Turons
La revista de la comunitat Virolai feta per la comunitat Virolai
Anuari 2022

3 Editorial
8 Primer dia al Virolai d'alguns dels nostres alumnes i professors.
16 Projectes internacionals
18 Fotogaleria de projectes
d'Art de l'Escola.
20. Perfil d'un docent.
22 Jocs Florals.
26. Notícies breus.
33. L'espai de les famílies.
35 Profes fora de l'aula.
4
Entrevista amb Sandra Entrena. Com és ser la directora d'una escola com el Virolai?
12
Cap de setmana al VEC. Emoció, companyerisme i esport, molt d'esport Crònica sobre l'activitat frenètica al club de l'escola
24
Espai d'orientació professional. Com treballem perquè els alumnes trobin el futur que desitgen.
Començar sempre és especial. Ho és pels alumnes, pels professors i, fins i tot, ho és per a una revista Turons comença una nova etapa Amb un nou disseny i enfocament editorial. Nova imatge, però sense perdre de vista la visió d'escola, la importància d'un relat conjunt per a la gran família del Virolai
Turons són les tres muntanyes que ens envolten, el Turó de la Rovira, el Turó del Carmel i el Turó de la Creueta del Coll Són les muntanyes que ens protegeixen i ens donen vida Els cims que ens inspiren
Aquesta nova edició del Turons manté l'esperit de sempre: l'aire fresc que ens arriba a la nostra ubicació privilegiada Però com l'aire, també es renova. Aquesta edició s'ha elaborat gràcies a l'esforç dels alumnes de l'assignatura de Periodisme de primer de Batxillerat i a les optatives homòlogues de l'ESO El Turons és, per tant, un projecte de centre, que recull aprenentatges i que també els promou.
La revista és l'espai on escoltem les veus dels nouvinguts, dels que fa temps que estan amb nosaltres, de les famílies, de les etapes, de la direcció, dels esportistes, dels lletraferits, dels científics... De tots aquells que formen part d'aquesta gran comunitat
Turons és un reflex del que som, la memòria escrita del que passa dins i fora les aules. El record de posar la primera pedra d'un nou començament que beu de tots els –indispensables– començaments anteriors ■
Caps de redacció
Lara Garcia
Laura Hochadel
Ariadna Mansilla
Coordinació
Yeray Sánchez
Redacció
Daniela Jiménez
Marina Marcet
Aya Véliz
Telma Ugena
Sara Ambel
Nora Mèlich
Producció
Víctor Pardina
Berta Berenguer
www.virolai.com
Disseny
Iset Tous
Gisele Cantalupo
Laia Ramón
Laia Escudero
Marc Pont
Edició
Alba Martínez
Laia Turón
Leyre Muzás
Ariadna Guinart
Clàudia Juárez
Mireia Casas
Agraïments
Lara Gay
Martí Benito
Ángel Herrera
@EscolaVirolai 93 284 63 43 | virolai@virolai com
Impremta Badia, Barcelona Gener 2023
Conversa amb Sandra Entrena, directora de Virolai, sobre la seva experiència al capdavant de la institució i sobre la vocació docent. Entrena explica les particularitats del càrrec i com el concep ella: equip i aprenentatge constant.
Com vas viure el canvi de tutora de l’ESO a directora del Virolai?
Va ser entre dur i emocionant Els reptes que es presenten com a tutora i com a directora són semblants però a escales diferents
La transició va ser amable ja que aquell any vaig poder ser tutora de setembre a febrer. A partir del febrer havia d'assumir les tasques de direcció amb l'acompanyament de la Coral Regí
Però va arribar la pandèmia…
El 16 de març ens confinaven per la pandèmia de la Covid-19 Vaig haver de gestionar per primera vegada una escola en pandèmia i des de casa.
Tot i trobar a faltar la tutoria, penso que al final va quadrar tot Avui en dia, segueixo trobant molt a faltar la tutoria i el vincle que pots establir amb l'alumnat i les famílies amb qui estàs treballant colze amb colze.
Llicenciada en Biologia i Màster de de Professorat, també ha rebut formació en treball cooperatiu, aprenentatge basat en projectes, metodologia tinkering i maker, robòtica, programació i –entre altres– lideratge Créixer i millorar El dibuix que acompanya aquesta entrevista el va fer de petita "I want to be a teacher" , deia. Volia ser professora. I ho ha aconseguit.
I què és el que més gaudeixes de la teva tasca actual?
