Turons | Anuari 2023

Escola Virolai | www.virolai.com | @EscolaVirolai #TuronsVirolai

Turons

La revista de la comunitat Virolai feta per la comunitat Virolai Anuari 2023

SUMARI

3. L’editorial 14. Crònica sobre avantguardes 18. Projectes internacionals: Berlín 20. Galeria de productes d’art 22. Perfil d’un docent 24. Obra guanyadora Jocs Florals 26. Notícies destacades 28. Notícies breus 32. L'espai de les famílies 34. ‘Profes’ fora de l'aula

S T A N IO C C E L E S 4 S T U G N I T N 8 CO

Entrevista a en Paquito Com és la vida del membre de manteniment del pavelló del Virolai?

Reportatge: els que ens cuiden La gran tasca de les persones que vetllen perquè l’escola funcioni dia rere dia

35 Virojocs Ho sabeu tot sobre l’escola?

Demostreu-ho als nostres passatemps!

2

TURONS

L’EDITORIAL EQUIP Caps de redacció Ariadna Mansilla Lara García Pau Illera Redacció Sara Ambel Marina Marcet Jan Rivero Daniela Jordà Joel Graell Daniela Jiménez Martí Borrell Guim Luque Guillem Esteve Max Handler Joana Guillot Cristina Costa Max Asensi Gerard Piqueras Aitana Costa Noa Blasco Martí Ortega Coordinació Yeray Sánchez

Disseny Aya Véliz Nora Mèlich Laia Turón Laia Escudero Eulàlia Yue Valero Iset Tous Aina Coloma Laia Ramón Telma Ugena Edició Berta Sanmartí Mireia Casas Sophie Breuls Ariadna Guinart Guillem Mora Alba Cuesta Producció Claudia Juárez Alba Martínez Correcció Àrea de Llengües

Tots els membres d’aquesta llista són alumnes de les assignatures: Som Periodistes de 2n d’ESO, Periodisme de 3r d’ESO i Periodisme de 1r Batxillerat.

____________________________________________ www.virolai.com @EscolaVirolai 93 284 63 43 | virolai@virolai.com Impressió: Impremta Badia. Octubre 2023.

Quan les coses no surten com esperem, és quan prenem consciència de la importància dels què ens cuiden, i això és especialment important en una escola com el Virolai, on hi ha molts professionals que treballen per garantir que tot funcioni a la perfecció.

Ara que el curs escolar comença, volem aprofitar aquesta editorial per donar les gràcies a totes les persones que fan possible que l’espai sigui un lloc segur i agradable per a tota la comunitat. En especial, volem agrair a aquelles persones que, sense fer-se notar, fan una tasca crucial perquè tot rutlli d’allò més bé: el personal de neteja, menjador, manteniment o –entre altres– transport.

Aquestes són persones que treballen dur cada dia per garantir que les aules, els banys… tots els espais en general de l’escola estiguin nets i ben cuidats, a més d’encarregar-se de mantenir en bon estat les instal·lacions, perquè els nostres alumnes puguin gaudir de les millors condicions per aprendre i créixer. I, per descomptat, el personal de transport és el que assegura que els nostres alumnes arribin a l'escola amb seguretat, puntualitat i comoditat, que sumat a la gran feina del personal tractat anteriorment, fan que l’escola funcioni com ho fa.

Aquests professionals són, sens dubte, una part vital de la nostra comunitat educativa. No només fan la seva feina amb professionalitat i dedicació, sinó que també transmeten als nostres alumnes valors com la responsabilitat, el compromís i la solidaritat.

Per això, en nom de tota la comunitat educativa del Virolai, els hi volem agrair de tot cor la seva tasca incansable i la seva entrega diària. Sense ells, la nostra escola no seria el mateix, i per això destaquem en aquesta edició de la revista la seva feina. Ells també són clau perquè els alumnes puguin aprendre i gaudir en un entorn saludable. No podem acabar d’una altra manera que amb un sonor: moltes gràcies!

No volem tancar aquesta editorial sense recordar una altra persona que sempre ens va cuidar. Et trobarem a faltar, Cristina.

■

ENTREVISTA

"QUÈ EM MOTIVA PER A VENIR CADA DIA? ELS NENS!" En Paquito és molt més que un empleat de manteniment. És una de les persones més estimades del pabelló. Parlem amb ell sobre la seva tasca, que va molt més enllà de les pistes del VEC.

4

TURONS

5

Paquito. I ja està. No vol dir-nos el seu nom real; aquí tothom el coneix pel malnom. Però rascant, rascant, cedeix: Francisco Iglesias, Paquito (fotografia que obre la entrevista acompanyat d’una alumna de Batxillerat). A qualsevol que li preguntis et dirà que és molt més que l’ encarregat de manteniment. No només controla el funcionament del pavelló, s’encarrega també de la comoditat dels nens a l’escola. De forma completament desinteressada fa notar el seu gust per la feina, sempre amb un somriure.

