Tribuna 385. Gener 2023

Tribuna Maresme

EL 2023 S’OBRE PAS

L’any 2022 arriba aquests dies al seu final, marcat ja pel passat. El nou any 2023 s’obre amb les incerteses i il•lusions que sempre comporten els nous temps. Diversos col•laboradors de la revista fan balanç, en els seus articles, del que ha donat de si aquest 2022 i com encarar el nou cicle del 2023.

NADAL I REIS

Agenda amb els actes del cicle de Nadal i Reis al Maresme.

ELS PASTORETS

La Sala Cabanyes representa ‘Els Pastorets de Mataró’.

TORRÓ D’AUTOR

La pastisseria Uñó de Mataró sorprèn amb el seu torró d’autor.

IMMOMARESME

Nova secció dedicada a les immobiliàries de la comarca.

PARTIDARIS 20 ANYS

Mataró. Sala Clap. Divendres 23 de desembre Partidaris celebra aquest 2022 els seus 20 anys de carrera musical. I 20 Anys de concerts a la Sala Clap!

50 MONS D’AMISTAT

Premià de Mar. Espai Amistat. Dia 20 de gener Concert del

RÀFOLS-CASAMADA

Argentona. Museu del Càntir. Des del 12 gener Fins el 26 de febrer es podran veure les obres d’aquest artista cedides per la Col·lecció Bassat.

QUOTIDIAFONISMES

Mataró. Teatre Monumental. Dia 22 de gener. Concert únic i de gran qualitat que s’acabarà convertint en una classe magistral plena d’humor.

LA TRENA

Premià de Mar. Espai Amistat. Dia 3 de febrer Obra de Laetitia Colomba interpretada per Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura.

ELS PASTORETS DE MATARÓ

Mataró. Sala Cabanyes. Dia 26 de desembre. Dies 1, 6, 7, 8, 15, 21 i 22 de gener. L’espectacle nadalenc per excel·lència.

FIRES DE NADAL. Mataró és el municipi on més aviat es van plantar les paradetes a la plaça Santa Anna. I és que la fira de Nadal va començar a finals de novembre i s’allargarà fins el 24 de desembre per poder comprar totes les decoracions que necessitem per guarnir la nostra llar. El primer cap de setmana de desembre va ser Vilassar de Mar qui va sortir al carrer amb més de 40 parades nadalenques a la plaça Josep Tarradellas, amb música, un trenet de Nadal, i l’acte d’encesa de la il·luminació dels carrers.

Sant Vicenç de Montalt va acollir la fira de Nadal el segon cap de setmana de desembre a la plaça del Poble, on a més es podia trobar roba i gastronomia i es faran activitats solidàries i espectacles infantils. També es va inaugurar el pessebre monumental al Casal de Cultura, així com d’altres exposicions nadalenques que es podran visitar fins ben entrat el gener. El mateix cap de setmana, també es va fer la fira de Nadal del Masnou, al Carrer de Roger de Flor i Plaça Nova de les dones del tèxtil, amb mercat

Nadal, època de màgia, fires i molta activitat al Maresme

El Nadal és una època esperada tant per a grans com per petits, un moment en què les famílies i els amics es reuneixen, els carrers s’omplen de llums de colors i també de persones atrafegades amb regals. Al Maresme, el Nadal també és sinònim d’un munt d’activitats per a tota la família i de fires temàtiques.

nadalenc de restauració i comerç local, música en directe, i tallers infantils.

El tercer cap de setmana de desembre es van celebrar les fires de Nadal a Santa Susanna, Arenys de Mar i Òrrius. L’Ajuntament de Teià també va organitzar un Mercat de Nadal d’artesania i articles de regal als jardins de ca la Cecília els dies 16, 17 i 18 de desembre. A més de les parades d’exposició i venda, s’hi van fer activitats de tota mena, com concerts, tallers o un vermut.

ACTIVITATS EN FAMÍLIA. El Nadal aquell moment en el que més brillen els ulls dels més petits, quan sembla que la màgia existeix. Mataró té dos espais amb atraccions infantils, on els nens i nenes s’ho podran passar d’allò més bé. Es col·loquen a la plaça de l’Ajuntament i a l’Espai Firal del Nou Parc Central. L’11 de desembre es va celebrar la fira del Joc al Parc Central de Mataró, un espai lúdic per a tots els públics on hi havia jocs de totes les classes: tradicionals, de taula, de ciència, d’aventura... amb un espai de foodtrucks on poder esmorzar, dinar i berenar.

El dies 17 i 18 de desembre

u ConsorCi de PromoCió TurísTiCa CosTa del maresme

a Premià de Dalt es va celebrar la Fira infantil i de la màgia del Nadal, amb tallers de maquillatge de fantasia, tallers de manualitats de Nadal, concert a càrrec d’alumnes de l’Escola Municipal de Música, flashmob de La Marató, xocolatada...

Del 27 al 29 de desembre s’instal·larà el Parc de Nadal a Cabrera de Mar, al poliesportiu, on els infants podran jugar als inflables i als diferents jocs que es proposin. També hi haurà el parc de Nadal amb inflables i activitats esportives i ludoteca al parc de Nadal de Sant Pol, del 28 al 30 de desembre.

Can Jorba de Vilassar de Mar s’omplirà d’activitats del 23 de desembre al 5 de gener perquè el jovent gaudeixi d’un Nadal actiu. El Nadal jove inclou a més d’activitats i tallers, dues sortides: una al Tibidabo i una altra a la pista de gel del Port Vell de Barcelona.

EL TIÓ. Ens acostem a les dates més assenyalades, pel que ja arriba el tió de Nadal. El dia 21 de desembre hi haurà un tió gegant al barri de Rocafonda, a Mataró, i comprant als establiments obtindràs un val per participar. El dia següent el tió es traslladarà a La Riera i serà solidari amb Càritas. El 23, seguint a Mataró, el tió estarà al barri de Cerdanyola on també es podrà participar comprant a les botigues.

les FesTes De CAP D’ANY

Diversos ajuntaments del Maresme, conjuntament amb algunes associacions locals, organitzen després de les dotze campanades del 31 de desembre diverses revetlles de cap d’any per gaudir de la festa sense sortir del municipi.

Premià de Dalt recupera la Festa de Cap d’Any, que es farà al pavelló poliesportiu, amb les actuacions del grup de versions Tàrraco Surfers i de DJ Elturtel, i l’espectacle audiovisual ‘Caps d’Any al món’.

Arenys de Mar celebrarà a la Plaça de l’Església el brindis de les campanades de Cap d’Any. Després es podrà gaudir de la festa amb l’actuació d’un Dj que amenitzarà la nit. Arenys de Munt també celebrarà la revetlla a la Plaça

de l’Esglèsia amb el concert del grup Florida, amb música funk, disco i pop des dels anys setanta.

Argentona convida a tots els veïns i veïnes a gaudir d’una nit divertida a la carpa instal·lada a la plaça Nova, amb música per a tots els gustos i fins ben entrada la matinada.

Cabrils organitza el ball de cap d’any al Centre Cívic a partir de les 00.30 h de la nit. Vilassar de Mar també celebra la Nit de Cap d’Any al pati de l’Escola Pérez Sala, que s’engalanarà per celebrar amb família i amistats la festa d’entrada d’any.

Totes les festes i revetlles organitzades són d’entrada gratuïta, i la majoria tenen servei de bar.

Cabrera de Mar tindrà dos convidats molt especials el 24 de desembre: al matí estarà el tió a la plaça de l’Ajuntament, on els més petits el podran fer cagar, i també hi anirà el mis-

satger reial a recollir les cartes amb els desitjos dels nens i nenes. El tió estarà el dia de Nadal a Sant Vicenç de Montalt i el patge reial anirà el 27 de desembre a Sant Pol de Mar. A

Mataró no serà només el patge, sinó que es muntarà el Campament Reial per poder entregar la carta als Reis del 27 de desembre al 4 de gener.

A Canet de Mar proposen acabar l’any decorant galetes amb els pastissers d’El Desig, el dia 30, i a Cabrera opten per l’espectacle de pallassos La Bleda el dia 31 tot donant la benvinguda al missatger reial.

El Campament Reial es trasllada el dia 2 de gener a Sant Vicenç de Montalt i els dies 3 i 4 es podrà veure la fàbrica de joguines a Alella, on també es podrà entregar la carta a la Cartera Reial i participar en un taller de fanalets.

El dia 5 de gener toca anar a dormir d’hora perquè passin els Reis, però abans podrem veure a tota la comarca les Cavalcades dels Reis d’Orient, un dels moments més especials per totes els infants. A Cabrera de Mar també proposen un viatge al món màgic dels Reis de la mà de l’explorador Cercatot, amb escenes musicals que impregnaran la nit d’il·lusió, màgia i encant i amb la possibilitat de saludar directament a Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar.

El Maresme està ben carregat de propostes per aquest Nadal, ideals per a tota la família però sobretot pensades pels més petits, ja que són els protagonistes d’aquesta època màgica.

Recta final cap a Reis

Dies de Nadal, sant Esteve, Cap d’any i l’arribada dels tres reis Mags. la trentena de municipis de la comarca, vestits amb els colors tradicionals del cicle festiu, s’omplen d’activitats entrellaçades amb les propostes del comerç local. són els dies més intensos de l’any, temps de comprar en els comerços de proximitat els obsequis per als nostres familiars i amics, però també de participar en les activitats que durant aquestes jornades s’obren a tothom, però amb especial incidència en els més petits, que viuen amb la màxima il·lusió tota la màgia d’aquestes festes fins a la Diada de reis.

ALELLA

CASAL D’ALELLA

Els Pastorets. Diumenge 8 de gener a les 11 h. Una producció del Casal d’Alella i el grup de teatre el Pàmpol.

ESGLÉSIA DE SANT FELIU

Concert de la Coral Polifònica

Joia d’Alella. Divendres 23 de desembre a les 18 h.

CAN LLEONART

Fàbrica de joguines, Cartera Reial i taller de fanalets. Dies 3 i 4 de gener de 17.30 a 21 h. Els Reis d’Orient portaran una de les seves fàbriques de regals a Alella perquè els infants puguin veure de primera mà com són els preparatius dels patges dels Reis.

RIERA COMA FOSCA

Cavalcada dels Reis d’Orient. Dijous 5 de gener a les 18 h. La comitiva reial sortirà a les 18 h. de la Riera Coma Fosca i passarà per la plaça de Can Lleonart, la rambla d’Àngel Guimerà, l’Empedrat del Marxant, Torrent de Vallbona, Les Heures, Rambla d’Àngel Guimerà fins a la Plaça de l’Ajuntament on Ses Majestats seran rebudes per l’Alcalde d’Alella, Marc Almendro, i faran la salutació al públic i el seu parlament des del balcó de l’Ajuntament. Després es desplaçaran a la l’Hort de la Rectoria, on estarà instal·lat el campament reial, per recollir les cartes dels infants.

ARENYS DE MAR

CASAL DE JOVENTUT SERÀFICA

Gags de Nadal 2022. Dijous 22 de desembre a les 18 h. A càrrec dels grups del Taller de Teatre.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Concert de Sant Esteve. Dilluns 26 de desembre a les 20 h. Àries d’oratòri, àries d’òpera, lied, cançó catalana i nadalenca a càrrec de Magdalena Campasol, mezzosoprano, Vicenç Herrero, baríton, Dolors Gil, piano i Joan Vallcorba, teclats.

CASAL DE JOVENTUT SERÀFICA

Els Pastorets de Seràfics Dies 26, 28 i 30 de desembre a les 19 h i 7 de gener a les 18 h. Amb noves incorporacions d’actors, canvis de personatges i aquest any amb sorpreses que ens donaran els mes petits.

CASAL DE JOVENTUT SERÀFICA

Taller de maquillatge. Dimarts 27 de desembre a les 17 h.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Penja llufes! Dimecres 28 de desembre a les 11 h. Celebració del dia popular dels Sants Innocents.

C.C.CALISAY I ESPAI JOVE

Nadal Genial. Dies 28 i 29 de desembre i el 2 i 3 de gener de 16 a 20 h. Amb 2 inflables, espai de petita infància, espai de tallers, joc simbòlic i espai de jocs gegants. A l’Espai Jove activitat Scape Room per als infants més grans.

CASAL DE JOVENTUT SERÀFICA

Kamishibai. Dijous 29 de desembre i dimecres 4 de gener a les 17.30 h. Teatre de paper.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Visita de la Patgessa Reial Shiva-tah. Dissabte 31 de desembre a les 11 h.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Les dotze campanades. Dissabte 31 de desembre a partir de les 23.30 h. Celebrem junts l’arribada de l’Any Nou.

PLATJA PICÒRDIA

Bany de Cap d’Any. Diumenge 1 de gener a les 12.30 h. Estrenem l’any amb un bon bany a la Platja d’Arenys.

CASAL DE JOVENTUT SERÀFICA

Taller de fanalets de Reis. Dimarts 3 de gener a les 10 h.

DES DEL PARC DE LURDES

Cavalcada dels Reis de l’Orient. Dijous 5 de gener a les 18 h. Els Reis arribaran al parc de Lurdes i aniran a peu pel carrer Arxiprest Rigau fins la Riera, on pujaran a les seves carrosses per començar la cavalcada que els portarà fins l’Ajuntament. Allà els Reis seran rebuts per les autoritats i seguidament recolliran les cartes.

