La revista de la comunitat Virolai feta per la comunitat Virolai
2023/2024
SUMARI
3 In memorian
12 Crònica d’un migdia a l’escola
16. Un gabinet psicopedagògic?
18 Travel diary: Austria
22 Perfil d’un docent
24. Fotogaleria
30. Guanyador Jocs Florals
32 Notícies
40 L'espai de les famílies
42. Profes fora de l'aula
CONTINGUTSSELECCIONATS
8
Reportatge sobre el Pavelló
4
Entrevista a la directora general del Virolai
Quina és la història de la responsable de l’escola, Montserrat Ballarín?
El recinte celebra els deu anys convertit en molt més que un espai
26
Relat breu
Fascinant història escrita per l’alumna
Daniela Jiménez, de la promoció 23-24
PROFESSOR OSORIO, OSORI, JOSEP, PEP
In memoriam al docent Josep Osorio per Montse Ballarín, directora general de Virolai.
EQUIP
Caps de redacció
Martina Agustin
Jana Pérez
Redacció
Alejandro Abad
David Sánchez
Adrià Guinart
Guille Piserra
Berta Cortada
Martina Fabregat
Aina Garcia
Laia Tugas
Cristina Frias
Berta Montejo
Coordinació
Yeray Sánchez
Tots els membres d’aquest equip són alumnes de l’assignatura Periodisme de 1r de Batxillerat
www.virolai.com
@EscolaVirolai
Disseny
Lucía Calpe
Luna Vega
Júlia Rodríguez
Rita Aixalà
Sara Pons
Bruna Barbero
Jana Gómez
Cristina Herrera
Vera Sicart
Edició
Jana Cambra
Laia Camps
Sara Peralta
Martina Rocchetti
Àlex Pique
Producció
Roger Escobar
Adrià Carbonell
Oriol Cortés
Marco López
Correcció
Àrea de Llengües
93 284 63 43 | virolai@virolai com
Impressió: Impremta Badia Desembre 2024
Aprofitant la publicació anual del Turons, vull dedicar unes línies a recordar el nostre estimat professor Josep Osorio, que ens va deixar el passat 1 de novembre. El Javi ens explicava a la cerimònia de comiat que el Josep, el seu pare, tenia tres grans passions: la seva família, el Barça i l’Escola Virolai.
Mai no podrem agrair prou la seva dedicació a l’escola Enginyer de formació i mestre de vocació, va ser un excel·lent professor i deixa un inesborrable record en tots i cadascun dels alumnes que van gaudir de les seves classes. Tot i impartir matèries amb fama de difícils, com ara les matemàtiques, aconseguia captivar l’atenció i el compromís de l’alumnat perquè hi posava passió i saviesa. Però, sobretot, hi posava estima i bondat.
El professor Osorio va viure el projecte de Virolai com el projecte de la seva vida; la seva vida era l’escola i l’escola era la seva vida. Sabia que allò que feia tenia una gran transcendència: educar persones per assolir una societat millor
L’Escola Virolai està feta de l’ànima de moltes persones que han cregut en un projecte educatiu compartit. Que sabien que la seva era una professió meravellosa El Josep n’és un exemple i, com ell, totes les persones que hi han deixat la seva petjada i, amb ella, han construït la nostra escola La fortalesa del projecte educatiu de Virolai són les persones, són les seves il·lusions, és el seu compromís amb l’educació. Perquè avui, més que mai, cal formar persones amb valors i conviccions fortes, que puguin viure amb plenitud en un món cada cop més complex
El professor Osorio ha estat un pilar d’aquesta casa, una arrel que ha permès a l’escola créixer i ser millor Per ell, i per tots els que creuen en el projecte Virolai, l’escola ha de seguir creixent, mantenint aquesta fonamentació que han anat bastint tots i cadascun dels grans mestres de l’escola Amb aquesta base, que ens inspira sobre el que som i cap a on anem, sabrem avançar cap a una societat més justa, que no deixi ningú enrere, i ens enforteixi com a comunitat. Gràcies Josep per tant!
ENTREVISTA
“L’ALUMNAT HA DE SENTIR L’ESCOLA COM SI FOS CASA”
La Montse Ballarín, la Directora general de l’Escola Virolai, porta en el cognom les arrels del centre Els Srs Ballarín van fundar el centre educatiu amb només cinc alumnes i molta empenta Ella primer va estudiar Química i després va treballar a diferents llocs del món com a científica Fins tornar a seguir amb el llegat familiar
estra i el meu pare, a llarga família de s, els meus tiets, els sí de la meva mare d’Educació de la n Ventura i Gassol nt i per herència, i tenien un somni: bona escola. Però al voltant dels anys oca franquista, les n una educació que r?
e els meus pares bona pels alumnes una escola diferent, diferent, on els 'aprendre i on es ots ells” Aquelles tots els alumnes compte com era ssitava. I això no lumne és diferent i l escola ha de donar a cada estudiant el que necessita Per això ells van pensar que havien de fer un altre tipus de centre i van fundar Virolai I la van fer créixer poc a poc. Van començar el primer any
amb només cinc alumnes, i un d'ells era el meu germà L’any següent ja van tenir 30 alumnes i l’altre any ja eren 50 i ja no hi cabien a la petita torreta que havien llogat al costat del Parc Güell La seva idea era tenir una escola d’Infantil però el que es van trobar és que quan els alumnes havien acabat l’etapa d’Infantil, les famílies no volien marxar. Els demanaven que, si us plau, continuessin amb la Primària El mateix quan acabaven la Primària; no volien marxar i els demanaven que continuessin amb la Secundària. Així que l’escola va créixer fins al Batxillerat perquè les famílies així ho van voler
El lligam amb les famílies és important per a l’escola. A Virolai les famílies sempre han estat molt importants i han estat, i són, una part essencial de la nostra comunitat educativa. El treball conjunt entre l’escola i les famílies, i la confiança que sempre han tingut les famílies amb l’escola, ha estat un dels pilars del projecte educatiu de Virolai i un fet fonamental per l'èxit educatiu dels alumnes.
Com vas arribar a ser Directora general a Virolai?
Jo vaig estudiar aquí! Vaig anar a aquesta escola, i després, quan vaig acabar, vaig fer un grau de Química i després el doctorat Em va agradar la Química i la Física. Teníem un molt bon professor de Química que es deia Sr Dou i crec que ell va influirme molt Quan vaig acabar els estudis, els meus pares volien que em quedés a l'escola. Però jo tenia altres objectius. A mi m'agradava molt la ciència i els vaig dir que jo volia fer ciència “Vull ser científica”
Em van donar llibertat i em van dir: “Fes el que t'agradi”
Que bé que et donessin la llibertat de triar el que volies
Sí! Vaig fer la tesi doctoral i després el post-doctorat, i vaig gaudir de la recerca en diferents llocs del món. M’ho vaig passar molt bé perquè m'agradava molt viatjar, conèixer gent i aprendre de cultures diferents Vaig estar treballant a la Universitat McGill de Montreal, a l'Institut Karolinska d'Estocolm i a la Universitat i Hospital Cedars Sinai de Los Ángeles, Califòrnia Quan vaig tornar vaig estar treballant un temps a la Universitat de Barcelona, també un temps a la indústria farmacèutica i, per últim, vaig treballar a Bellvitge, a l’Institut d’Investigació Biomèdica (IDIBELL), on vaig crear i dirigir la Unitat de Transferència Tecnològica i d’Innovació.