Ara estic gaudint de dues vessants La primera, i de manera indiscutible, els moments com a educadora amb els nois i noies D'altra banda, el treball en equip amb els companys i companyes per tirar endavant projectes, l'organització de l'escola per a promoure un millor aprenentatge de tota la comunitat educativa, m'agrada moltíssim! Suposa molt d'esforç i maldecaps de cap, però després la satisfacció és gran.
Què creus que és important per ser una bona directora?
Penso que és important tenir un bon equip i envoltar-se de persones que donin suport a la tasca No entenc el càrrec en solitari, ni ho entenc ni m'agrada Veig la tasca de direcció una mica com el pensament científic, potser em ve per defecte professional.
Quines qualitats creus que es necessiten? Ho podries resumir en cinc punts?
Una bona directora ha de saber: 1 Observar, detectar situacions, necessitats i analitzar-les.
2. Formar-se, fer xarxa, compartir i buscar expertesa que l'ajudi, no cal que sàpiga de tot, però sí que sàpiga trobar-ho.
3. Planificar accions 4 Facilitar que les accions es puguin fer 5 Recollir dades dels resultats i avaluar per seguir millorant. No vull que sembli un procés fred. Sempre és amb la vessant més humanista, subjectiva i emocional ja que al final estem treballant persones per a persones, i això és el més important!
Fem una passa enrere. Quan vas descobrir que et volies dedicar a l’educació? No ho recordo exactament, però recordo un treball d'anglès de 6è de primària en el que diu "I want to be a teacher"
I… Com et veus en deu anys? No ho sé! Si tiro deu anys enrere i recordo el que pensava que estaria fent ara mateix, no coincideix absolutament en res! Així que el que espero és estar bé per poder tirar endavant el projecte que tingui entre mans, amb il lusió, ganes i motivació, res més! ■
CRÒNICA
“L'entrada al Virolai va ser ben acollida pels companys. A l'hora de decidir a quina escola anar, ho vaig parlar amb la meva família i vam considerar que el Virolai era l'adequat per la seva pedagogia."
Era el meu primer canvi d'escola Per tant, el primer dia va ser estrany: l'entorn i la distribució era diferent del que estava acostumat, però no va ser cap inconvenient, és més, va fer la meva entrada més agradable. Els companys em van atendre molt bé i em vaig sentir molt còmode a l'ambient” ■
“La meva arribada a l'Escola Virolai la vaig encarar com un repte i com una oportunitat Després d'uns anys en un altre centre, sentia que havia perdut part de la passió amb la qual havia viscut sempre la nostra professió
Necessitava noves motivacions. En aquell moment va aparèixer l'oportunitat de sumar-me al projecte Virolai, el qual sempre havia estat (i segueix sent) un referent pel que fa a la transformació educativa i amb el qual creia que compartia la visió i la missió de la tasca docent.
Un repte, perquè no puc negar que l'exigència era molt alta: escola nova, matèries noves, tutoria A vegades, mirava el que feien els companys i companyes i dubtava de si estaria a l'alçada. Però gràcies a l'acollida, a l'acompanyament, a la paciència i a moltes hores de dedicació (no ho negaré), ràpidament el repte es va convertir en oportunitat per a seguir creixent, aprenent i gaudint” ■
Professor a Batxillerat Javi“El primer dia va ser estrany: no coneixia ningú, i això sempre és estrany Però com que ja hi havia força gent que també estava en la meva situació, ens vam ajuntar i ràpidament ens vam fer amics!
Em vaig sentir acollit per la gent, encara que ja hi havia alguns grups establerts de gent que ja es coneixia del Reina Elisenda, el Virolai Petit o el Grimm, però la majoria volien conèixer a persones noves i això ho va facilitar tot ■
Paula Llopis"A P-3 em va agradar molt entrar a Virolai Petit, però les escales no em van agradar gaire; sempre que plovia relliscaven molt
El menjar era molt bo i els profes també, sobretot el meu professor, l’Àlex, que va ser el primer que vaig tenir i ens tocava la guitarra i ens feia molts i molts trucs de màgia, constantment!
Al tornar de Nadal, a P-3, va aparèixer la Covid i ens vam haver de quedar tots a casa No vam poder tornar a l’escola fins a
P-4 perquè hi havia molts virus a l'ambient; vaig trobar molt a faltar l'escola Al començament de P-4 ens van separar entre classes per fer grups bombolla i alguns dels meus amics estaven a un altre grup, però la meva professora era molt bona i va ser molt divertit igualment.
