Page 1


- P3

Índex L’horitzó de la transformació empresarial EDITORIAL 5 INTRODUCCIÓ

6

L’HORITZÓ DE LA TRANSFORMACIÓ EMPRESARIAL

7

De què estem parlant? La transformació empresarial Un entorn que ho anticipa Europa i el lideratge mundial Catalunya

L’ANOIA I LA TRANSFORMACIÓ

17

L’economia circular i la revolució digital a l’Anoia Inquietuds, reptes i propostes dels fòrums i taules de treball Maduresa digital de les empreses de l’Anoia Economia circular i les empreses Els residus industrials a l’Anoia Actius i facilitadors per no quedar-se enrere On estem i què podem fer? La població La transformació i la ciutadania

EL TALENT, LES FEINES I LES PERSONES

32

La transformació del mercat laboral Els professionals del futur Què podem fer? Mirant més enllà Com som?

PREPARATS PER INNOVAR

39

Les empreses es mouen Què podem fer? Com? Comencem… Passos a seguir Una proposta d’autodiagnosi Eines i estratègies

APLICACIONS I CASOS D’ÈXIT

46

CONCLUSIONS 47 IDEES DE FUTUR

48

GLOSSARI 50 L’APUNT

56

AGRAÏMENTS 57 BIBLIOGRAFIA I WEBOGRAFIA

59


III Empresa i ProgrĂŠs - P4


- P5

Editorial Joan Domènech President de la Unió Empresarial de l’Anoia.

Amb aquest document, donem continuïtat al projecte

Hem d’obrir els ulls davant les oportunitats que ens

començat fa dos anys i que demostra el compromís de

venen, unes oportunitats basades en optimitzar recursos,

l’entitat amb les empreses i el seu territori. Un document

millorar els rendiments i gestionar de manera més eficient,

basat en l’experiència, en les inquietuds i en les necessitats

aprofitant un valor i una utilitat que potser no sabíem que

de les empreses que s’han copsat amb reunions, xerrades

pogués tenir. Volem que les empreses puguin pensar en

i taules sectorials organitzades per l’entitat. El resultat

la revolució 4.0 i l’economia circular com unes estratègies

d’aquesta feina el trobareu recollit en aquest document,

de millora de la competitivitat de les seves empreses. Que

dedicat aquest any a la transformació empresarial que

els permeti veure més enllà de voler realitzar una simple

pivota sobre dues tendències estratègiques com són

millora, sinó trobar un nou camí per aconseguir empreses

l’economia circular i la revolució 4.0.

més competitives, eficients i sostenibles. Que entenguin

que es tracta d’enfocar l’estratègia empresarial tenint

L’objectiu d’aquest document és posar sobre la taula

en compte aquest entorn per avançar endavant sense

una situació que tot just comença i que determinarà el

quedar fora del mercat.

present i el futur de la comarca de l’Anoia. Així, volem,

no només aproximar de manera entenedora què suposa

El tercer document Empresa i Progrés és el resultat del

aquest horitzó de transformació, sinó compartir el

treball que hem portat a terme des de la Unió Empresarial

coneixement, les eines i les estratègies així com el context

de l’Anoia amb la participació de centenars de persones

de la comarca i les seves empreses en aquests àmbits

implicades del món empresarial, associatiu, de les entitats

per encarar de manera conjunta, com a territori, un full

i de l’administració pública i també dels ciutadans de la

de ruta compartit que ens permeti posicionar-nos, com a

comarca. Amb la seva participació i el seu punt de vista

comarca que s’adapta en un entorn canviant.

hem pogut elaborar el document que avui teniu a les mans.

Perquè quan parlem d’economia circular no estem parlant

Agrair a tots aquells que han participat de les taules,

de ser verds ni ecològics i quan parlem de revolució

enquestes, fòrums i jornades de treball i que han

digital no parlem de posar robots i màquines a les

compartit amb nosaltres el seu coneixement i les seves

empreses i als serveis.

reflexions. Agrair també a tots aquells que doneu suport

Estem parlant de la optimització dels nostres negocis,

a la nostra entitat, persones, empreses, membres de la

dels processos i de la producció, de la cadena productiva

Junta, col·laboradors, l’administració, a tothom, per la

i les etapes empresarials, per millorar en estabilitat,

confiança que doneu a aquesta vostra associació, la UEA.

competitivitat i flexibilitat, i convertint en un avantatge

És aquesta implicació la que dona sentit a la tasca que

competitiu i de valor el ser més responsables amb el

des de l’entitat fem, un any més amb aquest document,

medi ambient. La captació de dades i el seu ús no seran

que no vol ser una publicació informativa sinó una eina de

només una base per millorar rendiments i optimitzacions,

treball, per ser estudiada, analitzada i revisada, un suport

sinó també per trobar noves possibilitats i noves línies de

per agents actius, empreses, administració, entitats i

negoci basades en la seva gestió.

ciutadans de la comarca com a punt de partida del camí

que, es vulgui o no, tots hem d’agafar.

Volem afrontar aquest horitzó plegats


III Empresa i Progrés- P6

Introducció La transformació de l’entorn empresarial i també de la societat ve determinada per la revolució tecnològica i l’imperatiu d’un model econòmic circular.

Com s’ha treballat el document? L’Horitzó de la transformació empresarial és un document que recull les reflexions, aportacions i valoracions sobre el nou canvi en el que societat i empreses ja estem immersos, un moment de transformació que comença i que ve marcat per la revolució 4.0, tecnològica i disruptiva, i el canvi d’un model econòmic lineal a un de circular. És un document que neix de la preocupació de les empreses pels canvis que ja comencen a desenvolupar-se en l’entorn econòmic i social del que formem part. Fruit de la preocupació del món empresarial per aquesta situació, i a través de la implicació de les empreses en les sectorials es va crear la necessitat de treballar en profunditat aquests dos temes, naixent així les taules transversals d’economia circular i transformació digital formades per experts i empreses de la comarca. Així doncs, aquest document s’ha treballat per recollir, d’una banda, les impressions, opinions, idees i preocupacions d’empreses, agents i ciutadans de la comarca davant aquest panorama disruptiu. Han par-

Aquest document té la voluntat de: Exposar de manera clara i entenedora els dos eixos principals d’aquesta transformació empresarial: La revolució 4.0 i l’economia circular Plantejar els detalls i les característiques d’aquests dos eixos estratègics en relació als elements que els configuren i el seu desenvolupament internacional i nacional. Exposar i analitzar la situació de l’Anoia en maduresa digital i adopció d’un model econòmic circular Contextualitzar l’entorn i els elements que afavoreixen i condicionen aquesta transformació Mostrar l’opinió i les inquietuds dels col·lectius anoiencs (empreses, agents i ciutadania) en relació a aquests dos camps Mostrar aplicacions reals i casos d’èxit en els dos àmbits, una realitat palpable Aportar una mica de llum sobre conceptes complicats i confosos amb un glossari tècnic Posar sobre la taula els reptes que aquesta transformació planteja en relació amb l’entorn laboral i aproximar algunes possibilitats Presentar eines i estratègies a l’abast per tal que les empreses puguin afrontar aquesta transformació Plantejar reptes i idees de futur per tal que tota la comarca pugui treballar en una mateixa direcció tenint en compte la necessitat d’integrar la revolució tecnològica i el model circular

ticipat a fòrums, trobades, reunions de treball, entrevistes i enquestes, més de 800 persones de diferents

Qui som?

àmbits, entitats, administració sectors empresarials i entorns diversos. Aquesta informació ens ha permès

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) és una associació empresarial,

aproximar-nos a com està l’Anoia en aquests dos

sense ànim de lucre i de lliure afiliació que agrupa gremis i empreses

camps, l’economia circular i la transformació digital i

pertanyents a diferents sectors econòmics de l’Anoia i comarques

quins reptes ens planteja.

veïnes. La nostra missió és representar els interessos de les empreses, facilitar-los un entorn favorable, les eines per créixer, ser

Compta també amb un intens recull d’informació i

més competitives i que puguin col·laborar entre elles, fomentant i

dades d’un àmbit més teòric per tal de posar el con-

promocionant l’activitat econòmica i empresarial de la comarca.

text i explicar, de manera entenedora, dos conceptes d’una realitat en transformació i que massa sovint es

La UEA treballa específicament amb els diferents sectors empresarials

presenta confosa. Hem volgut que el present docu-

del territori per dinamitzar-los, promoure’ls i canalitzar la seva

ment servís també per posar les bases d’aquest nou

especialització per fer de la comarca un territori fort amb empreses

horitzó per tal de conèixer, de manera propera què

punteres. I ho fem des de la voluntat de ser l’entitat empresarial

és, què representa i quines eines tenim a l’abast per

referent a l’Anoia, implicada amb la comarca i el territori, aportant

afrontar-ho.

valor i servei a les empreses que hi treballen, comptant amb la col·laboració d’altres entitats i associacions de Catalunya.


- P7

L’horitzó de la transformació empresarial De què estem parlant?

El context actual on l’activitat empresarial es desenvolupa i creix, està estretament lligat a uns canvis provocats per la globalització, la digitalització i els efectes que l’home i la societat tenim sobre el planeta. La interacció econòmica i social està canviant.

Conceptes clau Necessitem formar part d’un ecosistema empresarial que a banda de global i digital sigui just, eficient i sostenible per aconseguir productes, serveis i solucions d’alt valor afegit, amb preus competitius i respectuosos amb el planeta. Per això caldrà un entorn preparat, unes empreses atentes i disposades al canvi, un capital humà qualificat, format i en reciclatge permanent, i unes infraestructures que permetin aquest avenç. L’horitzó d’aquesta transformació, social i empresarial és incert, no sabem com serà el futur però si que hi ha indicadors que ens donen pistes:

1.- Un client més exigent i més informat perquè estarà més connectat amb tot l’entorn, i amb la competència 2.- Ciutats i pobles del futur (smartcitys) més sostenibles 3.- Una societat necessàriament i obligadament més tecnològica i mediambientalment més responsable 4.- On part dels productes seran serveis i/o amb una elevada personalització

8

10

5.- Un entorn amb una forta limitació legislativa degut al canvi climàtic

7

6.- La irrupció de nous perfils professionals pels canvis en l’entorn laboral

2 6 9

7.- La transformació i la desaparició de tasques i llocs de treball i aparició d’altres feines que encara desconeixem 8.- Esgotament de recursos fòssils i matèries primeres i la volatilitat dels preus 9.- Connecció permanent a les màquines processos i clients 10.- Ampliació de la robotització. Automatitzar processos industrials i administratius

1 5

11.- L’obligada extensió de les fonts d’energies renovables 12.- Deteriorament dels sistemes naturals i l’adaptació de la societat

7 11

3

13.- La creixent intel·ligència de màquines, aplicacions i sistemes

4

14.- Creixement exponencial de la urbanització de la societat 15.- Irrupció de nous models de negoci i de vida


III Empresa i Progrés - P8

L’horitzó de la transformació empresarial

Quan parlem d’horitzó empresarial som conscients que es tracta d’un present, un futur immediat i també d’un de més llunyà que pivota sobre dos eixos essencials que estan marcant el full de ruta de les empreses, els territoris i la societat: la transformació digital o 4a revolució industrial i el model econòmic circular. 4a revolució industrial: La transformació digital La incorporació de la tecnologia en tota la cadena de valor suposa un canvi a tota l’empresa, dotant de noves capacitats tècniques i recursos els processos, productes i serveis i els models de negoci. L’objectiu d’aquesta digitalització és poder disposar Producte/servei

Procés

Model de negoci

Més connectivitat per Millorar funcionalitats conèixer millor el procés incorporant la tecnologia i prendre decisions amb o creant productes i immediatesa. Permet més serveis nous al disposar eficiència, més flexibilitat d’informació permanent i reducció del temps d’entrega del client i l’ús que en fà

d’informació permanent del procés per reaccionar amb immediatesa,

Possibilitat de nous

analitzar per aprendre a avançar-se i

models de negoci o

arribar a simular el procés per millorar-

reinventant el propi.

lo contínuament.

Connexió directa amb l’usuari

Les tecnologies són una eina per aconseguir els canvis i les millores, no són una fi.

Producció en massa gràcies a la divisió de tasques i l’energía elèctrica

Conectivitat, l’electrònica i informàtica

1.02.0 IND.3.0

INDÚSTRIA

1784

1870

1969

Transparència, les variables diuen per què passa

4.0

complexitat

Mecanització impulsada per aigua i energia de vapor

Informatització Producció automatitzada

Visibilitat, veure què passa

El sistema Capacitat de s’adapta i decideix què predir o analitzar què cal fer passarà

IND. avui

Font: Elaboració pròpia a partir dels diagrames de DFKI (2011) i Acatech (2017)


- P9

L’horitzó de la transformació empresarial

Model econòmic circular El circular és un model de producció i consum econòmicament viable i mediambientalment sostenible. Substitueix l’actual model lineal (produirconsumir-llençar) per tal de mantenir el valor dels recursos naturals i tècnics el màxim de temps possible. Aquest model no només redueix la quantitat de rebuig que fem sinó que optimitza el procés de tot producte o servei de manera que s’hi inverteixen menys materials, menys recursos, menys energia… i té una vida útil molt més llarga, cosa que ens permet crear valor afegit, ser més eficients i diferenciar-nos de la competència. Si un producte o servei està pensat, dissenyat i elaborat amb criteris circulars, enlloc de llençar-lo al no ferlo servir el podem ••• compartir: per maximitzar el seu ús / ampliar el seu aprofitament ••• reparar: per tornar a fer servir ••• reutilitzar: donant una nova vida o un nou ús ••• servititzar: passar a vendre un servei i no un producte ••• remanufacturar: el fabricant recupera materials i components per fabricar de nou amb ells ••• reciclar: els components i materials per introduir-los de nou com a matèria primera De manera que la quantitat d’elements, components i materials que es llencen o Font: Observatori d’Economia Circular de Catalunya

es perden es minimitzen o s’eliminen.


II Empresa i Progrés

- P10

L’horitzó de la transformació empresarial Els habilitadors digitals són elements que fan possible la transformació digital. Són alhora l’origen dels reptes de la indústria i les eines per afrontar-los.

Les estratègies són les eines que tenen les empreses per optimitzar els seu model de negoci mantenint al màxim el valor del producte o  servei.