ARENYS DE MUNT

ENTRE LA RECTORIA I L’ESGLÉSIA

Pessebre Monumental. Dissabte 24 de desembre a les 20.30 h: Inauguració del pessebre.

CENTRE MORAL

Venim cantant de Saluècia: El musical dels Pastorets. Diumenge 25 de desembre a les 20 h.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Parc de Nadal ‘La Neula’. Dimecres 28 de desembre d’11 a 14 h i de 16 a 19 h. Dijous 29 de 10.30 a 13.30 h. Amb espai bebès, jocs gegants, taller de fanalets i racó de construccions.

SALA MUNICIPAL

Històries del Fum Fum Fum. Divendres 30 de desembre a les 22 h. Monòlegs nadalencs en clau d’humor.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Patge reial. Dissabte 31 de desembre a les 11 h. Arribada i passejada pel poble del patge reial de Ses Majestats.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Brindis de les campanades de Cap d’Any. Dissabte 31 de desembre a les 23.45 h.

DES DE L’ESCOLA SOBIRANS

Cavalcada de Reis. Dijous 5 de gener a les 18 h. Des de l’Escola Sobirans fins a la plaça de l’Església. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes a la plaça de l’Església.

ESGLÉSIA PARROQUIAL

Concert de Reis. Divendres 6 de gener a les 19 h. Amb Magdalena Campasol, mezzosoprano.

ARGENTONA

CENTRE PARROQUIAL Pastorets infantils. Diumenge 25 de desembre i 8 de gener a les 19.30 h.

ESGLÉSIA PARROQUIAL

Concert de Nadal. Dilluns 26 de desembre a les 19 h. A Càrrec de la Coral Càntir d’Or d’Argentona.

LA SALA

Arribada dels Missatgers Reials. Del 27 al 30 de desembre. Els missatgers reials recolliran les cartes.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Campanades de Cap d’Any. Dissabte 31 de desembre a les 23.30 h. Podrem gaudir de les campanades amb bona companyia i algunes sorpreses. Seguidament ballarem en rua fins a la carpa de la plaça Nova.

PLAÇA NOVA

Revetlla de Cap d’Any. Diumenge 1 de gener a les 00.30 h. Revetlla de cap d’any amb bona música i bon ambient.

PELS CARRERS DE LA VILA

Gran Cavalcada i Nit de Reis. Dijous 5 de gener a les 18 h. Els reis arribaran pel carrer Sant Sebastià per continuar pel carrer Gran, plaça Nova, carrer Jacint Verdaguer, avinguda Nostra Senyora de Montserrat, carretera de Vilassar, avinguda Puig i Cadafalch i plaça Nova.

CABRERA DE MAR

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Fem cagar el Tió. Dissabte 24 de desembre a les 11 h. El Tió arriba a Cabrera a mans de la Soca i en Pinyer, els guardaboscos del bosc dels tions.

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Missatger Reial. Dissabte 24 a continuació del Tió. Seguirem amb la màgia amb l’arribada del missatger reial, que recollirà totes les cartes.

ESGLÈSIA SANT FELIU

XXXIII edició del Cicle de Concerts d’Orgue. Dissabte 24 de desembre a les 21 h: El cant de la Sibil·la.

ENVELAT MUNICIPAL

Quinto Juanito Hernández i Enric Pujol. Dilluns 26 de desembre a les 19 h. Després d’anys d’absència, Cabrera recupera el “Quinto”.

POLIESPORTIU

Parc de Nadal. Dies 27, 28 i 29 de desembre. Enguany gaudirem de tardes de diversió i lleure, on els més petits podran gaudir d’inflables i diferents jocs.

PARC DE LA NOVACANÇÓ CATALANA

La Bleda. Dissabte 31 de desembre a les 11 h. Espectacle amb una pallassa que farà riure a petits i grans.

PLAÇA NOVA 1 D’OCTUBRE

Nit de Reis. Dijous 5 de gener a les 17 h. L’Alcalde i en Maurici Gàmic, rebran i donaran la benvinguda a Ses Majestats els Reis d’Orient i faran entrega de les claus del poble.

DES DE LA PLAÇA NOVA 1 D’OCTUBRE

Viatge al món màgic dels Reis. Dijous 5 de gener de 17.15 a 21.30 h. Podrem endinsar-nos al món màgic dels Reis, gràcies a en Cercatot, l’explorador que ens explicarà tota la història dels Reis, així com les vivències del seu viatge al món màgic de Ses majestats. Gaudirem d’escenes musicals en viu durant tot el recorregut que impregnaran la nit d’il·lusió, màgia i encant.

CABRILS

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Cagatió Popular. Divendres 23 de desembre a les 11 h. Amb l’actuació de la cia +tumàcat.

CENTRE CÍVIC

Solo Dimarts 27 de desembre a les 11 h. Espectacle teatral amb Roi Borrallas.

CENTRE CÍVIC

Andròmines. Dimecres 28 de desembre a les 11 h. Espectacle teatral de la cia. Samfaina de colors.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Cap d’any 2023. Dissabte 31 de desembre a les 23.45 h.

CENTRE CÍVIC

Cap d’any 2023. Diumenge 1 de gener a les 00.30 h. Ball de cap d’any.

CENTRE CÍVIC

Taller de fanalets. Dimecres 4 de gener a les 11 h.

CARRERS DE CABRILS

Cavalcada de Reis. Dijous 5 de gener a les 18 h. Cavalcada i rebuda de cartes a les pistes esportives de l’escola L’Olivera. Hi haurà foodtrucks!

EL MASNOU

SALA JOAN COMELLAS

Per Nadal, toca parlar de cuina. Dimarts 20 de desembre a les 19 h. A càrrec de Carme Ruscalleda.

DAVANT L’AJUNTAMENT

43a Cursa Sant Silvestre del Masnou. Dilluns 26 de desembre de 10.30 a 13.30 h.

LA TEATRAL

L’obra final. Divendres 30 de desembre a les 18 i 19 h. Teatre per a tots els públics.

CA N’HUMET

Un petit univers. Del 7 a l’11 de gener. Activitat en què els infants elaboraran manualment una part d’univers.

LA TEATRAL

Matí de música en família (0-3 anys). Diumenge 8 de gener. Una trobada per gaudir i aprendre cantant i ballant, a través del joc i el moviment.

MATARÓ

DIVERSOS INDRETS

Pessebres i diorames. Fins al 8 de gener. Exposició de pessebres i diorames en 2 ubicacions: Local de l’Associació de Pessebristes de Mataró (c. d’Alarcón, 27) i Local de la Parròquia de Sant Josep (c. de Sant Josep, 18-20).

BIBLIOTECA POMPEU FABRA

Hora del conte. Dimarts 20 de desembre a les 18 h: Muf Muf Muf a càrrec de Mon Mas. Dimarts 27 de desembre a les 18 h: Contes de reis, caganers i tions a càrrec d’en Gernat. Dimarts 3 de gener a les 18 h: Papa m’expliques un conte? a càrrec de Mertxe París.

BIBLIOTECA ANTONI COMAS

L’hora del conte. Dimecres 21 de desembre a les 17.30 h: Miniritmes a càrrec de Paula Lladó. Dimecres 28 de desembre a les 18 h: Aisha, la lectora de cartes a càrrec de LaBerta del Poblet. Dimecres 4 de gener a les 18 h: Papa, em regales un dinosaure? a càrrec de Mertxe París.

LA RIERA

Tió Gegant Solidari. Dijous 22 de desembre a partir de les 18 h. Tió gegant solidari amb Caritas que oferirà regals dels establiments associats de NEM.

CAFÈ NOU

Concert de Nadal. Dijous 22 de desembre a les 20.30 h. A càrrec de Laia Puy (veu) i Ruben Bes (teclats).

ALIANÇA

Nadal amb Jazz Maresme. Dijous 22 de desembre a les 21 h. Aquest concert està pensat per que puguis venir a escoltar i cantar nadales d’aquí i d’arreu, convinant el nostre repertori de swing, jazz i blues.

SALA CABANYES

Els Pastorets de Mataró. Dia 26 de desembre a les 19 h. Dies 1, 6, 7 i 21 de gener a les 19 h. Dies 8, 15 i 22 de gener a les 18 h. L’espectacle nadalenc per excel·lència. Basats en L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies i amb música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer, els nostres Pastorets s’han adaptat als nous temps, incorporant les darreres novetats tècniques a un muntatge que encara conserva molts dels seus tocs artesanals.

PARC CENTRAL

Desgavell. Del 27 de desembre al 4 de gener. Un espectacle de circ que podrà gaudir tota la família i que acompanyarà el Campament Reial de les Missatgeres de Ses Majestat els Reis d’Orient.

CARPA DEL PARC CENTRAL

Campament Reial. Del 27 al 30 de desembre: de 17 a 21 h. Del 31 de desembre al 4 de gener: de 10 a 13 h i de 17 a 21 h. Campament Reial perquè els petits visquin la màgia dels Reis i puguin deixar la seva carta a les Missatgeres Reials.

PARRÒQUIA DE SANT JOSEP

Concert de Nadal. Dimecres 28 de desembre a les 20 h. A càrrec de la Coral La Nota de Mataró, dirigida per Gabriel Miralles i amb Anna Puig al piano.

BIBLIOTECA POPULAR

L’hora del conte. Dijous 29 de desembre a les 17.30 h: El millor regal del món a càrrec de Cacauet Teatre.

CASA COLL I REGÀS

La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos de nadal. Dissabte 31 de desembre a les 12 h. Vine a descobrir la joia del Modernisme de Mataró.

PLATJA DEL CALLAO

Ballada de sardanes a trenc d’alba. Diumenge 1 de gener a les 7.30 h. Concert, ballada de sardanes i xocolatada a trenc d’alba per rebre l’any nou.

DIVERSOS INDRETS

Els Missatgers als barris. 3 i 4 de gener de 17 a 20 h. els infants de Mataró podran lliurar les seves cartes als Missatgers Reials que estaran ubicats a diferents punts de la ciutat. També es podran visitar les Missatgeres Reials al Campament Reial instal·lat al Parc Central del 27 de desembre al 4 de gener.

PORT DE MATARÓ

Arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dijous 5 de gener a les 12 h. Els Reis d’Orient arribaran a Mataró a bord del vaixell Sant Ramon. Un cop desembarquin, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar faran els seus parlaments i obsequiaran la ciutat amb or, encens i mirra. L’alcalde els lliurarà la clau de la ciutat perquè puguin fer arribar la seva màgia a les llars de Mataró.

DIVERSOS INDRETS

Cavalcada de Reis. Dijous 5 de gener a partir de les 17 h. En Melcior, en Gaspar i en Baltassar passejaran en Cavalcada pels carrers de la ciutat repartint il·lusió i màgia a petits i grans. Els acompanyaran les tradicionals carrosses del Temps, els Missatgers, l’Oca, el Tren, l’Avió, en Santi, el Vaixell, els carboners, els Arlequins i l’Iceberg. Sortida de la pl. Pintor Cusachs, av. del Perú, pg. de Rocafonda, rda. d’Alfons X el Sabi, pl. d’Espanya, Camí de la Geganta, av. de Puig i Cadafalch, av. de la Gatassa, Camí del Mig, Rda. del President Macià, Camí Ral de la Mercè, La Rambla i La Riera fins a l’Ajuntament.

TEATRE MONUMENTAL

Un Nadal amb el Mag Lari. Diumenge 15 de gener a les 18 h. Un espectacle amb el Mag Lari de sempre, amb la sorpresa i l’humor de sempre i, sobretot, amb la il·lusió de sempre!

PREMIÀ DE DALT

SANTUARI MARE DE DÉU DE LA CISA

Pessebre Vivent 2022. Dies 17, 18 i 26 de desembre a les 18.30 i 19.30 h. Dia 1 de gener a les 18.30, 19.30 i 20.30 h.

CASAL JOVE

N de Nadal. Dimecres 21 de desembre a les 21.30 h. Recital a càrrec de Sam Abrams.

SC SANT JAUME

Forofos Divendres 23 de desembre a les 18 h. Pallassos i circ amb música en directe a càrrec del Trio Popetín.

PAVELLÓ POLIESPORTIU

Festa de Cap d’Any. Dilluns 1 de gener a partir de les 00.30 h. Amb les actuacions del grup de versions Tàrraco Surfers i de DJ Elturtel, i l’espectacle audiovisual Caps d’Any al món.

PREMIÀ DE MAR

PATRONAT

El Pastorets de Premià. Dies 17 de desembre i 7 de gener a les 19 h. Dies 18 de desembre i 1 de gener a les 18 h. Dia 8 de gener a les 12 h. Adaptació de L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies.

PORT DE PREMIÀ DE MAR Tothom al tren. Del 19 al 24 de desembre.

ESPAI L’AMISTAT

Concert de Nadal. Dimecres 21 de desembre a les 19 h. A càrrec de grups instrumental de l’Escola Municipal de Música.

CENTRE CÍVIC ESPERANÇA

Cantada de Villancicos. Dijous 22 de desembre a les 19 h. A càrrec del Coro la Marisma de Premià de Mar.

PORT DE PREMIÀ DE MAR

Gran concert de Nadal. Divendres 23 a les 20.30 h. Gospel Nadalenc amb els fomosos Twocats Pel Gospel.

ESPAI AMISTAT

Els esperits de Nadal. Divendres 23 i 30 de desembre a les 20 h. Un musical familiar de creació de ‘La Caixa dels Trons’.