Aquest any he començat primer de primària, i quan vaig arribar a l’escola em vaig sentir una mica nerviosa perquè no sabia si faria amics fàcilment Al cap dels dies em vaig fer amiga de tots els nens i nenes de la meva classe Em vaig sentir
especial per estar a aquest curs perquè sabia que faria feines importants i que ara ja tots ens comportaríem com nens grans Ja som nens grans!
En general, m’agrada molt el Virolai Petit, i el gran, i m’ha agradat molt conèixer a tants nens i nenes i estar a primer de Primària. ■
Repassem un cap de setmana frenètic al VEC, molt més que el club esportiu de l'escola.
Com és un cap de setmana al VEC? Tot comença quan acaben les classes, sona el timbre i tots els nens surten escopetejats, amb ganes d’arribar a casa Quan ja no hi queda ningú, és quan el VEC, el club esportiu del Virolai, cobra vida
Encara que la pista estigui buida i encara no hagin arribat els equips per iniciar el partit, es nota la tensió a l'aire. El Paquito, l’encarregat de manteniment de club, neteja la pista, prepara el marcador i col·loca les cadires i banquetes, mentre la Rosa, treballadora del bar del pavelló, encén els fogons i es prepara per a la batalla. Ha de fer molts entrepans per tots aquells jugadors que moren de gana i matarien per un bocí de pa.
Comencen a arribar cotxes a l’entrada del cole, plena de gent en un segon Els equips rivals es col·loquen separats a la grada esperant que sigui l’hora, des de lluny es llencen mirades que podrien arribar a matar Ve l'àrbitre, els jugadors baixen per escalfar, els pares agafen lloc, la Rosa no para de fer entrepans Els atletes són a pista, preparats per començar, el col legiat dona el tret de sortida i tots corren per la pilota. El partit ha començat.
Hora a hora, emocions de tot tipus van acompanyant el transcurs del dia, partit a partit, acció a acció, sense pràcticament fre des de les 9:00 del matí fins, en molts casos, les 23:00 de la nit.
Tot això no seria possible sense entrenadors que organitzen entrenaments per fomentar la col·laboració entre els jugadors i aconseguir resultats increïbles als partits Molts d’aquests entrenadors són estudiants del Virolai i antics atletes del VEC
El club esportiu del Virolai està sempre en constant moviment Per estar al dia de tots els canvis que se succeeixen al club, es pot seguir el compte d'Instagram del VEC: horaris i tot d'històries sobre els partits que es juguen durant el dia ■
El director esportiu del VEC, el docent Guillem Conde, ens comenta com és el dia a dia. Un cap de setmana al pavelló de Virolai és un no parar:
"Tot comença amb el Paquito, el nostre responsable de manteniment, que rep als rivals i els locals, entrega vestidor i ho deixa tot a punt A partir d'aquí el pavelló es transforma en pistes de bàsquet, handbol volei, patinatge artístic, etc A tots els partits acostuma a haver-hi una gran quantitat de públic, en Paquito, puja els tambors a les grades perquè els assistents gaudeixin encara més del partit, fent soroll i creant així una tensió –sana– amb els contrincants"
In the famous words of the renowned essayist and poet, Ralph Waldo Emerson, “culture opens a sense of beauty”. It seems like every week there are different students and teachers from all over Europe walking around our school, blessing us with this cultural beauty.
This has been our second year working in the Be Part project, an Erasmus initiative funded by the European Union and aimed towards creating international bonds and experiences between students from Portugal, Greece, Latvia and Spain. Its goal was to promote and enable student participation in schools through the implementation of different youth participation models.
At the end of the project we had the amazing opportunity to travel to Portugal, where we met the other students and got to experience a new culture. We got to visit their school, learn about their culture and traditions, and enjoy a touristic visit to the city of Porto I think I speak on behalf of everybody when I say that it was an unforgettable experience where we expanded our horizons and got to know a different culture from a very unique perspective
A couple of weeks after our exchange to Portugal, we had the pleasure of meeting and hosting the Latvian students involved in the project. We shared the work we had done in the project as well as showing them our school and city, which they seemed to endlessly enjoy. Both student exchanges were an unforgettable experience where we learnt countless skills and values
I couldn’t be more grateful for getting to learn in an international environment through visits and exchanges with different cultures. I feel like my school has done more than achieved to fulfill this ideology since it has provided us with many opportunities to participate in international projects with schools from all around Europe, enabling us to discover the beauty that is learning about different cultures.