Revolució 4.0


- P11

L’horitzó de la transformació empresarial

La transformació empresarial

L’economia i la societat han d’entendre que per avançar i reforçar la competitivitat de les empreses i els seus professionals en un ecosistema empresarial i socialment just, cal fer una aposta per unes estratègies punteres tecnològicament parlant i mediambientalment responsables a través de la innovació. Aquelles empreses que adoptin i integrin racionalment les tecnologies i les oportunitats que brinden comptaran amb un avantatge competitiu respecte les que no ho facin. Innovar en productes, processos i models de negoci de la mà de les noves tecnologies obren una via sense precedents per introduir un model circular que afavoreixi la productivitat individual de les empreses, generi noves oportunitats de negoci i impulsi l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball. Les empreses poden assumir els canvis d’aquesta transformació digital per fer una empresa més competitiva i més responsable de dues maneres: de manera continuista, evolucionant els seus processos o productes per augmentar la seva competitivitat, o de manera disruptiva, modificant la seva manera de competir, amb nous processos, productes i fins i tot models de negoci diferents. I per canviar cal començar. Actualment les tecnologies permeten fer petits projectes de gran impacte: conèixer el procés per prendre decisions més fiables i ràpides, conèixer el client i l’ús del producte o servei i obrir canals de comunicació.

economia

CIRCULAR


II Empresa i Progrés

- P12

L’horitzó de la transformació empresarial

Un entorn que ho anticipa

Estem davant d’un horitzó empresarial que depèn directament del planeta en el que ens trobem i que per tant, la legislació i les directives, les previsions socioeconòmiques i les repercussions ambientals, junt amb la transformació digital son part de les peces que cal tenir en compte a l’hora de treballar mirant cap al futur a curt i a llarg termini. Alguns dels factors que intervenen en aquest entorn canviant:

Factors ambientals Esgotament dels recursos naturals i fòssils, també l’aigua Emissió de gasos d’efecte hivernacle Lenta recuperació del forat a la capa d’ozó: 20 milions de km2 Progresiva saturació dels abocadors i centres de tractament de residus Saturació i tancament dels mercats receptors de residus a l’estranger El 60% del total dels residus no són ni reciclats, ni compostats, ni reutilitzats Un europeu utilitza en un any 16 tones de matèries primeres i genera 5 tones de residus Sobreescalfament de la biosfera. Repte climàtic

Factors socioeconòmics Explosió demogràfica: població al 2050 - 9.100 milions de persones, el 66% viurà en ciutats UE: importa sis vegades la quantitat de recursos naturals que exporta Creixent inestabilitat econòmica per les fluctuacions en els preus de les matèries primeres Envelliment de la població a occident i creixent demanda de formació i capacitació Transformació de l’entorn laboral, destrucció/creació de feines, professions i formacions Ciutadà més connectat: + coneixement, + personalització, + accés a la competència Crisi del model energètic Interesos econòmics i financers de grans actors, lobbies i indústries que poden condicionar la legislació

Font: Varis veure bibliografia


- P13

L’horitzó de la transformació empresarial

Factors legislatius o objectius i legislació Horitzó 2020: reduir 20% les emissions GEH / un 20% de l’energia de les renovables / reciclar el 50% Pel 2021: prohibit comercialitzar productes de plàstic d’un sol ús Horitzó 2030: reduir 40% o més els GEH / un 27% o més de l’energia de les renovables / reciclar el 60%. Catalunya flota de vehicles de zero emissions Pel 2035 només un 10% dels residus municipals a abocador i reciclar el 65% Acords de París Directives i lleis europees i nacionals Llei de la transcició energètica de Catalunya

Factors tecnològics Creixement del Big Data: de 2,3 Zettabytes (2013) a 40 Zettabytes el 2020 Abaratiment de dispositius per connectar els processos productius i productes industrials Avenç de la impressió 3D amb nous materials i resistències Major capacitat i menor cost de la captació i el tractament de la informació La connectivitat serà necessària per sobreviure empresarialment 2020: l’estoc mundial de robots serà de 3.053.000 Irrupció de la intel·ligència artificial: dispositius més intel·ligents i amb capacitat d’aprenentatge


III Empresa i Progrés - P14

L’horitzó de la transformació empresarial

Europa i el lideratge mundial

4.0

REVOLUCIÓ

Si bé la gran majoria de les empreses europees han adoptat una primera onada de tecnologies digitals, ordinadors, accés a internet, etc. la tecnologia 4.0 encara suposa un repte per superar. La major part de tecnologies digitals són implementades per empreses amb voluntat d’actualització dels seus processos i de desenvolupament, majoritàriament dels sectors de l’automoció, la salut i indústria farmacèutica, maquinària i equips mecànics. Bona part de les empreses, en general, són conscients de la importància de la digitalització com a concepte abstracte però no de la incidència pràctica en el seu negoci fins que no hi han invertit i han avaluat els resultats. La majoria d’empreses que implementen aquestes tecnologies ho fan poder ser més competitives, no per transformar el seu negoci i la principal àrea on incideix és poder conèixer el procés i el client. Cal veure doncs que l’oportunitat actual serà molt aviat un requisit imprescindible per l’exit de les empreses, sobretot les industrials, cal no quedar-se enrere.

economia

CIRCULAR

En matèria de sostenibilitat i economia circular, el món espera un lideratge més sòlid i ferm de la Unió Europea contra el canvi climàtic davant l’absència dels Estats Units, per això són tan importants els acords establerts amb les darreres mesures legislatives de la Comissió Europea, la Cimera Global d’Acció Climàtica, i la Cimera del Clima de Katowice per complir amb els compromisos adquirits a l’Acord de París de 2015. Cal tenir present que la millora de l’eficiència en l’aprofitament dels recursos al llarg de les cadenes de valor podria reduir el consum de materials necessaris a Europa entre un 17% i un 24% el 2030. Una millor utilització dels recursos suposaria un estalvi potencial de 630.000 milions d’euros/any per a la indústria i l’aplicació de les mesures en economia circular podrien suposar entre 4 i 7 punts percentuals de creixement del PIB. Hem de ser conscients l’oportunitat que brinda la creixent predisposició de l’entorn, on el 72% dels ciutadans de la UE27 estan disposats a pagar més per ecoproductes i ecoserveis.

El context mundial i europeu, es caracteritza per diferents ritmes de desenvolupament, de possibilitats d’integració de canvis, de polítiques socioeconòmiques i models empresarials i industrials Hi ha projectes i idees que amb major o menor mesura tots els territoris, i les seves empreses, van adoptant a escales i temps desiguals. Hi ha empreses i països motors, altres van a remolc, però l’objectiu de tots ells és no quedar enrere i afrontar, de la millor manera, aquesta transformació social i empresarial.

Estats Units: Ha creat una xarxa d’instituts IMIS especialitzats en tecnologies que investiguen les noves tendències digitals i la seva implementació a la indústria.


- P15

L’horitzó de la transformació empresarial

Espanya: El pes de l’economia espanyola en el conjunt de la

L’ús de les TIC a les empreses va augmentant ja que

UE situen l’estat espanyol en una posició òptima per

el 97’3% de les empreses té connexió a internet i un

convertirse en un referent internacional en la implantació

13% ha adoptat el Cloud Computing, gairebé la meitat

de l’economia circular, augmentant la competitivitat de

(44’5%) disposen d’eines informàtiques ERP però hi ha

les empreses amb un ús òptim i una millor gestió de

àrees poc desenvolupades com l’IoT (2015) Tot i que

matèries primeres. Però per què sigui un creixement

moltes empreses no han integrat l’evolució tecnològica,

sostenible cal redissenyar els models de produir i

en més de la meitat de les empress que ho fan, la

consumir ja que la petjada ecològica del país duplica

direcció ja en lidera el canvi. Encara hi ha molt camp per

la biocapacitat provocant un dèficit ecològic: Espanya

córrer, especialment per una manca de visió estratègica

necessita quasi 2,4 vegades més superfície de la que

dels directius que no identifiquen les oportunitats de

disposa per mantenir el nivell de vida i població actuals.

negoci i transformació del model a causa de les noves

Cal potenciar totes aquelles mesures encaminades

tendències digitals i al context digital. La digitalització és

a millorar l’eficiència en la utilització de les matèries

una oportunitat pel país ja que el PIB podria augmentar

primeres i l’energia. El Pla Nacional (PNIEC) que l’estat

40.628 milions d’euros el 2021 si afronta els reptes de la

té pel 2021-2030 mostra que en aquests anys es

digitalització.

generaran entre 250.000 i 364.000 llocs de treball lligats fonamentalment a la indústria en la millora de l’eficiència, les energies renovables i el sector serveis. El marc permetrà estalviar 75 d’€ fins el 2030 per la caiguda de les importacions de combustibles fòssils.

Països Baixos: La Smart Industry (2014) aposta en ferm pel desenvolupament de coneixement amb laboratoris “field labs”. País pioner en la incorporació de manera transversal de l’economia circular en les polítiques públiques.

Alemanya: Dels països precursors de la transformació digital que preveu al 2020, es preveu un increment de la productivitat del país un 15%-25% (90.000 - 150.000 milions d’euros) per la digitalització.

França: França: País capdavanter en l’economia col·laborativa a Europa amb un 36% d’usuaris de plataformes col·laboratives (Espanya 29%).

Kenya: Kenya: Segon país africà a prohibir la fabricació, comercialització i l’ús de les bosses de plàstic. Font: varis, veure bibliografia


III Empresa i Progrés - P16

L’horitzó de la transformació empresarial

Catalunya

Catalunya és un territori amb potencial tant pel desplegament de la transformació digital com per l’expansió del model econòmic circular. Tenim un territori preparat, amb empreses i agents privats i públics que treballen en aquesta línia, ciutadans conscients, empreses implicades, startups, facilitadors, centres d’innovació i recerca, ubicació estratègica, accés a tot tipus de mercats… Però són dues realitats tot just incipients i que, malgrat molts ja podem intuir els beneficis i millores que suposarà, la majoria dels protagonistes d’aquest canvi, que som tots, no sabem encara de què estem parlant.

365 empreses que ofereixen tecnologies 4.0. 1.200

Alguns problemes que té Catalunya es troben en els preus

Md’€ de facturació i 23.000 treballadors. Control

de les telecomunicacions, la manca de connectivitat d’alta

i automatització, robòtica, impressió 3D, dades,

velocitat en àrees industrials, el baix nivell d’inversió en

conectivitats, intel·ligència i consultoria. Hi ha més

R+D+I i l’asincronia entre la formació i les necessitats de

integradors que no desenvolupadors de tecnologia.

futur de les empreses (titulacions universitàries i FP).

391 empreses dedicades a economia circular. Més de

Una de cada sis empreses industrials ja han iniciat la

4.000 Md’€ de facturació només en l’economia circular,

revolució tecnològica.

amb 70.419 treballadors. Dedicats a residus, materials, energies renovables, aigua anàlisi del cicle de vida i

Les tecnologies que més creixeran els propers anys són la

ecodisseny i consultoria.

realitat augmentada i la impressió 3D. El 2020 ja estaran a la meitat de les empreses. L’IoT, el cloud computing, els robots

Els sectors més avançats en el procés de transformació

autònoms o el big data en el 75% de les empreses industrials.

digital són l’automoció i la motocicleta, la maquinària, metal·lúrgia i béns d’equip, i salut i equipaments mèdics.

Cada vegada estem en un entorn més càlid i afectat pel canvi climàtic. Els últims 30 anys ha incrementat entre

Sectors amb alt potencial de circularitat i materials. Amb

1 i 2 ºC la temperatura de les  capitals catalanes. Pel

potencial mig, química fina, cosmètica i farma, maquinària i

2050 s’espera un augment de més de 2’5ºC.

béns d’equip, aigua, transport i logística. Baix potencial en sectors com textil, cuir i calçat, fusta i suro, establiments

Alguns Indicadors

turístics i serveis a la salut.

43.532.000 tones de GEH (2015) 1960 Productes ecolabel (2016)

Proveïdors de coneixement, universitats amb grups propis de recerca, centres de FP, clústers, col·legis professionals, centres d’innovació i investigació, centres tecnològics, associacions relacionades amb la transformació 4.0 i l’economia circular, associacions empresarials, entitats, fires i esdeveniments.

La nuclear és la principal forma d’energia a Catalunya (54’1%).   Segueixen la hidroelèctrica (12’8%), cicles combinats (11’9%) i cogeneració (11’7%) (2014) 2780 instal·lacions de biomassa (81% privades) amb una potència de 238’8 MW (2018) 171.937 Ha de superfície agrícola ecològica (2016) El 2020 totes les capitals de comarca estaran connectades amb fibra òptica i el 2023 totes les ciutats de més de 50 habitants

Font: Varis veure bibliografia


- P17

L’Anoia i la transformació L’economia circular i la revolució digital a l’Anoia

Algunes empreses de l’Anoia són conscients que les coses estan canviant, però no totes entenen el que s’apropa ni què poden fer per adaptar-se.

Hem realitzat enquestes i diverses trobades i sessions de treball amb empreses de sectors, zones i necessitats ben diverses per recollir l’estat actual i les inquietuds de la comarca per poder tenir una imatge general.

Què hem fet? Enquestes 430 respostes • Economia circular a les empreses • Maduresa digital de les empreses • Ciutadania: economia circular i transformació digital • Actius del territori Fòrums, taules i sessions de treball: 420 participants • Enginyers • Empreses i experts dels grups de treball Anoia 4.0 i Economia Circular • Facilitadors tecnològics • Sectorials • Gestors de residus • Experts en economia circular de Catalunya • Empreses diverses

Idees destacades Desconeixement sobre avantatges i estratègies La formació i el factor humà, elements clau Qui no se sumi a la revolució 4.0 desapareixerà Desconeixement sobre el 4.0 Vocabulari complex i confús Alta velocitat dels canvis Manca de tècnics qualificats Mala/poca implementació de les TiC Necesitat de bones infraestructures

Cal formació i coneixement a tots nivells És un canvi progressiu però necessari Dificultats burocràtiques amb l’administració Cooperació i col·laboració entre empreses Manca conscienciació segregació de residus Els CEOs han d’entendre i adoptar la importància La tecnologia com una eina estratègica per avançar


III Empresa i Progrés - P18

L’horitzó de la transformació empresarial

Inquietuds, reptes i propostes dels fòrums i taules de treball

Les sessions de treball i fòrums celebrats han posat sobre la taula inquietuds, dubtes, propostes, reptes que tots, com a societat, com a empresa, com a entitat… a nivell col·lectiu i també de manera individualitzada, hem de, o bé afrontar i treballar, o si més no tenir en compte perquè no ens passi per davant.

Desconeixement dels conceptes Les persones, i les empreses no tenen massa clar què significa, què representa, ni els avantatges i les oportunitats que tant l’economia circular com la transformació 4.0 tenen i poden aportar. No saben què implica ni el retorn que pot tenir, per això hi ha por a la inversió, cal trencar l’estigma que 4.0 vol dir complex. El vocabulari és massa complicat i la gent no l’incorpora perquè no l’entén. Cal parlar d’empresa 4.0 i no d’indústria. De necesitats i no de tecnologia. No es té prou clar que qui no assumeixi aquest repte i l’integri corre el risc de desaparèixer. Cal que totes les àrees de l’empresa coneguin aquesta realitat i aquests conceptes, no només els enginyers i els responsables de medi ambient, cal arribar a tots els nivells perquè és un canvi integral. El Ceo i l’equip directiu han d’integrar el canvi i liderar-lo des de dalt.

Necessitat de suport administratiu Aquests canvis requereixen un suport per part de l’administració, un acompanyament que no sempre es troba. Hi ha dificultats en la relació amb l’administració, especialment pel tema normatives, burocràcia i tràmits per les gestions. Es considera necessari potenciar les infraestructures de la comarca per poder afrontar tots dos reptes (tecnològic i circular) amb majors garanties.


- P19

L’Anoia i la transformació

Formació i capacitació, elements clau La formació i la capacitació és imperativa a tots els nivells. De manera interna a les empreses i també a nivell particular i social, per preparar-se pel que canviarà i les noves tasques i professions. Manquen els professionals qualificats i hem de preparar els equips. La connectivitat proporciona molta informació i pot representar més autonomia pels treballadors, cal saber-ho integrar. La recollida, l’anàlisi i l’explotació de les dades és essencial pel canvi però hem de saber què volen dir i què fer-ne. Cal saber acompanyar i gestionar la relació de les persones amb les màquines perquè no se substituiran però coexistiran. Cal que s’aposti per la formació i la capacitació dels més joves des dels centres educatius, pel que vindrà. La preocupació per la desaparició de llocs de treball és latent, adaptar-se serà clau. Tant en la feina de fàbrica com d’oficina.

Una transformació progressiva Cal entendre que no es tracta de fer un canvi de 3600 sinó adaptacions, proves, canvis que es poden fer poc a poc. La tecnologia és un mitjà, no una finalitat. Les empreses s’han de permetre parar i analitzar el seu procés, el que fan, per saber on millorar. Cal ser valent amb petits passos i no anar a remolc de la competència perquè serà tard. Proves de concepte i després escalar. La velocitat dels canvis és molt més alta del que pensàvem i caldrà ser competitiu amb productes i serveis flexibles.