ESPAI L’AMISTAT

Matins Màgics de Nadal. Dimarts 27 de desembre a les 10.30 i 12 h. Amb els espectacles El domador de puces amb Fèlix Brunet i Sueños de una maga amb la maga Gisell.

CAN SALAMÓ

Nadal Jove. Del 27 de desembre al 4 de gener. Activitat gratuïta per a joves a partir de 1r d’ESO.

BIBLIOTECA

Animalets del Prat. Dimarts 27 de desembre a les 17.30 h. Jocs, contes i música a càrrec de Montse Dulcet.

MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ

Taller d’estampació de fanalets. Dimecres 28 de desembre i dimarts 3 de gener a les 11 h. Activitat familiar.

ESPAI L’AMISTAT

Matins Màgics de Nadal. Dijous 29 de desembre a les 10.30 i 12 h. Amb els espectacles El domador de puces amb Fèlix Brunet i The postman amb la Txema Muñoz.

PORT DE PREMIÀ DE MAR

Jazz nadalenc. Dijous 29 de desembre a les 19.30 h. Actuació d’Aly Alma Music.

MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ

Ludi romani (jocs romans). Divendres 30 de desembre a les 11 h. Activitat familiar. Jugarem als jocs que hi havia a l’època romana!

PLATJA BELLAMAR

Primer bany de l’any. Diumenge 1 de gener a les 12 h.

ESCOLA LA LIÓ

Estació de cartes del reis mags. Dies 2 i 3 de gener de 17 a 20.30 h. Els ajudants de Ses Majestats arriben per rebre les cartes de les nenes i nens de la vila. A més, hi haurà un taller de cartes i l’exhibició d’oficis artesanals.

PAVELLÓ D’ESPORTS

Nadàlia. Parc lúdic de Nadal. Del 3 al 5 de gener a partir de les 11 h. Hi haurà inflables, tallers, espais per als més menuts i moltes sorpreses.

PORT DE PREMIÀ DE MAR

Arribada de S.M. els reis de l’Orient al port. Dijous 5 de gener a les 16.30 h. Els donarem la benvinguda amb un repertori de cançons nadalenques a càrrec de La caixa dels trons.

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Rebuda de S.M. els reis de l’Orient. Dijous 5 de gener a les 17.15 h. De nou Ses Majestats els Reis d’Orient venen amb tota la seva comitiva per saludar a tots els infants.

DES DEL CARRER MERCÈ

Gran Cavalcada de Reis. Dijous 5 de gener a les 18.30 h. Ses Majestats els Reis d’Orient tornen amb tota la seva comitiva per saludar a tots els infants de Premià de Mar. Recorregut: carrer Mercè, carrer de la Plaça, carrer Enric Granados, Riera, Gran Via Lluís Companys, plaça dels Països Catalans.

PLAÇA PAÏSOS CATALANS

Pessebre vivent. Dijous 5 de gener a les 19 h.

SANT ANDREU DE LLAVANERES

BIBLIOTECA

Hora del conte. Dissabte 17 de desembre a les 11 h: El Nadal d’en Pere Perot a càrrec d’Eva Gonzàlez. Dimarts 27 de desembre a les 16.45 h: Santa’s Elves, Contacontes en anglès.

TEMPLE PARROQUIAL

Concert de corals de l’EMM Llavaneres. Dimecres 21 de desembre a les 11.30 h. A continuació, es realitzarà un petit recital poètic i cantada de nadales a la plaça de la Vila.

BIBLIOTECA

Escape Room: Operació Diamant. Dimarts 27 de desembre a les 10 h.

BIBLIOTECA

Taller: Mini tió de Nadal. Dimarts 27 de desembre a les 17.45 h.

CARRER DE MUNT

Caganer itinerant. Dimecres 28 de desembre a les 10 h. Espectacle itinerant pels carrers del centre de poble on trobareu al famós caganer de Nadal.

PAVELLÓ MUNICIPAL

Jocs gegants. Dimecres 28 de desembre a les 16 h. Dijous 29 a les 10 h. Apropeu-vos abans d’entrar a fer cagar el tió o a la sortida i proveu els jocs gegants.

PAVELLÓ MUNICIPAL

Tió gegant. Dimecres 28 de desembre a les 16 h. Dijous 29 a les 10 h. Gaudiu d’un moment màgic fent cagar el tió.

PARC DE CA L’ALFARO

Campament dels patges reials. Dijous 29 de desembre a les 18 h.

PARC DE SANT PERE

Gran Ludoteca de Jocs Tradicionals i Inflables. Divendres 30 de desembre de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Veniu a passar una bona estona en família jugant a jocs tradicionals.

PARC DE CA L’ALFARO

Taller de circ. Dilluns 2 de gener a les 11 h.

BIBLIOTECA

Contacontes: Un Nadal ple de contes. Dilluns 2 de gener a les 16.45 h. Edat recomanada: de 4 a 10 anys.

PARC DE CA L’ALFARO

Inflables. Dimarts 3 de gener de 10 a 14 h i de 16 a 18 h.

EL CASAL DE LLAVANERES

Taller de màgia. Dimarts 3 de gener a les 16 h. Taller de màgia de la mà del mag del Super 3, Sergi Armentano.

EL CASAL DE LLAVANERES

Espectacle de màgia: Il·lusions. Dimarts 3 de gener a les 18.30 h. Espectacle divertit, dinàmic, musical, interactiu i molt participatiu a càrrec de Sergi Armentano.

BIBLIOTECA

Jocs de taula. Dimecres 4 de gener de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Veniu a passar una bona estona jugant a jocs de taula.

BIBLIOTECA

Taller: Fanalets de reis. Dijous 5 de gener a les 11 h. Veniu a construir el vostre Fanalet de Reis per lluir la Nit de Reis.

CARRERS DEL CENTRE

Cavalcada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Dijous 5 de gener a les 18.30 h.

SANT VICENÇ DE MONTALT

CASAL DE CULTURA

Pessebre monumental i exposicions nadalenques. Fins al 22 de gener. Horari visites: vigílies de festa, dissabtes, diumenges i dies festius, d’11 a 14h i de 17 a 20 h.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Pessebre Vivent. Dissabte 24 de 23.15 a 23.45 h. Dies 25 i 31 de desembre i 1 de gener de 18.30 a 19:30 h. Dijous 5 de gener a les 19 h.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ

Missa del Gall. Dissabte 24 a les 23.45 h. A la sortida, xocolatada.

PLAÇA DEL POBLE

El Tió de Nadal. Diumenge 25 d’11.30 a 13 h. Hi haurà una joguina i una llaminadura pels infants que s’hagin inscrit.

PARC DELS GERMANS GABRIELISTES

Campament Reial. Dilluns 2 de gener de 17 a 19 h. Tallers, berenar de xocolata amb melindros, racó del carboner, elaboració de fanalets, lliurament de cartes als Patges Reials i molt més.

DES DEL CAMÍ DEL PADRÓ

Cavalcada de Reis. Dijous 5 de gener a les 18 h. Sortida des del camí del Padró amb arribada a la plaça de l’Església. Pels volts de les 19 h, els Reis Mags arribaran a la Pl. de l’Església, on adoraran al Nen Jesús i li oferiran encens, or i mirra al Pessebre vivent. Tot seguit, els infants podran saludar i entregar les seves cartes als Reis.

CMC LA UNIÓ

TEIÀ

Pessebre de Teià. A partir del 17 de desembre.

BIBLIOTECA

Hora del conte. Dimarts 20 de desembre a les 17.30 h: El tió menut a càrrec de Cia Patawa.

TEATRE DE LA FLOR DE LA PALMA

El Trencanous. Dijous 29 desembre a les 18 h. Som-hi Dansa presenta una versió moderna i teatral del ballet del El Trencanous que combina dansa clàssica amb dansa jazz.

CMC LA UNIÓ Recollida de cartes pels Reis d’Orient. Dilluns 2 de gener a partir de les 17.30 h.

CASAL DE JOVES

Fàbrica de joguines. Dimarts 3 i dimecres 4 de gener de 17.30 a 20 h. Amb taller de fanalets i a més els carters reials recolliran les cartes dels més menuts. El dia 3: Sopa de pedres a càrrec d’Òmnium Cultural. El dia 4: xocolatada amb melindros.

PLAÇA 1 D’OCTUBRE

Cavalcada de reis. Dijous 5 de gener a partir de les 18 h. Recorregut fins a les escales de l’Església.

VILASSAR DE DALT

CAN RAFART

Festa de Nadal del Casal de la Gent Gran. Dijous 22 de desembre a les 17 h. Festa i ball de Nadal.

MUSEU ARXIU 48è Pessebre monumental de Can Banús. Del 25 de desembre al 29 de gener.

ESGLÉSIA PARROQUIAL

Concert de la Coral Mareny. Diumenge 25 de desembre a les 20 h.

LA MASSA TEATRE

Els Pastorets. Dilluns 26 de desembre a les 19 h i dissabte 7 gener a les 18 h. Amb El Ternal Teatre.

ESPAI JOVE

Nadal Jove. Del 27 al 29 de desembre.

ROCÒRDOM GERMANS ESTORACH Casal de Nadal al Rocòdrom. Del 27 al 30 de desembre.

BIBLIOTECA

Taller: Pots de Cap d’any. Dijous 29 de desembre a les 18 h.

LA MASSA TEATRE

Concert de Cap d’Any. Diumenge 1 de gener a les 20 h. Amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat.

MUSEU ARXIU

Visita del Patge Rassaliv. Dimarts 3 de gener a les 17 h. El Patge Rassaliv ens visita per primera vegada per recollir les cartes dels nens i nenes.

EL CASAL POPULAR

Somni sota la finestra. Dimecres 4 de gener a les 18.30 h. Espectacle familiar de la companyia La Dansívora.

DES DE L’HOSPITAL DE SANT PERE

Cavalcada de Reis. Dijous 5 de gener a les 17.30 h. Arribada de Ses Majestats, visita institucional i recollida de cartes. Des de l’Hospital de Sant Pere fins a la Plaça de la Vila.

VILASSAR DE MAR

MERCAT MUNICIPAL DE SANT JOAN

Estima el teu mercat. Dijous 22 desembre a les 11 h: Xocolatada de Nadal al Mercat. Divendres 23 de desembre a les 11 h: Visita del Pare Noel al Mercat.

CAN JORBA

Nadal jove a Can Jorba. Divendres 23 de desembre al 5 de gener. Can Jorba s’omple amb un conjunt de jocs dinàmics i sorprenents dirigits a joves de 12 a 17 anys.

SALA MARIA ROSER CARRAU

La Nit del pessebre Divendres 23 de desembre a les 19 h. La Nit del pessebre inclourà nadales, poesies i monòlegs amb Enric Neddermann, Joan Valls, Josep Budó, Carmen Ramon i Carla Pi. En finalitzar, hi haurà xocolatada popular.

ESCOLA ELS ALOCS

Patis Oberts amb tallers de Nadal. Dissabte 24 de desembre a les 10 h.

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Taller de Nadal i fem cagar el tió. Dissabte 24 desembre de 17 a 20 h. a càrrec de La Caseta de l’Arbre i dels pastors de La Tropa Teatre.

SALA MARIA ROSER CARRAU

Els Pastorets de La Tropa. Dilluns 26 de desembre a les 20 h. Divendres 30 de desembre i dissabte 7 de gener a les 19 h. Sota la direcció de l’Eduard Tardà, Els Pastorets de La Tropa ens sorprendran amb un gir de guió marca de la casa que no ens deixarà indiferents.

DIVERSOS INDRETS

Arribada del Carter Reial de S.M. els Reis d’Orient. Dijous 29 desembre a partir de les 18 h. Recorregut: Pl. Vicenç Martí (18 h), Av. Montevideo, Pl. Ajuntament (18.30 h).

ESCOLA PÉREZ SALA

Nit de Cap d’Any a Vilassar de Mar. Diumenge 1 gener a partir de la 01 h. Viu el Cap d’Any a Vilassar de Mar sense sortir del municipi. Entrada gratuïta i servei de bar.

MERCAT MUNICIPAL DE SANT JOAN

Visita del Patge Reial al Mercat. Dimecres 4 gener a les 11 h.

DES DEL POLÍGON ELS GARROFERS

Cavalcada de S.M. els Reis d’Orient. Dijous 5 gener a les 17.30 h. Sortida del polígon industrial els Garrofers. A les 20.15 h, arribada prevista a la plaça de l’Ajuntament on els Reis atendran presencialment als infants.

ESCENA cultura

u text: redaCCió FOtOS: J.m augé Fradera

Com cada Nadal, tornen Els Pastorets a la Sala Cabanyes de Mataró. Aquest any, després de dues edicions condicionades per la situació sanitària, l’espectacle recupera el format habitual. Alçaran el teló el dia de Sant Esteve i se’n faran vuit representacions fins al 22 de gener. Marc Abril agafa el relleu a Coral Consegal al capdavant d’un espectacle en què participen unes 300 persones. Abril ja va dirigir l’espectacle entre els anys 2015 i 2017 i, ara, se’n fa càrrec per segona vegada.

En la direcció musical, Genís Mayola dirigeix una orquestra d’una quinzena de músics que interpreta les partitures dels mestres Enric Torra i Felip Vilaró i mossèn Miquel Ferrer. Les coreografies d’aquesta edició dels Pastorets han anat a càrrec d’Esther Ariño, Alba Carbonell, Cristina Castellà i Anna Pons.