Els jugadors del VEC saben això de primera mà, sent ell sempre el què es preocupa del benestar dels nens, per exemple, demanant que s’abriguin quan fa fred o impedint que els més petits facin algo que els pugui posar en perill.

Tothom que porti temps a l’escola li ha acabat agafant afecte a en Paquito, i és per això que li vam fer aquesta entrevista que trobareu a continuació.

Quina és la teva feina a l’escola?

La meva feina varia una mica depèn del dia, de vegades és simplement manteniment, d’altres portar el control del pavelló (sobretot quan hi ha partits i competicions).

Quants anys fa que hi treballes?

Des del 2001.

Vas començar treballant realitzant el mateix càrrec que ara, o ha anat variant amb el pas del temps?

He anat variant a mesura que ha avançat el temps; al principi treballava com a vigilant a les nits.

6

TURONS

Sempre havies aquesta feina?

Sí.

volgut

exercir

Què vas estudiar?

Vaig fer una formació professional de mecànica.

Quina és la teva motivació a l’hora de venir a l’escola a treballar?

Els nens, me’ls estimo molt i sempre m’ho passo molt bé amb ells.

Com és el teu dia a dia? Quins horaris segueixes en dies d’escola?

I els caps de setmana?

Els dies d’entre setmana treballo de 16:00h a 00:00h, i els caps de setmana em toca venir quan hi ha partits al pavelló.

Es nota molt la diferència de feina entre els dies d’escola i els caps de setmana?

Són molt diferents, els dies d’escola la cosa es limita més a entrenaments i els caps de setmana ve moltíssima gent per poder veure

Aquests són alguns dels missatges que els molts alumnes i membres del VEC han anat deixant a la part baixa del pabelló: “Tus nenis de voley” o “Paquichulo”. Amor sobre ciment!

qualsevol partit o competició que hi hagi al VEC. Sobretot es nota la diferència, òbviament, amb la quantitat de pares que venen el cap de setmana.

Creus que has après alguna cosa desde que vas començar a treballar aquí?

Si, moltes coses, tot el que l’experiència t’aporta.

En algun moment tens la sensació que et sobrepassa el nivell de feina que has d’exercir?

No.

Hi ha alguna cosa que milloraries d’aquesta feina? Tens alguna queixa al respecte?

No, estic molt bé amb la meva feina desde sempre, encara que de vegades hi hagi algun alumne que em fa treballar massa [riu].

Tractes amb alumnes, pares i professors, es nota la diferència de confiança que els joves i els adults tenen amb tú?

Sí, crec que sí, encara que us deixaré amb la intriga i no diré perquè.

Quines són les teves aficions?

M’agrada... M’agrada molt cinema, la festa i dormir.

■

el

Qui són els teus companys de feina? Quina relació tens amb ells?

Els meus companys de feina són, bàsicament totes aquelles persones que treballen a l’escola, i em porto molt bé amb tots.

7

8

TURONS

REPORTATGE

ELS QUE ENS CUIDEN

L’escola és molt més que els professors. Desenes de professionals de diferents àmbits treballen perquè cada dia la comunitat Virolai tingui un plat a taula o les classes endreçades i a punt.

9

Ruth Navarro - Cap de secretaria Organitza, des de fa anys, que l’Escola funcioni com un rellotge. Apaga focs, s’encarrega que tot el personal tingui el que necessita per poder treballar i gestiona els conflictes diaris dels alumnes. Vint anys de professió que la porten a estimar el seu ofici i a l’escola, convertint el Virolai en part de la família.

El que més li agrada a la Ruth (fotografia a la dreta del text) són els alumnes, ja que viu amb ells tota l’etapa del seu creixement, des d’inici de primària fins a final de batxillerat. Veure’ls pujar pel carrer Ceuta any rere any és de les coses que més feliç la fa del seu càrrec.

La vida de la Ruth, però, no acaba dins les quatre parets de l’Escola. És una amant de l’esport i bona part del seu temps lliure el dedica a sortir a córrer, fer spinning i pujar a la muntanya.

■

Brenda Mendoza - Neteja i manteniment L’escola es desperta a les vuit del matí i se’n va a dormir a les vuit del vespre neta com una patena.

Durant aquestes hores, centenars d’alumnes corren amunt i avall pels passadissos i el Virolai es carrega de moviment... i brutícia. Papers, entrepans a mig menjar, bolis caiguts entre corredisses... l’escola es converteix en un cementiri de coses, que persones com la Brenda, s’encarreguen de fer desaparèixer.

La Brenda porta cinc anys connectada al Virolai i està encantada de treballar aquí.

Se sent molt còmode i cuidada i li agrada fer feina entre alumnes. Gràcies a ella, l’escola brilla cada matí i cada nit.

■

10

TURONS

Miquel Molins Encarregat de manteniment Per tal que una escola funcioni, és necessari un equip de gent que s’encarregui de tot el seu manteniment.

Il·luminació, maquinària, muntatge dels esdeveniments... les persones com el Miquel són l’engranatge del Virolai, el Grimm i el Reina Elisenda.