Empreses poc preparades La manca de cultura d’innovació i de preparació de la majoria d’empreses dificulta el canvi. Moltes de les empreses de la comarca no han fet una bona integració de les eines TiC i han de saltar al 4.0 des d’un 2.0 escàs.

Aquest poc domini i coneixement crea encara més por i respecte pel canvi. L’escletxa tecnològica augmentarà a passos de gegant si no s’assumeix que el repte és de tots. Moltes empreses no saben com segregar bé els residus ni valoren la importància de gestionar-ho correctament. La cooperació entre les empreses és clau per avançar, per optimitzar i compartir recursos.

Comarca tancada Es lamenta la mentalitat tancada de bona part de la comarca que no afavoreix l’evolució, tot i que hi ha qui comença a canviar. Les empreses han d’acceptar comptar amb experts externs o la col·laboració d’altres agents per tal de repensar les possibilitats dels negocis vist des d’una òptica circular o tecnològica, si aquest coneixement no el tenim a casa. En algunes empreses la crisi encara afecta i és complicat pensar en res més. La cooperació entre l’esfera pública i la privada és necessaria per avançar ajudant a empreses, agents, entitats , territori y societat.

Entendre els avantatges competitius Ja hi ha empreses que estan fent canvis i que estan incorporant aquestes estratègies per millorar. Cal que tothom entengui els avantatges competitius que representen l’economia circular i la transformació digital, sobretot a nivell d’optimització empresarial, les possibilitats de noves línies o nous negocis. El risc de no fer res és massa elevat, i el risc de fer alguna cosa és molt baix. Cal implicar la societat perquè les persones ja som usuàries a casa, cal traslladar-ho sense por a l’empresa. L’administració i el territori han de ser conscients del canvi i els beneficis, integrar-ho en les polítiques i accions i apostar per millorar l’entorn i les infraestructures.


III Empresa i Progrés - P20

L’horitzó de la transformació empresarial

Maduresa digital de les empreses de l’Anoia

En una enquesta a empreses dels diferents sectors de la comarca hem analitzat el grau de coneixement, d’inquietud i d’aplicació de les estratègies de la transformació digital. Algunes empreses han començat a treballar-hi, altres no saben com posar-s’hi. Coneixes el concepte Industria 4.0? La majoria de les empreses coneixen el que és i a nivell 2.0 i 3.0, aproven la majoria. Gairebé totes compten amb una web corporativa, però l’e-commerce i les app són encara poc presents (13’6%). Tot i que el 83% de les empreses enquestades afirma que poden treballar des de casa, només un 63% té els sitemes al núvol. Menys de la meitat de les empreses utilitza un CRM per fer seguiment i gestió dels clients. Gairebé dos terços gestionen l’activitat empresarial amb un ERP, però no disposen d’informació del sistema productiu.

Enregistreu dades del procés productiu/de fabricació? Més de la meitat de les empreses no té cap informació del seu producte o servei un cop venut, però gairebé un 70% afirma que li interessaria tenir-la per conèixer l’ús, el desgast, el consum….

La teva empresa ha fet algun projecte 4.0? Són projectes essencialment de connectivitat i captació de dades de maquinària o processos per l’empresa o clients, integració de sistemes informàtics, intel·ligència artificial o emmagatzematge automatitzat.

Font: Enquesta realitzada a més de 60 empreses de l’Anoia Els resultats de tota l’enquesta estan disponibles a la UEA


- P21

L’Anoia i la transformació

Les empreses enquestades han compartit la seva opinió coincidint en els beneficis, els obstacles i les àrees empresarials que consideren estratègiques pel canvi.

Beneficis que pot aportar la revolució 4.0 a l’empresa Millorar la productivitat (66’7%) Control de qualitat (49%) Personalització de producte o servei (47’1%) Logística més ràpida i eficaç (43’1%) Millora del manteniment (39’2%) Seguiment de productes (32’7%)

Àrees de l’empresa que poden liderar iniciatives 4.0 Producció (66%) Comunicació i màrqueting (51’1%) Qualitat (46’8%) Vendes (46’8% Operacions (40’4%)

Principals obstacles per la digitalització de l’empresa Manca de cultura digital i de formació (66%) Cost de la inversió (66%) Resistència al canvi (46’8%) Manca de cultura empresarial de l’entorn (46’8%) Beneficis econòmics /retorn confús de les inversions (42’6%)

Amb tot, la meitat de les empreses afirma que direcció/gerència està disposada a formar els seus treballadors per aquest canvi. I gairebé un 60% creu que l’empresa està disposada a invertir en tecnologia i maquinària.


III Empresa i Progrés - P22

L’horitzó de la transformació empresarial

Economia circular i les empreses

Anoia Circular és un projecte viu que neix com a preocupació del teixit empresarial, i que s’engega per ajudar a les empreses a trobar les oportunitats que tenen a l’abast per poder sumar-se al canvi. Tot i que algunes empreses estan conscienciades i ho intenten integrar, el desconeixement dels avantatges i millores que ofereix és força extès.

Assenyalar que les empreses que han respòs són, bona part, empreses ja informades i amb interès per l’economia circular. Moltes empreses no han contestat al no identificar-se amb aquest model econòmic.

Apliqueu mesures per millorar o reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH)? Més d’un 60% de les empreses enquestades estan portant a terme mesures per millorar o reduir l’emissió de GEH. Més del 90% de les empreses enquestades no reaprofiten les aigües del seu procés ni la calor generada.

La millora ambiental reforça el valor del producte o servei? La meitat de les empreses enquestades consideren que una millora ambiental del seu producte o servei en reforçaria el valor. Consideren que comunicar-ho correctament els permetria ampliar el segment de mercat. 2/3, però, no utilitzen cap eina per l’avaluació ambiental dels mateixos i 3/4 parts de les empreses no disposen de certificats ambientals.

Quins criteris teniu en compte al comprar matèries primeres? Actualment la compra de matèries primeres es fa, majoritàriament, en base només de criteris tècnics però cada vegada hi ha més sensibilitat.

Font: Enquesta i estudi realitzats per la UEA a més de 130 empreses de l’Anoia Els resultats de tota l’enquesta estan disponibles a la UEA


- P23

L’Anoia i la transformació

Economia circular a l’empresa Totes les empreses visitades han mostrat un elevat interès en aplicar i treballar mesures de circularitat. Moltes empreses estan aplicant petites mesures i millores tot i que no coneixen totes les eines i opcions que tenen a l’abast.

Tipus de residus Dels gairebé 100 tipus de residus diferents que generen les empreses a l’Anoia el gran volum es troba en els plàstics, cartrons i envasos.

Les empreses analitzades Estan motivades per implementar estratègies circulars Hi ha un elevat grau de desconeixement del què i el com es pot fer No es té suficient informació dels avantatges i beneficis que pot aportar La burocràcia és sempre una complexitat afegida En moltes empreses, la implicació i interès sorgeix del personal de seguretat o medi ambient però no està integrat als càrrecs de direcció i gerència Alguns dels residus analitzats podrien esdevenir subproductes o tenir una segona vida com les lones publicitàries, el paper transfer, restes tèxtils, solucions àcides per a neteja...

FONT: Diputació de Barcelona i Consell Comarcal de l’Anoia (2018): Estudi Circularitat a l’Anoia. Unió Empresarial de l’Anoia


III Empresa i Progrés - P24

L’horitzó de la transformació empresarial

Els residus industrials a l’Anoia

L’economia circular permet gestionar els residus per donar-los un nou valor, de moment és minoritari.

Número d’empreses de la comarca, IVT 2017

3.258

Agricultura 51

2%

Indústria 591

18%

Les empreses de l’Anoia Si bé és cert que tenim una comarca molt diversa,

Número d’empreses (2017)

amb empreses de tot tipus, de diferents dimensions, sectors i volums de negoci, no podem oblidar que un

3.258

Construcció 300

18%

ecosistema com el nostre és molt ric i la diversitat, acompanyada de la voluntat de cooperació, ens pot fer molt capaços d’innovar i avançar en aquests nous models socioeconòmics de circularitat i transformació digital.

Serveis 2.316

71%

Font: Informe territorial Província de Barcelona 2017 - Cambra de Barcelona

Residus generats per activitat industrial (Anoia 2017) Depuradores i activitats de descontaminació 9,25%

Serveis

Fabricació de mobles 0,24%

11,1 %

Fabricació de maquinària, equips informàtics, elèctrics, electrònics i de transport

11,10%

21,81 %

Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl.lics

21,81

32,5 %

13,62%

Fisicoquímic-biològicdepuradora 13,00%

Tipus de tractament (Anoia 2017) A l’Anoia tenim sectors empresarials

13,62 %

i industrials amb potencial per

54,13 %

13%

apostar i beneficiar-se del model econòmic circular, en especial l’agroalimentari, la indústria química, l’energia, la maquinària i els

18% Subproducte 18,00%

Indústries del paper iarts gràfiques 32,50

Indústries químiques i plàstiques 1,88

Emmagatzematge i valorització en origen 1,17%

Deposició controlada

Tèxtil, calçat i pell 15,02 Indústria de la fusta i del suro 0,63

Valorització externa 54,13%

Altres 0,05%

Indústries alimentàries, begudes i tabac 3,38

15,02 %

Fabricació d'altres productes minerals no metàl.lics 2,56

Incineració 0,02%

1,53

béns d’equip i la logística. Font: Agència catalana de residus


- P25

L’Anoia i la transformació

Actius i facilitadors per no quedar-se enrere

L’Anoia compta amb una borsa d’actius molt potent per facilitar aquesta transformació.

Cada empresa compta, dins el seu equip, amb els experts i majors coneixedors del producte, el procés, el servei, propis, amb els seus pros i els contres. Sovint, però, les empreses no compten amb personal entès en nous paradigmes econòmics i tecnològics que podrien ajudar-les a millorar, canviar, transformar i optimitzar part del procés o de l’empresa. La comarca sí, i estan a disposició de les empreses.

Actius en innovació a l’Anoia

El recel davant un nou projecte o inversió és el més normal. Comptar amb experts com els que tenim a l’Anoia per observar la nostra empresa, pensar conjuntament com millorar-la o treure’n el màxim de profit amb les noves eines i estratègies tecnològiques i circulars és un pas obligat pels que no volen quedar-se enrere. Fer una prova de concepte, a petita escala, un intent, un assaig, un prototip és recomanable per testejar l’abast i la realitat de les noves idees i treballar ja amb informació real.


III Empresa i Progrés - P26

L’horitzó de la transformació empresarial

Actius del territori

Actius, empreses i entorn….estem preparats per una economia circular i tecnològica?

Les empreses estan preparades? Un 60% dels actius creuen que les empreses no estan preparades pel canvi, ja que moltes d’elles no són conscients d’aquesta realitat. Més de la meitat consideren que les empreses desconeixen les eines i possibilitats que brinda.

Teniu previst fer canvis? Bona part dels actius enquestats té previst fer algun canvi per adaptar-se a la transformació, incrementant la digitalització, fent formació per capacitar l’equip, adoptant nous dispositius i noves eines, o fins i tot reorientant l’estratègia de negoci.

Els actius assenyalen pros i contres a la comarca • Comarca amb elevada tradició industrial i amb sectors consolidats

• No veuen el canvi ni entenen que els pugui afectar

• Iniciativa empresarial i interès, participació activa

• Manca d’infraestructures, comunicacions, suport a la recerca

• Presència d’una base d’empreses i institucions de recerca i tecnologia però no es coneix prou

• Manca de personal format, qualificat i dificultats per captar-lo • Dubtes sobre el finançament i el retorn

• Bona comunicació de la comarca • Por i incertesa • Tenim molts elements a favor però manca de consciència i visió

• Manca d’un pla estratègic per abordar els canvis • Desconeixement entre les mateixes empreses del territori, cal cooperar

Font: Enquesta realitzada per la UEA a una trentena d’actius de l’Anoia Els resultats de tota l’enquesta estan disponibles a la UEA

• L’empresa no confia en experts externs


- P27

L’Anoia i la transformació

On estem i què podem fer? La població

La transformació i el canvi de model, econòmic i social, afecta i afectarà per igual a les empreses i a les persones ja que formem part del mateix entorn.

Així la mirada està posada en els ciutadans, que han d’integrar aquesta transformació i adaptar-se, formar-se i capacitar-se i trobar les eines per fer, del seu estil de viure i treballar un model que no només encaixi amb els canvis sinó que destaqui, en positiu.

100

La població de l’Anoia

90 80

total població Anoia: 118.277 (2018)

70

La piràmide poblacional ens recorda que, estreta de

60

la base, els joves i el relleu que representen per les

50

empreses conviurà molt de temps amb els actuals professionals que ara tenim actius. La formació i

40

capacitació d’uns i altres pels canvis del panorama laboral

anys

30

s’han de poder afrontar des de totes les àrees i per totes

20

les edats, també la gent que està a l’atur, per tal que

10

ningú quedi enrere. Cal veure aquesta transformació com

0

1,5% 1,2% 0,9% 0,6% 0,3%

una oportunitat, capacitant-se i preparant-se per tasques 0

0,3% 0,6% 0,9% 1,2% 1,5%

i feines que tot just comencen a imaginar-se.

Les persones en situació d’atur El 2018 va tancar amb 7.587 persones aturades a l’Anoia, persones de totes les edats, grans i joves, formats i amb poca formació. Poden afrontar els canvis? Estan preparats? Hem entrevistat a diverses persones a l’atur que ens mostra que:

Moltes d’elles no estan preparades per la revolució tecnològica

Tenen predisposició per aprendre i canviar, però van perdudes, els calen les eines i els recursos.

Son usuaris de dispositius mòbils però els manquen habilitats tecnològiques i disposició a l’aprenentatge.

Cal que incrementin la iniciativa, l’adaptabilitat. Si cal que siguin autodidactes.

Les persones més grans tindran més dificultat d’adaptació a entorns més tecnològics i canviants per dificultat d’accés. Escletxa tecnològica.

Font: Entrevistes realitzades per la UEA a 125 persones en situació d’atur.


III Empresa i Progrés- P28

L’horitzó de la transformació empresarial

Els estudis i la seva necessària transformació pels canvis en el futur del món laboral, exigeix el replantejament de base, implicant una oferta i demanda lligada a les necessitats empresarials i socials del futur.

Graus universitaris preferits pels anoiencs Estudis socialhumanístics i les STEM La preferència dels anoiencs, entre els

60 %

40 %

10 graus universitaris més escollits (curs 16-17), es manté en la branca social i humanística. I també en els cicles formatius cursats a l’Anoia el mateix període. Les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtica) són les que es preveu que tinguin més i millors sortides professionals, ja que la demanda d’experts en aquests camps no pararà de créixer els propers anys. El problema és el

Cicles formatius cursats a l’Anoia

desequilibri entre la oferta i la demanda d’aquests professionals. També a l’Anoia hi ha preferència per les formacions socialhumanístiques. Destaca també la diferència entre el que cursen nois i noies. Font: Informe econòmic anual - Anoia 2017 i Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya


- P29

L’Anoia i la transformació

L’impacte que la ciutadania tenim en l’entorn està a les nostres mans; conèixer quin és ens permet ser conscients i conseqüents.

Residus a l’Anoia

62.685’64 Tones el 2017 La millora en la recollida selectiva i en la gestió dels residus d’àmbit municipal, és un fet. Tot i així les dades resultants poden i han de millorar encara molt si volem complir els objectius dels Horitzons 2020 i 2030

Anoia

mitjana catalana

Font: Agència Catalana de Residus

Èxit del porta a porta El sistema de recollida porta a porta i d’àrees tancades amb control d’accés impulsat pel Consell Comarcal (17 municipis implantats i 5 més des del març) treu un notable: la taxa de recollida selectiva ha augmentat de mitjana fins el 83 per cent.

