? No. Calia plantejar aquest document, aquest llibre blanc, per recollir, treballar i preguntar a ciutadania i empresa per poder posar llum i prioritats, com a comarca, des dels diferents punts de vista i els diferents agents, públics, privats, socials, empresarials, ciutadans, administració…. per veure on fer pinya i on apostar plegats.

Aquest document recull les reflexions, aportacions i valoracions de ciutadans, empreses i experts al voltant d’aquesta realitat i també de com es voldria que fos la comarca, quines àrees dinamitzar, on dirigir els esforços, per què apostar.

Al llarg del 2019 i 2020, s’han realitzat jornades, trobades i reunions de treball en què hi ha participat gairebé 500 persones entre empresaris anoiencs de diferents sectors econòmics, treballadors, agents socioeconòmics, associacions de comerços, associacions de polígons, enginyers, arquitectes i aparelladors, agents immobiliaris, etc. També s’han fet trobades amb amb alcaldes i alcaldesses dels municipis anoiencs, el Consell Comarcal de l’Anoia, així com també s’ha volgut conèixer l’opinió de la ciutadania a través d’una enquesta oberta a tothom, resposta per més de 1.000 persones.

En l’elaboració del document hem volgut comptar amb la veu de l’expertesa, i per això ens hem reunit amb una vintena d’especialistes i experts en mobilitat, infraestructures, territori, indústria, empresa, inversions, telecomunicacions i energia per conèixer la seva visió i opinió, saber com veuen la comarca de l’Anoia des de fora, les oportunitats que creuen que té el territori, i quins projectes es preveuen portar a terme a l’Anoia des dels organismes i institucions que treballen en l’àmbit de xarxa de carreteres, xarxa ferroviària, inversions industrials, i mobilitat en transport públic.

En aquest sentit, aquest document s’ha treballat a partir de totes aquestes opinions i reflexions, i partint d’una realitat, documentada en base a diverses fonts que han permès fer una radiografia de les infraestructures, xarxes principals i serveis dins l‘àmbit comarcal.

IV Empresa i Progrés -

P6

Introducció

Aquest document té la voluntat de: Recuperar i posar sobre la taula temes que per bé que siguin recurrents, formen part de les preocupacions de la comarca en mobilitat i infraestructures Posar en valor els actius existents i les diverses mesures i millores que precisen per fer de l’Anoia un territori competitiu i capdavanter Recordar les mancances que tenim i també poden ser oportunitats si es treballen Recollir les opinions, valoracions i reflexions, així com propostes i necessitats de la comarca Fer una radiografia sobre l’estat actual de la comarca en aquesta matèria i de les principals infraestructures, xarxes i serveis Plantejar propostes, idees i reptes de futur per tal que la comarca i els agents socials, empresarials, públics i privats puguin treballar en una mateixa direcció

Qui som?

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) és una associació empresarial, sense ànim de lucre i de lliure afiliació que agrupa gremis i empreses pertanyents a diferents sectors econòmics de l’Anoia i comarques veïnes. La nostra missió és representar els interessos de les empreses, facilitar-los un entorn favorable, les eines per créixer, ser més competitives i que puguin col·laborar entre elles, fomentant i promocionant l’activitat econòmica i empresarial de la comarca.

La UEA treballa específicament amb els diferents sectors empresarials del territori per dinamitzar-los, promoure’ls i canalitzar la seva especialització per fer de la comarca un territori fort amb empreses punteres. I ho fem des de la voluntat de ser l’entitat empresarial referent a l’Anoia, implicada amb la comarca i el territori, aportant valor i servei a les empreses que hi treballen, comptant amb la col·laboració d’altres entitats i associacions de Catalunya.

I sobretot, fer una crida a la unitat del territori per afrontar conjuntament necessitats i reptes com a comarca que ens posicionin i permetin ser més competitius, atractius i eficients.

Què trobareu al document

A banda de tota la informació recollida, exposada i que compartim en els diferents apartats del document, hi podeu trobar cites d’experts, fitxes tècniques, resultats de les enquestes i el debat generat així com mapes i infografies.

CITES D’EXPERTS I PARTICIPANTS Opinions, frases i cites extretes de les reunions i entrevistes amb experts en la matèria i dels debats generats als fòrums.

FITXES TÈCNIQUES Elaboració pròpia a partir de dades de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (Scot), del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, del Servei Català de Trànsit, del Pla Territorial de les Comarques Centrals, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, del Departament del Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona entre altres.

Nota: El present document no pretén ser un inventari de la totalitat d’infraestructures de la comarca sinó que recull els elements més remarcats i destacats per empreses, ciutadans i experts en les enquestes, trobades, fòrums i reunions celebrades.

ENQUESTES I DEBAT ALS FÒRUMS Enquestes realitzades a més de 1000 ciutadans i 200 empreses i opinions i propostes debatudes als fòrums realitzats amb la participació d’unes 250 persones durant el 2019.

MAPES I INFOGRAFIES Elaboració pròpia a partir de les Dades obertes de la Generalitat de Catalunya, l’ICAEN, l’Idescat, la Xarxa Mobal Diputació de Barcelona, Eolicat, Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya entre altres.

L’Anoia, abans i ara

- P7

L’Anoia, abans i ara

Des del camí ral al primer traçat de l’A2, de la diligència al Carrilet del s.XIX, de barris industrials a àrees empresarials, nuclis urbans que s’han fet forts i municipis més rurals amb l’activitat econòmica i social pròpia.

Les carreteres, vies d’accés, camins, trens, zones industrials, àrees estratègiques….han configurat l’actual panorama de l’Anoia, traçats, línies i eixos de comunicació i infraestructures que defineixen la comarca com és ara, amb les facilitats, les mancances i necessitats vigents.

IV Empresa i Progrés -

P8

Les propostes L’Anoia, abans per i aral’Anoia

D’on venim i on estem

S.XVIII S.XIX

S.XX

1858: 44.304 hab.

1717 10.940 hab.

S. XXI

1900: 35.753 hab.

2000: 89.876 hab.

C25

A2

St Maria

C15

Panadella

In

C am ír al

D ili au gè gu nc In r ia ac au -1 ió gu 82 C ra a Co 2 rr ci ile ó ns tr ttr e uc n 18 de ci 93 ó C ae al rò af In d -1 au Tú ro 86 m gu ne 0 ra ld -1 93 ci el ó El 6/ B d ec 39 tr e l’A ruc ifi -1 ca 2 A 97 ci ó ny 5 lín N s ei i M a x 80 Co an fer re ro co r r s m ed a vià – In a c or M Ll ria o e au n e El ce d ida i ec gur pt te ac tr e rra i Ll fica ió C - 19 ni o In 90 br ció -25 au eg lí -1 gu at nia 99 ra – 7 A fer ci r n ó A oi ov di Sa tr i a f a nt am - 1 ària In dq a 99 L au ui Ma a P 9 gu re ria a M In na ra an ix ( A a l Tr ug ció re a l 2) de en u sa ín - lla d se rac e la – ia f 20 – R Ll e 0 60 m ió R e r tr id de on id rov 4 a en ire l d - ià se cte ’Eix a S 20 ria u m D id Igu ia d - 05 ire al go 2 En ct ad na 01 a lla e 0 ç M IGD – B l - 2 R 0 a i on ra - B rc 11 da nt CN elo n Su D d D en - 2 a es a es d 0 do m do a 12 bl b R bl va am o ar n n en da la C t t d d -1 e el R 5 la e B c -2 24

A2

2019: 120.738 hab.

7.521.091

4.956.060

421.776

6.851.564

>120 min.

6.478.178

91-120 min 61-90 min.

31-60 min.

Població

<30 min.

de Catalunya segons el temps de conducció des d’Igualada

Figueres

Igualada

159Km

Girona

137Km Lleida

163Km 99Km

63Km 52Km 94Km

Reus/Tarragona

184Km

Alcanar

Quilòmetres Palamós

a les principals infraestructures logístiques des d’Igualada

Barcelona

Vilanova i la Geltrú

Ports

Aeroports

Estacions AVE

Font: Fris cronològic d’elaboració pròpia amb informació de les fitxes tècniques. Infografies de població i ubicació, Actíva Prospect a partir de dades de l’Idescat i Google Maps (2017). Nota: Els càlculs es fan assignant a tota la població al nucli principal del municipi i la distància a Igualada.

- P9 Les propostes L’Anoia, abans per i aral’Anoia

Com veiem l’Anoia?

Les infraestructures s’han adequar al futur i l’Anoia ha d’estar a l’alçada per no perdre pes respecte la resta de Catalunya, fer atractiu el territori i tenir veu en els plans i estratègies de territori o país

Bona part dels anoiencs i anoienques, ciutadania, administració i també gent d’empresa, coincideixen en què l’Anoia, tot i les seves tres zones bastant diferenciades, té una molt bona ubicació en el territori. A mig camí entre Barcelona i Lleida, a mitja hora de la platja i a una hora dels Pirineus, no només hi conflueixen diversos eixos estratègics i som una bona aposta per la ubicació de noves empreses, sinó que també l’entorn és un dels nostres forts. Saber congeniar tots aquests valors és la punta de llança que ha de permetre dibuixar l’Anoia del futur.

La nostra comarca està molt ben situada geogràficament i hem d’aprofitarho

Cal consens territorial per planificar i gestionar infraestructures, saber compaginar diversos usos del sòl i parlar de sistema urbà i no de municipis

Cal millorar vies, carreteres, infraestructures, serveis i sòl que tenim i podem tenir per no perdre inversions, empreses, turisme ni, sobretot, qualitat de vida

Idees concretes Dels diferents fòrums celebrats, s’han extret idees molt concretes sobre elements estratègics, punts forts i febles de la comarca. A nivell general, però, pensant en l’Anoia com un tot, hi ha hagut força consens en aquestes idees sobre l’Anoia

Fer del turisme un actiu d’atracció, amb unitat de comarca i fer visibles els recursos que tenim com a territori

“L’Anoia té molt bona situació geogràfica i gaudeix de qualitat de vida i ambiental. Des del govern el repte no és fer inversions i gastar molts diners per un resultat irrisori, sino fer canvis, trencar esquemes. Buscar opcions més sostenibles i amb menys emissions”

IV Empresa i Progrés -

P10

Les propostes per l’Anoia Les propostes L’horitzó de la transformació per l’Anoia empresarial

Aquest Llibre Blanc pretén recollir, per una banda la realitat comarcal entesa com a carreteres, accessos, infraestructures, espais, serveis i actius que ja configuren la comarca avui; però també quina projecció, transformació, possibles canvis i evolució tenen tots aquests eixos i equipaments, si pensem en la realitat de l’Anoia a curt, mig i sobretot llarg termini.

Potenciar la mobilitat interna i cap a altres comarques, millorar i unificar la senyalització Millorar asfaltats, traçats i desdoblaments de carreteres (A2, C15, B231, C37, B224, BP2121…)

Abans de poder pensar què volem, com i perquè, analitzem què tenim i de quina manera l’Anoia se’n pot valer per potenciar el territori, els seus actius i sobretot, les seves persones.

Pacificar el trànsit intern i trobar solucions de mobilitat alternatives Millores de condicions i serveis als polígons

industrials (senyalització, rotondes, aparcament, seguretat, circulació, sortides…)

Sòl industrial, nou i existent, qualificat amb criteris unificats i flexibilitat Aposta pel transport públic internament i cap a fora

Apostar per una xarxa de carrils bici i mobilitat verda Present i futur del carrilet, quan cal apostar en ferm pels trens.

Els temes d’interès per l’Anoia Amb les prop de 1.500 persones consultades, empreses i experts amb qui hem parlat en els fòrums i hem preguntat en les enquestes, hem recollit les principals preocupacions i temes d’interès pensant en comunicacions, infraestructures i sobretot visió de futur de l’Anoia.

Aquests han estat els temes d’interès per ordre d’importància.

Plans i ordenaments urbanístics, actualitzats i també coordinats

“És important que el territori tingui clar què vol ser i fins a on està disposat a oferir. Que hi hagi consens comarcal per planificar el territori, ja que de la planificació en sortirà com gestionar les infraestructures i quines concessions pot fer la Generalitat.”

- P11 Les propostes per l’Anoia

Carreteres i accessos

Carreteres, nacionals, comarcals, simples, desdoblades…. l’Anoia compta amb un entramat de carreteres que representen quilòmetres i quilòmetres que ens apropen, encara que sovint no prou, entre municipis, amb capitals de província i cap altres zones del territori català. Una xarxa viària amb punts positius, punts negatius i amb moltes possibilitats de millora.

Algunes de les principals carreteres de l’Anoia:

Font del mapa: Sistema d’Informació Territorial de la xarxa de Carreteres de la Diputació de Barcelona

Carreteres i titularitat Ministeri de Foment Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Font de les fitxes tècniques (de la pàgina 12 a la 18): Elaboració pròpia a partir de dades de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (Scot), del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, del Servei Català de Trànsit, del Pla Territorial de les Comarques Centrals, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, del Departament del Territori i Sostenibilitat de l’Observatori Viari de Catalunya del PDU AbreraMartorell i el Pla Territorial Parcial del Penedès.

Font de les propostes sobre les vies i carreteres: Fòrums, enquestes i reunions realitzades amb més de 1450 ciutadans i empreses.

IV Empresa i Progrés -

P12

Les propostes per l’Anoia

A2 Definició: Als anys vuitanta, es va transformar en autovia la carretera N-II entre Madrid i Barcelona. És anomenada també com Autovia del Nord-Est i és la única autovia radial de Catalunya. Comunica Madrid amb Barcelona passant per Guadalajara, Saragossa i Lleida, entre moltes altres localitats.

Funció: Comunicar Madrid amb Barcelona Longitud: De Martorell a la Pandella 55km Titularitat: Administració General de l’Estat Inauguració: anys 80 Sinistralitat (morts): 0 al 2010 / 3 al 2018 / 8 al 2019 Intensitat mitjana diària: De 25.000 a 50.000 vehicles/dia

A2 – Tram La Panadella

A2 – Tram Martorell

Millora: La comunicació presentava

Pendent: El Ministeri de Foment

un punt d’especial dificultat tècnica

està estudiant convertir l’autovia

al pas pel port de La Panadella (Montma-

A-2 en una carretera, com a mínim

neu). La conversió en autovia d’aquest

de tres carrils per sentit entre Igualada i

tram de la N-II havia estat llargament

Martorell. A més, també s’hi instal·larien

reclamada atès que la via suportava una

un o dos carrils laterals per facilitar les sor-

intensitat mitjana diària de trànsit d’uns

tides i les incorporacions de l’autovia. El

26.500 vehicles (25% camions), i era un dels

condicionament de l’A2 està inclòs al Pla

punts de sinistralitat més alta de la xarxa

Territorial Parcial del Penedès (PTPP)

viària de Catalunya. Aquest tram (Panade-

A2 – Tram Els Hostalets de Pierola:

lla – Santa Maria del Camí) va ser inaugurat a l’any 2004 i va comportar incloure els viaductes Rasa de la Coma i de la Panade-

Es demana que la carretera B-231 no

lla, a més d’un fals túnel, el del Violí.

passi pel mig de la urbanització de Can Rial, abans de l’enllaç amb l’A-2 a l’alçada d’Esparreguera.

En els fòrums realitzats, a les enquestes i les reunions amb empreses i agents, han sorgit opinions i suggeriments sobre l’A2: 57’7% Cal millorar l’asfaltat i revisar els traçats projectats 32’4% Regularitzar les velocitats 29% Un privilegi que ens connecta (Lleida - BCN) 6% Vigilar que el traçat divideix poblacions

“L’Anoia té una cruïlla de dos eixos importants (A2 i C15) però s’ha de treballar perquè aquests dos eixos funcionin i millorin la competitivitat del territori: Cal centrar-se en tres punts: que la C15 sigui una autovia per la connexió que ofereix amb la costa, Manresa i Berga; que es millori el traçat de l’A2 afegint un carril més des d’Abrera fins a Jorba; i que es finalitzi la Ronda Sud”

- P13 Les propostes per l’Anoia

RONDA SUD Longitud: 6 quilòmetres construïts (de Vilanova del Camí a Santa Margarida de Montbui) Inauguració: Agost 2010 Sinistralitat: 0 morts Intensitat mitjana diària: 5.000 vehicles / dia Pendent: Només hi ha finalitzada la primera

Definició: Actuació que forma part integrant de l’Eix Conca de Barberà – Anoia – Bages (Montblanc – Manresa) que constitueix en una circumval·lació urbana dels municipis sud de la Conca d’Òdena (Igualada, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui) Funció: Creada per millorar l’accessibilitat de la Catalunya

fase del projecte (Vilanova – Santa Margarida), però manca la 2a fase, la connexió de l’A-2 a l’alçada de Jorba amb la carretera C-37 per sota el nucli antic de Santa Margarida de Montbui.

El tancament de la Ronda Sud es té en compte en el Pla Territorial Parcial del Penedès (PTPP) així com la carretera que ha de connectar la

central. La Ronda Sud discorre des de Santa Margarida de

Ronda Sud amb Igualada, inicialment prevista

Montbui fins a Vilanova del Camí, així que dota als polígons

per 2020-2022, una mesura que permetrà

(com els Plans de la Tossa) d’un accés directe a l’A-2 i a l’Eix

arribar un trànsit diari de 10.000 vehicles.

Diagonal, i connecta el municipi de Santa Margarida de

Manca acabar els accessos de Vilanova del Camí.

Montbui cap a Barcelona, la costa del Garraf o Manresa sense haver de travessar Igualada.

Juntament amb la C-241 conformaria l’eix ManresaMontblanc connectant les comarques centrals amb el Camp de Tarragona.

Propostes als fòrums sobre la Ronda Sud 59% Cal finalitzar l’enllaç amb Sant Genís 42’7% És important la connexió amb Igualada per la Ronda del Rec 30% Falta acabar alguna sortida dels accessos a Vilanova

“L’enllaç amb Igualada no és fàcil perquè el terreny té molts desnivells i a més, ha de superar el riu Anoia per sobre. Aquest enllaç reduirà molt el trànsit a Igualada, entre 6 i 7 mil vehicles que agafaran la ronda per evitar passar pel mig de la ciutat. Per altra banda no hi ha cap projecte fet per a construir el tram final que ha de connectar Montbui i Jorba, és un tema pendent”.

IV Empresa i Progrés -

P14

Les propostes per l’Anoia

EIX DIAGONAL (C-37 i C-15)

Longitud: 67 km Titularitat: Generalitat de Catalunya Inauguració: Desembre 2011

Sinistralitat (morts): 5 al 2010 / 4 al 2018 / 2 al 2019 Intensitat mitjana diària: D’Igualada – Capellades 20.000 vehicles / dia – amb puntes de 24.000 al dia. I Vilafranca- Capellades <15.000 vehicles / dia Millores: Construcció d’una mitjana vermella Pendent: Previsió entre 2020 i 2022 de construir un tercer carril entre Capellades i Vilafranca (fórmula 2+1, amb un carril alternatiu en un i

Definició: Infraestructura viària ràpida que enllaça Manresa amb Vilanova i la Geltrú, passant per Igualada i Vilafranca del Penedès. Eix format per dues carreteres: C-37 entre Manresa i Igualada i per la C-15 (Igualada i Vilanova i la Geltrú) L’Eix Diagonal neix com a reclam dels respectius alcaldes d’aquestes poblacions per poder disposar d’una carretera

altre senit sempre separat per una mitjana) i reforma de la carretera en autovia de Capellades a Igualada. La millora del tram Vilafranca-Igualada està recollida en el PTPP. C37 direcció Manresa (Eix) direcció Tarragona (per Valls) Sinistralitat (morts): 2 el 2018 / 2 el 2019

ràpida que millorés les preexistents, ja que només permetien circular a uns 50 km/h de mitjana pels traçats altament

Intensitat mitjana diària (per trams)

sinuosos i sense vorals. Construïda a causa de la saturació i el

Cap a Manresa < 15.000 veh./dia

risc per als conductors.

