Tribuna 383. Novembre 2022

LA

Tenir cura dels animals de companyia

La qualitat de vida dels animals de companyia ha millorat molt en els darrers anys. A mesura que els hem anat incorporant a la nostra vida diària i que la societat ha avançat en la defensa dels drets dels animals, gràcies a les protectores i entitats que impulsen voluntàriament aquesta tasca, també ha anat creixent,

en paral·lel, el número de professionals que contribueixen a la millora de les condicions de vida de les nostres mascotes. Tot seguit, podeu trobar diversos articles que ens en parlen, en aquestes pàgines especials que hem preparat per a aquesta edició de novembre de TRIBUNA Maresme.

Protectora d’Animals de Mataró, 50 anys de proteccionisme resistent

u SPAM

La Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) celebra enguany el 50è aniversari. Per celebrar-ho, i deixar escrit el seu llegat a les futures generacions, acaba d’editar el llibre Protectora d’Animals de Mataró, 50 anys de proteccionisme resistent.

En ell s’aborden els orígens del proteccionisme a Europa i a l’Estat Espanyol junt amb els esdeveniments socials, culturals i polítics que ha viscut l’entitat des de l’octubre de 1972, data en la que es va constituir la Societat Protectora d’Animals de Mataró, de la mà d’un grapat de mataronins disposats a la defensa dels animals abandonats.

Les autores, la historiadora Helena Escoda i la periodista

Ethel Paricio, han bussejat en més de 3.000 documents i una seixantena d’entrevistes als testimonis de les diferents etapes de l’entitat. Així, el llibre recull l’herència de l’entitat sobre el proteccionisme a Europa dels segles XVIII i XIX i com es va traslladar a l’Estat espanyol en plena dictadura primoriverista; la creació de les gosseres com a forma d’allunyar els gossos

vagabunds dels nuclis urbans, per por a la ràbia; els sacrificis dolorosos amb estricnina, a vegades en plena via pública; o la lluita contra la ràbia que atemoria la ciutadania.

El llibre recorre la vida social, econòmica, cultural i política, en paral·lel als moments no gens fàcils pels quals ha travessat l’entitat en la creació del model de gestió i defensa dels

seus objectius: sacrifici zero, gestió com a servei públic, benestar dels animals mentre romanen a refugis i l’adopció com a oportunitat pels milers d’animals abandonats. Un model de gestió referent a tot l’Estat espanyol.

El llibre compta amb la participació de dos destacats defensors dels drets dels animals. Així, el pròleg és de Manel Cases, Vice-president de l’Associació Defensa Drets Animals, i l’epíleg de Carla Cornella, presidenta de FAADA.

El llibre, que ha estat finançat parcialment a través d’una campanya de crowdfunding, es pot adquirir als tres refugis de Mataró, Cabrils i Badalona o al web www.protectoramataro. org i a l’Espai Veterinari de la protectora, al c. Sant Cugat, 102.

Educar la nostra mascota com a manera de mostrar-li el nostre amor

Els gossos necessiten format part d’una família o un grup, ja que són éssers socials per naturalesa. És important establir normes de comportament i satisfer les necessitats físiques i psíquiques des d’un principi. D’aquesta manera evitarem comportaments no desitjats i reforçarem el vincle amb la nostra mascota. Ensenyar-lo a relaxar-se, a relacionar-se de manera sana, a jugar i comportar-se correctament a casa i al carrer ens fa ser uns “pares i mares” excel·lents dels nostres peluts.

Connectar amb ells, però, és tot un repte. El podem afrontar de dues maneres, la primera és mirar-lo als ulls. Els gossos estudien el llenguatge corporal i capten la nostra energia. Sempre que ens hi vulguem dirigir, un bon consell és que fem que

mossegar el sofà, fer les seves necessitats dins de casa, bordar als veïns... Si el mantenim ocupat, satisfarem una de les seves grans necessitats. Ho podem fer de diferents maneres: fer-lo caminar, córrer, amb jocs d’olfacte, treballant ordres d’educació bàsica en el seu dia a dia.

Fa falta prendre consciència i responsabilitat, ja que és la millor manera de tornar-los l’amor incondicional que prediquen en el seu dia a dia. Es tracta d’una tasca laboriosa i complexa, de manera que si vols aprendre’n més, no et pots perdre les nostres classes setmanals d’educació.ens miri als ulls. Ho podem fer abans de llançar-los la pilota, de donar-los menjar... en moltes ocasions. El contacte visual és una gran eina per reforçar el vincle exponencialment.

Una altra manera de connectar amb el nostre pelut és posar-lo a treballar. Els gossos en qüestió són animals intel·ligents que es frustren si no tenen res a fer. Aquest fet els pot portar a

Blau veterinaris, tots els serveis per a la mascota

En diferents estudis psicològics s’ha associat el color blau a la tranquil·litat. Així mateix, la que Blau veterinaris aporta per a les nostres mascotes des del 1997. Un equip integrat per professionals veterinaris, auxiliars i perruqueres que ofereixen tot allò que el pe-

lut de la casa pot necessitar i més. Ofereixen Plans de Salut, una inversió en la qualitat de vida de la mascota i també la del propietari, ja que aporten tranquil·litat, comoditat i estalvi. Inclouen tots els serveis que la mascota pot necessitar al llarg de cada etapa de la seva

vida i la finalitat és garantir el benestar de l’animal no només quan està malalt.

Blau Veterinaris té tres clíniques, totes enfocades a cuidar de la teva mascota tant com tu ho fas. Les pots trobar a Canet de Mar, Argentona i també a Arenys de Mar on, a principis

de l’any vinent, obriran unes grans i noves instal·lacions, que esdevindran les principals del grup.

THE ROYAL DOG

Andreu de Llavaneres

La Rabia, una gran olvidada

enfermedad zoonótica,

quiere decir

puede trasmitirse entre animales y seres humanos, puedes ser causada por virus como es el caso de la rabia, bacterias, hongos y parásitos.

rabia es una enfermedad causada por un virus que pertenece a la familia Rhabdoviridae, género Lyssavirus tipo1. La enfermedad ataca al sistema nervioso central y es mortal pero se puede prevenir vacunando a los animales domésticos como perros, gatos, hurones, etc. y evitando los animales salvajes que tengan comportamientos erráticos o que demuestren agresividad. Se transmite por mordeduras en la mayoría de los casos, o por contacto directo de su saliva con una herida.

La pueden padecer todos los mamíferos desde perros, gatos, hurones y roedores como también las vacas, caballos, cerdos, ovejas, etc., y animales salvajes como lobos, zorros, tejones, mapaches, murciélagos… causando siempre el mismo resultado final: la muerte.

Los síntomas pueden ser variados, si se presenta lo que denomina “rabia furiosa” hay cambios en el comportamiento, estar ansioso o volverse loco y atacar a todo lo que se le

CLÍNICA

VETERINÀRIA

La rabia es una enfermedad causada por un virus que pertenece a la familia Rhabdoviridae, género Lyssavirus tipo1. La enfermedad ataca al sistema nervioso central y es mortal pero se puede prevenir vacunando a los animales domésticos como perros, gatos, hurones...

tas viajan tanto como nosotros y tenemos países muy cerca en los que la rabia es endémica (por ejemplo Marruecos, Argelia o Egipto, entre muchos otros). En Melilla en lo que va de este año se han contabilizado 7 casos de rabia. Por lo que cada vez es más importante que nuestros animales estén protegidos, generando así una inmunidad de grupo que recomienda la OMS. Esto significa que más del 70 % de la población de riesgo debería estar vacunada contra la rabia y a día de hoy no estamos ni cerca de ese número, lo que hace que estemos expuesto a sufrir un brote de rabia en cualquier parte del país.

Más del 70% de la población de riesgo debería estar vacunada contra la rabia

ponga delante con periodos de depresión, echar espuma por la boca, convulsiones y seguirá progresando hasta paralizarlo y causarle la muerte. La “rabia muda” presenta otros síntomas como son parecer amigable cariñoso e inusualmente dócil, estar deprimido, convulsiones, tambalearse, emitir sonidos extraños, sufrir parálisis que

se extienden a todo el cuerpo llevándole a la muerte.

La importancia de la Vacuna antirrábica. La vacuna protege a las mascotas de sufrir la enfermedad y con esto se protege a las personas de que puedan llegar a contagiarse. Tengamos en cuenta que la salud de unos y otros está muy relacionada, cada vez hay más hogares que cuentan con una o dos mascotas, por lo que es muy importante concienciar a la población de vacunar a sus animales contra la rabia.

A día de hoy nuestras masco-

Es importante que todos tengamos el mismo plan de acción antirrábico para hacer frente a una enfermedad tan grave como es la rabia. A día de hoy hay tres comunidades donde la vacunación no es obligatoria, que son Galicia, País Vasco y Cataluña, o en Asturias donde solo es obligatoria si es un perro PPP, y en el resto de CC.AA., donde es obligatoria el porcentaje de vacunación está muy por debajo de los límites establecidos como seguros (>70%).

Rucan, entreteniment per a les mascotes

Rucan és una nova marca de productes destinats a l’entreteniment de les mascotes. El seu lema health and fun resumeix l’objectiu d’aconseguir joguines divertides sense sacrificar la qualitat del producte ni la salut de les mascotes. Els seus productes són de proximitat, dissenyats i fabricats a Vilassar de Dalt. Tenen més de 50 anys d’experiència en la fabricació amb cautxú i, per això, poden afirmar que les seves joguines es fabriquen amb cautxú natural, de la millor qualitat: és molt resistent, fàcil de netejar, no és tòxic i està aromatitzat de manera natural per a dissimular la forta olor del cautxú.

Actualment tenen disponibles dos models: el Conic i la Dog Ball, i continuen dissenyant i treballant en nous

projectes. El model Conic està disponible en dues grandàries

i ha estat dissenyat per a emplenar-lo i que el teu gos s’en-

tretingui quan es queda sol. El model Dog Ball té la mida d’una pilota de tennis i ha estat dissenyada tant com a pilota com per a emplenar amb menjar/premis.

Tots dos productes es fabriquen en duresa mitjana (taronja) i duresa alta (lila), adaptant-se a la força de mossegada de cada gos.

Mentre la teva mascota juga amb qualsevol dels models, el cautxú natural ajuda a promoure la neteja dental i s’estimula el seu exercici mental. Això és vital per a la seva salut i minimitza l’ansietat per separació o avorriment.

RUCAN www.rucan.es comercial@rucan.es Tel. 625 20 84 54 · rucan_dogs

Consells per alimentar a un cadell

u AMIC

Si fa poc que hem adoptat un gosset, i tenim a casa a un ca dell que acaba de ser deslletat, el que podem fer és barrejar el menjar que vulguem donar-li amb una mica de llet tèbia. En cara que no se’ls ha de donar llet als gossos, ja que pot cau sar-los diarrea, quan són molt petits i no mengen absoluta ment res, aquesta és la millor opció.

També li pots barrejar el pinso per a cadells amb aigua tèbia perquè el pinso s’estovi i li sigui molt més fàcil men jar-s’ho.

Per a algunes races de gos, el pas de la llet de la seva mare al menjar sòlid pot ser molt dra màtica, per la qual cosa l’adap tació ha de ser molt lenta. S’ha de tenir pciència.

Quan compres un bon pinso

en un veterinari, aquest menjar li dona al teu gos tots els nutri ents que necessita, però, si el teu gos no ho vol menjar, el que pots fer és triturar per complet tot l’aliment i barrejar-lo amb una mica d’aigua o llet, com si fossin farinetes.