Quan vas deixar la feina per l’escola? Durant uns anys vaig combinar la feina de Bellvitge amb l’escola però quan arribava a l’escola ja tothom havia marxat i em perdia tota la vida del centre Així que vaig haver d’escollir Vaig pensar que potser havia arribat el moment de deixar la
meva carrera científica i reprendre el projecte que havien començat els meus pares, pel que vaig fer un Máster en Direcció General. Crec que sóc molt afortunada d’haver treballat en dos mons fascinants: la sanitat i l’educació També vaig pensar que a l’escola podria ensenyar ciència i, per tant, no l’abandonaria del tot. Els alumnes sou un exemple, alumnes meus de Reptes Biomèdics, i aquí entrevistant-me! I sí, crec que a l’escola també puc transmetre la passió per la ciència. A més de donar classes a Batxillerat, sóc Directora general Donar continuïtat al projecte és una responsabilitat i un honor
Molt interessant! I després de tots aquests anys, com veus el futur d'aquest centre?
Virolai ha estat sempre una escola valenta i innovadora que s’ha avançat als temps. Quan ha calgut canviar les
La Montse passa moltes hores al despatx, el centre ha de seguir funcionant a ritme Virolai, però també al Pavelló, ja sigui animant als equips de l’escola o fent classe a Batxillerat
coses ho hem fet, sempre pensant en oferir la millor educació per als nostres alumnes I sempre hem estat atents a l’entorn, als canvis, a les demandes de la societat. Hem de saber què necessiten els nostres alumnes avui i què necessitaran en el futur Perquè el futur pot ser molt diferent al que tenim ara. La nostra escola té un projecte educatiu i una cultura de centre molt sòlida, que ha demostrat ser exitosa amb tots els alumnes que han passat per l’escola L’escola ha de progressar i adaptar-se als temps però mai perdre aquesta cultura i valors fundacionals La nostra feina ha d’estar a l’alçada del que les nostres famílies esperen d’ella
Des de que vas començar com Directora general de Virolai, com ha canviat l’escola?
No m'agrada gens ser protagonista,
ja ho sabeu, ni atorgar-me cap mèrit Soc una persona d'equip, que creu que les coses surten quan darrere hi ha un bon equip… Virolai té un gran equip de professionals, i jo he tingut la sort de treballar en aquest equip És cert que he treballat i treballo molt perquè és la meva manera de fer les coses L’escola ha crescut força en els darrers anys. Hem fet un gran esforç per millorar les instal lacions com el Pavelló, l’escola d’infantil i altres espais de les escoles, perquè sempre pensem en com millorar el benestar dels nostres alumnes i del nostre personal. L’alumnat s’ha de sentir feliç a l’escola. S’ha de sentir estimat, acompanyat i segur Ha de sentir que això és casa, que és casa seva És molt important el vincle amb l’escola, la confiança amb els tutors i que tots els alumnes sàpiguen que els escoltem i els tractem com a persones úniques Aquest benestar millora l’aprenentatge
REPORTATGE
EL PAVELLÓ, MOLT MÉS QUE UN ESPAI
Ara fa deu anys de la construcció del pavelló de l’escola. Un edifici que va fer créixer el centre en tots els àmbits.
Finalment, el gran dia va arribar. La inauguració del nou pavelló del Virolai. El dia 14 d’octubre de 2014, el Sr. Xavier Trias, en aquell moment alcalde de Barcelona, va inaugurar el Pavelló.
Va ser un dia molt bonic, tothom estava molt content i, l’alcalde va dir -entre altres coses“estic molt content d’inaugurar aquest Pavelló” “I més perquè no hi hem posat ni un euro”, va comentar entre riures
Sembla que el Pavelló sempre ha estat aquí, però la realitat no és aquesta. El centre ha viscut molts canvis al llarg dels anys
Durant molts anys els alumnes feien esport a l’aire lliure. A l’hivern feia molt fred i les famílies que venien a veure els partits havien de portar-se una manta que posaven sobre les cames Quantes vegades van demanar tenir un pavelló cobert! Però era un projecte molt car i per això es va anar fent guardiola durant molts anys fins que va ser possible.
Finalment l’any 2014 es va aconseguir tirar endavant el projecte Per poder fer el Pavelló no hi havia prou terreny i es va haver de comprar un terreny al carrer Portell Va ser un “procés llarg i complicat”, explica la Montse Ballarin, actual Directora general del centre
El procés de construcció va trigar una mica més d’un any, ja que va comportar modificar una part de muntanya Durant el procés, es van trobar que la geologia d’aquesta muntanya era molt i molt complexa, pel fet que és un terreny molt heterogeni i això va comportar complicacions Però hi havia un gran equip d’arquitectes Es va escollir part de l’equip que s’havia encarregat de la infraestructura dels Jocs Olímpics del 1992 Gràcies a això avui tenim un Pavelló molt ben fet, ben aïllat i unes aules magnífiques des d’on es pot fer classe sense sentir cap soroll de pilotes quan es fa esport dins el recinte.
Per saber més coses sobre com va ser el procés de construcció, hem parlat amb en Carles Zurita, un dels professors d’Educació Física, que ens ha dit que “ va viure el naixement del Pavelló molt content i molt alegre, ja que feia molts anys que esperaven aquest moment”.
De fet, explica que quan les condicions meteorològiques no eren les adequades per fer les classes, passaven a ser teòriques i a les aules, ja que no tenien les instal·lacions cobertes. Tot i això, mentre el Pavelló es construïa, les classes d'Educació Física s'havien de fer a la zona est, Des del seu punt de vista, l’espai ha beneficiat molt a l’escola, convertint-se així en un lloc amb més llibertat a l’hora de fer classes i esdeveniments, com ara els Jocs Florals, el final del Pessebre o el Carnaval, entre d’altres
En Joan Carles Moreno, el professor de Filosofia de Batxillerat, també va viure la construcció del Pavelló Ell ens ha explicat que la seva aula habitual era on actualment trobem situada l’aula de música i el FabLab Uns anys
després es va veure obligat a pujar cada dia fins a la planta de segon d’ESO, on s’hi estava “molt apretat”, hi havia molta gent per tan poc espai Allà s’hi feia Batxillerat
Però és clar, en aquell moment, només hi havia dues línies i va ser, amb la construcció del Pavelló, quan es va poder ampliar Afirma que ha estat un canvi espectacular, un canvi rotund sobretot amb el tipus de mobiliari i les cadires de rodes. A més a més, ens explica que, durant els primers dies, es va haver d’explicar als alumnes que no fessin carreres amb les cadires
També ens diu que la insonoritat de les classes i poder tenir espais centrals ho ha fet tot molt més fàcil Valora, per tant, molt positivament l’amplitud de l’espai i la calma a l’hora de fer classes, perquè com més amuntegats, més estrès.