Porta set anys treballant a l’escola i assegura estar encantat amb els companys de manteniment, mestres, administració i alumnes, valorant la família que ha construït en aquests anys i els que queden. A banda de tenir cura dels materials de l’escola, el personal de manteniment també contribuix al benestar comú, organitzant fantàstiques trobades per treballadors a final de curs. Foc, brasses, rialles i molta teca.

■

Carles Núñez - Informàtica Des de ben petit el Carles (fotografia sobre el text) dedicava part del seu temps a arreglar coses. Li encantava ajudar els seus companys. Els anys i l’experiència l’han portat a convertir tot això en la seva professió. Va arribar a l’escola fa sis anys i es va enamorar de l’ambient.

“M’agrada ajudar als alumnes i professors a que puguin fer la seva feina: els professors a ensenyar i els alumnes a aprendre”, comenta. S’encarrega del manteniment informàtic i també de la reparació d’ordinadors, impressores, projectors, altaveus. Ho compagina amb l’administració de la xarxa del Virolai.

Tot i semblar una feina molt estàtica, el Carles no para quiet, amunt i avall, apagant focs i solucionant els problemes de tothom. Quan arriba el cap de setmana li encanta agafar la bici i quan té temps practica vela lleugera.

■

11

Josep Maria Rebull - Cap de cuina El Josep Maria (fotografies sobre les línies) porta molts anys connectat a l’escola. Va començar sent un alumne més i ara s’encarrega d’alimentar el centenar de boques que esperen impacients l’hora del dinar.

Dirigeix des de fa més de vuit anys la cuina del Virolai i amb ella els seus menús diaris. Els alumnes 12

TURONS

estan encantats amb ell. Té molt sentit de l’humor i no dubta en fer bromes amb ells.

Somriu quan parla de l’Escola.

Porta tota la vida treballant, però diu que l’esperit d’aquest espai “enganxa”. Entre els plats preferits dels alumnes destaquen la truita de patates, el tall rodó, el pollastre i els macarrons.

■

Joan Creus Encarregat de la gestió de serveis El Joan és exalumne de l’Escola. Es coneix els passadissos com ningú. Porta molts anys connectat al Virolai. Els seus avis, fundadors del centre, i la seva mare, actual gerent del Virolai, li han inculcat els valors de l’Escola des de ben petit. Ara està davant un nou repte professional, s’està encarregant de la gestió de serveis perquè tot funcioni correctament. Riu mentre recorda algunes històries viscudes anys enrere i es posa melancòlic al pensar en el pas del temps. En un obrir i tancar d’ulls ha passat d’ocupar un pupitre a ocupar un despatx annex a la secretaria.

Victor Sesa Encarregat de la garita En Víctor (fotografia que obre el reportatge i també sota d’aquestes línies) s’autoanomena com a “multitasques”, però la seva principal feina és ser el filtre de l’Escola.

S’encarrega de vigilar qui entra i qui surt del recinte, rep tota mena de paquets i encàrrecs i quan té temps ajuda a l’equip de manteniment.

“És com estar a casa, porto molts anys aquí i sento que forma part de la meva zona de confort”. Graduat en enginyeria i administració d’empreses, no descarta seguir potenciant la seva carrera professional. Ara assegura estar gaudint un altre cop dels professors i les vistes del lloc que l’ha vist créixer.

És el seu primer any a l’Escola encarnant aquest paper, però ja ha robat el cor dels alumnes, que el saluden a l’arribar i s’acomiaden al sortir. El Victor, però, porta quinze anys connectat al Virolai treballant en el campus d’estiu del Virolai petit i fent de transportista.

■

■

13

projectes ada a fer m tu s o c a tà treballar L’escola es p ha posat a o c t s e u q A . ars e 1r de interdisciplin 4t d’ESO i d e d rs o s s fe ro ar un nou alumnes i p bits per a cre m à ts n re e if d s. El ‘hall’, Batxillerat de es artístique rd a u tg n va a TGI sobre les ell. de primer niv iu it s o xp e i a esp

14

TURONS

AVANTGUARDES

CRÒNICA

15

Dimecres.

8:00h.

La Sílvia Camino, professora de Disseny i Muntatge d’Exposicions, entra a l’aula a correcuita.

Els alumnes sentim la pressió i alhora l’alleujament d’estar a punt d’acabar el que se’ns ha encomanat, i ens organitzem en diversos grups de producció per aprofitar el temps. Entre cartel·les i disseny de l’ordre del projecte expositiu, la coordinació amb les diverses assignatures participants és essencial però complicada.

Rebem les creacions dels alumnes més petits, que cada cop són més necessàries per a saber de manera realista quin volum de contingut hi haurà finalment. I, poc a poc, veiem que el projecte cada cop es va definint millor. És el dia abans de la inauguració de l’exposició, i els materials i obres per exposar han d’estar preparat per realitzar el muntatge.