Igualada – La Llacuna fins a 1.000 veh./dia

Composta per 16 enllaços, 12 túnels, 25 viaductes, 22 passos

La Llacuna – Pla de Sta.Maria de 1.000 a 2.000 veh./dia

superiors i 15 passos inferiors.

Pla de Sta.Maria – Valls de 5.000 a 10.000 veh./dia

Funció: Unir la costa del Garraf amb la Catalunya interior i enllaçar les poblacions d’aquest tram per millorar la mobilitat i la comunicació.

Millores: Construcció d’una mitjana vermella Pendent: Finalitzar l’enllaç (trèvol) amb l’A2 per les altres direccions i sentits. Modificació i eixamplament de la carretera des de Valls a Igualada. La millora del traçat entre la Ronda Sud d’Igualada i Montblanc està recollida al PTPP.

Propostes als fòrums sobre l’Eix Diagonal C15 - C37 78’4% Cal desdoblar la C15 d’Igualada a Vilafranca 29% Cal acabar el trèvol (C37) per enllaçar amb l’A2 10% Cal millorar la C37 i apostar per la connexió cap a Tarragona

- P15 Les propostes per l’Anoia

B-224 Definició: La B-224 discorre entre Vallbona d’Anoia -on connecta amb l’Eix Diagonal (C-15)- i Martorell -on enllaça amb l’A-2 i l’AP-7, tot unint altres municipis com Piera, Masquefa, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve Sesrovires.

Funció: La B-224 és una xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat, és un dels principals eixos de comunicació entre l’Anoia i el Baix Llobregat.

Longitud: 23 km fins a Martorell

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha adjudicat la

Titularitat: Generalitat de Catalunya

Vallbona d’Anoia i Martorell. Es tracta de la construcció de la

Sinistralitat (morts): 2 el 2010 / 3 el 2018 / 3 el i 2019 Intensitat mitjana diària: Entre Vallbona i Piera té un trànsit de 5.500 vehicles diaris i a Sant Esteve Sesrovires, de 18.200 vehicles, i arriba fins als 25.000 vehicles a l’entorn de Martorell

redacció de dos projectes per a la millora de la B-224, entre variant de la B-224 al seu pas per Piera i del desdoblament del tram des de Sant Esteve Sesrovires a Martorell. En aquest sentit, Territori i Sostenibilitat està treballant en els projectes de millora integral d’aquesta via, dividits en tres trams: Vallbona d’Anoia – Masquefa; Masquefa – Sant Esteve de Sesrovires i Sant Esteve de Sesrovires – Martorell.

Variant de Piera: El traçat previst s’inicia a l’actual carretera B-224, a l’entrada pel costat oest del nucli i vorejant pel nord la

Millores: Millora del ferm de la B-224, entre

població, anirà a buscar l’actual rotonda de la carretera B-231,

Capellades i Piera (Anoia), d’un tram de 9 km.

tot aprofitant-la fins a tornar a connectar amb l’actual B-244

Sistema de contenció en el tram Can Bonastre – Masquefa

pel costat est de Piera. Amb la construcció d’aquesta variant

(instal·lació de 275m de barrera en 3 trams) i separador de

s’alliberà el trànsit de pas per l’interior urbà de Piera. El Pla

fluxos (longitud de 4km) d’un separador de 40 cm de vermell.

Territorial Parcial del penedès contempla el nou traçat C-54/

Pendent: El creixement del trànsit del darrers anys, sumat al creixement previst per futurs

B224 en l’itinerari Vallbona d’Anoia - Piera - Masquefa.

Desdoblament Masquefa – Martorell: El PDU d’Abrera i

desenvolupaments a Martorell i el seu entorn, fa necessari un

Martorell contempla les obres d’ampliació i desdoblament

augment de la capacitat de la carretera. El desdoblament de

de la B224 en el tram de Masquefa a Martorell. Les millores es

la B-224 és una reivindicació històrica de tots els alcaldes de la

preveuen des del PK 18+488 (futur enllaç amb el 4t Cinturó)

zona.

fins a Martorell on enllaça amb l’A2/AP7. Està en redacció el projecte constructiu de l’alternativa que preveu una calçada de dos carrils per sentit i rotondes a nivell.

Propostes als fòrums sobre la B224 i la B40 62’4% Cal desdoblar la B224 cap a l’Anoia 46’5% L’enllac de la B224 amb la B40 serà positiu per l’Anoia 33% Les variants de Piera i Vallbona de la B224 son necessàries

IV Empresa i Progrés -

P16

Les propostes per l’Anoia

Enllaç amb la B40 Funció: El perllongament de la B40 en aquest tram proposat permetria la connexió de la B224 a l’alçada de Masquefa amb l’autovia A2, descongestionant la B224 de vehicles pensants.

Longitud: 6 km Titularitat: Ministeri de Foment

Definició: La B-40 està prevista d’Abrera a Mataró resseguint la 4a corona metropolitana passant per Terrassa, Sabadell i Granollers, però només hi ha alguns trams fets. Arriba a Abrera al nus amb l’A2 i la C55, intersecció que es resoldrà amb el Pla Director d’Abrera i Martorell. Es demana un enllaç d’aquesta intersecció a la B224 al seu pas per Masquefa (La Beguda).

Pendent: El Pla Director Urbanístic d’Infraestructures d’Abrera-Martorell té previst resoldre el nus de la B40 a Abrera amb l’A2 i altres vies en aquella intersecció. La petició de la necessitat d’aquest vial ha estat traslladat al govern de l’Estat però no hi ha cap resposta en ferm.

CARRIL BUS VAO (B-23) Definició: Projecte d’integració urbana de la B-23 que convertirà l’avinguda Diagonal en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud amb aposta per la mobilitat sostenible. En aquest sentit, serà una prolongació de la Diagonal fins al Llobregat.

Funció: El carril Bus VAO es convertirà en un eix fonamental per fomentar l’ús del transport públic i descongestionar

Longitud: 12 km

el trànsit des del Baix Llobregat a l’entrada de la ciutat de Barcelona. El projecte va acompanyat d’altres iniciatives per promoure els desplaçaments sostenibles a l’entrada de Barcelona: aparcaments connectats amb el transport públic o carrils per a bicicletes. En aquest sentit, afavorirà la connectivitat urbana entre els municipis de l’entorn i afavorir la connectivitat del verd urbà. El projecte proposat és afegir un nou carril als tres existents (els tres serien per als vehicles) i el quart, només per a autobusos. Aquesta ampliació també

Titularitat: Ministeri de Foment Promotors: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i els consistoris d’Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí (municipis per on transcorre aquest últim tram de la B-23).

Estat: Pendent

permetrà que els autobusos puguin complir amb els seus horaris, i fomentar l’ús del transport públic.

Propostes als fòrums sobre el Carril Bus VAO B23 Creus necessari el carril VAO a la B23 per entrar a Barcelona?

Vertebrant-se com una aposta estratègica que millorarà l’entrada a Barcelona, cosa que suposaria una millora pels anoiencs que s’hi desplacen a diari o cada setmana, la meitat dels enquestat veuen aquesta aposta una necessitat.

- P17 Les propostes per l’Anoia

ALTRES VIES c-1412 a Definició: La c-1412a és una carretera comarcal que connecta Ponts (La Noguera) amb Jorba (Anoia). És un tram de l’antiga carretera C-1412, actualment dividida en diverses carreteres. Va des de l’A-2 a Jorba, fins a Copons i Calaf, on continua cap a Biosca i Ponts.

Longitud: 56 km Titularitat: Generalitat de Catalunya Sinistralitat: 1 mort (2018)

Millores: Millora del ferm entre Els Prats de Rei i Copons (tram arranjat de 5,4 km) i millora del ferm entre Castellfollit de Riubregós i Els Prats

Funció: És un dels principals

de Rei (tram de 16,5 km). A més, en

eixos de comunicació entre

ambdós casos es va netejar totes

l’Anoia i La Noguera. És una

les obres de drenatge transversal,

de les principals vies de

el recreixement dels vorals

comunicació entre els municipis

transitables existents, la millora de

que formen l’Alta Anoia.

la senyalització i la col·locació de barreres de seguretat.

C-25 / Eix Transversal Longitud: 155 km Titularitat: Generalitat de Catalunya Inauguració: 1997 Sinistralitat (morts): 15 el 2010 / 6 el 2018 / 1 el 2019

Definició: La C-25, coneguda com a Eix Transversal -o fins i tot, conegut com a Eix- va esdevenir la primera gran infraestructura viària que connectava l’interior de Catalunya sense passar per Barcelona. En aquest sentit, naixia com a objectiu de descongestionar el trànsit que circulava de banda a banda de Catalunya sense haver de passar per la regió metropolitana de Barcelona.

Funció: L’Eix Transversal és un eix viari que travessa les comarques d’interior fins al litoral gironí, i connecta les ciutats de Cervera (Segarra), Manresa (Bages), Vic (Osona) fins a arribar a Vilobí d’Onyar (la Selva).

Intensitat mitjana diària: de 15.000 a 25.000 vehicles / dia Millores: El desdoblament de l’eix Transversal C-25 va permetre reduir l’accidentalitat i millorar la connexió entre Lleida, les comarques centrals i les gironines; atès que fins aleshores, la via era d’un sol carril per sentit i hi transitaven una gran quantitat de vehicles pesants. Aquestes millores es van inaugurar el gener de 2013.

Pendent: La construcció de la infraestructura Eix Transversal Ferroviari, una línia ferroviària d’alta velocitat que connectaria transversalment Catalunya, passant en alguns trams en paral·lel a la carretera Eix Transversal.

IV Empresa i Progrés -

P18

Les propostes per l’Anoia

C-241 Definició: La c-241 passa per les poblacions d’Igualada, Sant Martí de Tous i Santa Coloma de Queralt.

Funció: És un dels principals eixos de comunicació entre l’Anoia i la Conca de Barberà

Longitud: 13 km tram Igualada - Sant Martí de Tous (C-241c) Titularitat: Generalitat de Catalunya

la carretera i això ha provocat un desnivell considerable.

En molts trams existeixen arbres a tocar a la via sense cap mena de precaució.

Projecte Eix Manresa – Montblanc: Permetrà que hi hagi

Intensitat mitjana diària: Entre 2.000 i 3.000 vehicles

una connexió del comerç i la indústria de les comarques

diaris

centrals i del camp de Tarragona i una major accessibilitat

Millores: El DPTOP va permetre l’eixamplament de la carretera, dels 6 metres als 9, la suavització de revolts.

L’actuació es va dividir en tres trams, corresponents a la C-241d entre Santa Coloma de Queralt, i l’encreuament amb la carretera de la Panadella, la C-241e a Aguiló fins al límit entre la demarcació de Tarragona i la C-241c entre Sant Martí de Tous i Igualada.

Pendent: L’arbrat que hi ha al terme municipal de Tous fa que les arrels dels arbres provoqui el trencament del ferm. En vàries ocasions s’ha reasfaltat

amb el port de Tarragona. És el recorregut format per les carreteres C-37 (Manresa – Igualada) i C-241 (IgualadaMontblanc). Aquest eix viari fa de nexe de diferents vies de comunicació de primer odre, com l’autopista AP-2 i la C-14 a Montblanc, l’autovia A-2 a Igualada, i les carreteres E-P/C i C-25 a Manresa. Per tant té un fort potencial com a via de comunicació. El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) preveia la incorporació a la xarxa bàsica de la carretera comarcal C-241 que passaria a formar part de la C-37, proposant un eix de llegar recorregut (C-37 Montblanc – Manresa) , incloent el tram que actualment ja és Ronda Sud.

Vies inclusives Les millores i modificacions de vies, carreteres i autovies comporten una reflexió sobre traçats, revolts i desnivells, un plantejament que hauria d’analitzar també amplades i accessos per a vehicles i maquinària de gran tonatge i grans dimensions. Camions, tractors i maquinària agrícola tenen sovint dificultats de desplaçament per la impossibilitat d’accedir a vies ràpides però també per la inexistència d’una alternativa en òptimes condicions per no interferir en una activitat empresarial amb els mateixos drets que les altres. Adequar les vies de servei de les vies ràpides i mantenir i millorar la xarxa existent de carreteres secundàries és imprescindible per preservar trajectes paral·lels adequats per tot tipus de vehicles i tenir en compte aquest ampli parc mòbil quan es projecten nous vials, encara que sigui en zona urbana, per amplades de carrers, carreteres, ponts, passeres i accessos.

Propostes als fòrums sobre altres vies 43% La millora de carreteres i la xarxa de camins ens ha de permetre no perdre (i atraure) turisme i empreses.

30% Millorar la C37 ens aproparà a la Conca de Barberà i l’Alt Camp 15% Cal millorar les carreteres B231, la BP2121, la BV1001 i la BV2241 per connectar-nos millor entre municipis i amb les vies principals i esponjar el trànsit de turismes i camions 3% Als projectes o modificacions de carreteres no es tenen en compte les amplades ni vies de servei pels vehicles agrícoles

- P19 Les propostes per l’Anoia

Actuacions en camins a l’Anoia A banda de les actuacions de millora de la seguretat en camins comarcals, la Diputació de Barcelona té previst en la primera fase del Pla Zonal la transformació de tres camins importants en noves carreteres: -

A Masquefa, el camí del Maset Nord, 1,15km (AN-057)

-

A La Torre de Claramunt el Camí de Vilanova d’Espoia 1,45km (AN-067)

-

I a Piera el Camí de Ca N’Aguilera, 2,58km (AN-903)

Font: Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres de la Diputació de Barcelona.

Que en diuen ciutadans i empreses?

Vies de comunicació més utilitzades Són vies que majoritàriament les utilitzen a diari (62%) o setmanalment (28’5%) dels ciutadans enquestats.

24% Ronda del Rec 12,3% Ronda Sud 31,4% C37 cap a Manresa 5,6% C37 cap a Valls 69% A2 cap a BCN 27% A2 cap a Lleida 13% B224 43% C15 cap a Vilafranca 12,3% C1412 6,6% C241C 33% Interurbanes

* Multiresposta

Millores i propostes per carreteres i accessos Accessos, asfaltat, desdoblament de vies i altres millores són algunes de les propostes que ciutadans i empreses fan per les carreteres i els accessos de la comarca.

Amplada, desdoblament i seguretat de les vies (C15, A2, B224) Millora del ferm Accesos i enllaços amb les vies principals Millorar els accessos a les poblacions, l’estat de les carreteres i senyalitzacions Acabar la ronda sud fins a St. Genís i fer l’acces al rec Font: Enquestes realitzades a 1200 ciutadans i empreses

Altres

IV Empresa i Progrés -

P20

Les propostes per l’Anoia

Quines millores viàries afectarien positivament a l’empresa?* El 71% de les empreses creu que una millora de les carreteres de la comarca augmentaria la competitivitat de la seva empresa o comerç.

66,7 % Desdoblament total de la C-15 51,1 % Nou traçat de la A2 36,7 % Nou traçat de la B- 224 ( Masquefa ) 23,3 % Finalització de la Ronda Sud ( Enllaç Montbui – Sant Genís ) 21,1 % Enllaç ronda Sud – Ronda del Rec 18,9 % B-231 i el seu enllaç amb la A2 (carretera abocador Hostalets de Pierola) 16,7 % Millora C-241c (Igualada a St. Martí de Tous) 15,6 % Millora C-1412 (de Jorba a Calaf) 14,4 % Actuació urbanística al Barri del Rec d’Igualada 10 % Accessos a Vilanova del Cami 6,6 % Altres… * Multiresposta

Quina nota posen... ...els ciutadans a la connexió per carretera entre municipis de la comarca?

Suspès

Aprovat

Notable

Excel·lent

...les empreses a l’estat de les carreteres?

El 25% de les empreses considera que aquest estat els perjudica com a empresa, i les que han pogut calcular costos parlen des de 50.000€ a 250.00€ anuals, i sobretot pèrdues de temps, embussos, desgast de vehicles i limitació de treballadors que vulguin venir a treballar aqui.

Suspès

Aprovat

Notable

Excel·lent

Font: Enquestes realitzades a 1200 ciutadans i empreses

- P21 Les propostes per l’Anoia

EN TRE UN BA Ca Ar ge s N LLA Co te O N llf nço p U T o M La P ons llit la, PL EL as ,E d o e q b A l B

s ue la d r P R Sa e M fa, de ra iub uc, re Ca lla on Sa C ts gó d m vi n la t N s, í ( ne bu ta ram e R EL O i m e M r od a, V , Sa ar un i, RM Ca B t, Ca n g ru ifi i r ca lan t P ari ES la (2 me c ( d e o c 19 (19 00 a ( te f (2 ió va re SU 00 x 90 0) 200 90 pu PO t d ) , Ll BS Jo Igu ref 6), nt el ac ), E Co 0),C , Ca UM ó C u p r l a b ID al a la s 2 M (19 un s H on ast re M ba ) da 00 pe a ar 81 o o r 2 ( S e s I 2 a ÀR de ga ), O (19 sta (19 llfo M 000 ntm 015 (19 7), llad d a C ) e 8 ) I M rid rp 83), let 96) llit ’An de rtí , P an , M ES 5, as s s ,E L de oia (19 ira a d í (1 To de ier eu asq tex tel (PG 99 a P de ls e 92 lle a R ( Se ob Pi Pra iu 198 de us (2 (20 ue t re lolí OU ), L s ( Mo 6), fó fa (2 l C (20 sg 018 09 19 a 200 nt Ru la ero ts bre 4), s u Va To am 13 gó 3) bu bió de la ( de ei ), P ), Ò (PG 20 014 87, ) r ,S llb i 19 C 05 ), R s r O í ( , Ve ole uja de on e d an (198 (199 lar 94 ei 20 ci s ( lt na U 19 ), am ), e tP 2 9 0 2 a a (2 (P L ), ), 0 8 n 6, d’ Cla te a ( 14) 007 GO 6), An ra ere San San unt a 2 , x U S m Sa ta ta t r 00 oi an ), S u a ef l (19 nt lav Ma òs 7), V t M ant 89 (19 ine ria il el a 86 ra ) 20 ano rtí ), 07 va )

Ordenament del territori

El sòl, urbà, industrial, rural, urbanitzat o no urbanitzable, traça els perfils territorials de la comarca, posant en valor la importància d’un ordenament raonable, flexible amb els canvis i en harmonia amb la realitat del territori.