Font: Consell Comarcal de l’Anoia

Consum d’Aigua a l’Anoia 9.058.100 m3 el 2017

Font: Institut d’Estadistica de Catalunya (IDESCAT)


III Empresa i Progrés- P30

L’horitzó de la transformació empresarial

La transformació i la ciutadania

La majoria dels ciutadans enquestats coneixen i trastegen tecnologies habituals i fan la recollida selectiva. Alguns, però, van més enllà i ja han incorporat, a la seva manera de viure i treballar, eines i estratègies pròpies d’aquesta transformació, digital i circular.

Transformació digital Saps el que és la transformació digital i la I4.0? Hi ha un cert coneixement entre la ciutadania sobre la transformació tecnològica Gairebé la meitat dels fills dels enquestats ja ho treballen al centre educatiu. Fan robòtica, programació, beebot, FIRST LEGO League, CAD 3D...

Teniu dispositius automatitzats? Un 23% dels enquestats té algun sistema de casa automatitzat o per control remot, o connectat a l’smartphone Els dispositius tecnològics més habituals i que pràcticament saben fer servir tots els membres de la unitat familiar són l’smartphone, el portàtil i la tablet, l’ordinador i la smart TV El 90% dels enquestats fa servir cada dia internet, diverses vegades

Estàs preparat pels canvis tecnològics? La majoria considera que tot i una certa preparació, ho han d’estar més, ja sigui amb formació que busqui pel seu compte com que l’ofereixin al seu lloc de feina o estudi El que més els preocupa és (de més a menys preocupació) • Que sapiguem transformar-nos i adaptar les nostres feines i llocs de treball al canvi • La maca de formació, informació i preparació, l’analfabetisme tecnològic i la fractura digital que comporta. • La ciberseguretat i la pèrdua de privacitat. La possible manipulació de la informació • Un abús de la tecnologia en detriment de les relacions i els llaços personals • La destrucció de llocs de treball Font: Enquesta realitzada per la UEA a més de 140 persones de l’Anoia Els resultats de tota l’enquesta estan disponibles a la UEA

• La necessitat de preparar bé sobretot els infants i els seus mestres • La velocitat al que va tot plegat.


- P31

L’Anoia i la transformació

Economia circular Saps el que és l’economia circular? Hi ha un cert coneixement sobre el concepte d’economia circular De fet un 97% considera que està molt o força interessant en el medi ambient El 85% dels enquestats recicla i els que no ho fan és majoritàriament per falta de lloc a casa

aigua

llum

altres

Alguna mesura d’estalvi d’aigua o llum? Gairebé tots els enquestats han assenyalat que porten a terme alguna mesura de millora o estalvi

control de descàrrega wc

leds

imprimir l’imprescindible

economitzadors a les aixetes

apagar els llums al sortir

estendre la roba enlloc d’assecadora

omplir bé rentadora/ rentaplats

electrodomèstics classe A

cuina d’aprofitament

dutxa enlloc de banyera

regulació raonable del termòstat

Un quart dels enquestats utilitza la deixalleria sovint i intenta reparar els productes que s’espatllen, normalment electrodomèstics i productes electrònics

Compres productes de segona mà? El que se sol comprar de segona mà és majoritàriament llibres i mobiliari. Però també electrònica i electrodomèstics. La gran majoria dels enquestats compra fins a un 25% de productes ecològics, i fa un 25% de la compra per internet.

Font: Enquesta realitzada per la UEA a més de 140 persones de l’Anoia Els resultats de tota l’enquesta estan disponibles a la UEA


III Empresa i Progrés - P32

El talent, les feines i les persones

La transformació del mercat laboral

L’impacte laboral va més enllà de la probabilitat d’automatització i dels llocs de treball que es poden perdre o generar. Està provocant un canvi organitzacional:

El mercat laboral està en plena transformació. Les ocupacions i feines del futur canviaran en la seva gran majoria, però així com es coincideix en què l’impacte laboral de l’economia circular serà positiu, no hi ha unanimitat entre els experts a l’hora de fer front a l’anàlisi de l’impacte laboral de la quarta revolució industrial.

L’impacte laboral de l’economia circular és i serà positiu i es deurà essencialment a:

Parlem de creació i destrucció de llocs de treball, però sobretot de transformació.

L’automatització substitueix tasques, no

tant llocs de treball, alhora que en crea de noves, normalment de més qualificació. I

passa el mateix amb el model circular, les estratègies generen accions i ocupacions que fins ara no havien fet falta perquè l’estratègia no existia o no s’aplicava.

Parlem d’una reformulació de les feines i no tant d’atur tecnològic. Major flexibilitat exterior i externalització del risc: crowdsourcing, subcontractació, contractes d’obra i servei, empreses de treball temporal.

L’augment del consum impulsat pels preus menors de l’esperat en els diferents sectors (per la reducció dels costos de fabricació)

La història ens diu que els avenços tecnològics sempre s’han traduït

en guanys de productivitat que han

possibilitat un major benestar social i que mai no s’ha traduït en una disminució

de l’ocupació agregada. Caldrà veure si aquest cop serà diferent o no.

Quan es parla d’automatització només

es té en compte la capacitat tecnològica, Major flexibilitat interior: modalitats més flexibles i àgils de treballar (i de contractar). Les plantilles tindran l’oportunitat de treballar de forma més autònoma i holística en equips més independents.

però no es plantegen la valoració La intensitat de la mà d’obra de l’activitat de reciclatge d’alta qualitat i els treballs altament qualificats en la refabricació, logística inversa, innovació i emprenedoria i una economia basada en els serveis

econòmica ni les barreres socials i legals

que poden portar a una empresa a decidir no adoptar tecnologies 4.0.

La transformació digital ara també

afectarà a llocs burocràtics i/o d’oficina no només manufacturers. Les tasques amb poc valor afegit (industrials, de servei o

administratius) poden ser automatitzats. Descentralització espacial i virtualització: teletreball, equips virtuals, espais de coworking.

Font: Informe Impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya Generalitat de Catalunya i Hacia una economia circular: Motivos económicos para una transición acelerada, Ellen MacArthur Foundation


- P33

El talent, les feines i les persones

4.0: Els informes i les dades diuen Hi ha diversos estudis que parlen de la transformació de les feines, la destrucció i la creació de llocs de treball, però no hi ha massa consens sobre què realment passarà. En l’entorn català, l’informe “Impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya” aunta que si bé el 35% de les tasques té probabilitats d’automatitzar-se, no vol dir que els llocs de treball siguin substituïts. De fet apunta que l’impacte pot ser positiu amb un increment de l’ocupació del 0’7% en l’horitzó 2030. Apunta que hi haurà menys ocupats a la indústria i més als serveis però tots els llocs de treball es transformaran.

Ocupacions i la probabilitat d’automatització de tasques

Amb major probabilitat

• Operador de laboratori fotogràfic • Operador de telemàrqueting • Operador de màquines • Model de moda, art i publicitat • Assistent jurídic • Muntador i engalzador • Empleat de control de personal i nòmines • Personal d’oficina

Amb menor probabilitat • Director i gerent d’hotel i altres empreses de serveis d’allotjament • Dietista i nutricionista • Metge de família • Especialista en mètodes didàctics i pedagògics • Logopeda • Director de serveis socials • Psicòleg • Director i gerent de centres sanitaris • Director de serveis d’educació • Professor d’ensenyament secundari Font: Informe “Impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya” Generalitat de Catalunya

Millora de les condicions de seguretat i salut A banda de les externalitats positives que a nivell de medi ambient, salut ambiental i la seva afectació directa sobre la ciutadania i l’entorn tindrà el creixement de l’economia circular a nivell empresarial, polític i social, sembla ser que la revolució 4.0 també representarà un avenç en aquest camp. Millorarà les condicions de seguretat i salut laboral ja que les tasques més perilloses, menys ergonòmiques, més exigents físicament, més repetitives, més avorrides o més estressants seran realitzades per màquines.


III Empresa i Progrés- P34

L’horitzó de la transformació empresarial

Els professionals del futur

La demanda de perfils lligats a la revolució 4.0 no només creixerà en el futur sinó que ja ho està fent, i també en l’àmbit de l’economia circular ja estan apareixent oportunitats. Parlem de noves feines, tasques i ocupacions que aporten i generen valor, també en si mateixes, pels nous processos i estratègies que s’apliquen. La feina tal i com la coneixem ara canviarà enormement en el futur, de fet el 85% de les feines que hi haurà el 2030 encara no s’han inventat. La contractació per projectes serà una de les tendències més emprada i passarem de mitjana per unes 10 feines diferents, ja que el concepte de “una feina per tota la vida” ja fa temps que no existeix.

Habilitats i competències més demanades en els professionals del futur • • • • • • • • • •

solució de problemes complexos pensament crític creativitat

intel·ligència emocional coordinació negociació

gestió de persones presa de decisions

orientació de servei

flexibilitat cognitiva

Com seran els professionals del futur? Categories

5%

Operaris. No requereixen habilitats o coneixements molt específics i exerceixen activitats poc qualificades

18% Treballadors tècnics. Compten amb formació especialitzada per desenvolupar funcions específiques

34%

Líders. Professionals amb múltiples habilitats que lideraran canvis en l'organització, desenvolupament i innovació

3%

Especialistes en oficis. Compten amb coneixements específics per a realitzar certs oficis o professions

2%

Especialistes de tasques. Fan ús de la informació però no generen idees o coneixement. Desenvolupen tasques repetitives

38%

'Knowledge workers'. Professionals qualificats amb capacitats difícilment duplicables

Font:“Tendencias nº27” i Ranstadt Research (2016 i 2018), Ranstadt


- P35

El talent, les feines i les persones

Creixement dels perfils lligats a la revolució 4.0 i a noves estratègies de l’economia circular

STEM i TIC

• • • • • • • • • • •

Enginyers informàtic

administradors de sistemes i xarxes informàtiques.

Economia circular (noves feines)

... derivades de l’increment del reciclatge, la logística inversa i els mercats secundaris

… degudes a les activitats de millora, reparació i refabricació (mà d’obra intensiva)

... per la innovació i les inversions de la transició a l’economia circular

… amb la revenda de productes i plataformes de venda

Fabricació de peces, components i reacondicionament de productes .

Enginyers Industrial Responsables d’estratègia digital Enginyer Mecànic Enginyer de Desenvolupament Comercials d’Exportació Community Manager (RRSS) Desenvolupador web i analista de dades tècnics i analistes de xarxes informàtiques dissenyadors de bases de dades Analistes, programadors i dissenyadors de pàgines web

Entre les ocupacions que més creixen, n’hi ha diverses relacionades amb les TIC i ocupacions STEM i entre les ocupacions que més es deixen de contractar en destaquen algunes de manuals i rutinàries així com algunes ocupacions tècniques intermèdies.

A nivell d’ocupació, l’economia circular tindrà efectes directes i indirectes (sobre els sectors més implicats com són els residus i el reciclatge, les matèries primeres i la fabricació), però també al sector dels serveis que creixerà i es transformarà i els que es deuran a la modificació dels patrons de consum. Tindrà, per tant, un efecte en general positiu.

La majoria de feines del futur encara estan per inventar

Font: Informe Impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya Generalitat de Catalunya i Hacia una economia circular: Motivos económicos para una transición acelerada, Ellen MacArthur Foundation


III Empresa i Progrés- P36

L’horitzó de la transformació empresarial

Què podem fer?...

És més fàcil imaginar un futur amb robots treballant amb humans que no pas fent-ho de forma totalment autònoma. Els llocs de treball es transformen i hem de ser capaços de canviar, aprofitar els beneficis socials i minimitzar els impactes negatius. Els més optimistes no creuen que sigui tan fàcil automatitzar totes les activitats humanes, ja que les persones encara som millors que les màquines en certes tasques, com ara els serveis a les persones, les feines no rutinàries o la improvisació davant de canvis inesperats de l’entorn. Però això pot canviar.

… les persones? Estar alerta Fer-se indispensable: la probabilitat de ser substituït per un robot és menor quan els requisits educatius són més elevats i quan la cooperació amb els companys, motivació i comprensió és una part important de la feina. Estar preparats: pels canvis que puguin desenvoluparse en el nostre lloc de treball i la nostra empresa. Estar oberts: a formar-se i reciclar-se, i assumir que algunes de les tasques que ara estem fent puguin ser substituïdes per elements tecnològics. Pensar en el futur com un horitzó incert: en que totes les possibilitats estan obertes i caldrà reaccionar segons els esdeveniments. Potenciar les nostres habilitats i capacitats, treballar els trets diferencials que ens faran més difícilment substituïbles/reemplaçables.

… les empreses? Empoderar els seus equips* La capacitat de transformació de les persones, les organitzacions i la cultura empresarial determina el grau de governança tècnica. La tecnologia avançarà sense límits, serà la capacitat de les persones i els equips les que condicionin fins on es pot arribar. Les mateixes tecnologies i el seu ús faran que les persones siguin més hàbils i competents en aquests camps La comprensió dels sistemes i el funcionament de la tecnologia per part dels treballadors és determinant per l’èxit. El “treballador del coneixement” valora, a banda del salari, l’aprenentatge, la carrera, el creixement professional i personal, el temps...

Treballar les nostres aptituds tècniques i tecnològiques per evitar formar part de l’escletxa tecnològica. L’avantatge dels nadius tecnològics s’atrapa amb esperit d’aprenentatge i d’evolució.

Font: *Informe “Wandlungsfähige, menschzentrierte Strukturen in Fabriken und Netzwerken der Industrie 4.0”, Aacatech febrer 2018


- P37

El talent, les feines i les persones

Mirant més enllà

Aquest horitzó de canvis i revolució presenta inevitablement molts dubtes i pors per la possibilitat dels mals usos de les tecnologies i el poder inherent que tenen les dades i el seu control. Igualment el protagonisme de la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de les màquines a través de xarxes neuronals així com els algoritmes que acabaran condicionant la presa de decisions en un entorn cada vegada més tecnològic i virtual, presenten incògnites ara sense resposta. S’obre la porta a la desconfiança i l’expectativa a molts camps que estan en desenvolupament, com el vehicle autònom, i caldrà estar amatent als canvis especialment pel seu entorn ètic i legislatiu. Una cosa està clara. Cal avançar amb la transformació empresarial per no quedar-se enrere, però mantenir-se a l’aguait de tots els canvis i evolucions.

Una perspectiva de gènere Davant la transformació de l’entorn laboral plana la percepció que les dones tenen major risc de veure automatitzada i/o transformada la seva feina o part de les tasques que desenvolupen.

A nivell mundial, és cert que hi ha més dones que homes en llocs de treball tradicionals o bé més rutinaris. Són precisament aquestes tasques les que perillen amb l’automatització i les eines 4.0. Així, la diferència de gènere no rau en què hàgin de desaparèixer oficis en fàbriques, agricultura o comerç, sinó que dins aquests sectors, el personal que ocupa les feines i tasques menys especialitzades i més rutinàries, son, majoritàriament, dones.

Les dones estan infrarepresentades en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) sectors on el canvi tecnològic pot ser complementari amb les habilitats humanes i que seran cada vegada més sol·licitats al mercat.

Però en les economies avançades i emergents, que estan experimentant un ràpid envelliment, és provable que incrementin les feines en sectors tradicionalment dominats per les dones com la salut i els serveis socials, tasques que requereixen aptituds cognitives i interpersonals i que per tant tenen menor probabilitat d’automatització.