Fins que el teu cadell tingui els 4 mesos d’edat, haurà de menjar almenys 4 vegades al dia. Una vegada que compleixi els 4 mesos i fins als 8 haurà de menjar 3 vegades al dia, des prés solament ha de menjar 2 vegades al dia.

Si el gos comença a tenir di arrea, suspèn ràpidament la llet i canvia-la per aigua, ja que es pot deshidratar.

Si després de dur a terme aquests consells, notes que el gos encara no vol menjar, el mi llor que pots fer és acudir al teu veterinari, perquè pot haver-hi algun problema.

Gats deprimits

Alguns indicadors de la depressió són que no mengi, no begui, o s’amagui

u AMIC

Molta gent no es fa a la idea que els gats poden arribar a tenir les mateixes malalties que les persones i se sorprenen quan senten que el nostre amic felí té depressió.

Les causes que el nostre felí tingui depressió poden ser molt variades, igual que les nostres.

Pot ocórrer que hagi arribat al gun membre nou de la família i se senti desplaçat, o fins i tot que falti algú. També pot ser que hi hagi hagut canvi en les seves rutines, o fins i tot que ens hàgim mudat de casa i no trobi el seu lloc en la seva nova llar.

Amb tot, és complicat saber amb certesa si pateixen depres sió. Però sí que hi ha alguns

símptomes o canvis en les seves rutines que ens ho poden indicar. Alguns senyals poden ser que notis que no miola tant com ho feia abans i que quan arribes a casa ni tan sols et saluda. Quan li poses el menjar, no li fa molt cas i no la toca en tot el dia. Tampoc vol beure aigua.

Respecte a la seva higiene, a vegades, deixen de llepar-se i es tornen, o més agressius, o massa tranquils. Aquesta actitud els portarà a dormir més i a refugiar-se en llocs amagats on només pugui estar ell.

Que pateixi aquests símptomes també pot ser perquè tingui un altre tipus de malaltia, però al primer moment en què notis comportaments estranys en ell, l’ideal és que li portis al veterinari perquè pugui detectar al més aviat possible el problema i li posi tractament abans que sigui més greu.

Cadelos, perruqueria i estilisme caní

La higiene de les mascotes és primordial, ja que conviuen amb nosaltres i és una manera de garantir el seu benestar perquè evitem moltes malalties. Cadelos, a Arenys de Mar, s’adapta al teu pelut per garantir que anar a la perruqueria sigui un dels millors moments pel gos.

Amb més de 15 anys d’experiència, la Sara es continua formant i actualitzant dia a dia en la professió, però amb la il·lusió del primer dia “només puc desitjar continuar servint aquest petit gremi, en el meu cas de manera vocacional, afavorint sempre a la conscienciació pel benestar dels nostres companys peluts”, explica. Una filosofia que la porta a utilitzar els millors xampús i condicionadors,

que fan que el pèl de la nostra mascota duri net i tingui la pell hidratada el màxim de temps possible, un gran repte. No obstant, pels gossos que tenen problemes a la pell, Cadelos ofereix un servei especial d’ozonoterapia, que funciona molt bé per a la dermatitis i prevenir altres simptomatologies com la picor o la coïssor. Tot pensat perquè quan el pe-

lut surti ho faci de la millor manera. “La perruqueria canina és una feina dura físicament, però sempre és gratificant veure els animals i els clients contents quan els peluts surten arreglats de la perruqueria”, proclama la Sara.

Sitges és fantàstic!

PrOPereS eStreNeS CINeMA

EL AGUA

D’ Elena López Riera (Espanya, 2022).

Amb Luna Pamiés, Bárbara Lennie, Nieve de Medina. ESTRENA 4/11/22

AS BESTAS

De Rodrigo Sorogoyen (Espanya, 2022). Amb Marina Foïs, Denis Menochet, Luis Zahera. ESTRENA 11/11/22

ARMAGEDDON TIME

De James Gray (EUA, 2022). Amb Anne Hathaway, Jeremy Strong, M. B. Repeta. ESTRENA 18/11/22

HASTA LOS HUESOS

De Luca Guadagnino (EUA, 2022). Amb Taylor Russell, Timothée Chalamet. ESTRENA 23/11/22

CArtellerA SetMANAl

Ocine Arenys: www.ocinearenys.es

Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es

Foment Mataroní: www.matarofoment.org

Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat

Espai Amistat: www.espailamistat.cat

La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

u jeSÚS gONzÀlez t jesusgonnot

Unes setmanes abans de Halloween, com cada any, arriba el festival de cinema de Sitges amb els seus zombis, psicòpates, vampirs i altres monstres variats. Sisu (Immortal) ha estat el film vencedor d’enguany i en més d’una candidatura. Es tracta d’una cinta finesa que en parla de tresors i supervivència extrema en el paratges nevats de Lapònia. Sisu és un film extravagant i violent de Jalmari Helander, que ja va triomfar en una passada edició amb la nadalenca Rare Exports

Però el Festival de Sitges ha presentat moltes pel·lícules interessants pel cinema espanyol i català. Voldríem començar destacar una participació amb perfil local: La paradoja de Antares. Es tracta de l’òpera prima de Luís Tinoco, un professional dels efectes especials amb seu als estudis mataronins d’Onirikal, on ha treballat per films com Hellboy, Insensibles o La niña de la comunión, aquesta darrera també present al festival. Tinoco ha presentat un film de cambra, de poc

pressupost, però amb un guió emocionant sobre la recerca de vida a l’exterior de la terra. Altres produccions destacades com La Piedad o Mantícora no han obtingut premi, malgrat la qualitat de les propostes i la duresa dels temes que tractaven. La Piedad, que ha dirigit Eduardo Casanova, narra una relació extrema i molt tòxica entre una mare que té dominat al seu fill. Mantícora, de Carlos Vermut, tracta per la seva banda, del tema de la pederàstia, però li dona un enfocament fantàstic. Tots dos films són excel·lents i eren candidats a totes les llistes de la crítica.

La secció oficial del Festival del Sitges, una de les més extenses del món, ha comptat també amb films de caire futuristes com After Yang, que s’ocupa de

reflexionar sobre la memòria dels androides; Flux Gourmet, una comèdia extravagant sobre art i gastronomia; O Pearl i el seu relat sobre com la repressió sexual pot crear monstres.

Un dels fenòmens d’enguany ha estat el premi Màquina del temps a Quentin Dupieix i la presentació de les seves dues hilarants pel·lícules a competició. Per un costat tenim Incroyable mais vrai, una distopia absurda sobre viatjar en el temps només tres dies enrere.

O Fumer fait tousser, una paròdia ecologista dels films dels Power Ranger, amb un patrulla que acaba amb els seus enemics atacant-los amb el fum del tabac. Un any més, Sitges com a paradigma del cinema més divertit, però no per això mancat de consciència social.

‘L’escriptura en el relat artístic’ a la Fundació Palau

redACCIó

Aquesta mostra, tal com expli quen els promotors, és el resul tat d’una especulació sobre les interseccions entre l’art i l’es criptura a partir de projectes que generen espais indetermi nats, sense pertànyer categòri cament ni a una disciplina ni a l’altra.

En aquest context artístic, les set autores que hi participen produeixen obres híbrides que constitueixen un repte a les estructures de pensament dis senyades per donar forma i ca tegoritzar el món: proposen lò giques alternatives per mirar-lo i procediments interactius de construcció de narratives.

L’exposició ha estat comissa riada per Mercè Alsina, doctora cum laude en Història i Teoria de les Arts per la UB (2018). Crí

La nova exposició col·lectiva produïda per la Fundació Palau, comissariada per Mercè Alsina, compta amb obres de les artistes Anna Dot, Marla Jacarilla, Alicia Kopf, Almudena Lobera, Rita Puig-Serra, Irene Solà i Laura Torres Bauzà.

lat artístic, la Fundació Palau ha editat un catàleg amb textos de la comissaria de la mostra.

tica d’art i membre de l’Associ ació Catalana i Internacional de Crítics d’Art, ha comissariat de manera independent diver

ses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art.

D’altra banda, amb motiu de l’exposició L’escriptura en el re

La directora de la Fundació Palau, Anna Maluquer, explica sobre aquesta proposta cul tural: “Quan la Mercè Alsina va venir a proposar aquesta exposició, vam pensar que anava com anell al dit a una Fundació com la nostra: un centre d’art, però també un centre poètic, literari, perquè els interessos de Palau, tan diversos, conflueixen, sobre tot, en aquestes disciplines: l’art i la poesia. Si Palau acaba admirant artistes com Picas so, Barceló o Perejaume és per aquesta reinterpretació constant, aquest buscar i ex plorar noves tècniques, nous recursos expressius encara que acabin donant voltes a un mateix tema”.

Toni Giró exposa a Can Manyé un treball sobre l’obsolescència

u redACCIó

La darrera proposta de l’any a Can Manyé d’Alella és una producció pròpia amb la fir ma de l’artista multimèdia Toni Giró. A través de l’escul tura i de la instal·lació, l’artista parla del coneixement des de

la dicotomia absolut-obsolet / obsolet-absolut. Peces i di buixos que tracten el pas del temps, l’obsolescència vers allò que crèiem inamovible. Segons l’artista, “vivim un sentiment d’obsolescència permanent, on es combinen l’atordiment respecte al present accelerat,

la incertesa respecte al futur precari que albirem i la nos tàlgia respecte al passat que sabem inoperant”. Mentre, alhora, amb l’exposició posa sobre la taula la pràctica matei xa de l’escultura i es pregunta quin hauria de ser el seu sentit d’acció i reflexió.

Visita comentada amb Mercè Alsina, comissària de l’exposició

Palau.

El millor fotoperiodisme torna al Masnou

agenda: eXPOSICIONS

L’obsolet absolut. Alella. Can Manyé. Del 4 de novembre al 18 de desembre. Exposició de Toni Giró. Diu menge 27 a les 12 h: Visita comentada amb l’artista.

Sobre/Impressions. Pedra, paper, palimpses. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 4 al 27 de novembre. Exposició de Claire Reed.

Impressions en Color. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Del 4 de novembre al 4 de desembre. Exposició d’olis i aquarel·les de Lluïsa Gorina.

Els cartells de la transició. Arenys de Munt, 1970-1990. Arenys de Munt. Sala Mercè Paluzie. A partir del 10 de novembre.

De l’Òxid a la Forma. Argentona. Museu del Càntir. Fins al 6 de novem bre. Gravats de Cecilia Morales.

Josep Serra: Energía Abstrac ta. Argentona. Museu del Càntir. De l’11 de novembre al 8 de gener.

Creació a quatre mans, el bi nomi de l’escultura en vidre. Mataró. Can Serra. Fins al 4 de desembre. Obres de Meritxell Temble que i Quim Falcó.

Passa el temps en les roses. Mataró. Ca l’Arenas. Fins el 23 d’abril. Mostra de treballs de Carme Garolera.

Estava dret i de cop soc a ter ra. Mataró. Edifici La Presó. Fins al 20 de novembre. De l’artista visual Alex Reynolds guanyadora de la 8a Edició del Premi de Videocreació.

Energia abstracta. Mataró. La Destil·leria. Fins el 22 de novembre. 40 anys de trajectòria de Josep Serra.

Mataró, capital del gènere de punt. Mataró. Can Marfà. Visita guiada: Dissabte 19 a les 18 h.