El planejament de la comarca Un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és l’instrument que ordena urbanísticament un municipi i dissenya el seu desenvolupament i creixement futurs, i tot i que la vigència és indefinida, en general es contempla un horitzó d’entre 15 i 20 anys. Aquest ordenament té en compte la classificació del sòl i el seu model d’utilització i estableix els usos i les activitats. Alguns ajuntaments no tenen POUM sino normes subsidiàries. Tenir els planejaments al dia és molt important ja que el model i el sistema normatiu canvia i és necessari regular, amb un instrument actualitzat, les construccions d’habitatges, infraestructures, equipaments, la mobilitat, els espais lliures i zones verdes...

La reserva de sòl i l’afectació a llarg termini La planificació urbanística, sobretot la de grans infraestructures i equipaments, comporta una reserva de sòl, sovint a llarg termini, per uns dibuixos i estratègies sobre paper que mentre no es duen a terme deixen terreny o zones bloquejades a les quals no s’hi pot actuar, ni els

“El planejament urbanístic port introduir marges de flexibilitat regulats en les normes urbanístiques en una zona o una subzona (sobre la variació d’algun paràmetre de l’ordenació volumètrica) sense alterar els paràmetres bàsics vinculats a l’aprofitament de la mateixa”.

mateixos propietaris per, fer un camí, un accés, un cobert o ampliar la nau. Cal tenir en compte aquestes afectacions a llarg termini de les planificacions ja que no només condicionen uns espais que podrien tenir un ús i rendiment durant la latència, sino que sovint, el mateix projecte presenta anys després modificacions

Font: Informació proporcionada pels ajuntaments de la comarca i consulta al Registre de planejament urbanístic de Catalunya.

i canvis en el traçat deixant de tenir l’afectació de sòl prevista inicialment.

IV Empresa i Progrés -

P22

Les propostes per l’Anoia

El Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena Àmbits d’actuació en estudi al PDUAECO

Objectiu: Delimitar i ordenar els espais destinats a activitat econòmica, espais lliures amb usos públics i els espais que mantinguin la condició actual, segons les dinàmiques i expectatives actuals.

Municipis: Òdena, Castellolí, Igualada, Jorba, La Pobla de Claramunt, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí.

Evolució: 2008 - Aprovació del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, (PDUCO) 2017 – Inici del redactat d’un nou PDU per ordenar l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO).

2020 - Procés participatiu realitzat i recull d’al·legacions per part dels Ajuntaments.

Detalls: El nou Pla Director proposa modificacions respecte el PDUCO vigent de 2008, reduint en un 30% la superfície destinada a sectors d’activitat econòmica. Així de la totalitat

Àrees proposta per implementar activitat econòmica Espai que restaria com a sòl no urbanitzable, mantenint la condició actual, espais lliures d’usos públics i sòl urbanitzable existent

de terrenys analitzats pel PDU, el 18% (253 ha) es proposa per implantar activitat econòmica, que el 67% dels terrenys (931’95 ha) mantinguin la seva condició actual (principalment agrícola) i que un 15% dels terrenys (204 ha) serien espais lliures d’ús públic (protecció ambiental i paisatgística, millorar la xarxa de camins existents, zones verdes i equipaments públics).

Les dades orientatives dels espais en estudi són:

• “Sense sòl industrial, no hi ha activitat econòmica. La comarca disposa d’espais possibles, situats en llocs estratègics i de terreny és planer, un valor apreciat per a les empreses i la seva logística. Entenc que alguns projectes podrien malmetre el paisatge agrari, però també es pot fer un plantejament

Àmbit nord: Plataforma ferroviària (100% no urbanitzable)

•

Àmbit est: Aeròdrom (28% activitat econòmica, 54% no urbanitzable i 18% sol existent i espais lliures)

•

Àmbit oest: Parc tecnològic (38% activitat econòmica, 44% no urbanitzable i 18% espais lliures)

•

Àmbit sud: Vilanova del Camí (16% activitat econòmica, 49% no urbanitzable i 35% sol existent i espais lliures)

gradual. Primer invertir en una part del sòl

El PDUCO vigent determina també mesures per al

industrial, i mantenir la resta en zona agrària i

desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les

tornar a valorar més endavant”.

persones i les mercaderies, el transport públic, la protecció del paisatge i el manteniment dels valors culturals i històrics de la Conca d’Òdena.

Estat actual (octubre 2020): La Mancomunitat de la Conca d’Òdena farà a primers de novembre un retorn dels resultats obtinguts al procés participatiu, i amb les aportacions i al·legacions el departament de Territori de la Generalitat de Catalunya treballarà la redacció del document inicial. Després de la aprovació inicial d’aquest Pla i d’un període d’al·legacions es procedirà a l’aprovació provisional. L’aprovació definitiva està prevista per la tardor de 2021.

Font: Informació i documentació del procés participatiu del PDUAECO. Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

- P23 Les propostes per l’Anoia

Pla Territorial Parcial del Penedès Objectiu: Establir el model

les polaritats urbanes, crear noves

territorial de l’àrea de la vegueria

morfologies urbanes, integrar els

Penedès pels propers anys.

assentaments i les agrupacions d’activitat econòmica) i infraes-

Descripció: Proposa un model

tructures de mobilitat (potenciar

territorial en base a l’Agenda

la xarxa ferroviària i crear noves

2030 i a l’Agenda Urbana de

xarxes, millorar la mobilitat i ajus-

Catalunya, els efectes del canvi

tar els traçats).

climàtic i evitar la dispersió en el territori dels assentaments

Abast: Les comarques de l’Alt

urbans i moderar el consum de

Penedès, El Baix Penedès,

sòl. L’horitzó temporal del pla és

El Garraf i 25 municipis de la

l’any 2038. Actualment es troba

comarca de l’Anoia, de les zones

en el procés participatiu.

d’Anoia Oest, Conca d’Òdena, Piera i Mediona.

Detalls: El Pla desenvolupa la pro-

Font: Pla Territorial Parcial del Penedès (març 2020)

150

Documentació: Es compta amb

espais oberts i paisatge (consum

un avanç de propostes amb les

i regulació del sòl, xarxa d’espais

que a través del procés participa-

oberts i preservar el sol agrari),

tiu permetrà elaborar l’Avantpro-

assentaments urbans (potenciar

jecte del Pla.

2

hectàrees

125

posta en tres sistemes territorials:

Sòl industrial

2692

La necessitat de sòl industrial és una realitat que cal tenir en X

compte si la comarca vol activitat

POLIGONS/ZONES INDUSTRIALS

1 72

HECTÀREES DE SÒL INDUSTRIAL

100

econòmica i un cert creixement.

4 47

Hi ha empreses d’aquí que volen créixer i que no tenen lloc per fer-

SÒL DISPONIBLE

(en desenvolupament o no desenvolupat)

ho i noves empreses que busquen 3 57

XX EMPRESES AL

POLÍGON/MUNICIPI

75

lloc, fora de l’àrea metropolitana, 2

cap a la 2a i 3a corona. La comarca

428

disposa de petites parcel·les que poden resoldre una petita

4 9

5

25

1

4

42

24

11

34 5

2 270

el mercat empresarial, amb àrees

49

més grans i amb alçada. El repte és per tant majúscul: apostar per zones de desenvolupament

1 53

2

0

demanda de sòl però no cap on va

2

50

9

1 2

10

3 4

15

2 25

2 7

1 10

industrial, amb consens entre els

4

1 32

municipis i en harmonia amb la realitat territorial d’una comarca

15

3

que és urbana, industrial, rural, agrícola i turística.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Registre SIPAE de la Generalitat de Catalunya (2018) i la informació facilitada pels ajuntaments de la comarca.

IV Empresa i Progrés -

P24

Les propostes per l’Anoia

Polígons i zones industrials projectades Alguns municipis, especialment els que no tenen polígons, treballen per diposar d’algunes parcel·les de sòl per a acollir empreses o permetre l’ampliació de les existents. Així alguns pobles de l’Anoia preveuen zones industrials a mig i llarg termini amb sòl industrial que en alguns casos està en desenvolupament o bé encara no està desenvolupat.

Informació sobre els polígons* A l’Anoia hi ha una major proporció de polígons petits respecte la demarcació de Barcelona. Un de cada quatre polígons (41%) té menys de 10 ha, i només quatre tenen més de 50 ha.

Tres de cada quatre polígons de la comarca disposen de servei de recollida de residus pròpia, i la meitat tenen central depuradora col·lectiva pròpia Segons la Diputació de Barcelona, el 76% dels polígons de la comarca disposen d’un punt d’accés a fibra òptica a l’entrada del polígon, i gairebé la meitat dels polígons anoiencs disposen de transport públic (bus a l’entrada del polígon) * Informe “Els polígons d’activitat econòmica de la demarcació de Barcelona”.

(2019) Diputació de Barcelona

Els polígons industrials on més empreses de l’Anoia voldrien ubicar-se per créixer són: Polígon de les Comes Futur polígon Gran Europa ( proper al aeròdrom ) Futur polígon Igualada Jorba (dels adobers) Polígon d’Òdena Polígon de La Pobla de Claramunt Futur polígon de can Morera Polígon de Vilanova del Camí Polígon de Castellolí Polígon de Santa Margarita de Montbui

Font: Enquestes realitzades a 1200 ciutadans i empreses

Polígon de Piera Altres: Vallbona, Espai Guasch Capellades, Masquefa, Calaf, Montmaneu)

Sòl industrial de gran format La comarca necessita sòl industrial de gran format per poder atraure empreses de grans dimensions que puguin aportar llocs de treball, activitat i feina per a la gent que està a l’atur i també feina per a les industries auxiliars i serveis. També propiciaria que vinguessin altres petites empreses que enriquirien el teixit industrial i es podrien ubicar als polígons existents.

Però aquesta aposta ha de fer-se tenint en compte la realitat ambiental i paisatgística de la comarca, de l’activitat agrícola i turística amb un consens que pugui satisfer a les diferents posicions i treballar per un territori que pugui donar feina i qualitat de vida als seus ciutadans en harmonia amb l’entorn.

- P25 Les propostes per l’Anoia

Les empreses i els ciutadans han reflexionat sobre les necessitats de sòl de la comarca en els fòrums i les enquestes.

Sobre el sòl industrial 60’5% A la comarca manca sòl industrial de gran superfície. Sense sòl no hi ha activitat econòmica 40’8% És un bon moment per l’Anoia, cal aprofitar-ho, fer pinya i unificar criteris 24% És important ser flexible, tenir sòl qualificat i preparat amb serveis però no parcel·lat

Com a empresa quan preveus necessitar sòl industrial per créixer?

El 26% de les empreses enquestades preveu necessitar sòl industrial pel seu creixement. La majoria d’elles necessitaran sòl abans de 10 anys, la majoria, de fet, abans de 5 anys, un sòl que, majoritàriament buscaran al mateix municipi on tenen l’empresa (58,7%) o en un polígon industrial de la comarca(18%).

Propostes de les empreses per millorar a nivell de sòl industrial Calen espais, parcel·les i naus de gran format, i si no hi són cal crear-les. I si tenim més sòl caldrà tenir més infraestructures Potenciar la zona de l’aeròdrom per convertir-la en una àrea amb projecció, està ben comunicat i ja hi ha indústria a la vora.

“Quan es crea una nova zona industrial no s’ha d’urbanitzar i parcel·lar, sino preparar el terreny . S’ha d’anar urbanitzant en funció de la demanda de les empreses que es volen instal·lar i els metres quadrats que necessiten. Per tant, s’ha d’estar a la demanda de les empreses, s’ha de ser flexible en metres quadrats i en metres d’alçada”

Millorar, mantenir i reutilitzar el sòl industrial existent, i dotar-lo de una millor imatge i nous serveis Que l’administració sigui sensible al creixement de les empreses i posi facilitats Uns preus més competitius

Font: Enquestes realitzades a 1200 ciutadans i empreses i Fòrums realitzats amb la participació de 250 persones.

IV Empresa i Progrés -

P26

Les propostes per l’Anoia

Les àrees industrials Les zones industrials són una gran opció per comptar amb serveis i infraestructures per empreses, a més contribueixen a l’increment de la captació d’inversió, generació de llocs de treball directes i indirectes i la innovació tecnològica.

Propostes de les empreses sobre les àrees industrials Cal ampliar algunes rotondes i manteniment d’arbrat per millorar la circulació i que els camions i els mega tràilers puguin maniobrar Cal millorar alguns accessos, sortides a vies principals i la senyalització de carrers i números Calen zones d’aparcament, per cotxes i camions en alguns polígons

Creus que cal un pàrquing per camions?

La il·luminació a la zona industrial és:

La neteja de la zona industrial és:

Font: Enquestes realitzades a 1200 ciutadans i empreses i Fòrums realitzats amb la participació de 250 persones.

- P27 Les propostes per l’Anoia

Àrees industrials i futur Cal concebre espais industrials que estimulin l’emprenedoria, la creació de nous models de negoci, l’economia col·laborativa i que el desenvolupament de la mateixa àrea industrial sigui sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment.

Alguns dels serveis dels parcs industrials intel·ligents vs. els parcs

D’aquí un temps, no massa, les àrees

industrials actuals:

industrials acolliran les indústries del

Connectivitat compartida de transmissió de dades i de veu amb connexió de servei.

futur, que necessitaran accés a serveis d’energia, de telecomunicacions, de mobilitat i transport, i altres serveis per tal de mantenir o incrementar la seva

Seguretat per Circuit tancat de TV i control d’accés

competitivitat en un entorn cada vegada

intel·ligents i automatitzat.

més competitiu i global.

Resguard perimetral intel·ligent.

Ja es comença a parlar d’àrees industrials intel·ligents i és en aquesta transformació

Servei d’Internet de banda ampla.

on els PAES i tots els territoris amb

Sistemes d’il·luminació intel·ligent en carrers i exteriors.

aposta industrial es mantenen alerta.

Una àrea industrial intel·ligent està estre-

Altres serveis que generin valor afegit.

tament lligada a l’ús de les noves tecnologies i també de les TiC amb l’objectiu d’augmentar el retorn d’inversió i aconseguir major rendibilitat, però no només

La indústria del futur

suposa una transformació tecnològica,

Minimització GEH Consciència ambiental

sinó també una transformació cultural i Optimització consums

de gestió, ja que el concepte “intel·ligent” inclou també altres aspectes com la sostenibilitat i l’eficiència en l’ús de recursos,

Agregació energètica

Energies verdes

Gestió de residus

Economia circular

Eficiència energètica

ODS i Agenda 2030

Usos i recursos compartits

Mobilitat sostenible

la participació i una governança oberta i transparent.

IV Empresa i Progrés -

P28

Les propostes per l’Anoia

Inversió al territori

La inversió en infraestructures ha de permetre augmentar la productivitat i el retorn econòmic, social i mediambiental

Les infraestructures sempre han estat un element clau en la competitivitat d’un territori i per la qualitat de vida dels seus ciutadans La inversió prevista per Catalunya als pressupostos estatals segueix sense complir-se i el dèficit en infraestructures i equipaments esdevé crònic, posant-se especialment de manifest en un any en què les infraestructures són claus per la reactivació econòmica agreujada per la crisi de la COVID 19.

I és que les inversions en infraestructures de mobilitat, transports, vialitat, comunicacions i energia han de permetre fer els municipis i territoris més resilients i sostenibles.

El PUOSC - Tipologies El Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) és un programa de la Generalitat d’inversions al món local que preveu invertir 7.783.989€ en els propers 4 anys als 33 municipis de l’Anoia.

46,98Md’€ (1996-2012)

Són per a iniciatives municipals molt diverses, especialment equipaments i serveis als ciutadans. Entre els projectes d’aquest període també hi ha actuacions destinades a comunicacions i connectivitat (banda ampla i wifi), eficiència energètica, millora de subministres, millora de carreteres secundàries i asfaltat de carrers i camins.

El Pla va deixar de concedir-se al 2012, i fins al moment (de 1996 a 2012) s’havien concedit 46,98 milions d’euros a la comarca. * Parc públic (1’88%), cementiris (1’13%) Recollida i tractament de residus (1’07%), protecció del medi ambient (0’73%), canalització (0’55%), instal·lacions docents (0’51%), neteja viària (0’46%), infraestructures de telecomunicacions (0’28%) i instal·lacions sanitàries (0’17%)

Evolució PUOSC a l’Anoia 1996-2012

Font: Departament de la Vicepresidència i d’economia i hisenda de la Generalitat de Catalunya.

- P29 Les propostes per l’Anoia

Inversió de la Generalitat de Catalunya L’aposta que la Generalitat de Catalunya fa per l’Anoia, es pot veure en la distribució de la inversió real pressupostada en diferents àmbits, ja que es distribueix bàsicament en el funcionament d’institucions i l’administració, béns públics de caràcter social (com la salut, l’educació, habitatge i cultura), i béns públics de caràcter econòmic on entren polítiques sobre transport, cicle de l’aigua i ordenació del territori i urbanisme.

Les gràfiques presenten la comparativa de la inversió de la Generalitat en les partides de Transport (carreteres i infraestructures ferroviàries) i Ordenament del territori entre les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Bages en els últims exercicis (2015, 2017 i 2020) i en detall,

any 2020

amb les partides concretes, per l’any 2020..

Font: Departament de la Vicepresidència i d’economia i hisenda de la Generalitat de Catalunya.

Inversions de la Diputació de Barcelona En els darrers 5 anys, la Diputació de Barcelona ha invertit a la comarca en la millora de carreteres, calçades, vorals, sistemes de protecció, paviments i voreres, uns 6,5 milions d’euros en diferents vies i espais de titularitat de la Diputació.

Actualment la Diputació té estudis i projectes en redacció a la comarca, sobre eixamplaments i millores de ponts i carreteres així com condicionament de camins i itineraris de vianants i/o ciclistes amb una inversió superior als 7’2 milions d’euros.

Font: Diputació de Barcelona, Àrea d’Infraestructures, mobilitat i Urbanisme

IV Empresa i Progrés -

P30

Les propostes per l’Anoia

Infraestructures

Una comarca que vol anar endavant, amb les persones i les empreses, requereix d’un entorn i unes infraestructures que ho recolzin, que estiguin preparades pel futur i així l’Anoia pugui estar a l’alçada i no perdre pes respecte la resta de Catalunya.

Les infraestructures donen valor a un territori, cal mantenir-les, millorar-les, pensar en gran i actuar en petit, les que tenim a prop i les que passen a tocar, convertir-les en una oportunitat i buscar com ens poden beneficiar.

Quines infraestructures podrien millorar la competitivitat de la teva empresa o comerç?