A més a més, Maria Jesús Cid, professora de Química i veterana de l’Escola Virolai, ens ha explicat com va ser el moment de
comunicar als docents les obres que es durien a terme a l’escola. “Estàvem tots els professors reunits a la biblioteca, i va ser en aquell moment quan la Montse Ballarin i la Coral Regí van anunciar la construcció del nou pavelló” Recorda que va ser un instant de confusió i alegria a parts iguals, ningú sabia amb exactitud en què consistiria aquesta obra, però tothom en tenia moltes ganes Ella personalment va omplir-se d’orgull en saber que aquella escola on tants anys havia passat aprenent i fent aprendre es faria encara més gran.
La manera de fer classe ha canviat molt arran de l’aparició de les noves instal·lacions, tant pels professors com per a l’alumnat. Els amplis espais, mancats de parets o amb transparències, permeten veure l’interior de les aules, i tot i que això pot distreure alguns estudiants, el fet de veure més enllà d’una paret de formigó sol ajudar a les dinàmiques dels grups La Maria Jesús Cid destaca aquest canvi per als estudiants que venen de l’ESO, assegurant que “ quan arriben a primer de Batxillerat en aquestes instal·lacions noves penso que troben un espai segur i el seu lloc amb total llibertat”
Ella és conscient, però, que aquest canvi en l’actitud és sovint resultat del procés de maduració personal que la gran majoria experimenta durant aquells anys, i que un espai favorable com el Pavelló tan sols ho facilita Aquest canvi que es produeix entre l’ESO i el Batxillerat, diu la professora de Química, és ideal per a tots aquells estudiants que busquen un canvi d’aires amb el final d’etapa, i que tradicionalment canviaven d’escola En ser el mateix Virolai qui ho proporciona, tant pel canvi de localització de les classes com l’obertura d’una línia més, s’aconsegueix cobrir completament aquesta demanda de l’alumnat i assegurar que un gran nombre d’estudiants continua al centre
Finalment, no podem deixar de banda el component més important de l’escola, els i les alumnes. Per ampliar la nostra font de coneixement i veure com va afectar la construcció del nou Pavelló als estudiants de primera mà, hem comptat amb l’ajuda de la Sophie Breuls, una alumna de segon de Batxillerat que ha estat a l’Escola Virolai des de primer de Primària
Ella explica que va notar un canvi general molt positiu, i on va veure una millora més gran va ser als vestidors. En ampliar-se, aquests van poder deixar de ser mixtes a banda de millorar les seves condicions d’higiene i climatització.
Alguns altres canvis que va comportar la construcció del Pavelló, i que molts alumnes han destacat, va ser l’increment d’espais comuns, ideals per a treballar autònomament i dur a terme feines en grup, i la millora en les vistes de la ciutat de Barcelona des del pati de l’entrada
T’agradaría veure com eren les instalacions abans?
REPORTATGE
UN MIGDIA A L’ESCOLA
La campana, acompanyada de diferents peces musicals actuals, és la que marca la finalització de la classe per poder gaudir de moments de moltes aventures essencials que viuen els alumnes de l'escola per després continuar treballant i aprenent amb més força i les piles carregades Entre elles, l’hora de menjador
A l'hora del migdia, més de 380 alumnes de l'escola fan ús del menjador per després poder tenir un temps d'esbarjo en les diferents zones del pati. D'aquesta manera, aprofiten per desconnectar i jugar, aprenent valors essencials amb l'ajuda de tots els treballadors i treballadores que s'esforcen per fer de l'estona del migdia el seu temps preferit. Així els infants poden desconnectar abans de tornar a classe per acabar el dia amb les últimes hores lectives de la tarda, que generalment són les que es fan més llargues
Aquest espai té gran importància en l'experiència educativa dels alumnes: els nens i nenes no només alimenten el seu cos sinó també l'esperit i les relacions socials, gràcies al gran equip de professionals que hi ha al darrere
A la una i mitja del migdia, els més petits de l'escola es troben al menjador, tal com ens explica la Isabel Alcaina, coordinadora i responsable de l’espai
També ens comenta que s'ha adquirit una dinàmica nova: cada setmana s'anomena un “ cap de taula” que ajudarà a recollir la seva zona on dinar i deixarà les coses endreçades per facilitar la feina al personal de menjador i en conseqüència adquirirà l'hàbit de desparar taula una vegada s'ha acabat de menjar Gràcies a aquesta activitat s'ha millorat el comportament que l'alumnat té a l'hora de dinar, ja que amb aquesta s'ha aconseguit que els alumnes es facin càrrec dels seus actes
El menjador és un espai que s'organitza per torns; en el primer torn es poden trobar menjant alhora més de 200 alumnes. Un fet característic i innovador que s'ha aplicat aquest any perquè els més petits de l'escola gaudeixin del seu dia especial és cantar tots junts des del micròfon del menjador a tot pulmó la cançó de l'aniversari feliç a l'homenatjat per fer el seu dia encara més especial
Tot just després del primer torn i per donar per finalitzada l'hora de dinar per tornar a jugar al pati, toca que s'estrenin al recinte els més grans que dinen a l'escola, ja que al segon torn dinen els nens i nenes del cicle inicial de l'ESO, seguidament dels més
veterans de l'ESO, que són més de 170 a l'últim torn. Aquests en ser de cursos superiors ja coneixen millor el funcionament i les dinàmiques del menjador, pel fet que molts d'ells fa anys que dinen a l'escola De fet, l'escola aposta per la participació d'antics alumnes com a monitors, en època universitària majoritàriament, a les estones del migdia, tant al menjador, com al pati Donat que aquests coneixen els valors i dinàmiques de l'escola resulta més senzill i pràctic a l'hora de treballar amb els nens i nenes per ajudar-los a gaudir amb dinàmiques divertides i responsables a l'estona del migdia
Hi ha cops que el menú costa, com comenta la Isabel, car que l'escola aposta per un menú equilibrat i saludable gairebé sense sucres ni arrebossats Aquest fet fa que això pels alumnes no sigui tan atractiu Però, per arribar a una treva han aconseguit adaptar una mica el menú perquè sigui tant atractiu com nutritiu, com per exemple, arrebossant el peix
Per l’altra banda, està en Jan Climent, un dels educadors de pati. Ell es troba acabant un cicle superior d'educació infantil alhora que treballa a Virolai En Jan també va ser alumne i explica que quan ell era nen no era conscient que els conflictes més comuns es creaven a les estones d’esbarjo, sobretot quan es tractava de jugar És per això que ara el Jan ha adquirit un rol de vetllador a l'hora del pati on la seva prioritat és educar els infants i inculcar una forma de joc net i responsable per tal de no ferir a ningú, ni físicament ni emocionalment
Precisament, aquest any, s'ha incorporat una nova dinàmica en la qual una vegada a la setmana els educadors de pati es dediquen a jugar amb els nens ensenyant-los nous jocs més originals sortint dels típics com poden ser futbol, handbol, bàsquet... Així ampliant els coneixements i animant-los a provar activitats innovadores per incorporar a la seva estona d'esbarjo
La Núria Arañó és coordinadora de l'espai del migdia i també organitza i mou a tots els altres educadors de pati, que col·loca estratègicament per assegurar que el temps lliure sigui segur i enriquidor per a tots els estudiants Va mencionar que un cop a la setmana els monitors i monitores ajuden a fer que els nens i nenes adquireixin els valors fonamentals de l'esport com ara el respecte o el joc net Això ho aconsegueixen gràcies a la citada dinàmica que s'ha instaurat aquest any, anomenada "fair play" , on una vegada a la setmana els monitors fan d'àrbitres de futbol, així animant als infants que fan esport a l'hora del pati a què juguin d'una manera neta i endreçada, fent partícips a tots aquells que volen formar part del joc, sense, com ho anomena la coordinadora, "el teatret-futbolista"
Tot i les diverses activitats i iniciatives aplicades per enriquir l'experiència del migdia a l'Escola Virolai, és evident que encara queden desafiaments per superar Tot i l'èmfasi en els menús saludables, alguns dels estudiants, de tant en tant, el poden trobar poc del seu gust Però, per a gustos
Malgrat els esforços del personal del pati, els conflictes durant el temps de joc continuen sent una preocupació. Tot i això, amb l'arribada d'una nova activitat centrada en l'educació i el joc responsable, s'espera que es pugui promoure un entorn més segur i respectuós. En definitiva, malgrat les dificultats, l’Escola Virolai demostra un compromís profund amb el benestar i el desenvolupament dels alumnes amb l'ajuda de la cooperació de tot el personal, l'objectiu de l'escola és crear un espai de dinar ric i educatiu que satisfaci les necessitats alimentàries i educatives de la comunitat del centre
CRÒNICA
QUÈ FA UN GAB PSICOPEDAGÒG
Just a l'entrada de l'escola, passat secretaria i a mà esquerra, dues figures destaquen, l’Alba Santamaria i Aina Maria Mangrané, les noves incorporacions al Departament de psicologia del Virolai. Amb un propòsit clar de comprendre i abordar les preocupacions més comunes en l'àmbit escolar, les dues psicòlogues ens conviden a un viatge a través dels temes més parlats al seu espai.