Font: “Ciència és nom de dona” Stem amb tu (2019) i estudi “Gender, Technology, and the Future of Work”, Fons Monetari Internacional, octubre 2018.

La societat ha marcat uns estudis i unes feines d’home i unes de dona. Aquesta estructuració social de gènere condiciona les oportunitats professionals de les dones i limita el seu camp d’actuació, influeix en l’elecció d’estudis i professions, en l’autopercepció i la percepció que té l’entorn de les competències de les dones i en el desenvolupament de la carrera professional. Davant un panorama de transformació com el present, es fa encara més evident la necessitat d’equiparar oportunitats, carreres, feines, càrrecs i responsabilitat.


III Empresa i Progrés - P38

L’horitzó de la transformació empresarial

Com som?

Babyboomers Generació X (1950-1964) (1965-1979)

Cada vegada més, les generacions i els perfils de les persones, les seves habilitats i la manera de funcionar condicionen les estratègies que es puguin desenvolupar amb ells com a protagonistes.

Millenials (1980-1999)

Generació Z (1999 - 2010)

Generació Alpfa (2010 - avui)

@ Context Neixen en una època de canvis radicals en el món laboral. Drets dels treballadors i la dona al mercat laboral

Context Neixen en època de canvis socials. Creixen amb més llibertat, escolten la seva opinió

Context Neixen en la societat del benestar. Creixen en plena crisi (xoc respecte les previsions de futur)

Context Neixen amb la revolució tecnològica consolidada. Creixen en plena crisi econòmica (canvis constants)

Context Fills dels millenials, neixen amb els dispositius electrònics intel·ligents, tot està connectat

Com són Compromesos amb les empreses. Motivats per tenir una bona posició econòmica. Són la veu de l’experiència a l’empresa. Són tradicionals

Com són Vida analògica en la infantesa i digital en la maduresa. Són la majoria dins el mercat laboral actual. S’han adaptat a la transformació digital però no en són nadius

Com són Generació hedonista, consentida, individualista. Crítics, reformistes, oberts. Formació superior i idiomes. Molt tecnològics, usuaris de les apps i les xarxes

Com són Ritme d’immediatesa i relacions espontànies Menys xarxes socials que els millenials. Multitasques i multipantalles. Molt creatius. Abanderats del “do it yourself”

Com són Nadius digitals 100%. El món físic i el digital són un tot. Són decidits i intel·ligents. Jocs interactius vs. tradicionals. La seva ment serà diferent per la tecnologia

Com es comuniquen Creixent ús d’internet per reduir l’escletxa amb els més joves, familiars i amics a distància

Com es comuniquen Entre dues generacions, a la feina telèfon i email i a casa whatsapp o FB per la família i el telèfon o els mails per comprar

Com es comuniquen Experts dels 140 caràcters. Els memes són molt presents

Com es comuniquen Fragmenten la informació a compartir segons el tipus de xarxa social que consulten constantment

Com es comuniquen Conviuen des de sempre amb totes les plataformes de comunicació i els assistents virtuals

Consum de continguts Més propensos a interactuar amb enquestes i a visitar webs. Comparteixen contingut a les xarxes. Inici de compra online

Consum de continguts TV per cable i comencen a obrirse a les plataformes digitals. Compra online i aplicacions personalitzades

Consum de continguts Oberts a propostes noves de continguts. TV i Netflix. Prefereixen compartir abans que comprar. Busquen experiència més enllà del consum

Consum de continguts Instagram, Snapchat, Twitter, Facebook, comptes de youtube. TV i Netflix. Compren en botigues físiques

Consum de continguts Conumeixen pantalles des del naixement. Interactuen amb els dispositius. Risc pel volum de contingut accessible


- P39

Preparats per innovar

El talent, les feines i les persones

Les empreses es mouen

La comarca de l’Anoia està començant a formar part d’aquesta transformació. Ja hi ha empreses que miren en global la seva pertinença a un entorn i a un sistema macroeconòmic, que esta format per altres empreses i agents amb qui val la pena col·laborar, i on tecnologia i medi ambient no van deslligades de l’avenç empresarial sinó que l’acompanyen i el reforcen. Moltes empreses encara no han fet l’aposta però la comarca es mou. Abans

Avui

por

obertura

secretisme

cooperació

individualisme

sectorials i grups de treball

hermetisme

col·laboració

recel

intercanvi

desconfiança

proactivitat

dubtes confiança

La comarca de l’Anoia ha estat

de l’Anoia, les entitats i els agents

alerta, inquietes pels canvis,

tradicionalment comarca de puny

socioeconòmics, hem après que

s’informin, demanin, preguntin,

clos, llibreta a la butxaca i l’anar

només des de la cooperació i

busquin ajuda i finalment, avancin

fent, amb la porta tancada i la

la voluntat de treball conjunt, la

en un entorn ja no només complicat

mirada de reüll. Des de fa uns anys,

comarca podrà avançar.

per la competència, sinó perquè és

però, a nivell empresarial estem fent

el nostre voltant el que canvia.

un tomb, i els recels i els dubtes

Així, davant aquest horitzó de la

Les empreses que no han tingut

han donat pas a les trobades entre

transformació empresarial, aquesta

por de provar, de preguntar, de

empreses, a la col·laboració i a la

proactivitat i aquesta obertura

deixar-se ajudar són les que ja han

cooperació, a compartir informació

de ment és el que està fent que

començat a fer passos en aquest

i a l’ajuda mútua. Les empreses

les empreses es moguin, estiguin

nou context.


III Empresa i Progrés - P40

L’horitzó de la transformació empresarial

Què podem fer? Com? Comencem…

La transformació empresarial centrada en l’economia circular i la revolució 4.0 planteja dubtes i temors a les empreses, especialment pel desconeixement de què pot aportar, quin rendiment en puc treure i el motiu pel qual hi hauria d’entrar.

Alguns avantatges i riscos en la transformació digital

Avantatges Millora de la productivitat Els processos productius milloren i es tornen més eficaços, s’optimitzen, també el nivell de qualitat. De cara a l’organització interna de l’empresa com de cara als consumidors. Millora de l’eficiència de processos Optimitzant i integrant nous procediments s’agilitza i es fidelitza la producció, es depuren els errors, s’incrementa el rendiment i l’eficiència dels actius reduint els costos, els temps de parada, el consum de matèries primeres, d’energia… Millora de l’experiència del client La transformació digital permet millorar l’atenció al client, la personalització del producte o servei, major velocitat de resposta i també una major fidelització.

Les dades, una oportunitat A banda del consum i aplicació interna (per conèixer i millorar el propi procés, producte o servei),entendre-les i comercialitzar-les com un nou model de negoci. Avantatge competitiu Una empresa que ha integrat la transformació tecnològica compta amb més recursos, més informació i està més preparada que la competència que no ho hagi fet. Reducció del temps Els prototips, la realitat virtual, la simulació...permeten accelerar tota la logística reduint el cost i el temps de comercialització. Millor traçabilitat. Millora dels equips Al integrar aquesta revolució i capacitar els treballadors, s’incrementa la formació i competitivitat de l’equip humà, se’l fidelitza i se’l motiva a avançar.

Noves oportunitats de negoci Donat el volum d’empreses a Internet, ser-hi presents i tenir integrats els habilitadors i la tecnologia permet donar més respostes, valor afegit, nous clients...

Creació de nous llocs de treball De la mà de les noves oportunitats que l’empresa adopta i ofereix, transformant les feines actuals i creant noves feines i ocupacions.

Automatitzar processos repetitius Es disposarà de més temps per fer feines més creatives i de més valor afegit.

Més seguretat pel personal Al millorar o substituir tasques o feines de risc físic pels treballadors.

Riscos de no digitalitzar-se Pèrdua de competitivitat Al no poder estar al dia ni a l’alçada dels canvis. Risc d’anar a remolc de la competència. Lentitud i estancament. Error humà Present en moltes tasques manuals i d’oficina de difícil correcció sense la intervenció tecnològica. Limitació de mercats i client Invisibilitat al no estar a la xarxa ni als canals digitals amb una menor facilitat i habilitat de resposta. No conèixer el procés ni el client. Dificultat de creixement en un entorn més digitalitzat Pèrdua de negoci, pèrdua de clients, menor flexibilitat i majors costos en alguns processos i actuacions.

Inconvenients No sempre els governs i les seves legislacions canvien i evolucionen a la velocitat que la indústria i els avenços tecnològics requereixen. El personal necessari en els nous processos és més especialitzat, i no sempre és fàcil accedir a aquests perfils, que, a més, requereixen de major remuneració. El cost de la inversió és ara més elevat, si més no al principi. Cal tenir en compte el ROI, i a mig i llarg termini, es recupera. Cal pensar en proves de concepte o assajos. La digitalització té una gran dependència tecnològica, donada l’especialització requerida en la maquinària. Els dubtes i riscos sobre seguretat de la informació i documentació a la xarxa és un factor que condiciona la confiança de moltes empreses en aquest canvi.


- P41

Preparats per innovar

Alguns avantatges i riscos en l’economia circular

Avantatges Estalvi de materials Amb un plantejament circular de l’estratègia empresarial es poden reduir matèries primeres i subministres (optimitzant el procés, recuperant materials, la remanufactura, la simbiosi industrial o amb fonts d’energia renovables.) Menor volatilitat de preu Un major ús de matèries i recursos recuperats o autosuministres permet no estar exposat al mercat d’aquests recursos (força volàtil) i estalviar en riscos. Menys riscos en subministrament Una independència de la xarxa de subministraments global (materials i energia) evita el risc del seu correcte subministre i incrementa la resiliència dels sistemes propis. Motivació i increment de l’R+D+I El replantejament de productes, processos i serveis per optimitzar-los i que tinguin una vida útil més llarga, obre possibilitats a nous mercats, noves línies i nous negocis a través de la recerca i el coneixement. Creació de llocs de treball L’adopció del model circular pot replantejar algunes tasques internes de l’empresa i crear llocs de treball nous per les oportunitats de negoci que sorgeixen. Reducció d’emissions de GEH La millora del procés, del subministrament energètic o les flotes de vehicles, poden comportar una reducció de les emissions de GEH i així un estalvi en el pagament compensatori per emissions. Millora de la qualitat de vida Totes les millores tindran una repercussió indirecta sobre la qualitat de vida de l’entorn mediambiental, social i empresarial.

Millora de la reputació La incorporació del model circular, amb serveis, processos i productes més responsables social i mediambientalment parlant repercuteix directament sobre la imatge, la reputació i percepció de l’empresa. Creixement econòmic Degut a uns majors ingressos i uns menors costos de la producció, d’energia, subministres, matèries… O bé per un increment de vendes per serveis i productes de major valor afegit o amb major valor social.

Riscos del model linial Major consum i cost Possible consum excessiu o desperdici de matèries primeres, materials o fonts d’energia i subministres pels canals tradicionals condicionats als monopolis i preus existents. Dependència de matèries Els recursos i els seus mercats redueixen la competitivitat de l’empresa o en limiten el creixement i la capacitat de maniobra i fins desencoratjar possibles inversions. Elevat cost de protecció. Importacions i subministres Sobretot de combustibles, energia i matèries primeres suposa un elevat risc de seguretat del mateix sistema associat a les cadenes globals de subministrament. Pagament per compensació Les empreses comencen a estar obligades a compensar amb un pagament per emissió una part proporcional al seu efecte sobre el medi ambient (GEH o directives europees).

L’esgotament de les reserves El deteriorament del capital natural afecta indirectament a l’economia: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitar, degradació del sòl i contaminació d’aigües i oceans. Conseqüències legislatives Major exposició als condicionants existents com per exemple els impostos per abocaments o sancions per incompliments o males praxis. Pèrdua de competitivitat Davant una competència que incrementi el valor afegit del seu producte o servei a través de materials reciclables, processos responsables, ecolabels o una major consciència ambiental. Estancament i reducció de la capacitat d’obertura A la llarga pèrdua de valor i de bona percepció per part del consumidor o el mercat al no innovar ni adoptar un model cada vegada més sostenible i estès.

Inconvenients Molts productes i processos són difícils de separar i desmuntar o transformar parcialment perquè el concepte de circularitat no està integrat en la majoria de dissenys. Es requereix integrar el cicle de vida del producte o servei (des de l’extracció de matèries primeres al reciclatge) requerint un major esforç per part de l’empresa. Fabricant sota criteris circulars i segregant millor els residus implica un major esforç a l’hora de gestionar-los correctament. Les qüestions ambientals, polítiques i legislatives van de la mà i massa sovint unes són complicades per les altres.


III Empresa i Progrés - P42

L’horitzó de la transformació empresarial

Passos a seguir

La digitalització i el canvi a un model econòmic circular representen una oportunitat per guanyar productivitat i competitivitat. Ja hi ha moltes empreses que han iniciat el procés de transformació tecnològica i circular en alguna de les dimensions del seu negoci però cal poder afrontar aquest canvi d’una manera global, amb una estratègia empresarial que inclogui les diferents àrees dels negocis.

Què no podem oblidar? Analitzar la realitat de l’empresa: Evaluar la situació de l’empresa pel que fa al procés, els producte i serveis, funcionament, pros i contres però sobretot els actius diferencials, aquells trets que fan l’empresa diferent de la competència (expertesa, situació, especialitzat, volum, equip humà…). Veure què podem millorar i cap a on enfocar els esforços. Definir la finalitat de l’acció o accions que volem portar a terme: Saber què volem aconseguir i de quina manera abans de determinar exactament què volem fer. Identificar les palanques del canvi: Detectar quins seran els eixos on caldrà treballar. Hi ha tres tipus de palanques, els processos empresarials i les dades, la tecnologia pròpiament dita i la cultura empresarial i les persones. Establir un itinerari: El que caldrà seguir per aplicar aquests canvis i quines àrees de l’empresa (internament) es veuran afectades. Definir una estratègia adaptativa: adoptar una metodologia amb objectius viables pensant per a qui i amb qui cal treballar-ho. Realitzar proves de concepte per avaluar el resultat i analitzar les possibilitats i la seva escalabilitat. Acotar objectius, abast i inversió. Evaluar com s’organitzarà l’estratègia, les proves i el conjunt de l’empresa financerament per fer front als canvis a curt i a llarg termini. La comunicació dels canvis i els avenços positius permet diferenciar-se i incrementar el valor afegit de l’empresa.

L’exigència i el grau de saturació del mercat és tan elevada que la innovació és la única estratègia viable. Hem de ser capaços d’obrir nous mercats per sobreviure. La incorporació de la tecnologia per ella mateixa no té perquè aportar valor, el més important és avaluar el risc i que realment aporti avantatge competitiu, cal que estigui alineat amb l’estratègia i el model de negoci.


- P43

Preparats per innovar

Una proposta d’autodiagnosi

Tenim eines a l’abast per tal de marcar el punt de partida. Realitzar una diagnosi de la mà d’un expert o fer una autodiagnosi és un bon començament abans de poder decidir cap on avançar i de quina manera fer-ho. No podem implementar canvis sense tenir, abans, una mirada global a l’empresa per saber què i com abordar. Transformació digital

FASE 1

Anàlisi de l’empresa Analitzar el model i estratègia de negoci (clients i proveïdors), el procés productiu (manteniment, producció, logística) i l’organització de l’empresa i treballadors (sist. d’informació, seguretat i tecnologia incorporada).

FASE 2

Identificar els possibles canvis Quins canvis es poden incorporar per millorar el sistema, productes o serveis, i ajudar als clients a entendre millor què oferim. Canvis interns (seguretat, gestió de dades…) o externs (eficiència de transport…).

FASE 3

FASE 4

Creació pla adaptació progressiu a la I4.0 Amb totes les possibilitats detectades anteriorment crear un pla d’actuacions progressives per a la implantació de les tecnologies 4.0 a l’empresa.