Jordi Nin: Pell mutant. Mataró. Col·legi de l’Arquitectura Tècnica. Del 4 de novembre al 4 desembre.

u redACCIó

El 12 de novembre se celebra rà al cinema La Calàndria del Masnou la segona edició del Premi Zampa, un certamen que ja s’ha convertit en una cita de referència del fotope riodisme. De fet, el Premi de Fotoperiodisme Héctor Zam paglione ja va néixer total ment consolidat, l’any passat, gràcies a l’entusiasme que va generar entre els professio nals i les organitzacions del sector.

En aquesta segona edició, són deu els treballs finalistes,

preseleccionats entre una se tantena de candidatures de professionals de prestigi. El públic escoltarà de primera mà les reflexions, les motiva cions i les experiències viscu des pels i les fotoperiodistes al llarg del treball fet per obtenir unes imatges que contenen missatges, clams, denúncies, reivindicacions, esperances... Algunes estan vinculades a temes que sacsegen l’actua litat. D’altres posen sobre la taula assumptes que, malau radement, són atemporals. Es poden veure tots els treballs a www.premiozampa.org.

Dones destacades del Masnou. El Masnou. Casa de Cultura. Del 18 de novembre a l’11 de desembre. Biografi es d’algunes dones emblemàtiques en la història del Masnou.

Brama. El Masnou. Espai Casinet. Del 19 de novembre a l’11 de desembre. Festival de Creació Contemporània del Masnou.

Santi Domínguez. Llavaneres. Museu Arxiu. Fins el 20 de novembre. Exposició de pintura.

Matèries en fusió: El vidre a les col·leccions del Museu. Mataró. Can Serra. Fins el febrer de 2023. Visita guiada: Dissabte 5 de a les 18 h.

Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí. Fins al 23 d’octubre. Primera exposició a la Nau Gaudí d’obres de la Col·lecció Bassat del segle XXI.

37a Exposició de bolets del Maresme. Mataró. Can Boet. Del 5 a l’11 de novembre. Visita guiada: Dissabte 5 i diumenge 6 de 18.30 a 19.30 h.

Montsita Rierola i Jordi Lafon. Mataró. Edifici La Presó. Del 26 de novembre al 5 de febrer..

Simó Gràcia: Fragments abstractes. Mataró. Casal Nova Alian ça. Fins el 13 de novembre.

L’art del gravat. Premià de Dalt. Museu. Fins el 5 de novembre.

Figura humana. Premià de Dalt. Biblioteca. Del 7 al 27 de novembre. Exposició fotogràfica col·lectiva de l’As sociació d’Artistes de Premià de Dalt.

Caput aut navis. A cara o creu. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Del 6 de novembre al 15 de gener. Passeig pel món del joc en temps antics.

A dalt, una imatge de Gabo Caruso del seu treball ‘Cora’. A l’esquerra, una fotografia de Raúl Moreno del treball ‘Cuando los rusos se marcharon’. A la dreta, una imatge de la fotoperiodista Adra Pallón.

LLeTreS

u redACCIó

Redescobrir la Malta Catalana, de Jordi Bilbeny, publicat per Librooks, és un llibre a mig camí entre guia de viatges i assaig. L’investigador maresmenc fa a través de les seves pàgines un recorregut exhaustiu i documentat per l’empremta catalana que ha quedat en l’actualitat a l’illa de Malta, en el context de la seva obra que ve investigant els aspectes de la censura i les omissions històriques de la catalanitat al llarg dels segles. Els lectors podran descobrir en aquest nou treball com és Malta i alhora anar resseguint la llengua i la cultura catalanes en aquest territori, uns rastres que es poden detectar de manera nítida i abundant i que provenen d’uns vincles històrics que s’estenen al llarg de més de cinc-cents anys d’història.

Valeri és el nou conte que han publicat l’Ajuntament de Premià de Dalt i la Biblioteca Jaume Perich del municipi. Escrit per Albert Calls i il·lustrat per Roger Ballabrera, porta per subtítol Valerià Pujol, la revolta de la paraula i tracta

Novetats editorials del Maresme

una activa associació cultural.

amb textos i imatges la vida de l’escriptor i activista cultural i polític premianenc Valerià Pujol (1952-1992), impulsor del Grup de la Font del Cargol i d’una obra literària en poesia i narrativa que el situa entre els grans autors catalans contemporanis de la segona meitat del passat segle XX. El conte, pensat per a joves però també per a un públic més ampli, dona les coordenades de la seva trajectòria vital i reivindica el seu llegat, ben present avui a Can Vallerià, la casa on va néixer i

Èxit de públic al Vilassar de Noir

La setena edició del festival Vilassar de Noir es va tancar amb una alta participació de públic, tant presencial com en streaming, i ja s’ha consolidat com una de les cites ineludibles pels amants del gènere negre en totes les seves facetes. Totes les xerrades del festival es poden tornar a veure al canal de Youtube del Vilassar de Noir.

L’editorial alellenca Vibop publica Les arts xineses de l’ebrietat, de Manel Ollé, professor d’estudis xinesos a la UPF, dins la col·lecció Envinats, que vincula la vinya i el vi amb les arts i la creació. L’obra fa un recorregut pels diferents accents de l’ebrietat xinesa, una tradició mil·lenària que el segle passat també va interessar els poetes catalans. Conté trenta-tres poemes i fragments filosòfics sobre l’ebrietat directament traduïts del xinès per Manel Ollé, al costat de tres poemes versionats per Marià Manent, Josep Carner i Joan Ferraté. Una nova petita peça d’art pel lector bibliòfil, a càrrec de Vibop.

I per acabar, esmentar que el Museu municipal de Premià de Dalt ha impulsat l’exposició ‘L’art del gravat’, entre el 30 de setembre i el 5 de novembre, comissariada per Joan Pasqual. També han publicat un petit catàleg-llibret, amb el mateix títol, amb els gravats d’onze artistes i els poemes de Vicenç Ambrós, Montse Assens, Glòria Calafell, Marta Pérez Sierra i Ferran Planell.

El Maresme segueix gaudint d’una bona salut literària. Aquest mes destaquem tres nous títols vinculats a la comarca: obres de Jordi Bilbeny i Albert Calls i un nou títol de Vibop dins la col·lecció Envinats.

‘Escrit al Maresme’, un llibre amb DO

Els escriptors maresmencs ja tenen una DO que garanteix l’origen i la qualitat de la seva obra: Escrit al Maresme. Es tracta d’un llibre que acull una col·lecció de relats tots situats a la comarca. Una obra nascuda del pensament local però quins autors li atorguen una dimensió global, perquè la literatura no té fronteres i el seu territori és la comunitat de lectors.

Darrera d’aquesta indicació territorial que dona nom al llibre, editat per Quaderns de la Font del Cargol, hi trobareu el treball de catorze narradors i narradores maresmencs de naixement, d’adopció o de vocació. Són: Pere Anglas, Pep Bras, Albert Calls, Damià del Clot, Sònia Hernández, Su-

sana Hernández, Emília Illamola, Antonio Iturbe, Vicenç Llorca, Maria Sanplà, Care Santos, Sílvia Tarragó, Rafael Vallbona i Tina Vallès.

La presentació al públic d’aquest llibre comptarà amb la presència dels autors, i es farà el diumenge 20 de novembre, a les 12.30 h a Can Vallerià, a Premià de Dalt L’acte acabarà amb un vermut

per a tots els assistents mentre els autors dediquen exemplars de l’obra a qui ho desitgi.

A més de comptar amb la presència dels qui hi han escrit, també participarà a l’acte en Miquel Arnau, pintor quina obra il·lustra la portada. El crític Pere Pasqual glosarà la trajectòria del pintor argentoní.

Impulsats per en Valerià Pujol, un dels escriptors més notables que ha donat la comarca, els Quaderns de la Font del Cargol van néixer el 1979 i, fins al 1984, van editar 24 títols. La segona etapa de la col·lecció es va encetar el 2015, ha publicat obres de Jordi Llavina, Marcel Riera, Feliu Formosa, Josep M. Benet i Jornet, Toni Cabré o Vicenç Pagès, entre altres. Podeu trobar més informació a: www. fontdelcargol.cat.

La Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró celebra el seu 25è aniversari

Inaugurada el 22 de novembre de 1997, la primera biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de Mataró, celebra el 25è aniversari de servei amb una programació especial d’activitats per a totes les edats que tindran lloc al llarg del novembre.

Uns dels actes més destacats de la celebració serà una nova edició del ‘Club del Llibre’ que enguany vol retre un homenatge al mataroní Nèstor Luján en l’any del centenari del seu naixement. Es realitzarà una conversa que ens aproparà a la figura de l’escriptor des de la vessant literària, periodística i gastronòmica. L’acte es farà al Teatre Monumental el 3 de novembre a les 19 h.

agenda: PreSeNtACIONS de llIBreS

Alella. Casal d’Alella. Dimecres 16 a les 19.30 h: Algún día sabrás... de Jordi Pou Fernández. Alella. Biblioteca. Divendres 25 a les 19.30 h: La jaula de oro a càrrec de l’alellenca Montserrat Crespo.

Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 4 a les 19 h: Joc de màscares de Jaume Arasa / Divendres 25 a les 19 h: Kintsugi per a l’ànima de Carolina García Martín.

Argentona. Biblioteca. Dijous 3 a les 19 h: ¡Mamá he visto al abuelo! de Teresa Borotau / Divendres 11 a les 19.30 h: Via Única d’Albert Pont.

Cabrils. Biblioteca. Dijous 10 a les 19 h: Tretze campanades i altres sons a càrrec de Pilio Piris.

El Masnou. Biblioteca. Dimecres 23 a les 18.30 h: Les quatre de Barcelona de Montse Coll / Dimecres 30 a les 18.30 h: Bolets i humanitat de Salvador Ventura.

Llavaneres. Biblioteca. Divendres 4 a les 18.30 h: Els Dits dels arbres amb l’autora Anna Maria Villalonga.

Mataró. Biblioteca Popular. Divendres 4 a les 18 h: Viento, que el amor me deja de Charo Tébar.

Mataró. Cafè de Mar. Dimecres 16 a les 19 h: L’ocupació de Catalunya a càrrec de Paola Lo Cascio.

Premià de Mar. Biblioteca. Divendres 11 a les 18.30 h: Lot amb l’autor Guillem Nicolás / Divendres 18 a les 18.30 h: La mecànica de l’aigua amb l’autora Silvana Vogt.

Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Divendres 11 a les 20 h: Lladrucs a les estrelles amb l’autor, Aniol Florensa.

u AMIC

ENTREVISTA A JÚLIA BARCELÓ, ACTRIU I DIRECTORA TEATRAL

“Ens han posat al cap que hem de creure en l’ideal estètic i hem de trencar amb això”

Operació Bikini està adreçat a adolescents i utilitza un llenguatge molt directe, amb molt d’humor i molt adaptat al seu codi. Com va ser l’experiència d’escriure aquest llibre?

Precisament, va ser un dels punts més difícils: Trobar el to per dirigir-nos, no només al col·lectiu d’adolescents, sinó també a tothom.

En quin moment va decidir escriure el llibre?

El moment va venir sol perquè tinc aquesta manera de publicar a xarxes (a vegades sense pensar-ho massa) però de divulgar continguts que vaig llegint o que m’interessa comunicar. Llavors, a la Paula Esparraguera, que és l’editora d’aquest llibre, li va semblar que era un tema molt interessant i que es podria articular en un llibre enfocat cap a adolescents, que tindria encara molt més sentit. I també per adults, que fos molt inclusiu.