L’Alba ha treballat molt per a aconseguir aquesta feina, ha fet la carrera de Psicologia acompanyada d’un màster de Psicologia clínica i postgraus relacionats amb la professió Va decidir emprendre aquest camí, ja que era el seu somni des de ben petita, no obstant això, pel fet que durant la seva adolescència no tenia unes notes brillants, es va oblidar de la idea.
L’any que complia els vint es va tornar a interessar pel tema. Un amic seu estava apuntat a la carrera i això la va animar a ella a fer el mateix
No es va equivocar pas escollint aquest camí, va aconseguir motivar-se i començar a treure bones notes, cosa que en un passat li va costar
L’Aina, com la seva companya, ha fet la carrera de Psicologia i un màster en Psicologia clínica A més l’interessava en especial l’autisme i va decidir apuntar-se a un màster que tractava únicament aquest trastorn Sempre li han agradat els nens i treballa amb ells des que tenia quinze anys, però ha tingut clar que no li acabava d’agradar la idea de ser professora, i sí l’opció de treballar amb nens. És per aquest motiu que va triar fer aquests estudis.
j convivència dels nens i nenes que passen gran part del seu dia al centre
Treballen a una acollidora sala blanca amb pocs mobles, ben minimal, al costat de secretaria, a on els alumnes tenen fàcil accés. En entrar hi ha seients còmodes on fer les consultes i poder sentir-se ben acompanyat
Cada setmana al gabinet psicopedagògic és diferent; tenen unes tasques fixes que han d'executar setmanalment, però sempre acaba havent-hi algun imprevist que trenca la rutina, fent que el dia a dia sigui divers
Amb la seva experiència en l'educació, l’Alba i Aina ens il·lustren sobre els tres grans pilars que sostenen les preocupacions escolars: conducta, emocions i aprenentatge
Destaquen com a Primària els conflictes, els nens molt moguts i les baralles ocupen un lloc destacat, mentre que a Secundària, les emocions prenen protagonisme Tot i això, insisteixen que tot està interconnectat i que no es pot ignorar cap àmbit
seguiment a temes a dia Amb a privacitat i l’Aina mació està comparteix specífics o s implicats del progrés oder fer un seguiment exhaustiu de tots, treballen estretament amb els professors i altres professionals del centre per avaluar les necessitats i decidir els passos a seguir.
Finalment, el protocol de l'assetjament escolar emergeix com un tema crític L’Alba i l’Aina intervenen com a fase d'avaluació, observant l'estat emocional dels estudiants afectats i descrivint les interaccions per determinar les millors accions a prendre
Amb la seva dedicació i comprensió profunda dels reptes de l'educació, l’Alba i l’Aina esdevenen pilars essencials de l'equip de l'Escola Virolai Amb elles al comandament, els estudiants poden confiar en un suport compromès i orientació experta mentre naveguen per les aigües de l'aprenentatge i el creixement personal
Experience of a 1st baccalaureate student on the exchange programme Graz-Barcelona.
SWEET AS AUSTRIAN CHOCOLATE
This past April 22nd, a group of ten students of first of baccalaureate had the opportunity to participate in an exchange with a school from Graz. The students were accompanied by English teacher Léa Osmanoglu.
The group spent a whole day in the Austrian capital The second day they headed to Graz, the second largest city in the country There, they met up with their exchange partners and their respective families, with whom they spent the remainderest from the trip During their stay in the city, students from both schools participated in diverse activities that allowed the Spanish students to get a better understanding of Austrian culture
Virolai students met early in the morning in El Prat. They arrived to in Vienna at noon, and they left their suitcases in the hostel where they were lodging They spent Monday’s afternoon visiting the must see spots of the city, such as the Naschmarkt market, the St. Stephen Cathedral, the town’s theater, the city hall, and the city center The evening was spent going to the Prater, an old amusement park. There, they had dinner and were able to go on the park’s most emblematic attractions
The next day they visited the Schönbrunn Palace. This is the Habsburg’s family palace, and it stands out by its huge terrain
This beautiful architectural stru contains 1.441 rooms, some of Barcelona’s students were able to After the visit inside the palace, enjoyed some free time around the hectares, only 12 hectares less tha Vila de Gràcia, of beautiful gardens labyrinths
That evening the group caught a bus that took them to Graz, the city they would be spending the next few days of their trip. When they arrived, they met their Austrian exchange partners and their respective families The rest of the day was spent with their partners
The next morning they went to the exchange school, where they did various activities to break the ice between everyone Something necessary
the most beautiful spots in Graz
The next day, everyone that participated in the exchange caught a bus to go visit the beautiful castle of Riegersburg. This medieval castle is situated on a hill of an inactive volcano, which provides the visitors with stunning views all around the castle. In the tour, they visited each room and discussed the history behind them, learning about different myths and interesting facts about it
One of the many places we visited.
After the historical visit it was time to catch the bus again, but now to go to the Zotter Chocolate Factory. This very peculiar factory offers a tour around the installations so that visitors can catch a glimpse of the amazing process of creating chocolate But this wasn’t everything, this museum offered unlimited chocolate tasting for the visitors The students could try the chocolate in all its phases of creation, from the cacao grains to the chocolate you may see at the store.
When the day was finished, all the members of the exchange went to the mall to have a goodbye dinner at a restaurant. But, it’s also important that that day it was Léa Osmanoglu’s birthday, the only teacher organizing and in the trip to Austria with the Barcelona students
The morning of the last day of the trip, the members of the exchange went to visit the gunpowder museum in Graz This museum had a very interesting tour around 4 floors flooded with old war machinery. This cultural visit included around 32.000 objects, including different types of firearms and melee weapons from the XV century Most impressively, the museum has one of the only horse armors from that time. At noon both schools organized a goodbye picnic so that everyone could spend the most time with each other
After lunch they had some free time to go shopping around the city. At 16h, Virolai School’s students got onto the bus that would take them to Vienna When they arrived at the capital the group got onto the plane that would take them back to Barcelona.