Ens reunim tots al vestíbul, i allà hi trobem a la Sílvia amb alguns alumnes de l'ESO, davant d’una taula plena de dibuixos i cartells, que haurem d’organitzar. La Sílvia, molt atabalada, ens divideix en tres grups.

Uns intenten penjar les fotografies fetes per els alumnes del Batxillerat Artístic i

16

TURONS

mentre el muntatge se succeeix, els professors que tenien una estona per prendre un cafè, observen i afalaguen les obres, que ja són penjades. Al cap d’unes hores, ja estava quasi tot muntat, ja podíem respirar, tota la feina que havíem estat fent durant mesos, organitzant als participants, creant obres per exposar, escrits que acabarien sent penjats, fotografies i moltes coses més, trovaban el primer moment de calma. Un moment inoblidable i gratificant després de tanta feina.

A l'assignatura de Cultura Audiovisual, un altre grup comença a penjar els dibuixos amb les seves respectives cartel·les, i el tercer grup milita un pòster gegant que ocupa la meitat de la paret.

Aquesta exposició és un recull de obres fetes per diferents alumnes de l’ESO i Batxillerat.

Al entrar al vestíbul es trobaven els vidres plens de cartells petits, col·locat d’una forma molt dinàmica.

Tot seguit hi ha dues estructures artístiques de cartró fetes per els alumnes de 4t d’ESO, aquestes eren interpretacions de dos quadres avantguardistes, El crit de Munch i un Mondrian.

En la primera paret que hi trobem hi ha obres fetes en l’estil de Hannah Hotch. Al costat hi ha unes obres surrealistes fetes per els alumnes de Dibuix Artístic de Primer de Batxillerat.

A la paret contrària, hi trobem una diminuta exposició fotogràfica que estava regit per un manament artístic també fet per els alumnes de Batxillerat. Seguidament hi havia un seguit de fotografies i dibuixos fets per els alumnes de l’ESO amb és seus respectius cartells explicatius. L'exposició ha estat acompanyada per diferents esdeveniments, com una cantata de música jazz i una desfilada de moda de la època.

■

17

TRAVEL DIARY

BERLÍN, BERLÍN Experience of a 3rd year ESO student on the exchange Barcelona-Berlin programm.

We arrived in Berlin on Friday March 24th at 10am. The first day we thought it would be quiet, but for some of us, our exchange partners from Berlin took us to a nightclub; which was for students our age, nothing illegal, don't think about it. We had a great time!

At the weekend we spent a lot of time in the city center: shopping centers and a market next to the famous Wall. Personally, I ate the best durum of my life in the center of West Berlin. To end the weekend, with the German family I went to the Museum of Pergamum, where the Gates of Babylon or the Altar of Pergamum are located. The feeling of being in front of these historic structures is impressive.

18

TURONS

Monday came, and with it, working all together: In the morning we met at 8:00 in Pankow, from there or from school we went out for the day with Matt and Yeray, and then in the afternoon we went around town with the Berliners.

On the first day we went to the Reichstag, the German parliament, and then we did a little treasure hunt along Unter den Linden Street, where there are many embassies and at the end, the famous Brandenburg Gate.

Tuesday we woke up and it was snowing! But it was for a very short time. That day we went to the old Sachsenhausen Concentration Camp.

It was a very shocking visit, very cold – in every sense– and we learned a lot, honestly. Finally, we went up to the top of the communications tower, from where you could see the

Students at Berlín.

whole city, and you could really appreciate what had been the East and West of the divided Berlin. On Wednesday we had a farewell party with the Germans. A different party.

This one, nostalgic for the good old days in Germany.

Looking back, the trip has brought me unforgettable memories and lessons that will serve me for a lifetime.

Speaking on behalf of all of us who

participated in the exchange, we would like to thank Matt and Yeray for making our experience the best it could be, as they were always approachable and friendly.

We recommend one hundred percent that the exchange continues to be done; and if you are hesitating whether to sign up or not, do it because you won't regret it!

■

19

FOTOGALERIA

20

TURONS

El batxillerat artístic és font de creació. Aquestes són algunes de les obres elaborades al llarg del curs.

21

PERFIL

JOSÉ LUIS TOURON L’assignatura de Física al Virolai no s’entén sense ell, amb la barba sempre cuidada i unes ulleres ben rodones; si veiem aquesta figura, la nostra ment projecta la silueta d’en José Luis.

Nascut a l’Argentina, encara que de pares gallecs, és un professor seriós i introvertit però amb un carisma inigualable. Des de la revista Turons, hem quedat per parlar amb ell, per endinsar-nos en els seus records i descobrir qui és en realitat.

També li preguntem sobre l’Argentina d’aquell moment i ens respon amb molta tranquil·litat, però, sobretot, amb un gran somriure.