El públic que assisteixi aquest Nadal a la Sala Cabanyes per veure Els Pastorets es retrobarà amb alguns dels trets característics de l’espectacle que no s’han pogut veure en les

Els Pastorets de Mataró tornen amb el seu format tradicional

darreres edicions, com són els decorats, alguns efectes especials i les escenes de masses.

Aquest any, a més, presenten algunes novetats com són el canvi d’alguns personatges secundaris, fins ara interpretats per homes, que passen a ser interpretats per dones. D’aquesta manera, s’aconsegueix equilibrar el nombre de personatges, que fins ara havia estat molt descompensat.

ELS PASTORETS AL MARESME

Pastorets amb la Inestable. Llavaneres. Dissabte 17 de desembre a les 20 h. Diumenge 18 a les 18 h.

El Pastorets de Premià. Premià de Mar. Patronat. Dies 17 de desembre i 7 de gener a les 19 h. Dies 18 de desembre i 1 de gener a les 18 h. Dia 8 de gener a les 12 h. Adaptació de L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies.

Els Pastorets. Teià. Teatre de la Flor de la Palma. Dissabte 17 de desembre a les 20 h i diumenge 18 de desembre a les 18 h. Dilluns 26 de desembre a les 19 h.

Els Pastorets de La Tropa. Vilassar de Mar. Sala Maria Roser Carrau. Dilluns 26 de desembre a les 20 h. Divendres 30 de desembre i dissabte 7 de gener a les 19 h.

Els Pastorets. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Dilluns 26 de desembre a les 19 h i dissabte 7 gener a les 18 h. Amb El Ternal Teatre.

Pastorets infantils. Argentona. Centre Parroquial. Diumenge 25 de desembre i 8 de gener a les 19.30 h.

Els Pastorets de Seràfics Arenys de Mar. Casal de Joventut Seràfica. Dies 26, 28 i 30 de desembre a les 19 h i 7 de gener a les 18 h.

Els Pastorets de Mataró. Mataró. Sala Cabanyes. Dia 26 de desembre a les 19 h. Dies 1, 6, 7 i 21 de gener a les 19 h. Dies 8, 15 i 22 de gener a les 18 h.

Els Pastorets. Alella. Casal d’Alella. Diumenge 8 de gener a les 11 h.

Exposició fotogràfica a l’Ateneu. L’Ateneu Centre Cultural de la Fundació Iluro acull l’exposició fotogràfica “La Força dels Pastorets”, organitzada per la Sala Cabanyes i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. La mostra, comissariada per Enric Lucena, són dues exposicions en una. D’una banda, hi ha 160 retrats de l’equip humà que va fer possible Els Pastorets de Mataró els anys 2020 i 2021. A més, en un segon espai, conté imatges d’una trentena de Pastorets que durant la pandèmia de la covid van haver de reinventar-se per poder continuar fent les representacions. Les exposicions es podran veure fins al 22 de gener.

Vilassar de Mar proposa una nova temporada de teatre

u redaCCió

S’apropa el nou any i, amb ell, l’arribada d’una nova temporada de teatre, poesia, música i dansa a Vilassar de Mar, que el 2023 recupera el teatre professional adult i proposa nous abonaments per continuar ampliant l’oferta cultural i ferla cada vegada més accessible a tots els públics.

Amb la Sala Maria Roser Carrau com a únic escenari, la nova temporada comptarà amb dues branques, la dirigida al públic familiar i la que ara es torna a programar destinada al públic adult. Així, a partir del 29 de gener, els més grans de la casa podran gaudir de títols com On es fa la festa?, un espectacle de stand-up amb

Charlie Pee, Ignasi Taltavull i

Adri Romeo, Ai cony!, un monòleg d’amor, humor i ovaris a càrrec de la cia. Teatre de Maleta o Faixedes i punt, amb Fel Faixedas. espectacles que posen en escena diferents gèneres i temàtiques molt actuals.

Per als més petits de la casa, la cartellera vilassarenca oferirà obres que triomfen allà on van, com és el cas de Desperta, Aventura en estel o Elmer, l’elefant de colors, l’espectacle que obrirà la nova temporada familiar el 22 de gener.

AgENdA: TeaTre i dansa

Els esperits de Nadal. Premià de Mar. Espai Amistat. Divendres 23 i 30 de desembre a les 20 h. Un musical familiar de ‘La Caixa dels Trons’.

El Trencanous. Teià. Teatre Flor de la Palma. Dijous 29 desembre a les 18 h. Som-hi Dansa presenta una versió moderna i teatral del Trencanous.

Històries del Fum Fum Fum. Arenys de Munt. Sala Municipal. Divendres 30 de desembre a les 22 h. Monòlegs nadalencs en clau d’humor.

Espurnes de teatre. Mataró. Foment Mataroní 14 i 15 de gener. Representació de quatre obres de microteatre representades per cinc grups de Teatre del Maresme.

Una del oeste. Mataró. Cafè Nou. Dissabte 14 de gener a les 20 h. Comèdia que recrea la vida a l’Oest Llunyà, amb els personatges típics. A càrrec del Grup de Teatre Magín.

Un Nadal amb el Mag Lari. Mataró.T eatre Monumental. Diumenge 15 de gener a les 18 h. Un espectacle amb la sorpresa i l’humor de sempre.

Odissea. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 21 de gener a les 20 h. Un viatge trepidant amb música d’Eduard Iniesta.

Quotidiafonismes. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 22 de gener a les 18 h. Tres músics amb una extensa trajectòria professional, s’uneixen per oferir un concert únic i de gran qualitat que s’acabarà convertint en una classe magistral plena d’humor. Per a tots els públics, a partir de 6 anys.

Sis petits somriures. Mataró. Cafè Nou. Diumenge 22 de gener a les 19 h. Comèdia, fragments de diferents autors a càrrec del Grup de teatre La Palmera.

Fuenteovejuna. Mataró. Teatre Monumental. Dissabte 28 de gener a les 20 h. Espectacle de dansa i música, basat en l’obra de teatre de Lope de Vega.

La Trena. Premià de Mar. Espai Amistat. Divendres 3 de febrer a les 20 h. Obra de de Laetitia Colombani, amb Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina, Clara Segura.

IMAtgES

ProPeres esTrenes Cinema

EL PEOR VECINO DEL MUNDO

De Marc Forster (EUA, 2022). Amb Tom Hanks, Mariana Treviño.

ESTRENA 28/12/22

HOLY SPIDER

D’Ali Abbasi (Dinamarca, 2022). Amb Zar Amir-Ebrahimi, Mehdi Bajestani, Arash Ashtiani.

ESTRENA 13/01/22

BABYLON

De Damien Chazelle (EUA, 2022). Amb Margot Robbie, Brad Pitt, Diego Calva, Tobey Maguire.

ESTRENA 20/01/23

TÁR

De Todd Field (EUA, 2022). Amb Cate Blanchett, Nina Hoss, Mark Strong, Noémie Merlant ESTRENA 27/01/23

CarTellera seTmanal

Ocine Arenys: www.ocinearenys.es

Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es

Foment Mataroní: www.matarofoment.org

Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat

Espai Amistat: www.espailamistat.cat

La Calàndria: www.cinemalacalandria.com

Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

u JesÚs gonZÀleZ t jesusgonnot

Un bon any de cinema català

És innegable que el 2022 passarà als annals de la història com un bon any per a la cinematografia catalana (o amb coproduccions diverses). No ens referim a la qualitat de les pel·lícules. Parlem de ressò mediàtic i difusió internacional que és, a efectes pràctics, el que dona nom i prestigi al nostre cinema.

El mes de febrer va ser un magnífic punt de partida ja que Carla Simon guanyava l’Os d’Or amb Alcarràs. La cinta, novament autobiogràfica, havia tingut molts problemes de rodatge. El seu realisme directe va convèncer als membres d’un jurant entre els que es trobava el rei de la narració fantàstica, M. Night Shyamalan (El sexto sentido). Ara el film compta amb nominacions als Goya (11), els Gaudí (14) i podria formar part de la cursa dels Oscar.

L’altre gran vaixell insígnia del cinema català ha estat Pacifiction, l’obra més assequible del sempre polèmic Albert Serra que va desembarcar al Festival de Cannes. El director de

Banyoles ha estat l’únic català (en molts anys) que ha competit per la Palma d’Or. Això ja de per sí és un mèrit però és que Serra ha guanyat el prestigi crític als nombrosos festivals internacionals on el seu film s’ha projectat. Pacifiction no ha obtingut cap nominació als Oscar però si 11 nominacions als Gaudí. Per un cop Serra és profeta a la seva terra (que ell ha criticat en tantíssimes ocasions). En tot cas el film ha obtingut el premi Louis Delluc a la millor pel·lícula estrenada a França i ha estat triat com a top 1 de la llista de films del 2022 de Cahiers du cinema.

De la Berlinale també va sortir el film Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta. Aquesta cinta rodada en francès ha buscat el camí de la coproducció (una

via que haurien de seguir moltes productores si volen ser “vistes” fora, posem Europa). Molt valorada per la crítica, la cinta de Lacuesta ha aconseguit 3 nominacions als Goya i 14 als Gaudí. Podria ser que donés una sorpresa a Alcarràs. La producció catalana (en llengua catalana o castellana) ha donat més títols interessants com La maternal, Suro o la inquietant Mantícora. Però no ens quedem aquí ja que el talent català s’ha escampat a la producció espanyola i voldria destacar el dramaturg Guillem Clua que s’ha encarregat dels guions de La piel que quema (una obra seva), Los renglones torcidos de Dios (on ha estat nominat als Goya) i que està triomfant a mig món amb la sèrie Smiley de Netflix.

raFael Vallbona

El dia que els serveis tècnics de l’ajuntament ens van obrir un expedient d’irregularitat administrativa per impulsar el projecte artístic Finestres, vaig concloure definitivament que les administracions són incapaces d’entendre el que és la cultura i alguns funcionaris, tècnics i polítics, negats del tot per entendre res del món. El projecte Finestres no és tancar, com adduïa l’expedient que després va ser assenyadament arxivat per la intervenció de l’alcalde, sinó tornar a obrir les estructures que hi havia hagut històricament als porxos de Can Vallerià (i que portaven dècades tancades) amb la installació de tres murals al·legòrics a la idea d’obertura, de pas de la llum i de vista de l’interior. La proposta de sanció argumentava el contrari: que tancàvem les

Art públic des del privat

el passat 11 de desembre, Can Vallerià, a Premià de Dalt, va tancar el Projecte Finestres amb un mural públic del fotògraf Carlos Sánchez. És la tercera obra que s’ubica al carrer d’aquest espai cultural. ens ho explica un dels impulsors del projecte, el periodista i escriptor Rafael Vallbona

una segona vida a les antigues finestres desaparegudes fa tants anys. D’aquesta manera Can Vallerià (art, comunicació i territori), una petita entitat cultural de Premià de Dalt ha promogut un espai d’art públic des de la iniciativa associativa privada, una circumstància molt poc vista a la comarca. Els murals que llueixen al complet des del passat dia 11 de desembre, quan es va inaugurar el darrer, no són ja ni propietat ni iniciativa de l’entitat, per molt que estiguin a les parets de la seva seu, sinó que són propietat de tota la ciutadania de la vila, en especial dels veïns i veïnes del Passeig Coromina, on hi ha aquest insòlit espai de les arts.

finestres (sic).

Després de sanejar l’antiga instal·lació d’usos agrícoles per adequar-la com a espai cultural, amb els seus murals la ceramis-

ta i escultora Madola, el pintor Joan Pasqual i el fotògraf Carlos Sánchez han convertit la façana del porxo que dona al carrer en un espai d’art públic donant

Aquest projecte d’art públic s’inspira en els que han encetat ja fa anys municipis com Penelles (La Noguera) o artistes com Roc Blackblock als seus Murs de Bitàcola.

Dues exposicions recordaran la II República i la Guerra Civil al Masnou

redaCCió

L’Ajuntament del Masnou organitzarà l’any 2023 dues exposicions que recordaran com la vila va viure els anys de la II República Espanyola i de la Guerra Civil.

Així, els masnovins i les masnovines podran conèixer que un dels edificis històrics de la vila, la Casa del Marquès, va acollir un laboratori d’experimentació durant la Guerra Civil. Es preveu que aquesta mostra es pugui visitar l’estiu

de l’any que ve. D’altra banda, i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, s’organitzarà una exposició sobre les escoles durant els anys de la II República, que es fixa en com es van instaurar en l’àmbit local, al Masnou.

Carlos Sánchez davant del nou mural / Foto: Enric Prats. u

El juny tornarà a ser el mes del Revela’T

Del 3 al 18 de juny del 2023, Vilassar de Dalt tornarà a ser epicentre internacional de la fotografia analògica en el marc d’una nova edició del Festival Revela’T. Des de la segona setmana de novembre es va obrir la convocatòria destinada a fotògrafs que tinguin un projecte analògic i l’ambició, les ganes i la motivació de mostrar-lo al món exposant en el primer festival de fotografia analògica contemporània. El 9, 10 i 11 de juny serà el cap de setmana principal de l’onzena edició del Festival que s’intal·larà de nou a Vilassar de Dalt. Sota el lema “Camins”, la nova edició que s’està preparant vol mostrar diferents i originals perspectives i punts de vista de camins de vida, camins imaginaris, marcats o peripatètics o el camí literal. Imatge que donin l’oportunitat a l’espectador de descobrir paisatges nous.

AgENdA: eXPosiCions

Josep Serra: Energía Abstracta. Argentona. Museu del Càntir. Fins el 8 de gener.