55 % Creació de l’eix ferroviari transversal 50% Millora del servei i freqüència d’autobusos cap a destinacions com Manresa, Vilafranca, Bellaterra, Aeroport del Prat, Vic, Vilanova i la Geltrú, Vendrell, Calaf 46% Millora del carrilet facilitant l’accés a RENFE a Martorell 28% enllaç a Masquefa amb la B-40 25% Creació del carril Bus VAO a la B-23 per entrar a Barcelona 11% Altres (acabar la B40, Ferrocarril cap a Lleida, millorar la connexió amb Valls i Tarragona, transport públic cap a l’Alta Anoia, transport nocturn BCN-IGD…)

Font: Enquesta realitzada a 200 empreses de la comarca Font de les fitxes tècniques (de la pàgina 31 a la 33): Elaboració pròpia a partir de dades de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (Scot), del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, del Servei Català de Trànsit, del Pla Territorial de les Comarques Centrals, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,del Departament del Territori i Sostenibilitat , el Pla Territorial Parcial del Penedès i de l’Observatori Viari de Catalunya

- P31 Les propostes per l’Anoia

FITXES TÈCNIQUES Ferrocarril Transversal de Catalunya Definició: El Ferrocarril Transversal de Catalunya és conegut també per Eix Transversal Ferroviari (ETF). Projecte ferroviari per a mercaderies i passatgers.

El recorregut unirà Lleida amb Girona per Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic cap a l’aeroport de Girona on enllaçarà amb la línia ferroviària d’alta velocitat entre Barcelona i França.

Funció: Facilitarà el transport de mercaderies i passatgers alhora que millorarà les

logístiques a la Catalunya interior;

comunicacions transversals de les ciutats de

ubicar grans estacions de mercaderies

les comarques del centre de Catalunya en un

i oferir una alternativa per a l’accés de

recorregut on Lleida i Girona seran els punts

mercaderies al Port de Barcelona que

d’inici i/o final del trajecte. En aquest sentit, es

es resol amb el ramal d’Igualada fins a

tracta d’un element de reequilibri territorial: una

Martorell, entre altres.

via d’intersecció directa entre les comarques que

Longitud: 254km Titularitat: Generalitat de Catalunya Pendent: Planificat,

tradicionalment no han estat ben comunicades.

El projecte contempla que el tram

Aquesta infraestructura permetrà afavorir

passi a ser tren-tramvia.

però no executat

Cervera-Manresa que passa per Calaf

el desenvolupament de zones d’activitats

Aeròdrom Funció: En l’actualitat, acull activitats d’aviació esportiva Construcció: Va ser construït durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) com a camp d’aviació. El 1959, l’Ajuntament d’Igualada va comprar els terrenys i va ubicar-hi l’aeròdrom actual.

Titularitat: Consorci de Gestió de l’Aeròdrom. Òrgan públic conformat pels Ajuntaments d’Igualada i d’Òdena que gestiona i fa el manteniment de totes les infraestructures tècniques i administratives Millora: Al mes d’abril de 2018, es va equiparar la instal·lació a les normes de seguretat operacional d’aeròdroms d’us restringit i es va incloure: la regeneració del paviment de la pista, la instal·lació

Definició: L’Aeròdrom Igualada-Òdena està situat a la localitat d’Òdena, a 2 km de la ciutat d’Igualada.

Ocupa una superfície de 33,8 hectàrees. Està format per una pista asfaltada de 883x18m; una pista paral·lela d’herba utilitzada per ultralleugers; té un club social, una escola d’aviació esportiva, una escola de vol a vela, oficines, 2.200 m2 d’hangars, torre de control, aparcament per a vehicles i zona de combustible.

de dues mànegues de vent noves segons normativa i senyalització adequades; la renovació de la senyalització horitzontal (pintura de la pista) i la senyalització a la tanca perimetral.

Pendent: El Pla Director de l’Aeròdrom (que contemplarà els usos de la instal·lació) està en tràmit.

IV Empresa i Progrés -

P32

Les propostes per l’Anoia

FGC - R6 i R60 (El carrilet)

Longitud: 136 km Titularitat: Generalitat de Catalunya (Ferrocarrils FGC) des de l’any 1979 Inauguració: 1893 Nº passatgers: 706.055 validacions a la comarca Millores: FGC va treballar a l’any 1977 per evitar que la línia es tanqués.

A l’any 1999 es va dur a terme l’electrificació de la via.

Definició: El carrilet és el nom popular que rep la connexió d’Igualada amb Barcelona en tren. És un dels ramals de la Línia Llobregat – Anoia i comunica Igualada fins la Plaça Espanya de Barcelona.

Existeixen dues línies: R6 i R60. La R6 és amb parada a quasi totes les estacions del recorregut; mentre que la línia R60 és un servei semidirecte.

Els trens de la línia R6 paren a totes les estacions excepte Colònia Güell i Martorell Vila. Els trens de la línia R60 a més de les anteriors tampoc paren a Magòria-La Campana, Molí Nou-Ciutat Cooperativa, Can Ros, Quatre Camins, Pallejà, El Palau, Martorell Enllaç, La Beguda i Can Parellada.

Al 2012 es va incorporar la línia R60 per oferir un servei semidirecte entre Igualada i Barcelona. Entre 2008 i 2012, la línia R60 no existia i hi havia trens llançadora entre Martorell Central i Igualada.

Pendent: Escurçar la durada del trajecte, que és d’una hora i mitja.

• Allargar la línia des de Plaça Espanya fins a Gràcia (i que permeti connectar les línies del Baix Llobregat-Anoia amb les del Vallès sense haver de fer transbordament amb metro)

• El condicionament i la millora de la línia entre Igualada i Martorell s’inclou al PTPP així com la

Funció: Connectar Igualada amb Barcelona.

construcció d’intercanviadors a Igualada.

• Suprimir els passos de nivell de les poblacions d’Igualada, Masquefa i Vallbona d’Anoia, inclòs al PDI de l’ATM

Corredor del Mediterrani

Definició: El Corredor del Mediterrani és el nom pel qual es coneix l’eix viari i ferroviari que uneix el sector de llevant de la Península Ibèrica amb el sud de França. El concepte es va encunyar a principis de la dècada dels anys 90.

Funció: Ser la primera connexió per a mercaderies d’ample internacional amb Europa. Té per objectiu millorar la connexió d’aquesta franja mediterrània (Andalusia, Murcia, País Valencià i Catalunya) potenciant l’activitat empresarial i la competitivitat del territori.

Longitud: 3.500km (14 trams de la frontera francesa a Algecires) Titularitat: Foment Pendent: Pendent d’executar diversos trams, des de Castellbisbal fins a Algecires.

- P33 Les propostes per l’Anoia

R12 (Tren de Calaf) Definició: L’estació de Calaf (PK 266,8 de la línia Saragossa – Lleida – Manresa – Barcelona) se situa al nucli urbà de la població, a la part sud. Aquesta línia ferroviària transcorre des de Barcelona, passant per Sabadell, Terrassa, Manresa, Calaf, Cervera, Tàrrega, Mollerussa i Lleida per seguir després fins a Saragossa.

Funció: Connectar Saragossa amb Barcelona, per Lleida i Manresa.

Longitud: 173,1 km

Nº Passatgers: 2.000 usuaris diaris Millores: El 1980 es va electrificar la línia Manresa-Lleida

• El 2010 es va executar un nou pas inferior entre andanes.

Titularitat: Propietat d’Adif (des de 2005) i operada per Renfe Inauguració: 1860 (a Calaf)

• Entre 2011 i 2012 es renovaren les tres vies de l’estació de Calaf • En l’actualitat, aquest 2020 han arrencat les obres del tram entre Lleida i Calaf per millorar la velocitat de les expedicions Pendent: A Calaf, hi ha la previsió de renovar per complet la subestació elèctrica que dona energia a la línia.

Circuit Parcmotor Castellolí Definició: El Circuit Parcmotor de Castellolí és un complex especialitzat en motor, de més de 800.000 m2 i que disposa de diferents circuits, serveis i instal·lacions per a promoure entrenaments, accions de comunicacions i esdeveniments, jornades de testing, activitats d’entreteniment i esports de motor. És una infraestructura estratègica per la indústria i el sector del motor pels àmbits de formació, innovació, investigació i desenvolupament.

Està ubicat en l’encreuament de les principals vies de comunicació de la Catalunya Central.

Orígens: El circuit va néixer el 2009 sota el paraigües de la Fundació Catalana per l’Esport del Motor, sota l’impuls de la Federació Catalana de Motociclisme amb el suport de la Generalitat de Catalunya Titularitat: privada

Accés des de Barcelona Accés des de Lleida Accés des de Vilafranca del Penedès Accés des de Manresa

El Campus Motor Anoia com a centre de formació, tecnificació i esdeveniments del motor esdevé un actiu del Circuit Parcmotor des del Setembre 2020.

El Campus Circuit Parcmotor. És el nou Centre d’Alt Rendiment d’Esports del Motor, que se centra en la formació de joves talents per a fomentar les seves capacitats i desenvolupar la seva carrera professional.

Cellnex Mobility Lab, amb un acord de partnership amb Cellnex Telecom, que té per objectiu esdevenir el circuit tecnològic de referència amb un sistema integrat d’innovació en l’àmbit de del vehicle connectat i autònom i orientat a la mobilitat del futur.

Reptes: Equipament estratègic per la captació i retenció del talent en l’àrea

Detalls: Compta amb 3 circuits: el Circuit de

de motor, ubicar el territori com a instal·lació de referència per a la indústria

Velocitat, la Zona Off Road (formada per la zona

de l’automoció nacional i internacional, promoure i fomentar la formació i

de motocròs, l’àrea off road, el circuit Dirk Track

capacitació d’esportistes en l’àrea del motor i afavorir la innovació, l’estratègia

i el Flat Track) i l’Àrea de Trial (entorn forestal)

tecnològica i el desenvolupament de la mobilitat.

IV Empresa i Progrés -

P34

Les propostes per l’Anoia

Què en diuen ciutadans i empreses?

Sobre l’Aeròdrom Creus que s’ha de mantenir la zona de l’aeròdrom?

En els fòrums, gairebé la meitats dels participants (46,5%) el consideren un espai estratègic, per conservar-lo, adaptar-lo o donar-li un nou ús. Creuen que cal posar el debat sobre la taula: Millorar les instal·lacions, serveis i l’entorn i adequar-les a algun (nou) ús (aeronàutic ja sigui corporatiu, esportiu o mercaderies, o altres activitats lúdiques o comercials).

Que sigui un nou polígon, modern, i amb accessos, serveis i transport.

Sobre el tren Sobre la xarxa ferroviària, hi ha força unitat sobre el carrilet, però sobre el tren gran hi ha qui considera que cal deixar de pensar-hi (13%). Per altra banda, el tren de Calaf es veu com un element infrautilitzat que cal potenciar (13’6%) com a moll de càrrega per mercaderies, per exemple.

60% Cal seguir apostant per millorar la linia FGC, tots els agents, fent pinya, encara que sigui complicat per orografia o tardi temps.

48’3% Cal seguir reclamant el tren gran (EFT) 42’7% El tren és una vergonya, ni ample europeu 17’4% S’han d’eliminar els passos a nivell

Propostes pel Carrilet

Millorar en rapidesa i escurçar trajecte

Més trens directes i més freqüència

Vies ample europeu

Que sigui de doble sentit

Connexió Lleida Manresa - Igualada Barcelona

Font: Enquestes realitzades a 1200 ciutadans i empreses i Fòrums realitzats amb la participació d’unes 250 persones.

- P35 Les propostes per l’Anoia

Actius i equipaments estratègics per l’Anoia La comarca de l’Anoia compta amb un bon nombre d’actius i equipaments estratègics, que la posicionen i la complementen des de la vessant d’investigació, innovació, especialització industrial, recerca, promoció i dinamització del territori, formació i talent entre altres.

Aquests actius poden contribuir a reforçar l’aposta de creixement, conscient i respectuós, que es vol per la comarca, amb coherència amb la particularitat territorial i socioeconòmica de l’Anoia i els canvis que augura un futur no tan llunyà.

L’especialització i la capacitació d’un territori, les seves empreses i el seu teixit humà és l’element estratègic que dóna sentit a una necessària millora d’infraestructures i afavoreix la creació de llocs de treball, així, l’aposta per insituts, centres de formació professional i Universitat esdevenen estructurals. centres d’innovació

sectors d’especialització empresarial

formació tècnica i superior

agents de suport empresarial

investigació, recerca i desenvolupament

infraestructures estratègiques

promoció del territori

IV Empresa i Progrés -

P36

Les propostes per l’Anoia

Energia i telecomunicacions

La competitivitat i el futur d’un territori passa per tenir unes infraestructures i una estratègia en matèria energètica i de telecomunicacions capaç de suportar una demanda i unes exigències tecnològiques creixents.

Comptar amb un subministrament de qualitat, de proximitat, apostant per les fonts renovables i una cobertura i una xarxa de telecomunicacions equitativa, del s.XXI i que arribi a tots els nuclis d’un territori. Necessitats i reptes per una Anoia de 33 municipis, on cal avançar tots per igual.

La xarxa elèctrica i el consum La comarca de l’Anoia compta amb una xarxa elèctrica important, amb una capacitat preparada per la demanda existent i la que pot tenir en un futur. Disposar d’aquestes infraestructures suposa un avantatge competitiu, especialment després de la última instal·lació, la SE Anoia (2011) una instal·lació, però, que comporta un rescabalament

Potencial energètic A nivell d’infraestructura disposem de potència per poder donar cobertura a futurs creixements, amb diverses instal·lacions generadores i vàries subestacions elèctriques repartides pel territori (La Torre de Claramunt, Hostalets de Pierola, Sta Margarida de Montbui, Castellolí, Igualada, St Pere Sallavinera…)

pel territori, les noves instal·lacions o les ampliacions de potència. Un greuge que el territori ha de lluitar per solucionar.

Cal assegurar-se, però, que les diferents instal·lacions i especialment aquesta subestació, que és la més nova, puguin subministrar energia a qualsevol ubicació de l’Anoia que necessiti alimentar creixements d’empreses o noves instal·lacions La xarxa que alimenta els municipis és molt heterogènia: en zona urbana és xarxa subterrània mentre que les poblacions disseminades hi ha molts quilòmetres de xarxa aèria, que

“Un territori, per estar ben dotat energèticament, ha de disposar de centres de transformació i

fa que en cas de tempestes, fluctuï el subministrament, provocant talls i una certa inestabilitat.

línies de transport fins als punts de consum.

Però l’aposta de futur passa sens dubte per les energies verdes: solar i eòlica, a nivell d’empresa (teulades) però també les zones rurals.“

Tràmits i terminis La competitivitat d’un territori passa per una necessària adaptació de l’administració i els grans grups empresarials d’energia i subministraments a l’alçada del ritme i l’aposta que fan les empreses, i donar resposta i servei immediat quan una empresa fa el pas d’instal·lar-se o créixer, agilitzant també els processos, les tramitacions i els terminis.

- P37 Les propostes per l’Anoia

Consum energètic a Catalunya Consum energètic dels principals sectors industrials (dades globals de Catalunya - 2017)

Gas Natural

Consum per habitant

3,4 ktep

Transformats metàl·lics

101,0 ktep

192,6 ktep

Químic

530,3 ktep

431,0 ktep

Tèxtil i confecció

79,9 ktep

63,3 ktep

Cuir i calçat

5,2 ktep

3,6 ktep

Pasta de paper, paper i cartró

209,7 ktep

Arts gràfiques

13,2 ktep

21,5 ktep)

Transformats plàstics

24’9 ktep

110’3 ktep

Energia elèctrica Energies renovables (biomassa i biogàs)

El nostre model energètic depèn encara dels combustibles fòssils i nuclears i té un important impacte mediambiental. La nova estratègia energètica vol avançar cap a les energies renovables autòctones, distribuïdes i properes als punts de consum, abandonant els combustibles fòssils per desplaçarnos, transformar els nostres edificis en eficients i gestionar de manera més efectiva l’energia, des de la seva producció fins al seu consum.

Les empreses comenten les dificultats que tenen per diversificar les fonts energètiques, o bé l’excessiva burocràcia i l’eternització dels procediments quan s’han d’ampliar capacitat, o bé quan una empresa vol instal·larse.

Cal poder garantir subministraments de qualitat i capacitat suficient en matèria d’energia per consolidar i permetre el creixement de les empreses i la instal·lació de noves activitats.

99,3ktep

5’5 ktep

(1 ktep (quilotep) = 1.000 tones equivalents de petroli)

Propostes de millora per part de les empreses: Facilitar els augments de potència Reduir els talls i microtalls Millorar la qualitat de la senyal Incorporar energies renovables

Font: IDescat i Estadística del Consum Energètic del Sector Industrial (ECESI), ICAEN 2018, i fòrums realitzats amb la participació d’unes 250 persones.

IV Empresa i Progrés -

P38

Les propostes per l’Anoia

Generació energètica a l’Anoia A la comarca de l’Anoia hi ha cinc tipus d’instal·lacions de generació d’energia elèctrica: Abocadors Un a Hostalets amb una potència de 1.048 KW Cogeneració i grups electrògens A Calaf, Capellades Hostalets i La Pobla, amb una potència total de 66.766 KW Energia eòlica A La Llacuna, Pujalt, Rubió, Veciana, Òdena, Castellfollit del Boix, Prats de Rei i Copons amb una potència 205.250 KW Fotovoltaica 103 instal·lacions a 23 municipis amb una potència de 7696,9 kW. De totes les instal·lacions, 25 (a Castellolí, Igualada, Jorba, La Llacuna, Masquefa, Òdena Piera, Prats de Rei, Rubió, Tous, Montbui i la

Potència instal·lada a Catalunya (setembre 2019)

Torre de Claramunt) són d’autoconsum (308,36kW) Hidràulica A Cabrera d’Anoia i a Vallbona d’Anoia amb una potència de 376 kW

Impuls a les energies verdes Catalunya té com a objectiu per 2030 que el 50% de l’energia procedeixi de les renovables, i que sigui un 100% al 2050.

Eòlica: 1,3 GW

Solar : 0,3 GW

Per aconseguir-ho el govern ha derogat el decret que limitava la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya, i amb el nou text estableix un procediment de tramitació més àgil, eliminant barreres administratives (es podrà fer en 13 mesos) i solucionant diversos aspectes de la Llei del Canvi Climàtic. I és que actualment només un 8% de l’energia elèctrica que consumim a Catalunya prové de fonts renovables.

“Cal que el territori pugui decidir quina aposta energètica vol fer, crear una agència local de l’energia amb participació social per valorar quin model ens convé, amb el major valor afegit i el menor impacte”

Font: Portal dades obertes Generalitat de Catalunya (dades d’ICAEN) oct. 2019 i Eoliccat febrer 2020

- P39 Les propostes per l’Anoia

Cal trobar ajuda i finançament pels projectes

El cost de l’energia serà cada vegada més alt

La regulació ambiental serà cada vegada més estricte i cal reduir les emissions

En alguns sectors, els clients, ja demanen com a requeriments contractuals temes mediambientals, no només de producte i matèries primeres sinó també d’energia

Formar-se i assessorarse per poder realitzar aquestes instal·lacions

Autoproduirse l’energia elèctrica: solar, eòlica o biomassa

L’estratègia energètica per empreses i el territori Cal veure la generació d’energia com una oportunitat per diversificar el negoci

Les empreses han de poder afrontar els reptes de la transició energètica prenent mesures per liderar la seva pròpia estratègia a partir de les fonts renovables i la millora de l’eficiència. Algunes de les opcions es troben en l’autoconsum elèctric o la implantació de sistemes de producció d’energia tèrmica amb energies renovables.