Vivia en una de les ciutats perifèriques de Buenos Aires, en un xalet, envoltat d’un bosc inacabable. “Mai n’he conegut el final”, diu. Allà van començar les ganes d’aprendre i descobrir tot el que l’envoltava: “Vaig descobrir que m’agradava més entendre el perquè de les coses que com fer-les funcionar, per això vaig estudiar física”. Amb adjectius grandiloqüents ens descriu les tardes que passava amb els seus amics recorrent i explorant les profunditats d’aquella arbreda. Fa una pausa i es recoloca bé les ulleres amb el dit índex i tenim l’oportunitat, durant uns instants, de fixar-nos en els seus ulls que mostren una mirada sincera que reflexa tot el que ha significat per a ell aquell bosc.

La història de com arriba a Espanya és curta, tanmateix és el relat d’un home que ha treballat dur i amb molta professionalitat durant tota la seva vida. Ser professor, per ell, és molt més que ensenyar, es tracta d’un intercanvi genuí, entre alumne i professor, on els dos s’enriqueixen i aprenen de l’altre.

22

TURONS

“La gent pot pensar que puc sentir nostàlgia o tristesa per viure aquí, i sense dubte a vegades sí, però també els meus amics, que encara viuen allà, troben a faltar l’Argentina d’abans. Tot ha canviat. No recordo un lloc, recordo un moment”.

En les seves paraules, en la seva mirada i en la seva presència, trobem una invitació per endinsar-nos en els nostres propis camins. La vida és una eterna exploració, sí, com aquelles que en José Luis feia quan era petit pel bosc, buscant el seu propi destí.

■

José Luis Touron fa vint anys que exerceix de professor al Virolai.

Ensenya Física i Tech Projects a Batxillerat i Tecnologia, TGI i Taller de drons a 2n cicle d'ESO. És llicenciat en Física per la Universitat de Buenos Aires i té un Màster en Ciències de Materials per la Universitat Autònoma de Barcelona. També és Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Una lectura: Ficciones de Jorge Luis Borges Una pel·ícula: La vida de Pi Un disc: Rumours de Fleetwood Mac

23

SILENCI

RELAT GUANYADOR DELS JOCS FLORALS Sobre aquestes línies, il·lustració de la Laia Turón del text vencedor de la Flor natural 2023, l’estudiant de Batxillerat, la Isolda Mundó.

24

TURONS

SÓC SILENCI Sóc una alarma a les sis del matí, i despertar-me en un llit que no distingeixo /silenci/ aquest silenci escodrinyant el sostre abans de seguir sóc un autobús a les 7 a lesseps, obrir els ulls i veure en blanc i negre. sóc un cafè amb llet si us plau Qüestionar-me si estic fugint o m'estic salvant, foli en blanc, aflicció i desconsol pel temps en què embogia de devoció per el que tinc ara. mai entenc el que sento, hi ha alguna cosa que no arribo a comprendre mai, s'allunya de mi i queda arrelat en un somni profund abaixo el cap i deixo de ser coherent: /silenci/ /silenci/ Des de quan et lamentes així? /pregunta/ no ho sé /silenci/ abans era més feliç, però ara estic millor - haurem après alguna cosa de tot això ? /respira/ massa ràpid no hi ha cessió per agafar aire, no trobo els punts ni les comes, només entrebanco amb infinits punts suspensius /pausa/ aixeco el cap tú rius et miro i em temptes - gaudeix d'aquest sentiment/tranquil·litat/ acantono els silencis i els omplo de tiquets de cinema - sóc feliç Sóc donar-li el bon dia i agrair-li sempre la seva calor, és casa meva - l’estimo em recordes? sóc una casa que fa olor de fusta i cafè, una fotografia en blanc i negre desenfocada - no m’hi reconec, estic a caprici/torna/ és una cosa estranya sempre hi ha alguna cosa sempre hi ha alguna cosa.

■

25

NOTÍCIES DESTACADES

‘THE BIG PRIMARY CIRCUS’ Els últims mesos del curs han estat plens d'emocions i treball intens per als alumnes de Primària. Amb l'eix temàtic del circ com a punt de partida, han col·laborat en grups barrejats amb altres companys i companyes de diferents cursos per preparar un espectacle final que ha estat presentat amb orgull i entusiasme davant les seves famílies.

Aquest projecte d'etapa ha estat una oportunitat única per als alumnes d'experimentar el poder de la col·laboració, la creativitat i la superació personal. Des del primer dia, han treballat en un ambient inclusiu i cooperatiu, on cada alumne se sentia part d'un equip i era valorat per les seves habilitats i aportacions individuals.

Els alumnes han estat immersos en una varietat d'activitats relacionades amb el món del circ, tant amb els grups barrejats com en els projectes que han fet amb el seu grup-classe. Han après sobre la història i l'evolució d'aquesta forma d'entreteniment, han explorat les diferents disciplines que s'hi practiquen com ara malabars, acrobàcies i equilibris, i fins i tot han experimentat amb l'elaboració de vestuari i la creació d'escenografies per a l'espectacle final.

Els grups de treball vertical, formats per alumnes de tota l'etapa de Primària, han après a confiar en els seus companys i a treballar de manera coordinada per assolir els objectius establerts. Ha estat gratificant veure com els alumnes s'ajudaven i es motivaven mútuament per assolir els objectius comuns.