Albert Ràfols-Casamada. Argentona. Museu del Càntir. Del 12 de gener al 26 de febrer. Obres de la Col·lecció Bassat (1947-2003).

Camins i paratges dibuixats. Cabrils. Biblioteca. Fins el 27 de gener. Recull daquarel·les inspirades i realitzades directament als espais dibuixats, a càrrec de Manel Morral.

Albert Moleón. Llavaneres. Museu Arxiu. A partir del 13 de gener. Exposició de pintura.

Matèries en fusió. El vidre a les col·leccions del Museu. Mataró. Can Serra. Fins el febrer de 2023. Visita guiada: Dissabte 7 de gener a les 18 h.

Discursos de la fragilitat. Mataró. Can Serra. A partir del 16 desembre. Lara Fluxà i Esther Aliu tancaran el cicle contemporani al voltant del vidre.

El Maresme yeyé. Mataró. Can Palauet. Fins al 26 de gener.

Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí. Fins al 8 de gener. Primera exposició a la Nau Gaudí d’obres de la Col·lecció Bassat del segle XXI.

Cau la pluja d’estels. Passa el temps en les roses. Mataró. Ca l’Arenas. Fins al 23 d’abril. Exposició dedicada a l’artista mataronina, Carme Garolera. Visita guiada de l’artista: Dissabte 14 de gener a les 18 h.

Jordi Nin: Pell mutant. Mataró. Col·legi de l’Arquitectura Tècnica. Fins al 4 desembre. Treball fotogràfic d’arqueologia del present.

Nèstor Luján, un periodista tres estrelles. Als 100 anys del seu naixement. Mataró. Can Serra. Fins el 21 de maig.

Acció! 125 anys de cinema a Mataró. Mataró. Can Marfà. Fins al 28 de maig. Visita guiada: Dissabte 21 de gener a les 18 h.

Goula. Mataró. Edifici La Presó. Fins al 5 de febrer. Projecte de Jordi Lafon i Montsita Rierola, amb el suport d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies.

La força de ‘Els Pastorets’. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Fins al 22 de gener.

Col·lectiva 15x15. Mercat d’Art Mataró. Col·legi de l’Arquitectura Tècnica. Fins al 8 de gener.

Caput aut navis. A cara o creu. Premià de Mar. Museu de l’Estampació. Fins al 15 de gener.

Coral l’Amistat. 1972-2022. 50 anys de música i cançons. Premià de Mar. Museu Estampació. Fins el 27 d’agost de 2023.

Col·lectiva Les Golfes. Teià. Biblioteca. Fins al 27 de gener. Versions entorn al concepte d’el temps.

Antoni Mas Gregori. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar. Fins al 15 de gener.

Exposició col·lectiva de VilassArt. Vilassar de Mar. Espai Cultural Can Bisa. Fins al 15 de gener.

Dels orígens a la poètica de l’explosió. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. Fins al 22 de gener. Exposició d’Enric Punsola.

ENtItAtS

u Valors

El jurat dels Premis de Civisme, atorgats per la Generalitat de Catalunya, ha decidit premiar en la seva edició de 2022 i en la categoria d’assaig, coneguda com a “Premi Serra i Moret”, el número 200 de la revista Valors, publicat el febrer d’enguany. Aquest número especial, de 92 pàgines, recollia les respostes de vint pensadors i filòsofs de Catalunya i Espanya a la pregunta Som una societat madura? Cadascun dels articles anava il·lustrat per un treball específic dut a terme pel portadista de la revista, Raúl Campuzano. La maquetació del número especial la va signar Manuel Cuyàs i la coordinació general de Wayra Ficapal, sota la batuta dels codirectors Maria Coll i Joan Salicrú.

L’entrega del guardó va tenir lloc el passat 28 de novembre a El Born Centre Cultural en un acte presidit pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Els codirectors de la publicació, Maria Coll i Joan Salicrú, van rebre el guardó de mans del conseller i en el seu parlament van destacar la dimensió

Valors, guanyador del Premi Serra i Moret de la Generalitat

ticipat de forma voluntària en la revista, perquè pensen que és necessari apostar per la reflexió en clau de valors i veure i analitzar el món des d’aquesta perspectiva”.

comunitària d’un projecte com Valors i l’energia cívica que el propulsa: “Aquest número 200 no hauria estat possible si abans no hi hagués hagut un número 1, un número 2, un número 3… 200 números fets gràcies al compromís de centenars de persones que durant quasi vint anys han par-

Més de 2.500

Alumnes inscrits en el concurs literari Amic-Ficcions

La quinzena edició del concurs literari AMICFiccions ha assolit 2.535 participants procedents de 239 centres educatius, dels quals 1.659 alumnes són de Catalunya, 633 són del País Valencià, 218 de les Illes Balears, 22 d’Aragó, 2 d’Andorra i 1 de la Catalunya del Nord. Les inscripcions per participar en el certamen de creació literària es van activar el passat 3 d’octubre, i continuen obertes per a qualsevol alumne de 14 a 18 anys fins al dia 31 de gener a través de la pàgina web www.amicficcions.cat.

Els Premis de Civisme, promoguts per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, pretenen estimular i premiar accions, treballs, innovacions, entitats i persones que tractin el civisme o proposin reflexions, actuacions i millores en aquest àmbit. En una anterior ocasió, el 2014, Valors ja va ser mereixedora d’un premi en el marc d’aquests guardons, llavors en la categoria de mitjans de comunicació.

Un projecte molt més ampli que una revista. Valors, que va veure la llum el desembre de 2003 i que impulsa una associació cultural sense afany de lucre independent de cap grup editorial, compta també amb un programa a La Xarxa, Valors a l’Alça, que es produeix des de Mataró Ràdio, i un diari digital hostatjat a www.valors.org. El 2023 l’entitat té previst celebrar el seu vintè aniversari amb una sèrie d’activitats.

tors Maria Coll i Joan Salicrú.

Crida per a l’adopció d’animals abandonats

u redaCCió

La Fundació Daina, la fundació de la Protectora de Mataró, té com a primer objectiu trobar famílies adoptives pels animals que acull als refugis que gestiona. Aquest Nadal, que serà el seu 50 aniversari, posen la mirada en aquells que per la seva edat, per malaltia o per ser considerat de raça potencialment perillosa ho tenen més difícil.

Per tal que aquests animals tinguin la mateixa oportunitat de trobar una família, la Protectora bonifica la seva adopció amb un cost reduït al cost del microxip de 50€, l’acompanyament amb educador per facilitar una bona adaptació i suport veterinari a preus reduïts a les

Amb aquest objectiu fan una crida a les persones que s’han plantejat tenir un animal com a company, que mirin en el cercador del seu web (www.

protectoramataro.org) i comprovaran com animals carinyosos i bons són dignes de rebre aquest Nadal el millor regal: una família que els estimi.

Una altra forma d’ajudar aquests animals és apadrinar-los. La figura del padrí és el

més similar a una família que l’animal té al refugi.

En el que va d’any, la Fundació Daina ha acollit 1.443 animals, dels quals 825 han trobat família adoptiva (el 78%): 431 gats, 390 gossos i 4 fures. Gràcies al microxip, 386 animals han pogut tornar amb la seva família: 315 gossos, 69 gats i 2 fures. Tot i aquesta bona gestió, als seus refugis segueixen vivint animals que per les seves característiques necessiten el calor d’una família el més aviat possible.

La Fundació Daina dona servei públic de recollida d’animals abandonats a 24 municipis de la demarcació de Barcelona, el 12,5% de la població de la demarcació.

CaixaBank i la Fundació Iluro recolzen tres projectes mediambientals del Maresme

u redaCCió

CaixaBank i la Fundació Iluro han seleccionat tres projectes mediambientals del Maresme en el marc de la ‘Convocatòria de Medi ambient 2022’ llançada a nivell nacional i dotada amb un milió d’euros.

En aquesta edició s’han presentat un total de 165 iniciatives

que tenen per objectiu donar suport a projectes encaminats a la millora del patrimoni natural, mitjançant la protecció de la biodiversitat, la innovació ambiental, l’economia circular i el desenvolupament rural. Les iniciatives beneficiàries de la convocatòria han estat:

• L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera amb

el projecte Atles dels amfibis i rèptils de la baixa Tordera, un estudi de la distribució d’amfibis i rèptils de la Tordera com a mesura preliminar per establir les necessitats de conservació.

• FECDAS (Federació Catalana d´Activitats Subaquàtiques) amb el projecte BMMATARÓ, un inventari de la vida als fons marins de Mataró mitjançant

fotografies submarines.

• La Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar amb el projecte Millora de la biodiversitat en sistemes hortícoles per al control de plagues, que consisteix en una selecció de plantes per formar marges reservori, la formació de marges reservori i un seguiment periòdic.

nostres instal·lacions pels problemes de salut que pugui presentar l’animal.

En Winky, en Blanquet o en Noel són alguns dels animals que esperen trobar una família.

“Tenim un model que converteix a qualsevol que visqui de lloguer en una persona vulnerable”

L’accés a l’habitatge és el principal repte al qual s’enfronta Catalunya ara mateix?

L’habitatge és el principal vector de desigualtat al nostre país. No hi ha res que t’enriqueixi o t’empobreixi tant com ho està fent actualment l’habitatge. Però en realitat és un problema global. No parlem només del dret o de l’accés a l’habitatge, que està en perill o directament no està garantit a pràcticament tots els països del món, sinó que estem parlant d’un problema del capitalisme global.

En quin sentit és un problema del sistema econòmic?

És a dir, la majoria de la riquesa mundial i dels actius financers estan en l’habitatge, estan invertits en cases. Llavors, el capitalisme global depèn de forma majoritària que el preu de l’habitatge sempre pugi, perquè els beneficis també pugin, i que els valors dels actius, actius que són cases que s’han mercantilitzat, mai baixin.

Per aquest motiu és tan difícil fer mesures locals que puguin

no hi ha res com l’habitatge que determini tant el benestar social i econòmic d’una persona. a l’àrea metropolitana de Barcelona, aproximadament vuit de cada deu persones destinen més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer, segons l’estudi sobre impactes socials del mercat de lloguer publicat per l’institut d’investigació la Hidra Cooperativa. “l’habitatge és el principal vector de desigualtat al nostre país”, afirma el cofundador d’aquesta cooperativa, Jaime Palomera, amb qui conversem sobre un dels principals reptes que té la societat per davant: garantir que l’habitatge sigui un dret i deixi de ser una mercaderia amb la qual es pot especular.

està tenint molt més complicat que les generacions anteriors per accedir a l’habitatge.

Per què?

Perquè l’única forma d’accedir a l’habitatge que havia estat promoguda pels governs, que és la propietat, és inaccessible per a moltíssima gent. Fins a l’any 2008 hi havia un model que es basava en el fet que pràcticament tota la població garantia la seva necessitat d’un habitatge a través de la propietat. Hi havia un sistema hipotecari que et permetia endeutar-te per ser propietari i aquesta era la manera —exitosa fins al 2008— d’accedir a l’habitatge. Les generacions més joves, en canvi, tenen molt difícil accedir a la propietat. Bona part d’aquesta generació l’única alternativa que tenen és o no emancipar-se o anar al mercat de lloguer privat.

tenir efectes reals a l’hora de garantir el dret a l’habitatge?

Hi ha clarobscurs. Des del 2008 estem en una crisi estructural on veiem que la societat de propietaris que vam construir

aleshores no ha desaparegut, però té esquerdes molt importants. La principal esquerda és generacional: tota la gent nascuda a partir de l’any 1982 ho ha tingut molt més complicat i ho

Quines conseqüències té això per a la societat?

Hem passat d’una societat de propietaris molt hegemònica, dominant, a una societat cada cop més polaritzada on el que et defineix el futur i les teves

entReViSta a Jaime PalOmeRa, COFunDaDOR De la HiDRa COOPeRatiVa

oportunitats és si heretes o si tens ajudes familiars, és a dir si pots accedir a la societat de propietaris o no. Barcelona és un cas paradigmàtic. Tenim ara mateix una majoria propietària, del 55% de la població, però que és cada cop una majoria més exigua, i una població que viu del lloguer que cada cop creix més i que a Barcelona ja és el 40%. I no només hi ha una desigualtat estructural entre qui pot accedir a l’habitatge i qui no, sinó que, a més, el sistema legislatiu i les polítiques públiques que tenim beneficien a qui pot accedir a la propietat i perjudiquen a qui no.

Davant d’aquesta situació, global i local, quines mesures es podrien prendre?

D’entrada, hi ha una emergència immediata, que és l’especulació amb els preus en el mercat privat de lloguer. Ara mateix

Des del 2008 estem en una crisi estructural on veiem que la societat de propietaris que vam construir aleshores no ha desaparegut, però té esquerdes molt importants.

Si no hi ha una inversió estatal d’un mínim d’un 1% del PIB anual a fer habitatge, no resoldrem el problema a mitjà i llarg termini.

tenim un model que converteix a qualsevol que visqui del lloguer en una persona vulnerable. Se sol parlar del problema de l’habitatge com un problema de la població socialment més vulnerable i això és una confu-

sió absoluta dels termes. A l’estudi que vam fer a La Hidra sobre els impactes del mercat de lloguer sobre la població el que vam veure és a persones amb estudis, alta qualificació i feines relativament bones que es troben que, com que viuen de lloguer, pateixen una inseguretat molt gran, perquè els hi poden fer pujades de preu, perquè els poden fer fora de casa, perquè no saben si podran continuar vivint en aquella casa els pròxims anys, etc. I això té a veure, fonamentalment, amb la nostra legislació. No cal imaginar futurs utòpics per pensar un marc legislatiu més protector. Només cal mirar cap a França o Alemanya, que són països on els preus dels lloguers estan regulats i també està garantit que no et poden fer fora de casa, a no ser que hi hagi una necessitat que ho justifiqui o hagis incomplert les teves obligacions. Això són

mesures d’urgència que caldria fer ja. No hi ha cap altra solució a curt termini.