Comprovar el pla creat Realitzar petites proves de concepte per validar el pla creat i que les accions són efectives i escalables.

FASE 5

Asegurar la correcta adaptació de tota l’estructura de l’empresa Comprovar que tota l’empresa s’adapta corRectament i incorpora el canvis establerts (gerència, treballadors, i la relació amb clients i proveïdors).

Economia circular FASE 1

Anàlisi de fluxos de materials, recursos i residus. Les diferents operacions al llarg del cicle de vida per obtenir el mapa de fluxes de materies primeres i auxiliars, recursos (aigua i energia), residus, abocaments , emissions de GEH i soroll.

FASE 2

Estructura del cost del cicle de vida del producte Cost acumulat d’un producte/servei en les diferents etapes: concepte, disseny i desenvolupament, fabricació, transport i instal·lació, operació i manteniment, i gestió després de la seva utilització.

FASE 3

Indicadors de circularitat Definir indicadors en les àrees (econòmica, eficiencia en l’ús de materials i recursos, i impacte ambiental) per mesurar l’estat de l’empresa en sostenibilitat i implementació de l’economia circular.

FASE 4

Identificació d’oportunitats en circularitat En les àrees: estratègia i model de negoci, ecodisseny, subministres circulars, processos eco- eficients, energia i aigua, residus, abocaments i emissions. Decidir i prioritzar per on començar definint una estratègia global.

FASE 5

Avaluació: Anàlisi del resultat i de retorn de les accions realitzades i l’adaptació de tot el context empresarial, intern i extern.

Font: Elaboració pròpia a partir de Mapeig i anàlisi de la Indústria 4.0 a Catalunya. . ACCIO (2017) Departament d’Empresa i Coneixement. Generalitat de Catalunya i la Guia para el desarrollo de Autodiagnósticos en Economia Circular en la industria Navarra. Camara Navarra i Sustainn (2018)


III Empresa i Progrés- P44

L’horitzó de la transformació empresarial

Eines i estratègies

Quines eines i estratègies tenim a l’abast a través de l’economia circular i la transformació digital? Breu aproximació per un major coneixement de les oportunitats i possibilitats d’aquestes dues àrees d’innovació.

Estratègies de circularitat Ecodisseny: Incorpora criteris ambientals en el procés del disseny de productes i serveis. Permet estalviar al llarg del cicle de vida, una millor percepció per part del consumidor i un posicionament estratègic al mercat. Remanufactura: Recuperació dels productes per part dels fabricants després del seu ús, per donar-los una nova vida i mantenir els seu valor. Això comporta un estalvi de matèries primeres, i un augment dels beneficis al potenciar les matèries recuperades.

Servitització: Repensar el model de negoci no com la venda de producte sinó com a l’oferta d’un servei. S’aconsegueix mantenir el valor del producte, oferint serveis associats. També s’assoleix una relació més directa amb el client obrint noves oportunitats.

Simbiosi industrial: La col·laboració entre empreses per crear un ecosistema industrial, per obtenir noves oportunitats de negoci donant valor a recursos sobrants o trobar solucions innovadores, aconseguint un estalvi important dels costos econòmics, així com la generació d’ingressos.

Economia col·laborativa: Implica un accés compartit a béns o serveis, obtenint noves oportunitas de negoci, i fer més accesibles els productes o serveis a un major nombre de destinataris.

Mantenir i reparar: Permet maximitzar la durabilitat dels béns i equips, ajudant a mantenir el valor del producte, aconseguint un augment del valor i de l’acceptació per part del consumidor.

Reutilitzar i redistribuir: Donar una nova vida als productes després de ser utilitzats, mantenint el seu valor en el cicle productiu. Aconseguint que el seu valor al mercat augmenti i sigui més acceptat per part dels consumidors.

Valortizar el residus: Recuperar materials i energia dels fluxos de residus, aconseguint una millor gestió dels recursos, més eficient i més econòmica. També s’obté accés a un mercat de materials secundaris per suplir les necessitats del teixit productiu.


- P45

Preparats per innovar

Habilitadors digitals Integració horitzontal i vertical de sistemes: Tecnologies i estàndards de comunicació que permeten la interacció a través d’una plataforma dels diferents components i sistemes d’informació. Permet treballar amb informació integrada, compartida i a temps real, agilitzant i automatitzant tasques i processos.

Realitat augmentada: Creació de realitats mixtes amb elements virtuals. Eina que permet millorar la interacció home-màquina, actuar de forma mapejada sobre qualsevol element real. Permet formació i entrenament, controls de qualitat, resolució d’avaries, controls de rendiment i productivitat,etc.

Tecnologies de simulació: Les tècniques de modelat 3D dels productes permeten controls de qualitat de gran precisió. La simulació amb prototips virtuals permet optimitzar la fase de disseny de nous productes minimitzant els costos de desenvolupament i reduint temps de comercialització.

Big data i intel·ligència artificial: Tot aquell conjunt de mètodes i tecnologies que fa referència a l’adquisició, guardat i processament de dades. Element estratègic de la transformació digital ja que les dades i la seva explotació sustenta l’origen de la majoria d’actuacions.

Impressió 3D: Tecnologia que produeix objectes físics a partir de models digitals 3D dissenyats per programari. Els materials utilitzats són materials plàstics (els més estesos), ceres o metalls i bàsicament es fa a través de l’extrusió i polimerització.

Robòtica avançada: La robòtica processa o transporta matèries, peces, eines o dispositius especials. Els robots són programats per diverses tasques, poden percebre el que passa al seu voltant amb sensors, es poden moure en el seu entorn i comunicar-se amb altres màquines i/o persones.

Ciberseguretat: Conjunt de pràctiques, processos i tecnologies de seguretat evitant l’accés de persones no autoritzades i garantint la integritat de les dades. Permet protegir infraestructures, sistemes i aplicacions, dispositius i la transmissió d’informació.

Cloud computing: (Computació al núvol). Prestació de recursos, maquinari i programari, a través de la xarxa, en temps real i amb possibilitats de connectivitat simultània d’usuaris. Permet emmagatzemar, la computació de dades, l’accessibilitat i la construcció d’aplicacions. Internet de les Coses (IoT): Xarxa global que connecta objectes físics valent-se d’internet, o en xarxes pròpies, el que permet transmetre informació d’aquests objectes a proveïdors, operadors, altres màquines, etc.


III Empresa i Progrés - P46

Aplicacions i casos d’èxit A la comarca i arreu ja hi ha empreses que han fet canvis per adaptar-se a aquesta transformació, en economia circular, a nivell digital i en molts casos el que és un resultat de combinar ambdues tendències. Per conèixer-ho de prop, algunes aplicacions i casos d’èxit

Sis tem a

ió vis de

Empresa de retail volia conèixer el temps mig dels clients dins la botiga i el perfil dels seus compradors. Gràcies a sistemes de visió amb anàlisi per xarxes neuronals té la informació de quan entren i quan surten, zones que s’entretenen més i fins hi tot gènere i estat d’ànim de qui compra. Tota aquesta informació està disponible a temps real per botiga, per regió i global.

Re m

itat rtun o Fruit de op

No va

la inquietud d’un empresari per la vida del residu que ell mateix generava en el seu negoci i producte, crea una nova empresa que s’encarrega de la gestió d’aquest residu i la seva reutilització, ja no només del seu residu sinó d’altres empreses.

ressió 3D Imp

Proto col sd el l

Un ajuntament volia disposar de la informació de les EDAR, la xarxa d’estacions de bombament a temps real, disposar d’històrics i tot configurat amb programari obert: gràcies a nous protocols de llarg abast i baix consum s’ha pogut passa de disposar d’una SIM a cada punt de recollida de dades a una sola antena a l’Ajuntament que cobreix tot el terme municipal. A més a més, aquest sistema permet introduir qualsevol altra dada municipal i fins hi tot la geolocalització del material rodat.

Empresa del sector automoció per a fer el “ramp up” de la fabricació d’un nou model de vehicle, havia d’anar fent modificacions a una peça de poliuretà. Cada modificació li suposava uns 1000€ per modificacions en el motllo més una setmana de feina. Amb una impresora 3D van fer totes les modificacions a un 10% del cost i 1/5 part del temps.

t bas ga ar

anufactura Rem

ra ctu ufa an

Una empresa dedicada a la fabricació i venda d’ulleres de sol recupera les ulleres dels seus clients un cop ja no els fan servir per desmuntar-les, recuperarne els components que estan en bones condicions, per tal de tornarlos a fer servir com a matèria primera. Els clients que tornen les ulleres es beneficien d’un descompte.

Una empresa que neix per tal d’aprofitar part del residu textil d’algunes peces de roba que es desfilen i se n’obté de nou el fil. Aquest es torna a fer servir per elaborar nous jerseis que esdevenen 100% de material recuperat obtenint una producció única i que pot tornar a ser recuperada.

Reutilització Empresa del sector del metall que utilitza sabons en el seu procés de producció amb inoxidable. Recupera el sabó i el neteja per poder-lo reutilitzar de nou diverses vegades cosa que ha reduït significativament el seu consum de sabó.


- P47

Aplicacions i casos d’èxit

lisi de dades Anà

Softwa re i da de s

Un fabricant de maquinària rep la demanda d’un client de poder obtenir per correu electrònic un resum de les dades de producció diàries de cada màquina. El fabricant no només integra aquesta opció sinó que crea un històric de dades i un entorn gràfic que permet comparar les produccions de diferents dies en funció de diferents criteris com ara els productes fabricats, els torns de producció, etc. Una millora pel client i el seu negoci i un tret diferencial i competitiu pel fabricant i les seves màquines.

Indústria manufacturera que recull ja totes les dades de productivitat i eficiència de la seva maquinària està aplicant metodologies d’anàlisi de les dades per obtenir informació de temps de parada reals, temps de reparació, temps de falta de material i extreure’n informació predictiva per preparar-se als esdeveniments.

Una empresa paperera que feia un paper especial amb reïnes polifenòliques, es trobava que els retalls i bobines defectuoses d’aquest paper s’havien de portar a incinerar a França i era molt car. Van trobar una empresa que fabrica tapes d’inodors que va aprofitar aquest residu de paper com a substitut de les reïnes polifenòliques verges que utilitzava, amb el corresponent estalvi econòmic per totes dues empreses.

Sim b

Material orgàn ic

Empresa que neix d’un negoci familiar existent per crear un producte semblant però amb matèries primeres orgàniques i compostables. El resultat, un producte més conscient amb el medi ambient i amb una millor gestió com a residu. L’empresa manté una investigació contínua per seguir millorant el producte i el procés.

ió zac t i t rvi Se

Una empresa de transports de camions ha conclòs que 8 de cada 10 parades no programades d’un camió es poden evitar amb un manteniment preventiu conectant el camió amb el taller que permetria al mecànic monitoritzar el camió i programar el manteniment necessari amb antelació. Estudien la manera de fer-ho.

Simb ios i in ial str du

Una empresa dedicada al subministrament de combustibles a domicili es trobava amb la dificultat de conèixer només el consum de combustible havent de visitar repetidament el client. Va instal·lar uns sensors de nivell crític als dipòsits que l’avisen amb un SMS quan queda poc combustible i pot repostar a temps. Ha incrementat l’eficiència i s’ha estalviat temps i quilòmetres. Preveu instal·lar sensors de nivell que li permetin saber, des de la seva oficina, l’estat exacte dels dipòsits en cada moment.

tivitat nec n Co

ial ustr d in si io

A una refineria que produeix combustibles (amb baix contingut de sofre) li sobrava el sofre que havia extret del combustible abans de ser apte per a la venda. Aquest recurs sobrant el ven a una empresa que fabrica àcid sulfúric i que per tant, necessitava sofre com a matèria primera. Resultat, un important estalvi econòmic per totes dues empreses.


III Empresa i Progrés- P48

Conclusions

comarca que es mou a A Una ritmes desiguals

formació, l’eina C La estratègica

En matèria tecnològica i de circularitat,

La capacitació de les persones a

la comarca ja presenta casos d’èxit,

tots els nivells és l’eina que tenim

aplicacions reals, que funcionen i

a l’abast per afrontar aquesta

que estan integrades en el model

transformació amb garanties.

empresarial. Són empreses que han

La necessitat de formació

fet els deures, s’han plantejat el model

permanent, de reciclatge i de

de negoci i han fet una aposta per

nous aprenentatges resulta bàsic i essencial a tots els

la transformació. Petits canvis, grans

nivells: personal, empresarial, públic, gratuït, escolar,

canvis...de tot. Hi ha encara moltes

superior, universitari, formació professional, ocupacional,

empreses que no es plantegen que aquesta transformació

per la gent gran… hem de ser una societat capaç. Empreses

vagi amb ells, i el mateix passa amb algunes entitats,

i treballadors veuen en la seva limitació i la del seu equip

administracions i altres col·lectius. Hi ha molt camp per

humà, el fre a l’avenç i a l’adopció de tots els possibles

córrer, des de l’actuació individual però especialment des

canvis. Cal doncs que l’oferta formativa de professionals

de les sinergies i la col·laboració, on tots els agents, públics

i joves s’adapti a la realitat canviant i cada vegada més

i privats han de posar especial atenció i obertura de mires

tecnològica i més sostenible. I no només parlem de les

per aprofitar un horitzó ple d’oportunitats però amb riscos

STEM sinó de les habilitats i les competències que són i

si no s’incorpora en l’estratègia organitzacional.

seran claus en aquest entorn canviant.

i paraules B Conceptes desconegudes

a la D Traves transformació

Una de les principals traves d’aquest

A banda del desconeixement, que és el fre principal

horitzó de la transformació empresarial

a la transformació,

és el llenguatge. Paraules, conceptes,

hi ha moltes traves

estratègies, anglicismes i nomenclatures

que impedeixen

que ens són desconegudes o poc

que les empreses es

habituals. La falta de coneixement i

plantegin apostar

la poca pedagogia que se n’ha fet al

per la digitalització

respecte no afavoreixen que s’aposti

o l’economia circular.

per aquestes estratègies innovadores.

Algunes són traves

Revolució 4.0 s’assimila a robots i a elevades inversions,

mentals, dubtes, pors;

i es confón l’economia circular amb el reciclatge. Al

la desconfiança a que algú extern a l’empresa pugui

desconèixer en què consisteix tot plegat l’interès i

assessorar-te per avançar; la mala percepció que el 4.0 és

la voluntat d’apropament es redueixen al mínim. Cal

sinònim de car i llarg...Però també hi ha organitzacions que

familiaritzar-s’hi per veure-ho una possibilitat per la propia

no han fet una bona adopció de les TIC i estan molt enrere.

empresa o organització.

Els canvis són cada dia més veloços i és fàcil quedar relegat. Algunes empreses pateixen encara els efectes de la crisi i no poden mirar més enllà. Hi ha també traves administratives, legislació i burocràcia que no evolucionen al mateix ritme dels canvis i un excés de regulació i tràmits. És important tenir un bon acompanyament al apostar per aquesta transformació: institucional, econòmic, tècnic… I tenir algú de casa que entengui el que s’està fent.


- P49

Conclusions

E

El talent, una peça clau

mercat laboral G Eltambé es transforma

La lluita pel talent,

L’evolució i el canvi

la captació i la seva

de les feines és una

fidelització és ja present,

de les incògnites

però anirà a més. La

d’aquesta revolució.

necessitat de trobar

Davant dels dubtes

personal capacitat per

i la incertesa, la

treballar en un entorn tan

màxima flexibilitat i permeabilitat són essencials. Hi

canviant i amb elevades

ha recança davant els possibles llocs de treball que

possibilitats de transformació permanent, comptar amb

desapareixeran però també se’n crearan de nous. Hi ha

persones versàtils, hàbils, flexibles, amb pensament

la por a si serem capaços d’adaptar-nos a aquest nou

crític és essencial. Les empreses i les organitzacions han

panorama i si podrem adaptar el nostre lloc de treball .

d’assumir que el talent que tenen a casa l’han de fidelitzar,

ha d’estar H L’entorn més preparat

formar i preparar pels canvis que vinguin, que puguin adaptar-se, transfromar-se i aportar valor afegit.