26

TURONS

L'espectacle final (fotografia sobre aquestes línies) ha estat un èxit rotund. Les famílies han omplert el pavelló amb gran expectació. I els alumnes no han defraudat: malabars, equilibris... habilitats increïbles i gran valentia!

Però més enllà dels trucs i les acrobàcies, el que ha fet especial aquest projecte és el procés de treball que hi ha hagut darrere. Els alumnes han après a valorar la importància del treball en equip, a superar els obstacles i a créixer com a persones enfrontant reptes.

Han après que l'esforç i la dedicació donen fruits i que, quan treballem junts, podem assolir resultats sorprenents. I no només habilitats pràctiques relacionades amb el circ, sinó també valors fonamentals com la solidaritat o l'autoconfiança.

■

NADAL AL VIROLAI: TRADICIÓ (RENOVADA) QUE HA ARRIBAT PER QUEDAR-SE A les set del vespre d’una tarda fosca d’hivern es van encendre els llums, de nou, per il·luminar racons que duien anys apagats i d’altres que mai ningú havia observat fins ara. Ni la pluja ni el vent van impedir que la música sonés, les veus dels narradors es propaguessin pels altaveus de l’escola i rius de gent avancessin per les escenes, narradores de la història del naixement de Jesús.

“Sabeu què? Sabeu què? Diuen que alguna cosa ben grossa s’apropa”. El Nadal al Virolai és la nova proposta escènica del Pessebre vivent que tants anys ha format part de la història de l’escola. Amb l’acompanyament de la sensibilitat dels més entesos de la casa i sent respectuosos amb la tradició, la nova Comissió ha volgut apropar la història a grans i petits amb jocs de llums dels àngels i els dimonis (el bé i el mal), amb una desfilada de romans apropant-se a un imponent rei Herodes i mantenint les escenes dels pastorets passejant pel poble, comprant al mercat, teixint o rentant la roba, i d’altres, escalfant-se a la vora del foc. Els reis van fer la seva esperada aparició sota la mirada de tantes famílies que van voler-nos acompanyar de nou, mentre l'Arcàngel Gabriel feia costat al Josep i a la Maria. “No tingueu por (renoi, em passo el dia dient el mateix: hauria de començar a pensar en aparèixer d’altres maneres… redrecem)”.

El toc d’humor va enriquir el nou recorregut amb alguna escena digne d’un còmic d’Astèrix i Obèlix, un Arcàngel amb aparicions que generaven esglai i una veu en off proposant noves tecnologies com a ofrenes dels Mags d’Orient a Jesús.

“La por del què desconeixem sempre desperta inseguretats. Els humans som febles. I tot sovint ho demostrem amb actes temperamentals: crits i no paraules, guerra i no diàleg”.

Un nou guió, una nova comissió, nous escenaris, nous personatges… un repte que despertava totes les inseguretats i dubtes: Serem capaços? Arribarem a temps?

Afortunadament, seguim comptant amb els alumnes de la Primària i l’equip de mestres, els alumnes voluntaris de la Secundària, l’alumnat de Batxillerat que tancant el pas per l’escola, reben amb il·lusió l’encàrrec de formar part d’aquest dia; els companys de manteniment i d’informàtica que demostren ser uns autèntics herois i un equip humà que ha gaudit de cada trobada a contrarellotge perquè el gran dia fos tan especial com el vau poder viure les famílies i el claustre.

El Nadal al Virolai s’ha acabat però el vostre, tot just comença. L’escola us desitja bones festes!.

■

27

NOTÍCIES BREUS

ERASMUS+ Els programes Erasmus+ de l'Escola Virolai són una oportunitat única d'aprenentatge i millora per als docents i la comunitat educativa. Inclouen diverses modalitats, com KA1 Mobilitat per a alumnat i personal d'Educació Escolar i KA2 Associacions de cooperació. Hem visitat escoles de països com Finlandia, Grècia o Itàlia… L'objectiu és millorar competències lingüístiques, promoure l'educació inclusiva i innovadora, professionalitzar la docència i obtenir una inversió educativa sostenible.

■

BATXILLERAT Comença la batalla!

Virolai Escola

Acaba la justa i els adversaris s’estrenyen les mans. El victoriós gaudeix del seu èxit i el vençut se’n va, sabent que ha après molt més que si hagués guanyat. Els seus nous coneixements els aplicarà a la següent partida. El trofeu és per tots dos. Estem parlant d’escacs. Un joc? Un esport? Hem preguntat a experts i no acaben de tenir proves irrefutables del què és. Uns diuen que és un joc perquè no es cremen calories, d’altres asseguren que després d’un campionat intens han perdut molt de pes i que triguen dies en recuperar-lo. El que sí podem assegurar és que amb la seva pràctica s’exercita la ment i s’augmenta la capacitat d’atenció, elements que ens fan treballar i potenciar la nostra intel·ligència. A la fi, posem en joc totes aquelles habilitats que podrem aplicar en el correcte desenvolupament de la nostra vida quotidiana, d’aquí la riquesa i grandesa dels escacs”.