I a mitjà o llarg termini?

Si volem resoldre un problema com el de l’habitatge, la solució és un sistema públic de veritat. Clar, això implica augmentar els esforços destinats a fer habitatge públic de forma exponencial. A l’Estat hi ha una mica més de 200.000 habitatges públics. Són xifres absolutament ridícules. Per anar bé, aquí s’haurien d’incorporar com a mínim un milió d’habitatges públics en els pròxims cinc o sis anys, amb una política valenta i radical. Si no hi ha una inversió estatal d’un mínim d’un 1% del PIB anual a fer habitatge, no resoldrem el problema a mitjà i llarg termini.

Llegeix l’entrevista completa a www.tribunamaresme.com

idees

oPINIÓ

u eli guillén màrqueting digital www.eliguillen.es

La majoria de la gent atribueix el seu fracàs en el compliment dels propòsits a la falta de temps, recursos o motivació, o a la pèrdua d’entusiasme després de començar. Segons les recerques, només un 16% de les persones són capaces de complir els seus propòsits. La majoria abandona entre una i sis setmanes després de començar, i molts d’aquests propòsits es repeteixen any rere any.

ESTABLIR PROPÒSITS POC REALISTES

Un propòsit es refereix al que li agradaria fer, no al que “hauria de” fer. La gent es fixa objectius excessivament difícils que ràpidament es tornen inassolibles. És fonamental revisar els teus propòsits per a veure si són assolibles. Són quantificables? Estan limitats pel temps? Són específics? Estan d’acord amb els teus propòsits? És possible dividir els propòsits en parts més petites? És possible aconseguir-los en el termini fixat?

Raons per les quals els teus propòsits d’any nou no funcionen

malgrat les nostres millors intencions, per què és tan difícil complir els propòsits? no importa si el propòsit és començar un nou hàbit o abandonar una addicció; tot es redueix a constància i dedicació.

progressos i convertir les excuses en oportunitats. El que es mesura es fa, i el que es fa pot millorar-se i convertir-se en un hàbit amb l’ajuda d’un bon sistema de seguiment. Moltes de les barreres aparents es basen en suposicions, inferències, judicis, pensaments exagerats i punts de referència anteriors. Un historial d’assoliments ajuda a desenvolupar la coherència en la resolució.

Responsabilitat. Treballar amb un entrenador, un mentor o un company de responsabilitat garanteix la presència de l’energia i l’impuls adequats. Podem estar segurs que si seguim els passos, assolirem els nostres objectius.

Falta de planificació. Sempre és necessària una gran planificació per a una bona implementació. És més realista planificar els passos d’acció entorn de la resolució, dividir-los en parts més petites. Els

És fonamental revisar els teus propòsits per a veure si són assolibles

objectius setmanals comporten una sensació d’assoliment, en lloc de: “Oh, tinc tot un any per a mi, sempre puc tornar a començar el mes que ve quan tingui més temps”.

Sense seguiment. Una revisió setmanal o quinzenal et permet fer un seguiment dels teus

Poc clar. La majoria de les persones no assoleixen els seus objectius perquè el seu “per què” no és clar. El “per què” és el que motiva a les persones a emprendre accions. Pot ser que sàpiga el que vol, però no podrà esbrinar com assolir-ho tret que sàpiga per què ho vol. Llavors, per què et proposes aquestes coses? Què et motiva?

No siguis ni massa dur ni massa fàcil amb tu mateix i, el més important, gaudeix del procés de canvi i transformació. Recorda que els guanyadors i els perdedors tenen els mateixos propòsits; és el que un fa per a omplir el “buit” que hi ha entre tots dos el que marca la diferència.

Catalunya, al capdavant d’Europa en abandonament escolar post-obligatori prematur

Triangle aCadèmia

Tot i que les dades han millorat a Catalunya en els darrers anys, l’abandonament dels estudis un cop s’ha superat la fase obligatòria dels mateixos (ESO) està per sobre dels valors mitjos europeus, només per darrera de Romania.

Quines són les causes d’aquests resultats tan poc estimulants com a societat?

• L’origen social, el nivell d’estudis i de renda de les famílies. En famílies d’origen migrant i en famílies amb rendes baixes, el percentatge d’abandonament pot arribar fins al 40 %.

• Un currículum en el cas de batxillerat, amb una densitat i exigència mal dimensiona-

des, els nois i noies s’enfronten a dos cursos que marcaran el seu futur acadèmic i en alguns casos professional preparant les avaluacions del propi curs, la preparació d’unes PAU molt competitives i el desenvolupament i defensa d’un Treball de Recerca.

• Una FP, que tot i la seva clara millora en l’enfocament professional del seu currículum, té

un dèficit de places en determinades especialitats que fa que molts alumnes no puguin iniciar els estudis que voldrien.

Què es pot fer des de l’Administració i des de la societat per millorar-ho?

• Assignar recursos a la detecció precoç dels alumnes en risc d’abandonament i fer seguiment i orientació a l’alumne

i a les famílies per optimitzar el seu rendiment.

• Augmentar tant el finançament per a beques com la possibilitat de beques salari per a aquelles famílies on no es pugui prescindir del sou del fill/a.

• Revisar el currículum del Batxillerat, passant de 2 a 3 anys amb un darrer curs més orientat a l’especialització dels estudis universitaris i amortitzar un any de molts graus universitaris passant de 4 a 3 anys.

• Augmentar les places d’aquelles especialitzacions de la FP amb més demanda i incrementar les places de la FP dual.

Tenim un debat important. Administració i agents socials tenim un repte important per evitar obrir encara més l’esquerda social.

AgENdA: Xerrades

Per Nadal, toca parlar de cuina. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 20 de desembre a les 19 h. A càrrec de Carme Ruscalleda.

Postres de músic. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 22 de desembre a les 18 h. A càrrec de Pere Andreu i Jariot.

La poesia i la literatura com a bàlsam al patiment mental. Alella. Can Lleonart. Dijous 22 de desembre les 19 h. A càrrec de Joana Masó, Princesa Inca i Edgar Vinyals.

Que puc fer perquè els meus nets llegeixin? Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 10 de gener a les 18 h. A càrrec de Màrius Serra.

Estagflació: causes i conseqüències de l’escalada de preus. Premià de Mar. Biblioteca. Dimarts 10 de gener a les 18 h. Amb Lluís Soler.

Volcans i el gel de l’infern. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 10 de gener a les 19 h. A càrrec de Jordi Camins.

Tinença responsable i educació canina. Premià de Mar. Plaça de Sta. Rosa. Dimarts 10 i 17 de gener a les 19 h. Xerradataller de l’equip de ITCAN.

Les dades en el món científic, com poden influir els resultats al Projecte Aromateià. TEIÀ. CMC La Unió Divendres 13 de gener a les 19 h. A càrrec de osep Anton González Ares.

Els baleners de les Açores. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 17 de gener a les 18 h. A càrrec de Francesc Lleal Galceran.

Ser refugiada i sobreviure a l’adversitat. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 17 de gener a les 19 h. A càrrec de Nadia Ghulam.

Tindrem futur si tenim present. Premià de Mar. Centre Cívic. Dijous 19 de desembre a les 18.30 h. Amb Agustí Colomines.

La nostra brossa de cada dia: els residus del nostre cau. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 24 de gener a les 18 h. A càrrec de Pere Alzina.

El mercat de la caritat. Estratègies del filantrocapitalisme. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 24 de gener a les 19 h. A càrrec d’Emília Olivé.

L’aperitiu amb Montsita Rierola i Jordi Lafon. Mataró. Edifici La Presó. Diumenge 29 de gener a les 12 h. Activitat dins l’exposició “Goula. Projecte d’art, joc i memòria”.

Camille Saint-Säens, el signe de la música clàssica. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 31 de gener a les 18 h. A càrrec de Joan Vives Bellalta.

Claude Debussy, pintor de sons. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 3 de febrer a les 18 h. A càrrec de Jesús Rodríguez Picó.

Tips per gestionar el que ens succeeix en el dia a dia. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 3 de febrer a les 19 h.

Escola d’Art Pau Gargallo. Mataró. Edifici La Presó. Dissabte 4 de febrer a les 12 h. Activitat dins l’exposició “Goula. Projecte d’art, joc i memòria”.

La pressa per ser feliç

u anna ramis vAlors.org Mestra i pedagoga

La nostra societat, amb la pressa com a vivència comuna del temps, ha pervertit una de les tasques més nobles i lentes que té la humanitat: educar els seus membres més joves. Si fa uns anys, les famílies esperaven que l’educació convertís els seus infants en “persones de bé”, treballadors amb feina o ciutadans d’un país concret, i això s’entenia que era una tasca que requeria anys, ara, per sobre de tot, els pares volen que els seus fills siguin feliços i, no només en el futur: ara mateix, avui, i “per tota l’estona” (com diuen els infants), de manera que entre el desig i l’objectiu no hi ha temps!

La felicitat no és un estadi final al qual s’accedeix a través d’un camí que només conté els seus antònims, no és un desig vinculat a una esperança que cal alimentar mentre s’està transitant per altres realitats. La felicitat, com tot, s’aprèn essent feliç, adonant-se que s’és feliç (prenent consciència de la felicitat experimentada) i de com s’aconsegueix ser-ho; i projectant-se a més felicitat.

Per tant, la millor pedagogia de la felicitat consisteix a posar l’alumne en un entorn on ell pugui ser feliç i on pugui veure com altres són feliços. A partir d’aquí,

fer-se conscient de què li permet ser feliç a ell i de què als altres, i també conjuntament amb altres. La tasca educativa consisteix a proporcionar als infants experiències de felicitat ben diverses, espais de reflexió i consciència, i també suports per transitar de formes egocèntriques a formes més heterònomes i profundes (o elevades, segons es vulgui veure) de felicitat.

Com diu Sonja Lyubomirsky, la felicitat no és quelcom que s’ha de cercar, sinó que s’ha de generar i crear, perquè ser feliç depèn més d’un mateix que de les circumstàncies externes. Però que cal entrenar-se i esforçar-se per esdevenir feliç. Arribar a ser feliç, educar, madurar i fer-se més plenament persona són processos. I els processos demanen temps.

Hi ha qui diu que la infància és el període més feliç de la vida, però molts psicòlegs afirmen que la infantesa no és una etapa fàcil, i que actualment viu una acceleració que la fa molt més vulnerable, i malauradament menys capaç de ser feliç. La pressa és un dels inconvenients més grans per educar i també per al procés d’esdevenir conscientment i madurament feliç.

Més contiguts a www.valors.org

El dilema sobre Ucraïna

u alberT boTTa vAlors.org Professor de filosofia

La invasió russa d’Ucraïna ha sotragat també la Filosofia. L’escrit de Jürgen Habermas Guerra i indignació obre un interrogant nou sobre el fet bèl·lic i l’axioma de Clausewitz segons el qual la guerra és un recurs polític més amb què un Estat imposa el seu interès, una ultima ràtio sense escrúpols ètics. Habermas és als seus 93 anys el filòsof d’Alemanya. Va analitzar l’enfonsament moral del nazisme i la seva reflexió sobre la democràcia encara és viva i vigent. A la tradició kantiana de l’imperatiu no hi ha d’haver guerra i l’ideal de la comunitat mundial cosmopolita hi suma el marxisme humanista de l’Escola de Frankfurt. No és

cap pacifista fàcil, condemna Rússia per l’agressió i la violència desfermada, i està d’acord en enviar armament defensiu. Però subratlla que l’amenaça nuclear crea una nova realitat que altera tota anàlisi ad usum Ell i 26 intel·lectuals més han fet un manifest recordant la responsabilitat històrica d’Alemanya i instant al govern a bastir un acord de pau accepta-

ble per ambdues parts. Segons Kant la guerra erosiona la confiança en la raó i la racionalitat; Habermas hi afegeix que l’amenaça nuclear fa de la guerra la ultima irratio.

Habermas veu en aquesta guerra un dilema entre dos mals: l’anorreament d’Ucraïna o el risc d’escalar una guerra local a un tercer gran conflicte mundial i/o nuclear. Tan-

mateix, Anatoliy Yermolenko, pensador habermasià ucrainès, rebutja que hi hagi cap dilema, perquè acceptar-ho fora caure en l’estratègia o heurística de la por (ja denunciada per Hans Jonas). És l’estratègia que segueix el que cal-no-fer més que no pas allò altre que positivament cal-fer.

A Lluita en comptes de negociació, Yermolenko fa seu l’imperatiu categòric d’Adorno: Auschwitz no s’ha de repetir dient (la massacre de) Butxa no s’ha de repetir, i afirma que no hi ha cap compromís possible amb qui assassina/viola/abusa. La pregunta és si es pot defensar Ucraïna evitant alhora el dilema de la ultima irratio.