Les aventures de la Sol tin-

Menjar poc i anar al gimnàs. Aquest és el ritual de moltes persones que volen canviar el seu cos per respondre als cànons socials. Però, és aquesta l’única manera de viure o n’hi ha una altra de més alliberadora? Júlia Barceló explora noves vies per fer front a la pressió estètica i ho fa a través de la Sol, la protagonista d’Operació Bikini, el seu primer llibre, publicat amb l’editorial Flamboyant. Barceló és actriu, directora teatral, activista contra la pressió estètica i, ara també, escriptora. El llibre parla de com una adolescent amb un cos totalment normal, però allunyat dels cossos que ens venen en la publicitat, pateix quan ha d’anar a una festa a la platja. L’autora ofereix una perspectiva fresca, propera i amb molt d’humor, on les il·lustracions de Camille Vannier fomenten aquest humor.

dran una segona part?

M’agradaria molt!, quan estava escrivint el llibre hi havia tanta temàtica que molta d’aquesta no apareix perquè en algun moment has de triar. I dona per fer-ne un, dos i tres i quatre, de llibres. Perquè la pressió estètica té moltes branques i la pots enfocar des de llocs molt diferents. I també, la protagonista, quan creix, li passaran coses diferents al llarg de la vida que també l’afectaran de maneres molt diferents.

saran coses diferents al llarg de

Creu que tots som víctimes de la pressió estètica?

Claríssimament, sí. Evident ment, hi ha col·lectius que reben més pressió que altres, perquè vivim en un món racis ta, patriarcal, etc. I també s’han de tenir en compte les realitats de cadascú, aquest fet també farà que la violència sigui una o una altra. Per exemple: la cul tura de la dieta.

La cultura de la dieta és una opressió?

Sí, vivim en un món gras sofòbic. Això és una opressió. No ho havíem etiquetat mai fins ara, però és així: les perso nes grasses patiran moltíssima més violència que les persones que no ho són tant. Una perso na prima també pot sentir-se com que no és prou prima per aquest sistema horrible. No po dem banalitzar la violència que reben les persones grasses o les persones que no són normati ves en aquesta societat.

És important posar-hi nom. Com el #metoo, creu que ha ajudat a posar nom als abu sos?

El moviment #metoo em cos ta relacionar-lo amb la pressió estètica, però crec que ens ha fet més conscients de certes ac tituds que són d’abús, que són violació, que són assetjament, etc. Però, el problema de la vi olència estètica és que, molts

cops, és autoinfligida: ens han passat el missatge que era tan normatiu, i que la normativi tat era una cosa que podíem aconseguir tots els cossos, que la gran majoria de persones ens ho creiem. Per tant, ens autoin fligim moltíssim la violència estètica. Per exemple, fer una dieta, que ens havien dit que

era una cosa molt natural i no ho és tant.

És perjudicial fer dieta?

Els activistes contra les die tes estem dient que no es faci dieta restrictiva perquè és molt perjudicial contra la nostra sa lut mental i física. Com això, també depilar-nos i tantíssi mes altres coses, com operaci ons d’estètica que tenen molt més risc del que sabem, etc. Tot això, sembla que no és vio lència perquè no ens ho fa una tercera persona, però sí que ho és, perquè està introduïda pel sistema.

Com a resposta a aquesta vio lència fa servir el terme body neutral?

Sí, la neutralitat corporal. Per mi ha estat molt important fer-lo servir. És una variació del positivisme corporal o del body positive, però que li suma una mica més d’inclusió. I és que

moltes persones, per molt que els diguis que siguin positives cap al seu cos no ho podran ser mai. El gran lema que defensa la neutralitat corporal és que no cal que t’agradi estèticament el teu cos per respectar-lo i que el pots tractar bé encara que no t’agradi i no et sembli atractiu.

Se l’etiqueta com a activis ta contra la pressió estètica, t’identifiques amb aquesta etiqueta?

M’agrada, sí. És el que soc (riu). El feminisme et porta per llocs molt diferents i és veritat que, en algun moment, com a persona que, a sobre, em dedi co a la funció, això vol dir que he d’exposar molt més el meu cos i que, alhora, rebo molt més judici. Per aquest motiu, vaig necessitar protegir-me de tot això. És un món molt violent cap a les corporalitats que no són normatives i, fins i tot, cap a les normatives.

Hi ha cada cop més persones que posen el focus a l’allibe rament corporal?

Moltes menys de les que m’agradarien, crec que és un tema que encara està molt pen dent i que tot just comença a aparèixer molta més literatura, però sí, va guanyant pes gradu alment.

Llegeix l’entrevista completa a www.tribunamaresme.com

Xerrada de Júlia Barceló: ‘Pressió estètica i cultura de la dieta’ Premià de Mar. Biblioteca. Dimecres 23 de novembre a les 18.30 h.

No podem banalitzar la violència que reben les persones grasses o les per sones que no són normatives

No cal que t’agradi estèticament el teu cos per respectarlo i el pots tractar bé encara que no t’agradi

Què ens passa amb la guerra d’Ucraïna?

u jOAN SAlICrÚ VALORS.ORG Periodista

Amb la guerra d’Ucraïna ens està passant alguna cosa, alguna cosa diferent en relació a com havíem viscut fins ara conflictes com aquests (Nicaragua, Bòsnia, Ruanda, Kosovo, Txetxènia, Iraq…). Ja hi ha qui ho ha identificat clarament i fins i tot qui se’n lamenta, però abans que res cal constatar-ho. Aquell torrent de solidaritat que es va produir per exemple als anys 90 envers les exrepúbliques iugoslaves, enviant-hi ajuda humanitària a dojo i fent concentracions de repulsa a la guerra un cop per setmana, no està tenint lloc ara. Sí, en canvi –com llavors–, l’acollida de nombrosos ucraïnesos a casa nostra.

Però sobretot no hi ha manifestacions. No hi ha pràcticament fressa per part de la societat civil organitzada. N’hi va haver, sí, al principi de tot, en els dies immediatament posteriors a la invasió, però ràpidament aquestes concentracions van emmudir. Per què? Potser són els efectes de la postpandèmia? Potser perquè prou temem els efectes econòmics i

energètics que pot tenir? Potser per la possibilitat de seguir el conflicte al detall, al minut, com mai havia passat? O és que hem canviat el nostre enfocament respecte la possible justícia d’una guerra?

Sigui pel que sigui, no s’està produint. Tampoc hi ha una crida en aquest sentit per part del país agredit. De fet, potser aquesta és una de les claus: el govern d’aquell país, el que va demanar explícitament a la Unió Europea, no era ni solidaritat retòrica ni enviament de material humanitari; tampoc crides a l’aturada de la guerra. No, el que va demanar van ser armes. Molt explícitament. Armes per defensar-se de l’agressió russa. Òbviament han agraït la gran acollida que els europeus en general han

fet dels milions de refugiats generats pel conflicte, però el que més han remerciat són les transferències econòmiques i de material militar que els estan permetent de capgirar la dinàmica de la guerra.

Aquesta actitud de les institucions europees de respondre favorablement a les crides d’ajudar per a poder-se defensar efectuades pel president Zelenski, no ha rebut la sanció negativa de la ciutadania. Excepte alguns col·lectius pacifistes molt concrets, que segueixen parlant de la necessitat d’aturar la guerra i d’exercir, en tot cas, tècniques no violentes contra la invasió, la majoria de la població sembla que hagi donat un vist-i-plau implícit a l’operació (implícit: no fos cas que algú els acusés de no ser prou

pacifistes). Tot plegat contrasta enormement amb casos com els de Bòsnia, el govern legítim de la qual tenia un embargament d’armes per part de tot el bloc occidental que li impedia enfrontar-se als agressors ultranacionalistes serbis i croats.

Està canviant alguna cosa, en la ment d’aquella “població mitjana” de Catalunya i d’Espanya que el 1995 demanava al govern espanyol que ajudés el govern de Sarajevo però que alhora cridava a l’aturada de la guerra? Sí. Em sembla que després d’anys s’ha imposat la tesi de què el que cal fer amb Ucraïna és el que les potències occidentals haurien hagut de fer amb la República Espanyola en el seu combat contra el feixisme. De què més que haver-hi “víctimes dels dos costats”, el que hi ha és un govern agressor, el de Putin, i un govern agredit, el de Zelenski. I que el que ens pertoca és fer costat “als bons”. Aquest cop hem triat i ho hem fet en clau de realpolitik. Potser fins i tot massa taxativament, però això només ens ho dirà el futur.

Més contiguts a www.valors.org

El futbol femení: l’oportunitat de fer-ho bé

rOger NArANjO

Politòleg

Existeix una creença bastant estesa que separa els esports d’entre les variables d’anàlisi d’una societat. Però, no són els esports productes socials he reus d’una cultura política i que reprodueixen rols, actituds i di nàmiques socioeconòmiques?

El futbol, per ser el més majo ritari al nostre país, sempre ha acaparat una gran quantitat de crítiques d’un sector de la po blació que no l’ha viscut des de l’afició, ni la participació. Es diu que és violent, masclista, racis ta, pejorativament competitiu i capitalista, ja que mou quanti tats ingents de diners, recursos i favors polítics, tal com manen les lleis del lliure mercat. I tenen raó, hi ha baralles, s’ha exclòs a

la dona, se senten càntics racis tes i s’enduen les competicions internacionals a països com Qa tar, que tenen tant petroli com vulneracions de drets humans.

Fa poc menys de 10 anys ha aparegut un brot verd que per a molta gent és l’última esperan ça per salvar un esport ferit: el futbol femení. Estem assistint al naixement d’un esport que té l’obligació no només d’igualar

Té l’obligació no només d’igualar homes i dones, sinó d’erigir uns nous pilars. És l’oportunitat de fer-ho de nou, de fer-ho bé

homes i dones, sinó d’erigir uns nous pilars. És l’oportunitat de fer-ho de nou, de fer-ho bé. Des del futbol base, puc par

lar de l’experiència pròpia al CE Premià de Dalt, un club on tant la secció masculina com la femenina estan treballant en salvar el futbol. Sobre la gespa del Municipal de Premià de Dalt s’ha col·locat als jugadors i jugadores al centre, tot gira entorn del seu benestar i feli citat. I gràcies a una metodo logia esportiva associada als valors positius de l’esport, s’es tan construint equips humans i guanyadors.

No sé si mai ho han viscut, però els partits de les 9 del matí al club del poble, el bar del camp preparant els primers ca fès i entrepans, el delegat pin tant les línies i inflant les pilo tes, una colla de trastos que la camiseta els fa de faldilla... Això és futbol, i és aquí on estan les oportunitats de fer-ho bé.

Alexia Putellas recollint la segona Pilota d’Or Femenina que guanya.

agenda: XerrAdeS

Robòtica i societat. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 3 a les 18 h. A càrrec d’Alícia Casal.

L’olor a net avui. Teià. CMC La Unió. Dijous 3 a les 19 h. A càrrec de Nacho Ramíez.

Explotació reproductiva: ventres de lloguer. Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Divendres 4 a les 18 h. A càrrec de Núria González.

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. Mataró. La Presó. Divendres 4 a les 19 h i dissabte 5 a les 18.30 h.

El català a Internet. Argentona. Museu del Càntir. Divendres 4 a les 20 h.

El litoral en perill! Vilassar de Mar. Espai Galbany. Dissabte 5 a les 11 h. Amb Sergi Galanó, Lea Sitjà i Agustí Martin.

Com es fa un retaule i visita guiada. Vilassar de Mar. Centre parroquial. Dissabte 5 a les 11 h. A càrrec de Puri Martín.

Territori, paisatge i cultura a Catalunya. Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Dimarts 8 a les 18 h. A càrrec de Joaquim Nadal.