We recently started working on a collaborative project with a school in Denmark. We wrote presentation letters to each other and began writing a magazine together The whole class is very grateful for this initiative and we’re looking forward to continuing next year and getting to know each other. The Danish students will be coming here next year and we can’t wait for their visit, we are also hoping to get to visit them sometime soon
There is no doubt that the work we had done prior to the exchange that allowed us to participate in these projects was fundamental to our education and proved beneficial to our school since it opened new pathways and made room for improvements Even so, as important as that work was, its purpose was mostly to allow exchanges and communication between students from different countries, both virtual and in person
What we got to learn and experience while participating in these projects can’t simply be taught in a classroom since it goes much deeper than that, the are no words to express the importance of international collaborations since the discovery of different cultures and creation of bonds over different countries provides us with a deeper understanding of humanity and motivates us to make the world a better place ■
Mostra d'obres i actuacions dels alumnes de l'escola a l'assignatura d'Arts d'aquest curs 2022
El professor de Batxillerat, Joan Carles Moreno, desperta una curiositat única. Classes profundes i crítiques, i sempre una bona lectura a la mà.
Entra a l’aula amb un llibre a la mà Sempre diferent al del dia anterior, observa l’alumnat revolucionat i fa el primer comentari irònic de la jornada
En Joan Carles Moreno és el professor de Filosofia a Batxillerat I una persona que genera molt d'interès entre l’alumnat, tot i que ell ho nega rotundament. No entén aquesta curiositat que desperta; de fet, troba que hi ha professors a l’escola que tenen vides molt més curioses que la seva.
La única raó –cita– per la que podria arribar a “ generar interès” és perquè el seu objectiu a l’hora de classe és “divertir-se, i no només ensenyar”
Aficionat de sempre a la lectura, mai el veuràs sense un llibre a sobre Ell afirma que, al contrari que la majoria de gent, no veu la literatura com a un hàbit o una forma de disteure’s, sinó que la considera una necessitat.
No ho vol Ho necessita Necessita llegir per tenir un dia normal, lliure d’ansietat. És la filosofia de vida d’un professor de filosofia que, per cert, va començar a estudiar Filosofia per a donar resposta a preguntes que es feia durant l'adolescència i, tot i que la carrera no li va servir per a respondre-les, sí que li va resultar útil per a obrir els ulls oberts cap a altres àmbits culturals, com la seva "estimada literatura o música"
En Joan Carles no sempre ha estat professor Abans de començar a ensenyar, va treballar en una empresa de construcció fins que li van demanar que fes una substitució, precisament, d’un professor de filosofia Gràcies al temps que va passar fent de substitut, va veure tot el bo que l’ambient escolar li generava, a més de l'interès que posaven els alumnes en la seva assignatura
Aquest interès és el que fa anys el va motivar a exercir la professió, i avui en dia segueix motivant-lo dia rere dia Com a professor, vol que l’alumnat reflexioni sobre fets que no s'havien plantejat mai i que vegin la vida d’una altra manera, des de molts punts de vista Per últim, i com no podia ser d’una altra manera, ens recomana un llibre: Ulysses, de James Joyce. “Aquest llibre s’hauria de llegir cinc o sis cops a la vida” ■
Relat de Guillem Boigues, guanyador
2022 de la Flor Natural dels Jocs Florals de l'Escola, acompanyat d'una il·lustració feta al Batxillerat artístic del Virolai.
No podré oblidar en la vida les caminades tranquil·les pel mig del Montseny, una arbreda cosida d'ocells. A ple sol naixent tenia unes clarors grogues com si de l'horitzó s'alcessin polsegueres de llum que tenyissin d'or el sotabosc. Cada diumenge era màgic. Tu i jo ens asseiem feliçment sota el claustre de soques negres amb capçades d'una foscor verda i, seguidament, deixàvem caure les estovalles color maduixa, aixafant l'estora de brolla refulgent. Tontejant i menjant cireres de color carmí, anaven caient les hores, que anaven amb sincronia amb el sol. Amb la aclaparant frescor estiuenca abraçant-nos, miràvem perplexament la lluna, platejada, esperançadora, encantadora. Ens recolzavem mútuament els caps amb l'espatlla de l'altre. Eren segons divins, harmoniosos, on l'únic desig era que la nit no moris mai.