La reducció i la contenció de costos energètics poden ser una estratègia per guanyar competitivitat

Nous parcs eòlics i fotovoltaics Arran del nou decret, s’estan plantejant nous projectes de parcs eòlics i parcs solars a Catalunya, entre ells a la Comarca de l’Anoia, una situació que planteja la

Apostar per comercialitzadores d’energia renovable

possibilitat de recuperar alguns projectes Calen facilitats administratives per la implantació de nous sistemes

s’havien plantejat temps enrere o nous projectes pels quals, el debat i el consens amb el territori i els municipis serà necessari per tal que el govern pugui donar-hi llum verda.

Quin model volem?

“La transició energètica avança cap a la descarbonització, la

L’energia renovable ha de ser un valor

generació d’energia de fonts renovables…Ho podem fer nosaltres

de proximitat pel territori, un model

o que ho facin els altres i els haurem de comprar l’energia. Cal

energètic amb una generació acord amb

aconseguir una governança on hi hagi implicats tots els agents

la realitat territorial, el paisatge i els nuclis

de la comarca i no fer res d’esquena al territori: construir una

habitats. Un model que cal que plantegi si

estratègia que vagi més enllà, una política industrial global que

interessen molins molt grans i en extensió

generi llocs de feina i actius que posin l’Anoia en una situació

o més petits i propers a les finques, i si

d’avantatge competitiu respecte altres territoris, per atracció de

les plaques solars es poden instal·lar en

projectes, empreses, nous models de negoci i poder per decidir i

teulada, aprofitant superfícies existents

tenir veu com a comarca.”

i preservar camps de cultiu i conreu o transformar-los en parcs solars.

IV Empresa i Progrés -

P40

Les propostes per l’Anoia

El desplegament de les telecomunicacions

Anoia: 114.735 habitants

Si volem tenir una comarca en igualtat d’oportunitats i a l’alçada de les exigències del mercat i de la societat de la informació, cal tenir una comarca amb connexions de telecomunicacions amb gran ample de banda, cobertura i capacitat, per a empreses, particulars, professionals i administracions. Parlem d’internet, ADSL, fibra òptica cobertura mòbil i 5G.

Cobertura de la població TDT: 99,21%

La comarca de l’Anoia compta amb àrees molt diverses, grans

FM: 97,92%

nuclis de població, àrees més urbanes però també zones

3G/4G: 99’65%

rurals i nuclis disseminats on no hi ha suficient inversió en infraestructures de xarxes i manca ADSL, cobertura mòbil o fibra òptica.

Mapa de cobertura mòbil Gairebé totes les àrees del territori compten amb cobertura mòbil però com més afinem la lupa, la intensitat no és uniforme i segueixen havent-hi zones d’ombra, sense connexió o de molt baixa senyal.

Les empreses alerten de limitacions per manca de fibra òptica i tecnologia 4G als polígons i zones industrials de la comarca. Aquest dèficit limita la capacitat productiva i incideix negativament en la competitivitat actual de les empreses, que o bé han de trobar solucions individuals i costoses a aquest problema, o bé treballar amb la tecnologia actual de baixa capacitat.

Alta Mitja Baixa Sense senyal

Font: Mapa online de cobertura mòbil (març 2020) i cobertura dels serveis de TDT, FM i 3G/4G de la comarca (març 2020) de la Secretaria de Polítiques digitals de la Generalitat de Catalunya.

- P41 Les propostes per l’Anoia

Fibra òptica i 5G Una comarca com l’Anoia podrà ser competitiva si es pot facilitar el desplegament de xarxes des de l’administració i que no es demorin terminis marcats per la legislació, aprovació de permisos, etc. i facilitar als operadors poder fer arribar amb celeritat xarxes de telecomunicacions que resolguin les mancances del territori a un ritme que no generi desigualtats d’oportunitat.

La tecnologia 5G no és només una mera evolució tecnològica, sinó que es tracta d’un canvi de paradigma en la indústria i un canvi en les telecomunicacions, el seu ús i els seus operadors de dades i per la capacitat de suportar una alta densitat de dispositius. Cal que la comarca estigui preparada amb una bona xarxa per poder tenir capacitat per incorporar aquesta nova tecnologia.

L’existència de xarxes de fibra òptica és bàsic per assegurar la connectivitat d’estacions base 5G.

Xarxa 2020 de fibra La Generalitat ha arribat aquest estiu a pràcticament totes les capitals de comarca (resta pendent només el Pont de Suert) amb la voluntat de donar cobertura de fibra òptica a un 84% de la població.

Es compta amb la xarxa efectiva (disponible de cable de la Generalitat) i amb la xarxa no efectiva (circuit de fibres punt a punt llogades a tercers). Amb aquesta actuació es volen

Xarxa 2020 Xarxa efectiva

connectar també 43 polígons industrials.

El desplegament projectat (fins a finals de 2021) inclou, a part de les capitals, tancament d’anells, substitució de trams no efectius i

Xarxa no efectiva

trams complementaris.

Projectat

La previsió és arribar a la resta del territori, tal i com ho té

Resta

planificat el Pacte Nacional per la Societat Digital (PNSD), cobrint tots els municipis de més de 50 habitants el 2023, i disposar de xarxa pública de fibra òptica a la zona urbana dels municipis catalans. Mentrestant, els municipis que veuen el 2023 un horitzó molt llunyà i poc competitiu, amb els operadors locals cobreixen la darrera milla per arribar a zones més apartades apostant per cobrir aquesta escletxa tecnològica abans.

Pel que fa a la cobertura 5G en zones menys poblades, per evitar la creació d’una nova fractura digital que generi desigualtats socials i de competitivitat entre les diferents demarcacions del territori, l’entorn rural i els polígons industrials es cobriran amb les torres de radiocomunicacions que pertanyen a la Generalitat de Catalunya i altres emplaçaments propis del govern.

Font: Xarxa troncal de fibra òptica de la Generalitat de Catalunya desplegada i projectada segons el Pacte Nacional per a la Societat Digital, Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya.

IV Empresa i Progrés -

P42

Les propostes per l’Anoia

Què diuen les empreses de la connectivitat i les telecomunicacions a l’Anoia?

Tens bona cobertura de mòbil a la teva empresa?

En els casos en què no hi ha bona cobertura sol dependre de les diferents companyies que ofereixen el servei, o bé que directament no hi ha cap operador actuant en aquella zona.

Algunes empreses han optat per posar repetidors ineterns de la senyal però no sempre és possible.

Tens accés a la fibra òptica?

Les empreses creuen que en l’àmbit de les telecomunicacions és prioritari millorar la cobertura i eliminar les zones d’ombra en telefonia, així com també treballar per aconseguir fer arribar la fibra òptica a tot arreu, ja sigui en l’àmbit particular com a l’empresa, i a tot tipus d’entorn, ja sigui urbà o rural.

La transformació de l’entorn laboral provocada per la pandèmia de la COVID, que ha portat a milers de treballadors a fer teletreball i a combinar treball presencial i treball a distància, ha accentuat el repte que suposa l’accés a les noves tecnologies, la connectivitat i la capacitat de la xarxa de manera que tota la població, ciutadania i empreses puguin estar connectats. La democratització d’un servei que progressivament esdevé un bé de primera necessitat requereix polítiques i actuacions valentes i plurals per donar cobertura a tot el territori amb garanties de potència i capacitat.

Font: Enquesta realitzada a 200 empreses de la comarca.

- P43 Les propostes per l’Anoia

Transport i mobilitat

La xarxa de transport, la mobilitat urbana, el transport públic i privat, són elements importants per una comarca que vol apostar en ferm per una mobilitat més sostenible davant les necessitats de l’entorn.

Connexions i xarxes, línies i vies, un entramat de recursos i serveis que cal analitzar i potenciar de manera coordinada, supramunicipal i d’acord amb la realitat del territori.

Com ens movem a l’Anoia per anar a la feina

per anar a comprar

A les comarques centrals (s’inclou l’Anoia, el Bages, el Berguedà, l’Osona, i el Moianès), hi ha un major ús del vehicle privat que a la regió metropolitana. De fet els anoiencs prioritzen l’ús del vehicle privat especialment per anar a comprar i a la feina.

Comarques centrals

Resta Regió Metropolitana de Barcelona

Parc de vehicles de l’Anoia

Font: Pla Director de Mobilitat 2020-2025 ATM

A la comarca de l’Anoia hi ha 96.994 vehicles, que correspon a 795 vehicles per cada 1.000 habitants. Aquest índex (0,79 v/hab) és semblant a comarques similars a l’Anoia com l’Alt Penedès (0,82), l’Osona (0,81) o el Baix Camp (0,74) però inferior al Bages (1,25).

turismes

tractors industrials

motocicletes

camions i furgonetes

autobusos

altres

65.222

551

11.512

15.929

91

3.689

Font: Idescat, a partir de les dades de la DGT del Ministeri de l’Interior

IV Empresa i Progrés -

P44

Les propostes per l’Anoia

A peu

Moto

Amb quin mitjà de transport et mous….

La majoria de les persones enquestades utilitza el cotxe per desplaçar-se dins la seva població i especialment per desplaçarse fora. Pel municipi molta gent també es mou a peu, i per sortir de la població una quarta part també fa servir el transport públic.

Patinet

per dins la població? fora de la teva població?

Bicicleta Font: Enquesta realitzada a més de 1.000 ciutadans de la comarca de l’Anoia.

Transport públic

Cotxe

Vehicles de mobilitat personal L’increment dels vehicles de mobilitat personal (VMP) a les zones urbanes com a mitjà alternatiu de desplaçament, ha portat a la Direcció General de Trànsit a treballar una regulació així com els comportaments sancionables. Alguns ajuntaments ja estan començant a incorporar aquests elements a les ordenances i a adaptar-les a aquesta creixent mobilitat.

Un VMP, on entrarien els patinets elèctrics, és un vehicle d’una o més rodes, d’una plaça i propulsat per motors elèctrics (amb una velocitat d’entre 6 i 25 km/h).

T-Mobilitat: futura targeta de transport recarregable i amb xip que funcionarà no per zones sinó que calcularà el preu de transport de manera individual en funció de les rutes, els quilòmetres i la freqüència d’ús. Subsituirà tots els títols de transport actuals. Es començarà a implantar a Barcelona i després a la resta de Catalunya.

Pla de mobilitat Des de 2017 l’Anoia i altres comarques centrals formen part de l’àmbit territorial de l’ATM, l’Autoritat del Transport Metropolità, que disposa d’un Pla Director de Mobilitat 2020-2025 que, en l’àmbit del transport públic i les infraestructures en les diferents comarques, fixa uns objectius per assolir un nou model de mobilitat. Hi ha algunes mesures pensades per a l’Anoia.

Aplicar tarifes per distància recorreguda (T Mobilitat) Detectar itineraris interurbans per vianants Rutes cicloturístiques Estudi de millora del Transport Públic Millora del servei Expres.cat Transport a demanda etc

- P45 Les propostes per l’Anoia

Les zones d’aparcament Facilitar la mobilitat dels ciutadans i de les persones que venen de fora dels propis municipis, va estretament lligat a la disponibilitat per a que aquests puguin aparcar sense congestionar encara més les vies i la mobilitat de ciutats i pobles.

Aparcament gratuït

Especialment en els municipis més poblats, disposar de zones gratuïtes d’aparcament (zones blanques) que estiguin situades a una distància a peu raonable del centre o de la zona comercial, de negoci o treball, esdevé estratègic per a mantenir viu i actiu el comerç local. La necessària coordinació entre aquests espais i l’estratègia general de mobilitat dels municipis pren especial relleu quan les noves polítiques de mobilitat s’adrecen especialment a esponjar i pacificar el trànsit intern als municipis i fer els centres més amables pels ciutadans i la mobilitat a peu.

El transport públic El transport públic d’una comarca és l’entramat estratègic que permet la mobilitat dels seus ciutadans, per anar a treballar, a comprar, a l’escola… és un dret social fonamental.

La comarca de l’Anoia compta amb un territori divers, amb tres zones diferenciades (Alta Anoia, Anoia Centre i Anoia Sud), i la connexió entre aquestes zones i els seus nuclis, per carretera però també l’oferta de transport públic, és el teixit que permet la seva interrelació i cohesió. La solidesa d’aquesta xarxa és la que ha de permetre atraure, retenir i fidelitzar el talent, anoienc i forà, per estar a prop de tot arreu.

“A diferència del Bages, el Moianès, el Berguedà i l’Osona, l’Anoia no disposa de cap estudi de millora del transport públic”

Bus interurbà

Com valoren ciutadans i empreses la connexió de transport públic que tenim a la comarca?

Entre municipis

A Barcelona

Font: Enquesta realitzada a 1200 ciutadans i empreses de la comarca.

IV Empresa i Progrés -

P46

Les propostes per l’Anoia

El bus Urbà, interurbà, intercomarcal i intracomarcal.

Alguns operadors treballen línies internes i per connectar els municipis de la comarca i també cap a l’exterior.

L’increment de línies en els darrers anys ha suposat una millora del servei però per bé que la freqüència i els horaris dels serveis de la capital de comarca permeten una bona connexió d’Igualada amb Barcelona, presenta encara mancances important, i els ciutadans i les empreses consideren que no està a l’alçada del s.XXI i recorren al vehicle privat per la majoria de desplaçaments. La connexió amb la resta de municipis i capitals de comarca presenta moltes limitacions.

Principals línies Línies que connecten els municipis de la comarca Línies cap a fora de l’Anoia

- P47 Les propostes per l’Anoia

Models alternatius La necessitat ha fet que es creesin modalitats de transport alternatives, que s’adapten a les necessitats de municipis petits on la demanda de transport públic és més limitada i ofereixen propostes més a mida.

TAD: Transport a Demanda. Ja funciona en alguns municipis

Taxi

Bus

de Catalunya. Servei de transport públic en municipis amb poca densitat de població o amb zones molt disseminades i allunyades del nucli urbà on hi ha poca demanda. Hi ha diverses estratègies: avisar amb 24h d’antelació per telèfon indicant lloc i hora de recollida, ús de la línia regular amb parades de baixa demanda, itineraris a mida a partir de la demanda prevista dels viatgers, mini busos, microbusos o fins i tot taxis.

“La comarca de l’Anoia podria ser un bon

Flexitransport: El transport flexible (iniciativa de l’AMTU, Assoc.

entorn de proves pel transport flexible si hi ha

de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà) s’adapta als

consens entre els municipis”.

usuaris, sense línies preestablertes ni horaris i parades fixes.

Funcionarà a través d’una aplicació mòbil, “Flexitransport” que permetrà activar la petició del servei indicant l’origen, l’horari desitjat i la destinació. El sistema informa de les parades als conductors i també que calcula alternatives i opcions per l’usuari. Actualment estan en marxa algunes proves pilot.

Transport veïnal: Alguns municipis més petits, on el transport públic compta amb línies i horaris molt limitades, han optat per organitzar-se internament i com a particulars, establint xarxes ciutadanes i organitzant-se a través del telèfon mòbil, ja sigui creant grups de whatsapp o compartir cotxe a través de les xarxes socials, i també alguns municipis posen a disposició dels veïns un servei de taxi o fins i tot un vehicle elèctric que es pot llogar per hores.

Sobre el transport públic s’ha comentat als fòrums 60% Les limitacions en transport públic dificulten l’atracció i retenció de talent 27’7% Falta connexió entre comarques amb transport públic 15’5% Caldria transport públic fins als polígons 14% La connexió amb Penedès i Bages és dolenta, amb la resta de Catalunya impossible. Cal potenciar Penedès, Tarragona, Vallès…

13% Cal potenciar el Transport a Demanda Font: Fòrums realitzats amb la participació d’unes 250 persones.

IV Empresa i Progrés -

P48

Les propostes per l’Anoia

Transport als polígons i les zones industrials Garantir l’accés de les persones al seu lloc de treball és un dret i una necessitat bàsica. Les empreses que tenen la seva ubicació dins els nuclis urbans, igual que els ciutadans, han de poder comptar amb una bona xarxa de transport interurbà per moure’s fins a la feina.

La cultura del vehicle privat fa que l’accés i les places d’estacionament de vehicles siguin uns dels temes a debat en les àrees industrials. A nivell global, les empreses i entitats gestores consideren que hi ha un dèficit, o inexistència en molts casos, de sistemes de transport públic que arribin amb freqüència òptima a les àrees industrials, de manera que es posa sobre la taula la necessitat de buscar fórmules alternatives i viables per aconseguir que les persones puguin moure sense utilitzar el vehicle privat o fent-ho d’una manera òptima que no saturi les vies d’accés a les àrees industrials.

Nota que posen ciutadans i empreses al transport públic a les zones industrials A l’Anoia, la gran majoria de treballadors es desplacen amb el vehicle particular a la feina i als polígons industrials no és diferent. Les mateixes empreses així ho indiquen, i la possibilitat d’organitzar un transport col·lectiu no es veu tampoc massa clar.

Quants treballadors utilitzen el transport públic per venir a treballar?

El percentatge de treballadors de l’Anoia que utilitzen el transport públic és molt baix.

T’interessaria un transport col·lectiu pels teus treballadors?

Les possibilitats del transport col·lectiu són molt desconegudes en l’entorn empresarial.

Font: Enquesta realitzada a 1200 ciutadans i empreses de l’Anoia.

- P49 Les propostes per l’Anoia

Qui puja al tren?

D’uns anys ençà el transport ferroviari va guanyant protagonisme per l’obligada i necessària aposta per un model de vida més sostenible i eficient, forçada, a més, per la crisi derivada de la COVID19, una situació que ens obliga a pensar en què el ferrocarril ha d’estar a l’alçada i tenir una major importància en la mobilitat global.

Línies ferroviàries a l’Anoia: Línia Renfe, Barcelona-Lleida.

Connecta Barcelona i Lleida per Manresa. Tres trens diaris que travessen l’Alta Anoia amb estacions a Sant Pere de Sallavinera, Calaf i Sant Martí de Sesgueioles.

R6: Demanda per estacions (2019)

La línia R12 de Rodalies, compta amb una inversió d’uns 13 milions d’euros per a millorar la velocitat en els 80 km que hi ha de Lleida a Manresa, amb l’objectiu de reduir el temps de trajecte d’una línia que té uns 2.000 usuaris al dia.

R6

Línia Baix Llobregat-Anoia (FGC).

Surt de Barcelona-Plaça d’Espanya i

connecta per Martorell amb Igualada (passant per les poblacions de Masquefa, Piera, Vallbona, Capellades, La Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí).

La línia R6 Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat va tenir el 2019 24.732.586 usuaris, 706.055 dels quals van validar el bitllet en estacions de la comarca. Aquesta infraestructura compta per aquest 2020 amb 9,13 milions d’euros per manteniment i millores.