El futur ja és aquí! La nova societat dels metalls. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 8 a les 18 h. A càrrec de Marc Campeny.

L’Any Fuster. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 8 a les 18 h. A càrrec de Francesc Foguet.

Decreixement o creixement sostenible? Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 11 a les 18 h. Amb Federico Demaria i Sara Moreno.

Joan Fuster: pensar, escriure i transformar un país. Alella. Can Lleonart. Dissabte 12 a les 10.30 h. A càrrec de Núria Cadenes.

La veritat a les notícies i les fake news. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 15 a les 18 h. A càrrec d’Antoni Bassas.

Alternatives a les residències clàssiques. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimecres 15 a les 18 h. A càrrec d’Astrid Lindstrom.

Picasso jove, Picasso genial. Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Dimarts 15 a les 18 h. A càrrec de Mariona Milla.

El català. Crònica d’una mort anunciada? Alella. Casal d’Alella. Dimarts 15 a les 19 h. A càrrec d’Albert Pla Nualart i Pau Vidal.

La lluita del poble Kanak pel seu tros de paradís. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 17 a les 18 h. A càrrec de Roger Casas.

Sobre la felicitat d’Epicur. Alella. Biblioteca. Dijous 17 a les 19.30 h. A càrrec de Jaume Coll.

L’origen de l’univers. El Masnou. Sala J. Comellas. Dimarts 22 a les 18 h. A càrrec de J. Anton Català.

Jaume Plensa, escultor de l’ànima i de la llum. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 22 a les 19 h. Amb Mariona Millà i Salinas.

Juan Carlos unzué: Aprendizajes de vida. Mataró. Ateneu C. Cultural. Dimarts 22 a les 19 h.

Joan Fuster i la llibertat. El Masnou. Sala Joan Comellas.

Dijous 24 a les 19 h. Diàleg entre Antoni Martí Monterde i Tona Català,

Joieria i orfebreria del segle XX a Catalunya. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 29 a les 18 h. A càrrec de Pilar Vélez Vicente.

The True Cost, qui paga el preu de la teva roba? Sant Vicenç Montalt. Centre cívic El Gorg. Dimecres 30 a les 17.30 h.

La impedimenta

u FerrAN PlANell

JUGANT A ESCRIURE Escriptor

Tinc entre mans La musa de la plaça Reial, l’últim llibre publicat de Rafael Vallbona. Hi llegeixo: “Però no tenien temps per festes. Havien vingut a provar sort, i tant podrien obtenir alguna pista com tornar a Barcelona amb la cua entre cames. Van anar a l’hostal a deixar la breu impedimenta que duien, i ràpidament a la comissaria de policia a presentar-se”.

No és gens habitual trobar a algú que es refereixi a l’equipatge com a impedimenta. El primer cop que ho vaig sentir era un nen i va ser per boca d’un molt estimat tiet meu que havia fet la mili a l’Àfrica. Vaig entendre a què es referia pel context, però no me’n vaig poder estar de preguntar-li, per què a un parell de maletes li deia “impedimenta”. M’ho va explicar i ho vaig trobar del tot adient. El mot defineix el bagatge que porta la tropa i impedeix la celeritat de les marxes i operacions.

Des del punt de vista d’allò que és tangible, és quelcom meridià que per anar de viatge hom s’ha d’equipar (equipatge), com també ho és que aquest mateix equipament entorpirà els nostres moviments (impedimenta). Però, no tan sols hom es desplaça a través de

l’espai, sinó que també ho fa en el temps. I és aquí, en l’intangible, on agafa més pes el sinònim que ens ocupa.

Cada experiència que ens comporta la nostra existència, l’anem desant dins la motxilla que tots portem damunt les espatlles. I aquestes, amb el temps, es van encorbant de suportar una càrrega cada cop més feixuga. Al bagatge dels coneixements que hi anem encabint, s’amalgamen els sentiments de cadascuna de les vivències per les quals passem. I amb aquests, hi acostuma a anar bona part del llast que, sovint, acaba sent “la impedimenta” a què puguem tirar endavant.

Cal, doncs, agafar de tant en tant la motxilla i fer-ne un buidatge d’aquells prejudicis d’una malentesa moral, dels greuges que anem patint i infringint, del rebuig dels qui ens són prescindibles, de les manies de grandesa i també d’aquelles altres que ens persegueixen, de les obsessions injustificades i de les aprensions imposades; en definitiva, de tot allò que ens entorpeix l’evolució del pensament per ser lliures. Que res ni ningú ens ho impedeixi.

PD: Per cert, us recomano la lectura del llibre d’en Rafael a què he fet referència. En gaudireu.

El Bluff digital

u elI gUIlléN

Màrqueting digital www.eliguillen.es

Avui escriuré un article antipàtic que espero que us agradi per ser real i també reivindicatiu.

Començaré donant l’enhorabona a totes les grans companyies de l’IBEX35 que recentment s’han adonat de la importància de la digitalització per a les PIMES. Els congratulo igualment per haver començat a ajudar a la modernització just quan han arribat més de 3.067 milions d’ajuts finançats per fons europeus. El famós kit digital. Això es diu tenir el do de l’oportunitat.

Quan veig per televisió i en horari de màxima audiència aquests fantàstics anuncis on les grans companyies es presten a ajudar a les PIMES en l’imprescindible camí a la digitalització, em pregunto dues coses. 1) Com ho faran? 2) Com han acreditat l’experiència necessària per ser agents digitalitzadors?

Les dues preguntes estan relacionades. Començo per la segona. Un agent digitalitzador és una empresa del sector

La idea del kit digital és bona. Però una bona idea ha de venir acompanyada de bones intencions i d’una bona execució.

atenció. Al final, i no és la primera vegada que això passa, els diners públics aniran a parar a les grans empreses que són les que tenen la capacitat de visualitzar en massa els seus serveis. Només tinc una cosa en contra.

de la tecnologia que acredita més de dos anys d’experiència en processos de digitalització empresarial. Si vendre telèfons mòbils ja val com a digitalització, llavors “aceptamos pulpo”. Però, si no tenen experiència i reben un client que vulgui, per exemple, iniciar una estratègia e-commerce, com ho faran?

Alguna cosa em diu, i no és només una intuïció, que intentaran subcontractar els serveis a altres empreses que sí que sàpiguen fer-ho.

La subcontractació anirà en contra dels interessos de les PIMES i microempreses perquè rebran menys valor, menys

El sector tèxtil reivindica el binomi sostenibilitat i creixement

El TecnoCampus va acollir el 19 d’octubre la jornada d’innovació “Transició digital i sostenible de la cadena de valor tèxtil i moda a Catalunya”, amb l’assistència d’uns 150 representants d’empreses, associacions i administracions. En les diverses intervencions, es va posar de manifest la voluntat del sector de veure en el repte de la sostenibilitat oportunitats de creixement i de creació de nous negocis de la mà de la innovació. Durant l’acte, es van lliurar els premis Reimagine Textile.

Ens comencen a arribar empresaris que van contractar el kit digital amb una d’aquestes grans empreses amb sensacions molt negatives respecte al servei rebut. En el fons, hi ha alguna cosa d’artesanal, per dir-ho així, en el tracte amb un client quan vols millorar o transformar la cultura organitzacional de la seva empresa. T’has de reunir. Has de parlar. Has de ser un company de viatge.

La idea del kit digital és bona. Però una bona idea ha de venir acompanyada de bones intencions i d’una bona execució.

Si no volem que la transformació de la nostra empresa es converteixi en un bluff, hem de confiar en aquells professionals que fa anys treballen en aquest sector (i des de la proximitat) sense dependre de l’oportunisme i de l’aixeta oberta de l’administració.

Relacions intergeneracionals: la societat guanya

u MóNICA Pérez i MArtA PlANtAdA

Psicòloga i Educadora social de la Residència i Centre de Dia Can Boada

Anomenem relacions interge neracionals als vincles que es creen entre persones de dife rents grups d’edat a través d’ac tivitats orientades a afavorir l’intercanvi de coneixements, competències i valors.

Ja fa anys que observem els beneficis que comporten aquests intercanvis tant per a la gent gran com per als grups d’edats més joves: increment del sentiment d’identitat i au toestima, millora dels símpto mes de la depressió, estimula ció de les capacitats cognitives i millora de les habilitats soci

als, l’empatia i la tolerància, en tre altres.

Però encara van més enllà, beneficiant també a la societat, ja que són una font d’enriqui

ment i faciliten poder compar tir experiències vitals, la cohe sió social i el desenvolupament comunitari.

Amb les relacions intergene

racionals donem valor a allò que, en altres cultures, és tan important: que la gent gran sigui agent transmissor de la cultura popular de la nostra co munitat a través de la narració de la seva història de vida. No més a partir de conèixer aques ta història de vida es pot enten dre la manera en la qual vivim i d’on venim, alhora que farem valdre el seu coneixement i la seva experiència.

És crucial que les diferents generacions trobin elements comuns, alhora que desco breixen allò que els uneix. A més és bàsic que els més petits i la gent jove entenguin que la vellesa és una etapa més de la vida.

Fundació Vella Terra se suma al Dia Internacional del Càncer de mama

u redACCIó

Fundació Vella Terra s’ha sumat un any més al Dia Internacio nal de la lluita contra el càncer de mama per col·laborar amb l’Associació contra el Càncer a Barcelona i recaptar fons per a la investigació d’una malaltia de la qual, només en 2020, es

van detectar més de 2,2 milions de casos en tot el món. El pas sat 19 d’octubre, diversos dels centres gestionats per Funda ció Vella Terra van muntar una parada especial amb productes de l’Asociación Española Con tra el Cáncer (polseres, ulleres de sol) i una guardiola solidà ria per tal que famílies, pro

fessionals i persones residents poguessin col·laborar amb la campanya. Posteriorment, l’en titat farà entrega a l’Associació contra el càncer a Barcelona de tota la recaptació procedent de la venda de productes solidaris i les donacions realitzades.

Des d’octubre del 2021, Fun dació Vella Terra col·labora de

forma oficial amb l’Asociación Española Contra el Cáncer a través d’un acord per participar en diverses accions que donin a conèixer la tasca de l’associació entre els professionals de l’enti tat, promoguin la seva visibilitat i ajudin a sensibilitzar i recaptar fons en benefici dels afectats de la malaltia i els seus familiars.

És crucial que les diferents generacions trobin elements comuns, alhora que descobreixen allò que els uneix.

FOTO: CEDIDA CENTRE DE DIA CAN BOADA

La teoria de l’efecte pigmalió

u ANNA PlANA MUNdó

Una de les teories més famoses en Psicologia és la de l’efecte Pigmalió o efecte Rosenthal, a causa del seu autor Robert Rosenthal, que el 1965 va dur a terme una sèrie d’experiments que canviarien la nostra concepció sobre la importància que tenen les atribucions als altres i sobre nosaltres mateixos.

En aquest experiment, Rosenthal va fer una sèrie de proves als nens d’una escola i, a partir d’aquests resultats, van comunicar falsament a les professores quins havien estat els nens que havien obtingut els resultats més alts. Aquesta informació era falsa, però, els mateixos nens que van ser

nomenats per Rosenthal, van ser els que, efectivament, van treure millors notes a final de curs. Des de llavors, aquest fet que es coneix com a profecia autocomplerta, es coneix també com a efecte Rosenthal o Pigmalió.

Des d’aleshores, s’han dut a terme gran quantitat d’estudis científics sobre aquest fenomen en diferents àmbits com l’escolar, el clínic, el social, etc.,

dels quals semblen obtenir-se resultats similars dels de Rosenthal.