Però la nit va acabar un matí. Un repic dur i clar em va fer incorporar esglaiat. Un esquirol color cafè, pelut i voluminós, saltava pels arbres àgilment, i aquests, en resposta, deixen caure els seus fills, els aglans que em van despertar. Mentre em feia un te enmig d'aquest paisatge seductor, la meva mirada es torça cap a les estovalles, per admirar-te un cop més, joia llampant i rebel. Però la teva silueta s'havia esfumat, i es podria observar un sobre rosa, que impregnava la teva olor, de roses. El llegeixo. La solitud i la mandra amanyaguen la imaginació, que s'abranda una mica, que bull una mica, com l'aigua de la tetera, que feineja calmosa al costat meu, raptant-me o, millor dit, alliberant-me de la bombolla d'amor efímer en la qual havia estat vivint.
De sobte, el dia joliu es convertí en un dia estrany. No plovia, no nevava, no feia sol, no feia res. Dia imprecís, blanquinós, tel de calitja invisible menjant-se el color del paisatge. Ara m'he despertat del somni. Ara era un amant en un bosc trist, abandonat i salvatge, amb caminois coberts de molsa, solitari i ombriu, per on tot sovint passejaven, s'esperançaven i s'estimaven el que van ser dos amants, durant molt de temps. La carta era clara, però no la volia entendre. Què era, llavors, el que vam viure vívidament? La sembra d'injustícia i abús dona collita d'injustícia i abús. Però és com la pedra fora de la mà, que no sap on va.
L'amor és quedar-se quan tot cau. Corro pel bosc, desesperat, desesperançat, descalçat, tot el dia. Quan els ulls es van eixugar de llàgrimes, et vaig trobar, lluny dels camins nostres, sota un cel estrany, meridional, càlid. Observava el teu riure divinal, enmig de l'esplendor d'un ball, mentre la música sonava alta, en una praderia, inundat sota un mar de llums produït per cuques de llum, també dansant a la llum de la lluna. Vas xiuxiuejar "Soc lliure", et vas posar a tremolar i et vas llançar als braços del xicot que tenies davant, desconegut per mi però pel teu xiscle d'èxtasi, familiar per tu. En un batre d'ulls vas oblidar els nostres dolors, els nostres problemes, els nostres patiments i el nostre amor. En un batre d'ulls, em vas oblidar.
Ara ho entenc. No m'emprenyo, m'agrada veure't feliç. L'alegria i la felicitat fan tan boniques les persones! Com bullen els cors amb l'amor! A les paraules escrites a la carta hi havia tanta dolcesa, tenies per a mi tanta bondat al cor... Com em cuidaves i em consenties, com m'animaves i m'afalagaves el cor! Em pensava que tu... Déu meu, com m'ho podia haver pensat? Com vaig poder ser tan cec, quan tot és d'un altre, quan no hi ha res meu? Un amor com aquest de vegades refreda el cor i pesa a l'ànima.
Mentre recollia les estovalles, vaig poder entreveure entre dues fulles una cadena fina, daurada. El teu record em persegueix, o almenys era el que volia creure. Perquè recordaré per sempre més l'instant que vas obrir-me el cor i, amb generositat, vas acceptar el meu cor destrossat per protegir-lo, amanyagar-lo i curarlo. El moment quan, tot decidida, em vas obsequiar amb aquest collar fi.
L’amor, el sentiment i l’esperit estaven presents en el nostre cos verge d'emocions. Ara tot això em regira. Aquesta força de puresa. I és que érem una parella superior, la cendra després del Carnaval. Deixo anar un sospir. Avui era un dia dolent. Certament, hi ha dies dolents. N'hi ha de molts. Hi ha dies en els quals la veu se'ns desfà a trossos i el món segueix allà fora amb les seves ferides de guerra. Però hi ha dies tan bonics com peus sobre de l'herba, i ahirs que marxen per trobarnos descalços quan ballem.
Caminant cap al poble, amb la intenció d'abandonar el Montseny i tots aquests sentiments que evocava, em vaig topar amb un atri de casament. Vaig esperar uns quants minuts, ja que era un fet més que peculiar. Quan els futurs casats van comparèixer a l'atri, els ulls de tothom es van posar en l'home. La seva elegància eclipsava la núvia. Més enllà del barret clar amb cinta ampla i una corpulència àgil, s'admiraven unes breus arrugues donant-li una sobrietat atractiva. Però jo no observava el nuvi, observava la núvia. I de la núvia, tampoc mirava el vestit, boira de gasa blanca Directament, vaig copsar de ple una cara fina d'ulls negres i vellutats, amb un mòrbid dibuix de llavis. El teu cabell negre sempre llis, avui l'encerclava una diadema de brillants. Et coneixia, i sabia que la teva mà estava freda, mentre la meva crema com el foc. Ni dues nits han passat.