Més contiguts a www.valors.org

El balanç del 2022

u Ferran Planell JUgANT A EsCrIUrE escriptor

Estem arribant a fi d’any i torna a tocar fer balanç. És quelcom recurrent i necessari. Ens cal una foto per saber on som i també una comparativa vers d’on veníem. Sense aquesta anàlisi no podem saber si l’any ha estat profitós o bé ens ha abocat al desastre.

Malauradament, aquest 2022 està ple d’allò que en l’argot comptable en diuen “números vermells” i que són aquells que transcrits en tinta negra van precedits d’un signe negatiu. Ha estat una llàstima, perquè tan necessari és el balanç en tancar l’any, com ho és un bon pressupost en començar-lo, i el que tothom elaborava per a aquest 2022 era impecable.

Vàrem començar el mes de gener amb moltes esperances. Deixàvem enrere els efectes més punyents d’una pandèmia que, arreu, havia malmès la salut i l’economia i que aquí, a casa nostra, a més havia aconseguit allò que no havia assolit la repressió: buidar els carrers. La pauta completa de la vacunació contra la COVID-19 ja havia arribat al llindar del 80%. En el món dels negocis, les grans societats —igual que els grans bucs a alta mar— ca-

pegen millor les tempestes. Però nosaltres som un país de petites i mitjanes empreses i, encara més, de desvalguts au-

tònoms. En encetar el 2022, les perspectives dels qui havien sobreviscut al daltabaix econòmic eren immillorables. Es feia

lA TAXA BRUTA De MORTAlITAT Al MAResMe sUPeRA lA CATAlANA

L’any 2021 es van registrar 4.321 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens del 4,55% respecte a 2020 en què es van comptabilitzar 4.527 morts. Cal recordar que el 2020 es va produir un intens creixement de la mortalitat a conseqüència de l’esclat de la COVID-19.

El recull fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el Maresme encara no ha recuperat les xifres de mortalitat prèvies a la pandèmia. De fet, tot i la disminució registrada el 2021, la comarca encara va sumar un 13% més de defun-

cions que l’any 2019. Les dades de 2021 col·loquen la taxa bruta de mortalitat del Maresme en les 9,46% defuncions per cada 1.000 habitants, per sobre de la catalana que és del 8,95%.

El 75,14% de les defuncions comptabilitzades l’any passat al Maresme van ser de persones majors de 73 anys. Les notes diferencials respecte a 2020, són la disminució de les defuncions en les persones majors de 50 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 26,09% en persones menors de 30 anys i la pujada del 2,86% de mortalitat entre les persones d’entre 30 i 49 anys.

la llum al final del túnel. D’altra banda, érem molts els qui sentíem el pessigolleig de poder reprendre la cursa per fer efectiu el resultat de l’1 d’octubre de 2017. Per fi els carrers tornarien a ser sempre nostres.

Però, ara, a les acaballes del mes de desembre, constatem que res ha estat com ens imaginàvem a primers d’any. El Sr. Putin, un individu menut amb ínfules de milhomes —tal com el defineix Víctor Alexandre en un dels seus articles— a finals de febrer es va entestar a envair Ucraïna. Qualsevol guerra és una atrocitat, una barbaritat, una salvatjada i tants sinònims hi vulgueu afegir del mot crueltat. A l’horror que es viu a la zona en conflicte hi hem de sumar el desgavell econòmic que ha produït a la resta del planeta. Una inflació desbocada per la manca de combustible i matèries primeres, ha fet que aquella llum del final del túnel s’hagi convertit en foscor.

Quin trist final, si no fos perquè almenys els carrers —per molt que els qui ens governen ho intentin evitar i no estiguin per la feina— s’estan tornant a omplir per exigir que es faci efectiu el que vàrem guanyar a les urnes. Se us acudeix un desig pel 2023? No permetem que ens malmetin la il·lusió.

gAStro

u gemma PonCe

Des de fa 27 anys la Pastisseria Uñó elabora un torró d’autor cada any, reconegut pels mataronins i que aquest any es converteix en doblement explosiu. El dolç es basa en l’obra d’Enric Punsola, que treballa amb la pólvora com eix principal. La unió amb Claudi Uñó ha detonat en unes postres nadalenques la idea dels autors, tant gastronòmica com artística la tenien clara des d’un principi: “Hem volgut ficar el soroll de la pólvora dins del torró i hem posat peta-zetas per aportar la sensació d’esclat a la boca, hi hem afegit neules i una galeta Spéculoos, que porta set espècies dins del torró que li dona un

L’explosiu torró de la pastisseria Uñó amb la pólvora com element estrella

Claudi uñó ha convertit la pólvora de l’obra d’enric Punsola a partir de galetes Spéculoos, peta-zetas i neules en el torró d’autor d’aquest nadal.

roní que enguany va rebre l’encàrrec de Claudi Uñó. Reconeix que li va fer molta il·lusió, tot i que era “tot un repte”, ja que va haver de buscar-li un format més reduït del que acostuma a treballar. “Va ser divertit. El procés va ser senzill, és habitual al que faig”, afirma.

cruixent especial i molts matisos diferents”, explica Claudi Uñó.

El dolç de praliné d’avellanes

El calendari de Productes

u redaCCió

Un nou any, i ja en van 12, el Consell Comarcal del Maresme edita el calendari de Productes de la Terra amb l’objectiu de donar a conèixer la producció i elaboració agroalimentària que

amb galeta d’espècies i cruixent de Peta-zetas amb neules i arròs inflat reprodueix l’obra d’Enric Punsola, l’artista mata-

L’art gastronòmic a la Destilleria. La presentació del torró de la Pastisseria Uñó va ser el passat 2 de desembre a l’espai cultural de La Destil·leria de Mataró, una ubicació meditada que ajunta creadors i artistes i que es va omplir, per a l’ocasió, també de dolç. Un torró d’autor per a les festes de Nadal que se suma a la col·lecció de la pastisseria Uñó i que ja està a la venda.

de la Terra 2023, ja disponible

es fa a la comarca i promoure el consum de proximitat.

El calendari 2023 convida a menjar Maresme fent un recorregut fotogràfic mes a mes pels forns de pa, les taules de formatge, les granges d’aviram, els panells de mel, l’horta amb

els seus productes de temporada, la pesca, la DO Alella, les melmelades, la ramaderia i els turrons. Identifica, a més, les empreses productores i elaboradores que formen part de Productes de la Terra Maresme i situa els diferents mercats set-

manals d’alimentació que hi ha a la comarca.

El Consell Comarcal ja ha començat a repartir el calendari entre les empreses associades i els ajuntaments. La versió online es pot descarregar al web del Consell Comarcal.

L’assetjament laboral o mobbing

u anna Plana mundó Psicòloga, Sexòloga i terapeuta de Parella. www.annaplanamundo.com

El terme mobbing va ser emprat per primera vegada per l’etòleg alemany Kornad Lorenz, per descriure la conducta d’ànims febles per defensar-se dels més forts (Raya, Herruzo i Pino, 2007). No obstant això, aquest terme és encunyat, avui dia, per referir-se a les conductes d’assetjament laboral que pateixen alguns treballadors als seus llocs de treball, va ser proposat pel psicòleg i psiquiatre alemany Heinz Leyman, que va dur a terme estudis psicològics d’assetjament a l’àmbit escolar (Bresó i Salanova, 2001).

Segons diversos estudis (per exemple Bresó i Salanova, 2001), es pot diferenciar entre mobbing actiu, que és el més comú i es tractaria de conductes “actives” com insultar, amenaçar, burlar-se, etc. I mobbing “passiu”, que es tractaria de conductes fustigadores indirectes com prohibir, ometre, ignorar, etc.

Conseqüències de patir assetjament laboral. Aparentment,

sembla que l’assetjament laboral és una pràctica força estesa al món laboral, però quines són les conseqüències de patir assetjament laboral o mobbing?

La primera i més òbvia, així com contraproduent en molts casos, ja que el fustigador sol ser el propietari o director de l’empresa, és la pèrdua de benefici econòmic, ja que un treballador que pateix mobbing es torna un treballador poc

productiu. Tot seguit, les taxes d’absentisme laboral incrementen de manera desproporcionada, així com el rendiment esmentat, satisfacció laboral i dimissions voluntàries.

Però, quines són les conseqüències en la salut dels treballadors? La més evident i estudiada és els alts nivells d’estrès, ansietat i símptomes depressius que pateixen els treballadors, i aquest és un dels motius

llUM VeRDA A l’AMPlIACIÓ De l’HOsPITAl COMARCAl De CAlellA

La Comissió territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona va emetre l’informe favorable sobre el Pla especial urbanístic per ampliar l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella. Les obres, amb pressupost anunciat des del 2020 a través d’un conveni entre el Departament de Salut i l’Ajuntament de Calella, preveuen passar dels 21.502 m2 de sostre actual a una superfície de més de 50.000 m2.

L’actuació desencalla una reivindicació històrica i projecta nous espais que tripliquen l’àrea quirúrgica actual,

es crea una àrea de llits de crítics i es quadruplica la zona d’hospital de dia. Les obres preveuen l’enderroc dels edificis més antics i la construcció de nous blocs, que tindran fins a sis plantes d’alçada.

de consulta psicològica més elevada.

De manera que les conseqüències de patir assetjament laboral en la salut de les persones són devastadores i, si es cronifiquen, poden desembocar en trastorns psicològics que requereixen tractament i fins i tot pensaments o accions suïcides (Bresó i Salanova, 2001).

Solucions. Tot i ser un fenomen biopsicosocial complex i de múltiples causes, algunes petites accions poden generar un gran impacte positiu quant a les conductes d’assetjament laboral, com són:

• Formació de desenvolupament de lideratge i intelligència emocional a les empreses.

• Conscienciació de la protecció de persones que reportin conductes no admeses a l’empresa.

• Mantenir una bona xarxa social de contactes i de suport.

Les conductes ètiques a l’empresa són responsabilitat de tots i totes i recorda el refrany popular “No facis als altres allò que no vulguis per a tu”

La Residència Can Boada celebra el 20è aniversari

u redaCCió

La Residència i Centre de Dia Can Boada de Mataró ha celebrat aquest 2022 el seu vintè aniversari i ho ha fet amb una sèrie d’activitats organitzades des del centre, on han participat persones residents, famílies i professionals. Una festa d’estiu o un llibre commemoratiu són algunes d’aquestes activitats amb les quals s’ha donat visibilitat i protagonisme a aquests vint anys.

La Residència i Centre de Dia Can Boada, que va obrir les portes el 2002, és un centre Acreditat per la Generalitat de Catalunya i actualment disposa de 75 places residents (50 privades i 25 subvencionades)

i 5 places de Centre de Dia. Com tots els centres gestionats per VIMA Residencial treballa des de la perspectiva del model d’Atenció Centrada en la

Persona (ACP). Susana Amor, directora, recorda algunes de les fites aconseguides durant aquestes dues dècades: “Sens dubte, el fet que, des del cen-

tre, hem treballat progressivament posant en marxa projectes i serveis per tal que siguin les mateixes persones residents qui decideixen què és el que volen fer per poder continuar amb el seu Projecte de Vida. D’altra banda, l’obertura de la Unitat de Trastorns de Conducta (USE, Unitat de Suport Especialitzat) ha estat una de les darreres novetats incorporades al centre, per adaptar-nos al màxim a les persones que confien en nosaltres, en aquest cas a aquelles que conviuen amb una demència, trastorns de conducta associats i /o amb trastorns psiquiàtrics i que requereixen un abordatge terapèutic específic”.

El fisioterapeuta Francesc Sucarrats aterra a Mataró amb la tDCS, una tecnologia per tractar el dolor crònic

u redaCCió

L’experiència de Francesc Sucarrats l’ha fet volar alt. Després de treballar com a fisioterapeuta en la selecció espanyola de Waterpolo i ser-ne en diversos equips europeus i xinesos, Sucarrats ha aterrat a Mataró amb la seva consulta al carrer Sant Pere.

Amb l’honestedat per bandera, a la consulta s’hi ofereix un servei integral que comprèn des del diagnòstic i el tractament fins a una pauta d’exercici. Amb un objectiu clar: ser resolutius i alleujar el dolor del pacient per millorar-ne la qualitat de vida. Una tasca que és possible gràcies a la tecnologia de la consulta, en constant ac-

tualització. Gràcies a aquesta és possible dur a terme la nova tècnica de tDCS, una teràpia de neuromodulació cerebral per tractar dolor crònic.

La tDCS es tracta d’un corrent galvànic continu no invasiu i indolor que serveix per estimular o inhibir diferents àrees del cervell. Pot servir de tractament per la migranya crònica, la fi-

bromiàlgia i la covid persistent, entre altres exemples. Una tècnica que permet rebaixar el dolor i que ha arribat al Maresme de la mà de Francesc Sucarrats. Ell mateix, juntament amb tot l’equip, comparteix la il·lusió de veure als pacients millorar, en una professió agraïda amb un gran vessant humà que els caracteritza.

AgENdA: aCTiViTaTs sobre saluT

Taller: Com acompanyar el pas a l’adolescència. Sant Vicenç de Montalt. Espai Jove. Dilluns 19 de desembre de 18 a 20 h. Taller dirigit a famílies d’adolescents i joves.

El meu cos no entèn de cànons. Premià de Mar. Can Salamó. Dimecres 21 de desembre a les 17 h. Taller d’autoestima.

Una mirada cap a l’interior. Premià de Mar. Can Salamó. Dimecres 28 de desembre a les 17 h. Taller joves i LGTBIQA+.