Interpretar correctament aquest fenomen és summament important, ja que hem de recordar-nos que allò que pensem de nosaltres mateixos o dels altres, té una gran influència, de manera que en molts casos acabaran complint-se aquestes atribucions realitzades a priori.

La importància de la nostra narrativa interior. L’efecte Pigmalió, doncs, ens recorda que la manera com atribuïm els fets i ens expliquem els successos de la nostra vida, té una gran repercussió en els esdeveniments futurs. De manera que recorda que sempre t’has de parlar en positiu i creure en les teves capacitats.

El mateix és atribuïble a la teva parella, fills, pares, amics i tots els que t’envolten.

Encara que de vegades sigui difícil, ja que per inèrcia tendim a pensar en negatiu moltes vegades, quan estiguis tenint pensaments negatius, recorda que tens la clau per canviar aquests pensaments i que la imatge que et creguis de tu mateix/a, és la que els altres veuen reflectida en tu (incloent-hi tu mateix/a).

Psicòloga, Sexòloga i Terapeuta de Parella.

Narcisista a la vista!

agenda: ACtIVItAtS SAlUt u jOSé M. gUIlléN llAdó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Hàbits saludables i lectura d’etiquetes dels aliments. Llavaneres. Biblioteca. Dimecres 2 a les 18 h. A càrrec de Miquel Paredes, nutricionista.

El document de voluntats anticipades. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 8 a les 19 h. Amb Albert Planes.

Fent front a la soledat. Llavaneres. Casal de la Gent Gran. Dimecres 9 a les 11.30 h. A càrrec d’Àlex Ortega.

Dol gestacional. El Masnou. Biblioteca. Dijous 10 a les 18 h. A càrrec de Yolanda Toledo.

Persona i demència. Vilassar de Mar. CAP Dr. Masriera. Dilluns 14 a les 16 h. Xerrada.

Tallers de reflexió, suport i corresponsabilització entorn de les cures. Argentona. Sala d’actes Ajuntament. Dilluns 14 i 21 a les 9.30 h.

Cuidar-se per cuidar. Llavaneres. Biblioteca. Dimecres 16 i 23 a les 18 h. A càrrec d’Àlex Ortega.

Taller: Famílies i pantalles: com s’ha d’actuar? Alella Institut Alella. Dijous 17 a les 18 h.

Dietètica i nutrició. Vilassar de Mar. CAP Dr. Masriera. Dilluns 21 a les 16 h. Xerrada.

La soledat. Vilassar de Mar. CAP Dr. Masriera. Dilluns 28 a les 16 h. Xerrada.

Jornades Salut Mental. Alella. Casal d’Alella. Dijous 10 a les 9 h: Què necessitem per cuidar adolescents?. Divendres 11 a les 9.30 h: Com donem sentit comú a la salut mental.

Segons el mite, Narcís es va enamorar de la seva imatge al veure-la reflectida a l’aigua. D’aquí la idea de què una persona narcisista està enamorada de la seva bellesa i es mira contínuament al mirall. Això ha evolucionat. Les càmeres electròniques permeten que la seva imatge arribi a moltíssimes persones —narcisisme virtual. Llavors espera que els demés li diguin el bonic o bonica que és. Si això no passa, la seva autoestima trontolla i entra en crisi. Ara bé, si a part de la bellesa, es decep i s’enfada molt perquè no rep una admiració i atenció excessiva que necessita per sentir-se important, pot haver-hi un trastorn de personalitat narcisista.

No es coneixen les causes. Es considera que, a part de la ge-

nètica, poden influir les males relacions entre pares i fills, educació negligent, sobreprotecció... Cada persona és diferent, però sol ser egocèntrica, supèrbia, arrogant, exagera els seus èxits, no accepta les crítiques, té mal perdre, s’ofèn amb facilitat, menysprea qui no és com ella, no té empatia ni reconeix les necessitats i sentiments dels altres, utilitzant-los i manipulant-los per aconseguir el que vol. Té un comportament tòxic, controlador, amb mentides, manipulació i xantatge emocional, que li pot comportar problemes en relacions, especialment de parella. Si aquesta és una persona altament sensible, pot arribar a convertir-la en una marioneta, castigant-la i aïllant-la, destrossant-la emocionalment. El curiós, però, és que amb gent externa sap mostrar molt d’encant. Fins que li veuen el llautó. Per això, busca nous

admiradors de qui aprofitar-se.

El narcisista creu que no té cap problema, per tant, no busca tractament a no ser que pateixi depressió, estrès, abús de substàncies o problemes de salut. I aquí incideix la gran paradoxa actual en la que, una mica de narcisisme —sense perjudicar als demés—, es considera funcional. Això fa que ignori el seu problema i se senti reforçat amb els comportaments competitius que la nostra societat i els seus líders promouen. Es creu un exemple a seguir, somiant i buscant l’èxit al preu que sigui. Podem trobar narcisistes en molts llocs. Quan hi parles, notes prepotència i, sovint, sembla que et perdonin la vida. Però no només hi ha persones, també hi ha famílies, empreses, partits... que ho són. Si tens un narcisista a la vista, aprèn a dirli NO sense sentir-te culpable, i pren distància emocional.

Segones Jornades de Salut Mental a Alella

u redACCIó

Després de la bona acollida de la primera edició, en la qual es van inscriure més d’un centenar de persones, Alella acollirà els dies 10 i 11 de novembre la segona edició de les Jornades de Salut Mental. Amb el títol

Compartint sentits comuns per al benestar emocional, s’ha convidat especialistes d’arreu del territori a reflexionar sobre les principals preocupacions de l’OMS: la salut mental en l’adolescència i la joventut i la salut emocional i el suïcidi. El primer dia de les Jornades es dedicarà

a debatre la primera d’aquestes qüestions, amb persones expertes en l’acompanyament a adolescents i joves en situacions d’especial fragilitat. La segona es dedicarà a analitzar els recursos que la ciutadania té a l’abast per promocionar la salut emocional i prevenir el suïcidi.

Ruta: Castell de Sant Iscle

u jOSeP grAU MONTALTREK

Un diumenge al matí, en què no sabem ben bé què fer, ens convida a fer una plàcida sortida familiar a Vidreres. El castell cada any es restaura amb uns tallers d’estiu i ara està en un moment que dona goig de veure’l. A més gaudirem de la esplèndida vista dels camps de conreu que anirem trobant al nostre pas.

El Castell de Sant Iscle va exercir durant l’edat mitjana la jurisdicció del terme de Vidreres i formava part dels territoris del vescomte de Cabrera, que tenia com a centre el Castell de Montsoriu.

La primera notícia documentada és de l’any 1194, amb el vescomte de Cabrera per una banda i el rei Alfons I de l’altra. Els vescomtes reconeixien el seu vassallatge respecte els monarques i li oferien com a garantia cinc castells, entre els quals el de Sant Iscle. Des del castell, s’administrava el territori: es cobraven impostos, s’impartia justícia, etc.

El castell, cap a la meitat del S. XIII, fou lliurat en feu a l’or-

COM ANAR-HI?

Itinerari: Circular.

Durada: 2 h.

Desnivell: 75 m.

Distància: 7 km.

dre dels Templers, que durant uns anys en portaren l’administració i el control.

A la capella del castell, s’hi

Consulta la ruta completa al nostre web o a través del següent QR:

venerava el cos de Sant Iscle que es diu que havia estat portat des de Còrdova i guardat en aquesta capella.

agenda: ItINerArIS

Ruta Puig i Cadafalch. Mataró-Argentona. Mataró. Ajuntament. Dissabte 5 a les 10 h.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 5, 12, 19 i 26 a les 12 h. Visita guiada.

Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar. Arenys de Mar. Plaça de l’Ajuntament. Dissabte 5 a les 9.30 h. A càrrec de Pere Alzina.

Rastres. Alella. Diumenge 6 a les 10.30 h. Passejada guiada familiar amb un itinerari pel bosc.

Els secrets del Castell de Burriac. Cabrera de Mar. Font Picant. Diumenge 6 a les 12 h.

La casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissabtes 12 i 19 a les 18 h.

Matinal a Puig Castellar. Sant Vicenç Montalt. Pk CAP. Diumenge 13 a les 8 h. www.montaltrek.org.

La masia de Can Magarola. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 13 a les 10.30 h.

Els forns romans de Ca l’Arnau. Cabrera de Mar. Can Benet. Dissabte 19 a les 12 h.

Serra de Sant Honorat. Sant Vicenç Montalt. Pk CAP. Diumenge 20 a les 8 h. Uns paratges desconeguts del pre-pirineu català www.montaltrek.org.

Matinal al Turó d’en Galceran. Sant Vicenç Montalt. Centre Cívic El Gorg. Dimecres 23 a les 9.30 h. Inscripcions: Josep Grau (Tel.: 666 77 12 81).

El Modernisme a Mataró. Mataró. Des de l’Ajuntament. Dissabte 26 a les 11 h.

El Cementiri, un museu a l’aire lliure. El Masnou. Cementiri. Diumenge 27 a les 11 h. Itinerari guiat.

Ruta prehistòrica. Vilassar de Dalt. Roca d’en Toni. Diumenge 27 a les 11 h.

Ruta Vilassar Romà. Vilassar de Dalt. Forns romans de la Fornaca. Diumenge 27 a les 11 h.

Enoturisme de la DO Alella als Punts d’Informació Turística de la comarca

redACCIó

El Consorci de Promoció Tu rística Costa del Maresme po tencia la difusió del territori a través dels Punts d’Informació Turística (PIT), organitzant sortides periòdiques per donar a conèixer diferents llocs d’in terès de la comarca. En aquest cas, la temàtica ha estat l’eno turisme, un tipus de turisme específic del Maresme gràcies a la DO Alella que ofereix un vi autòcton extret de la pansa blanca. El Centre Enoturístic i

Vilassar de Dalt acollirà un Mercat de pagès cada dissabte

A partir del dissabte 8 d’octu bre la Plaça de Can Nolla aco llirà un nou Mercat de Pagès cada cap de setmana. Aquest nou mercat s’instal·larà da vant del Centre comercial Sor li Emocions cada dissabte al matí i s’hi podran trobar pro ductes frescos i ecològics de la zona del Maresme directament de la gent productora.

Arqueològic de Vallmora, situ at a Teià, i el celler Quim Bat lle, ubicat a Tiana, han estat un dels equipaments culturals

que han visitat.

Els PIT són espais que aju den a complementar el servei d’atenció als visitants que ofe

agenda: ACtIVItAtS gAStrONÒMIQUeS

Tast de mostasses. Teià. CMC La Unió. Dimarts 8 a les 19 h.

Tastets i maridatges modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Divendres 11 i 25 a les 19.30 h.

Tast: Llonganissa marinada amb vi. Alella. Can Lleonart. Dijous 17 a les 19 h.

I Festa de la cervesa artesana. Arenys de Munt. Carpa de Festa Ma jor. Divendres 18 a partir de les 18 h.

Festa del Vi Novell. Arenys de Munt. Dissabte 19 a partir de les 18 h.

Fira de la Coca de Llavaneres. Llavaneres. Parc del primer d’octu bre. Dissabte 19 i diumenge 20.

Els valors de la cuina a les nostres vides. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 22 a les 18 h. Xer rada a càrrec de Carme Ruscalleda.

Masterclass amb Ada Parella da. Teià. CMC La Unió. Dimarts 22 a les 19 h. Cuina catalana amb un toc molt personal.