Volia llançar-me, ser jo l'home privilegiat. Per què no podia dir ara mateix el que el cor em deia, sense embuts, quan sé que les meves paraules no se les endurà el vent? Déu meu! Un minut sencer de benaurança! Que potser és poc per a tota la vida d'un home? Les pròximes nits plenes d'absència ens trobaràs a faltar. Aquells moments tendres, aquelles abraçades afectuoses, aquells petons amargs. Però en aquest acte de valentia trobaràs el seient on asseure't, i t'enamoraràs de l'error, de la diferència, del pas a pas. l només distingiràs entre el que t'agrada molt i el que t'agrada moltíssim. Entre ell i jo. De debò.
Abans de marxar, deixo la cadena a l'atri. Jo hauria volgut que aquella cadena ens hagués lligat per sempre, però la il·lusió morí amb les nostres nits. ■
Després del Batxillerat s’obren un munt de possibilitats. Tantes que tot sovint els alumnes es maregen davant d’aquest fet: l'orientació professional, per tant, és fonamental per seguir tenint clar quin és l’objectiu de fer Batxillerat i cap a on es dirigirà el futur dels estudiants després
L'escola treballa en un acompanyament individualitzat i rigorós amb cada alumne: cercar la millor sortida, tenint en compte les preferències i sense interferir en les decisions, només obrint el ventall d’opcions i després afinant la selecció
Després del Batxillerat s’obren un munt de possibilitats Tantes que tot sovint els alumnes perden l'oremus: l'orientació professional, per tant, és fonamental per seguir tenint clar quin és l’objectiu de fer Batxillerat i, sobretot, cap a on es dirigirà el futur dels estudiants
L’escola treballa en un acompanyament individualitzat i rigorós amb cada alumne: cercar la millor sortida, tenint en compte les preferències i sense interferir en les decisions, només obrint el ventall d’opcions i després afinant la selecció. L'objectiu és mostrat les possibilitats, però no atabalar.
Amb aquesta idea l’Edu Cremades, l’encarregat de l’espai d'orientació, juntament amb l’Alba Pros, comparteix la seva visió de la iniciativa “És complicat saber triar entre un mar de tantes i tantes opcions”.
Els dos docents tenen una àmplia dedicació a la tasca: disponibles els dilluns de 15:30 a 16:30, els dimecres i els dijous de 14:30 a 15:00 i els divendres de 15:00 a 16:00 La voluntat és estar a disposició de tothom per a consultes a qualsevol hora
Pel que fa al seu encàrrec principal, consisteix a fer reunions durant les hores ja citades amb els alumnes que ho necessitin També fer una reunió setmanal per poder deixar constància sobre la informació útil que els tutors individuals fan servir per a guiarlos. A més, han d'estar a l'aguait en tot moment dels canvis en relació als graus i estudis
Els responsables de la proposta han trobat interessant obrir un compte de Twitter sobre l'orientació professional, després d'observar que no hi existia cap que en parlès. Allà, tots els estudiants poden fer consultes i compartir les seves experiències Aquest compte rep el nom de @OrProfessionalV i també està actiu el següent hashtag: #orientacióprofessional. ■
Un espai per a les notícies més destacades del curs 2022
Tot un matí 'on air' TGI, 1r cicle
"Micro, guions acció! L'Espai de Lectura es va convertir en tot un estudi de ràdio professional. El darrer TGI del segon trimestre parlava sobre el Modernisme Però els alumnes no van fer una exposició i prou, van crear la graella d'un magazine de ràdio sobre un dels moviments artístics amb major impacte a Catalunya Butlletí, tertúlia, programa musical i fins i tot un concurs 1r d'ESO, on air!" ■
Grècia i Roma a debat TGI, 1r cicle
"Grècia i Roma cara a cara. Qui guanyarà la batalla (argumental)? Els alumnes de 1r d'ESO s'han especialitzat segons els seus interessos en les cultures clàssiques Astronomia, art i arquitectura, política, estructures bèl liques i competicions Al llarg de sis setmanes s'han documentat a fons i han elaborat un text argumentatiu que han confrontat, després d'un procés d'assaig i feedback, amb la resta de companys en diversos debats". ■
Virolai space program
TGI, 2n cicle
Mai heu pensat la possibilitat de fer un viatge a Mart? Com seria viure, crear una ciutat o esdevenir una una civilització en aquest planeta? Virolai Space Program és un projecte adreçat als alumnes de 4t d’ESO de l'Escola Virolai, el qual s’ha dut a terme per mitjà d'un ampli estudi al voltant de la història de l'exploració espacial. S’han explicat les condicions a les quals s'exposen els éssers vius que surten a l'atmosfera terrestre i també s’han fet diferents experiments. Fins i tot, es va llançar, un globus sonda que va viatjar als límits de l'atmosfera!