RAFAEL VÁZQUEZ
A l'entramat de la nostra escola, on cada engranatge contribueix a l'eficient funcionament del centre, descobrim una figura esencial: en Rafael Vázquez, veterà responsable del manteniment al Virolai. Amb una trajectòria de setze anys al servei del centre, en Rafael representa la dedicació i la constància personificades.
Des de l’inici del dia, en Rafael se submergeix en una rutina que ha modelat durant anys. La seva jornada s'inicia amb una minuciosa inspecció de la il luminació, assegurant-se que cada element està on toca. Resol qualsevol incidència que s'hagi d'abordar amb promptitud.
Al llarg del dia, la seva tasca es diversifica entre el manteniment dels pavellons, la vigilància dels sistemes de seguretat i la coordinació de les feines dels diversos operaris. Distribuint tasques amb saviesa per mantenir l'ordre en un entorn dinàmic i vibrant I, sobretot, canviant
Enmig d'aquest mar de responsabilitats, en Rafael troba una font de satisfacció en la tasca diària. Cada jornada li presenta desafiaments únics, mantenint a ratlla la monotonia que destaca en altres oficis Tot i això, no és aliè als aspectes menys divertits de la seva tasca
Però què fa en Rafael quan no és a l'escola? Hem tingut l'oportunitat de treure el cap a la seva vida personal i descobrir com d’important és per a ell gaudir del temps en família
Quan l’anem a visitar per a l’entrevista està enfeinat, resolent mil i una qüestions. Les eines li brollen del cinturó com si de Bob el Manetes es tractés Però entre tot el moviment de l’escola aconsegueix reservar un moment de tranquil·litat per parlar amb nosaltres abans d’anar a apagar algun incendi.
Fora dels murs del centre, en Rafael troba refugi en activitats que alimenten el seu esperit. La lectura, el cinema i el temps a la natura són l’oasi de tranquil litat de la seva atrafegada vida
A més, és un apassionat de la Història i troba plaer, especialment d’obres relacionades amb la Segona Guerra Mundial Per acabar, ens fa una recomanació musical És un fidel seguidor de la mítica banda El Último de la Fila i la seva cançó preferida del conjunt català és En mi pecho.
Single En mi pecho del disc Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (1990), El Último de la Fila. Escota-la amb el codi de la dreta!
FOTOGALERIA
EMOCIÓ I FOTOGRAFIA
Els alumnes de Cultura audiovisual són font inesgotable de creació Aquestes són algunes de les obres dels fantàstics projectes fotogràfics que han desenvolupat
70 MINUTS
Rita Aixalà
Transmetre a través d’imatges tot el que sento en 70 minuts, que és el temps de durada d'un partit d’hoquei, pot semblar complicat. Per a mi és tot un repte. Aquí us mostro una sèrie de fotografies amb un significat i un objectiu transmissor diferent cadascuna d’elles. Represento el que sento a través d’escenaris que simbolitza una situació i vol transmet un tipus de sentiment i d’estat anímic.
EL SEU SOMRIURE, EL MEU SOMRIURE
Alba Gonzàlez
Em submergeixo en el vincle matern i ho faig pels racons del cor de la meva mare En aquest projecte fotogràfic, el meu objectiu és aprofundir en el vincle entre les mares i les filles i l’entorn, posant especial èmfasi en la perspectiva de la meva pròpia mare, en el seu bell somriure
El piano
Sale del concierto emocionada. Sabía que el intérprete era bueno, pero no se esperaba una ejecución tan nostálgica y bonita de Shostakovich. El ruso es su compositor favorito; su música le pone la piel de gallina Y esta música sumada a la delicadeza del intérprete le ha hecho llorar.
Es increíble presenciar cómo las gentiles caricias del músico en cada una de las teclas producen un sonido tan dulce y delicado Y es aún más increíble ver cómo estas caricias se convierten en pequeños golpes en cuestión de segundos.
Los dedos del pianista pasan de ser una escoba que, delicadamente, pasa por las teclas, a ser un martillito que las ataca con fuerza y precisión
Es una montaña rusa de emociones dirigida por el músico y acompañada por una gran orquesta
La orquesta también ha estado magnífica. Le encanta ver actuaciones como esta en directo; presenciar el delicado sonido del piano, y presenciar también cómo la orquesta, atenta a absolutamente todo lo que hace el solista, baja su volumen cuando el pianista lo hace y lo sube a la vez que él.
Es mucho el esfuerzo y dedicación que cuesta tocar las piezas que hoy ha oído en directo. Si pudiera, le gustaría aprender a tocar el piano. Cree que es uno de los instrumentos más mágicos que existen Pero no dispone del tiempo para aprender a tocarlo TURONS
Con un andar lento pero firme, abandona el edificio donde ha estado las últimas dos horas y media Hace frío fuera; se pone el abrigo que le regaló Mario, su ex pareja, hace ya un par de años. Quizás debería haberse deshecho de él, pero le tiene mucho apego a ese abrigo, y además le parece mucho más bonito que los que ve en los escaparates por la calle
La gente se reúne fuera del auditorio en pequeños y grandes grupos. Entre la masa de personas que se ha formado en el exterior distingue algunos pequeños, de unos seis o siete años de edad, que se persiguen entre la multitud mientras esperan que sus padres dejen de comentar el concierto con sus conocidos
Le llena de alegría ver a niños de esta edad en conciertos como el de hoy
El primer concierto al que asistió fue una simple audición de alumnos de grado del conservatorio que había al lado de su casa En la puerta de la entrada colgaba un papel, pegado torcido y con prisas, en el que constaban los horarios y el repertorio de las audiciones Escogió una al azar y fue Era una actuación dirigida a los familiares y conocidos de los músicos, así que no tuvo que pagar entrada.