Usuaris per estacions de l’Anoia

Actuacions en la línia Llobregat-Anoia El Pla Director d’Infraestructures de l’ATM que “La comarca té encara un llarg recorregut per millorar les connexions amb Barcelona amb transport públic, cosa que afavoriria un augment dels desplaçaments i de la mobilitat en ambdós sentits”.

recull totes les actuacions en infraestructures de transport públic entre 2021 i 2030 a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, en contempla algunes per la línia Llobregat Anoia entre les quals destaquen: •

Supressió dels 3 passos a nivell pendents d’Igualada, Vallbona d’Anoia i Masquefa

•

Increment de la capacitat entre Martorell i Igualada amb apartadors i/o desdoblaments parcials

•

La construcció de diversos aparcaments d’intercanvi modal (Park&Ride)

Font:FGC, Pressupostos de Generalitat de Catalunya, ACN i Pla Director d’Infraestructures de l’ATM 2021-2030

IV Empresa i Progrés -

P50

Les propostes per l’Anoia

Anar a peu i en bicicleta

Mapa de la Via Blava Anoia

Cada vegada més, les zones peatonals, les reserves d’espai per a lleure, les vies blaves i els circuits verds, per fer a peu o en bicicleta, configuren un element estratègic dins els plans d’ordenament i diversos municipis ja han dissenyat vies, camins, rutes i accessos amb aquesta finalitat.

Igualment l’aposta per la bicicleta és un altre plantejament que comença a estar sobre la taula i la seva inclusió en les actuacions d’urbanisme i mobilitat es comença a fer necessari.

Circuits Verds i Vies Blaves Diversos municipis de la comarca estan apostant per les zones i corredors propers a la natura, s’anomenen circuits verds, vies blaves, anelles verdes o fluvials, camins o corredors, apostes municipals per protegir i mantenir entorns propers, naturals, per vianants, ciclistes.

L’aposta es fa també en el desenvolupament de recorreguts per connectar diversos nuclis de població o passeres dins el municipi, itineraris que aprofiten camins existents, adequant-los i millorant-los per a vianants, vials alternatius als existents per a vehicles, afavorint el turisme de proximitat i el coneixement del territori.

A nivell supramunicipal la Via Blava Anoia (impulsada per la Diputació de Barcelona) comença a la confluència dels camins de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola, al municipi de Jorba. Discorre al llarg de la llera del riu passant per l’Anoia pels municipis de Jorba, Igualada, Sta Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia i Piera, fins a Sant Sadurní d’Anoia i cap a Martorell, on conflueix amb la Via Blava Llobregat. Amb un total d’aproximadament 70 quilòmetres de llargada, a banda de recuperar les lleres del riu adequa camins per vianants i mitjans no motoritzats.

Font: Vies Blaves, Diputació de Barcelona, documents i dossiers de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Utilitzaries més la bicicleta si hi hagués una xarxa de carril bici?

Sobre dues rodes La cultura de la bicicleta comença a guanyar pes entre la ciutadania però estem lluny dels hàbits europeus. El Pla Director de Mobilitat de l’ATM assenyala que, a l’Anoia (i a la resta de comarques centrals): Pràcticament no es va en bicicleta perquè no hi ha xarxa interurbana Quasi no hi ha connexió interurbana per a vianants Hi ha dèficit d’infraestructures dedicades a la bicicleta Font: Enquesta realitzada a més de 1000 ciutadans de la comarca i Pla de Mobilitat de l’ATM.

- P51 Les propostes per l’Anoia

Mobilitat sostenible Cada vegada més, ciutadans empreses i institucions públiques volen apostar per una estratègia de mobilitat més sostenible. Les exigències mediambientals degudes al canvi climàtic transformen la manera com ens movem i sobretot com ho farem en uns anys.

L’esgotament de recursos fòssils, la contaminació i les diferents formes de mobilitat comencen a configurar un nou panorama que acabarà de transformar-se amb el temps.

Moltes de les mesures que ja s’estan encarant, i que també s’han comentat al document, van en aquesta línia.

Sectors emissors de Gasos d’Efecte Hivernacle Els principals emissors de gasos d’efecte hivernacle (GEH) són els vehicles i és aquí on comença el canvi de model.

mobilitat

La crisi provocada per la COVID19 ha permès contrastar

indústria

l’ús del transport públic i el privat i l’efecte sobre l’entorn.

Aconseguir una millor oferta de transport públic (bus, tren), el

entorn domèstic

dilema del pagament per contaminació o la major presència

sector serveis

de vehicles per la distribució urbana de mercaderies del creixent comerç electrònic, suposen reptes importants pel

sector primari Font: ICAEN 2020

futur de la mobilitat.

Els principis de la mobilitat sostenible Més accessible

Més eficient

Més segura

Descarregar de l’excés de mobilitat privada

Més competitiva

Garantir la mobilitat universal donant prioritat als sistemes de desplaçament més sostenibles: la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic col·lectiu.

Amb menys residus

La mobilitat sostenible

Incorporar als instruments urbanístics i territorials la planificació de la mobilitat per reduir la demanda i el nombre de desplaçaments en modes de transport no sostenibles.

Donar recursos a la ciutadania per a la seva mobilitat sostenible Promoure la participació ciutadana activa i la coresponsabilitat

Més saludable

Més equitativa

Fomentar el repartiment equitatiu de l’espai entre modes de transport.

Més participativa

IV Empresa i Progrés -

P52

Les propostes per l’Anoia

Mobilitat urbana sostenible En l’àmbit comarcal s’estan treballant algunes propostes de mobilitat per diferents municipis, especialment pel que fa a la mobilitat sostenible, els anomenats Estudis o Plans de Mobilitat Urbana Intermunicipal o Sostenible (PMUS), ja sigui supramunicipal com pot ser el de la Conca d’Òdena, o bé municipals com els que ja han integrat o estan treballant alguns municipis: “Cal que el model de teixit urbà i productiu integri el conjunt de xarxes de mobilitattransport públic col·lectiu, bicicleta, a peu, vehicle privat, etc.- en la planificació territorial per reduir la demanda de mobilitat en vehicle privat de motor i garantir l’eficiència global del sistema”.

“Si pensem en la mobilitat actual, posant un peu al carrer veiem com conviuen peatons, patinets, bicicletes, motos, cotxes, autobusos, camions, de gasolina, dièsel, elèctrics, híbrids, a gas... Ordenar totes aquestes possibilitats, respectant espais i coordinant serveis és una tasca complicada que tots els municipis i estaments supramunicipals han d’encarar”.

Estudis de mobilitat

Plans de mobilitat

El Bruc 2018 Calaf 2006 Masquefa 2013 La Torre de Claramunt 2012 Vallbona d'Anoia 2019 Vilanova del Camí 2009 Capellades (en redacció)

Acabats: Jorba, 2019 Òdena, 2019 En redacció: Igualada Conca d’Òdena

Aquests plans tenen entre els seus objectius la reducció i pacificació del trànsit als centres dels municipis, fomentar l’ús de transports més sostenibles, apostar pels espais públics per a les persones, reduir l’accidentalitat, minimitzar la contaminació atmosfèrica i acústica, ordenar i agilitzar la distribució de mercaderies o millorar l’accessibilitat i els itineraris.

Font: Xarxa Mobal Diputació de Barcelona i municipis anoiencs

Propostes de mobilitat de municipis i poblacions tirar endavant mesures per pacificar el trànsit intern que els centres de les ciutats i pobles fossin peatonals millorar i unificar la senyalització millorar l’accessibilitat a recintes, botigues i voreres Font:Fòrums realitzats amb 250 persones.

Reduir la contaminació El Pla Director de Mobilitat de l’ATM inclou una zona de baixes emissions pel centre d’Igualada com a capital de comarca. Aquesta mesura, vista la previsió d’un increment dels desplaçaments el 2025 (respecte 2017), busca reduir

Zona Baixes Emisions

la xifra de desplaçaments en vehicle privat i augmentar la micromobilitat. També espera que el 13% dels turismes siguin d’emissions nul·les o de molt baixes emissions.

Font: Pla director de mobilitat de l’ATM

- P53 Les propostes per l’Anoia

L’electrificació del parc de vehicles

L’evolució del vehicle de combustió cap al vehicle elèctric és una realitat que, si bé no s’imposa en massa, va guanyant terreny mica en mica.

El creixent desenvolupament tecnològic, les exigències normatives i les restriccions per qüestions mediambientals, portarà en un temps no molt allunyat, a una electrificació del parc automobilístic, i no només dels vehicles particulars sinó també del transport per carretera, un canvi que hi ha qui ja ha començat a adoptar.

T’has plantejat comprar-te un vehicle elèctric?

Gairebé la meitat de la població enquestada s’ha plantejat comprar-se un vehicle elèctric.

Heu valorat canviar els vehicles d’empresa per elèctrics?

L’electrificació del parc mòbil serà una realitat en un futur no molt llunyà. Ja hi ha empreses que tenen vehicles elèctrics (5,6%), híbrids o de gas així com particulars que també hi aposten.

Calen més punts de recàrrega per vehicle elèctric?

L’interès per disposar de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics també és creixent, igual que la conscienciació per l’impacte que tenen els vehicles actuals de gasolina i gasoil.

A nivell empresarial un 14% de les empreses apostarien per tenir un punt de recàrrega propi de l’empresa.

“Si volem menys cotxes als nostres carrers haurem de fer possible que hi hagi alternatives. I les alternatives hi seran en la mesura que la ciutadania pugui accedir a una proposta raonable en preu i facilitat d’ús, i que les empreses que s’hi dediquin puguin tenir l’expectativa d’obtenir beneficis”.

Font: Enquesta realitzada a 1200 ciutadans i empreses de la comarca.

IV Empresa i Progrés -

P54

Mirant endavant L’Anoia, abans i ara

Les carreteres i les vies de comunicació, les infraestructures i els serveis, l’energia i les telecomunicacions, la mobilitat, les persones i les empreses, les ciutats i els pobles, el camp, els boscos i l’entorn. Tots i cadascun d’aquests elements ha començat a transformar-se, a canviar, a evolucionar.

Avancem cap un entorn que en un futur més o menys proper, haurà de ser intel·ligent, sostenible, eficient, equitatiu, integrador, adaptable...

No hi ha altra alternativa que repensar tota l’estratègia tenint en compte els nous horitzons.

Afavorir i facilitar el moviment de les persones més enllà dels grans nuclis urbans i interconnectar tots els territoris en harmonia amb l’entorn i la realitat socioeconòmica.

Planificació urbanística de municipis i sistemes de ciutats tenint en compte els reptes en sostenibilitat, mobilitat, contaminació, creixement poblacional i demanda d’aliments, feines i noves ocupacions, xarxes tecnològiques i energètiques…

Smart city, mobility, country, society…. interconnexió de màquines, aparells, vehicles i persones a través de l’Internet de les coses i el big data que requerirà una gran capacitat i una amplada de banda.

La conducció autònoma gràcies a l’aplicació de la tecnologia que ha de sumar seguretat i fiabilitat en els desplaçaments, una revolució en el concepte de transport i els desplaçaments.

Incorporar els Objectius de Desenvolupament Sostenible en les estratègies públiques i privades en matèria de territori, ciutats i persones, economia i entorn.

Estratègies que tinguin el centre d’interès en minimitzar el canvi climàtic, l’emissió de gasos, els residus i la contaminació.

Les infraestructures han d’estar planificades i dissenyades tenint en compte la mobilitat sostenible i que la transcisió energètica implicarà una energia, optimitzada, racional i de fonts renovables.

Creixent protagonisme del ferrocarril i el transport ferroviari, de persones i mercaderies com a alternativa i suport sostenible del transport per carretera.

Model energètic de proximitat, renovable i adaptat a la realitat canviant, amb capacitat per créixer però mantenint el respecte pel model de comarca que volem.

L’ús de les dades ajuda a dissenyar unes ciutats més eficients en la gestió del trànsit, els serveis i els recursos.

Vehicles elèctrics com ara bicicletes i patinets s’exposen com a propostes per facilitar una mobilitat sostenible.

Augment i envelliment de la població, necessitats i nous models d’haibitatge i creixent desigualtat i escletxa econòmica.

Promoció territorial i dinamització turística i cultural posant en relleu els valors substancials d’aquest canvi.

- P55

Conclusions Conclusions

Aquest llibre Blanc recull diferents punts d’anàlisi i planteja reflexions que ens aporten conclusions i idees de futur per valorar i treballar. No és senzill recollir, de tots els elements treballats, un resum que copsi tots els detalls i apreciacions, és per això que presentem aquí, algunes de les conclusions més destacades que deriven d’aquesta escolta activa.

A

Una comarca ben situada però amb ritmes desiguals

Una de les principals fortaleses de la comarca és la seva bona ubicació geogràfica, al bell mig de Catalunya, amb eixos viaris importants i de pes que creuen el territori i la situen a prop dels principals nuclis i poblacions però també de la muntanya i el mar. En els fòrums, trobades i reunions hem vist una nova oportunitat per l’Anoia que cal potenciar: una voluntat de participació i implicació per part de molts agents, socials, econòmics i també des de l’administració pública, de treballar per unes necessitats comunes, posant sobre la taula el poder fer projectes participats. Així, es fa palès, que no només la ubicació sino la diversitat d’actius i recursos que ofereix, industria, turisme, entorn, natura, especialització,...podrien ser encara més forts amb una aposta ferma i de consens.

C

Una bona xarxa viària però amb importants mancances

En termes generals hi ha una valoració positiva de la xarxa de carreteres que té la comarca, però ciutadania i empresariat anoienc creu que es pot millorar l’estat i el manteniment de la majoria de vies i que cal seguir reivindicant millores, tant a les vies principals com a les secundàries i interiors. Són demandes que es centren en l’estat de l’A2 i el projecte previst de Fomento; la C37 amb el trèvol inacabat i l’estat i el traçat de la via cap a Tarragona; el desdoblament de la C15 entre Igualada i Vilafranca del Penedès; la finalització pendent de la Ronda Sud i el seu enllaç amb Igualada. A l’Anoia Sud desdoblar la B224 (que connecta la c15 amb Martorell), i enllaçar Masquefa amb el Quart Cinturó (B40) esdevenint la connexió ràpida amb el Baix Llobregat. A l’Alta Anoia millorar la c1412a, que connecta Calaf amb l’A2, i també algunes carreteres secundàries. Tot i no ser una via de la comarca, també es coincideix en veure estratègic el carril BUS

B

Mobilitat i infraestructures, un tema recorrent

La millora de les comunicacions, infraestructures i mobilitat de l’Anoia és una assignatura pendent que té la comarca des de fa temps, i una necessitat reclamada reiteradament pel teixit empresarial. Des de fa anys les demandes i necessitats en mobilitat i infraestructures s’han vetllat i analitzat des de la Unió Empresarial de l’Anoia, reforçat amb la creació de la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat, com a òrgan de consulta i lobby, amb l’objectiu d’aconseguir algunes millores dins el territori però evidenciant que encara hi ha molta feina per fer per avançar en competitivitat, per retenir i captar talent, per generar ocupació, i per anar endavant com a territori.

Actualment, amb diversos plans urbanístics i directors a debat, és un moment important per preparar i dissenyar un model de territori que permeti el desenvolupament i millora de les infraestructures a mig i llarg termini en harmonia amb l’entorn.

VAO a la B23, per entrar a Barcelona. Una via que potenciaria el transport públic i reduiria el trànsit de vehicles.

D

La xarxa ferroviària, sense novetats

Si bé la comarca de l’Anoia compta amb una línia de Ferrocarrils que va d’Igualada a Martorell-Barcelona (R6), i una de Rodalies (R12), que passa pel nord, per Calaf i connecta amb Lleida i Manresa, pels anoiencs no són línies de tren competitives, òptimes, ràpides ni eficients. I tampoc útils pel transport de mercaderies.

Tot plegat un fre per a la mobilitat de les persones i de retruc el talent. La R6 limita les possibilitats de millora dels serveis, per ser de via única , incompatible amb els diferents amples de via i radis de corba molt petits que minoren la velocitat. La R12 és una línea infrautilitzada i pocs serveis. Ambdues infraestructures estan molt poc valorades per la mateixa població, empreses i ciutadans que veuen com amb els anys no s’ha fet cap millora. A nivell ferroviari hi ha sobre la taula el projecte del “tren gran”, l’Eix Transversal Ferroviari, que tot i que seria un revulsiu estratègic per l’Anoia no compta amb calendari ni pressupost, i desperta opinions oposades entre la població.

IV Empresa i Progrés -

P56

Conclusions

E

Sòl industrial

G

Polígons i zones industrials

La necessitat de sòl industrial

Els polígons existents a la

a l’Anoia és un debat actiu i

comarca són estratègics a nivell

amb moltes opinions al respecte, que

empresarial, però la majoria tenen

plantegen la importància d’assolir un consens al

algunes mancances importants com la falta de pàrquings o

territori sobre quin tipus de sòl es necessita i on s’ha d’ubicar

àrees de descans per a camions, seguretat nocturna, neteja i

i que tingui en compte totes les realitats de la comarca. Les

manteniment, punts de recàrrega de vehicles elèctrics, accés

dades confirmen la necessitat real de crear noves zones de

amb transport públic, i en alguns polígons més allunyats de les

desenvolupament industrial. I és que hi ha empreses d’aquí

poblacions manca una bona connexió en telecomunicacions.

que volen créixer i que no tenen lloc per fer-ho, i també hi ha

També és un problema l’accés en alguns polígons així com la

noves empreses de fora la comarca que veuen l’Anoia amb

circulació interna i les zones d’aparcament.

bons ulls per ubicar-se, per la seva bona situació geogràfica, lluny d’una àrea metropolitana massificada, sense sòl i de preus prohibitius. La realitat de la comarca ens diu que la majoria de polígons disposen de parcel·les petites (parcel·les

H

Xarxa elèctrica per créixer

de les que n’hi ha a l’àrea metropolitana i que ens fan poc

La comarca de l’Anoia compta amb una

competitius), i la realitat del mercat empresarial ens mostra

xarxa elèctrica preparada per la demanda

que hi ha una important demanda de sòl industrial de gran

existent i que hauria de permetre futurs

format (i que no se’n troben en tota la península). Alguns

creixements a qualsevol punt del territori.

municipis han impulsat plegats la promoció del territori i del

Tot i que el subministrament sol tenir força

sòl, però es troba a faltar una actuació d’àmbit comarcal que

estabilitat es produeixen fluctuacions,

detecti i promogui el sòl industrial, públic i privat, per posar

baixades de tensió i microtalls que també en l’entorn

en valor tota la comarca.

industrial representen un greu problema al interrompre

F

Ordenament del territori

Molts dels planejaments urbanístics

maquinària i producció. Una problemàtica afegida es deu a la “quota de rescabalament” que s’aplica arran de la Subestació Elèctrica Anoia i que s’aplica a les noves instal·lacions industrials o a les empreses que volen ampliar potència a la Conca d’Òdena.

de la comarca estan antiquats. És una realitat que condiciona accions sobre els municipis en matèria d’urbanisme i planificació. Cal veure,

I

Energies renovables incipients

però, la possibilitat que representen les

La comarca compta amb

modificacions parcials o les propostes

instal·lacions que aposten

més flexibles, més senzilles d’encaixar en una realitat

en ferm per les renovables,

territorial, canviant, urbanísticament en transformació i amb

plaques solars i molins de vent

la possibilitat, a davant, d’apostar per nous models de ciutat i

que comptaran amb un nou

de poble, amb l’horitzó del desenvolupament sostenible com

impuls arran del nou decret

a bandera.

de la Generalitat de facilitar aquestes instal·lacions. Es posa

Els plans, urbanístics, directors, territorials... són processos

sobre la taula possibilitats noves que a la vegada compten

lents però molt necessaris i no es poden fer d’esquena al

amb un important desconeixement per part de la ciutadania

territori. El debat, constructiu i en positiu al voltant de quina

i hi ha gran diversitat d’opinions al respecte. Una estratègia

comarca volem i com aconseguir-la esdevé necessari i cal que

que caldrà congeniar amb les realitats i voluntats del territori.

els i les anoienques estiguin presents en tots els processos, de

A nivell empresarial les plaques solars a coberta comencen a

municipi, comarca vegueria o país.

veure’s com una mesura complementària i de diversificació de negoci interessants.