"Ens hem distribuït en cinc àmbits d'investigació: uns alumnes han treballat des del punt de vista artístic, uns altres des del científic, n'hi ha que han atès l'aspecte social, un equip ha explorat la vessant humanística i, per acabar, també s'ha tingut en compte el punt de vista tecnològic El treball d’aquests grups ha estat quelcom molt rellevant amb l'enlairament del globus sonda anomenat HAB (High Altitude Balloon) Aquest llançament ha estat realitzat pels alumnes que l'han construït
El projecte és força complex, per la qual cosa hem estat treballant de valent El professorat ens ha donat suport en tot moment, però hem sigut nosaltres mateixos els que hem tingut la iniciativa d'aprendre i arribar a les diferents conclusions pertinents que s’han produït". ■
Be part Projecte, 2n cicle
Segon any d’implementació del projecte Be part a 2n cicle d’ESO amb escoles i universitats de Letònia, Grècia i Portugal.
"
L'objectiu principal de Be Part és promoure l'educació inclusiva alhora que fomenta les habilitats de ciutadania i l'empoderament dels joves Amb el projecte, pretenem enfortir i desenvolupar les quatre competències essencials que formen part de l'educació cívica: interactuar de manera eficaç i constructiva amb els altres, desenvolupar el pensament crític, actuar amb responsabilitat social i actuar democràticament Però què vol dir això exactament?". ■
Arribat el mes de celebrar que, una s'havia superat un d’entrebancs i dificulta confinaments... Per Primària plegada, fent
"La celebració va come sortida a La Granja, a S Palautordera. Poc des sis autocars carreg l’alumnat i mestres de sortir cap a la casa d llarg del matí, cada cu activitats de d’Autoconeixement pe Uns quants vam comunicació positiva a de revisar relacion consciència de la ma comuniquem, i d’altres l’habilitat de la valentia per superar les pors o, en el cas dels de 6è, vam fer una revisió de l’etapa de Primària, tot fent-nos conscients de tot allò viscut i del que ara ens espera.
Després de recuperar energia amb un picnic molt complert, vam poder gaudir d’una bona estona d’esbarjo tots plegats. Vam aprofitar per visitar els animals de la granja i fer descoberta de l’entorn
Ben bruts i cansats vam tornar a pujar als autocars per fer camí cap a l’Escola de nou.
El dia següent, i amb el record de les Virolimpíades que vam celebrar fa uns anys, els mestres ens van preparar una Gimcana per l’Escola
En equips barrejats, grans, petits i mitjans vam haver de col laborar per superar tot tipus de proves: d’orientació, físiques, de lògica i amb aigua, molta aigua!
I va ser així com, contents, suats i esgotats, vam tancar el curs 21-22. Un curs en el que vam tornar a demostrar la nostra resiliència i capacitat de superació!". ■
De nou, el Carnaval ens va oferir moments estrella. "Vam celebrar la Festa internament (segona foto sota el text). A més, l'alumnat de 2n cicle d'Infantil van fer unes danses que desprès vam compartir amb les famílies telemàticament També vam fer la representació de l'obra de Sant Jordi i la Festa de primavera ens va deparar molta alegria: "Un món viu!", era el títol del projecte. Entre tots podem fer un mon millor! Primer acte amb Famílies desprès de la pandèmia!" ■
Un 2022 ple d'experiències.
"Com per exemple, el projecte d'etapa "Salut Aliments del món" (foto dreta) o la fantàstica festa de fi de curs Amb bateig dels nostres gegantons! Grimmus i Grimmeta, benvinguts" ■
Recuperem les convivències!
"Amb molta il lusió a Infantil vam recuperar les colònies i els infants d'I3, I4 i I5 vam anar tres dies a Can Mas (dreta del text)
Vam conèixer els animals i els vam poder donar de menjar. Vam fer gal letes, melmelada i bossetes d'olor, i molts jocs amb uns monitors i monitores molt energètics i divertits"
La màgia del joc lliure.
"A la Llar d'Infants tot jugant, aprenem, descobrim, ens fem grans... (imatge sota el text)
Deixem anar la imaginació i experimentem, ens relacionem i donem pas a la creativitat.
Aquesta és la màgia del joc!" ■
Compartir –de nou– amb les famílies els productes dels projectes de curs.