Ella, cuando era pequeña, no asistía a conciertos; sus padres no la llevaban Tampoco les culpa. Ella detestaba la música clásica. Cada vez que sus padres ponían alguna pieza de Mozart, Bach, o cualquier compositor de música clásica, ella les suplicaba que la cambiaran La música clásica le parecía aburrida, insoportable. Pero a medida que creció empezó a escuchar a Saint-Saens, Chopin y Schumann, entre muchos otros Siempre lo hacía a escondidas de sus padres Se pasaba las tardes encerrada en su habitación, indagando en la vida y obra de sus compositores favoritos, que cambiaban cada semana Es así como, en un abrir y cerrar de ojos, se convirtió en una fanática de la clásica
La mayoría de intérpretes eran violinistas Siempre ha creído que el violín es un instrumento muy sobrevalorado Prefiere el piano, el violonchelo o la viola, que tienen un sonido más grave y profundo y te ponen la piel de gallina solamente con una nota De todas maneras, el violín tampoco está tan mal Aunque lo niegue rotundamente, le tiene aprecio al violín. Al fin y al cabo, fue el instrumento que más escuchó durante su primer concierto Comparado con el de hoy, ese concierto fue terrible; los músicos cometían demasiados errores y sus interpretaciones no le ponían la piel de gallina ni la hacían llorar. Aun así, en aquel entonces le parecieron unas interpretaciones magníficas No se percató de casi ninguno de los errores cometidos por los músicos y las piezas le transportaron a otra realidad. Una de esas piezas captó su atención desde el momento en que empezó Era Songs My Mother Taught Me de Dvôrák La pieza no era compleja, pero la sencillez y la nostalgia de esa composición le parecieron asombrosas, y le siguen pareciendo increíbles hoy en día Cuando volvió a casa después de esa audición, lo primero que hizo fue escuchar esa pieza
Se puso los auriculares y Songs My Mother Taught Me sonó en bucle durante toda la noche
Se para un rato a observar los niños que juegan al pilla-pilla entre la gente Cuando las masas empiezan a dispersarse, decide ir a un bar cerca del auditorio Tiene hambre y no quiere esperar a llegar a casa para comer alguna cosa. El inmueble está lleno de personas que muy probablemente también acaban de salir del concierto Se hace paso entre la multitud y consigue un hueco en la barra. Una camarera bajita, con los ojos pequeños y marrones y la piel grasa, le atiende amablemente Le pide un bocadillo de jamón y queso y una clara
La misma camarera le trae su pedido siete minutos más tarde. En el pequeño bar hay un cúmulo de gente que normalmente la hubieran molestado tanto que habría abandonado el edificio
Pero hoy la situación es diferente.
Acaba de salir de un concierto impresionante y en el momento se encuentra rodeada de gente que ha vivido la misma experiencia que ella. Y, tal vez, esta gente que hubiera considerado desconocida hace tres o cuatro horas ya no eran completamente extraños
El contacto de los dedos del intérprete con las blancas teclas del piano situado en el medio del escenario del auditorio que tenían a unos pocos minutos andando había generado un pequeño vínculo entre ellos que, de alguna manera, los unía Quizás esas personas no habían disfrutado del concierto tanto como lo había hecho ella, o quizás lo habían disfrutado más.
El deseo de acercarse a alguno de los presentes y comentar el concierto se apodera de ella En momentos como este le gustaría no ser tan vergonzosa.
La música clásica le aportó una alegría y una razón de vivir incalculable.
Desde entonces, cada día ha escuchado alguna pieza de algún compositor que nunca antes había catado; descubrir nueva música se ha convertido en una parte importante de su rutina
De su vida
Fotografia: CC BY SA / Viti
Antes, cuando aún estaba saliendo con Mario, esto no le suponía ningún problema. Él era una persona muy abierta, y no tenía ni una pizca de vergüenza
Quizás eso no fuera siempre bueno, pero después de los conciertos siempre iba bien que Mario fuera así
Asistían a muchos conciertos juntos
A los dos les encantaba la música clásica.
Después de cada concierto al que iban, Mario se dirigía a alguno de los grupos de gente que se formaban y les preguntaba su opinión sobre el concierto que acababan de presenciar
Había gente que lo miraba con desprecio o pasaba de él, pero en numerosas ocasiones empezaban a conversar con Mario
Había veces en las que incluso acababan uniéndose al grupo y tomaban un par de cervezas con ellos en algún bar Ella estaba ahí de espectadora, nunca hablaba con nadie Aun así, disfrutaba escuchando las conversaciones.
Ahora hace ya unos meses que no se dirige a ningún grupo con Mario Lo echa de menos Hablar con desconocidos, no a Mario
Bueno, quizás también lo echa de menos a él Pero solo un poco
Obra original de Daniela Jiménez Krier, alumna de 2n de Batxillerat, promoció 2023-2024
RELAT IL· DELS JOCS FLORALS
Sobre aquestes línies, il·lustració d’un alumne del Batxillerat Artístic de l’escola i, al costat, el text vencedor de la Flor natural 2024.
EL BATEC DEL RELLOTGE
L’antic pèndol conservava un càndid esperit, gronxant-se entre els màxims del mecanisme, desencadenant el pas del temps dia i nit, bategant un sinistre i buit fatalisme
Darrere un llenç apomat de vidre polsós, voltaven en equilibri i fermesa les agulles, sense pressa, sense badar; un pas meticulós, sobre les difuminades xifres numèriques
El característic “dong” ressonava fins a l’exterior, cantant emblemàticament el pas de l’hora, executant la condemna de l’anterior, donant la benvinguda a la successora
Marcant l’arribada d’un nou temps, de vegades temut, altres desitjat, impossible d’aturar, també d’accelerar, més impotent mai no s’havia estat
El seu propòsit roman ambigu, incert, no era subjecte a la nostra comprensió, regalava temps encara no establert, o el raptava d’un futur en degradació?
APRENDRE A ARGUMENTAR A LA LLIGA DE DEBATS
Alumnes de l’Escola Virolai han tingut l’oportunitat de participar aquest any a un projecte educatiu impulsat per la Universitat de Barcelona (UB) en el qual estudiants de diverses escoles han hagut de lluitar i defensar un tema concret i demostrar amb fets, paraules, evidències i idees perquè els seus arguments eren més sòlids que els dels altres equips.
Aquest projecte ha estat realitzat pels alumnes de primer i segon de Batxillerat amb l’ajuda d’alumnes de quart d’ESO que han tingut l’oportunitat d’acompanyar-los en el procés de creació d’arguments i expressió corporal per a poder participar en conseqüència l’any vinent L’objectiu de la Lliga de debats és fomentar l’ús de la paraula entre els estudiants, sota el format d’un enfrontament dialèctic entre diversos equips contra els que s’ha de defensar una posició a favor o en contra sobre un tema d’actualitat i on es valoren capacitats com el treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció tant semàntica com formal
L’activitat aporta un espai de formació on els estudiants aprenen a parlar en públic, a fer equip i a saber defensar un tema tant a favor com en contra, utilitzant el català com a llengua vehicular Enguany el tema a debatre era la qüestió següent: "La intel·ligència artificial és una amenaça per a la humanitat?"
Des del mes d’octubre fins a finals de gener van reunir-se els estudiants seleccionats preparant el tema i buscant arguments per a poder deixar en blanc al rival Un alt compromís i dedicació van ser les claus per a poder arribar altament preparats a l'important dia i plantar cara a reputades escoles com el Liceu Francès, que va acabar sent el vencedor
Treballar un tema tan controvertit i amb una fàcil varietat d’opinions no va resultar cap repte per als nostres estudiants, ja que des d’un inici van saber escoltar-se i aprendre de les crítiques i opinions dels altres Durant el 5, 6 i 7 de febrer, els alumnes van defensar amb arguments la seva sòlida preparació prèvia a una reputada universitat, la UB Allà van trobarse amb adversitats que van ser superades amb èxit
“M’ha semblat una dinàmica molt enriquidora i que ha desenvolupat la meva expressió corporal i oral. A més he tingut l'oportunitat de fer nous amics i aprendre a escoltar les crítiques rebudes com una manera d’enfortir els meus arguments i millorar el meu treball final”, diu la Jana Cambra una de les integrants de l’equip de la Lliga la qual ens explica la seva positiva experiència envers aquest projecte.