Diumenges de Vins. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 27 a les 12 h. Amb Mireia Pujol Busquets.

reixen les pròpies Oficines de Turisme dels municipis, com són els allotjaments turístics, museus, biblioteques o serveis repartits arreu del Maresme. Són una vuitantena els PIT que prescriuen els espais d’inte rès de la comarca. Per garantir l’actualització i coneixement del territori es fan formacions periòdiques perquè puguin ampliar els indrets a promoci onar al Maresme. Els PIT és un projecte que neix a Gerència de Turisme de la Diputació de Barcelona.

El celler cabrilenc Testuan, premiat als premis Vinari 2022

El celler Testuan va ser premi at amb la Medalla Vinari Or al millor vi blanc brisat pel seu vi Brizat 2019, sent la primera ve gada que es premien aquest ti pus de vins. Els vins brisats són aquells que utilitzen tots els components del gra (pell i lla vors) per a la seva fermentació. El Brizat 2019 ha estat l’únic vi de la DO Alella premiat.

Nova edició de la Festa Gastronòmica de la Coca de Llavaneres

Serà el cap de setmana del 19 i 20 de novembre quan arribarà la Fira de la Coca de Llavane res, un espai obert en què els visitants podran provar i com prar aquest producte al Parc del Primer d’octubre. A més a la fira s’hi faran diverses activi tats per a tots el públics com un taller de cuina en anglès, una passejada en poni pels més pe tits, música, gegants i especta cles. Al centre de la vila, les bo tigues sortiran al carrer durant el matí.

A més, la regidoria de Pro moció Econòmica, Empresa, Comerç i Turisme proposa par ticipar en un concurs fotogràfic de bolets que finalitzarà el diu menge 20 de novembre, coinci dint amb la Festa.

D’altra banda, del 7 al 30 de novembre, els restaurants del municipi proposen diversos

DISSABTE 19 NOVEMBRE

Fira de la Coca de Llavaneres. D’11 a 23 h. Al parc del Primer d’Octubre. Market de tardor i espai gastronòmic.

Passejada amb poni per a infants. D’11 a 17.30 h.

Little chef. D’11 a 13 h. Taller infantil de cuina en anglès. Crea i decora la teva Coca.

Visita guiada: el Modernisme a Sant Andreu de Llavaneres. 17 h. A càrrec d’Àgora Maresme.

Passejada i ball de gegants. 18 h. Per la fira.

Exposició de bolets. De 18 a 20 h. Al Parc de Ca l’Alfaro.

Xocolatada popular. 18.30 h.

Espectacle de foc. 19 h. Concert. 20 h.

DIuMENGE 20 NOVEMBRE

Fira de la Coca de Llavaneres. De 10 a 17 h. Al parc del Primer d’Octubre.

Exposició de bolets. De 10 a 17 h. Al Parc de Ca l’Alfaro.

Passejada amb poni per a infants. D’11 a 17.30 h.

Little chef. D’11 a 12 h.

Presentació de la 23a promoció de productes típics. 12 h.

Vermut musical. De 12 h a 14.30 h. Amb la cantant Ainet.

menús de tardor amb produc tes de temporada com la poma farcida a l’estil de Llavaneres, formes diferents de cuinar bo lets i la Coca de Llavaneres.

8a Festa de la Sembra del Pèsol Garrofal. Coincidint amb la Fira de la Coca, se celebrarà els dies 19 i 20 de novembre la 8a Festa de la Sembra del Pèsol Garrofal de Llavaneres, l’altre dels productes estrella de la vila, d’una qualitat excel·lent i reconegut arreu del territori.

Aquesta festa, que permet any rere any donar un valor afegit a aquest llegum, consta rà de diverses activitats, entre elles un taller de sembra amb pèsol garrofal amb els Follets de les Hortes, una activitat per a tota la família amb la partici pació dels gestors de les hortes de pèsol garrofal del municipi.

FeSTeS

Per Sant Andreu arriba de nou la Festa Major a Llavaneres

DISSABTE 19 NOVEMBRE

Fira de la Coca de Llavane res. D’11 a 23 h. Al parc del Primer d’Octubre. Market de tardor i espai gastronòmic. També hi haurà diverses activitats: música, passejada amb poni per a infants, taller de cuina en anglès per crear i decorar una coca, passe jada i ball de gegants, xocolatada i un espectacle de foc. Al centre de la vila, les botigues sortiran al carrer durant el matí.

Visita guiada: el Modernisme a Sant Andreu de Llavaneres. 17 h. A càrrec d’Àgora Maresme.

Obertura de l’exposició de bolets. De 18 a 20 h. Al Parc de Ca l’Alfaro.

DIuMENGE 20 NOVEMBRE

Exposició de bolets. De 10 a 17 h. Al Parc de Ca l’Alfaro.

Exhibició d’Arts Marcials. 11 h. Nou Pavelló d’Esports. A càrrec de Taekwondo Venzalà.

Fira de la Coca de Llavaneres. De 10 a 17 h. Al parc del Primer d’Oc tubre. Market de tardor i espai gas tronòmic. Inclou altres activitats: una passejada amb poni per infants, un taller de cuina en anglès, la presentació de la 23a promoció de productes típics i un vermut musical al migdia amb la cantant Ainet. Al centre de la vila, les botigues sortiran al carrer durant el matí.

DIVENDRES 25 NOVEMBRE

Lectura del manifest del Dia Internacional per a l’eliminació de violència masclista. 12 h. Plaça de la Vila.

Estampació de samarretes amb motius feministes. 16 h. Casal Jove.

Taller d’autodefensa femenina. 17 h. Casal Jove.

Visionat del monòleg ‘No solo duelen los golpes’ de Pamela Pa lenciano. 18 h. Casal Jove. Tot seguit: Taula rodona sobre el monòleg.

Marxa Nòrdica. 18 h. Sortida i arri bada al parc de Ca l’Alfaro. Recorregut nocturn.

Performance del Dia Internacional per a l’eliminació de violència masclista. 18.30 h. Plaça de la Vila.

La Festa Major de Sant Andreu de Llavaneres se celebra sempre el cap de setmana més proper al 30 de novembre. En el programa, en honor al seu patró, destaquen l’homenatge a tots els que es diuen Andreu i Andrea del poble. La festa inclou exposicions, cercavila de gegants, balls, concerts i un apartat dedicat a la gastronomia: la Fira de la Coca de Llavaneres, una cita per conèixer i degustar un dels productes locals de més prestigi que ha esdevingut un dels postres més populars i apreciats de la comarca. La fira que se celebrarà el 19 i 20 de novembre, coincideix amb la 8a Festa de la Sembra del Pèsol Garrofal, l’altre dels productes estrella de la vila. A més, durant el mes de novembre, els restaurants proposen diversos menús de tardor amb productes de temporada.

Lliurament dels premis del VI Concurs de Dibuix i Pintura. 19 h.

‘Burundanga i més’. 21.30 h. Sala Polivalent d’El Casal de Llavaneres. Teatre amb la Inestable.

Punt Lila. 21 h. Parc de Ca l’Alfaro.

Concert: ‘Punyent’. 22.30 h. Parc de Ca l’Alfaro.

Concert de Dr. Prats. 23.30 h. Parc de Ca l’Alfaro.

Sessió Erixendj. 1.15 h. Parc de Ca l’Alfaro.

DISSABTE 26 NOVEMBRE

Torneig de Golf Sant Andreu. 9 h. Club de Golf Llavaneras. Modalitat stableford.

Torneig de ràpides d’escacs. 10 h. Biblioteca Municipal.

Torneig de tennis taula. 10 h. Pati de l’Institut Llavaneres.

Visita guiada: ‘El Modernisme a Llavaneres’. 10.30 h. Visita guiada amb inscripció prèvia al web municipal. Recorregut de 1,5 km. Durada aproxima da: 2 h. Preu: gratuït.

Reggae per xics. 11 h. Parc Ca l’Alfaro.

Sardanes. 12 h. Plaça de la Vila. Amb la Cobla Contemporània.

Trobada de Percussió. 17 h. Parc de Ca l’Alfaro. Rua pels carrers del poble i exhibició.

Competició Free-Style. 17 h. Parc de Sant Pere.

Elabora els teus còctels sense alcohol. 18 h. Parc de Sant Pere.

Micro obert. 20 h. Parc Sant Pere.

Punt Lila. 22 h. Parc Sant Pere.

Sessió Dj. 23 h. Parc Sant Pere.

Orquestra La Girasol. 22 h. Parc de Ca l’Alfaro.

DIuMENGE 27 NOVEMBRE

Cronoescalada en BTT i carre tera. 9 h. Sortida: Parc de Ca l’Alfaro Arribada: Rocs de Sant Magí.

Jocs infantils. 11.30 h. Plaça Vila.

Macarronada popular. 12 h. Casal Jove. Menú 4 euros. Recaptació solidà ria amb la Marató de TV3.

Visita guiada al Museu Arxiu Museu Arxiu. 12 h. Museu Arxiu.

Lali Begood. 17 h. Parc Ca l’Alfaro. Concert familiar.

‘Burundanga i més’. 19 h. Sala Polivalent d’El Casal de Llavaneres. Teatre amb la Inestable.

Ball amb La Privada. 20.30 h. Parc de Ca l’Alfaro.

DIMECRES 30 NOVEMBRE

Repicada de campanes. 11 h. A càrrec dels Campaners de Llavaneres.

Missa Solemne de Festa Major. 11.30 h. Església de Sant Andreu. Presidida per Mn. Gaspar Mora Bartrès, amb motiu del seu 60è aniversari sacerdotal, concelebrada pels mossens de l’arxiprestat i amb la participació de l’Orfeó de Sant Vicenç. Finalitzarà amb el cant dels goigs i la veneració de la relíquia de Sant Andreu.

Inflables. 11.30 h. Pati de primària de l’Escola Serena Vall.

Concert de Sant Andreu. 12.45 h. Plaça de la Vila. A càrrec de Combo l’Escola Municipal de Música. Abans i després de la felicitació dels Andreus i les Andrees.

Diversos moments de l’edició de la Festa Major de l’any passat com la felicitació dels Andreus i les Andrees, el concert Camerart, el conta contes o l’espectacle del Llavatraka.

EXPOSICIONS

Exposició: Santi Domínguez, pintura. Fins al 20 de novem bre. Museu Arxiu de Llavaneres.

Exposició: ‘Gabriel Ferrater. Llegir tota la vida’. Fins al 25 de novembre. Biblioteca Municipal de Llavaneres.

Felicitació dels Andreus i les Andrees. 13 h. Plaça de la Vila.

Storytime: ‘There’s no place like space!’ 16.30 h. Parc de Ca l’Alfaro. Amb xocolata calenta. Un nen somia ser astronauta i poder viatjar per l’espai. Vine i descobreix si ho aconsegueix complir el seu somni!

Musical amb Esperit de Joven tut. 17 h. Casal de la Gent Gran

Concert a càrrec dels Rockers del Maresme. 19 h. Sala Polivalent d’El Casal de la Gent Gran

DIVENDRES 2 DESEMBRE

‘Seria una pena que se marchitaran las plantas’. 21.30 h. El Casal de Llavaneres. Teatre amb la companyia de teatre T25.

DISSABTE 3 DESEMBRE

Concert Camerart amb l’Orquestra del Maresme. 20 h. Església parroquial de Sant Andreu.

DIuMENGE 4 DESEMBRE

‘Seria una pena que se marchitaran las plantas’. 19 h. El Casal de Llavaneres. Teatre amb la companyia de teatre T25.