"1 Cicle inicial va fer una trobada d'inventors mostrant un munt de propostes innovadores per millorar la vida de tothom (dreta del text, dalt)
2 El foc va ser el protagonista del producte final de quart Fins i tot a la mostra de rítmica vam poder gaudir d'una dansa del foc (dreta mig)
3. L'Elisenda's Museum va ser la tasca dels grups barrejats d'alumnes de cinquè i sisè El dia de la mostra es van convertir en els autors de les seves obres".
Els espais d'aprenentatge, un èxit!
"4 Hem estrenat un nou material, el cuboro (dreta baix) A través de cubs de fusta amb diferents forats construïm pistes per bales Tenim un reguitzell de reptes per resoldre!
5 A través d'un conte i capses de disfresses ens posem a la pell dels protagonistes i escenifiquem diferents històries Comentem les reaccions dels protagonistes per entendre els seus caràcters i les seves emocions!
6 La robòtica de cicle superior ha estat tot un repte. Hem fet servir uns robots molt més complexes, hem après a controlar totes les seves possibilitats". ■
Un any més, l'Associació de Famílies (AFA Virolai) ha contribuït en un munt de projectes de diversos àmbits projectes.
"Col·laborem amb el VEC per fomentar la pràctica de l’esport i ajudem en l’organització de la Festa de l’Esport
Hem col·laborat amb l’Escola amb la preparació de les bosses per a les persones inscrites a la Cursa de la Dona
A més a més, s’ha fet una donació a l’Associació de Càncer de Mama
Metastàtic i l'acte solidari per recollir fons per a La Marató de TV3 dedicada a la Salut Mental ha aportat a 718,25€".
"Treballem aquest 2022 en la recollida i entrega de material per a famílies refugiades, així com amb el projecte Gira-Sols per Ucraïna"
"Segueix el projecte de xerrades per a famílies"
Què fan els docents quan no hi ha classe? Quina és la seva vida més enllà del Virolai? Quines són les seves aficions, les seves històries de vida?
Ha viscut un munt d’experiències úniques: per exemple, ha conegut grans celebritats com Eminem o Rihanna.
Va néixer a Bad Homburg, la ciutat alemanya on es va criar. Els seus pares però no provenen d’allà La seva mare és una militar americana i el seu pare és un lord anglès, propietari d’un castell! Ell ha viscut a diferents llocs en la seva vida gràcies al seu domini de les llengües (anglès, alemany, francès, holandès, espanyol i portuguès).
Però no deixem les experiències amb celebritats de banda Perquè ha tingut altres professions curioses abans de dedicar-se a l’educació: ha estat guardaespatlles del cantant britànic Ed Sheeran! A més, és jugador professional de rugby i chef. ■
Xavi BeréEl Xavi és un apassionat de l’esport, cada dia intenta dedicar-li tot el temps que pot. És més, porta l’esport a un altre nivell: competeix en curses i maratons, entre elles els famosos ironman, no el superheroi, sinó un tipus de competició que requereix una gran força física i un esforç mental molt destacable
D’aquestes experiències s’emporta un creixement personal enorme –cita– “gràcies a la feina i la dedicació”. Pel que fa als estudis, inicialment es va matricular a Dret, però va canviar radicalment de carrera per a estudiar Magisteri. Considera que ha estat la millor decisió de la seva vida, ja que l’educació és una de les seves grans passions A més, li encanta llegir i veure documentals ■
“Cuando era pequeña, era una gran aficionada a los números… Por ello, decidí estudiar ingeniería El tercer año de los cinco de carrera empezó la parte más práctica y me di cuenta de que, pese a que me interesaba el funcionamiento de las máquinas y lo que hacíamos en el laboratorio, eso no me hacía del todo feliz y no me veía toda la vida rodeada de máquinas Venezuela en aquel momento estaba delicada a nivel político
Hice un máster en bioingeniería y me encantó, pero decidí irme del país Lo que yo creí que sería un tiempo… Me dió la oportunidad de hacer un doctorado en Barcelona Cuando decidí venir a la capital catalana, mi pareja me apoyó, tuvimos a nuestra primera hija, ví que ella estaba bien aquí y nos quedamos. Actualmente tengo dos hijos ¡Ser profesora en España! ¡Qué felicidad! Aunque debo de decir que me costó mucho porque, cuando eres de fuera, tienes que superar muchas dificultades Yo tuve la suerte inmensa de poder quedarme aquí, en esta escuela". ■
Virolai Escola Educació primària, ESO i batxillerat.
93 284 63 43 Virolai Grimm