■

Joan Carles Moreno sobre el 1r torneig d’escacs organitzat a l’Escola Virolai; amb majoria d’estudiants de Batxillerat, però també d’altres etapes del centre: “Infanteria, dames i cavallers, torres i arquers, tots en formació han de protegir el seu monarca. Comença la batalla. No valen riqueses, no compte l’atzar ni el físic, serà la concentració, la imaginació i una estratègia depurada les que assoleixin la victòria.

Colzes a taula i palma de les mans al front en posició del Pensador de Rodin.

Mirada fixa en el moviment del contrari, qualsevol distracció serà fatal. El món exterior s’atura mitja hora: només existeix el tauler, el camp per on caminen les peces, a vegades amb pas ferm, a vegades amb moviments indecisos.

28

TURONS

39

ESO Directes a l’espai!

Virolai Escola El Virolai Space Program és un projecte interdisciplinari dissenyat per a estudiants de 4t d'ESO, on ells són els protagonistes de l'exploració espacial. Els alumnes realitzen un estudi de la història de l'exploració espacial, les condicions a què s'exposen els éssers vius que surten fora de l'atmosfera, fan el disseny d’experiments i llancen una sonda que viatgi fins als límits de l'atmosfera per desenvolupar experiments.

L'objectiu d'aquest projecte és el coneixement de l'espai i també treballar en els quatre àmbits següents: la comunicació, la salut (física i mental), l'enginyeria i el laboratori. El producte final consisteix en què aquests quatre eixos s'uneixin per llançar una sonda espacial a l’estratosfera i presentar la seva candidatura a la Mars Desert Station de la NASA. Durant aquest procés, cadascú ha tingut dos grups: el primer, el grup de tripulacions, on s'inclou un de cada membre dels quatre vectors, aquests s’han reunit una vegada a la setmana per fer el producte final i compartir el que han estat fent als grups sectors. Això ens porta al segon grup: els eixos (grups d’experts). Cada persona ha triat un dels quatre àmbits basats en els seus interessos, on han treballat en diferents tasques per aprofundir en cada sector.

Cada eix treballa de manera diferent, però a dins tots treballen de forma conjunta. El grup de comunicació s'ha encarregat de divulgar, informar i publicar totes les novetats del projecte a les xarxes socials i en un podcast setmanal. El d'enginyeria s'ocupa de dissenyar la sonda que s’enviarà a l’espai.

Se'n pot destacar el treball amb el programari i el maquinari i la càmera exterior. El grup de laboratori espacial s’ha enfocat a un tema més biològic, com la temperatura, l'aigua i l'oxigen. I, finalment, el sector de salut i condició física ha treballat la psicologia, la conducta humana i la nutrició, de les necessitats en aquest àmbits si es portes a terme un projecte com aquest.

El Virolai Space Program 2023 ha conclòs amb el llançament de la sonda al voltant de la primera primera setmana de juny.

■

31 29 34

PRIMÀRIA Els Espais d'Aprenentatge a la Primària Virolai Escola i Reina Elisenda Virolai Els alumnes de Primària han pogut aquest curs participar dels Espais d’Aprenentatge tal com estaven plantejats en el seu inici.

Amb durada adaptada segons el cicle, s’han barrejat amb els seus companys i companyes de cicle.

De forma col·laborativa, han explorat àmbits com l'art, la ciència, el llenguatge o les matemàtiques, entre molts altres, desenvolupant competències tan importants com la planificació, la comunicació i la competència digital.

Aquests espais han ajudat en el seu autoconeixement, descobrint noves habilitats i aficions.

■

Cap al Desenvolupament Sostenible!

Reina Elisenda Si mirem enrere aquest any a l’Escola Reina Elisenda Virolai hem fet un munt de coses. Però el principal és que hem pogut reprendre activitats que fèiem anys enrere i n'hem afegit de noves, gràcies a un alumnat i professorat implicat i conscient.

Algunes de les accions que volem mostrarvos estan referenciades als Objectius de Desenvolupament Sostenible, disset objectius de caràcter ambiental, social i econòmic aprovats a l’assamblea de les Nacions Unides en visió 2030.

Volem emfatitzar aquestes tasques perquè ens fan tocar de peus a terra i ens ensenyen a actuar de manera conscient 30

esforçant-nos per millorar el món, sent proactius, resilients i emocionalment competents.

Un d’aquests objectius ha estat (el número 12) “garantir modalitats de consum i producció sostenibles” (imatge superior) pel que hem tornat a engegar la compostadora, tenim un projecte en ment i necessitem nutrients per la terra!

■

TURONS

35

INFANTIL Tornen les famílies a l’escola, torna la desitjada normalitat Virolai Grimm

Virolai Petit

Estem especialment satisfetes d’haver pogut recuperar plenament la participació de les famílies en tants moments i actes que doten de significat el nostre projecte:

Altre cop ens veiem les cares i sobretot podíem tornar a obrir les portes a les famílies, recuperant un dels nostres trets d’identitat. Després d’uns temps difícils mica en mica la normalitat va anar tornant a l’escola. Ben a l’inici de curs tornàvem a obrir les portes als avis, per celebrar la Castanyada plegats. Festa de Nadal on les famílies podien veure als infants cantant nadales i recitant poemes.