- P57 Conclusions

J

Telecomunicacions per estar a l’alçada

L

Una comarca diversa amb igualtat d’oportunitats

Tot i l’avanç en la implantació de les

La comarca de l’Anoia compta amb tres

noves tecnologies a la comarca, es veu

zones diferenciades, l’Alta Anoia, a Conca

insuficient el desplegament d’algunes

d’Òdena i l’Anoia Sud. Si bé aquestes

infraestructures de telecomunicacions

tres àrees tenen un teixit empresarial i

d’alta capacitat, com la fibra òptica i la tecnologia mòbil.

socioeconòmic una mica diferent, hi ha elements compartits i

En alguns municipis, sobretot de l’Alta Anoia, municipis

necessitats comunes que poden abanderar-se plegades però

disseminats i polígons d’arreu de la comarca, les limitacions

no s’ha portat a terme una estratègia global, com a comarca.

de cobertura i manca de fibra òptica condiciona la capacitat

Individualment l’aposta d’aquestes zones per organitzar-se

productiva i incideix negativament en la competitivitat de

amb els propis municpis de manera mancomunada és clau

les empreses. La previsió de la Generalitat de cobrir quasi tot

i necessari per tenir força dins la comarca. En l’àmbit de la

el territori català amb fibra pel 2023 es veu llunyana i alguns

Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena s’han

municipis aposten per avançar-se a través d’operadors locals

fet diverses accions, i en altres municipis s’han dut a terme

que actuen al territori. Les limitacions de la xarxa i l’escletxa

algunes actuacions concretes entre dos o més poblacions,

tecnològica entre la població i les empreses s’han posat

però a nivell comarcal es troba a faltar una estratègia global,

especialment de manifest amb la transformació de l’entorn

compartida i consensuada en l’àmbit de comunicacions,

laboral i el boom del teletreball arran de la situació de la

infraestructures, territori, mobilitat, a curt, mitjà i llarg termini.

COVID.

Transport

K públic

M i l’especialitació

Aposta per l’estratègia

La comarca de l’Anoia compta amb

La xarxa de transport públic de

un bon nombre d’actius, serveis

l’Anoia és limitada, manca connexió

estratègics i infraestructures que la

entre bona part de municipis de la comarca i amb les capitals

posicionen i la complementen. Com

de comarques veïnes com Manresa o Vilafranca del Penedès.

a territori, sectors tradicionals, centres d’innovació i formació,

Tot i tenir una bona xarxa de carreteres (que s’ha de millorar),

noves apostes empresarials i sectors emergents son la carta

les possibilitats per desplaçar-se entre municipis és molt

a jugar per impulsar el creixement econòmic a través de

limitada i queda supeditada al transport privat. Ciutadans

l’especialització: àrees de pes que diferencien a la comarca

i empreses valoren molt negativament el transport públic

d’altres territoris i que s’haurien d’explotar per potenciar

existent (o la manca del mateix). L’ordenació d’aquest

l’Anoia. Aquesta aposta genera un interessant debat que cal

transport és un dels altres elements a debat, la regulació de

escoltar i consensuar, ja sigui per mantenir els actius com a

càrregues i descàrregues de mercaderies o la pacificació de

oportunitats o transformar els seus usos amb noves activitats.

nuclis urbans i “peatonalització” de centres i carrers principals.

Des de finals del 2018 l’Anoia ha entrat a formar part del Pla de Mobilitat de l’Àrea del Transport Metropolità, un organisme que sens dubte pot ajudar a la comarca a desenvolupar estratègies per obtenir una mobilitat eficient, productiva, inclusiva i equitativa, amb l’objectiu que el territori sigui competitiu.

IV Empresa i Progrés -

P58

Conclusions

N més sostenible Per un futur

P arrels

El valor d’un entorn i unes

Les estratègies públiques i privades evolucionen cada vegada més cap a

L’aposta per la transformació del territori i l’eco-

un model sostenible. Noves formes

nomia ha de partir de la base del respecte

de transport, noves propostes de mobilitat i també

i l’estima per un entorn i una tradició. Així

d’ordenament del territori i de l’activitat de les empreses i les

com el model industrial i d’empresa reque-

persones tenint en compte criteris d’eficiència i sostenibilitat.

reix d’infraestructures a l’alçada per avançar, també l’agricul-

Alguns municipis ja comencen a aplicar mesures per una

tura, la pagesia (base de l’ecosistema i l’alimentació), l’entorn

mobilitat més sostenible, però hi ha molta feina pendent en

rural i natural ho han de fer amb consonància, innovant i

matèria de camins i vials, els moviments de persones a peu

transformant-se gràcies a una nova aposta, jove, formada,

i en bicicleta, la regulació dels patinets elèctrics o fins a la

conscient i més respectuosa que mai. És essencial encoma-

generació energètica,...mesures que comencen a treballar-

nar-se de la cultura mediambiental que es fa des del sector

se, des de l’entorn públic i el privat, per reduir l’impacte

primari i aprofitar aquesta nova embranzida per posar en

ambiental i els GEH. S’han de repensar les infraestructures de

valor un sector i uns recursos que cal preservar i dinamitzar

transport mobilitat, empresa, indústria i estratègia territorial

perquè sigui encara més fort i representatiu.

tenint en compte la descarbonització, l’electrificació i en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Un territori que creï

Q

La ruptura d’un model

O ocupació

La pandèmia de la COVID 19 ha provocat

La delicada situació de l’atur i

transport públic vers el privat, les

els treballadors de la comarca,

energies netes, la mobilitat eficient

agreujada per la crisi de la

i elèctrica, la connectivitat i l’escle-

COVID 19, plantegen un repte

txa tecnològica... infraestructures,

majúscul pel que fa a visió de

serveis i recursos que ja presentaven

territori i accions per recuperar

mancances i que s’han accentuat.

l’ocupació i el nivell de vida. Els

Aquesta situació també requereix posar atenció a àrees i

sectors generadors d’ocupació

sectors que s’estan transformant i esdevenen més estratègics

i atracció d’inversió estrangera a Catalunya els propers

pels reptes que tenen davant i els canvis que propicien: nous

anys són la logística, la digitalització i el turisme, així com la

models empresarials, noves capacitats professionals, noves

mobilitat, la transició energètica, la biomedicina o la gent

necessitats, noves prioritats...

gran, en detriment de la indústria, l’agricultura o el sector

La relocalització d’empreses que busquen en Europa un lloc

públic. Tenir en compte aquesta perspectiva i preparar la

segur per disposar d’una back-up de l’empresa davant la

comarca en conseqüència equilibrant els sectors és un repte

incertesa de la situació actual fa que un territori històricament

i una obligació per mantenir i fer créixer un territori i una

industrial i empresarial com l’Anoia pugui tenir noves oportuni-

població mantenint o millorant la seva qualitat de vida.

tats en aquest nou model de societat que es transforma.

La millora de les infraestructures, la captació d’inversions i

Aquesta nova normalitat requereix d’un replantejament de

el sòl industrial són els motor que permetran l’evolució del

tots els sistemes, els recursos i com es mantenen a l’abast de la

territori, generar, fidelitzar i captar talent i crear nous llocs

població, preveient les necessitats més immediates i el futur a

de treball. Que l’Anoia pugi oferir oportunitats a tots els

mig i llarg termini, en un marc on l’ocupació, les noves feines,

ciutadans que volen treballar prop de casa.

els usos del sòl, l’entorn, la sostenibilitat i la tecnologia juguen

la transformació brusca d’uns models que ja presentaven limitacions: el

un paper clau.

La unitat i l’aposta conjunta de comarca mostrada en aquesta pandèmia, i especialment en “l’Aliança per la Conca”, han de ser el punt d’inflexió que garanteixi que les actuacions, accions i propostes es facin des del consens.

- P59 Conclusions

Idees de futur Propostes, idees i estratègies a abordar des de l’entorn públic i privat, amb la complicitat i la implicació de tots, agents, municipis, ciutadania i empreses.

Aquest Llibre Blanc permetrà vetllar pel seguiment i la realització dels avenços i millores recollides.

Situar l’Anoia com un dels territoris més competitius per a les empreses

Treballar per a una única estratègia de territori

S’ha d’aprofitar la bona ubicació de l’Anoia i el seu potencial per mostrar la comarca com un lloc atractiu per a la nova indústria i vetllant per les empreses ja existents.

L’Anoia és una comarca amb diverses realitats. És important treballar en clau municipal, però cal també observar la comarca de manera global i apostar per una estratègia única de comarca en comunicacions, infraestructures i mobilitat.

Proposta d’actuacions:

Proposta d’actuacions:

s

s

Acord de voluntat conjunta d’entitats, empreses i organismes públics i privats per marcar una estratègia territorial amb visió de futur.

s

s

Assolir el consens comarcal, amb el compromís de tota l’administració per una estratègia comuna, a mig, curt i llarg termini i al marge dels mandats.

s s

s

Crear un full de ruta amb calendari, sense color polític, consensuat i aprovat per tots els equips de govern anoiencs en comunicacions, infraestructures i mobilitat

s s s

Impulsar una taula de treball d’infraestructures formada per agents públics i privats.

Realitzar un estudi del sòl industrial a tota la comarca per poder planificar, millores necessàries, què eliminar, conservar i reconvertir.

Unificar els criteris de sòl industrial a nivell de comarca per afavorir i equilibrar industrialment tots els territoris, i alhora, beneficiar a les poblacions més petites que no disposen de terreny industrial.

Treballar plegats, agents econòmics, socials i administració per la captació d’inversions i projectes per l’Anoia.

Treballar com a comarca i amb consens per dibuixar i planificar zones de sòl industrial de gran format amb coherència amb la realitat i necessitat del territori.

s

Millorar, reparcel·lar i/o adequar els polígons industrials amb parcel·les buides i manca de subministraments per preparar-ho per a la indústria que ho pugui necessitar

s

Actualitzar els plans d’ordenament municipal per adaptar-los a les necessitats actuals o bé fer modificacions puntuals amb propostes més flexibles

s

Impulsar els polígons industrials de Calaf i Sant Pere Sallavinera aprofitant el pas de la via de tren (R12), i estudiar la viabilitat d’establir un moll de mercaderies.

s

Treballar amb les empreses dels polígons mesures de millora (zones per camions, arranjar i ampliar carrers, senyalització…).

Crear aliances amb els territoris veïns per fer pressió davant l’administració.

Presentar-se davant l’administració com un territori unit, amb les idees clares, en nom de tots els municipis com un Sistema Urbà.

s

Màxima celeritat per part de l’administració en tramitacions i gestió de permisos per les empreses que volen instal·lar-se o créixer.

s

Incorporar en el debat públic i privat sobre infraestructures, serveis i recursos els condicionants afegits per la pandèmia de la COVID 19

s

Tenir en compte l’ampliació i modificació del perfil dels integrants dels col·lectius vulnerables en les polítiques socials i econòmiques

s

Cal replantejar les polítiques i accions tenint en compte la nova normalitat arran de la COVID, a nivell social, empresarial i mediambiental.

Treballar per garantir l’accés de les persones a la feina amb transport públic, una necessitat bàsica.

s

Incorporar criteris de sostenibilitat i transició energètica en la planificació de les infraestructures per evitar corre el risc que quedin obsoletes

Vetllar perquè els projectes de planificació territorial tinguin en compte que el sòl agrari i forestal és un recurs finit i d’alt valor estratègic.

s

Prendre part dels debats i processos participatius sobre territori (de municipi, comarca, vegueria i país) per tenir veu com a comarca

s s

Elaborar un pla de màrqueting de l’Anoia per promocionar el territori a nivell industrial Contactar amb els organismes que treballen per atraure inversió industrial per donar a conèixer l’Anoia com un territori competitiu i amb actius d’especialització.

s s

IV Empresa i Progrés -

P60

Idees de futur

Promoció i potencial del territori

Millora de la xarxa de carreteres

A nivell turístic, com a comarca per viure, per treballar, per estudiar…. La comarca compta amb un important potencial que no s’ha de deixar perdre. Elements estratègics d’especialització però també atractiu i qualitat de vida.

De les carreteres i vies de comunicació en depèn la competitivitat de les empreses del territori però també la mobilitat de les persones, la capacitat d’atraure i retenir talent, el potencial turístic i la dinamització de la comarca.

Proposta d’actuacions:

Proposta d’actuacions:

s

s s s s s s s s

Treballar conjuntament des de les empreses turístiques com a sectorial forta i representativa per aglutinar i sumar esforços i actuacions.

s s

Coordinació d’agents publics i privats per la promoció de la Comarca de l’Anoia.

Treballar una oferta turística i de serveis conjunta per tal de nodrir activitats amb serveis, municipis amb productes del territori i viceversa.

s s s

Adequar les infraestructures al futur per estar a l’alçada i no perdre competitivitat.

Potenciar actius estratègics i especialitzats per ser capdavanters en talent.

Treballar la senyalització (també des de les carreteres) dels recursos visitables i elements turístics de la comarca per potenciar els visitants.

s s

Promocionar els estudis, FP i universitat per atraure talent.

Valorar el potencial de l’aeròdrom, en l’àmbit de l’aeronàutica o algun altre sector que es pugui dinamitzar i promocionar en aquell entorn.

s s

Dinamitzar el comerç local i el patrimoni dels municipis per posar en valor l’actiu que representa.

Incloure la preservació i dinamització del patrimoni rural, natural i cultural en els models territorials de creixement i millora.

s

Dinamitzar i vetllar per l’activitat als pobles i petits municipis, per afrontar el despoblament i que mantinguin o recuperin activitats, comerços i negocis.

s s

Potenciar i aprofitar l’oportunitat de ser el lloc de pas del trajecte Lleida-Barcelona i Andorra-Barcelona.

Mantenir la identitat i la idiosincràsia de la comarca de l’Anoia en la possibilitat d’incloure’s en la vegueria Penedès per poder tenir identificades i fortes les especialitzacions de la comarca i poder fer-les complementaries des del respecte i reconeixement mutu.

Inventariar les connexions de l’Anoia amb l’exterior i marcar una estratègia eficient i eficaç.

Inventariar les carreteres interiors per analitzar el seu estat i si s’escau fer un projecte de millora.

Analitzar els camins que connecten urbanitzacions i municipis i si s’escau fer un projecte de millora.

Front comú de totes les entitats de la comarca, territoris veïns i empreses per l’enllaç entre Masquefa i la B-40.

Elaborar un document amb dades i demandes empresarials pel desdoblament de la B224.

Manifest conjunt entre l’Anoia, el Penedès i el Garraf pel desdoblament de la c-15.

Manifest comarcal i amb el suport de les comarques del Baix Llobregat per a la construcció del carril Bus VAO a la B-23.

Fer seguiment del projecte del nou traçat de l’A2 (Esparreguera-Jorba), i si s’escau presentar esmenes amb consens dels municipis i la comarca.

s s s s s s

Fer pressió per a la finalització del trèvol de la c-15/c-37 que enllaça amb l’A2.

Fer un estudi de millora per connectar directament la B-231 amb l’A2 a Esparreguera.

Millorar les connexions de l’Anoia amb Tarragona actuant a la c-37 o recuperant el projecte de l’eix Manresa-Montblanc.

Vetllar per la finalització de la Ronda Sud, amb el consens de tots els municipis.

Pressionar per la connexió de la Ronda Sud amb Igualada, amb un projecte consensuat per la comarca.

Vetllar per que els projectes i modificacions de vials i carreteres puguin tenir en compte els vehicles agrícoles, per amplades i vies alternatives.

s

Vetllar per la millora de ferms, asfaltats, manteniment i vorals de les carreteres comarcals i els enllaços a vies i poblacions (B231, BP2121, BV2241…) a mans dels organismes públics.

- P61 Idees de futur

Apostar amb fermesa per la xarxa ferroviària

Telecomunicacions per una comarca del s.XXI

La mobilitat amb tren a l’Anoia es un tema pendent que fa anys que s’arrossega i que cal posar fil a l’agulla per facilitar la connexió entre municipis anoiencs i de les comarques veïnes.

El desplegament de telecomunicacions a la comarca presenta força desigualtats, amb cobertura en els nuclis més poblats però amb mancances en polígons i poblacions petites o disseminades.

Proposta d’actuacions:

s s s

Pressionar per a millorar el servei de la R6 ja sigui per freqüència, traçat o via.

Sol·licitar a Ferrocarrils de la Generalitat l’estudi per a fer trens directes o semi directes de Martorell a Barcelona Valorar la construcció d’un gran aparcament de cotxes a Martorell per poder agafar allà el tren cap a Barcelona o Vilafranca.

s

Valorar establir un servei d’autobusos llançadores fins a Martorell o Sant Andreu de la Barca, per agafar el tren a Barcelona

s

Seguiment dels objectius marcats per FGC en l’estratègia 20/30 i l’estudi de millora de la mobilitat amb tren entre Martorell i Igualada.

s s s s s

Seguiment de les actuacions previstes en el Pla Director d’Infraestructures de l’ATM per la línia Llobregat-Anoia Vetllar pel soterrament dels passos a nivell de Masquefa, Vallbona d’Anoia i Igualada.

Evidenciar la realitat del tren (R6) i el viatge BarcelonaIgualada a l’opinió pública.

Proposta d’actuacions:

s s

Millorar la cobertura mòbil en tots els municipis, àrees industrials i àrees d’oci i turisme de la comarca.

Treballar perquè el desplegament de fibra òptica sigui efectiu en un futur immediat a tots els municipis i zones rurals i industrials de l’Anoia.

s

Vetllar perquè tot el territori disposi de la connectivitat, la cobertura i els serveis necessaris per viure i treballar amb condicions dins la nova normalitat.

s

Treballar perquè la xarxa de banda ampla tingui capacitat per la incorporació immediata de la tecnologia 5G.

s s

Treballar per aconseguir que la comarca pugui ser un dels territoris pilot de la tecnologia 5G. Apostar, des de l‘especialització com a comarca del motor, per fer del vehicle connectat un trampolí per liderar la revolució tecnològica en aquesta àrea

s

Cal que l’administració compleixi amb el reial Decret 330/2016 per reduir el cost del desplegament de les xarxes de comunicacions d’alta velocitat.

Estudiar la viabilitat de connectar la futura estació d’alta velocitat de Vilafranca amb Igualada.

s

Estudiar noves propostes per connectar l’Anoia amb Barcelona (tren ràpid aprofitant la mitjana de l’A2, nou ramal per connectar Calaf amb Igualada…).

s

s s

Millorar la línia R12, al seu pas per Calaf, i dotar-la de més serveis per a passatgers i fer-la viable per a mercaderies.