F

Valors i capacitats humanes

Quan una economia, com l’anoienca, s’enfronta a una transformació global com la

Davant d’una transformació d’aquestes

que estem iniciant, cal que

magnituds, on totes les esferes de la

l’entorn estigui totalment

vida, laboral, personal, social, educativa,

alineat en la mateixa direcció.

el lleure… es veuen implicades, entren en

Així, els dèficits estructurals

joc de manera molt important els valors

i en infraestructures (preus

i les capacitats que cadascú de nosaltres

i dependència de subministres, falta de cobertura de

pot desenvolupar. Així, el temor a una

banda ampla, zones tècnicament i tecnològicament

sobreexposició tecnològica i a una pèrdua

poc preparades, infraestructures descuidades per les

dels vincles personals i més reals en detriment de l’entorn

companyies o l’administració…) s’han de resoldre per

virtual, presenta dubtes, especialment en l’evolució dels

afavorir un escenari competitiu on créixer. Per altra banda

infants i joves. També el risc de l’analfabetisme tecnològic

la manca de cultura empresarial en aquests dos àmbits

i l’escletxa que pugui generar, també generacional: els

esdevenen un problema estructural que afecta a bona part

menys joves i/o els menys formats hauran de fer un esforç

de les empreses.

més gran.


III Empresa i Progrés- P50

Idees de futur A. Fer pedagogia i divulgació Vist que la principal feblesa de l’entorn davant la transformació empresarial és el desconeixement cal treballar per apropar economia circular i transformació digital a totes les esferes de la societat i del teixit empresarial. Accions de divulgació i coneixement sobre les eines i estratègies d’aquests dos sistemes. Accions i jornades de conscienciació sobre la transformació empresarial, els reptes i els avantatges, a tots els àmbits: escoles, empreses, institucions, associacions empresarials, administració… Realitzar una tasca pedagògica amb empreses i agents sobre les obligacions i exigències mediambientals vistes com a avantatges competitius. Sessions de difusió i sensibilització al voltant de les palanques de la revolució 4.0 per augmentar el seu coneixement a les empreses Vetllar per un correcte coneixement de les obligacions de les empreses, organismes i ciutadania sobre la segregació i gestió de residus. Campanyes de conscienciació i millores en l’àmbit de l’eficiència energètica i de materials a empreses, entitats i ciutadans. Treballar uns indicadors visuals i comprensibles sobre l’estalvi i els beneficis que es generen a través de l’economia circular. Fomentar sessions transversals en els que hi participin empreses, universitats i centres de recerca per a potenciar el desenvolupament d’accions i iniciatives.

B. Capacitació de les persones Facilitar la preparació de la població a tots els nivells és essencial per tenir una comarca preparada per enfrontar-se a qualsevol canvi, transformació o adaptació a nivell laboral, social i també personal. No es tracta només d’augmentar la formació, a tots els nivells, sinó d’ensenyar habilitats no cognitives amb més valor que els robots. Treballar programes que facilitin l’adaptació i transformació dels actors més vulnerables com la gent que no pugui reciclar-se o la gent amb menys recursos.

Les empreses han de preparar als seus treballadors pels canvis que tindran en el seu lloc de treball, permetre la reubicació si cal, formar-los… no deixar escapar el talent. Els centres educatius han de poder fer adaptacions curriculars vers la realitat social i empresarial, i els valors i competències que es requeriran en el futur. Vetllar per cobrir a tots nivells la creixent demanda d’habilitats cognitives avançades (pensament crític, resolució de problemes i agilitat en l’aprenentatge) i socioemocionals (creativitat, curiositat i adaptabilitat). Apostar pels sistemes educatius i formatius per a adults. Els programes de formació contínua seran importants per ajudar els treballadors a aprendre nous rols i desenvolupar noves activitats.

C. Un entorn favorable Que la comarca estigui preparada per suportar empreses, agents i actius que apostin per una economia més circular i un model competitiu ajudats de les noves tecnologies, requereix un condicionament tècnic, tecnològic i estructural que ho sustenti. Millorar les infraestructures tècniques i tecnològiques, de comunicacions i sòl industrial per afavorir el creixement, les sinergies i noves oportunitats de negoci. Aconseguir cobertura de banda ampla a totes les àrees industrials, educatives, de coneixement i innovació. Facilitar el desenvolupament de l’economia circular reduint traves burocràtiques, i facilitant les gestions per afavorir noves sortides a residus, productes, serveis i projectes. Premiar i valorar, amb incentius i/o avantatges aquelles empreses i organismes que aconsegueixin millores, especialment ambientals, a través de l’economia circular Que les administracions públiques es transformin en la seva atenció als ciutadans adoptant la revolució tecnològica. Col·laborar des de l’àmbit local i comarcal per formar part d’una estratègia industrial de país entorn al concepte d’Indústria 4.0 i l’economia circular

Fomentar les vocacions industrials i les carreres STEM tenint especial cura de la perspectiva de gènere que ho sol condicionar.

Mesures de suport i per afavorir la internacionalització de les empreses.

Facilitar la transició als treballadors: des de l’administració, amb polítiques de reinserció, formació ocupacional i amb formació contínua.

Fiscalitat verda: establir incentius econòmics per a una contractació sostenible, compres verdes i un major component ambiental i social.


- P51

Idees de Forums futur

Potenciar les escoles verdes i actualitzar el sistema educatiu en aquesta línia. Incentivar el sector privat per fomentar inversions de capital humà a través de beneficis fiscals i altres incentius

D. Cooperació entre empreses i agents Afavorir escenaris de relació entre empreses i agents per facilitar el treball col·laboratiu en tots dos entorns així com la detecció o aparició de nous models de negoci o solucions compartits o conjunts. Facilitar l’adopció de mesures, projectes i eines 4.0 des de la cooperació entre diversos agents actius i empreses (oferta i demanda, també de coneixement). Programa d’acompanyament, suport i assessorament en matèria de transformació digital i també en economia circular. Fomentar que les empreses tinguin una mentalitat més oberta i creativa, que s’obrin, comparteixin, s’ajudin, entre elles i amb els agents locals, nacionals, públics i privats. Trencar la visió segmentada de la revolució 4.0: buscar sinergies entre empreses de diferents sectors. Suport a l’emprenedoria i creació de nous negocis .

E. Apostar per la formació Tots els agents del territori compartim el repte de posar les bases per la generació de talent en aquest nou escenari, vetllant per una transformació progressiva dels ciutadans amb garanties i que ningú perdi la batalla de la digitalització i les noves competències. Cal reconfigurar l’oferta formativa i augmentar la presència de les tecnologies de la informació, les capacitats digitals i les competències que cada vegada seran més necessàries. (universitat, formació professional, obligatòria i primària). Cal potenciar i millorar la formació (contínua, professional i universitària) per facilitar la transició del capital humà cap als nous requeriments.

F. La dimensió social Davant un horitzó relativament incert, les polítiques i actuacions han de centrar-se a reduir les barreres que afavoreixen desigualtats i condicionen la plena capacitació de les persones, en l’entorn social i laboral. L’administració ha de preveure el que pugui passar amb les persones que quedin desplaçades o fora del mercat degut a aquest canvis. Vetllar per un increment de la cobertura social o alternatives que permetin el manteniment de l’estat del benestar a totes les capes de la societat. Invertir en la participació de les dones en el camp de les ciències, la tecnologia i les matemàtiques, vocacions industrials, mentoring de pares, formació/informació de les famílies i trencar els estereotips de gènere.

G. Anticipar-se als canvis Per poder afrontar una transició amb garanties, cal poder preveure ja no els canvis que succeeiran sinó que hi haurà elements que es modificaran. Fer més resilient les empreses, organisme i els seus actius (també les persones). Accions adreçades als gerents i CEOs, per tal que entenguin aquesta transformació per liderar el canvi des de dins i des de dalt, i implicant totes les àrees i tot l’entorn de l’empresa. Abans de portar a terme cap inversió o projecte realitzar una prova de concepte, avaluar-la i davant resultat positiu, escalar-la. Tenir present la possibilitat de recol·locar el personal en cas de canvis d’afectació estructural. Les empreses que es plantegin ecoinnovar han de reconèixer la importància dels reptes que la sostenibilitat planteja pel seu sector a llarg termini i prendre mesures per convertir els reptes en oportunitats. Per evitar efectes negatius cal que empreses i organitzacions posin el desenvolupament del talent i els recursos humans en el centre de la seva estratègia de futur.

Mesures per afavorir l’adequació de l’educació dels més petits incidint especialment en la formació de mestres.

Abans de prendre qualsevol iniciativa, empreses i organismes requereixen un lideratge obert i receptiu i adoptar una visió més holistica de l’activitat empresarial.

Treballar amb les escoles de negoci per tal que en les formacions per caps de departaments i directius incorporin la circularitat i les seves estratègies.

Construir habilitats d’hora, en l’àmbit social i personal permet anticipar una preparació més i millor adaptable als canvis.

Les empreses han d’identificar les mancances d’habilitats en una força de treball més tecnològica per poder modificar amb coneixement l’educació i la formació. Fomentar les vocacions industrials, sobretot entre les dones.


III Empresa i Progrés- P52

Glossari 5G

Tecnologia que succeeix el 4g per agilitzar la navegació i la descàrrega a Internet. Encara en desenvolupament.

Acords de parís

Conferència de les Nacions Unides (2015) sobre el canvi climàtic que va concloure amb l’adopció d’un acord històric per combatre el canvi climàtic i impulsar mesures per reduir les emissions de carboni per mantenir l’augment de la temperatura d’aquest segle sota els 2graus C.

Big data

Biomimesis

Cadena de valor

Ciberseguretat

Fa referència a aquella quantitat de dades tal que supera la capacitat del programari tradicional per tal de capturar-les, emmagatzemarles, administrar-les, processar-les i analitzar-les. Ciència que estudia la naturalesa com a font d’inspiració de noves tecnologies innovadores per resoldre problemes humans que la natura ja ha resolt mecànicament o químicament. Eina d'anàlis estrategic que ajuda a determinar els avantatges competitius de l'empresa a través d'examinar i dividir l'empresa en les seves activitats estratègiques més rellevants, entenent com funcionen els costos, les fonts actuals i on està la diferenciació. Conjunt de pràctiques, procesos i tecnologies de seguretat aplicades a la transformació digital per a la gestió del risc. Permet la protecció de les infraestructures, dels sistemes i aplicacions, dels dispositius i en la transició de la informació.

Cicle de vida

Totes les etapes que tenen lloc des de l'obtenció de les matèries primeres fins al final de la seva vida útil, tenint en compte els canvis que pateixen i com són gestionats al final.

Cimera COP 24 Katowice

Trobada internacional de països per a la posada en marxa de l'Acord de París i que es pugui dur a terme a partir del 2020

Cloud Computing

Conectivitat

Tipus de computació recolzada a internet que permet compartir recursos hardware i software al núvol sota demanda i com un servei. Els clients no són propietaris de la infraestructura física, sinó que paguen pel lloguer d'ús d'un proveïdor extern. Permet la transmissió de la informació de forma segura, a través d'unes infraestructures de comunicacións fixes o mòbils, en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Consum sostenible

Cradle to cradle

Elecció de productes o serveis d’acord amb un menor impacte ambiental, responsable socialment i amb la conducta de les emrpeses que l’elaboren. Sistema d’idear, dissenyar i produir de manera que els elements que componen els productes puguin ser 10% reutilitzats o reciclats.

CRM

Aplicació informàtica per a la gestió de les relacions amb els clients i de suport a les actuacions de màrqueting i de venda.

Cyber-physical Systems

Dispositiu que integra capacitats de computació, emmagatzemament i comunicació per controlar un procés físic dins un procés productiu en el cas d’una fàbrica. Generalment connectats entre si en una xarxa digital industrial.

Dia de la sobrecapacitat de la terra:

Moment en què el planeta ha consumit el que en un any la terra pot generar. El 2018 va ser l’1 d’agost.

Digital Twin

Un bessó digital és una rèplica en l’entorn digital d’un organisme (entitat o empresa) real, físic. Existeixen simultàniament per la connexió i transmissió de dades. És una rèplica de tots els actius processos, persones, llocs, sistemes i dispositius que es pot utilitzar per a moltes opcions, test, proves i anàlisis sense haver d’entrar en l’organisme físic.

Ecodisseny

Productes o serveis que es dissenyen amb criteris de sostenibilitat ambiental amb l’objectiu d’optimitazar-ne la longevitat.

Ecoinnovació

Desenvolupament i aplicació de nous productes o processos que incorporen la sostenibilitat i redueixen l’impacte al medi, a través d'eines com l'anàlisi del cicle de vida o la cadena de valor.

Ecologia industrial

És una àrea multidisciplinària que vol assimilar el funcionament dels sistemes industrials al dels ecosistemes naturals, i implica una interrelació d’indústries (pel que fa a fluxos de matèria, energia i informació) i una relació sostenible amb l’entorn natural i social que envolta el sistema industrial.

Economia circular

Model econòmic de producció i consum en el qual els recursos i serveis estan dissenyats per a mantenir el seu valor el major temps possible. L'Economia Circular és regenerativa per disseny.


- P53

Glossari

Economia col·laborativa

Fenòmen transversal que fa referència a models de negoci en els que es faciliten activitats mitjançant plataformes col·laboratives, que creen un mercat obert per a l’ús temporal de mercaderies o serveis.

Economia verda

Sistema i model econòmic que millora el benestar humà i l’equitat social mentre redueix significativament els riscos ambientals.

ERP

Gasos d’efecte hivernacle

Habilitador digital

Sistema informàtic de planificació de recursos empresarials. Integra totes les dades i processos de negoci de l’organització en un sistema unificat per tal de facilitar i agilitzar la gestió dels processos de l’empresa a més de donar eines d’ajut a la presa de decisions GEH produits pel transport, la indústrial l'energia....que fan que la radiació solar penetri cap a la terra i contribueix a l'efecte hivernacle. CO2 - diòxid de carboni , CH4 - metà, N2O - òxid nitrós, PFCs - perfluorocarburs, HFCs - hidrofluorocarburs, SF6 - hexafluorur de sofre, NF3 - Trifluorur de nitrogen Tecnologia que fa possible la transformació digital. Alguns exemples inclouen: big data, aplicaciones, cloud, etc. Són els proveïdors tecnològics els que els apliquen.

Hibridació de dades

Processos que permeten generar un conjunt de dades per a ser utilitzades, des d'eines informàtiques, a partir de fonts de dades heterogènies i amb diferents graus d'estructuració.

Horitzó 2020 (2014-2020)

Iniciativa emblemàtica de l’Estratègia Europa 2020 que té com a objectiu assegurar la competitivitat d’Europa a nivell global, un mitjà per contribuir al creixement econòmic i a la creació de llocs de treball i defineix tres prioritats: ciència excel·lent, lideratge industrial i reptes socials.

Impressió 3D

Tecnologia que elabora objectes fisics a partir de models digitals 3D dissenyats per software. Els materials majoritàriament utilitzats són plastics, ceres o metalls, que fan variar la tecnologia aditiva que s'utilitza.