Els concerts de Santa Cecília i de Nadal, la festa de Tardor, les visites de familiars experts en algun tema que ajuden a donar respostes a les preguntes que els infants es fan a l’aula, la cantata d’Infantil, els tallers de sostenibilitat, les reunions actives de famílies (foto sobre aquestes línies)... O la recuperada i gran enyorada representació d’un conte inventat pels nens i nenes a la Festa de Cloenda del curs.

Tot un munt de trossets de vida compartits que ens enriqueixen i ens fan sentir a tots i a totes la solidesa i la potència de la nostra Comunitat Educativa.

■

Al segon trimestre el projecte 3x3 on de nou podíem compartir espai i activitats amb els altres infantils.

Cantata, Festa de Primavera, Convis, Virorevetlla... un any ple de trobades i de temps compartit sense les mesures i restriccions que tantes coses ens havien pres.

■

31 36

FAMÍLIES

L’AFA ha participat de diferents tipus d’activitats solidàries. Per exemple, ha contribuït al banc d’aliments, col·laborant a la participación d’El Gran Recapte. De la mateixa manera, també va contribuir en la organització de la Travessa del Senglar per a recollir diners per La Marató de TV3.

32

TURONS

Un any més, l'Associació de Famílies (AFA Virolai) ha contribuït en un munt de projectes de diversos àmbits.

La tasca de l’AFA ha seguit en la formació de les famílies amb xerrades i tallers. També ha contribuït en la formació de l’alumnat amb una sessió sobre alimentació. A banda de la compra de material pels patis de Petit i Grimm, també han participat activament en el projecte de cocreació del pati de Reina Elisenda.

L’AFA també ha organitzat, entre altres, el Clean Up Day, la Caminada Virolai o la Virorevetlla.

■

33

PROFES FORA DE L'AULA Judith Amorós Professora i ‘social butterfly’ La Judith Amorós fa 25 anys que treballa com a mestra però quan era estudiant, mai s’hagués imaginat ser professora. Sempre havia estat una gran alumna i el seu somni, en acabar COU, era estudiar Periodisme. La seva confiança acadèmica la va empènyer a cometre l’error de no estudiar per Selectivitat i es va quedar a una centèsima de la nota per entrar, aleshores va començar Filologia.

Aquell mateix any s’havia inscrit a un programa de ràdio que l’apassionava per la seva teatralitat. En intentar-ho de nou, va poder entrar a Periodisme, però la seva “carrera ideal” la va decepcionar en semblar-li molt informativa i li mancava la proximitat i humanitat que tant li agrada. Finalment, la seva germana va sugerir entrar a Magisteri, i en matricular-se a Blanquerna el primer dia, va quedar convençuda que allò era el que volia fer. La Judith gaudeix dibuixant i llegint però el que més li apassiona és estar en companyia, anant a fer un café, escoltant un concert amb les amigues o gaudint de la natura o l’esport amb la família. És una persona socialment dinàmica, carismàtica i extrovertida, el que en anglès es coneix com social butterfly.

■

TURONS 34 TURONS 34

Què fan els docents quan no hi ha classe? Quina és la seva vida més enllà del Virolai?

Quines són les seves aficions, les seves històries de vida?

Maria Latre Professora i cinèfila Maria Latre és una mestra de primària activa i apassionada. Abans d'iniciar la seva carrera docent, va treballar en l'àmbit del cinema i la fotografia.

Actualment, a banda de l'ensenyament, es dedica a diversos projectes relacionats amb aquestes disciplines. Les seves passions són l'ensenyament, el cinema i la direcció de fotografia. Amb una formació en Periodisme, casals d'estiu a nens, Magisteri i Direcció de cinema i fotografia, la Maria és una persona versàtil i amb coneixements diversos. A més, gaudeix de l'esport, la lectura de novel·les històriques, la creació de curtmetratges, les excursions i els dinars en família. Amb aquesta combinació d'interessos i talents, la Maria té una personalitat enèrgica i creativa.

■

VIROJOCS Troba les 7 diferències!

Solucionari:

Quizz!

Com de bé coneixes l'escola Virolai?

Fes aquest test i descobreix-ho!

35

Vine a visitar-nos!

Escola Virolai Virolai Escola Educació primària, ESO i batxillerat.

Carrer Ceuta, s/n.

Tel.: 93 284 63 43

Reina Elisenda Virolai Educació infantil i primària.

Carrer Olot, 18.

Tel.: 93 284 40 80

Virolai Petit Educació infantil.

Carrer Escorial, 210.

Tel.: 93 284 99 44

Virolai Grimm .

Educació infantil.

Carrer Sant Quintí, 19.

Tel.: 93 436 61 62