Teià convoca una nova edició de la seva Festa Major de Sant Martí

DIJOuS 3 NOVEMBRE

Taller de relleno. 19 h. CMC La Unió. L‘Eduard Sàenz ens ensenyarà tots els secrets del seu Relleno, una recepta tradicional.

DIVENDRES 4 NOVEMBRE

20 Anys fent-la ballar. Del 4 al 20 de novembre. CMC La Unió. El gegantó Martí ja fa 20 anys que la balla amb tots nosaltres i la Colla li dedica aquesta mostra de gegants. Inauguració de l’exposició: divendres 4 a les 19 h.

DISSABTE 5 NOVEMBRE

Taller de capgrossos. 17 h. CMC La Unió. Porta una caixa on t’hi càpiga el cap i la transformarem en un capgròs.

Cercavila de capgrossos. 19.30 h. CMC La Unió. Amb els capgrossos acabats de fer i acompanyats pels veterans de la Colla Gegantera pujarem ballant fins el parc de can Godó.

DIuMENGE 6 NOVEMBRE

XXXV Trobada de Gegants. 8 h: Despertada de gegants. 11.30 h: Cercavila de la plaça de les Teixidores a can Padellàs. 13 h: Esplanada de Can Padellàs: Ballada de gegants La Colla Gegantera de Teià acull fins a 17 colles convidades, que venen d’arreu: Olesa Bonesvalls, Ripoll, Cabrils, Vacarisses, Olesa de Montserrat, El Masnou, Alella, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobre gat, Sant Llorenç Savall, Plaça Nova de Barcelona, Balsareny, Blanes, La Llàntia de Mataró, Cabrera de Mar, Cornellà i l’Esplai Itaca de Teià.

DIMECRES 9 NOVEMBRE

Copa de capa: pregó de Festa Major. 19.30 h. Parc De Can Godó. Espectacle amb malabars, acrobàcies i danses per a presentar una nova Festa Major de Sant Martí amb la participació de l’Escola Rogelio Rivel, la Companyia del Foc i dansaries de Teià.

‘Les bones intencions’. 21 h. Teatre Flor de la Palma. Text de Marc Artigau i posada en escena de la Cia. Sala Trono amb Míriam Iscla i Joan Negrié.

Pastanaga Assassina. L’aventura de les pastanagues pel poble! Tots els inscrits rebreu el nom d’un participant, al qual haureu d’eliminar tocant amb la pastanaga. El joc començarà el dia 9 de novembre i s’acabarà quan ja no quedi gent per eliminar. Cal fer inscripció prèvia, consulta l’Instagram de l’esplai @ esplaiitacateia.

Torna la Festa! Arriba el Sant Martí més alliberat dels darrers anys, disposat a compartir la Capa a tort i a dret, de pedaç en pedaç o de tros en tros. I en cada tros hi ha un bocí de comunitat, d’identitat, de solidaritat i, què coi, un bon tros de festa! Perquè les noves capes ja són made in Teià, a càrrec d’un grup d’entusiastes, i el pedaç-2022, alegrement acolorit i inspirat en elements de la festa, és obra de la Marta Comas. No deixeu d’adquirir-lo i afegir-lo a la vostra Capa, per anarla enriquint de mica en mica. Hi haurà premis… Aquest any, els Gegants estan de celebració i per això exposen a La Unió i sortiran com sempre al carrer i per primer cop acompanyats de la Banda Municipal. I no hi faltarà tota la resta: dimonis, concerts, vehicles sense motor, bombardes, pastanaga assassina, passejada, balcons, repicada i ofici, relleno, arrossada, festa popular…

Andreu Bosch, Alcalde de Teià, i Olga Parra, Regidora de Cultura.

DIVENDRES 11 NOVEMBRE

Repicada de campanes. 9 h. Cam panar de l’església.

Ofici de Festa Major. 11 h. Església de Sant Martí. Tradicional missa en ho nor a Sant Martí presidida pel Sr. Bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova. Amb la participació del Cor Parroquial i cantada dels goigs en finalitzar.

Jocs tradicionals i de carrer. 11 h. Carrer J. Torrents. Xarranca, xanques, baldufes, jocs punteria i d’equi libris...jocs per compartir en família per a les totes les edats.

Fotografia de Martins i Marti nes. A l’acabar l’ofici, a les escales de l’església. Aviseu tots els Martins i Martines, que no hi falti ningú! I posem per a la foto singular que s’exposarà a la Unió a partir del 16 de desembre; tots els que hi surtin en podran recollir una còpia en paper.

Ballada de Sardanes. A l’acabar l’ofici, a la plaça Sant Martí. La Cobla Premià ens oferirà la tradicional ballada i també podrem sentir les peces Cel Rogent i Poble de Teià compostes per Victor Barbé.

Concurs de Relleno. A la mitja part de les sardanes. El plat tradicional és difícil de fer i sobretot vol moltes hores, per això volem premiar tothom que vin gui a portar dues pomes al concurs; no deixem que es perdi el Relleno! Aquest any amenitzat per a Jordi Soriano, actor del Polònia.

Tastet de Relleno. A continuació. Aquest any l’encarregat de cuinar-nos les pomes per a tots és en Carlos Morales. Tast gratuït fins a esgotar existències.

‘Tot esperant en Will’. 17.30 H. Teatre la Flor de la Palma. Un musical shakesperià on tres clowns s´han reunit de nit en un indret solitari per assajar una tragèdia escrita per en Will, el quart membre de la companyia, que encara no ha arribat. Música, humor i teatre ne aquest musical shakespearià. Recoma nat a partir de 7 anys.

DIJOuS 10 NOVEMBRE

Repicada de campanes. 14 h. Cam panar de l’església. Encara hi ha algú despistat?! Repiqueu! Repiqueu! Martina, Cisa, Jacoba, Josepa, Assumpta i Jordi na, més fort! que demà és Sant Martí i ja intuïm tots un bon tros de festa!

‘Crec’. 18 h. Biblioteca Can Llaura dor. Espectacle de petit format basat en el llibre de la Tina Vallès.

Què d’aquí. 19.30 h. CMC La Unió. El concurs de preguntes i respostes sobre Teià i els seus il·lustres. T’hi atreveixes?! Els guanyadors podran anar a sopar al Restaurant Nou Antigó.

Revetlla de Sant Martí amb el Pony Pisador. 22 h. Envelat de Fes ta Major. El bon humor del Pony Pisador és contagiós: els seus espectacles són variats i imprevisibles, perquè entre riure i bromes amb el públic, a cada con cert passen coses que ningú esperava.

Lliurament del Tei de Plata i Te ianenc de l’any. 19 h. CMC La Unió. Entrega del guardó anual que atorga el Consistori a una persona o entitat i descoberta del “Teianenc de l’Any” de cidit per votació popular a partir de les propostes de la mateixa ciutadania.

Gresca Gegantera. 20 h. Església de Sant Martí. Celebrem Sant Martí amb els gegants avui que el gegantó Martí fa 20 anys. Acompanyats per la Banda Municipal de Música ballarem pels carrers del poble.

Cercatapes. 20 h. Restaurants de Teià. Vine a gaudir fins a les 23 h de les delicioses propostes que ens han prepa rat els bars i restaurants participants.

Ball amb La Loca Histeria. 23 h. Envelat de Festa Major. Com acabats d’arribar d’un altre planeta, esbojarrats i entranyables, la LLH ens assegura una nit de diversió, amb temes clàssics de tots els temps i personatges a qui mai se’ls acaben les piles.

DISSABTE 12 NOVEMBRE

XXVII Passejada: antics ritus funeraris de Teià. 9 h. CMC La Unió. Saps de quan data el cementiri? Saps què són les osseres? Sabies que fins al segle XIX el cementiri era a l’es glésia? Si tens ganes de saber-ne més, en Jordi i en Josep Maria Balada ens faran tota l’explicació històrica i actual del cementiri.

Campionat dDe Petanca. 9 h. Ca La Cecília. Concurs de petanca amb esmorzar. Entrega de premis a partir de les 13 h.

Autogimcana. 10 h. Avinguda Roca Suárez Llanos. Una gimcana en cotxe per tot el poble! Consisteix en buscar uns codis QR amagats pel poble, on s’hi trobaran les indicacions per realitzar.

Balconada. 12.30 h. CMC La Unió. Passejada per tots els balcons parti cipants al concurs, aquest any amb els contes com a protagonistes. Entre tots els assistents faran de jurat i decidiran qui s’emporta el premi: un cap de setma na en una casa de turisme rural.

Ball amb Cafè Trio. 18 h. CMC La Unió. Temes clàssics de tots els temps per a ballar amb parella o amb grup.

Correfoc Infantil. 18.30 h. Plaça Sant Martí. Nens i nenes, esperem que tingueu ganes de tornar a cremar els carrers de Teià amb la Colla Infantil! Recorregut: Pl. St. Martí, Víctor Català, Pere Noguera, Passeig de la Riera, ctra. d’en Sarró, plaça Sant Jaume

Ball de Bèsties. 19.30 h. Plaça Sant Martí. El Batraci enguany fa 5 anys que crema pels carrers de poble. Altres colles l’acompanyaran per a celebrar-ho plegats!

Correfoc. 21 h. Plaça Catalunya. Arriba la nit més diabòlica de l’any i els éssers més infernals del poble tenen ganes de cremar-ho tot. Recorregut: plaça Catalunya, Passeig de la Riera, Torrent Dr. Barrera, Antonio Machado, Antoni Gaudí, la Riera, plaça Teixidores i Ordidores.

La Fúmiga en concert. 23 h. En velat de Festa Major. La Fúmiga és un dels grups valencians que més acollida ha tingut entre el públic intergeneracio nal gràcies a unes lletres i melodies que fan brollar l’optimisme i l’entusiasme.

Petem La Nit. 1 h. Parc de Can Godó. Una farra popular, amb DJ’s del poble i barra a preus d’escàndol.

DIuMENGE 13 NOVEMBRE

Campionat de dòmino. 9 h. Casal Ca La Cecília. A partir de les 13 h lliura ment de premis.

Baixada de vehicles sense motor. 11 h. Des de Can Bruguera. Una de les Baixades més tradicionals i amb més solera del Maresme.

Guerra de bombardes. Després de la baixada, a l’Avinguda Roca Suárez Llanos. Hi ha algunes guerres que ens agraden molt: farina i papers de colors per a la guerra més tradicional de la Festa Major.

Dinar popular: arrossada. 14 h. Envelat de Festa Major. Paella d’arròs de verdures i bolets, apte per vegetari ans i vegans.

Festa Popular. 17 h. Parc de Can Godó. Es busquen experts en enfilar-se, passar-ho bé, ballar, saltar i animar. Hi haurà jocs tradicionals per grups d’edat des de ben petits fins a vete rans, xocolatada i Els Grimpallunes per acabar d’animar les darreres hores de Festa Major.

Concert del Cor Gospel. 18 h. Teatre la Flor de la Palma. El cor de l’Escola Cadença i corals convidades repassaran els clàssics del gòspel.

Fi de festa i espectacle làser. 20 h. Rampa de l’església. Recull de fotografies de tots les actes de la Festa Major i espectacle de làser i música a la façana de l’església.

20 NOVEMBRE

18a Teialada 2022. 9 h. Era de Can Llaurador. Pedalada popular en bicicleta de muntanya. Dos recorreguts de diferents dificultats. Més informació a www.clubexcursionistateia.cat.

Miniteialada. 12.30 h. Era de Can Llaurador. Pedalada per als mes menuts.