Industria 4.0

Internet de les coses (IOT)

KPI ( Key Performance Indicator ) Machine learning

Quarta revolució industrial, que es basa en la disponibilitat en temps real de tota la informació rellevant al producte o servei, proporcionada per una xarxa acccesible en tota la cadena de valor, aixi com la capcitat per modificar el fluxe de valor òptim en qualsevol moment. Això s'obte a través de la digitalització i la unió de totes les unitats productives d'una economia. Interconnexió digital de tot tipus d’objectes i dispositius a Internet, permetent l’enviament i recepció de dades i la controlabilitat remota. Conegut també com a mesurador d’acompliment o indicador clau de rendiment, mesura el nivell d’acompliment d’un procés. Conegut com aprenentatge automàtic, és una branca de la intel·ligència artificial que dissenya, analitza i desenvolupa algoritmes i tècniques per tal que les màquines evolucionin. Crea programes capaços de generalitzar comportaments a partir del reconeixement de patrons o la classificació.

Manteniment i reparació

Allargar la vida útil de béns i equipaments, de manera que aquesta major durabilitat es tradueix en un menor consum de nous productes. Si es fa de manera preventiva: millora la productivitat (25%) redueix els costos de manteniment (30%) allarga la vida útil dels equips (50%).

Obsolescència programada

Consisteix en la producció intencionada de béns i serveis amb vides curtes, estimulant als consumidors a repetir la seva compra amb major freqüència. Aquesta pràctica, que ha estat habitual en algunes categories de producte, està actualment sota la lupa i alguns països com França ja han començat a legislar per tal de penalitzar-la.

OEE (Eficiència General dels Equips)

Eina que permet mesurar l'eficiència productiva de la maquinària industrial. Mesura, en un sol indicador, tots els paràmetres: disponibilitat, eficiència i qualitat, així se sap si, el que falta per assolir el 100% és perquè la màquina s'ha parat (d), si funcionava per sota la seva capacitat (e) o s'han produit unitats defectuoses (q).

Petjada ambiental

Mesura diferents indicadors d’impacte (canvi climàtic, eutrofització, destrucció capa d’ozó, toxicitat, etc.) deguts al cicle de vida d’un producte o servei.


III Empresa i Progrés- P54

L’horitzó de la transformació empresarial

Petjada de carboni

Petjada ecològica

Petjada hídrica

Plataformes col·laborativas

L’indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO2 equivalent que són alliberades a l’atmosfera. La demanda dels recursos naturals i el seu impacte en el territori. A l’estat espanyol, la petjada ecològica duplica la biocapacitat (límit fins el qual una àrea geogràfica pot abastir de recursos de forma renovable a la població que hi habita) provocant un dèficit ecològic, és a dir, que com a país consumeix més recursos dels que disposa. El volum total d’aigua dolça utilitzada per a la fabricació de productes o serveis. Aquest volum d’aigua utilitzada pot haver estat consumida, contaminada o evaporada. Plataformes que permeten cobrir les necessitats digitals d'informació d'una cadena de valor. Són aplicacions cloud i posen en comú determinada informació per a millorar processos empresarials (utilitzat sobretot entre proveïdors i clients). També fa referència a plataformes comercials o de marketplace.

PLC Programmable Logic Controller

Dispositiu electrònic semblant a un ordinador que es programa per controlar màquines i processos de fabricació, processos lògics , secundaris i seqüencials.

Prova de concepte (PoC)

És una implementació, sovint resumida o incompleta, d'un mètode o d'una idea, realitzada amb el propòsit de verificar que el concepte o la teoria en qüestió és susceptible de ser explotada d'una manera útil. La prova de concepte es considera habitualment un pas important en el procés de crear un prototip realment operatiu.

R+D+i (Recerca Desenvolupament i Innovació)

Qualsevol investigació destinada a millorar la producció de béns o la prestació de serveis. Poden revelar l'estat de la indústria, el grau de competència o el progrés científic.

Realitat virtual

Entorn on es combinen escenes i objectes fisics amb objectes virtuals en una aplicació que combina la informació real obtinguda amb la virtual per emular la realitat.

Realitat Augmentada

Visió d'un entorn físic del món real a través d'un dispositiu tecnològic.

Reciclatge

Acció de processar un producte, component o material d’un sol ús o usat, per ser utilitzat en un producte, component o material futur.

Redistribució

Tipus de reutilització que implica un canvi de propietari. Per aquest motiu, sol dependre d’un sistema que en permeti aquesta redistribució després d’haver gestionat el recurs a ser redistribuït de la manera més adequada.

Reducció en origen

Prevenir la contaminació abans que es produeixi i reduir l’ús de recursos materials: modificant el procés de fabricació, aplicant bones pràctiques, canviant materials i productes o utilitzant tecnologies més respectuoses amb el medi ambient.

Remanufactura

Recuperar els productes per part dels fabricants després del seu ús per donar-los una nova vida recuperant els components i el seu rendiment original i amb una garantia equivalent a la d’un producte novament manufacturat. Aquesta estratègia combat directament l’obsolescència tècnica i fins i tot estètica, allargant la seva vida útil.

Resiliència

Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències.

Reutilització

Donar una nova vida a un determinat producte després del seu ús habitual, ja sigui per al mateix ús o per un de nou.

RFID

Identificació per radio freqüència. Sistema que permet un enviament àgil i fàcil d’informació a través de les ones en distàncies curtes. S’aplica en sistemes de control i identificació d’objectes i persones.

Road map

Full de ruta, una planificació del desenvolupament d’un projecte o actuació amb els objectius a curt i llarg termini i que inclou els terminis i passos d’execució.

Robòtica avançada

A la industria, la robotica procesa o transporta materies, peces, eines o despositius especials. Els robots són programats per realitzar tasques divereses, tenen capacitat per percebre el que té lloc al seu voltant mitjanant sensors, moures al seu entorn i comunicar-se amb altres maquines i/o persones.

ROI

Retorn de la inversió. Valor que reflectei el benefici obtingut respecte la inversió feta.


- P55

Glossari

RPA (Robotic Proces Automation)

SCADA Control supervisor i adquisició de dades

Aplicacions d’automatització per software de tasques programables (buscar informació, entrar dades, procediments comptables, anàlisi documental...) Aplicació software dissenyada pel control de la producció comunicant els diferents dispositius (controladors autònoms, autòmats programables, etc.) i controlant el procés de forma automàtica des de la pantalla de l'ordinador. A més proveeix de tota la informació que es genera en el procés productiu.

Sensors

Dispositius que permeten detectar caraterístiques físiques o químiques del seu entorn i les seves variacions.

Servitització

Procés de transformació d’un model de negoci basat en la venda de productes a l’oferiment de serveis, de manera que el proveïdor té una paper important no només fins la venda sinó en tota la vida del producte i més enllà.

Simbiosi industrial

Estratègia empresarial que busca millorar l’eficiència en l’ús de recursos aprofitant les sinergies entre les empreses d’un territori (energia, recursos, personal, maquinària, serveis, espai...)

Smart City

És la combinació de persones, tecnologia i creativitat per fer més sostenible i eficient qualsevol ciutat del món. Les smart cities aporten als ciutadans eines per a que aportin major valor a la ciutat.

Smart factory

Concepte que pretén que les fàbriques siguin capaces d'adaptar-se de forma continua i immediata a diverses tasques, canviar els productes que fabriquen i adaptar-los a les necessitats específiques de cada client.

TIC

Transformació digital

Conjunt d'eines i estratègies que utilitzen la tecnologia de la informació per aconseguir unes comunicacions unificades i la integració de les telecomunicacions (línies telefòniques i senyals sense fils),els sistemes informàtics, així com totes les eines software de caràcter empresarial . Moviment de les industries cap a un estat de digitalització en el que tant els seus productes, processos com models de negoci evolucionaran per millorar el desenvolupament de les organitzacions.

VAB (Valor Afegit Brut) Valorització material i energètica

Magnitud econòmica que mesura el valor afegit generat pel conjunt de productors d'una àrea econòmica Són les darreres opcions prèvies a l’eliminació en la jerarquia de gestió dels residus. La seva posada en marxa depèn fortament dels sistemes de recollida selectiva.


III Empresa i Progrés- P56

L’Apunt L’aptitud de la tecnologia digital per canviar resultats i capacitar la gent pot crear un creixement més equitatiu, que és el que necessitem Satya Nadella Que no t’expliquin que tot és més difícil. Accepta que ara és diferent Guillermo Benchat

Les persones estan competint contra les màquines i molts estan perdent en aquesta carrera. Un equip d’éssers humans i ordinadors treballant junts poden guanyar qualsevol ésser humà o ordinador que treballi sol Erick Brynjolfsson

Si els robots fan les feines avorrides, repetitives i desagradables, benvinguda la tecnologia! Hal Varian

El món, tal i com el coneixem avui desapareixerà. Ja no s’entén un sistema econòmic que no tingui en consideració la sostenibilitat Jeremy Rifkin

La transformació digital passa per posar al client i al treballador al centre de l’estratègia Elena Gómez

L’economia circular és la resposta natural a tots els problemes que s’havien acumulat que han aflorat als moments difícils Stephen Gee Qui innova comença perdent, qui no innova acaba perdent Guillermo Benchat

Si podem crear una economia que utilitzi les coses enlloc d’esgotar-les aconseguirem un futur que pugui funcionar a llarg termini Ellen MacArthur

No estem en una era de canvis, sinó en un canvi d’era caracteritzat per la digitalització de tots el que ens envolta Emérito Martínez


- P57

Agraïments Com cada any, des de la Unió Empresarial de l’Anoia volem dedicar unes paraules d’agraïment sincer a totes aquelles persones que han fet possible el document, el III Empresa i progrés. Molt especialment agrair la implicació i la participació de totes les empreses, empresaris, ciutadans, agents i institucions públiques i privades que han participat entre 2018 i 2019 als diferents fòrums, taules i sessions de treball, i també a les enquestes i entrevistes.

Volem donar les gràcies pel suport que l’administració pública ens ha ofert un any més en aquest projecte, especialment a la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada. Així mateix, agrair la col·laboració del Consell Comarcal i la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. I com sempre la inestimable col·laboració de Mútua General de Catalunya i Servisimó que han fet també possible aquest document.

Una especial menció també tots els socis que ens fan confiança dia a dia, i per a qui l’horitzó de la transformació empresarial és cada vegada una realitat més i més propera, a tots ells dedicar aquest document amb el que hem volgut apropar un horitzó de canvi amb eines i estratègies per tal que puguin afrontar-lo amb més garanties i major coneixement.

Així mateix, agrair el suport inestimable de Mútua General de Catalunya i Servisimó que han fet també possible aquest document.

Volem donar les gràcies a la Junta de la UEA i molt especialment als responsables que estan treballant al capdavant de les taules d’economia circular i transformació digital, així com de les sectorials, comissions i taules de treball, ja que sense la seva implicació tota aquesta tasca no tindria cap sentit. També agrair als gremis, les entitats i les institucions de l’Anoia que confien en la UEA i amb qui treballem cada vegada més colze a colze per una comarca preparada, activa, i que pugui transformar-se al ritme i la velocitat que aquest nou horitzó exigeix.

Organitza:

Col·labora:

Amb el suport:

El darrer agraïment és per avançat, per tots aquells que creieu en les possibilitats de la comarca de l’Anoia, els que juntament amb la UEA treballarem perquè aquest horitzó de transformació, empresarial i també social, sigui una oportunitat pel nostre territori, per fer de l’Anoia una comarca resilient, adaptativa, sostenible, competitiva i sobretot capaç d’afrontar reptes, canvis i transformacions.


III Empresa i Progrés- P58

Bibliografia

Generalitat de Catalunya. ACCIÓ (2017): Mapeig i anàlisi de la Indústria 4.0 a Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement Generalitat de Catalunya. ACCIÓ (2018): Impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement Ministerio de Industria, energía y turismo (2015): Industria conectada 4.0. La transformación digital de la industria española Generalitat de Catalunya. SmartCATALONIA (2017): Model de maduresa per l’adopció de La Indústria 4.0 en l’empresa”. Departament de presidència. Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital Observatori socioeconòmic de l’Anoia (2018): Informe econòmic anual de l’Anoia 2017. Ajuntament d’Igualada i Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya. ACCIÓ (2018): Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2017 Generalitat de Catalunya (2017): Pacte Nacional per a la indústria. Direcció General d’Indústria Secretaria d’Empresa i Competitivitat. Departament d’Empresa i Coneixement Eada Business School. Ramon Costa (2018): Estudi sobre nivell de maduresa en habilitats digitals dels directius a Espanya 2018 Cámara Navarra i Sustainn (2018): Guia para el desarrollo de Autodiagnósticos en Economía Circular en la industria Navarra Diputació de Barcelona i Fòrum Ambiental (2018): Economia circular i verda al món local: Com passar a l’acció i eines per als ens locals acatech – Deutsche Akademie der Technikwissenschaften (2018): Wandlungsfähige, menschzentrierte Strukturen in Fabriken und Netzwerken der Industrie 4.0

Ellen MacArthur Foundation: Hacia una economía circular: Motivos económicos para una transición acelerada Fons Monetari Internacional (2018): Gender, Technology, and the Future of Work Randstad (2918): Tendencias nº27 Randstad (2016 i 2018): Randstad Research CAATEEB. Jordi Marrot i Ticó (2016): El medi ambient i el desenvolupament sostenible del sector de l’edificació Generalitat de Catalunya (2015): Impuls a l’economia verda i a l’economia circular. Departament de Territori i Sostenibilitat Enginyers de Catalunya. Comissió Indústria 4.0 (2018): Eina de diagnosi per a la Indústria 4.0 Gobierno de España (2018): España Circular 2030. Ministerio de agricultura y pesca, alimentación, medio ambiente, economía industria y competitividad Observatorio de la Sostenibilidad (2019): Informe sobre la descarbonización en España Llorenç Aguilera i Antoni Garrell (2019): La industria 4.0 en la sociedad digital. Cap.7 Marco ético y socioeconómico de la Industria 4.0. Ed.Marge Books. Laboratorio de Ecoinnovación (2015): Guía para ecoinnovar en la empresa. Fundació Fòrum Ambiental i Obra Social La Caixa Cambra de Barcelona (2018) Informe territorial Província de Barcelona 2017 Associació amit-cat (2018) Ciència és nom de dona. Projecte Stem amb tu Diputació de Barcelona i Consell Comarcal de l’Anoia (2018): Estudi Circularitat a l’Anoia. Unió Empresarial de l’Anoia

Fonts consultades Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Secretaria d’Universitat i Recerca Fundació Ellen MacArthur Institut Català de l’Energia World Economic Forum Agència de Residus de Catalunya Observatori socioeconòmic de l’Anoia Oficina parlamentària de Francesc Gambús Enquestes realitzades per la UEA a 430 persones: empreses, agents tecnològics, experts i ciutadans de la comarca. Sessions, fòrums i jornades de treball amb 420 participants: empreses, agents, actius, experts, entitats i administració de la comarca.


Document online

www.uea.cat

Informe econòmic III Empresa i Progrés L’horitzó de la transformació empresarial 1a. Edició març 2019 Edició i direcció © Unió Empresarial de l’Anoia Ctra. de Manresa 131 08700 Igualada Tel: 938052292 www.uea.cat / uea@uea.cat Tractament de dades UEA a partir de les dades i fonts consultades Direcció d’art i imatge Concepte Gràfic www.conceptegrafic.com Correcció lingüística Unió Empresarial de l’Anoia Impressió Tintaprint www.tintaprint.net Dipòsit legal B 3366-2017 Queda prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització expressa de l’autor.


Profile for UEAnoia

III Empresa i Progrés - L'horitzó de la transformació empresarial  

III Empresa i Progrés - L'horitzó de la transformació empresarial  

Profile for ueanoia
Advertisement