Fer seguiment del projecte de l’eix ferroviari transversal i valorar la seva viabilitat i realitat en el context comarcal.

Cal que les administracions locals retinguin les titularitats de les canalitzacions construïdes amb diner públic per una correcta explotació i manteniment.

Cal la màxima celeritat per part de l’administració en tramitacions i gestió de permisos en el desplegament de telecomunicacions.

s

Obra pública que proveeixi infraestructura necessària per comunicacions de banda ampla M2M-IoT en l’entorn rural, camps de cultiu, granges...

IV Empresa i Progrés -

P62

Idees de futur

Energia: renovable i a l’abast de tots La comarca de l’Anoia té una alta capacitat energètica per ara i futurs creixements, cal mirar però les possibilitats que les fonts d’energia renovables poden oferir al territori per ser autosuficient.

Proposta d’actuacions:

s s

Analitzar i valorar les empreses per detectar possibilitats de millora i estalvi energètic.

Elaborar una planificació urbanística lligada a les infraestructures energètiques d’acord amb la realitat del territori (per petites i grans instal·lacions) i la participació dels agents implicats.

s s s

Donar a conèixer les possibilitats de les renovables al sector empresarial per tal que pugui apostar-hi.

Aprofitar els metres quadrats de teulades d’empresa i indústria per apostar per l’energia solar.

Valorar i quantificar la diversificació de negoci i els beneficis que pot oferir a nivell empresarial la generació d’energia elèctrica.

s s

Apostar per l’autoconsum en l’entorn residencial.

Aprofitar el teixit industrial com a estratègia per desenvolupar autoconsum industrial i comunitats locals d’autoconsum.

s

Electrificació dels processos industrials tèrmics i/o implantar sistemes de producció d’energia tèrmica amb renovables.

s s s

Establir programes de desenvolupament forestal per l’explotació de la biomassa.

Les empreses han de treballar per la millora contínua en eficiència de processos i d’energia.

Implantar l’ordenança tipus de la promoció de les instal·lacions d’autoconsum amb energia solar i les bonificacions de l’IBI.

s

Vetllar perquè les edificacions i construccions a la comarca responguin a les exigències dels segells BREEAM o LEED.

s

Fer créixer la consciència i el coneixement de societat i empresa sobre les oportunitats i possibilitats de les energies verdes.

s

Estar al dia de les ajudes i projectes en matèria energètica que faciliten organismes nacionals i internacionals per empreses, entitats, administració i ciutadania.

Impulsar models de transport compartit més eficients i sostenibles Cal repensar la mobilitat actual tant dins la comarca, com cap a fora, incloent models eficients i sostenibles.

Proposta d’actuacions:

s

Crear una Taula de mobilitat entre els diferents agents del territori per articular totes les polítiques de transport públic.

s s s s

Crear una estratègia en mobilitat a nivell comarcal.

Sol·licitar l’estudi de Mobilitat de la comarca de l’Anoia amb el consens de tots els municipis.

Elaborar una Planificació i Implementació Comarcal de la Mobilitat Flexible a l’Anoia amb l’AMTU. Crear l’Àrea de Prestació Conjunta de servei de Taxi per les poblacions o nuclis aïllats que no disposen de transport públic.

s s

Elaborar una campanya per conscienciar a la ciutadania i fer pedagogia sobre la importància de la mobilitat sostenible.

Realitzar accions orientades a l’empresariat per tal que coneguin les estratègies existents en mobilitat sostenible aplicables a l’empresa.

s

Elaborar un estudi als polígons industrials de l’Anoia i els centres de formació superior per valorar models de transport a demanda o autobús compartit.

s s s

Dotar de línies de transport amb horaris i freqüències adaptades a les empreses.

Valorar la creació d’una eina o plataforma de l’Anoia per compartir cotxe.

Potenciar propostes de mobilitat veïnal que permeten organitzar desplaçaments compartits a través de les xarxes socials.

s

Estudiar i si s’escau planificar amb les comarques veïnes un model de transport públic per a millorar les connexions entres capitals de comarca.

s

Vetllar pel compliment del projecte de la nova tarjeta T-Mobilitat a l’Anoia (2020/2021) de tarifes per km i no per zones.

s

Planificar l’espai públic incorporant mesures que fomentin la mobilitat sostenible i inclusiva entre ciutadans i empreses.

s

Coordinar bé el transport entre comarques per establir una bona xarxa intercomarcal.

- P63 Idees de futur

s s s

s

Apostar pel model de municipis sostenibles, connectats i inclusius

s s s s

Habilitar estacions intermodals que facilitin combinar diferents tipus de transport públic en una sola ruta.

Repensar les infraestructures de transport tenint en compte la descarbonització i l’electrificació.

Valorar conjuntament si l’espai ocupat pel vehicle privat és excessiu tant en ciutats com carreteres.

Tot i que cada població té condicions geogràfiques, culturals i socioeconòmiques diferents, és vital enfocar un model de ciutat més sostenible, connectat, eficient i inclusiu.

Proposta d’actuacions:

s

Planificar i dissenyar estratègies de comarca tenint en compte l’impacte en àrees clau com l’aigua, l’energia, l’empresa, el paisatge, l’urbanisme…

s

Dissenyar infraestructures i actuacions (de mobilitat i arquitectòniques) tant en l’àmbit rural com urbà que siguin segures, sostenibles i inclusives per garantir la seva accessibilitat.

s s s s

Dibuixar una xarxa de carrils bici dins els municipis i entre municipis per a promoure la mobilitat sostenible.

Impulsar les anelles verdes arreu del territori i el projecte de les vies blaves.

Millorar, arranjar i preparar els camins que connecten poblacions per anar a peu i a l’ús de bicicletes.

Aparcaments connectats al transport públic a fora les poblacions (intermodal) per reduir els vehicles dins els municipis.

s

Crear espais i zones de recollida de paqueteria a les afores de les poblacions (taquilles o boxes) on recollir comandes.

s

Sol·licitar a la Generalitat les eines per a regular la “nova” mobilitat i la convivència entre patinets (VMP), bicicletes, peatons i cotxes.

s

Debat obert sobre si el centre de les poblacions més grans ha de ser peatonal o no.

Democratitzar les vies de transport i els municipis, donar més espai als vianants, bicicletes, transport públic i fer-los més amables a persones vulnerables.

s s

Promoure l’elaboració de Plans de Transport a la feina de cada empresa i plantejar mesures d’actuació.

Establir un model que financii una part del cost econòmic de la mobilitat dels treballadors que optin per un mitjà de transport sostenible.

Facilitar títols de transport per reduir l’ús del vehicle particular a les empreses.

Fomentar l’ús de la bicicleta i adaptar l’empresa pels treballadors que ho facin.

Potenciar el transport col·lectiu d’empresa.

Vetllar per què ciutadania, empresa i administració integrin el canvi de model que el planeta necessita, amb criteris de sostenibilitat, medi ambients, respecte i consciència.

s

Aprofitar el valor, la consciència i les idees dels més joves, que es fan un lloc en un entorn cada vegada més hostil i que ens empenyen a fer un canvi de mentalitat.

s s s

Posar en valor dinamitzar un sector primari que neix, creix, i dona sentit a l’entorn i el territori.

Emmirallar-se en models europeus de municipis, economies i societats més sostenibles i inclusives.

Incorporar l’agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en les estratègies locals, municipals, empresarials i territorials

IV Empresa i Progrés -

P64

L’Apunt L’Anoia, abans i ara

“Carreteres rectes no fan conductors hàbils”, Paulo Cohelo

“La naturalesa prepara el lloc, i l’home l’organitza de tal manera que satisfaci les seves necessitats i desitjos”, Vidal de la Blache

“La mobilitat és un dret social fonamental com l’educació i la salut”, Lucho Gutiérrez

“El cotxe autònom portarà una revolució en els serveis de mobilitat. I aquesta revolució ha arribat per quedar-se”, Angel Alonso

“La mobilitat connectada i la conducció autònoma potenciaran la millora de la seguretat vial”, Jaime Huerta

“El 2+1 ens permet posar sobre la taula un nou model de carreteres més segur, més eficient i més adaptat a la demanda de trànsit”, Xavier Flores

“La lògica del segle XX que el cotxe salvaria les ciutats ens ha deixat un problema difícil de resoldre: com replantejar grans infraestructures que divideixen físicament la ciutat”, Paul Lecroart

“La Smart city és una oportunitat de replantejar-se la forma que les ciutats ofereixen els seus serveis als ciutadans”, María Serrano

“Les persones han de ser el centre de les polítiques de mobilitat”, Manel Villalante

“Les estratègies de sostenibilitat seran imprescindibles per a la competitivitat i qualitat de les nostres indústries i ciutats”, Pere Calvet

“Augmentar el nombre de vies d’una autopista per reduir la congestió vial, és com afluixar el cinturó per resoldre l’obesitat”, Lewis Mumford

“La mobilitat és un factor bàsic que defineix les ciutats i drets de les persones”, Pere Macias

“El vehicle connectat és una forma important de reduir la sinistralitat. Hem de promoure el desenvolupament i l’ús de tecnologies perquè ajudin a reduir accidents, però sense oblidar-nos de la formació i les infraestructures”, Jaime Moreno

“El problema de l’ús del cotxe no és el seu ús, sinó l’abús”, Samir Awad

“Hi ha infraestructures que són elefants blancs, que no treballen i que són cars de mantenir”, Germà Bel

“És important fixar-se en les diferents carreteres, en el teixit social que suporten i com han evolucionat.

Ens ha de servir per reflexionar sobre com mirar el futur amb sentit crític”, Teresa Navas

“El canvi d’hàbits de mobilitat no serà possible sense una ruptura, però cal treballar una base sòlida.

Cal també articular una governança que promogui el treball conjunt del sector públic i privat”, Pere Calvet

“El transport públic té un paper essencial per teixir unes ciutats més igualitàries que facilitin l’accés als serveis a la seva ciutadania”, Pere Calvet

“En seguretat hem de passar del model reactiu al model preventiu. Sabem el que funciona i es tracta d’estendre-ho a tota la xarxa viària”, Xavier Flores

- P65

Agraïments Les propostes per l’Anoia

Un any més, des de la Unió Empresarial de l’Anoia volem adreçar el nostre més sincer agraïment a totes aquelles persones que han fet possible el document. Molt especialment agrair la implicació i la participació de totes les empreses, empresaris, ciutadans, agents, experts i institucions públiques i privades que han participat entre 2019 i 2020 als diferents fòrums, taules i sessions de treball, i també a les enquestes i entrevistes.

Volem destacar el compromís social de tots els nostres socis, agrair que ens facin confiança cada dia i que, per la seva competitivitat i el seu desenvolupament, val especialment la pena treballar i presentar un document com el que teniu a les mans, perquè és en el seu futur en el que s’emmirallen moltes propostes de canvi.

Volem donar les gràcies a la Junta de la UEA i molt especialment als integrants de la CUMA, la Comissió d’Urbanisme i Mobilitat que ha impulsat aquest document, així com les sectorials, comissions i taules de treball, ja que sense la seva implicació tota aquesta tasca no tindria cap sentit. També agrair als gremis, les entitats i les institucions de l’Anoia que confien en la UEA i amb qui treballem i volem seguir treballant per apostar plegats per una comarca més competitiva, amb millors infraestructures, més connectada i molt més eficient, en mobilitat, energia i territori.

Volem donar les gràcies pel suport que l’administració pública ens ha ofert un any més en aquest projecte, especialment a la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada.

Així mateix, agrair la col·laboració de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, Mútua General de Catalunya, Servisimó, Meditempus, Incasol, Onilsa, Semat Data i Viaempresa que han fet també possible aquest document.

També un agraïment per avançat, per tots aquells que creieu en les possibilitats de la comarca de l’Anoia, els que juntament amb la UEA treballarem units, amb consens i fent pinya, perquè aquestes necessitats i millores en infraestructures, mobilitat i territori es converteixin en una oportunitat per una comarca que s’ho mereix.

I finalment un especial agraïment a tots els que ens heu ajudat i heu aportat el vostre inestimable punt de vista en aquesta tasca d’escolta i aposta pel territori: Pere Macias, expert en infraestructures i comunicacions i coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya Isidre Gavín, secretari d’infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya Xavier Flores, director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya Ricard Font, president de la Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Pere Calvet, director general del FGC i president de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP) Santiago Garcia-Milà, subdirector general del Port de Barcelona Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona Pere Navarro, delegat del Consorci de la Zona Franca Francesc Sensat, Director Immobiliari del Consorci de la Zona Franca Lluís Alegre, director de l’Àrea de Mobilitat de l’ATM Xavier Sanyer, cap del servei de Mobilitat de l’ATM Joan Prat, director general d’AMTU

Carles Salvadó, Cap del Servei de Telecomunicacions, Secretaria de Polítiques Digitals Generalitat de Catalunya Pere Pons, President de l’Àrea d’Infraestructures, Mobilitat i Urbanisme de la Diputació de Barcelona Dolors Paniagua, Gerent de projectes d’Inversió a Catalonia Trade & Investment Incasòl Cimalsa Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials Col·legi d’Enginyers Tècnics de Manresa Demarcació Catalunya Central EIC Institut Català d’Energia EolicCat UNEF Departament d’Infraestructures i Mobilitat de la Diputació Consell Comarcal de l’Anoia Ajuntaments de la comarca de l’Anoia Associació de Polígons dels Plans Associació del Polígon de Les Comes Agents socioeconòmics de l’Anoia Representants de les associacions de comerços de la comarca TICAnoia Empresaris/es i ciutadans/es que han participat als diversos fòrums i/o han respost les enquestes Per la difusió del projecte i les enquestes: Infoanoia Anoiadiari La Veu de l’Anoia Via Empresa

Gràcies Organitza:

Col·labora:

Amb el suport:

IV Empresa i Progrés -

P66

Conclusions

Bibliografia Informes i estudis: Anuari Territorial de Catalunya (2003 – 20105) Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya (SCOT) Intensitat mitjana diària de 2014 de la xarxa d’autopistes i vies d’alta capacitat de Catalunya Observatori viari de Catalunya – Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Estudi EuroRAP Catalunya 2019, RACC Actuacions i activitats realitzades – Secretaria per a la Mobilitat. Memòria 2010, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya Anàlisi de la sinistralitat viària a Barcelona durant el 2019, Servei Català de Trànsit, Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya Actuacions de millora a l’àmbit de la carretera B-224. Febrer de 2019, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Anuari Estadístic VIACAT 2014. Titulars de la xarxa d’autopistes i vies d’alta capacitat de Catalunya, Observatori Viari de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Anuari Estadístic d’Accidents de Trànsit a Catalunya 2018, Servei Català de Trànsit Informe econòmic anual de l’Anoia 2012.

Ajuntament d’Igualada, Servei de Dinamització Econòmica Informe Econòmic anual de l’Anoia 2011.

Ajuntament d’Igualada, Servei de Dinamització Econòmica

ROMEU TORRES, P. (2009) Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona UPC

Registre de planejament urbanístic de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat

Guia de referència per a l’elaboració de les normes urbanístiques del POUM, Febrer 2011, Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat.

Sistema d’Informació de Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE), Desembre 2019, Generalitat de Catalunya Departament d’empresa i coneixement

Modelo de gestión de de Areas Industriales Inteligentes, Desembre 2018, Agència Valenciana de la Innovació, Generalitat Valenciana

Proposta document d’avanç del PDUAECO (2020). Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

La movilidad al trabajo: un reto pendiente. 2019, Dirección General de Tráfico, Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía.

L’estratègia 5G de Catalunya, Febrer 2019, Generalitat de Catalunya Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital Els polígons d’activitat econòmica de la demarcació de Barcelona. Explotació de les dades del Sistema d’Informació de Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE), Març 2019, Diputació de Barcelona.

Ecologia urbana, TERRADAS, J (2001).

Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

Els determinants de la localització industrial i residencial: una aplicació als municipis catalans, ARAUZO CAROD, J.M (2001). Universitat Rovira i Virgili. Departament d’economia Renaturalització de la ciutat, JUVILLÀ BALLESTER, E [dir.] (2019), Estudis - Sèrie Urbanisme i habitatge. Diputació de Barcelona

Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024, Ajuntament de Barcelona

Bases per a constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica de Catalunya, Febrer 2017, Generalitat de Catalunya

Pla Director d’Infraestructures (pdI) 20212030. Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona

Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, 2008, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya

Pla territorial d les Comarques Centrals 2008. Departament de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya

Pla de mobilitat urbana. Avaluació ambiental en la planificació de la mobilitat, 2008, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient Pla de Mobilitat Urbana i Habitatge

Condicionament i millora de la carretera C-241c, del PK 5+500 al PK 10+000, al terme municipal de Sant Martí de Tous, RIBA MONZÓ, J. (2011) Universitat Politècnica de Catalunya Estudi dels efectes socioeconòmics i ambientals de la carretera C-15. Tram Igualada – Vilafranca del Penedès.

PDU d’Infraestructures de la Ròtula Martorell-Abrera (2016). Departament de Territori i sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.

Pla Territorial Parcial del Penedès (2020).

Document d’avanç de propostes.

Premsa: Notícies publicades a mitjans locals i nacionals: L’Enllaç, Anoia Diari, Infoanoia, La Veu de l’Anoia, Canal Taronja, Regió7, Ràdio Igualada, InfoCamp, Setsetset, La premsa del Baix, El Far, El Punt Avui, El Periódico, La Vanguardia, ACN, El Crític, Via Empresa entre altres. Articles consultats en revistes especialitzades

Portals web: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya El Corredor del Mediterrani Dades obertes. Generalitat de Catalunya ICAEN, Institut Català de l’Energia CAIO - Consorci de Gestió de l’Aeròdrom Idescat, Institut d’Estadística de Catalunya Xarxa Mobal Diputació de Barcelona Associació Eòlica de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat.

Generalitat de Catalunya Mobilitat. Generalitat de Catalunya Polítiques Digitals. Generalitat de Catalunya Cambra de Comerç de Catalunya Plataforma per la Conca

Una movilidad de los trabajadores, más segura, eficiente, saludable, equitativa y económica (sostenible), 2013, Confederación sindical de comisiones obreras.

Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya

Pla d’acció Catalunya 2030/2040, 2019, Cambra de Barcelona i Consell de Cambres de Catalunya.

Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública

Associació de Municipis en la Mobilitat i el Transport Urbà

Foment del Treball

- P67 Les propostes per l’Anoia

Document online

www.uea.cat

Informe econòmic IV Empresa i Progrés Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia 1a. Edició octubre 2020 Edició i direcció © Unió Empresarial de l’Anoia Ctra. de Manresa 131 08700 Igualada Tel: 938052292 www.uea.cat / uea@uea.cat Tractament de dades UEA a partir de les dades i fonts consultades Direcció d’art i imatge Concepte Gràfic www.conceptegrafic.com Correcció lingüística Unió Empresarial de l’Anoia Impressió Tintaprint www.tintaprint.net Dipòsit legal B 3366-2017 Queda prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització expressa de l’autor.