Com podem comunicar-nos de manera fluïda i saludable. Arenys de Mar. Biblioteca. Dimarts 20 de desembre a les 18 h. Xerrada a càrrec de Jordi Abarca Esteve, terapeuta d’Integració Psicocorporal.

Salut mental i física a l’adolescència en temps de pandèmia. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 13 de gener a les 19 h.

Pornografia, naturalització de la violència sexual en adolescents i joves. Vilassar de Mar. Sala Maria Roser Carrau Dimecres 18 de gener a les 18 h. Xerrada a càrrec de Lluís Ballester.

Hi ha vida després de la mort física? Arenys de Mar. Biblioteca. Divendres 27 de gener a les 19 h. Xerrada a càrrec del Dr. Manuel Sans Segarra.

Flors, olors i salut Teià. CMC La Unió. Divendres 3 de febrer a les 19 h. Xerrada a càrrec del Dr. Berdonces.

Avui pot ser un gran dia

u José m. guillén lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

—I demà també.— Una de les moltes veritats que ens ha cantat Serrat. Un gran dia, pot sorgir al principi, entremig o al final d’un llarg i enrevessat any. No cal que sigui una data assenyalada. Cada dia té 24 hores d’oportunitats. De descobrir. De ser resilient. De cuidar-te. D’estimar. De riure i de plorar. –Aprofitar-lo o que passi de llarg depèn en part de tu.– Si vols tenir grans dies, —lluita pel que vols i no desesperis si alguna cosa no va bé.— Tingues fe. En tu, en els teus. Inspira’t en allò que creus i estimes. Et pots inspirar, també, en alguna cançó. No em diguis que cantes malament. Això tant se val. Cantar és natural, humà, necessari. Quant fa que no cantes? Si fa molt, potser et passa alguna cosa que caldria millorar o resoldre. Més enllà del tòpic —qui canta, el seu mal espanta—, el cert és que, cada cop, més metges recomanen cantar a alguns pacients. No importa l’edat. No té contraindicacions ni efectes secundaris. Cantar, potencia la respiració pulmonar i la circulació sanguínia, afavorint l’oxigenació de l’organisme i el funcionament del cor i del cervell. En persones amb lesions cerebrovasculars, els hi

Cantar pot permetre expressar emocions reprimides, desfent bloquejos que solen manifestar-se, especialment, en el pit i l’estómac

permet millorar la concentració i la memòria. Repercuteix molt positivament en la musculatura abdominal i el trànsit intestinal. Tanmateix, pot augmentar la generació d’endorfines, aportant major benestar.

També ho recomanen molts psicòlegs. Cantar pot permetre expressar sentiments i emocions reprimides, desfent bloquejos que solen manifestar-se, especialment, en el pit i l’estómac, les zones més habitualment alterades en trastorns d’ansietat. Algunes

cançons, poden fer saltar les llàgrimes i aflorar sentiments adormits i penes interioritzades, però pot ser molt bo treure fora aquestes emocions, desfogar-se i fer neteja.

Si es pateix d’ansietat o estrès, les cançons tranquil·les i relaxants poden calmar i reduir els seus efectes negatius, tant mentals com físics, reforçant, de retruc, el sistema immunitari. Si s’està de mal humor, cantar pot allunyar el mal rotllo. Les cançons alegres i motivadores, per la seva part, poden ajudar en la depressió i afavorir la resiliència.

Cadascú, cada lloc, cada moment, té la seva cançó. A l’habitació, a la dutxa, al cotxe, amb amics... Canta sense por. Vibra. Emociona’t. I ara que arriba un nou any, res millor que rebre’l cantant. —Avui pot ser un gran dia, dona’t una oportunitat!

immomaresme

Guia De leS immOBiliàRieS Del maReSme

Les novacions hipotecàries: quan fer-la, avantatges i cost

La novació hipotecària és una operació bancària que consisteix a renegociar una hipoteca ja concedida per a modificar alguna o diverses de les seves clàusules. Realitzar una novació no sempre és possible, ja que el banc no sempre està disposat a acceptar-la, o almenys, no si no hi ha noves garanties o avals. Els motius més comuns que porten a signar una novació, són els següents:

• Davant un cas de divorci o separació en el qual vulgui eliminar-se a algun dels titulars de la hipoteca.

• En cas d’herències.

• Quan es desitja passar d’un

interès fix a un interès variable o viceversa, o bé, voler negociar el canvi de tipus.

• Per a eliminar les comissions associades.

• Per a modificar els venciments del préstec o bé la quota mensual.

• Per a ampliar el capital i poder disposar d’uns diners extres per a iniciar un projecte o alguna reforma a l’habitatge.

• Per a afegir o eliminar avals.

No sempre surt rendible una novació, ja que aquesta porta amb si una sèrie de despeses, que solen ser:

• Taxació: la novació exigeix generalment una nova taxació de l’habitatge per a ajustar al

preu actual del mercat. De mitjana aquesta despesa suposa uns 300 euros.

• Notari: els honoraris d’aquests professionals se situen entre el 0,20% i el 0,50% de l’import de la hipoteca pendent.

• Registre de la propietat: la nova inscripció s’emporta entre el 0,10% i el 0,20% de l’import pendent de la hipoteca.

• Gestoria: sol contractar-la l’entitat bancària, i pels seus tràmits cobren entre 300 i 500 €.

• Liquidació de l’IAJD (Impost sobre Actes Jurídics Documentats). Aquest impost es liquida en Hisenda i el seu cost és entre el 0,5% i el 2% de l’increment d’interessos i capital modificat.

• Comissions bancàries: el banc a més, podria haver estipulat aquest cost en l’escriptura original. Sol trobar-se de mitjana entre el 0,5% i l’1%.

Qui ha de fer-se càrrec de totes

aquestes despeses?

La llei diu que les comissions bancàries i la taxació corresponen a l’hipotecat, mentre que la resta de despeses ha de sufragar-los l’entitat bancària. Atès que qualsevol canvi suposa un cost extra, abans de fer qualsevol pas, és aconsellable deixar-se assessorar per un expert, així com fer diverses comparatives per a comprovar que ens resulta beneficiós realitzar aquest tipus de modificacions.

u eVa remolina / amiC

Estufes de llenya: avantatges i inconvenients

leS eStuFeS De llenya eStan COBRant un maJOR PROtaGOniSme últimament a CauSa De la CRiSi eneRGètiCa

del amb cambra tancada, ja que s’obtindrà un major rendiment.

Les estufes de llenya s’han convertit en una alternativa molt interessant per a escalfar la casa a l’hivern. Utilitzen una font d’energia renovable i respectuosa amb el medi ambient.

Es tracta d’un sistema de calefacció eficient, ecològica i econòmica, a més de crear ambients càlids i relaxants. És un sistema de calefacció que funciona en cremar combustible de fusta i biomassa. Els equips estan compostos de diverses xapes d’acer unides per soldadures que són capaces de resistir altes temperatures. A més comptes amb una porta frontal per on s’introdueix el combustible.

La llenya és un combustible més econòmic que altres fonts de calor (llum i gas) aconseguint un estalvi en la factura de la ca-

lefacció. A més és un combustible fàcil d’obtenir.

Els nous models inclouen una tecnologia que usen el combustible de manera més eficient i proporciona un foc correcte i una combustió més neta. És important utilitzar llenya seca de bona qualitat.

Aquest sistema de calefacció té mínim impacte per al medi ambient, ja que la llenya és un

combustible renovable i neutre. A més, serveix per a escalfar i per a cuina, car alguns models estan equipats amb un forn que permet cuinar a foc obert assolint el sabor que ofereix la cuina de llenya.

Igualment, és de fàcil installació, no és necessari fer cap obra rellevant si hi ha possibilitat de sortida de fums.

És recomanable triar un mo-

Però les estufes de llenya tenen alguns inconvenients que cal tenir en compte. El primer, que el seu manteniment no és tan còmode com les calderes de gas o elèctriques.

L’habitació on s’instal·li l’estufa de llenya ha de ser àmplia, la ventilació d’estar controlada i no pot haver-hi mobles prop de l’estufa.

A més, cal compra llenya, transportar-la a l’habitatge i necessita un espai ventilat on emmagatzemar-la.

Parlant de la llenya, és imprescindible que la llenya estigui seca abans de cremar-se, perquè si no l’energia s’utilitzarà per a assecar-la en comptes de cremar-la i generar calor. El més aconsellable és que la fusta s’assequi durant un any.

que eStem ViVint

INMOBILIARIOS

Les deseamos una feliz Navidad y un próspero año nuevo Els desitgem un bon Nadal i un feliç any nou

BRH-1038

Magnífica casa a 4 vientos con un estilo único, con

piscina de agua salada, y amplio porche. Acceso a la casa por dos calles, con dos garajes (de 1 y 5 vehículos). La finca está distribuida por un apartamento de invitados de 60 m2 y la casa principal. El apartamento está totalmente equipado con cocina abierta, salón comedor, habitación y baño. La casa principal tiene 2 plantas. 1a planta: Salón-comedor 40m2 con chimenea, bodega y acceso a terraza, cocina office totalmente renovada, baño. 2a planta: 4 hab. (1 suite) y 2 baños. Es una vivienda cómoda con multitud de posibilidades. Su carácter único junto con sus vistas a mar, hacen de esta casa una apuesta segura. 1.280.000 €

OBRA NUEVA EN EL MASNOU CENTRO ÚLTIMOS PISOS EN VENTA

Magnífico conjunto de 12 viviendas situadas en pleno centro de El Masnou. Con acabados de primeras calidades, en un entorno privilegiado, esta fantástica promoción cuenta con vistas al mar desde sus plantas ático y amplios patios en las plantas bajas.

PLANTA BAJA: 72 m², amplio salón comedor-cocina, 2 habitaciones dobles, 2 baños+ terraza de 38 m². 332.500 € // PLANTA PRIMERA: 86 m², amplio salón comedor-cocina, 3 habitaciones (1 suite), 2 baños + balcón. 340.500 € // ÁTICO DÚPLEX: 106 m², amplio salón comedor-cocina, 3 habitaciones(1 suite), 2 baños, estudio + terraza de 30 m². 464.500 €.

BRH-1033 PREMIÀ DE DALT - CENTRO

vistas espectaculares a mar,

BRH-1100. EL MASNOU - NÚCLEO URBANO

Casa a 3 vientos en zona residencial y con vistas al mar. La vivienda está rodeada por un amplio jardín con zona de barbacoa. Planta principal: amplio salón comedor, cocina tipo office con capacidad para comer 6 personas y un aseo. Planta 1a: 4 habitaciones (1 tipo suite ) y 2 cuartos de baño. 2a planta: estudio de 25 m2 con acceso directo a terraza muy privada y con vistas al mar. Planta

Quines conseqüències té l’impagament de l’IBI

Els propietaris de béns immobles, com a habitatges, locals o terrenys, estan obligats al pagament anual de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) del seu municipi. Aquest tribut és una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments i varia d’una localitat a una altra. Donada la precària situació actual de bona part de les economies domèstiques, són moltes les famílies que es veuen abocades a ajornar o fins i tot descartar l’abonament d’aquest tribut. Però l’impagament de l’IBI implica greus conseqüències: des d’un augment del deute en forma d’interessos, sancions o recàrrecs, fins a l’embargament de béns.

En el cas de no pagar l’impost en el termini voluntari, s’inicia

el pagament en el període executiu i es notifica una provisió de constrenyiment. És a dir, una notificació d’un procediment obert per l’ajuntament en el qual s’indica l’existència d’un deute per no haver-la sufragat.

Si transcorregut el termini voluntari i el de constrenyiment, el deute continua sense pagar-se, es procedirà contra els béns i drets del deutor tributari: des de diners en efectiu o en comptes oberts en entitats de crèdit, als seus béns immobles.

Tot això, amb la premissa de cobrir les quantitats referents al deute, els interessos de demora, els recàrrecs i les costes del procediment de constrenyiment. És a dir, es dictarà una diligència d’embargament sobre els comptes bancaris o les nòmines.

u amiC

Goteres al sostre del nostre immoble

Veí que CauSa un DeSPeRFeCte ÉS el ReSPOnSaBle i HauRà D’aRReGlaR-HO i CóRReR amB leS DeSPeSeS

L’habitual és que les filtracions d’aigua del sostre procedeixin d’alguna avaria o fuita del pis de dalt. No és una situació estranya, i en la majoria dels casos, n’hi haurà prou amb avisar al veí, qui al seu torn donarà part a la seva companyia d’assegurances. Si és així, pots oblidar-te del tema, perquè l’assegurança del teu veí arreglarà tant l’avaria del causant com els danys que t’hagi infligit.

Però si el veí pertany al 26% dels espanyols que no té assegurança de llar, la cosa es complica. Si dona llargues i no arregla el problema, cal avisar immediatament la teva assegu-

rança. Això sí, no has d’iniciar cap reparació fins que quedi clara la causa de la gotera i de qui és la responsabilitat.

Una vegada que estigui clar aquest tema, si el veí no resol la situació, la teva assegurança es farà càrrec d’arreglar el desperfecte de la teva casa. I, després, reclamarà totes les despeses al teu veí. Recórrer a la justícia és sempre l’última opció en totes les situacions, però a vegades és inevitable. Quan el teu veí es negui a fer-se càrrec de la reparació, si la teva assegurança compta amb assistència jurídica, podràs recórrer a l’asseguradora sense dificultat perquè ells s’encarreguin de fer les gestions pertinents.

el