Una imponent sala amb còmodes cadires d’estora i micròfons integrats va ser el panorama amb el qual es van trobar els nostres alumnes partícips d’unes prestigioses instal·lacions de les quals van poder gaudir-ne durant un parell de dies
Tenir l'oportunitat de parlar a una imponent sala com la de la UB va ser per ells una experiència inoblidable i així ens ho ha fet saber l’Adrià Carbonell, un dels altres integrants el qual va dir textualment: “Sembla que estiguem al Parlament de Catalunya!”
Aquesta dinàmica impulsada pels estudiants de la UB que formen part de la lliga de debats i que van ser també els jutges durant tota la competició ha guanyat una alta reputació en el món escolar fent que cada any més escoles s’hi vulguin apuntar i tinguin ganes de participar-hi Els nostres varen rebre un bonic obsequi per part de la universitat, una de les llibretes que tot bon orador volia aconseguir A més, el més important de tot és que tots i cada un d’ells van sortir l’últim dia de Lliga d’aquell recinte amb orgull per la feina feta i sabent que havien fet el possible per a defensar els seus arguments sòlidament Els professors acompanyants, en Benet Martín professor de Llengua catalana i tutor de Secundària i la Rosa Maria Sánchez professora també d’ESO i de batxillerat, a més de cap d’estudis de l’escola, també van transmetre l’orgull als estudiants amb cares d’alegria i satisfacció mentre defensaven els seus arguments a l’escenari
“Cada dilluns, tots els integrants de l’equip tenien el compromís d’assistir a periòdiques reunions en les quals posaven en comú el que havien estat treballant al llarg de tota la setmana fos amb relació a expressió corporal o idees d’arguments Gràcies a aquesta dinàmica de posada en comú van obtenir un resultat molt positiu No és el mateix que surti una idea des d’un persona que no pas des de cinc persones valorant les coses dolentes i bones de la proposta exposada”, citen Aquesta activitat, tot i que a una petita part dels estudiants va ser un aprenentatge brutal: els mateixos estudiants han dit al Turons que van sortir “sent pràcticament oradors diferents” pel que fa a nivell després d’aquesta experiència donat que van haver de jugar contra els nervis i buscar arguments realment molt sòlids i vàlids per a atacar o defensar-se davant altres escoles i maneres de fer
OPTIMITZA LES HORES D’ESTUDI:
‘TIPS’ PER A MILLORAR EL RENDIMENT
Des de ben petits ens han posat a estudiar, ens han avaluat per les nostres competències, hem passat hores intentant entendre algun concepte. Però realment, quina és la millor forma per afavorir aquest procés i que sigui més simple per cada un de nosaltres?
No hi ha una solució màgica que pugui fer que entenguem les coses sense posar cap mena d’esforç, però sí que hi ha alguns tips (trucs) que ens poden ajudar També és cert que aquests consells no li aniran bé a tothom; cadascú ha de trobar les seves estratègies per a facilitar-se millorar el rendiment del seu temps d’estudi
L’equip psicopedagògic de l’Escola Virolai ens ha donat algunes idees que a una bona part dels alumnes els hi funcionen.
Per començar, l’entorn per estudiar És recomanable que sigui una taula tan buida com sigui possible, amb els objectes necessaris per estudiar, sense gaire soroll visual per poder evitar distraccions, que el lloc sigui acollidor i en algunes persones funciona que sempre sigui el mateix espai
Seguint amb la mateixa línia, és important que els apunts estiguin endreçats, per tal de facilitar la concentració i per poder trobar de forma més senzilla els continguts a estudiar aquell dia A més organitzar què es vol estudiar durant el dia, també donarà pau al cervell, ja que es gestionarà el temps per tal de poder fer totes les tasques previstes, de forma que els nivells d’estrès baixin i es poden fer
petits descansos d’entre cinc i deu minuts que són fonamentals per no saturar-se, ja que si el cervell no descansa i segueix funcionant de manera seguida durant massa hores, al final no es pot retenir informació i tot plegat serà una pèrdua de temps
Altres consells per entendre millor el que s’està estudiant és recitar el temari en veu alta, ja pot ser davant d’un mirall o explicant-li a algú per sentir que es pot narrar el temari sense cap problema; això aportarà una seguretat extra a l’hora de fer l’examen i a més, serà molt més fàcil per memoritzar. Un altre truc és intentar aplicar aquest temari a la vida real sí és possible, per tal d’entendre els conceptes estudiats i no només memoritzar-los, amb el fi de deixar anar tot l'après a l’examen i després no recordar-ho.
Per quan faci moltes hores que l’alumne està estudiant, ja no reté la informació al cap, el més recomanable és fer un petit descans i si és possible menjar una mica de xocolata o fruits secs, els quals donen un impuls d’energia i a més a més, són aliments que ajuden molt a la concentració
Per acabar, una de les coses més importants i de les quals menys cas es fa, és dormir les hores necessàries, que per a les persones fins als 25 anys, són de set a nou De primeres pot semblar que no té res a veure amb la qualitat de l’estudi, o fins i tot es perd el temps, ja que l’estona que estem dormint podríem estar avançant temari, però en veritat és mentre dormim quan s’emmagatzema tota la informació que s’ha anat recopilant a les hores d’estudi i es queda en el cervell
Tota l'escola s'uneix en la lluita contra l'ELA
Aquest any, s’ha dut a terme per segona vegada en la història del Virolai la jornada per la lluita contra l’ELA, la qual té com a objectiu conscienciar des dels més petits fins als més grans de l’escola L’objectiu principal de l’acte és que tothom entengui la gravetat de la malaltia mitjançant diverses activitats La importància d’una malaltia com aquesta encara no ha projectat del tot la seva veu a la societat i els alumnes i docents intenten aportar un modest altaveu perquè això canviï
Premi a l’orientació
El passat mes de febrer l’escola va rebre a Madrid el premi a l’excel·lència en orientació 2023, atorgat per la Fundació Bertelsmann. Aquest premi és un reconeixement als professors per la seva tasca d’orientació El jurat va destacar els programes que ofereix l’escola per fer un seguiment individualitzat de cada alumne durant l’etapa educativa, des de I3 fins a Batxillerat
BATXILLERAT
Un cap de setmana a Unesmun
Quatre alumnes de primer de Batxillerat han pogut participar en el recent MUN (Model de les Nacions Unides) celebrat a Piedras Blancas, Astúries. Aquest tipus d’activitat educativa consisteix en un simulacre d’una negociació real entre diferents països, membres de l’ONU, al voltant d’un tema actual. L’experiència pels alumnes és molt gratificant; debatre amb altres joves i conviure amb ells un cap de setmana sencer, fantàstic!
TURONS
Consulta la revista del VEC
Els grans èxits dels equips que constitueixen el VEC (Virolai Esport Club) han conviscut als passadissos de l'escola els darrers anys, sent tema de conversa d’alumnes i famílies. El desig per a conèixer l'actualitat de les seccions esportives ha implicat la creació de la revista del VEC, on els mateixos jugadors i jugadores dels equips participen en la redacció d'aquesta cada mes, explicant com van els seus equips, els triomfs aconseguits! Les famílies poden tenir accés a la revista a través de les xarxes socials del club, o a la newsletter que es fa arribar via correu electrònic En aquesta revista es recull informació de totes les seccions: des de l’handbol fins al patinatge.
PRIMÀRIA
Transformem els espais exteriors
Ja fa temps que tenim la necessitat de fer més verds i de repensar els espais exteriors per fer-los més profitosos. Tant per ampliar el ventall de possibilitats de joc com per viure en un entorn més natural i ampliar la zona d'ombra del pati Per aquest motiu, a Reina Elisenda hem plantat dues troanes i tres moreres i alguns altres arbrets que havien nascut espontàniament a altres espais de l'escola. Estem emocionats per veure com aquestes noves plantacions transformaran els nostres espais educatius en el futur
Explorant les possibilitats de les Mans
A Virolai Grimm s’ha desenvolupat un projecte global d’etapa que s’ha anomenat Mans Amb els nens i nenes es van cercar accions que podien desenvolupar amb –és clar– les mans, mirant d’anar un pas més enllà de les més òbvies Una de les funcions més importants que els infants van descobrir al respecte, té a veure amb l’entesa amb els altres, com donar-se la mà o com quan fem servir sistemes de comunicació alternatius, el llenguatge de signes, per exemple. Però com tots sabem, hi ha infinitat de manifestacions d’expressió, i per tant de comunicació, en les quals les mans són un element essencial
Projecte artístic, crear amb Yayoi Kusama!
Reina Elisenda
Si mirem enrere aque
Reina Elisenda Virolai de coses. Però el prin pogut reprendre acti anys enrere i n'hem gràcies a un alumn implicat i conscient.
Els alumnes de segon cicle d'infantil de Virolai Petit han treballat un emocionant projecte inspirat en la coneguda artista Yayoi Kusama (fotografia sota el text) Al llarg d'aquesta experiència, han explorat diversos aspectes del seu art, des del volum fins a l'expressió artística, la creativitat, l'estètica i l'experimentació amb la llum. A través de diverses propostes, els nens han tingut l'oportunitat de desenvolupar la seva imaginació i habilitats artístiques Des d'escultures tridimensionals fins a obres bidimensionals, cada projecte ha estat una oportunitat per aplicar tècniques de traç i experimentar amb diferents efectes visuals. Durant el procés, els nens no només s'han divertit, sinó que també han après molt sobre la vida i la trajectòria de Yayoi Kusama, submergint-se en el món artístic. Aquesta immersió els ha permès comprendre millor l'art de Kusama i apreciar-ne l'estil singular En resum, el projecte ha estat una experiència enriquidora que ha estimulat la creativitat dels alumnes, fomentant-ne l'expressió artística i brindant-los un profund coneixement sobre l'obra de Yayoi Kusama.
Algunes de les acc mostrar-vos estan r Objectius de Sostenible, disset obje ambiental, social i eco l’assamblea de les Na visió 2030.
Volem emfatitzar aques q p q ens fan tocar de peus a terra i ens ensenyen a actuar de manera conscient p p j i necessitem nutrients per la terra! ■
FAMÍLIES
L'Associació de Famílies d’Alumnes (AFA Virolai) ha contribuït, un any més, en un munt de projectes de diversos àmbits.
Activitats com la benvinguda al nou curs, on famílies de totes les escoles Virolai han vingut a fer una festa amb música i berenar, a la vegada que pels més grans i les seves famílies han organitzat xerrades de diferents àmbits com ara el món sexual i el digital (cartells envoltant aquestes línies) També s’han celebrat les curses de cada any com la ruta del senglar i la cursa de la dona de Barcelona, on com sempre l’AMPA ha col laborat amb on molta gent s’han animat a participar de manera alegre i motivadora. “Poc temps després, per primera vegada, hem celebrat la 1a edició de la festa de la ciència, que es varen realitzar un munt d’activitats i experiments la mar increïbles, acabant amb la gran actuació Matemàgia del mag Stigman”, destaquen Hi ha hagut un munt més d’activitats, com la festa de Nadal. I també han repartit ampolles i carmanyoles per a tots els alumnes de l’escola
PROFES FORA DE L'AULA
Què fan els docents quan no hi ha classe? Quina és la seva vida més enllà del Virolai? Quines són les seves aficions, les seves històries?
Coordinadora d’Infantil (Virolai Grimm)
És probable que si te la trobes al despatx amb una llibreta i un bolígraf a la mà estigui o planificant activitats pels seus alumnes, o planejant el seu següent viatge.
La Cristina Romanos és la coordinadora d’Infantil de l’Escola Virolai Grimm, tot i que no volia estudiar per a ser mestra Anava a fer la carrera de Psicologia, però per una centèsima no va entrar a la seva primera opció, i va acabar fent magisteri.
Així i tot, la Cristina és molt més que una professora És una apassionada dels viatges i de la cultura dels llocs que visita, a més dels jocs de taula en família, del pilates i de caminar. També de passar temps amb els seus.
TURONS
Cristina Romanos
Javi Espinosa
Professor de Llengües i d’Educació física de l’Escola Virolai
És un apassionat docent de Llengua Castellana i d’Educació física. Va estudiar Periodisme i INEF Però des dels setze anys s'ha dedicat a l’esport i la docència, a entrenar nens i joves, compartint el seu amor per tota mena d’activitats físiques i educatives. A més, des del 2015, ha portat la seva passió per l’esport al mar, fent submarinisme
Després d'un dia a l’escola, intenta no emportar-se la feina a casa. No sempre ha estat així. Li va costar acostumar-se al ritme de les classes Els primers anys, es passava les tardes, fora de l’horari de treball, corregint i pensant en les sessions de l’endemà Tot i la seva ocupada vida, és capaç de trobar temps per gaudir dels seus passatemps favorits: reunir-se amb amics per jugar a jocs de taula o simplement relaxar-se veient pel lícules sota una manta Escoltant la pluja de fons? Molt millor.
Maite Pino
Mestre de Primària i responsable de l’Escola Reina Elisenda
Com a propòsit per a l’any vinent vol tornar a posarse les sabates de claqué La Maite Pino és mestra i responsable de l'Escola Reina Elisenda Virolai. A les tardes, la trobareu com a taxista portant nenes a extraescolars, fent substitucions o acabant diferents feines I quan no està treballant, gaudeix cuinant, llegint, teixint, gaudint de la natura i passant temps amb la família i amics Quan era jove, feia de tot: monitora de menjadors, cambrera, cuinera, fins i tot acomodadora de teatre! Encara recorda el seu viatge de noces al sud-est asiàtic com si fos ahir Avui dia, després d'una setmana atrafegada, es relaxa a la Cerdanya o a la seva acollidora casa a Moià. I què millor per a una nit de dissabte que una pizza de La Bruixa de Moià i una marató de jocs de taula? Això sí, no pot faltar la música de fons dels seus preferits, com Jack Johnson o Red Hot Chili Peppers
Vine a visitar-nos!
Escola Virolai
Virolai Escola
Educació primària, ESO i batxillerat.
Carrer Ceuta, s/n
Tel : 93 284 63 43
Virolai Petit
Educació infantil
Carrer Escorial, 210
Tel : 93 284 99 44
Reina Elisenda Virolai
Educació infantil i primària
Carrer Olot, 18
Tel : 93 284 40 80
Virolai Grimm
Educació infantil
Carrer Sant Quintí, 19
Tel : 93 436 61 62